Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  públic  domain.  A  públic  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  públic  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitize  públic  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
públic  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuals,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  areas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  públic  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  públic  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  públic  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


''v^^^ 


<^-i 


^  ^ 


.♦v%>    .» 


:^^:*•;.^  -^  // 


P/?í>77T,alfT./ 


Jíl•liòart  Collrge  libraru. 

FROM    THE 

SALES    FUND- 


l•l«lAliiUhcd   undcrthewiU  of  Fkancis   SAi.ks,  Instructor 

i  fi   Uïu^ard  Collcge,  iSié-iS54.    "thli  will  rvquiïTS 

the  ipeomc  Im  tw  expeniled  for  bcKikn  **  Ui  tlie 

Spanljth   liuïguigc  or  fnr  t>unk9   ÏK 

lufitnitivf  of  Spitnisi]]  ttíi^t^ry 

aüd  literAture.*' 


Rectived 


/S'Ü. 


Z^,  /8-f. 


-r 


Digitized  by 


Googlí 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS   FLORALS 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


,0CttS  FIO,, . 


BARCELONA 


ANY  XXII  DE   LLUR   RESTAURACIÓ 


MDCCCLXXX 


BARCELONA 


ESTAMPA    DE   LA    RENAIXENSA 

Carrir  db  Xucla,  nuuero  i  3,  baixos 
MDCCCLXXX 


Digitized  by 


Google 


//^^^  ;.;,>. 


Digitized  by 


Google 


JOCHS   FLORALS 


DE 


BARCELONA 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXX 


MANTENEDORS 

D.  Teodor  Llorente,  President. 

D.  Ramon  de  Siscar. 

D.  Gonrat  Roure. 

D.  Joan  Sardà. 

D.  Àlvar  Verdaguer. 

D.  Emili  Vilanova. 

D.  Francesch  Matheu,  Secretari. 

RBYNA  DE  LA  FESTA 

DONYA  CLOTILDE  PARIS. 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


ex-mantenedors 


CONSISTORI  DE  MDCCCLIX 


« 


D.  Manel  Milà  y  Fontanals.  President, 
ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer.  D.  Miquel  Victorià  Amer. 
D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  »  J.  Lluís  Pons  y  Gallarza. 

f  D.  Joan  Cortada.  »  Antoni  de  BofaruU,  Secretari. 

REYNA   DB  LA  FBtTA 

Donya  Maria  Mendoiça  de  Vives, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLX 

\  Excm.  Sr.  D.  Francisco  Permanyer  y  Tuyet,  President, 
f  D.  Joaquim  Roca  y  Cornet.        f  D.  M.  Flotats  y  Comabella. 
f  »  J.  A.  Llobet  y  Vall-liosera.        »  Joan  Manyé  y  Flaquer. 
j-  9  Vicens  Joaquim  Bastús.  »  Adolf  Blanch,  Secretari, 

REYNA   DB  LA  FESTA 

Donya  Elissea  Lluch  de  Rubió. 


CONSISTORI  DE  MDCCCCXI 

f  D.  Lluis  Gonzaga  de  Pons  y  de  Fuster,  President, 
D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  f  D.  Pau  Estorch  y  Siqués. 

f  D.  Antoni  Bergnes.  »  Joseph  Leopold  Feu. 

D.  Lluis  Cutchet.  »  Manel  Lasarte,  Secretari, 

REYNA    DE  LA  FESTA 

Donya  Carme  de  BofarulU 


CONSISTORI  DB  MDCCCXII 

+  D.  Joan  Illas  y  Vidal,  President. 
D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.        D.  Manel  Angelon. 
f  D.  Joseph  Coll  y  Vehí.  »  Joseph  Llausàs. 

f  D.  Miquel  Anton  Martí.  Excm.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer, 

Secretari, 

REYNA    DE  LA  festa 

Donya  Maria  Josefa  Massanes  de  Gon^alef, 


Digitized  by 


Google 


ANY  1880  7 

CONSISTORI  DE  MDCCCXIII 

+  D.  Brauli  Fox,  President, 
D.  Terenci  Thos  y  Codina.  D.  Manel  Anglasell. 

Excm.  Sr.  D.  Manel  Milà  y  Fon-  f  »  Joseph  Subirana. 

tanals. 
Excm.  ^r.  D.  Víctor  Balaguer.     »  Eussebi  Pascual,  Secretari, 

RBTNA  ;DE  la  FESTA 

Senyora  esposa  del  Excel•lentíssim  Senyor  Gobernador  Civil. 

en  representació  de 
S.A.  la  Serenissima  Senyora  Duquesa  de  Montpensier, 


CONSISTORI  DB  MDCCCLXIV 

+  D.  Joan  Cortada,  President. 
D.  Celestí  Barallat.  D.  Gregori  Amado  Larrosa. 

»  Miquel  Victorià  Amer.  f  »  Narcís  Gay. 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés.  »  Damàs  Calvet,  Secretari. 

REYNA  OE  LA  FESTA 

Donya  Victoria  Penya  4'  Amer. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXV 

D.  Antoai  de  BofaruU,  President. 
D.  Adolf  Blanch.  D.  Francisco  Muns. 

»  Geroni  Rosselló.  »  Damàs  Calvet. 

»  Uuis  Roca  y  Florejachs.  »  Víctor  Gebhardt,  Secretari. 

REYNA  OE  LA  FESTA 

Donya  Elena  Cabal ler  de  Roca- 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVI 

D.  Pau  Valls,  President, 
D.  Francisco  Morera.  D.  Silvino  Thos  y  Codina. 

»  Teodor  Llorente.  »  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

»  Víctor  Gebhardt.  f  »  Robert  Robert,  Secretari. 

REYMA  DE  LA  FESTA 

Donya  Manela  Luna  Mendej  de  Vigo. 


Digitized  by 


Google 


JOGHS  FLORALS  DB  BARCELONA 


CONSISTORI  DB  MDCCCLXVII 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  President. 
D.  Gayetà  Vidal  y  Valenciano.      +  D.  Robert  Robert. 
D  F.  Romaní  y  Puigdengolas.  »  Marian  Fons. 

D  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura.         »  F.  Maspons  y  Labrós.  Scrti. 

REYNA.  DE  LA  FESTA 

Donya  Dolors  Llopart  de  Muns. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVIII 

ExcM.  Sr.  D.  VÍCTOR  Balaguer,  President, 
D.  Jacinto  Labaila.  D.  Frederich  Soler. 

»  Felip  Bertran.  »  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Felip  Jascinto  Sala.  »  F.  Miquel  y  Badia,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Carme  Mercader. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIX 

D.  Adolf  Blanch  y  Cortada,  President, 
t  D.  Eusebi  Anglora.  D.  Joseph  Roca  y  Roca. 

D.  Joseph  Maria  Arnau.  »  Francisco  Miquel  y  Badia. 

MosssN  Jascinto  Verdaguer.        »  Pere  de  Rosselló,  Secretari. 

REYNA  de  la  PESTA 

Donya  Mercè  Estrada. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXX 

D.  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza,  President. 
Mossèn  Salvador  Mestres.  D.  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

D.  Ignasi  Ramon  Miró.  »  Pere  de  Rosselló. 

»  Joseph  Puiggarí.  »  Joseph  de  Palau,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Franciscà  Nanot-Renart. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXI 

f  D.  Estanislau  Reynals  y  Rabassa,  President. 
D.  Miquel  Victorià  Amer.  f  D.  Xavier  Llorens  y  Barba. 

D  Joseph  d'  Argullol  y  Serra.        »  Joseph  de  Palau  y  Huguet. 
»  Rafel  Ferrer  y  Bigné.  »  Joan  Montserrat,  Secretari. 

REYNA  DB  LA  FESTA 

Donya  Antònia  Sacanella  de  Blanch. 


Digitized  by 


Google 


ANY  1880 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXII 

D.  Joseph  de  Letamendi,  President, 
D.  Manel  Angelon.  D.'  Vicens  W.  Querol. 

»  Fèlix  Marfa  Falguera.  »  Fernando  Sellarés  d' Ibora. 

»  Joan  Montserrat  y  Archs.  »  Joseph  G)roleu,  Secretari. 

ftEYIf A  DE  LA  FBSTA 

Donya  Maria  Hubert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIII 

D.  Geroni  Rosselló,  President. 
D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.        D.  Antoni  Camps  y  Fabrés. 
»  Lluis  Roca  y  Florejachs.  »  Joseph  Coroleu. 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana.  Mossèn  Jaume  Collell,  5ecre/art. 

RBYNA  DE  LA  PESTA 

Excma.  Senyora  Donya  Oriola  de  Quintana  y  Serra. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIV 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana,  President. 
D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.         D.  F.  Masferrer  y  Arquimbau. 
»  Antoni  Camps  y  Fabrés.  »  Pere  Nanot-Renart. 

+  D.  Joseph  Coll  y  Vehí.  »  J.  Sardà  y  Lloret,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  PESTA 

Donya  Antònia  Ubachy  Gutierre^. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXV 

D.  Francesch  Pblay  Briz,  President. 
D.  Adolf  Blanch  y  Cortada.       D.  Antoni  Aulestia  y  Pijoan.    .. 
»  Celestí  Barallat  y  Falguera.       »  Joaquim  Fontanals  del  Castillo. 
»  Joseph  Balari  y  Jovany.  »  J.  Roca  y  Roca,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FBSTA 

Donya  Rosa  Pigrau. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVI 

D.  Lluis  Cutchet,  President. 
D.  Antoni  de  Bofarull.  D.  Enrich  Claudi  Girbal. 

»  Damàs  Calvet.  9  Joseph  Roca  y  Roca. 

»  Pere  de  Rosselló.  »  J.  Blanch  y  Piera,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Emilia  Palau  y  Gonjalej  de  Quijano. 


Digitized  by 


Google 


10  JO  HS  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVII 

Excm.  Sr.  D.  Antoni  Ros  d'  Olano,  President, 
D.  Gonzalo  Serraclara.  "    D.  Andreu  Balaguer  y  Merino, 

f  »  Vicens  Boix.  »  Joseph  Blanch  y  Piera. 

»  Francisco  Miquel  y  Badia.        »  J.  Riera  y  Bertran,  Secretari, 

REYNA  DÈ  LA  FESXA 

Donya  Josefina  Sabater  d'  Aldavert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVIII 

D.  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza,  President. 
D.  AnoLF  Blanch.  D.  Joseph  Coroleu. 

D  Frederich  Soler.  »  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

»  F.iANCESCH  Ubach  y  Vinyeta.  »  Angel  Guimerà,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Excma.  Senyora  Donya  Carme  Cendra  de  Domingo. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIX 

D.  Gonzalo  Serraclara,  President. 
D.  Damàs  Calvet.  D.  Manel  de  Lasarte. 

»  J.  Narcís  Roca.  »  Joseph  Pella  y  Forgas. 

»  Angel  Guimerà.  »  Emili  Vilanova,  Secretari. 

renya  de  là  festa 
Donya  Teresa  Gasset. 


MESTRES  EN  GAY  SABER 

Excm.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer,  proclamat  én  20  de  Juny  de  1861. 
D.  Geroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  1862. 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  en  3  de  Maig  de  i863. 

D  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  6  de  Maig  de  1866. 

»  Joseph  Lluis  Pons  y  Gallarza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1867. 

»  Adolf  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  3  de  Maig  de  1 8b8. 

ï)  Francesch  Pelay  Briz,  proclamat  en  2  de  Mcig  de  i86g. 

»  Jaume  CoUell  y  Bancells,  proclamat  en  7  de  Maig  de  18';  i. 

»  Tomàs  Forteza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  i8j3. 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  proclamat  en  3  de  Maig  de  1874. 

»  Frederich  Soler  y  Hubert,  proclamat  en  2  de  Maig  de  18/S. 

»  Angel  Guimerà,  proclamat  en  6  de  Maig  de  187/. 

»  Damàs  Calvet,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1878. 

»  Jasçinto  Verdaguçr,  proclamat  en  2  de  Maig  de  1880. 


Digitized  by 


Google 


ANY  1880  II 

AUTORS 

QU'  HAN  OBTINGUT  PREMIS  ORDINARIS 

D/  Isabel  de  Villamartin 2 

D.  Marian  Aguíló  Y  Fuster »   .  4 

»  Tomàs  Aguiló 1 

.»  Miquel  Victorià  y  Amer i 

ExcM.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer i 

D.  Adolf  Blanch  y  Cortada 3 

»  Franccsch  Pelay  Briz 4 

»  Damàs  Calvet 3 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés i 

»  Emili  Coca i 

»  Jaume  Collell 3 

»  Marian  Fonts r 

»  ToMAS  Forteza 3 

»  Joseph  Franquesa  y  Gomis 2 

»  Martí  Genis  y  Aguilar i 

»  Àngel  Guimerà 4 

»  Joseph  Martí  Folguera i 

»  Anicet  de  Pagès  de  Puig i 

»  Ramon  Picó  y  Campamar i 

»  Joseph  Lluís  Poms  Gallarza 3 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana i 

D.  Isidro  Reventós i 

»  Lluis  Roca  y  Florejachs i 

»  Geroni  Rosselló 2 

»  Joaquim  Rubió  y  0.<s 3 

D  Frederich  Soler 4 

»  Silvino  Thos  y  Codina i 

»  Terenci  Thos  y  Codina i 

»  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

»  Francksch  U BACH  Y  Vinyeta 3 

»  Jascinto  Verdaguer 3 


AUTORS 

QU'  HAN  OBTINGUT  PREMIS  EXTRAORDINARIS 

È.»  Maria  de  BelMloch. .    .........-...;        1 

»  Josefa  Massanes  de  Gonzalez i 

»  Victoria  Penya  d' Amer i 


Digitized  by 


Google 


12 


JOCHS  FLORALS  DB  BARCELONA 


D.  Antoni  Aulèstia  y  Pijoan i 

ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer 2 

D.  Joaquin  M.  Bartrina 

»  Pau  Bertran  y  Bros 

»  Adolf  Blanch  y  Cortada 

»  Antoni  de  BofaniU 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés 

Lo  Gansoner  de  Miramar 

D.  Antoni  Careta 

»  Jaume  Collell 

Srs.  Coroleu  y  Pella 

f  D.  Salvador  Estrada 

D.  T0MA8  Forteza 

»  Víctor  Gebhart 

»  Martí  Genis  y  Aguilar 

»  Joseph  Ixart.    . 

»  Víctor  Lieutaud 

»  Joseph  Martí  y  Folguera 

»  Francesch  Matheu  y  Fornells 

»  Apeles  Mestres 

Excm.  Sr.  D.  Manel  Müà  y  Fontanals 

D.  Antoni  Molins  y  Sirera 

»  Mateu  Obrador  Bennassar 

»  Narcís  Oller 

»  Anicet  de  Pagès  de  Puig 

»  Joseph  de  Palau  y  Huguet 

»  Pere  d'  Alcàntara  Penya 

»  Ramon  Picó  y  Campamar 

»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 

D.  Isidro  Reventós 3 

»  Joaquim  Riera  y  Bertran 2 

9  Lluis  Roca  y  Florejachs 2 

D  Gbroni  Roselló i 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors 4 

»  Salvador  Sanpere  y  Miquel 2 

»  Frederich  Soler 3 

»  Tcrenci  Thos  y  Codina i 

»  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta 6 

»  Jascinto  Verdaguer 3 

»  Eduart  Vidal  y  Valenciano i 

»  Gayetà  Vidal  y  Valenciano 2 


Digitized  by 


Google 


ANY  1880  1 3 

AUTORS 

QU'  HAN  OBTINGUT  ACCÈSSIT 

D.*  Maria  de  BeU-lloch i 

»  Dolors  Moncerdà i 

»  Victoria  Penya  d'  Amer 3 

Mme  Rosa  Anaïs  de  Roumanille i 

D.  Tomàs  Aguiló i 

9  Miquel  Victorià  j^er i 

»  Joseph  d' Argullol  y  Serra 1 

»  Antoni  Aulèstia  y  Pijoan i 

ExCM.  Sr.  D.  VÍCTOR  Balaguer 3 

D.  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigo i 

»  Adolf  Blanch  Y  Cortada 2 

»  Antoni  de  Bofarull 8 

»  Francbsch  Pslay  Briz.  . , 3 

»  Dahàs  Calvet 5 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés 8 

C.deM. I 

Lo  Cançoner  de  Vilatort i 

D.  Emili  Coca  y  Collado 6 

»  Jaume  Collell  y  Balcells i 

»  Joseph  Coroleu  é  Inglada 1 

>  Miquel  Costa  y  Llobera i 

t  D.  Salvador  Estrada i  . 

Un  Fadrí  de  Montanya i 

D.  Bartomeu  Ferrà  y  Perelló 2 

»  Marian  Fonts ^    .     .    .     .  3 

f  D.  Guillem  Forteza i 

D.  Touks  FORTBZA 2 

»  Joseph  Franquesa  y  Gomis 3 

»  Artur  Gallard 2 

»  Martí  Genis  y  Aguilar i 

»  Salvador  Genis i 

»  Àngel  Guimerà i 

Jordi 3 

D.  Manel  de  Lasarte 1 

»  Teodor  Llorente i 

»  Joseph  Martí  y  Folguera 14 

»  Francesch  Matheu  y  Fornells 4 

»  Gabriel  Maura i 

>  Antoni  Molins  y  Sirera i 

»  Joan  Monné ,    .  r ,    .    ,        t 

Armengol  de  Montsech i 


Digitized  by 


Google 


14  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


D.  Joan  Montserrat  y  Archs .  i 

»  Francisco  Muns i 

»  Pere  Nanot-Renart i 

D  Joan  Nebot  y  Casas i 

»  Matheu  Obrador  y  Benassar 2 

»  Anicet  de  Pagès  de  Puig 7 

»  Pere  d' Alcàn tara  Penya  y  Nicolau 4 

»  Pere  Pi  y  Parera i 

»  Ramon  Picó  y  Campamar 6 

t  D.  Felip  Pirozzini  y  Martí i. 3 

D.  Fèlix  Pizcueta 2 

»  Joan  Planas  y  Feliu i 

»  Carles  Pons  de  Ginebreda i 

»  JosGPH  Lluís  Pons  y  Gallarza 2 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 2 

D.  Frederich  Rahola i 

D  Isidro  Reventós  y  Amtguet 3 

»  Joaquim  Riera  y  Bertran 7 

»  Lluis  Roca  y  Florejachs 4 

>  Joseph  Roca  y  Roca 2 

>  Joaquim  Rubió  y  Ors i 

»  Fredsrich  Soler 4 

E.T.deM 2 

D.  Joseph  Taronjí  y  Cortès 2 

»  Terenci  Thos  y  Codina 4 

D  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta 11 

»  Pere  Antoni  Ventalló 2 

»  Jascinto  Verdaguer 4 

D  Gayetà  Vidal  y  Valenciano i 

»  Pere  Ramon  Vidal 2 

n  Miquel  Zavaleta i 

Anònims 8 


ADJUNTS  HONORARIS 

Excm.  Ajuntament  de  Barcelona. 
Excma.  Diputació  provincial  de  Barcelona. 
Excma.  Diputació  provincial  de  Gerona. 
Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona. 
Excmd.  Diputació  provincial  de  Lleyda. 
Excma.  Diputació  provincial  de  les  Balears. 


Digitized  by 


Google 


ANY  1880 


l5 


Excma.  Diputació  provincial  d*  Alacant. 

M.  I.  Sr.  Rector  d'  esta  Universitat. 

M.  I.  Sr.  President  de  V  Acadèmia  de  Bones  Lletres. 

Los  Mestres  en  Gay  Saber. 


ADJUNTS  PROTECTORS 


D.  Francisco  Domingo.  D. 
»  Joaquim  Fontanals  del  Castillo  Sr. 

D  Ignasi  Fontrodona.  Sr. 

»  Emili  Güell.  D. 

»  Francisco  Mandri  Dezo.  » 

»  Fernando  Puig.  Sr. 

»  Agustí  Robert.  D. 

D  Joseph  M.*  Serra.  Sr, 

Tí  Marian  de  Sans.  Sr. 
D  Geroni  Martorell. 


Joseph  Martorell. 
Marquès  de  Castellbell. 
Comte  de  BelUloch. 
Carles  Salvador. 
Ferran  de  Miró  d'  Ortaffà. 
Marquès  de  Ciutadilla. 
Ramon  de  Siscar. 
Marquès  de  Montoliu. 
Marquès  de  St.  Miguel  de 
Vega. 


la 


ADJUNTS  NUMERARIS 


Abella  y  Cirera  Pere. 
Agelet  y  Vidal  Víctor. 
Aguilar  Francisco  de  P. 
Aguiló  Plàcit. 
Alayó  Pere. 
Aldavert  Pere. 
Aleu  Anton  de  Padua. 
Alemany  Joseph. 
Alier  Bonaventura. 
Alier  y  Sala  Lluis. 
Almirall  y  Vidal  Joseph. 
Almirall  Joan. 
Alsina  Simón. 
Alumar  Evaristo. 
Amat  Gervasi. 
Ambrós  Marsal. 
Amell  Manel. 
Amigo  y  de  Cabo  Pere. 
Angelon  Manel. 


Aràbia  y  Solanas  Ramon 
Argensó  Rossendo. 
Argullol  Joseph  de. 
Arús  y  Arderiu  Rosendo. 
Armet  y  Ricart  Salvador. 
Amet  y  Viver  Roman. 
Auléstia  y  Pijoan  Antoni. 
Aymamí  Joaquim. 
Badia  y  Saladrigas  Joseph. 
Baguer  Antoni. 
Bagunyà  Jaume. 
Balaguer  y  Merino  Andreu. 
Balaguer  y  Torner  Andreu. 
Balari  y  Jovany  Joseph. 
Barallat  Celestí. 
Bartrina  Joaquim  M.* 
Bardera  Ramon. 
Baixerias  y  Rosals  Joseph. 
BatUó  y  Batlló  Eoriçh. 


Digitized  by 


Google 


i6 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Batlló  y  BatUó  Frederích. 

Bertran  Felip. 

Bertran  y  Bros  Pau. 

Bertran  y  Rubio  Eduart. 

Blanch  Joseph. 

Bonay  Alfonso. 

Bonay  Frederích. 

Bordas  Frederích. 

Bofill  Artur. 

Bofill  Eugenio. 

Bosch  Joseph. 

Bosch  y  Puig  Ivo. 

Bordas  y  Rovirosa  Francisco. 

Brossa  y  Reixach  Jaume. 

Brunet  y  Bellet  Joseph. 

Bulbena  Artur. 

Bulbena  Pere. 

Campany  y  Sandiumenge  Narcís 

Camprodon  y  Rovira  Joan. 

Caballé  Joan. 

Caballé  Tomàs. 

Cadafalch  Joaquim. 

Cadena  Jaume. 

Calafell  Jaume  M. 

Calvell  Pau. 

Camin  Àlvar  M.  de. 

Canyellas  y  Rodon  Joseph. 

Canal  Joseph. 

Canals  Emili. 

Canals  y  de  Raurés  Eduart  de. 

Capella  Bonaventura. 

Capella  Timoteu. 

Capdevila  Millan  de  la  Cogulla 

Cardellach  Céríes  L. 

Careta  Antoni. 

Casademunt  Adríà. 

Casaramona  Joan. 

Casades  Joaquim. 

Cascante  Joseph. 

Castellet  Joseph. 

Casanyas  y  Prats  Joseph. 

Ceballos  Ignasi  de. 

Cristies  Magí. 

Codina  y  Torner  Lluis. 

Codorniu  y  Pujol  Pçrc. 


Coll  y  Gorína  Ramon. 
Coll  Lluis. 
Coll  Fernando. 
Company  y  Fages  Pere. 
Coroleu  é  Inglada  Joseph. 
Cortada  Gonzalo. 
Cuadras  y  Feliu  Manel. 
Cucurella  Tort  Joseph. 
Cumella  Joaquim. 
Cusachs  Andreu. 
Cutchet  Lluis. 
Dalmau  Jaume. 
Danès  Joseph. 
Delàs  Fernando  de. 
Delmés  y  Neito  Carles. 
Domènech  Lluis. 
Domingo  Francisco  A. 
.  Domènech  Enrich. 
Doría  Francisco. 
Dona  y  Casas  Pere. 
Duren  y  Bas  Manel. 
Escubós  Albert. 
Escudé  Anton. 
Espinach  Anicet. 
Estalella  Antoni.  Pbre. 
Estasen  Eugeni. 
Falguera  Fèlix  M. 
Farnés  Sebastià. 
Fames  y  Flaquer  Joan. 
Fasant  Francisco. 
Felip  y  Sunyé  Joseph. 
Felip  y  Dotras  Gaspar. 
Feliu  y  Lloret  Joseph. 
Ferrando  Rovira  Ignasi. 
Ferrer  y  Codina  Antoni. 
Ferrer  y  Vidal  Joseph. 
Fiter  é  Inglés  Joseph. 
Flaquer  Joseph. 
Font  Joan, 
Font  Víctor. 
Font  Joaquim. 
Fontanals  Joseph. 
Formiguera  Emili. 
Forns  Francisco  dç  P. 
GaU  Miquel. 


Digitized  by 


Google 


ANT   1880 


»7 


Gallard  Artur. 

García  Carles. 

Garríga  y  Miquel  Francisco. 

Gasset  Anton. 

Gasset  Joseph. 

GazaAIfredo. 

Gibert  y  Riera  Eduart 

Gibert  y  Batlle  Eduart. 

Girona  Ignasi. 

Gispert  Manel. 

Góngora  Lluis. 

Grases  Bonaventura. 

Grau  Bonaventura. 

Grenzner  Manel. 

Giralt  Manel. 

Gusi  Pere. 

Guardiola  y  Soler  Matheu. 

Iníbert  Eduart. 

Ixart  Joseph. 

Jordà  Frederich. 

Labonne  Joseph. 

Lapeira  Enrich. 

Larratea  Catalan  Manel. 

Llagostera  Francisco. 

Llampallas  Antoni. 

Llavallol  Teodor. 

Llach  Joan. 

Lleó  Modest. 

Lleonart  y  Llunell  Joan. 

Lligé  Joan. 

Llorens  y  Riu  Joseph. 

Macià  y  Pujol  Eussebi. 

Malagrída  Miquel. 

Maluquer  y  Viladot  Joan. 

Mandado  Rupert. 

Maríezcurrena  Heribert. 

Maristany  Francisco  de  P. 

Marqués  Ramon. 

Martí  y  Sagristà  Miquel. 

Martorell  Bemardino. 

Martell  Conrat. 

Massó  Antoni. 

Matas  y  Burgués  Francisco. 

Matas  y  Burgués  Miquel. 

Maspons  Mariano. 


Maspons  y  Labrós  Francisco. 

Masríera  y  Colomer  Artur. 

Masriera  Frederich. 

Masríera  Joseph. 

Maiheu  y  Fornells  Francesch. 

Matheu  y  Fornells  Joaquim. 

Mimo  y  Caba  Claudi. 

Miquel  y  Badia  Francisco. 

Miquelerena  Ramon  de. 

Miravent  Joseph. 

Mitjans  Modest. 

Mitjans  Vilajeliu  Julio. 

Molgosa  Valls  Joseph  O. 

Monnany  y  López  Ramon. 

Montserrat  Joan. 

Morera  Joan. 

MoruU  Joseph. 

Morgades  y  Gili  Joseph.  Pbre. 

Mundí  Jaume. 

Mundó  Joan. 

Muntanyola  Joan. 

Muro  Joseph. 

Mústich  Ramon. 

Navarro  Enrich. 

Negre  Joaquim  de. 

Novas  Rosendo. 

Nurí  Ramon. 

Oliveras  Anton. 

Oller  y  Moragas  Narcís. 

Orríols  Joan  B. 

Parera  Guillem. 

Parés  Ignasi. 

París  Manel. 

Pascual  y  Casas  Eusebi. 

Pascual  y  Costa  Joan. 

Pascual  y  Nin  Joan. 

Pascual  Pérez  Ildefonso. 

Pau  Francisco  Manel. 

Pecero  Manel  M. 

Pedrals  Artur. 

Pella  y  Foiigas  Joseph. 

Pcrmanyer  Joan. 

Perpinyà  y  Pujol  Joan. 

Perpinyà  y  Pujol  Fernando. 

Pers  y  Ramona  Magí. 


Digitized  by 


Google 


i8 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Piera  Florenci. 

Pigrau  Carles. 

Pirozzini  Carles. 

Planas  Francisco. 

Planella  Macari. 

Ponsetí  Roch. 

Pons  y  Massaveu  Joan. 

Pons  Mares  Pere. 

Pons  Joan  B. 

Porcar  y  Tió  Manel. 

Puig  y  Esteve  Francisco.  Pbre. 

Puig  y  Savall  Lluis. 

Puiguríguer  Jaume. 

Pujal  Martí. 

Quintana  Albert  de. 

Quintana  Tuset  Sixt. 

Rech  Carles. 

Reventós  Joseph. 

Reventós  Ramon. 

Regordosa  Jaume. 

Ribas  Gonzalo. 

Ribas  y  Fargas  Joseph. 

Ribot  y  Climent  Francisco. 

Ribalta  Miquel. 

Ricart  Giralt  Joseph. 

Ricart  Felip. 

Ricart  Ramon. 

Riera  y  Bertran  Joaquim. 

Riera  y  Penosa  Jaume. 

Riera  Francisco. 

Rius  de  Llosellas  Leopold. 

Rius  y  Taulet  Francisco  de  P. 

Rius  Antoni. 

Roca  y  Florejachs  Lluis. 

Roca  y  Roca  Joseph. 

Ros  de  Olan  Antoni. 

Ros  Teodor. 

Rogent  Elías. 

Roig  y  Tapis  Paulí. 

Romeu  Manel. 

Ronquillo  Francisco  de  P. 

Rossell  Pere. 

Rosselló  Pere  de. 

Roure  Conrat. 

Sala  Felip  Jascinto. 


Sala  y  Martí  Joaquim. 
Saladrigas  Rafel. 
Sandiumenge  Magí. 
Sagrera  Conrat. 
Sagrera  Joseph. 
Sanchez  y  Merli  Lluis. 
Santaló  Pere. 
Santamaría  Pere. 
Santamaría  Alfredo. 
Sardà  y  Lloret  Joan. 
Sendra  y  Domingo  Joan. 
Serra  Ramon  Andreu. 
Serra  y  Pausas  Joan. 
Serra  y  Torruella  Pere. 
Serra  Joseph  O. 
Serraclara  Gonzalo. 
Serrahima  Maurici. 
Serrallés  Pere. 
Serramitjana  Pere. 
Sert  Domingo. 
Solà  y  Guixa  Trinitat. 
Sunyol  Esteve. 
Sunyol  Ramon. 
Sturzenegger  Jaume. 
Taulet  Baltasar. 
Tenas  Hostench  Ramon. 
Thomas  y  Bigas  Joseph. 
Tintorer  Joaquim  M. 
Tintorer  Rafel. 
Tintoré  Francisco  Maria. 
Tobella  Francisco  X'. 
Tolrà  Joseph. 
Torrabadella  Manel. 
Torrents  y  Monner  Antoni. 
Torrents  y  Torres  Antoni. 
Torres  Cessar  August. 
Torres  y  Torrents  Manel. 
Torres  Joseph  A. 
Torres  y  Reyetó  Jascinto. 
Torrent  Ramon. 
Torroella  Miquel. 
Traval  Àngel. 
Trilla  Agustí. 
Tusquets  Joan. 
Tuyet  Simeon, 


Digitized  by 


Google 


ANY    1880 


19 


Ubach  y  Vinyeta  Jaume. 

Urgellés  de  Tovar  Agustí. 

Valentí  Joaquim. 

Valls  Pau. 

Valls  y  Vicens  Joseph  M. 

Valls  Agustí. 

Valls  y  Ventura  Camilo. 

Valls  y  Vicens  Agustí. 

Valls  y  Rius  Antoni. 

Vallés  y  Ribot  Joseph  M. 

Vehils  Antoni. 

Ventosa  Andreu. 

Verdaguer  Jacinto.  Pbre. 

Verdaguer  Àlvar. 

Verdú  Joseph. 

Vergés  y  Vilumara  Ramon. 

Vergés  Francisco  de  P. 


Vidal  Enrich  Xavier. 
Vidal  Julià. 

Vidal  y  Valenciano  Eduart. 
Vidal  y  Valenciano  Gayetà. 
Vilanova  Emili. 
Vilallonga  Salvador. 
Vilalta  Joseph. 
Vila  y  Lletjos  Francisco. 
Vila  y  Vilaplana  Andreu. 
Viader  Lluis. 
Vilaseca  Joseph. 
Vilumara  Eussebi. 
Vives  Pere  Nolasco. 
Viza  y  Martí  Joan. 
Vilar  Santiago. 
Xiques  Ramon  M. 
Xiró  y  Jordà  Carles. 


ADJUNTS  FORANS 


Gerona, 
D.  Joan  Baptista  Ferrer. 

La  BisbaL 


Palma  de  Mallorca, 

D.  Joseph  Lluis  Aguiló. 
»  Francesch  Forteza. 
»  Lluis  Fuster. 
»  Gabriel  Maura. 


D.  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura. 
B  Joan  Sitjar  y  Bulcegura. 

La  Garriga. 

D.  Salvador  Busquets. 
»  Joseph  de  Rosselló. 


Sant  Celoni. 
D.  Miquel  Draper. 

SarreaL 
D.  Jaume  Ramon  Vidales. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ACTA  DE  LA  FESTA 


EN  la  Ciutat  de  Barcelona  à  la  una  de  la  tarda  del  dia  dos,  pri- 
mer diumenge  de  Maig  del  any  mil  vuyt  cents  vuytanta, 
ha  tingut  lloch  en  la  gran  sala  de  la  Llotja  la  solemne  festa  dels 
Jochs  Florals,  qu*  es  la  vintydosena  que  *s  celebra  d*  ensà  de  llur 
restauració. 

Una  concurrència  numerosa  y  escuUida  omplia  *1  local  qu*  estava 
engalanat  com  de  costum.  Lo  Consistori,  acompanyat  de  les  prime- 
res autoritats  y  Comissions  oficials,  dels  representants  d' Acadèmies  y 
dels  distingits  escriptors  forasters  vinguts  pera  la  festa,  ha  passat  à 
ocupar  los  primers  sitials  en  V  estrado  destinat  al  Respectable  Cos 
d*  Adjunts,  y  s'  ha  obert  la  sessió  per  V  Excm.  Sr.  Gobernador  de  la 
Provincià,  després  de  lo  qual  lo  Sr.  President  ha  passat  à  llegir  son 
Discurs  [í). 

Aquest  acabat,  ha  dat  lectura  de  sa  Memòria  (ii)  T  infrascrit  Secre- 
tari, procedint  inmediatament  à  T  apertura  dels  plechs  que  conte- 
nían  los  noms  dels  autors  premiats  y  à  llur  consegüent  proclamació, 
tot  de  la  manera  que  's  veurà. 

De  la  poesia  premiada  ab  la  Flor  natural,  titulada  La  Pubilla  (nt), 
ha  resultat  seme  V  autor  D.  Joseph  Franquesa  y  Gomis,  qui  acom- 
panyat de  dos  dels  Srs.  Mantenedors,  ha  fet  present  de  la  Flor  à  la 
Sna.  D.*  Clotilde  París,  la  qual  ha  passat  à  ocupar  la  cadira  presi- 
dencial y  ha  sigut  proclamada  Reyna  de  la  festa  en  mitx  dels  aplau- 
diments del  concurs  y  'Is  acorts  de  la  música  municipal.  Per  invita- 
ció del  autor,  ha  llegit  la  dita  poesia  V  actor  D.  Hermenegildo  Goula. 

De  les  composicions  Joventut  perduda  (iv),  La  molinera  de  Flas^ 
sd  (v)  y  U última  aureneta  (vi),  distingides  cada  una  ab  un  accèssit  al 
premi  anterior,  han  resultat  esserne  autors  respectivament  D.*  Vic- 
toria Penya  d'  Amer,  D.  Joan  Planas  y  Feliu,  y  D.  Fredbrich 


Digitized  by 


Google 


22  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

Rahola,  passant  la  primera  à  ocupar  un  sitial  al  costat  de  la  Reyoa 
de  la  festa. 

Obert  lo  plech  corresponent  à  la  poesia  La  barretina  (vn)  qu'  ha 
guanyat  lo  premi  de  V  Englantina  d*  or,  s*  ha  vist  qu'  era  son  autor 
MossEN  Jascinto  Verdaguer  qui,  després  de  recuUir  la  joya,  ha  en- 
tregat  la  composició  à  Mossèn  Jaume  Collell  qui  V  ha  llegida. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster  ha  resultat,  ésser  T  autor  de  la  poesia 
guanyadora  de  la  Viola  d*  ory  d*  argent  titulada  Penediment  (viii), 
de  la  qual  ha  dat  lectura,  per  encàrrech  de  dit  Sr.,  D.  Melcior  de 
Palau. 

La  poesia  V  Anfiteatre  (ix),  ó  la  qual  s'ha  adjudicat  un  accèssit  al 
premi  de  la  Viola,  té  per  autor  à  D.  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigo. 

De  Lo  botxí  del  Rey  en  Pere  (x),  narració  qu'  ha  guanyat  lo 
Brot  de  Taronjer  d  argent  ofert  per  M  Excma.  Diputació  Provincial 
de  Valencià,  ha  resultat  serne  autor  D.  Joseph  Martí  y  Folguera, 
haventla  llegida  ell  mateix. 

Un  accèssit  à  aquest  premi  s' ha  concedit  al  romans  Montesa  Cris- 
tiana (xi)  del  qual  es  autor  D.  Francbsch  Ubacr  y  Vinyeta. 

D.  Pau  Bertran  y  Bros  ha  resultat  ser  T  autor  de  la  poesia  Ron^ 
dalleta  (xii),  guanyadora  del  Sach  de  gemechs  d^  argent y  d^  or,  ofert 
per  una  Societat  Catalanista,  y  V  ha  llegida  D.  Isidro  Reventós. 

Després  d*  obert  lo  plech  corresponent  al  poemet  provensal  Un 
amour  (xiii),  al  qual  s'  ha  adjudicat  un  Brot  de  roure  d*  argent,  pre- 
mi creat  per  lo  Consistori,  s'  ha  vist  qu'  es  son  autor  D.  Víctor 
LiEUTAUD,  de  Marsella,  y  per  invitació  d'  ell  ha  llegit  la  traducció 
catalana  d'  algun  fragment  V  actor  D.  Iscle  Soler. 

De  la  tragèdia  Almodis  (xiv)  premiada  ab  V  Estàtua  de  bronze  ofer- 
ta per  r  Excma  Diputació  d*  esta  Provincià,  ha  resultat  serne  autor 
D.  Francbsch  Ubach  y  Vinyeta. 

D/  María  de  Bell-lloch  es  V  autora  de  la  colecció  de  tradicions 
titulada  Montseny  (xv),  premiada  ab  la  Joya  artística  y  alegòrica 
oferta  per  P  Associació  d'  Excursions  Catalana. 

La  família  del  mas  dels  ^dlsers  (xvi),  novela  premiada  ab  V  Objec- 
te d*  art  ofert  per  la  Redacció  de  La  Renaixensa,  té  per  autor  à 
D.  Gayetà  Vidal  y  Valenciano. 

De  Isxbel  de  Galceran  (xvii),  altra  novela,  guanyadora  d*  una  Copa 
artística,  premi  creat  per  lo  Consistori,  resulta  serne  T  autor  D.  Nar- 
cís Oller  y  Moragas. 

Obert  lo  plech  que  corresponia  à  la  Biografia  d  Esteba  Gilabert 
Bruniquer  (xviii),  à  la  qual  s'  ha  adjudicat  lo  Brot  de  bruch  d  or 
ofert  per  lo  setè  net  d'  en  Bruniquer,  ha  resultat  serne  autor  D.  Sal- 
vador Sanpere  y  Miquel. 

Després  de  feta  la  distribució  de  premis  als  autors  sobredits,  V  in- 
frascrít  Secretari  ha  llegit  Y  article  dels  Estatuts  que  tracta  dels 
Mestres  y  després  de  recordar  qu'  ab  lo  d'  enguany  té  Mossèn  Jas- 


Digitized  by 


Google 


ACTA  DE  Li^  FESTA  2  3 


ciNTO  ViíRDAGUER  guanyats  los  tres  premis  ordinaris  que  's  requi- 
rexen,  ha  demanat  al  Sr.  President  que  '1  proclamés  Mestre  en  Gay 
S,iber,  y  axecantse  U  Sr.  President  V  ha  proclamat  tal,  essent  saludat 
lo  nou  Mestre  per  los  llarchs  aplaudiments  de  la  concurrència. 

Desseguida  s^  ha  procedit  à  la  crema  dels  plechs  que  contenían  los 
noms  dels  autors  de  les  composicions  no  premiades  y  '1  Mantehedor 
Sr.  D.  Emili  Vilanova  ha  llegit  V  acostumat  Discurs  de  grades  (xix), 
després  de  lo  qual  V  Excm.  Sr.  Gobernador  ha  declarat  termenada 
la  sessió.  Eran  les  tres  hores  de  la  tarda. 

De  tot  lo  qual  s'  axeca  la  present  acta  que  jo  1*  infrascrit  Secretari 
certiíich  en  lo  lloch  y  la  data  ja  expressats. 

FRANCESCH  MATHEU. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Num.  I. — DISCURS  DEi.  Sr.  President  del  Consistori, 
D.  Teodor  Llorente. 

Nüm.  2. — MEMÒRIA  del  Sr.  Secretari  del  Consistori, 
Z).  Francesch  Matheu, 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Senyors 


^^-^  üAN  se  ajunta  la  familia  en  les  festes  de  la  llar, 
I  I  ^^  entre  'Is  germans  que  allí  se  congreguen  en 
V^y^ grata  comunió,  hi  ha  un  d'  ells  que  vingué  de 
lluny  pera  seure  à  la  paterna  taula,  tots  lo  festejan  y  li  do- 
nen lo  lloch  prominent,  encara  que  siga  '1  més  menut. 

Jo  soch,  il•lustres  senyors,  jo  soch  eixe  germà  petit,  que 
avuy,  per  vostre  amor  y  cortesia,  en  conte  del  darrer, 
que  'm  pertanyia,  ocupe  aquí  lo  primer  lloch  entre  com- 
panys més  dignes;  y  tinch  que  endressarvos  la  paraula, 
confús  per  la  honra  inmereixcuda;  satisfet  y  contentíssim, 
però,  del  afecte  que  entranya  y  que  pregona.  Satisfet  y 
contentíssim,  assí  mateix,  per  la  ocasió  que  me  dona,  de 
fer,  ab  més  solemnitat,  V  encarrech  que  porte  de  ma 
Valencià  benvolguda. 

Dos  anys  fa,  no  més,  un  llorejat  poeta.  Mestre  peritíssim 
en  Gay  Saber,  ocupant,  ab  més  autoritat  que  jo,  aquest 
mateix  sitial,  vos  portava  '1  bell  mot  de  germandat  de  Içs 


Digitized  by 


Google 


28  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

Illes  Balears  «d'  aquelles  illes  florides  ab  sos  amellers  y 
oliveres,  perfumades  pe  'Is  tarongers,  y  amanyagades  per 
lo  dols  oreig  de  la  vostra  mateixa  marinada.»  Volguera  jo 
tindré  sos  poètichs  dictats  pera  trasmètervos  la  salutació, 
igualment  fraternal  dels  Trovadors  del  Túria,  dels  que  à 
r  ombra  de  les  paumes  orientals  y  dels  llorers  del  gran 
rey  conqueridor,  remenbren  les  glòries  de  nostra  antiga 
pàtria  comuna,  y  canten  ses  ditjes  venidores  en  la  dolsa 
parla  de  Ausias  March  y  Jaume  Roig,  aixecant  com  se- 
nyera de  nostra  renaixensa  V  històrich  Peno  del  Rat- 
Penat. 

[Germania,  germania!  vinch  à  cridar  jo  aquí,  com  cri- 
daven nostres  avis;  mes  no  brandant,  com  ells,  lo  ferro 
de  les  lluytes  sanguinoses,  sinó  florida  branca  de  olivera. 
jGermanía,  germania  pera  tots  los  que,  com  víncul  de 
més  estreta  parentela,  dins  de  la  gloriosa  familia  espanyo- 
la, parlem  encara  la  llengua  naixcuda  del  vell  tronch  lle- 
mosí! jGermanía,  germania  entre  tots  los  que  en  Valencià, 
Mallorca  y  Catalunya  despenjen  la  citra  empolsegada,  los 
que  regiren  oblidats  arxius, -los  que  refan  àb  ses  nobles 
muses  los  monuments  de  la  antigor,  los  que  repleguen  en 
los  llabis  del  poble  la  materna  parla  per  purificaria  y  en- 
nobliria, y  en  son  cor  los  sentiments  patris  pera  engran- 
darlos  y  entréndrelos!  jGermanía  també  pera  aquells  que 
més  enllà  del  Pirineu,  per  damunt  de  la  barrera  de  la  na- 
cionalitat, y  sense  pretendre  trencaria  ni  destruhir,  nos 
allarguen  la  mà  en  penyora  de  antiga  y  agrahida  amistat! 
Tots  ells  son  cridats  à  esta  lluyta  de  la  Poesia,  y  tots  ells 
ne  surten  triumfants  y  Uorejats. 

iQuina  glòria  pera  Catalunya,  quina  glòria  pera  Barce- 
lona, la  festa  que  avuy  celebrem!  Puig  que  jo  no  soch  fill 
d'  esta  noble  terra,  puch  dirho  en  veu  alta  y  forta,  sense 
que  sone  à  pròpia  llahor.  Famós  era  en  tota  Espanya  'I 
poble  català,  famós  era  en  tot  lo  món,  com  poble  treba^ 
llador,  industriós  y  honrat,  y  caminava  en  nostra  Pàtria 


Digitized  by 


Google 


TEODOR  LLORENTE  29 


al  front  del  pacífich  progrés  del  que  se  glorifica  'I  present 
segle.  Avuy  demostra  que  eixe  esperit  actiu  y  pràcticli, 
eixe  enginy  escrutador,  eixa  fecunda  virilital,  no  està  se- 
parada en  son  cor  del  sentknent  purissim  del  Art  y  la 
Poesia. 

\Y  aquesta  es  la  corona  lluminosa  de  la  Humanitat! 
Benehit  y  sant  es  lo  treball,  i  que  està  condemnada  en  esta 
Terra,  nobilíssima  es  la  tasca  que  compleixen  lo  llaurador 
que  obri  M  solch,  V  obrer  que  encén  lo  fornall,  lo  mariner 
que  desplega  les  veles,  lo  sabi  que  capficat  estudia  les  lleys 
de  la  Naturalesa;  però  tot  això,  que  nutreix  la  vida,  no 
omple  per  complet  lo  cor,  encès  en  la  triple  flama  de  la 
Fe,  la  Esperansa  y  V  Amor.  Al  anyorament  de  nostra 
pàtria  celestial  respon  en  totes  les  ànimes  generoses  la 
Poesia,  y  es  un  gran  poble  y  (lo  que  val  més)  es  un  poble 
bó,  el  que  deixant  un  dia,  pera  reprènderla  al  endemà,  la 
fatigosa  feyna,  de  esta  manera  se  congrega  soleitinement 
en  la  festa  anyal  dels  Jochs  Florals. 

l'Poetes  de  Catalunya!  A  vosaltres  se  deu,  en  gran  part, 
este  resultat  gloriosíssim:  à  vosaltres  vos  toca  correspon- 
dre à  ell  ab  novell  esfors.  jPoetes  de  Catalunya,  jovent 
valerós  que  vens  à  rebre  de  mans  de  la  bellesa  lo  premi 
de  la  victorià:  avant,  amunt!  ;  Avant,  sempre  avant  per  lo 
camí  del  estudi  profitós,*  del  perfeccionament  literari,  del 
gust  artístich,  de  les  claredats  del  talent,  dels  atreviments 
del  geni»  jAmunt,  sempre  amunt  per  lo  camí  de  la  puri- 
ficació del  cor,  de  V  ennobliment  del  esperit,  de  la  apro- 
ximació constant  de  la  Poesia  à  sa  font  eterna,  d'  hont 
mana  à  plen  doll  per  consol  de  la  pobra  Humanitat! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Senyors: 


SI  tasca  hi  ha  enutjosa  y  cfe  mal  fer,  es  certament  la 
qu'  aquest  Consistori  ha  tingut  confiada.  Axò  d'  aga- 
far més  de  dues  centes  composicions,  ferne  una  tria 
escrupulosa,  avaluar  ses  qualitats  en  gros  y  à  la  menuda, 
compararies  unes  ab  altres  pesant  y  sospesant  les  de  mè- 
rits equivalents,  y  determinar  per  fí  a  quines  pertoca  '1 
primer  lloch  dintre  la  secció  de  cada  premi,  es  treball, 
creguèuho,  que  si  després  de  realisat  sembla  fàcil  y  fins 
agradós,  no  ho  es  en  cap  manera,  sinó  molt  al  revés, 
mentres  s'  està  determinant  y  prenent  forma  '1  parer  del 
Jurat.  Per  sort,  aquesta  feyna  's  fa  més  passadora  quan 
los  criteris  més  oposats  y  les  més  desacordades  afícions 
convergexen  en  una  matexa  elecció,  com  ha  passat  en  lo 
Consistori  d*  enguany^  adjudicantse  la  majoria  dels  pre- 
mis per  completa  unanimitat  de  vots;  y  à  f è  qu'  han  si- 
gut donats  en  conciencia  y  ab  temps  de  sobres  y  fills  de 
repetides  lectures  y  nimies  compulsacíons.  Axis  es  com 
aquest  Consistori  ha  pres  sos  acorts,  qual  resultat  aneu  à 
saber. 


Digitized  by 


Google 


32  MEMÒRIA  DSL  SR.  SECRETARI 


PREMI  DE  L'  ENGLANTINA  D'  OR 

S'  ha  adjudicat  a  la  poesia  núm.  224,  La  barretina  que 
té  per  lema  Oh  bandera  catalana — abrigansjins  d  morir! 
Lo  sentiment  per  la  pèrdua  de  les  costums  catalanes  es- 
pressat  en  estrofes  armonioses,  heus'  aquí  aquesta  canso 
que  unànimement  hasigut  posada  en  primer  terme  per  son 
llenguatje  castís,  per  V  esperit  patriòtich  que  V  anima  y  per 
sa  forma  bellament  artística  y  original.  Lo  Consistori  s' ha 
dolgut  de  notar  entre  algunes  de  les  altres  composicions 
qu'  obtavan  à  aquest  premi  les  més  aprofitables  disposi- 
cions poètiques  esmersades  en  axutes  narracions  ò  en 
odes  altissonants,  tallades  totes  sobre  patrons  ja  coneguts, 
lo  qual  ha  fet  que,  apesar  de  belles  condicions^  no  hajan 
pogut  distíngirse. 

PREMI  DE  LA  VIOLA  D'  OR  Y  D^  ARGENT 

Per  unanimitat  ha  sigut  otorgat  aquest  premi  à  la  poe- 
sia nüm.  225  que  du  per  títol  Penediment  y  per  lema 
Mon  remenbrar  es  ma  confusió.  (Ausias  March) ^  perquè 
la  'n  fan  merexedora  la  vehemència  de  V  espressió,  lo  plàs- 
^ich  de  les  imatges,  la  versificació  acabada  y  lo  triat  del 
llenguatje. 

Ha  sigut  distingida  ab  un  accèssit  la  composició  nú- 
mero 200  V  Anfiteatre,  lema  Voe  victis^  que,  à  falta  de 
novetat  en  son  plan,  reuneix  altres  bones  condicions  com 
son:  forma  arcística,  quadros  ben  colorits,  netedat  en  la 
frase,  y  estrofes  com  la  última  verdaderament  esculturals. 


Digitized  by 


Google 


FRANCS9CH  HATBtü 


PREMI  DE  LA  FLOR  NATURAL 

A  la  composició  núm.  234,  La  Pubilla,  que  du  per 
lema  Flors y  violes y  romaní^  ha  sigut  unànimement  ad- 
judicat aquest  premí  d' honor  y  cortesia  consistent  enguany 
en  una  rosa  Niel.  La  pintura  animada  de  la  vida  à  pagès 
y  sos  característichs  aplechs,  servint  de  march  al  festetx 
d'  enamorada  parella,  està  fet  en  esta  narració  ab  tal  art, 
espressat  ab  tal  tendror,  vestit  ab  tanta  poesia,  que  U 
Consistori  no  duptà  desde  '1  primer  moment  en  posaria  i 
cap  de  rengle;  y  en  aquest  lloch  V  ha  mantinguda  després 
per  ses  gràfiques  descripcions,  per  V  ayre  perfectament  li- 
terari y  popular  de  sos  versos^  per  la  vida  y  bellugor  dels 
quadros  de  costums  que  presenta,  y  per  T  estil  axeribit 
que  son  autor  ha  sabut  sostenir  en  tota  la  composició  dis- 
cretament acabada. 

Tres  ACCÈSSITS  han  sigut  acordats,  sense  altre  orde  que  U 
de  llur  numeració,  à  les  poesies  que  portan  los  núms.  1 56, 
1 59  y  174  titolades  respectivament  Joventut  perduda, 
lema  Vull  ovirar  la  caseta — hont  lo  sol  may  s"  hi  ponia; 
La  Molinera  de  Flassà,  lema  jOydd!;  y  V  última  aure- 
NETA,  lema  Yo  vi  sobre  un  tomillo — quejarse  un  pajarillo. 
(Villegas),  V  ingènua  espressió  del  sentiment,  la  manera 
original  de  tractar  un  teipa  ja  gastat,  fentlo  aparexer  com 
à  nou,  y  la  fustesa  de  les  imatges,  unida  à  una  forma  lite- 
rària molt  recomanable,  en  la  primera;  en  la  segona, 
r  imitació  de  la  nostra  poesia  popular,  imitació  ben  en* 
sopegada  malgrat  algunes  incorreccions  de  rima;  y  lo  de- 
licat dels  conceptes  y  lo  elegant  de'  certs  tochs  poètichs 
que  fan  oblidar  alguna  inexperiència  de  llenguatje  y  de 
versificació,  en  la  tercera;  han  sigut  prou  als  ulls  del  Con- 
sistori pera  guanyàrleshi  la  distinció  de  que  son  objeae. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Senyors 


o: 


t)AN  se  ajunta  la  familía  en  les  festes  de  la  llar, 
si  entre  'Is  germans  que  allí  se  congreguen  en 
grata  comunió,  hi  ha  un  d'  ells  que  vingué  de 
lluny  pera  seure  à  la  paterna  taula,  tots  lo  festejan  y  li  do- 
nen lo  lloch  prominent,  encara  que  siga  'I  més  menut. 

Jo  soch,  il•lustres  senyors,  jo  soch  eixe  germà  petit,  que 
avuy,  per  vostre  amor  y  cortesia,  en  conte  del  darrer, 
que  'm  pertanyia,  ocupe  aquí  lo  primer  lloch  entre  com- 
panys més  dignes;  y  tinch  que  endressarvos  la  paraula, 
confús  per  la  honra  inmereixcuda;  satisfet  y  contentíssim, 
però,  del  afecte  que  entranya  y  que  pregona.  Satisfet  y 
contentíssim,  assí  mateix,  per  la  ocasió  que  me  dona,  de 
fer,  ab  més  solemnitat,  V  encàrrech  que  porte  de  ma 
Valencià  benvolguda. 

Dos  anys  fa,  no  més,  un  Ilorejat  poeta,  Mestre  peritíssim 
en  Gay  Saber,  ocupant,  ab  més  autoritat  que  jo,  aquest 
mateix  sitial,  vos  portava  'i  bell  mot  de  germandat  de  Içs 


Digitized  by 


Google 


28  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

Illes  Balears  «d'  aquelles  illes  florides  ab  sos  amellers  y 
oliveres,  perfumades  pe  ^Is  tarongers,  y  amanyagades  per 
lo  dols  oreig  de  la  vostra  mateixa  marinada.»  Volguera  jo 
tindré  sos  poètichs  dictats  pera  trasmètervos  la  salutació, 
igualment  fraternal  dels  Trovadors  del  Túria,  dels  que  à 
r  ombra  de  les  paumes  orientals  y  dels  llorers  del  gran 
rey  conqueridor,  remenbren  les  glòries  de  nostra  antiga 
pàtria  comuna,  y  canten  ses  ditjes  venidores  en  la  dolsa 
parla  de  Ausias  March  y  Jaume  Roig,  aixecant  com  se- 
nyera de  nostra  renaixensa  V  històrich  Peno  del  Rat- 
Penat. 

[Germania,  germania!  vinch  à  cridar  jo  aquí,  com  cri- 
daven nostres  avis;  mes  no  brandant,  com  ells,  lo  ferro 
de  les  lluytes  sanguinoses,  sinó  florida  branca  de  olivera. 
jGermanía,  germania  pera  tots  los  que,  com  víncul  de 
més  estreta  parentela,  dins  de  la  gloriosa  familia  espanyo- 
la, parlem  encara  la  llengua  naixcuda  del  vell  tronch  lle- 
mosí! jGermanía,  germania  entre  tots  los  que  en  Valencià, 
Mallorca  y  Catalunya  despenjen  la  citra  empolsegada,  los 
que  regiren  oblidats  arxius,  los  que  refan  àb  ses  nobles 
muses  los  monuments  de  la  antigor,  los  que  repleguen  en 
los  llabis  del  poble  la  materna  parla  per  purificaria  y  en- 
nobliria, y  en  son  cor  los  sentiments  patris  pera  engran- 
darlos  y  entréndrelos!  jGermanía  també  pera  aquells  que 
més  enllà  del  Pirineu,  per  damunt  de  la  barrera  de  la  na- 
cionalitat, y  sense  pretendre  trencaria  ni  destruhir,  nos 
allarguen  la  mà  en  penyora  de  antiga  yagrahida  amistat! 
Tots  ells  son  cridats  à  esta  lluyta  de  la  Poesia,  y  tots  ells 
ne  surten  triumfants  y  llorejats. 

jQuina  glòria  pera  Catalunya,  quina  glòria  pera  Barce- 
lona, la  festa  que  avuy  celebrem!  Puig  que  )0  no  soch  fill 
d'  esta  noble  terra,  puch  dirho  en  veu  alta  y  forta,  sense 
que  sone  à  pròpia  llahor.  Famós  era  en  tota  Espanya  'I 
poble  català,  famós  era  en  tot  lo  món^  com  poble  treba-< 
llador,  industriós  y  honrat,  y  caminava  en  nostra  Pàtria 


Digitized  by 


Google 


TEODOR  LLORENTE  29 


al  front  del  pacffich  progrés  del  que  se  glorifica  '1  present 
segle.  Avuy  demostra  que  eixe  esperit  actiu  y  pràctich, 
eixe  enginy  escrutador,  eixa  fecunda  virilital,  no  està  se- 
parada en  son  cor  del  sentknent  puríssim  del  Art  y  la 
Poesia. 

\Y  aquesta  es  la  corona  lluminosa  de  la  Humanitat! 
Benehit  y  sant  es  lo  treball,  i  que  està  condemnada  en  esta 
Terra,  nobilíssima  es  la  tasca  que  compleixen  lo  llaurador 
que  obri  M  solch,  V  obrer  que  encén  lo  fornall,  lo  mariner 
que  desplega  les  veles,  lo  sabi  que  capficat  estudia  les  lleys 
de  la  Naturalesa;  però  tot  això,  que  nutreix  la  vida,  no 
omple  per  complet  lo  cor,  encès  en  la  triple  flama  de  la 
Fe,  la  Esperansa  y  Y  Amor.  Al  anyorament  de  nostra 
pàtria  celestial  respon  en  totes  les  ànimes  generoses  la 
Poesia,  y  es  un  gran  poble  y  (lo  que  val  més)  es  un  poble 
bó,  el  que  deixant  un  dia,  pera  reprènderla  al  endemà,  la 
fatigosa  feyna,  de  esta  manera  se  congrega  soleiíinement 
en  la  festa  anyal  dels  Jochs  Florals. 

[Poetes  de  Catalunya!  A  vosaltres  se  deu,  en  gran  part, 
este  resultat  gloriosíssim:  à  vosaltres  vos  toca  correspon- 
dre à  ell  ab  novell  esfors.  jPoetes  de  Catalunya,  jovent 
valerós  que  vens  à  rebre  de  mans  de  la  bellesa  lo  premi 
de  la  victorià:  avant,  amunt!  j Avant,  sempre  avant  per  lo 
camí  del  estudi  profitós,"  del  perfeccionament  literari,  del 
gust  artístich,  de  les  claredats  del  talent,  dels  atreviments 
del  geni'  jAmunt,  sempre  amunt  per  lo  camí  de  la  puri- 
ficació del  cor,  de  V  ennobliment  del  esperit,  de  la  apro- 
ximació constant  de  la  Poesia  à  sa  font  eterna,  d'  hont 
mana  à  plen  doll  per  consol  de  la  pobra  Humanitatl 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Senyors: 


SI  tasca  hi  ha  enutjosa  y  de  mal  fer,  es  certament  la 
qu'  aquest  Consistori  ha  tingut  confiada.  Axò  d'  aga- 
far més  de  dues  centes  composicions,  ferne  una  tria 
escrupulosa,  avaluar  ses  qualitats  en  gros  y  à  la  menuda, 
compararies  unes  ab  altres  pesant  y  sospesant  les  de  mè- 
rits equivalents,  y  determinar  per  fí  à  quines  pertoca  U 
primer  lloch  dintre  la  secció  de  cada  premi,  es  treball, 
creguèuho,  que  si  després  de  realisat  sembla  fàcil  y  fins 
agradós,  no  ho  es  en  cap  manera,  sinó  molt  al  revés, 
mentres  s'  està  determinant  y  prenent  forma  U  parer  del 
Jurat.  Per  sort,  aquesta  feyna  's  fa  més  passadora  quan 
los  criteris  més  oposats  y  les  més  desacordades  afícions 
convergexen  en  una  matexa  elecció,  com  ha  passat  en  lo 
Consistori  d'  enguany^  adjudicantse  la  majoria  dels  pre* 
mis  per  completa  unanimitat  de  vots;  y  à  f è  qu'  han  si- 
gut donats  en  conciencia  y  ab  temps  de  sobres  y  fills  de 
repetides  lectures  y  nimies  compulsacions.  Axis  es  com 
aquest  Consistori  ha  pres  sos  acorts,  qual  resultat  aneu  à 
saber. 


Digitized  by 


Google 


33  MEMÒRIA  I>BL•  SR.  SECRSTARI 


PREMI  DE  L'  ENGLANTINA  D'  OR 

S'  ha  adjudicat  à  la  poesia  num.  224,  La  barretina  que 
té  per  lema  Oh  bandera  catalana — abrigansfins  d  morir! 
Lo  sentiment  per  la  pèrdua  de  les  costums  catalanes  es- 
pressat  en  estrofes  armonioses,  heus'  aquí  aquesta  canso 
que  unànimement  hasigut  posada  en  primer  terme  per  son 
llenguatje  castís,  per  V  esperit  patriòtich  que  V  anima  y  per 
sa  forma  bellament  artística  y  original.  Lo  Consistori  s'  ha 
dolgut  de  notar  entre  algunes  de  les  altres  composicions 
qu'  obtavan  à  aquest  premi  les  més  aprofitables  disposi- 
cions poètiques  esmersades  en  axutes  narracions  ò  en 
odes  altissonants,  tallades  totes  sobre  patrons  ja  coneguts, 
lo  qual  ha  fet  que,  apesar  de  belles  condicions,  no  hajan 
pogut  distingí rse. 

PREMI  DE  LA  VIOLA  D^  OR  Y  D^  ARGENT 

Per  unanimitat  ha  sigut  otorgat  aquest  premi  à  la  poe- 
sia nüm.  225  que  dú  per  títol  Penediment  y  per  lema 
Mon  remenbrar  es  ma  confusió.  (Ausias  March),  perquè 
la  'n  fan  merexedora  la  vehemència  de  T  espressió,  lo  plàs- 
Mch  de  les  imatges,  la  versificació  acabada  y  lo  triat  del 
llenguatje. 

Ha  sigut  distingida  ab  un  accèssit  la  composició  nu- 
mero 200  L'  Anfiteatre,  lema  Voe  victis,  que,  à  falla  de 
novetat  en  son  plan,  reuneix  altres  bones  condicions  com 
son:  forma  artística,  quadros  ben  colorits,  netedat  en  la 
frase,  y  ostrofes  com  la  última  verdaderament  esculturals. 


Digitized  by 


Google 


FiUNCSSCn  IIATBftü 


PREMI  DE  LA  FLOR  NATURAL 

A  la  composició  núm.  234,  La  Pubilla,  que  dú  per 
lema  Flors y  violes y  romaní^  ha  sigut  unànimement  ad- 
judicat aquest  PREMI  d' honor  y  cortesia  consistent  enguany 
en  una  rosa  NieL  La  pintura  animada  de  la  vida  à  pagès 
y  sos  característichs  aplechs,  servint  de  march  al  festetx 
d'  enamorada  parella,  està  fet  en  esta  narració  ab  tal  art, 
espressat  ab  tal  tendror,  vestit  ab  tanta  poesia,  que  U 
Consistori  no  duptà  desde  M  primer  moment  en  posaria  à 
cap  de  rengle;  y  en  aquest  lloch  V  ha  mantinguda  després 
per  ses  gràfiques  descripcions,  per  T  ayre  perfectament  li- 
terari y  popular  de  sos  versos^  per  la  vida  y  bellugor  dels 
quadros  de  costums  que  presenta,  y  per  T  estil  axeribit 
que  son  autor  ha  sabut  sostenir  en  tota  la  composició  dis- 
cretament acabada. 

Tres  ACCÈSSITS  han  sigut  acordats,  sense  altre  orde  que  ^1 
de  llur  numeració,  à  les  poesies  que  portan  los  núms.  1 56, 
159  y  174  titolades  respectivament  Joventut  perduda, 
lema  Vull  ovirar  la  caseta — hont  lo  sol  may  s"  hi  ponia; 
La  Molinera  de  Flassa,  lema  jOydd!;  y  V  última  aüre- 
NETA,  lema  Yo  pi  sobre  un  tomillo — quejarse  un  pajarillo. 
(Villegas).  V  ingènua  espressió  del  sentiment,  la  manera 
original  de  tractar  un  teipa  ja  gastat,  fentlo  aparexer  com 
à  nou,  y  la  )ustesa  de  les  imatges,  unida  à  una  forma  lite- 
rària molt  recomanable,  en  la  primera;  en  la  segona, 
r  imitació  de  la  nostra  poesia  popular,  imitació  ben  en- 
sopegada malgrat  algunes  incorreccions  de  rima;  y  lo  de- 
licat dels  conceptes  y  lo  elegant  de  certs  tochs  poètichs 
que  fan  oblidar  alguna  inexperiència  de  llenguatje  y  de 
versificació,  en  la  tercera;  han  sigut  prou  als  ulls  del  Con- 
sistori pera  guanyàrieshi  la  distinció  de  que  son  objecte. 


Digitized  by 


Google 


MBUWM  Mb  Ml.  «MUBTARI 


PREMI  D'  UNA  ESTÀTUA  DE  BRONZE 

REPRESENTANT   LA  TrAGEDIA 
OFERT   PER   LA   EXMA.  DiPUTACIO   PROVINCIAL  DE  BARCELONA 

Entre  les  obres  que  aspiravan  à  aquest  premi,  dues  n^  hi 
hagueren  que  desde  U  primer  moment  se  posaren  als  ulls 
del  Consistori  sobre  totes  les  altres.  Concretada  la  qüestió 
a  triar  entre  dues  tragèdies  de  valor  quasi  igual,  se  feu 
encara  més  difícil  V  elecció,  puix  a  la  pintura  de  caràcters 
feu  ab  mà  esperta,  al  tallat  de  les  escenes,  al  ben  portat 
crexement  de  les  passions  de  la  núm.  94,  Almodis,  s'  opo- 
sava la  més  correcte  forma  literària,  lo  llenguatje  més 
castís  y  la  magestat  de  V  acció  de  la  Judit,  corresponent 
al  núm.  i38.  Després  de  rellegides  les  tragèdies  y  estu- 
diades profundament;  atenent  à  que  si  bé  en  la  Judit  està 
r  argument  artísticament  desarrollat  y  escrites  ab  vigor  les 
principals  escenes,  resulta  en  cambi  poch  esplicable  M  fo- 
nament de  T  acció  y  les  passions  que  hi  combaten  més 
dramàtiques  que  naturals;  atenent  que  si  bé  en  la  Almodis 
la  forma  literària  es  més  descuydada  y  '1  llenguatje  un 
poch  desigual,  y  una  de  les  figures  al  primer  moment  més 
interessants  desapareix  escènicament  en  lo  segon  aae,  en 
cambi  T  acció  corra  per  ella  matexa  cap  à  la  catàstrofe  fi- 
nal y  tot  succeheix  perquè  es  lo  natural  que  succehexe, 
y  resultan  les  passions  y  'Is  fets  perfectament  humans;  la 
Consistori,  estimant  en  més  lo  que  fereix  à  V  ànima  que 
lo  que  arrebata  V  imaginació,  y  donant  preferència  al 
sentiment  de  tothom  y  de  sempre  sobre  U  que  es  fill  d'  una^ 
complicació  especial,  ha  adjudicat  aquest  premi,  à  la  tra- 
gèdia núm.  94,  Almodis  per  quatre  vots  contra  tres  que 
n'  ha  obtingut  la  núm.  i38,  Judit,  segur  de  que  aquesta 
^9  9\  's  vol  més  estàtua,  però  V  Almodis  més  dona.  Ha  de 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCR  MATHBO 


3S 


fersc  una  menció  especial  de  la  núm.  75,  Les  Noces  del 
Infant,  que  es  de  les  presentades  la  que  millors  formes 
literàries  reuneix,  d'  una  acció  ben  portada  é  interessant, 
però  escrita  ab  poch  conexement  de  V  escena. 

PREMI  D'  UN  BROT  DE  TARONJER 

OFERT  PER  l'  ExMA.  DiPüTACIO  PROVINCIAL  DE  VaLENCIA 

Ha  sigut  adjudicat  à  la  poesia  núm.  44,  Lo  botxí  del 
Rey  en  Pere,  lema  V  Unió  en  Valencià,  per  lo  vigor  de 
sa  versificació  y  M  relleu  de  ses  descripcions.  La  escena 
de  la  terrible  venjansa  del  Rey  contra  'Is  defensors  de  les 
llibertats  populars  de  Valencià  surt  i  la  vista  en  la  relació 
que  r  autor  posa  en  boca  del  mateix  butxf.  Lo  Consistori  ^s 
dol,  però,  de  trovarhi  alguns  detalls  fallats  que  perjudi- 
can  la  bona  impresió  del  conjunt. 

S'ha  donat  un  accèssit a  la  composició  núm.  79,  Monte- 
sa cristiana,  lema  Romancet^  que  si  bé  en  ses  dues  prime- 
res parts  no  ofereix  cap  novetat,  limitantse  à  ser  discreta* 
ment  escrita,  en  T  última  presenta  un  combat  plè  de  vida 
y  d'  interès,  pintat  ab  mà  segura  y  èpicament  acabat. 


PREMI  D'  UNA  JOYA  ARTÍSTICA  Y  ALEGORICA 

OFERTA  PER  L'  AsSOCIACIO  d'  ExCURSIONS  CaTALANA 

S'  ha  adjudicat  i,  la  colecció  núm.  226  titolada  Mont- 
SENY,  lema  Adéu  tu^  vell  Montseny,..  (Aribau)^  perquè, à 
més  de  cumplir  ab  totes  les  condicions  del  Cartell,  espli- 
cant  cada  una  de  les  tradicions  y  fentne  la  comparació  ab 
les  consemblants  d'  altres  paíssos,  ofereix  un  conjunt  va« 
riat,  havent  sabut  V  autor  revestir  ses  narracions  d'  un 
estil  agradós  y  literari  al  mateix  temps. 


Digitized  by 


Google 


36  MEMÒRIA  DBL  6R.  SECRETARI 

PREMI  D'  UN  OBJECTE  D'  ART 

OFERT  PER  LA  ReDACCIO  DE  LA  ReNAIXENSA 

La  novela  nuen.  i55  La  família  del  mas  dels  salzers, 
lema  Amor  de  mare,  tot  lo  demés  es  qyre^  ha  sigut 
guanyadora  d'  aquest  premi.  La  detallada  pintura  de  cos- 
tums del  camp  feta,  però,  ab  més  veritat  que  no  pas  art, 
los  caràcters  ben  dibuxats  dels  principals  personatjes,  les 
escenes  de  família  quasi  arrencades  del  natural,  la  corec- 
ció  del  estil,  y  la  profitosa  ensenyansa  que  pot  despèndres 
de  r  acció,  son  los  mèrits  que  M  Consistori  ha  estimat  en 
aquest  treball.  Llàstima  que  M  desmillore  la  difusió  dels 
primers  capítols,  lo  que  li  lleva  una  bona  part  del  interès. 

PREMI  D'  UN  SACH  DE  GEMECHS  DE  PLATA 

OFERT  PER  UNA  SoCIETAT  CATALANISTA 

Entre  les  moltes  composicions  qu'  obtavan  à  est  premi 
ha  reparat  la  Consistori  una  marcada  tendència  à  la  cari- 
catura, traspassant  la  major  part  los  límits  del  bon  gust 
literari,  y  sols  una  n'  hi  ha  sapigut  trobar  que,  responent 
à  lo  demanat  en  lo  Cartell,  reunís  també  les  condicions 
literàries  y  artístiques  indispensables  pera  concórrer  à  un 
certamen  formal.  Es  la  nüm.  iSg  que  té  per  títol  Ronda- 
LLETA  y  per  lema  ^  Voleu  rondalla?  qu'  ab  una  forma 
senzilla  y  artística  alhora  y  marcadament  festiva,  enclou 
una  llissoneta  final  donada  ab  tanta  gràcia  y  d'  una  ma^ 
nera  tan  delicada,  que  M  Consistori  no  ha  duptat  en  donarli 
aquest  premi  que  's  té  ben  guanyat  tant  per  les  qualitats 
sobredítes  com  per  lo  castís  del  llcnguatje,  la  lleugeresa 
dels  versos  y  la  manera  popular  de  la  narració. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  MATHEU  i? 


PREMI  D'  UN  BROT  DE  BRUCH  . 

OFERT  PEL  SETÈ  NET  DE  n'   E.    G.   BrUNIQUER 

La  Biografia  d'  Esteve  Gilabert  Brüniquer,  que  du 
per  lema  Jo  humilt  súbdit  y  oficial  de  la  Ciutat  de  Bar^ 
celona  (E.  G.  firí/níjí/erj  y  té  en  la  llista '1  num.  173, 
es  r  única  que  s'  ha  presentat  tirant  à  aquest  premi  del  que 
se  la  fa  guanyadora  perquè  si  bé  U  tema  fícsat  era  de  si 
axut  y  poch  apropòsit  pera  fer  gala  de  qualitats  literàries, 
r  autor  ha  sabut  trèuren  més  partit  de  lo  que  era  d'  espe- 
rar, oferint  les  possibles  noticies  sobre  Brüniquer  y  ses 
obres.  Alguns  descuyts  d'  estil  y  de  llenguatje,  son  de  fà- 
cil correcció. 


PREMI  EXTRAORDINARI 

creat  pel  Consistori 
consistent  en  un  brot  de  roure 

Lo  Consistori  ha  volgut  distingir  ab  aquest  premi  ^1  poe- 
met  provensal  núm.  107,  Un  amour,  que  té  per  lema 
Dóu  Comte  Berenguiè^  fraire^  bèn  nous  souvèn  (Mistral)^ 
animat  tot  ell  d'  un  sentiment  intens  traduhit  en  sonets 
perfectes,  lligats  entre  ells  per  lo  curs  de  T  acció  y  for- 
mant tots  plegats  r  historia  d'  un  amor  ditxós  al  naxer  y 
trahit  després.  La  forma  correcte  de  les  composicions, 
r  originalitat  d'  algunes  d'  elles  y  '1  relleu  de  les  imatges 
de  que  's  val  lo  poeta  pera  espressar  sos  dubtes  y  sos  do- 
lors, son  les  qualitats  que  més  han  abogat  en  favor  d^ 
aquest  poema. 


Digitized  by 


Google 


ALTRE  PREMI  EXTRAORDINARI 

CREAT  PEL  CONSÍSTOW 
C0N6IS1 ENT  EN  UNA  COPA  ARTÍSTICA  DE  BRONZE 

Igualment  ha  cregut  lo  Consistori  que  debfa  adjudicar 
aquest  premi  &  la  novela  núm.  192,  Isabel  de  Galceran, 
perquè  havent  otorgat  lo  premi  de  La  Renaixensa  à  V  altra 
novela  núm.  i55,  no  ha  vist  tanta  diferencia  de  valor  en- 
tre les  dues,  que  pogués  aquella  quedar  sense  recompensa. 
Los  mèrits  que  més  V  avaloran  son  una  pintura  exacte 
de  les  escenes  (ntimes  y  de  famiiia,  lo  bosquetx  dels  ca- 
ràcters, sobre  tot  lo  de  la  protagonista,  velat  é  interessant, 
y  r  estudi  psicològich  que  revela  en  V  autor,  qui  dona 
marcada  preferència  als  combats  de  V  ànima  sobre  '1  mo- 
viment material  de  V  acció.  Llàstima  que  un  cert  descuyt 
en  r  estil  aminore  la  vàlua  d'  aquesta  novela. 


Lo  Consistori  s'  ha  vist  en  la  precisió  de  dexar  sense 
adjudicar  lo  premi  de  la  medalla  de  plata  per  no  haverse 
presentat  cap  treball  à  dispuiarlo  y  *ls  de  Un  clavell 

D*  OR  Y  d'  argent,  Un  MKDALLO  D*  OR,  UnA  LÀPIDA  DE  MARBRE 

AB  L*  Esccr  b^  OR,  y  Una  b:>tonadura  d'  or  per  no  haver 
trovat  en  cap  de  Ics  composicions  que  hi  obtavan  mèrits 
à  bastament  pera  conceJírIeshi  aquelles  distincions. 

Aquestes  son  les  leals  resolucions  del  Consistori  preses 
en  conciencia  dcsprcs  de  garbellades  les  241  composicions 
qu'  han  entrat  en  concurs, 

Y  ara.  Senyors,  permetèume  qu'  ans  d'  acabar  us  fasse 
memòria,  segons  costum,  de  les  pèrdues  més  doloroses 
qu'  ha  tingut  desde  la  festa  passada  la  família  floralesca. 
Molls  son  enguany  los  qui  *ns  ha  pres  la  Mort  y  bona  faK 


Digitized  by 


Google 


PkANCESCH  MàTHEU  Sq 


ta  que  'ns  faran.  En  Joaquim  Assenci  d' Alcàntara,  qu'  ha» 
via  donat  al  nostre  teatre  notables  produccions;  en  Simón 
Gómez,  lo  conciensut  pintor  d'  escenes  populars;  n'  An- 
toni Bergnes  de  las  Casas,  V  ilustre  publicista  y  propaga- 
dor de  la  bona  literatura;  Mossèn  Salvador  Mestres,  lo 
carinyós  catedratich  à  qui  tan  debía  la  jovenalla  catala- 
nista; en  Joan  Baptista  Alart,  lo  sabi  Bibliotecari  de  Per- 
pinyà, que  per  sos  estudis  sobre  la  nostra  llengua  s'  ha 
conquistat  T  etern  agrahiment  dels  qui  la  parlan;  en  Lluis 
Justo  y  Villanueva,  lo  defensor  de  la  nostra  agricultura; 
en  Vicens  Boix,  lo  patriarca  dels  poetes  qu'  entonan  sos 
cants  vora  les  riberes  del  Túria;  en  Joaquim  Garcia  Par- 
reno,  que  tants  tipos  havia  creat  en  lo  teatre  català  y  tant 
contribuhí  à  popularisarlo;  en  Bernat  Calvo  Puig,  lo 
compositor  infatigable,  autor  de  tantes  cansons  de  Mont- 
serrat; en  Manel  Carboneres,  lo  jove  investigador  de 
V  historia  valenciana;  tots  han  desaparegut  d^  un  à  un  à 
nostra  vista  esglayada,  y  al  retrèurels  ara  no  sols  prete- 
nem dedicàrloshi  un  piadós  recort,  sinó  fer  present  als 
que  quedan  que  cal  omplir  los  buyts  que  aquells  ab  sa 
mort  nos  han  dexat.  Es  la  tasca  de  la  nostra  generació: 
recordar  y  gloriar  als  que  se  'n  van  y  preparar  la  via  pera 
aquells  qu'  han  de  venir. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


FLOR  NATURAL 


Num.  3.— LA  PUBILLA  de  D.  Joseph  Franquesa  y 

Gomis, 
Num.  4— JOVENTUT   PERDUDA  de  Da.  Victoria 

Penya  d'  Amer. 
Núm  .5.— LA  MOLINERA  DE  FLASSÀ  de  D.  Joan 

Planas. 
Nüm.  6.—V  ÚLTIMA  AURENETA  de  D.  Frederich 

Rahola. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LA  PUBILLA 


Flors  7  Tiolet  y  romtni. 


Lo  mas  de  les  Albaredes 
no  pot  ser  més  ben  posat; 
per  demunt  hi  té  montanya, 
per  devall  s'  hi  exten  lo  pla, 
d*  un  cantó  s'  hi  veu  la  Vila 
y  d'  un  altre  cantó  '1  mar. 
En  moltes  lleugues  enfora 
no  s'  en  trova  cap  d^  igual: 
à  ponent  tot  es  de  vinyes, 
à  llevant  tot  es  de  blats. 
Sobrix  d*  ufanó  y  de  vida; 
ubagues  y  oliverars, 
aucellets  en  xerradissa, 
plujes  de  flors  de  tot  V  any, 
esplets  que  vinclan  les  branques, 
alegria,  frescó*  y  cants. 
Fonts  clares  hi  regaliman 
una  aygua  com  un  cristall, 
hoxos,  herbes  y  moxeres 
reverdejan  per  son  camp, 
y  en  sent  à  la  primera  hora 
{qufna  olor  de  Montserrat! 


Digitized  by 


Google 


44  LA  PUBILLA 


La  caseta  arrecerada 
va  ser  feta  Deu  sab  quan, 
sa  íiayre  de  pa  moreno 
ja  s'  hi  sent  desde  *l  portal; 
es  lo  temple  ahont  s*  hi  venera 
la  senzillesa,  la  pau. 
V  amo  de  tota  la  hisenda, 
cara  espès,  mes  de  corfranch, 
ja  ha  posat  son  bras  à  prova, 
lo  padrí  càu  de  bondat, 
la  padrina  jpohra  dona! 
no  sab  sinó  de  cantar; 
iquína  gent!  V  odi  y  1'  enveja 
ni  *ls  saben  anomenar; 
son  d^  aquella  fusta  vella 
que  ja  's  deu  anà*  acabant. 
Mes  la  joya  que  *ls  encanta, 
lo  seu  bé,  lo  seu  descans, 
es  la  noya,  la  pubilla, 
lo  cap  de  brot  d'  aquell  ram. 
Divuyt  anys,  un  ull  que  parla, 
un  cap  VIU  com  un  pinsà, 
y  unes  galtes  petoneres 
com  dos  lliris  montanyans. 
íDitxós  lo  qui  puga  haverla! 
{ell  sí  que  la  ben  treurà! 

Los  hereus  de  bona  casa 

per  les  fires  y  Is  mercats 

iquín  cop  de  ferli  V  aleta 

y  tirarli  flors  galants! 

Si  no  'n  cullen  parauletes, 

provan  d' hèuren  un  esguart, 

qui  no  pot  segà'  espigola, 

ifa  de  bon  arrepl^ar! 

{Qui  r  heguil  Ab  tantes  mojades 

y  boschs  de  pins  y  alzinars, 

ab  dos  vinyes  y  set  vaques 

y  tres  ramades  de  xays 

y  hortes  de  molta  verdura 

y  cinch  porcells  y  viram 

y  en  or  sonant  sis  mil  lliures, 

y  axò  dexant  de  comptar 

noranta  dobles  de  quatre 

que  U  padrí  li  està  guardant 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH  FRANQrjKSA  Y  GOMIS 


totes  d'  un  rey  ab  perruca 
qu*  enlluherna  de  mirar!     . 
Pobres  hereus!  poch  s'  ho  pensan 
quan  en  parlan  al  hostal 
y  treuhen  dots  per  guanyaria 
y  à  estira  cabells  s'  ho  fan, 
poch  saben  que  la  pubilla 
calla  y  sofreix  d'  amagat 
y  que  pensa  nit  y  dia 
en  un  fadrí  extern  honrat, 
però  que  no  gosa  à  dirho 
perquè  es  pobre  y  no  tindrà 
més  renda  que  la  que  ^s  guanyi 
ni  més  dot  que  dues  mans. 


II 

L*  aplech  del  bon  Sant  Magí 
bé  'n  té  prou  d'  anomenada; 
dels  encontoms  qui  no  hi  và 
no  es  pas  per  falta  de  ganes. 
La  gent  é  professo  feta 
va  surtint  de  totes  bandes; 
en  vé  de  Santa  Coloma 
la  del  aygua  regalada; 
en  vé  del  Pont  d*  Armentera, 
y  de  cents  llochs  de  Segarra; 
los  trempats  xiquets  de  Valls 
y  les  donzelles  més  guapes 
del  poble  de  la  Llacuna 
y  la  vila  d' Igualada. 
Tothom  s'  hi  mou.  Baladreja  . 
lo  sò  dels  tabals  y  gralles; 
los  fadrins  van  llambregant, 
de  frau  les  noyes  se  *Is  guaytan. 
Prou  dona  gust  de  mirar, 
iquíns  mossetons  de  més  planta! 
tot  axò  ho  cria  la  terra, 
cada  un  té  salut  per  quatre. 
Y  les  noyes  jque  boniques! 
{còm  lluhen  ses  coloraynes! 
iquínes  carones  tan  tendres 
que  semblan  pans  d'  avellana! 
xMes  de  totesla  més  bella 


Digitized  by 


Google 


46  LA  PUBILLA 


prou  tothom  que  la  senyala, 
la  pubilla  d^  Albaredes 
es  la  que  s'  en  du  la  palma. 
Faldilla  de  color  blau, 
jipó  ben  negre  qu*  amaga 
un  cosset  que  ni  té  mida, 
y  mocadoret  de  sarja. 
Ab  tan  senzilla  com  và 
tothom  la  pren  per  un  Ingel 
qu*  en  la  cara  hi  porta  ^1  cor 
y  en  los  ulls  hi  porta  V  ànima. 
No  hi  falta  qui  ha  reparat 
com  ella  's  fixa  boy  massa 
en  un  fadrí  fresch  y  alegre, 
prim  de  cos  y  roig  de  galtes. 

Al  convent  de  Sant  Magf 
tothom  entra  à  encomanarse 
y  à  guaytar  V  altar  del  Sant 
tot  guarnit  de  flors  boscanes 
y  hont  sembla  un  crostisser  d^  or 
tanta  llum  de  cera  blanca; 
y  haventlo  vist  surt  tothom 
pel  mitj  del  camp  barrejantse. 
Los  músichs  sonan  ab  forsa, 
la  gralla  treu  ses  tonades, 
los  fadrins  cercan  fadrines 
y  à  son  cau  d'  orella  parlan; 
iqufna  brunzitut  d^  abelles 
que  volen  axamenarse! 
Cadascú  pel  seu  cantó 
vinga  bescambiar  paraules, 
qui  no  té  feyna  s*  en  busca 
y  qui  la  'n  té  se  la  guarda. 
Lo  jovent  tot  va  en  xiu  xiu, 
ses  converses  son  molt  llargues 
y  ab  llevat  de  pa  de  bodes 
pastan  les  seves  paraules. 
Romp  lo  ball.  A  sa  armonía 
les  parelles  rodant  passan, 
{y  quin  llevant  que  s*  axeca 
de  faldilles  voleyantes! 
La  pubilla  d'  Albaredes 
també  volta  aparellada 
ab  aquell  fadrí  mateix 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH  FRANQUESA  Y  GOMIS  47 

qu'  al  arribar  tant  guaytava. 
A  son  pare,  quan  los  veu, 
li  escapa  una  mitja  rialla 
(qu*  al  fadrí  bé  '1  coneix  prou 
y  si  val  à  di'ho,  V  hi  agrada) 
y  li  n^  entra  una  sospita 
que  *1  fa  rumià'  y  repensarse. 
Y  entre  tant  s^ueix  lo  ball; 
lo  ballar  de  gust  may  canto, 
ialsa  vòltala  qu'  es  dia, 
qu^  axò  es  vida  r^alada! 
quan  un  se  trova  ballant 
tot  balla  en  lo  món,  tot  balla. 

Després  del  ball,  vells  y  joves 
s'  acomboyan  en  collades 
per  anà'  à  beure  en  les  fonts 
que  fan  tants  y  tants  miracles 
y  s'  entoman  à  1'  Església 
à  resar  y  agenollarse 
devant  Sant  Magí  gloriós 
patró  de  la  Brufaganya. 
Com  que  Sant  Magí  es  tan  bo 
tothom,  tothom  li  demana; 
los  malalts  bona  salut, 
los  vellets  mort  ben  cristiana, 
los  del  camp  bella  cullita, 
los  cabalers  feyna  Uaiiga, 
los  marxants  forsa  pessetes, 
les  noyes...  no  cal  parlame. 
Sant  Magí  hi  fa  la  rialleta 
quan  les  noyes  s^  hi  encomanan. 
També  hi  ha  entrat  la  pubilla, 
son  ballador  1*  acompanya 
y  agafats  ben  d^  amagat 
en  una  estreta  encaxada, 
tot  fent  una  prometensa 
per  si  va  bé  tot,  esdaman: 
— Adéu,  gloriós  Sant  Magí, 
fj^uhi  més  Vos  que  nosaltres.—» 


Digitized  by 


Google 


4S  LA  PUBILLA 


III 

La  pubilla  està  assentada 

cusint  al  peu  del  balcó, 

del  bell  balcó  de  sa  cambra 

que  sembla  U  niu  del  amor. 

De  tant  en  tant,  neguitosa 

jira  '1  cap  per  tots  cantons, 

de  tant  en  tant  seu  y  s' alsa 

y  toma  à  cusir  de  nou. 

i  Prou  que  n'  hi  deu  passà'  alguna 

quan  ni  fa  feyna  de  bol 

Tot  d'  un  plegat  s*  ha  axecada 

y  ha  sentit  una  ramor; 

qu'  es  trepitj  de  ferradures 

ab  lo  drinch  bé  's  coneix  prou. 

Ses  belles  galtes  se  toman 

totes  de  color  de  foch, 

recula  y  no  sab  que  ferse, 

li  pega  un  gran  tremolor, 

vol  cusf  y  li  càu  per  terra 

r  agulla  y  la  feyna  y  tot, 

corre  al  mirall,  s*  entrebanca 

y  à  la  fi  surt  al  balcó. 

Veu  venir  muntant  ab  ayre 
lo  seu  fadrí  ballador, 
en  lo  front  la  gorra  musca, 
en  lo  cos  un  jech  foscos, 
al  costat  faxa  vermella 
y  un  pensament  en  lo  cor. 
Lo  brau  matxo  qu'  ell  cavalca 
tot  va  enflocat  y  ab  colors, 
ab  llarchs  serrells  les  ventreres, 
y  lo  bast  y  *ls  ronsals  nous: 
corrent  ab  tan  bella  carga 
jy  còm  en  và  de  cofoyl 
La  pubilla  ab  amor  mira 
lo  fadrí  que  ja  es  al  bosch; 
la  primera  miradeta 
ell  ja  està  encès  de  rojor, 
la  segona  miradeta 
ja  n'  hi  arrenca  una  canso, 


Digitized  by 


Google 


JOSKPH  FRANQUESA  Y  GOMIS  49 

la  canso  que  li  cantava 
d'  una  nojra  com  un  sol 
que  la  cabellera  rossa 
li  arriba  fins  als  talons. 

Ella  corra  y  baxa  y  crida 
son  pare  y  padrins  y  tot 
y  surten  al  era  &  rèbrel 
y  1  voltan  per  tots  cantons. 
Aï  descavalcar,  la  noya 
s'  hi  atansa  avans  que  tothom, 
son  pare  les  mans  U  encaxa, 
los  vells  no  hi  veuhen  de  goig; 
lo  padrí  entre  dents  murmura: 
— Sembla  tot  un  bon  minyó — 
la  padrina  vé  axugantse 
lo  llabi  ab  lo  mocador, 
y  1  cà  que  primer  lladrava 
li  llepa  'Is  peus  tot  festós. 
Al  entri*  à  dins,  en  la  taula 
los  hi  espera  un  ressopó 
de  formatje  y  ous  del  dia, 
nous,  pa  blanch  y  vi  del  bo. 
Lo  fadrí  prou  s'  esplicava 
qu*  era  atrevit  son  amor, 
que  la  pubilla  era  ríca 
y  qu*  ell  era  un  pobrissó; 
mes  lo  pare  ab  ses  paraules 
li  trenca  aquexes  rahons 
ab  les  de  que  may  la  ditxa 
no  s' ha  de  comprà'  à  pes  d'  or, 
qu*  ell  per  conreuhar  V  hisenda 
necessita  d'  un  bras  fort, 
que  bé  prou  que  *1  conexía, 
que  serà  1'  amo  y  senyor, 
que  *ls  seus  pares  comparexin 
per  arreglarho  aviat  tot, 
y  dihent  à  la  pubilla 
fentli  paternals  rahons, 
si  U  volia  y  1*  estimava 
íquín  sí  més  surtit  del  cor! 

Y  ja  tot  va  se'  alegria 
y  broma  y  parlar  d*  amor. 
y  de  cumplir  prometenses 


Digitized  by 


Google 


50  LA  PUBILLA 


à  Sant  Magí  gloriós, 
y  dels  festeigs,  que  si  duran, 
que  com  més  aviat  millor, 
y  al  avi  'Is  ulls  li  espurnavan 
puix  veya  ubríacat  de  goig 
al  arbre  de  sa  nissaga 
com  treuría  nous  rebrots. 


Digitized  by 


Google 


JOVENTUT  PERDUDA 


Vull  ovirar  U  caseta 
hon  lo  sol  roay  s'  hi  ponia. 


JO  una  amiga  estimada  tenia; 
no  's  cansava  jamay  d^  està^  ab  mi, 
m'  abrassava  de  nit  y  de  dia, 
era  el  ser  de  mon  ser,  ma  alegria... 
ay,  si  encara  pogués  ser  axí! 

Com  lo  maig  era  hermosa  y  riolera, 
com  les  flors  agradosa  y  bonica, 
pererosa  en  lo  goig  jamay  n'  era, 
per  aydarme  en  tot  lloch  la  primera 
y  en  consols  pera  mi  sempre  rica. 

Si  algun  jorn  jo  plorava,  enginyosa 
de  mes  llàgrimes  perles  ne  feya, 
y  me  deya:  No  plores  hermosa, 
m entres  jo  sia  ab  tu  n*  ets  ditxosa; 
y  al  sentiria  jo  al  punt  ne  sonreya. 

Mos  vestits  ab  primor  enílocava, 
mos  cabells  pentinava  ab  delit: 
y  al  devant  de  mos  ulls  escampava 
un  vel  clar  que  brillava,  brillava, 
fins  allà,  fins  allà  à  T  infinit. 

■  Al  detràs  d*  aquest  vel  la  vellesa 
era  un  camp  ple  de  fruyts  tots  granats, 
y  la  mort  sobre  roses  estesa 


Digitized  by 


Google 


JOVENTUT  PERDUDA 


una  verge  de  tota  puresa 
que  los  àngels  tenia  estassiats. 

Poch  à  poch,  poch  é  poch  se  'n  ha  anada 
com  se  'n  va  à  V  hora  baxa  lo  sol... 
^'ahónt  ets,  ahónt  ets,  ma  estimada...? 
poch  é  poch,  poch  é  poch  s^  ha  allunyada 
emportantsen  lo  vel  del  consol. 

Jo  sense  ella  no  veig  com  solia, 
la  vellesa  es  un  erm  cap  al  Nort 
ab  un  gel  que  jamay  m*  assolia, 
y  la  verge  que  suau  s'  adormia 
ara  s*  alça  feresta...  es  la  mort. 

Dexaume  mirar  enllà 
que  r  anyorança  me  migra, 
vull  oví  rar  la  caseta 
hon  lo  sol  may  s^  hi  ponia 

Los^estels  li  feyan  llum, 
los  aucellets  armonia, 
y  al  dintell  del  seu  portal 
s*  hi  era  sentada  la  ditxa. 

Al  seu  devora  jugavam 
y  ab  ella  ens  entreteniam; 
ab  lo  vel  de  1*  ignocencia 
fent  lo  ball  de  1*  alegria. 

Oh,  niuhet  de  purs  amors, 
verger  de  murtra  florida, 
la  lluna  t'  enmantellava 
com  à  casa  benehida. 

Oh,  niuhet  de  purs  amors, 
ulls  closos  te  trobaria, 
com  los  Sants  Reys  d'  Orient 
duyes  or,  encens  y  mirra. 

La  veu  de  la  mare  *s  sent 
encara  que  passen  sigles, 
es  r  eco  de  la  de  Deu 
ressò  de  ses  armonies. 

Ni  tota  una  eternitat 
té  forsa  per  esvehirla, 
la  veu  d^  una  mare  morta 
es  sempre  la  veu  més  viva. 

Ara  sent  la  de  la  meua 
ab  la  tonada  dolcissima 
de  aquella  gentil  canso, 


Digitized  by 


Google 


VICTORIA  PENYA  d'  AMKR  53 


«si  la  soneta  venia. « 

Del  bressolet  gronxador 
brollava  sempre  la  vida, 
si  ab  un  any  se  li  buydava 
ab  un  altre  se  li  omplia. 

Ma  mare  era  un  lliri  d*  ay^a, 
més  frescb  com  més  trau  florida, 
sense  algun  brot  cor  gelat 
dotze  brots  ne  contaria. 

Ay,  jo  anyor  la  gentilesa 
d'  aquelles  hermoses  nines, 
los  ríços  dels  seus  cabells 
ab  quin  goig  pentinaria! 

Y  los  axerits  donzells 
que  ensomnis  bells  ne  texian, 
prenguent  del  geni  colors 
de  flors  pinta  van  la  vida. 

Jo  anyor  tot  aquell  aplech 
de  falagueres  amigues, 
les  mirades  de  sos  ulls, 
ses  paraules  atractives. 

Veniu  ençà,  tots  veniu, 
que  la  mar  està  amanstda, 
portaume  bàlsam  d^  allà, 
que  ma  vida  allaigaria. 

De  mon  crit  n'  han  fet  esment, 
una  barca  arriba  al  port, 
anemhi,  la  vida  mia, 
un  à  un  mirèmlos  tots. 

En  la  popa  del  vaxell 
ja  venten  los  mocadors, 
seran  ells  la  vida  mia.^ 
ah,  no!  jo  axi  no  ^Is  recort. 

Si,  son  ells  per  ditxa  meua» 
ara  ja  'Is  veig  de  més  prop, 
mes  lo  cor  se  'm  mig  parteix 
se  'Is  ha  ennubolat  lo  front. 

Ab  quin  mantell  de  tristesa 
sembla  se  cubrexen  tots 
aquells  axerits  donzells 
de  la  mirada  de  foch! 

Sos  cabells  com  la  nit  negres 
s'  han  tomat  de  dos  colors, 
ses  parpelles  mig» tancades 


Digitized  by 


Google 


JOVENTUT  PERDUDA 


com  les  cases  que  hi  hà  dol. 

Les  nenes  de  trenes  rosses 
com  lo  raig  del  matex  sol, 
no  de  sol  sinó  de  lluna 
les  veig  ab  la  resplandor. 

Los  seus  Uabis  de  coral 
de  perles  estuig  preciós 
que  com  V  iman  crida  '1  ferro, 
ells  crídavan  els  petons... 

Com  s*  han  dexat  pendre  joves 
que  valien  un  tresorl 
quines  aygues  n^  han  begudes 
qu'  han  desmayat  la  color? 

Fa  vint  anys  qu'  ells  y  nosaltres, 
saltavam  com  papallons, 
ara  en  braç  fort  se  sostenen 
perquè  *ls  fa  por  la  maror. 

Vida  mia,  vida  mia, 
còm  se  'n  van  les  ilusions, 
no  creya  que  les  gelades 
cayguessen  dins  la  tardor. 

Atançauvos,  germanetes 
y  germanets  del  meu  cor, 
amigues  de  ma  infantesa 
no  haveu  perdut  vostre  Uoch. 

Ja  us  tinch  à  tots!  Deu  meu,  gràcies, 
eus  tinch!  mes  ah,  jo  us  anyor, 
y  m*  anyor  à  mi  matexa, 
y  m'  anyor  fins  à  la  mort!... 


Digitized  by 


Google 


LA 


MOLINERA  DE  FLASSA 


jOyJi! 


Yquí  se  la  *n  durà, 
tan  encisera 
la  molinera? 
^•Y  qui  se  la  'n  durà, 
la  molinera  de  Flassà? 

N*  es  blanca  com  un  Uin. 

bonica  com  un  sol, 

per  ser  la  molinera, 

la  gent  be  *n  parla  prou! 

Tres  son  que  la  *n  íestejan 

r  un  diu  que  ja  la  vol . 

r  altre  à  sa  mare  parla , 

r  altre  à  n'  ella  tot  sol. 

— Si  'm  vols,  tinch  deu  vc»-*»».^ 

terra  de  bon  conrou , 

tindi  un  remat  d' ovella 

també  un  parell  de  bou» 

lo  Ter  rega  mas  íeixas 

y  fèrtil  fo  mon  K>1; 


Digitized  by 


Google 


56  LA  MOLINERA  DB  FLASSÀ 


de  tot  seràs  mestressa 
si  ab  mi  casarte  vols. 

Diu  que  no  *s  vol  casà* 

de  cap  manera, 

la  molinera; 
diu  que  no  's  vol  casà^ 
la  molmera  de  Flassà. 

— Mare,  la  meva  mare, 

^ab  qui  'm  voleu  casar? 

—Filla,  la  meva  filla, 

lo  més  rich  de  Flassà. 

Té  casas  à  Figueras 

y  camps  à  Rupià, 

masos  à  Torroella, 

y  vinyas  à  Foxà. 

Cada  any  cull  cent  quarteras, 

y  totas  de  bon  grà; 

També  doscentas  cargas 

del  vi  millor  que  hi  hà. 

Si  'n  portaràs  faldillas 

de  seda  y  tafetà, 

y  mocadors  de  sarja, 

jipons  ab  farbalà, 

caputxa  de  marínu 

y  joyas  à  triar. 

— ^Ay  sí,  digàuli,  mare, 

digàuli  que  bé  està. 

Ara  ja  's  vol  casà^ 

y  ab  gran  fal-lera, 
la  molinera, 

ara  ja  's  vol  casà' 

la  molinera  de  Flassà. 

Un  dia  de  gran  festa, 

la  festa  del  Roser, 

així  à  la  molinera 

li  parla  un  foraster: 

— Si  tu  '1  amor  me  donas 

ditxosa  te  'n  faré. 

— L'  amor  no  pot  donarvos 

la  que  promesa  '1  té. 

«-Si  ab  mi  tu  vols  unirtç, 


Digitized  by 


Google 


JOAN  PLANAS 


jo  soch  un  argenter, 
que  d'  or  y  pedras  &nas 
tota  t^  enjoyaré. 
Ja  no  'n  seràs  pagesa, 
senyora  te  'n  vull  fer: 
viuràs  à  Barcelona 
gosant  de  tot  plaher. 
En  lloch  de  la  caputxa 
duràs  riqufssim  vel, 
y  dormiràs  en  cambra 
d'  alfombras  y  dossers. 
Viuràs  com  una  reyna: 
— (Y  tot  això  ho  jureu? 
— T  ho  juro. 

— Oh!  ser  senyora!. 
éQuè  puch  esperar  més! 

íQue  poch  que  va  guardà* 

r  amor  primera, 

la  molinera! 
Senyora  *s  vol  tomà* 
la  molinera  de  Flassà. 

— Mare,  la  meva  mare, 
jo  *m  caso  ab  1*  argenter. 
— Antes  que  ab  ell  te  ca^s 
primer  jo  't  mataré. 
— Mare,  deseu  las  robas 
y  no  me  *n  feu  pas  més, 
perquè  jipó  y  faldilla 
vos  dich  que  may  duré. 

— De  aquí  endevant,  per  fila 

ja  més  no  te  *n  tindré. 
De  dur  cànem  y  llana 

faldíllas  te  faré; 

tu  seràs  la  porquera, 

ni  soldada  *t  daré: 

las  feynas  més  pesadas 

per  tu  las  guardaré. 

— Mare  la  meva   marc. 

no  se  m'  en  dona  re; 

perquè  ja  vindrà  un  dia 

que  senyora  ^o  seré- 


Digitized  by 


Google 


58  LA  MOLtlfERA  DK  FLASSA 


Las  gents  diuhen: — Oydé! 

fa  de  porquera 

la  molinera; 
{vaya  un  partit  com  fa 
la  molinera  de  Flassà! 

Un  dia  à  la  segada 
la  gent  n*  està  brenant; 
la  pobra  molinera 
las  garbas  va  lligant. 
De  tant  en  tant  ne  gira 
la  vista  al  camí  ral; 
mentres  que  li  girava 
dona  un  xisclet  molt  gran. 
Ja  se  ^n  treu  las  xineMas 
las  Uensa  al  mitg  del  camp, 
y  com  lleujera  dayna 
corrent  va  rost  avall. 
Al  peu  del  marge,  un  mosso 
dos  matxos  va  arrimant; 
r  un  d*  ells  ne  porta  sella 
1*  altre  silló  y  bancal. 
Quan  la  gent  se  *n  adonan 
veuhen  que  res  hi  val; 
la  llesta  molinera 
fugia  ab  son  galan. 

Ja  li  podeu  anà* 
ben  bé  al  darrera 
à  la  molinera. 
Ja  ho  ha  sabut  portà* 
la  molinera  de  Flassà. 

Al  molí  de  La  BoUa 
un  jorn  me  *n  entro  jo; 
avans  diu  qu'  era  alegre, 
no  hi  veig  més  que  tristor. 
La  tia  està  fent  mitja 
plorant  en  un  reco; 
r  hereu  y  la  cunyada 
li  parlan  ab  ronco; 
los  joves,  à  la  porta 
li  'n  cantan  la  canso; 
— ^'Hont  tens,  la  molinera, 
bont  iens  \q  teu  senyor?— 


Digitized  by 


Google 


JOAN  PLANAS  $9 


Quan  sent  eixa  tonada 
n*  arrenca  ab  un  gran  plor. 
<— Si  à  mi  m^  han  enganyada, 
no  ^n  tinch  la  culpa  jo. 
Quan  jo  me  V  estimava, 
mare,  Deu  vos  perdó, 
perquè  prou  rích  no  n'  era 
me  'n  féreu  dir  que  nó. 
Vos  sols  rica  'm  volíau, 
rica  volguí  ser  jo! 
volent  seme  senyora... 
ni  molinera  'n  só! 

Perquè  ^m  sento,  al  passé^: 
— ^Veus?  aquella  era 
la  molinera — 
|Com  si  morta  'n  fos  ja, 
la  molinera  de  Flassé!.. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


L'  ULTIMA  AURENETA 


Yo  vi  MbK  Ull  tomNIo 
Quejartc  un  pa|aríllo 

VlLLiaAt. 


ESGROGUBHIDAS  fullaS 
del  arbre  se  'n  emporta  '1  vent  ardit 
y  en  lo  matí  blanqueja  sas  despullas 
lo  gebre  de  la  nit. 

V  onada  quan  rebota 
de  petxinas  despulla  à  I'  arenal, 
y  tot  desapareix  y  res  nou  brota 
y  tot  mostra  un  tó  igual. 

L'  ayma  dupta  y  s*  estranya 
de  que  no  sigui  hivern  per  tot  arreu 
quan  s^  enmantella  ab  boyra  lo  montanya 
enflocada  de  neu. 

L'  estany  y  la  riera 
deixan  veure  flotants  trossos  de  gel 
y  's  confon  lo  trist  vert  de  I'  olivera 
ab  lo  plom  de  lo  cel. 


Digitized  by 


Google 


JOVENTUT  PERDUDA 


com  les  cases  que  hi  hà  dol. 

Les  nenes  de  trenes  rosses 
com  lo  raig  del  matez  sol, 
no  de  sol  sinó  de  lluna 
les  veig  ab  la  resplandor. 

Los  seus  llabis  de  coral 
de  perles  estuig  preciós 
que  com  V  iman  crida  1  ferro, 
ells  cridavan  els  petons... 

Com  s'  han  dexat  pendre  joves 
que  valien  un  tresor! 
quines  aygues  n'  han  begudes 
qu'  han  desmayat  la  color? 

Fa  vint  anys  qu'  ells  y  nosaltres, 
saltavam  com  papallons, 
ara  en  braç  fort  se  sostenen 
perquè  *ls  fa  por  la  maror. 

Vida  mia,  vida  mia, 
còm  se  'n  van  les  ilusions, 
no  creya  que  les  gelades 
cayguessen  dins  la  tardor. 

Atançauvos,  germanetes 
y  germanets  del  meu  cor, 
amigues  de  ma  infantesa 
no  haveu  perdut  vostre  lloch. 

Ja  as  tinch  à  tots!  Deu  meu,  gràcies, 
eus  tinch!  mes  ah,  jo  us  anyor, 
y  m*  anyor  à  mi  matexa, 
y  m'  anyor  íins  é  la  mort!... 


Digitized  by 


Google 


LA 


MOLINERA  DE  FLASSÀ 


iOyJà! 


Yquí  se  la  'n  duri, 
tan  encisera 
la  molinera? 
^Y  qui  se  la  'n  durà, 
la  molinera  de  Flassà? 

N'  es  blanca  com  un  lliri, 

bonica  com  un  sol, 

per  ser  la  molinera, 

la  gent  be  *n  parla  prou! 

Tres  son  que  la  *n  festejan, 

r  un  diu  que  ja  la  vol, 

r  altre  à  sa  mare  parla, 

r  altre  à  n'  ella  tot  sol. 

— Si  'm  vols,  tinch  deu  vessanas 

terra  de  bon  conrou, 

tinch  un  remat  d'  ovellas, 

també  un  parell  de  bous; 

lo  Ter  rega  mas  feixas 

y  fèrtil  fà  mon  sol; 


Digitized  by 


Google 


56  LA  MOLINERA  DE  FLASSil 


de  tot  seràs  mestressa 
si  ab  mi  casarte  vols. 

Diu  que  no  *s  vol  casà* 

de  cap  manera, 

la  molinera; 
diu  que  no  *s  vol  casà^ 
la  molinera  de  Flassà. 

— Mare,  la  meva  mare, 

^ab  qui  'm  voleu  casar? 

— Filla,  la  meva  filla, 

lo  més  rich  de  Flassà. 

Té  casas  à  Figueras 

y  camps  à  Rupià, 

masos  à  Torroella, 

y  vinyas  à  Foxà. 

Cada  any  cull  cent  quarteras, 

y  totas  de  bon  grà; 

També  doscentas  cargas 

del  vi  millor  que  hi  hà. 

Si  *n  portaràs  faldillas 

de  seda  y  tafetà, 

y  mocadors  de  sarja, 

jipons  ab  farbalà, 

caputxa  de  marinu 

y  joyas  à  triar. 

— ^Ay  sí,  digàuli,  mare, 

digàuli  que  bé  està. 

Ara  ja  *s  vol  casà' 
y  ab  gran  fal•lera, 
la  molinera, 
ara  ja  's  vol  casà' 
la  molinera  de  Flassà. 

Un  dia  de  gran  festa, 

la  festa  del  Roser, 

així  à  la  molinera 

li  parla  un  foraster: 

— Si  tu  '1  amor  me  donas 

ditxosa  te  *n  faré. 

— L'  amor  no  pot  donarvos 

la  que  promesa  '1  té. 

«*Si  ab  m(  tu  vols  unirtc, 


Digitized  by 


Google 


JOAN  PLANAS  Sj 


jo  soch  un  argenter, 
que  d'  or  y  pedras  ünas 
tota  t'  enjoyaré. 
Ja  no  'n  seràs  pagesa, 
senyora  te  'n  vull  fer: 
viuràs  à  Barcelona 
gosant  de  tot  plaher. 
En  Uoch  de  la  caputxa 
duràs  riquíssim  vel, 
y  dormiràs  en  cambra 
d'  alfombras  y  dossers. 
Viuràs  com  una  reyna: 
— ^Y  tot  això  ho  jureu? 
— T  ho  juro. 

— Oh!  ser  senyora!. 
^'Què  puch  esperar  més! 

iQue  poch  que  va  guardà' 

r  amor  primera, 

la  molinera! 
Senyora  's  vol  tornà' 
la  molinera  de  Flassà. 

—Mare,  la  meva  mare, 
jo  'm  caso  ab  1*  argenter. 
— Antes  que  ab  ell  te  casis 
primer  jo  't  mataré. 
— Mare,  deseu  las  robas 
y  no  me  'n  feu  pas  més, 
perquè  jipó  y  faldilla 
vos  dich  que  may  duré. 
— De  aquí  endevant,  per  fila 
ja  més  no  te  'n  tindré. 
De  dur  cànem  y  llana 
faldillas  te  faré; 
tu  seràs  la  porquera, 
ni  soldada  't  daré: 
las  feynas  més  pesadas 
per  tu  las  guardaré. 
— Mare  la  meva  mare.  . 
no  se  m'  endona  re; 
perquè  ja  vindrà  un  dia 
que  senyora  'n  serç. 


Digitized  by 


Google 


58  LA  MOLINERA  DE  PLASSA 


Las  gents  diuhen: — Oydà! 

fa  de  porquera 

la  molinera; 
ivaya  un  partit  com  fa 
la  molinera  de  Flassà! 

Un  dia  à  la  segada 
la  gent  n*  està  brenant; 
la  pobra  molinera 
las  garbas  va  lligant. 
De  tant  en  tant  ne  gira 
la  vista  al  camí  ral; 
mentres  que  li  girava 
dona  un  xisclet  molt  gran. 
Ja  se  ^n  treu  las  xinel-las 
las  Uensa  al  mitg  del  camp, 
y  com  lleujera  dayna 
corrent  va  rost  avall. 
Al  peu  del  marge,  un  mosso 
dos  matxos  va  arrimant; 
r  un  d'  ells  ne  porta  sella 
r  altre  silló  y  bancal. 
Quan  la  gent  se  'n  adonan 
veuhen  que  res  hi  val; 
la  llesta  molinera 
fugia  ab  son  galan. 

Ja  li  podeu  anà* 
ben  bé  al  darrera 
i  la  molinera. 
Ja  ho  ha  sabut  portà* 
la  molinera  de  Flassà. 

Al  molí  de  La  BoUa 
un  jorn  me  'n  entro  jo; 
avans  diu  qu*  era  alegre, 
no  hi  veig  més  que  tristor. 
La  tia  està  fent  mitja 
plorant  en  un  reco; 
r  hereu  y  la  cunyada 
li  parlan  ab  ronco; 
los  joves,  à  la  porta 
li  *n  cantan  la  canso; 
— ^^Hont  tens,  la  molinera, 
born  tens  lo  teu  senyor?— 


Digitized  by 


Google 


JOAN  PLANAS  5^ 


Quan  sent  eixa  tonada 
n*  arrenca  ab  un  gran  plor. 
^ — Si  à  m(  m^  han  enganyada, 
no  'n  tinch  la  culpa  jo. 
Quan  )0  me  V  estimava, 
mare,  Deu  tos  perdó, 
perquè  prou  rich  no  n'  era 
me  'n  féreu  dir  que  nó. 
Vos  sols  rica  'm  volíau, 
rica  volguí  ser  )o! 
volent  seme  senyora... 
ni  molinera  'n  só! 

Perquè  ^m  sento,  al  passé\* 
— ^Veus?  aquella  era 
la  molinera— 
|Com  si  morta  'n  fos  ja, 
la  molinera  de  Flassà!.. 


'A 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


L'  ULTIMA  AURENETA 


Yo  Tj  Mbre  aa  tomilo 
Quejarsc  un  pijaríllo 

ViLUMAt. 


ESCROGUERIDAS  fílUaS 
del  arbre  se  *n  emporta  1  vent  ardit 
y  en  lo  matí  blanqueja  sas  despuUas 
lo  gebre  de  la  nit. 

V  onada  quan  rebota 
de  petxinas  despulla  à  1*  arenal, 
y  tot  desapareix  y  res  nou  brota 
y  tot  mostra  un  tó  igual. 

L*  ayma  dupta  y  s*  estranya 
de  que  no  sigui  hivern  per  tot  arreu 
quan  s^  enmantella  ab  boyra  lo  montanya 
enflocada  de  neu. 

L*  estany  y  la  riera 
deíxan  veure  flotants  trossos  de  gel 
y  's  confon  lo  trist  vert  de  V  olivera 
ab  lo  plom  de  lo  cel. 


Digitized  by 


Google 


6a  C  ÚLTIMA  AORINBTA 


Ab  lai  gebradas  fortas 

ha  perdut  lo  jardí  los  seus  colors, 

y  han  d' tnterrarse  las  m^  bellaa  mortas 

sense  un  trist  ram  de  íion. 


II 

Febrosenca  viatjera 
ja  toma  V  aureneta  i  pendre  '1  vol 
en  busca  de  1'  eterna  primavera, 
que  no  troba  en  son  dol. 

Juheu  errant  ab  alas 
no  hi  hà  res  que  V  aturí  en  son  camí, 
sempre  cercant  prímaverencas  galas 
que  may  més  tingan  fi. 

{Imatge  justa  y  vera 

de  la  set  que  devora  V  esperit, 

que  U  fa  corre*  impulsat  d'  una  quimera 

envers  de  V  infinit! 

V  instint  que  1*  esperona 
no  deixa  é  V  aureneta  repds  may; 
par  que  la  tirí  una  invisible  fona 
é  través  de  V  tsp^j. 

Ni  ferma  sa  paruda 
sa  filla  qu*  ha  deixat  lo  niu  ahir 
y  que  desd*  una  teula  trista  crída 
que  no  la  poc  seguir. 


III 

lAuceUa  degradada! 
Va  robar  fimch  al  niu  son  plomissol 
y  ^  li  £a  dirigir,  desesperada, 
Q»p  4  son  niu  lo  vol. 

Soft  cor  Uensa  una  queixa 

trobant  aquest  impuls  desconegut 

qu*  es  d  que  ^  dona  aquest  colcom  que  'ns  deixa 

lo  Uoch  hottt  hem  neacut; 


Digitized  by 


Google 


FREDERICH  RAROLA  63 


part  que  feble  y  petita 
en  lo  fondo  del  cor  sempre  més  viu 
y  que  com  al  aucell  'ns  precipita 
y  *ns  empeny  cap  al  niu. 

Segueix  ab  sa  mirada 
las  aus  que  marxan,  ab  delit  y  anhel, 
y  quan  es  sols  V  inmensa  voltada 
punts  negres  en  lo  cel, 

y  la  nit  trista  vessa 
las  endoladas  ombras  per  V  entorn 
y  s^ueix  lo  silenci  à  aquella  fressa 
armoniosa  del  jorn; 

à  un  sol  tot  llum  y  vida 
envia  V  aureneta  1  pensament 
y  en  lo  fondo  del  cor,  esporuguida 
sent  trist  anyorament. 

L'  espessa  boyregada 

va  gotetas  de  plu)a  regalant 

y  r  aucella  encongida  y  remullada 

de  fret  va  tremolant. 

De  prompte,  lluminada 
per  un  recort,  dintre  son  cos  reviu, 
y  dirigeix  son  vol  cap  la  teulada 
que  guarda  lo  seu  niu. 

Una  teula  V  ampara 
y  en  lo  seu  buyt  s*  acotxa  ab  dols  amor 
entre  las  plomas  qu'  hi  ha  deixat  sa  mare 
sentintne  lo  calor; 

y  sonmfa  dormida 
qu*  ha  s^iuit  ab  sas  alas  las  demés 
ò  qu'  ha  sigut  lo  niu  dintre  sa  vida 
ensemps  sepulcre  y  bres. 

Llavors  V  aucella  apura 
aquell  íntim  consol  tan  benvolgut, 
que  porta  fins  é  V  énima  més  dura 
morir  hont  s' ha  nascut, 


Digitized  by 


Google 


64 


l'  tjLTlMA  AURENBTA 


IV 

L*  auba  llumina  muda 

ab  sa  claror  lo  fi  de  tal  dissort 

y  à  terra,  junt  à  un  niu  fet  pols  menuda, 

s'  hi  veu  un  aucell  mort. 


Digitized  by 


Google 


ENGLANTINA 


Núm.  7.— LA  BARRETINA  de  Mossèn  Jascinto  Ver- 
daguer. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LA  BARRETINA 

CANSO  DEL  ÚLTIM  BARRETINAYRE  DE  FRANSA, 

DEDICADA  AL  PINTOR  OLOTÍ 

D.  JOAQUIM  VAYREDA 


Oh  bandera,  caulaïu, 
abrigant  fins  à  morir! 


QüAH  à  Olot  jo  1'  aprenia 
mon  ofici  dava  pler, 
cada  poble  ahont  floria 
me  semblava  un  daveller. 
Mos  clavells  y  roses  veres 
jo  plantí  en  exes  riberes, 
eran  {ay!  jardins  les  eres 
y  jo  n*  era  '1  jardiner. 
Só  barretinayre 
de  Prats  de  Molló; 
me  diuhen  cantayre, 
mes  no  canto  gayre, 
mes  no  canto,  nó. 

Com  la  flor  de  la  magrana, 
esqueya  al  bosch  y  al  jardí, 
los  més  velb  la  duyan  plana, 
los  més  joves  de  garbí; 
los  mariners  de  Marsella 
se  coronavan  ab  elki, 


Digitized  by 


Google 


68  LA  BARRETINA 


era  en  Nàpols  flor  vermella, 
en  Gènova  coral  fi. 

Só  barretinayre 

de  Prats  de  Molló; 

me  diuhen  cantayre, 

mes  no  canto  gayre, 

mes  no  canto,  nó. 

Catalana  es  exa  terra, 

los  vilatges  catalans, 

català  lo  pla  y  la  serra,' 

francesos  los  habitants. 

Canigó  de  blanca  vesta 

diu: — No  entench  la  parla  aquesta — 

lo  Pirineu  li  contesta: 

—Ni  'Is  d'  assí  son  com  avans. — 

Só  barretinayre 

de  Prats  de  Molló; 

me  diuhen  cantayre, 

mes  no  canto  gayre 

mes  no  canto,  nó. 

Catalunya,  pàtria  dolsa, 
còm  se  perden  tes  costums, 
lo  de  casa  se  t' empolsa 
y  ab  lo  d'  altres  te  presums: 
tes  cansons  les  oblidares, 
tos  castells  los  aterrares, 
en  les  flors  del  hort  dels  pares 
ja  no  troba  '1  fill  perfums! 

Só  barretinayre 

de  Prats  de  Molló, 

me  diuhen  cantayre, 

mes  no  canto  gayre, 

mes  no  canto,  nó. 

Si  no  venen  pas  de  Fransa 
ja  tos  trajos  no  son  bells, 
cada  moda  ton  or  llansa 
per  vestirte  d'  oripells. 
Tu  també  't  tomas  francesa, 
Barcelona  la  comtesa, 
la  corona  si  t^  han  presa 
tu  al  encant  vens  tos  joyells. 
Só  barretinayre 


Digitized  by 


Google 


JASamPO  TE&OAGUER  69 


de  Prats  de  Molló; 
me  diuhen  cantayre, 
mes  no  canto  gayre, 
mes  no  eanto,  nó. 

Ja  ton  poble,  Catalunya, 
fins  oblida  ton  parlar, 
7  i  algun  fíU  quan  se  't  allunya 
se  1  coneix  pel  renegar; 
se  t^  estrenyen  les  fronteres, 
se  f  esquexan  les  banderes, 
ulls  que  *t  veren  gran  com  eras 
^què  far&n  sinó  plorar? 

Só  barretinayre 

de  Prats  de  Molló; 

me  diuhen  canuyre, 

mes  no  canto  gayre, 

mes  no  canto,  nó. 

Quan  te  ^n  vajas  barretina, 
de  Conflent  y  Vallespir, 
com  pel  maig  la  clavellina 
^o  hi  tomares  i  florir? 
Mes  si  fuigs  de  terra  plana, 
quedat  en  la  montanyana; 
oh,  bandera  catalana, 
abrlgans  fins  i  morir. 

Só  barretinayre 

de  Pratt  de  Molló; 

me  diuhen  cantayre, 

mes  no  canto  gayre 

mes  no  canto,  nó. 

Mon  ofici  es  mort  i  Fransa 
y  en  Espanya  moriré, 
si  no  servan  exa  usansa 
Vich,  lo  Camp  y  V  Ampurdd. 
Si  s^  en  vi  d*  exos  paratges, 
en  firals  y  romia^es 
ja  ningú  dirà  als  veynatges: 
—Allí  passa  un  catjüà!— 

Só  barretinayre 

de  Prats  de  Molló; 

me  diuhen  cantayre, 

mes  no  canto  gayre 

mes  no  canto,  nó. 


Digitized  by 


Google 


70  LA  BARRETINA 


Les  barretines  vermelles 
y  *1  carmesí  mocador 
eran  un  camp  de  roselles 
mogut  pel  vent  del  amor. 
N'  ha  passada  la  tempesta 
y  sols  una  qu'  altra  *n  resta; 
lo  temps  m*  ha  gelat  la  testa 
y  axò  m^  ha  gelat  lo  cor! 
Só  barretinayre 
de  Prats  de  Molló; 
me  diuhen  cantayre, 
;nes  no  canto  gayre, 
mes  no  canto,  nó. 

Lo  meu  fill  vol  altre  ofici 
mé«  que  sia  lo  del  camp; 
puig  aqueix  nos  du,  al  hospici 
la  botiga  avuy  tancam. 
Adéu  Prats,  adéu  Cerdanya 
ab  mes  roses  de  montanya 
jo  m'  vaig  d  morí  à  Espanya 
que  es  morir  plegar  lo  ram! 
Fuy  barretinayre 
mes  jay!  ja  no  *n  só. 
me  diuhen  cantayre, 
mes  no  canto  gayre, 
mes  no  canto,  nó. 


Digitized  by 


Google 


VIOLA 


Núm.  8.—  PENEDIMENT  de  D.   Marian  Aguiló  y 
Fuster. 

Núm.  9.— L'  ANFITEATRE  de  D.  Ramon  E.  Basse-^ 
godà. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


PENEDIMENT 


«Mon  remenbrar  es  ma  confasió.» 
«Lo  desitjat  plaer  toIu  'n  despit... 
Detras  ell  va  contion  penedir.» 

AüSiAS  March. 

aLs  fi  dels  delits  carnals  no  es  sine  viltati 
e  pudor,  e  tristor,  e  pena.» 

Francbsch  Exucbkis. 

«Los  niïs  qne  la  culpa  tanca,  obrir  no  's 
poden  sens  dolor  de  la  erraj> 

Francbsch  Carroç. 

«La  tristicia  que  hom  ha  en  si  per  penedensa 
de  sos  peccats...  puys  toma  en  alegria.» 
LiBRB  DB  Consolació  b  db  Gonsbll. 


L^  estel  sant  de  la  puresa 
duch  en  el  front  entelat, 
lo  fum  de  ma  carn  encesa 
r  ha  enfosquit  y  V  ha  apagat. 

D*  exa  hora^nçà  ;quína  brega 
fà  al  cor  lo  penediment! 
es  una  serp  qui  *I  ros^a 
xalantse  ab  son  greu  torment. 

Lo  cap  matzinat  afica 
dins  la  nafra  qu'  ha  enfondit, 
y  ab  son  fibló  rou  y  e^mica 
ses  fibres  de  dia  y  nit. 


10 


Digitized  by 


Google 


74  PENEDIMENT 

Escc^ff  de  la  sirena 
sens  rezèl  V  ardent  cançó, 
la  que  dins  lo  pit  desfrena 
Toluptat  y  avol  passió. 

Son  joyós  esguart  vatx  veure 
y  embriaguím  ab  son  esguart; 
m*  era  impossible  de  creure 
que  per  fugir  ja  fos  tart. 

Famejava  sa  mirada; 

los  meus  ulls  damunt  sos  ulls, 

r  aní  à  trobar  rodejada 

d'  avenchs  pregons  y  d*  esculls. 

Al  arribar  à  la  vora 
cobejosa  feumhi  lloch: 
|foll  papalló  qui  'n  mal'  hora 
voleteja  entorn  del  foch! 

Tan  gentil  y  agradosa  era 
qu^  à  son  coll  posf  les  mans 
sens  veure  estesa  darrera 
s'  ombra  de  viltat  y  engans. 

D*  aquell  somni  d'  alegria 
{que  'm  desxondiren  de  prest! 
lo  pler  viu  que  rient  fugia, 
dexantme  un  n^;uit  ferest. 

Derrocades  les  muralles 
lo  castell  trob  plè  d' horrors; 
!o  rey  de  negres  batalles 
y  la  Mort  n'  eran  senyors... 

Esglayat  de  la  meua  honta 
vull  fugir  de  mi  mateix,  * 
y  *m  par  que  tothom  m*  afronta, 
y  m' ahuca,  y  m'  escarneix. 

Recolzada  à  s*  alta  dalla 
la  Mort  sonríu  malignant,' 
y  esclafeix  en  grossa  rialla 
un  esperit  flamejant. 


Digitized  by 


Google 


MARIAN  AGUILÓ  T  FUSTER 


Pels  buyts  de  la  calavera 
sembla  encara  que  V  ovir, 
fosca  clapa  de  fumera 
y  d*  espurnes  té  al  engir. 

Per  rès  d*  aquest  mon  diria 
son  nom  de  por  à  n^ú, 
ni  alçar  los  ulls  gosaria 
|oh  Cel,  per  mirarte  à  tu! 

Per  mi  lo  sol  y  la  lluna 
mes  que  raigs  tenen  flagells; 
los  yetx  ab  llur  cara  bruna 
plorant  ab  negres  cabells, 

U  innocència  de  ma  vida 
cap  amunt  axecà  U  vol, 
girantme  sa  cara  humida 
ab  ses  llàgrimes  de  dol. 

Lo  cel  omplí  de  petjades 
de  llum,  y  volà  y  volà... 
{Ay,  volant  quantes  vegades 
à  mirarme  se  girà! 

{Quina  ullada  fon  tan  trista 
la  darrera  que  'm  tramès! 
pèr  por  de  la  seua  vista 
no  azecaré  Us  ulls  may  mes. 

Quant  tocan  1'  Avemaria 
les  campanes  me  fan  mal; 
remembrant...  creix  m*  agonia 
y  empeguit  la  testa  acal. 

May  pus  tomaré  al  meu  poble; 
ja  no  merésch  la  candor 
de  la  nina  casta  y  noble 
que  fià  en  la  meua  amor. 

De  per  tot  arreu  me  crida 
la  veu  del  penediment; 
vé  ab  mi  com  fetor  sentida 
qu'  hont  se  vulla  après  se  sent. 


Digitized  by 


Google 


76  PENEDIMENT 


Per  be  que  faça  à  tot-hora 
m'  esborrona  convulsiu; 
y  aquest  torment  que  m*  acora, 
cada  jorn  torna  mes  viu. 

Si  com  qui  'Is  cabells  s'  arranca 
traurem  lo  cor  me  pogués, 
perquè  '1  sossech  qu'  ara  'm  manca 
altra  volta  se  'n  vengués!... 

Si  en  mon  front  per  una  estona 
r  estel  sant  tornés  à  lluir, 
y  ab  sa  claror  per  corona 
logràs  totduna  morir!... 

íQué  n'  es  d'  horrent  lo  suplici 
del  qui  à  la  llum  vol  tornar 
saber,  dins  el  fanch  del  vici, 
que  Deu  no  pot  oblidar!... 

Mes  íay!  Ell  à  negú  afona 
que  abans  cent  colps  no  haja  tret. 
Ell  per  un  sospir  perdona 
setanta  vegades  set. 

Corre  donchs,  plant  que  *1  cor  rentas, 
{llàgrímes,  aquí  *m  teniu! 
cara  avall,  com  fonts  buUentes, 
mon  pecat  de  mi  deliu. 

Mas  sols  lo  pecat;  la  pena 
vull  que  r  ànima  'm  rosèch, 
qu'  esper  lo  perdó  y  V  esmena 
del  càlzer  de  fèl  que  bèch. 


Digitized  by 


Google 


.^A^ 


L'  ANEITEATRE 


V«  victi». 


COM  pégines  d*  un  llibre  aquí  y  allà  escampades, 
desafiant  dels  segles  la  corrent, 
contemplo  tes  mines,  de  molsa  coronades, 

signant  lo  Iloch  hont  fou  lo  monument. 

De  lluny  lluint  tes  gestes  mon  cor  ja  feyas  batre, 
mes  ara  que  't  contemplo  al  meu  devant 

à  los  meus  ulls  li  semblas,  soberch  anfiteatre, 
desllongada  ossera  d'  un  gegant. 

Les  més  heroiques  fulles  del  llibre  de  ta  historia 
reviuhen  ara  al  foch  de  mos  recorts, 

y  sento  V  Ave^ésar^  del  poble  la  cridòria, 
y  clams  de  joya  y  crits  aterradors. 

Jo  veig  esclaus  sens  nombre  de  totes  encontrades, 
acoblats  per  bastir  tos  muradals, 

lo  qui  del  sol  de  Llibia  rebé  les  abrassades 
y  1  fill  sapat  de  les  regions  glacials. 

Y  veig  la  mar  humana  del  poble  en  sa  fal-lera 
omplint  de  gom  à  gom  tos  setials, 

de  roses  coronada  la  verge,  y  la  ramera 
flagellada  en  les  festes  lupercals. 


Digitized  by 


Google 


78  L*  ANFITKATRX 


Vestida  ab  roja  pal-la,  soperba  la  matrona 
de  negres  ull»  y  pits  mitj  descoberts, 

ses  provocants  mirades  jo  veig  còm  abandona 
à  la  turba  de  nobles  y  lliberts. 

Aquí  caygué  V  atleta  de  muscles  com  lo  ferre, 
ab  coratje  lluytant,  mes  sens  honor, 

y  aquí  *1  lleó  udolayre  va  escarbotar  la  terra 
eztremintse  en  les  ànsies  de  la  mort. 

Y  quan  la  Uey  de  Críst  tragué  esplendent  brotada, 

los  falsos  ídols  rebotent  pel  fanch, 
aquí  vingué  la  víctima  de  ílors  engarlandada, 
serena  à  rebre  son  bateig  de  sanch. 

Miràula:  es  jove  encara,  lo  capithost  invicte 
dels  barbres  esquadrons  sempre  temut, 

humil  sa  testa  acota  vensut  per  un  edicte 
d^  un  César  malaltís  y  corromput. 

Y  la  donzella  tímida,  poncella  à  mitj  descloure 

no  acolorida  encar  pel  sol  ixent, 
com  si  lo  cor  d*  un  hèroe  dintre  's  sentís  remoure 
corre  à  la  mort  cantant  alegrement. 

Y  '1  bes  de  pau  donantse,  la  esclava  ab  la  matrona, 

lo  noble  ab  lo  soldat  y  1*  histrió, 
se  Uiuran  à  les  feres  à  una  senyal  que  dona 
r  artista  y  César  y  lo  deu:  Neró. 

Y  les  edats  passavan,  mes  no  la  tirania, 

la  púrpura  al  mercat  fou  dada  à  sou, 
y  aquí  per  tres  centúries  va  corre*  à  sa  agonia 
lo  món  antich  lluytant  ab  lo  món  nou. 

Mes  Deu  va  signar  1'  hora,  V  auba  per  fi  sonreya, 
com  un  sol  cor  lo  món  se  va  extremf 

y  als  raigs  de  la  fè  nostra  gentil  dosser  los  feya 
la  púrpura  imperial  de  Constantí. 

Llavors  la  llum  fou  feta;  les  aygles  prepotentes 

esporucades  varen  pendre  vol, 
y  *ls  nius  del  Capitoli  varen  dexar  Uisquentes 

cegades  per  la  llum  d*  aquell  nou  sol. 


Digitized  by 


Google 


RAMON  E.  BASSEGODA  79 


Y  Is  pobles  foren  lliures,  la  dona  redimida 
ses  cadenes  va  rompre  '1  làs  esclau, 

y  al  cor  de  tots  los  homes  la  nostra  fè  benehida 
va  entrarhi  com  R^ina  en  son  palau. 

Per  ço  mon  pit  s^  axampla  quan  petjo  tes  arenes 
encara  avuy,  oh  cercle  enderrocat, 

y  'Is  crits  del  esclau  sento,  al  rompre  ses  cadenes 
proclamant  ab  son  Deu  sa  llibertat. 

La  Uey  del  amor  santa  matar  en  flor  volías 
of^antla  de  sanch  entre  bassals, 

mes  Deu  va  assenyalarte  qu'  un  jorn  esdevindrías 
lo  padró  de  ses  glòries  més  capdals. 

^'Quí  es  qu'  al  vèurert  ara*,  en  tes  desfetes  grades 
lo  damnatje  de  Deu  no  hi  veu  escrit? 

iPot  ser  demà  no  hi  troven  per  fer  ses  niarades 
ni  un  lloch,  les  aus  pauroses  de  la  nit! 

Adéu,  colós  del  Tíber,  ta  inmensa  desventura 
prou  has  plorat;  ja  es  hora  de  finir; 

al  pes  dels  anys  desplomat  en  àtica  postura 

com  r  esclau  qu'  aquí  un  temps  veyas  morir. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 

(POESIA) 

Premi  ofert  per  la  Exema.  Diputació  prorincial  de  Valencta. 

Nüm.  lo.— LO  botxí  DEL  REY  EN   PERE    de 
D.  Joseph  Marti jr  Falguera, 

Nüm.  II.— MONTESA  CRISTIANA  de  £>.  Francesch 
Ubachy  Vinjreta. 

Premi  ofert  per  una  Societat  Catalanista. 

Nüm.  12.— RONDALLETA  de  D.  Pau  Bertran  y  Bros. 

Premi  creat  per  lo  Consistori. 

Nüm.  1 3.— UN  AMOURdeZ).  Víctor  Lieuíattd. 


Digitized  by 


Google    ■• 


Digitized  by 


Google 


LO 


BOTXÍ  DEL  REY  EN  PERE 


t' t'oió  eo  VtleQcit. 


D»  tots  los  botxins  del  regne 
s  esümava  anar  ab  njí. 

V  k'-if"'  ''"^'•  esmolada 
^y  brillant  com  un  mimll; 

os  caps  ,aqueyan  per  terra 
'°'J"«  al  sentir  son  tall. 

Tota  la  gent  tremolava 
quan  jo  sense  cap  soroll 
passava  ab  roba  vermella 
y  ab  la  gran  destral  al  coll. 

LoreyEnPere'msomreya; 
fins  me  tractava  d- amich- 

i>o  un  pobre  botxí  encaxa'rla 
ab  rey  tan  savi  y  tan  rich! 

Era  i  fé  per  ma  pereona 
""7"°'•raassaestremat. 
i"h  1  gran  y  bo  rey  En  Pere» 
i«l«e  Déu  l'haja  perdonat! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LO 

BOTXÍ  DEL  REY  EN  PERE 


4 


V  Vüió  en  Valencià. 


DE  tots  los  botxins  del  regne 
jo  n'  era  U  primer  botxí; 
rey  En  Pere  més  que  ab  nobles 
s'  estimava  anar  ab  mi. 

Jo  r  arma  duya  esmolada 
y  brillant  com  un  mirall; 
los  caps  ja  queyan  per  terra 
tot  just  al  sentir  son  tall. 

Tota  la  gent  tremolava 
quan  jo  sense  cap  soroll, 
passava  ab  roba  vermella 
y  ab  la  gran  destral  al  coll. 

Lo  rey  En  Pere  'm  somreya; 
fins  me  tractava  d'  amich; 
i  jo  un  pobre  botxí  encaxarla 
ab  rey  tan  savi  y  tan  richl 

Era  à  fé  per  ma  persona 
un  honor  massa  estremat. 
iOh  '1  gran  y  bo  rey  En  Pere! 
ique  Dèu  r  haja  perdonat! 


Digitized  by 


Google 


84  LO  BOTzf  DEL  REY  EN  PERE 

Quan  vam  entrar  à  Valencià 
després  de  lluytar  à  mort 
prop  d'  un  mes,  jo  'm  vaig  dir:  aAra 
te  tocaran  jorns  de  sort.» 

Una  nit  lo  rey  En  Pere 
devant  d*  ell  me  va  cridar 
y  'm  va  dir:  «Demà  al  mitj-dia 
t*  has  de  posà*  à  treballar.» 

«La  destral  ja  està  esmolada» 
al  Rey  vaig  respondre  jo. 
«No  't  cal  la  destral, — va  dirme — 
no  *t  cal  destral  ni  piló.» 

«^'Ab  qué  donchs,  mon  rey  En  Pere, 
ab  qué  donchs  los  mataré?» 
«Donantlos  à  beure  fosa 
la  campana  que  han  fet  fe*! 

Sí,  ja  que  tant  los  agrada 
sa  campana  de  la  Unió, 
fonemla  y  que  se  la  beguin, 
y  aixís  moriran  millóM» 

No  'm  va  dir  cap  mes  paraula 
y  *m  deixà  sol  ab  la  por, 
y,  botxí  y  tot,  ^ho  creuriau? 
jo  vaig  tremolar  d'  horror. 

Lendemà  à  la  matinada 
{quin  dia  tan  trist  y  fosch! 
semblava,  de  tant  que  ho  era, 
que  estéssim  à  dins  del  bosch. 

A  las  dotze  del  mitjdia 
la  professo  va  sortir; 
i  bé  n*  hauriau  vist  de  cotas 
y  d'  elms  y  espasas  lluir! 

Entre  dos  íileras  d'  homes 
seguian  lligats  los  reus, 
y  jo  mut  al  seu  darrera 
tot  vermell  de  cap  à  peus. 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH  MARTÍ  Y  FOLGUERA  85 

N*  hi  havia  de  vells  y  joves, 
de  rossos  com  à  fils  d'  or; 
tristos  alguns  d'  ells  ploravan 
y  deyan:  «^Mare  del  cor!» 

Arrivàrem  à  la  plassa, 
à  la  gran  plassa  majó^ 
al  cadafalch  que  hi  havia 
no  hi  vaig  veure  cap  piló. 

Era  tot  n^re,  tot.  negre 
ab  trenta  pals  als  costats; 
com  los  pals,  també  eran  trenta, 
itambé  trenta  'Is  condemnats! 

A  cavall,  devant  sa  guardià, 
allí  'ns  esperava  '1  Rey; 
vora  d^  eÜ  nobles  y  patges 
y  'Is  homes  de  llur  servey. 

Tanta  gent  que  'ns  rodejava, 
y  'm  semblava  estar  tot  sol; 
jo  crech  que  sentit  se  hauria 
d'  una  papallona  '1  vol. 

Prompte  al  cadafalch  pujàrem 
entre  aquell  gran  callament; 
vos  juro  que  esgarrifava 
tant  silenci  y  tanta  gent. 

Mos  ajudants  allí  hi  eran 
vestits  de  vermell  com  jo, 
esperant  que  's  fongués  tota 
la  campana  de  V  Unió. 

A  mitj  à  mitj  del  patíbol 
hi  havia  una  gran  fornal; 
cada  ílama  que  'n  sortia, 
semblava  llengua  infernal. 

La  campana  ja  era  roja^ 
tota  roja  com  lo  foch, 
y  's  trencava  y  s'  ablania 
y  's  desfeya  à  poch  à  poch. 


Digitized  by 


Google 


B6  LO  BOTXÍ  DEL  REY  EN  PERE 

.Als  vils  criminals  lligàrem 
un  à  cadascú  dels  pals; 
verts  los  desditxats  estàvan; 
iquin  suor!  jquins  ays  mortals! 

Cridavan  al  Rey  girantse: 
aSenyor,  tingàu  compassió! n 
Mut  lo  Rey  los  senyalava 
la  campana  de  V  Unió. 

La  campana  ja  era  fosa; 
rebuiiía  'i  metall  blanch, 
y  *1  soroll  que  bullint  feya, 
quasi  gelava  la  sanch. 

Ab  una  pala  de  ferro 

vaig  traure  metall  del  fos; 

un  dels  condemnats  ben  prompte 

lo  va  tenir  dintre  '1  cos. 

Per  las  contorsions  que  feya 
•joh  com  devia  patir! 
roig  se  tornà,  després  negre, 
tancà  'Is  ulls  y  va  morir. 

Un  després,  era  Gonzalvo, 
seguí  la  mateixa  sort; 
no  era  no  passada  un'  hora, 
que  tots  trenta  havían  mort. 

Lo  rey  En  Pere  somreya 
y  estava  content  de  mi; 
é  tots  trenta  vaig  matarlos; 
era  jo  '1  primer  botxí. 

Lo  Rey,  à  cavall  encara, 
à  la  muda  gernació 
li  deya:  «Aquí  la  tens,  poble, 
la  campana  de  la  Unió. 

,  Des  d*  avuy  tos  furs  acaban, 

y  4ay  d'  aquell  que  s*  alsarà! 
metall  fos  de  la  campana, 
metall  fos  jprou  que  'n  beurà!» 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH  MARTI  T  FOLGUERA  87 

Oh!  d' aquella  gran  diada, 
sempre  me  'n  recordaré; 
íllàstima  que  1  rey  En  Pere 
no  puga  dirho  també! 

De  tots  los  botxins  del  r^ne, 
jo  n'  era  '1  primer  botxí; 
rey  En  Pere  mes  que  ab  nobles 
s*  estimava  anar  ab  mi. 

Era  à  fé  per  ma  persona 
un  honor  massa  estremat. 
iOh  '1  gran  y  bon  rey  En  Pere! 
íque  Déu  1*  haja  perdonat! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


^^\>^ .  yr  ^ 


MONTESA  CRISTIANA 


Dí  Alcoy  y  Luchent 
la  nova  n'  arriba; 
qui  no  esdata  en  plors, 
fortament  suspira. 
Lo  Mestre  Templer, 
n'  Entença,  en  García 
y  prop  mil  companys 
perderen  la  vida. 
Jaume  d'  Aragó, 
mala  sort  se  't  gira, 
vell  y  enmalaltit 
te  venç  la  morisma! 
— No  serà,  si  Deu 
de  m(  no  s' oblida: 
|la  llansa;  '1  capell, 
l'escut,  la  llonga!.... 
malhaja,  Barons, 
qui  trigui  à  s^uirmel 
Sant  Jordi,  firàm!....— 
Aixís  que  sentían 
lo  crit  que  fa  '1  Rey, 
tothom  s*  aparia 
las  armas  y  al  punt . 


Digitized  by 


Google 


gO  MONTESA  CRISTIANA 

i  aydarlo  corrían; 
mes  ell,  en  son  llit 
de  mort  defallintse, 
la  creu  que  ^n  lo  puny 
sa  espasa  tenia 
besant  amorós, 
de  tots  despedías. 
—Mon  fill,  com  no  vens? 
si  ets  viu,  per  què  trígas!....- 
En  Pere  al  instant 
é  Xàtiva  arriba. 
— Mon  pare,  aquí  soch; 
digueu  que  'm  volíau. 
— Ma  hora  ha  sonat 
y  vull  benehirte, 
.    que  més  que  ser  Rey 

ser  pare  m*  obliga — 

Mentre  '1  té  abrassat 
tot  hom  s'  enternía, 
y  el  pare,  del  fill 
va  aixís  despedintse: 
— Per  ésser  bon  Rey 
segueix  mas  doctrinas: 
guerreja  enemichs, 
tos  pobles  estima, 
per  ceptre  y  corona 
capell  y  acer  tingas. 
Ara  toma  al  camp, 
qu^  he  dit  quant  volía 
y  fereix  pels  dos 
en  V  host  sarrahina. 
Compadintme  d'  ells 
per  vassalls  prenfals, 
y  al  veurem  malalt 
de  mi  's  deseixían. 
Donchs  que  son  rebelts, 
vèncels,  extermínals, 
de  mal  agrahits 
compassió  no  'n  tingas: 
Rey  d'  Aragó  't  faig, 
prova  que  'n  ets  digne...! — 
Y  dantíi,'!  tiçó, 
la  porta  li  indica. 
Cerra  '1  bon  Infant, 
lo  çaball  atia, 


Digitized  by 


Google 


FRANCXSCR  UBAGH  T  Y IN YBTA  9 1 

llamps  per  esperons 
à  sos  peus  voldria 
y  encara  molt  més 
qui  à  atrapàl  s'  arrisca; 
quan  arriba  al  camp 
llavors  r  aconsiga. 
— ^Ton  pare  ha  finat, 
lo  nostre  Rey  sías, 
Prelats  y  Barons 
te  pr^an  que  víngas. 
— Atans  vull  ferir 
en  r  host  sarrahina, 
y  sols  quan  venjat 
hauré  à  qui  Is  vencia, 
pendré  '1  nom  de  Rey  . 
que  avans  no  ho  seria. 
Ja  que  no  he  pogut 
son  tranzi  endolsime, 
vull  ferlo  plorar 
d*  aquells  que  '1  temían. 
Ay  de  tu,  Abrahim, 
de  tu  y  quants  capdillasl 
no  us  cregueu  salvats 
del  Rey  desexintse 
qu'  ha  mudat  de  nom 
però  no  de  vida, 
que  son  tiçó  duch, 
son  alè  m'  anima, 
y  li  tinch  promès 
de  son  nom  ser  digne. 


11 


D*  Uxó  fins  à  Tous, 

de  Tous  é  Montesa, 

lo  foch  va  prenent 

per  tota  la  terra. 

No  't  manque  del  Cel 

r  ajuda,  Valencià, 

d  de  sarrahins 

ben  promte  has  de  vèuret. 

Morf  r  Azedrach 

mes  r  Abrahim  queda, 


Digitized  by 


Google 


CMStlANA 


y  ja  treata  mil 

guerrers  V  obehetzen, 

y  per  fe*  Is  valents 

sab  donils  exemple: 

ab  pocas  llissons 

los  homes  son  feras. 

Mes  si  feras  son 

tant  pitjor  per  dlas, 

cassadors  té  1  Rey 

qne  *n  Unís  cans  las  prenen: 

son  almogaTarSy 

gent  dura  y  üerrenya, 

qne  alli  hont  posa  1  pcn 

may  més  hi  creix  F  herha! 

Poden  mnnti*alcim 

de  tot  de  las  serras, 

castells  aixeqnèn, 

los  camps  amarenne 

LÍTia  y  Castelló 
Xitiva  y  MorcUa, 
Onda  y  Sant  Maten 
Mnrredre  y  Cnlkra; 
tot  lo  regne  en  pes 
Té  ca^  i  Montesa; 
Takndans  tant  sols 
sahrarin  Valencià! 
Ja  dcrant  dds  mnis 
nan  armat  las  tcndas 
y  aixis  i  sa  gent^ 
diu  lo  Rey  en  Fere: 
—No  partir  dT  aqoí 
juro  per  la  Verge^ 
per  Den  y  pds  Saftts» 
senspendre  Me 
No  ht  baja  mercè 
per  quants  lat 
vostre  serà  tcx 
k>  qu*  estojat  i 
jo  no  vull  més  gnany 
que  1  de  la  leveníju-^ 
AI  mur  k»  en^bsys 


y  la  mola  1  Rey 
csralar  mtenta^ 
pcrqoc  si  la  pren 


Digitized  by 


Google 


FRANcncH  UBJbca  V  fnnrcTA  ^3 

la  vila  ja  es  seva, 
que  d'  aquell  tiir6 
tot  se  senyoreja. 
Nacres  y  timbals 
lo  combat  encenen. 
—Via  amunt! — ^fan  uns. 
— ^Aur,  aur! — contestan 
altres,  y  pedrenys 
darts  y  estopas  gregas 
d'  una  y  altra  part 
als  guerrers  ofenen. 
Quan  son  més  aprop 
los  acers  llamp^an 
y  agafantse,  molts 
de  la  mà  los  Uensan. 
Trencantse  y  botent, 
de  r  alta  singlera 
de  la  mola,  avall 
rodolan  las  penyas, 
capolant  la  gent 
qu'  escalaria  intenta. 
Mes  per  sobra  'Is  morts 
los  vivents  s'  empenyaa, 
devant  tots  lo  Rey 
unglejant  per  terra» 
que  ha  duts  dos  caballs 
y  morts  los  dos  restaa. 
Bernat  de  Bellús, 
la  espasa  amatenta 
y  encesos  los  uUs, 
segueixli  derrera. 
Fra  Zacosta,  en  nom 
de  Deu  los  alenta, 
mostrant  un  Sant  Críst 
que  'n  V  ayre  redressa, 
y  al  cim  al  tocar, 
ab  quants  los  segueixen 
del  fer  enemich 
als  peus  se  'n  aferraa. 
Estímbanse  Is  uns, 
entre  'Is  dits  la  presa; 
delman  los  demés 
4  quants  los  espcraa; 
en  mitg  d' un  trabull 
que  tot  ho  fil  trtmer, 


Digitized  by 


Google 


94  UONTttA  CRian4MA 


lo  llistat  peno 
del  Rey  de  Valenda, 
de  la  mola  al  cim 
tríonfador  desplegan. 
Y  mentres  abaix 
la  vila  s'  entrega 
dins  la  Zuda,  aixís 
esclamava  en  Pere: 
—Ja  puch  dirme  Rey 
qu^  he  guanyant  Montesa, 
ja  al  pare  he  venjat! 
ja  he  guanyat  Valencià! 


III 


De  sopte  tot  hom 
un  crit  d*  horror  Uansa, 
al  cim  del  castell 
clavant  las  miradas, 
que  *n  ell  dos  guerrers, 
del  abim  al  çayre, 
en  Uuyta  de  mort 
barrejan  las  armas. 
Bernat  de  Bellús, 
de  sanch  catalana 
n^  es  r  un,  V  Abrahim, 
lo  cadf ,  n*  es  V  altre: 
foch  del  Piríneu, 
tempestat  del  Atlas: 
lo  ferest  lleó 
y  el  tigre  indomable. 
Al  primer  embit 
los  escuts  ja  *s  ratllan, 
com  vidre  'Is  acers 
ben  promte  saltavan, 
y  un  y  altre  pel  cos 
llavors  se  *n  agafan 
y  sobre  dels  peus 
d^  ací  d*  allà  brandan, 
com  roures  sapats 
que  la  tramontana 
la  soca  no  'n  mou 
y  en  trinxa  '1  brancatge. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA  gS 

Tot  lo  camp  en  pes 
conmós  contemplàvals, 
part  de  vall  del  mur 
lo  Rey  més  que  'Is  altres, 
fra  Zacosta  al  Cel 
pel  Cristià  dama, 
en  terra  'Is  genolls 
las  mans  encreuhadas, 
y  Us  dos  combatents 
d'  ofèndres  no  paran. 
Cruixeixlos  lo  pit, 
los  brassos  els  sagnan, 
llampegan  sos  ulls, 
la  suor  los  amara. 
Ab  fonda  remor 
del  pit  escapantse, 
und'altreralè 
los  colra  la  cara, 
y  ja  abonyegats 
brassals  y  cuyrassas, 
fent  tremir  els  murs 
en  terra  tombavan, 
y  un  crit  pavorós 
ressona  peb  ayres. 
Mes,  sopte,  en  Bellús 
de  nou  redressantse, 
del  fer  Abrahim 
lo  cos  ert  agafa, 
y  aixís  desde  U  mur, 
ab  vèu  de  tro  esclama: 
—Rey  Pere,  '1  cadí 
de  Montesa  baixa 
à  fe*  acatament 
com  déu  à  tas  plantas. — 
y  balancejant 
lo  cos,  mitg  cadavre, 
com  lo  manganell 
llambordas  dispara, 
del  mur  dalt  abaix, 
é  son  Rey  lo  llansa, 
y  un  Víctor  inmens 
son  tríunfo  n'  exalsa. 
— No  es  lo  cadí,  diu 
lo  Rey,  el  que  baixa. 


Digitized  by 


Google 


96 


MONTESA  CRrSTlANA 


lo  cadí  n'  es  dalt 
que  n*  ets  tu  desd*  ara. 
Teu  sia  U  castell, 
ía  que  de  mon  pare 
lo  darré*  enemich 
posas  à  mas  plantas. 


Digitized  by 


Google 


RONDALLETA 


—^  Voleu  roQdftlU? 


LA  brivallada    volta  al  bon  vell. 
— ^^Voleu  rondalla?    prou  que  n'  haureu. 
Com  valtres  eran    dos  minyonets 
que  un  sant  diumenje    van  dir:  anem; 
qu*  ara  que  brotan    pàmpols  als  ceps, 
qu'  ara  qu'  esclatan    los  atmetllers, 
son  niu  arrenja    quiscun  aucell. 
Tot  desseguida    fou  lo  dit  fet. 
Ja  en  marxa  's  posan    los  dos  baylets, 
llarga  la  cama,    lo  peu  lleuger. 
Diu:  ^bé,  fem  barca?    Diu:  |bah,  si  *n  fem! 
A  n*  açò  *s  dexan,    per  trobarn'  més. 
Tantost  se  ^n  surten    del  camí  obert, 
tresca  que  tresca,    pam  d  pamet, 
conreus  y  vinyes,    bosquines  y  erms, 
la  vista  llarga,    1*  orella  atent; 
fins  que,  al  cap  d'  hores,    suats  y  bermells, 
tu  per  tu  's  topan,    baix  d'  un  torrent. 
Diu:  iqae  tal,  Jordi?    Diu:  ^que  tal,  Peph? 
Diu:  {res,  malhaja!    Diu:  {malgrat,  resi 
Diu:  jo  à  r  alzina    dels  sis  arrels 
un  niu  de  merles    pensava  haver, 
perquè  les  velles,    sense  sossech, 


i3 


Digitized  by 


Google 


tONDALLBTA 


gírtvolUntU:    xarritx^  xarretx; 

ja  m'  ht  enfilo    com  una  serp, 

ja  à  dalt  arribo    poch  à  poquet, 

y,  en  lloch  de  merles ,    ^sabs  io  que  hi  vetz? 

un  munt  de  brossa,    duta  pel  vent. 

Diu:  jo  quan  era    ran  é  ranet 

de  la  barraca    dels  Uenyaters, 

quasi  m*  axordan  *  dues  ò  tres 

esquerpes  velles    de  pardalets 

ab  ço  que  cantan    per  sempre-amen: 

girat y  tàmhat^    girat  yjèu; 

jo  cerch  que  cerca    pels  foradets, 

mes,  com  te  deya,    no  he  trobat  res. 

Diu:  ;sabs  què  *m  penso?    qu*  es  primarench. 

Diu:  ^sabs  què  'm  sembla?    qu'  encar  fa  fret. 

Diu:  jo  m'  entomo.    Diu:  jo  altrement. 

Y  altra  vegada,    bo  y  plegadeis, 

fent  petar  pdmpols    é  puny  nuet, 

jugant  quin  feya    més  esbatech. 

qui  ha  guanyat,  tusta,    qui  ha  perdut,  reb, 

(embroll  no  hi  valgn,    ni  cap  doblech) 

tresca  que  tresca,    xano  d  xanet, 

erms  y  bosquines,    vinyes,  conreus, 

íina  que  à  la  vila    tomaren  ser. 

Diu:  jo  entro  à  casa.    Diu:  jo  també. 

Diu:  adéu,  Jordi.    Diu:  adéu,  Peph. 

Diu:  brena  ab  gana.    Diu:  tu,  U  meteix. 

Mes,  à  llurs  cases,    pú  que  hi  fan  temps: 

si  per  hont  hi  entran>    bé  prou  que  *$  veu, 

per  hont  ne  $urten>    bé  prou  que  *s  sent, 

que,  anch  que  la  porta    no  grunye  gens, 

la  viram  tota    s'  esbaloteix; 

y,  en  saltant  V  horta,    camps  a  través 

quiscun  V  enfila    per  son  indret. 

Donchs  ^'hont  la  donan?    ara  ho  sabrem. 

L*  un  va  à  V  alzina    dels  sis  arreb, 

que  un  niu  que  hi  troba    malmès t  furient» 

tot  dihcnt:  iilah,    per  mentider! 

r  altre  4  la  cova    dels  llenya lers, 

que  un  niu  que  hi  xarpa    furtent  malment 

tot  dihent:  {àlah,     per  mala  íú\ 

y  un  lo  del  altre    feyen  malver, 

y  abdós  quedavan    es  sense  res. 

\Ah,  menti  dota!     ;ah  maia  fe! 


Digitized  by 


Google 


PAU  BERTRAN  Y  BROS 


99 


som  vist  que  sempre    sou  lo  meteix, 
sou  crim  y  cistich    de  qui  us  manté. — 

Y  ara  '1  bon  avi    pega  llambrech 
per  la  collada    de  sos  oyents: 
tots  aplaudexen,    riuhen  del  fet; 
menys  dos  que  'n  ploran,    y  abrassadets 
claman: — Avi! — Avi!    — Maymés! — Maymés! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


UN  AMOUR 


Dóu  Comte  Berenguié,  Frairc,  bèn  nous  souvèn... 
(Mistral:  odo  /  Catalan,) 


POURTISSOUN 

OUMBRO  d'  Ausias  March,  de  Spencer,  de  Petrarco, 
perdounas  au  jouvèn  que  s*  avanço  crentous. 
Di  creto  de  V  amour  moun  cor  porto  li  marco; 
ai  ama,  ai  soufert,  ai  pati  coumo  vous. 

La  naturo  es  eterno  e  tiro  de  soun  arco 
lis  esse  inagoutable  e  li  frucho  e  li  flous; 
ie  a  sempre  de  jouinesso  autour  di  patriarco, 
sempre  d'  espigo  d'  or  au  bòu  soulcu  d^  avoust. 

La  luno,  cade  mes,  retrovo  si  dos  bano; 

cade  an  lou  gai  printèms  reverdís  e  debano; 

tout  morè  e  tout  renaisse  à  soun  ouro,  à  soun  jour. 

Pouèto  glourious  qu^  iluminas  1*  andano, 
marche  sus  vósti  piado  e  bresihe  à  moun  tour 
r  etemalo  cansoun  d'  un  jouve  e  pur  amour. 


Digitized  by 


Google 


IÒ2  UN  AMOUR 

II 

L'  AMOUR  PUR 

IE  a  que  V  amour  pur  que  nous  póu  moula 
lou  cor  pèr  iou  ben  e  empura  si  flamo; 
ie  a  que  i*  amour  pur  que  póu  sadoula 
un  noble  esperit  que  lou  bèu  enflamo. 

Ie  a  que  V  amour  pur  que  fai  tremoula 
li  courdello  d^  or  di  liró  e  dis  amo; 
ie  a  que  V  amour  pur  que  sóu  barjoula 
r  ome  enjusco  au  cros  dedins  la  calamo. 

Ie  a  que  aquel  amour  que  fai  lou  bonur, 

que  gardo  i  nacioun  sa  sabó  vitalo, 

que  nous  rènd  urous  e  nous  douno  d^  alo. 

Adounc,  vous  benisse,  o  Dieu,  car  reialo, 

emé  si  pèu  blound  e  sis  iué  d*  azur 

m*  avès  manda  un  jour  aquel  amour  pur 

III 
LA  VAQUETO 

AiER,  quand  tóuti  dous  asseta  sus  V  estrado 
mounte  s^  espoumpissté  V  emperaire  rouman 
de  r  ime  emai  dis  iué  seguissias  lou  gardian 
secutant  d*  à-chivau  la  vaqueto  rintrado, 

vous  n*  en  souvòn,  parai?  La  fichouiro  à  la  man 
tant  e  tant  courriguò  dins  V  areno  afoundrado 
qu*  à  la  íin,  sus  lou  front  de  V  antmau  bramant 
soude,  tanqué  soun  armo  —  e  restè  fichouilado. 

E  iéu,  en  meme  toms,  sentiguére  moun  cor 
travessa  d*  uno  flccho  embandido,  o  ma  bello, 
pèr  vósti  dous  bous  iué,  pèr  vósti  treno  d'  or. 

Me  despoutcntc  en  van,  despiéi;  moun  cor  barbello, 
coumo  aquelo  vaqueto  en  iéu  porte  la  mort: 
liéu  perdu!  M'  as  nafra  pèr  la  vido,  o  crudello! 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  UEIITAUD  Io3 


IV 

TROVO 

LIS  astrolò  cercon  d'  estelo 
e  li  botanisto  de  flour ; 
lis  artisto  cercon  de  telo 
e  n'  en  atrovon  pas  toujours. 

léu  tambòn,  cerque  nuech  e  jour 
blanco  estello  e  flour  virginello, 
mai  plus  urous,  mi  beus  amour 
lis  atrove  dins  la  dentello. 

Sias  vous,  o  moun  requist  tresor, 
ma bello  flour,  moun  boutoun  d'or, 
la  telo  i  coulour  angelino; 

sias  r  estello  qu'  esbalauvis; 
o  ma  rèino  tant  mistoulino, 
aro,  cerque  plus:  vous  aiVistl 


PREMICI 

Es  dous  lou  meu  rousen  acampa  sus  V  auturo. 
Es  grand,  es  admirable,  amount,  lou  sant  soulèu 
e  lou  tapis  maien  que  largo  à  la  naturo 
e  r  oucean  instable  e  sí  mouvcnt  tablèu. 

Voulès  saupre  pamens  ço  que  mai  me  caturo, 
ço  qu*  es  mai  delitable  e  ença  meiour,  beleu, 
ço  qu*  es  paradisen  pòr  touto  creaturo 
ço  qu*  es  inoublidable,  enebriant,  subrebèu? 

Es  lou  cor  dóu  jouvòn  quand  per  la  chato  que  amo 
brulo  e  lou  plus  sou  vent,  crentous,  escound  sa  flamo, 
pantaio,  sens  rèn  diré,  übri  d*  ur  e  d'  amour; 

es  dous  nòvi  belant  un  nistoun  que  ris,  rose, 
dedins  un  brès  galant  coumo  un  iscloun  dóu  Rose, 
lou  premié  sourire,  es  lou  premier  amour! 


Digitized  by 


Google 


in^  XJ^  AMOUil 


Vi 
LA  TREMOULINO 

ENTitii.  r  aigo  e  li  rò,  dins  li  gour  de  la  mar, 
^nliínto  quenounsai  nòdo  la  trcmoulino; 
e  do  ÍA  vtMre  ansin  lusònto,  mistoulino, 
lou  nÒHci  la  vni  qucrrc  nu  founs  dóu  toumple  amar. 

0  mnlurl  Tout•hil•u-just  a  touca  la  malino 
qu*  un  trcmoulun  subit  fai  trampela  sa  car; 
truntulo,  C(H\nòi  plu^,  s'  enfousquis  soun  regard 
<?  Hv^na  vido,  enncga«  toumbo  dins  la  toumplino. 

Kï*  tvMÜbW,  scgvir,  low  p<íis  fòr  e  testu, 

n><^i  qvt^nd  p«s>^es  pimpanto,  e  frcsco,  e  risarcllo, 

bcUo  i^  ídirv  vir*  nosto  ioumo  vcrtu, 

jv^r  K^w  cvu  cs|Mf>l)»«  qvie  cKn  yòí:c  Esterello. 
Í<A  tifvi»vH\U«v^  CJií  K-^n.  ren  ^  cou$tai  de  tu. 
v^  s'h^K^  *,W  \  v\4t  j^n^,  v>  t*do  cacant;ini:lK>! 


Vil 

b:>c^\iAVviMyN 

>>  t\HK>  »|a.t:>>i  "*  jpvt.v  >i•>s;<  lius  vlav-jta:?-  ^«íu.- 
ChiiIk>  va»  >{sív^  Niv:u  'kv   cn:rx^^Mc:t*t.  s3r«TCciL' 
:5<  iKhirt  ^Xir  :>vr  v  mv  kuIi/  >í  ^  tt\,>uít  u<  vfjus-  *3ultr. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIEUTAUD  lo5 


VIII 

A  S"  MADALENO 

Ochale!  o  ravimeül  le  dison  Madaleno! 
Emé  sa  caro  douço  e  soun  pouríiéu  tant  pur 
de  r  oustesso  de  Dieu  dirias  uno  feleno: 
coumo  elo  a  lou  pèu  blound,  bouco  ròso,  iué  d*  azur. 

Perquè  d'  amour  soulet  moun  amo  es-ti  pas  pleno? 
Perquè  un  doute  negras  en  ièu  fai-ti  V  escurí 
Santo  sorre  de  Marto,  oh!  pieta  pèr  ma  peno  I 
Oh!  tu  qu*  as  tant  ama  te  físe  moun  bonur. 

Ause  mi  vers  ansious,  pouderouso  patroúno; 
dino  de-vers  ma  man  aquelo  tendro  flour, 
clino  de  vers  moun  cor  lou  cor  de  la  chatouno, 

e  nous  veiras  veni  jusco  à  ta  Baumo,  un  jour, 
tóuti  dous  enliassa,  pausa  emé  uno  poutouno 
un  marbre  que  dirà  mi  gràcl  e  noste  amour. 


IX 
DOUTANSO 

Es  acò^  se  me  ère  engana, 
se  ie  disien  pas  Madaleno, 
se  fouliè  desfaire  ma  treno 
e  me  vcire  pièi  coundana. 

A  bravamen  mai  debana 
mi  cant,  moun  desbord  e  ma  peno 
e  zòu!  m'  enfiouca  mai  1*  aleno 
pèr  un  noum  autre  à  entouna! 

Que  voulès?  Lou  foudrié  bèn  faire 

e  lou  fariéu  tranquilamen. 

Es  pas  lou  premié  cop,  pecaire, 

que  r  ome  viro  au  premié  vent. 
Dien-ti  pas  que  quau  chanjo  gaire 
es  provo  que  a  gaire  de  sèn  ^ 


Digitized  by 


Google 


I06  UN  AMOUR 


ENGANA! 

• 

AQUELO  tubo!  ère  engana, 
car  ie  dison  pas  Madaleno. 
Me  fau  dounc  reprenc  la  treno 
que  à  refaire  siéu  coundana. 

Pèr  la  bono  fau  debana 

moun  cant,  moun  desbord  e  ma  peno, 

e  quan  d  aurai  reprès  aleno 

me  V  anas  entendre  entouna. 

Aquí,  de-que  ie  voulès  faire? 
se  noun  cerca  tranquilamen 
soun  noum  veritable  e  ipecaire! 

quand  lou  sauprai,  bandièro  au  vent 
reprendre  lèu,  teious  targaire, 
e  ma  lucho,  e  ma  liró  ensem. 


XI 

ESCALUSTRAMEN 

L'  ai  revisto,  o  bonurl  V  ai  revisto  eis  Alèio, 
noblo  coumo  uno  rèino,  emé  sa  sorre  au  bras; 
grando  trelusissié  dins  sa  simplo  liéuréio 
coumo  la  luno  claro  au  sen  dóu  cèu  negras. 

Avié  uno  raubo  blanco  e,  coumo  antan  Mircio, 
marchavo  alangourido^e  sus  soun  còu  bellas 
sa  caro  au  ten  rousa  semblavo  uno  sadrèio 
que  lurejo  au  souléu  dessus  li  blanc  roucas. 

De  la  vèire  passa  tant  bello,  tant  courouso, 
moun  amo  jouissié,  belavo,  mudo,  urouso; 
benesissié'lou  sort  d^  aquèu  moument  astra, 

quand  la  chato  en  parlant  tout  à-n-un  cop  s*  arresto, 
richounejo,  plan-plan  re  viro  un  pau  la  testo 
m'  arregardo...  e  subran  m'  aplanto  escalustra. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIKÜTAUD  lO? 


XII 

BELAMEN 

BouTO,  vail  as  bel  à  t*  escoundre, 
amigo,  dins  li  liò  desert 
vo  t'  esqUiha,  vo  te  counfoundre 
dedins  la  prèisso  di  councert. 

Tre  que  te  ie  venes  apoundre 
un  dous  prefum  embaumo  I*  èr, 
sente  moun  cor  plan-plan  se  foundre: 
me  pi  veles  coumo  uno  serp. 

Que,  pèr  iéu,  enmascanto  fado, 
respira  ti  siavo  boufado, 
bela  un  moumenet  ta  bèuta, 

es  tout  lou  soulas  de  ma  vido, 
es  la  benuranso  coumplido, 
es  r  unico  felicita ! 


XIII 
LOU  TROUBAIRE 

MADAMiSRtj.o,  se  poudiéu, 
remountarian  lou  flum  dis  age 
íinc  à-n-aquèu  tems  agradiéu 
di  grand  Coumtesso,  di  gent  paje. 

Di  troubaire  de  Roumaniéu 
disènt  sa  dono  en  dous  lengaje 
coumo,  pòr  un  vespre  d*  estiéu 
lou  roussignoulet  dóu  bouscage. 

Nouvèu  Bemard  de  Ventadour, 
cantaríeu  ma  crentouso  flamo, 
cantaríeu  vosto  resplandour; 

e  vous  baiant  mi  cant,  moun  amo, 
ieu,  saríéu  vostè  troubadour 
e  vous,  bello,  sarías  ma  damo. 


Digitized  by 


Google 


gS  ftOSnALLBTA 


giravohantia:    xarritx^  xarretx; 
ja  m^  hi  enfilo    com  una  serp, 
ja  à  dalt  arribo    poch  à  poquet, 
y,  en  lloch  de  merles,    ^sabs  lo  que  hi  vctr? 
un  munt  de  brossa,    duta  pel  vent. 
Diu:  jo  quan  era    ran  d  ranet 
de  la  barraca    dels  Uenyaters, 
quasi  m^  axordan  '  dues  ò  tres 
esquerpes  velles    de  pardalets 
ab  ço  que  cantan    per  sempre-amen: 
girat X  tombat^    girat  yjèu; 
jo  cerch  que  cerca    pels  foradets, 
mes,  com  te  deya,    no  he  trobat  res. 
Diu:  ;sabs  què  'm  penso?    qu*  es  primarench. 
Diu:  ^'sabs  què  'm  sembla?    qu'  encar  fa  fret. 
Diu:  jo  m*  entomo.    Diu:  jo  altrement. 
Y  altra  vegada,    bo  y  plegadets, 
fent  petar  pàmpols    à  puny  nuet, 
jugant  quin  feya    més  esbatech, 
qui  ha  guanyat,  tusia,    qui  ha  perdut,  reb, 
(embroll  no  hí  valga,    ni  cap  doblech) 
tresca  que  tresca,    xano  à  xanet, 
erms  y  bosquines,    vinyes,  conreus, 
fins  que  à  la  vila    tornaren  ser. 
Diu:  jo  entro  à  casa.    Diu:  jo  també. 
Diu:  adéu,  Jordi.    Diu:  adéu,  Peph. 
Diu:  brena  ab  gana.     Diu:  tu,  1  meteíx. 
.  Mes,  à  llurs  cases,    pú  que  hi  fan  temps: 
si  per  hont  hi  entran,     bé  prou  que  's  veu, 
per  hont  ne  surten,    bé  prou  que  *s  sent, 
que,  anch  que  la  porta    no  grunye  gens, 
la  viram  tota    s'  esbaloteix; 
y,  en  saltant  T  horta,    camps  à  través 
quiscun  V  enfila    per  son  indret. 
Donchs  ^hont  la  donan?    ara  ho  sabrem. 
L*  un  va  à  V  alzina    dels  sis  arrels, 
que  un  niu  que  hi  troba    malment  furient, 
tot  dihcnt:  jàlah,    per  mentider! 
r  altre  à  la  cova    dels  Uenyaters, 
que  un  niu  que  hi  xarpa    furient  malment 
tot  dihent:  |ólah,    per  mala  fél 
y  un  lo  del  altre    feyen  malver, 
y  abdós  queda  van    en  sense  res. 
'iAh,  mentidotal    {ah  mala  fè! 


Digitized  by 


Google 


PAU  BERTRAN  Y  BROS 


99 


som  vist  que  sempre    sou  lo  meteix, 
sou  crim  y  cistich    de  qui  us  manté. — 

Y  ara  '1  bon  avi    pega  llambrech 
per  la  collada    de  sos  oyents: 
tots  aplaudexen,    riuhen  del  fet; 
menys  dos  que  *n  ploran,    y  abrassadets 
claman: — Avi! — Avi!    — Maymés! — Maymés! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google. 


UN  AMOUR 


Dóu  Comte  Berenguíé,  Frairc,  bèn  nous  souvèa.. 
{Mistral:  odo  /  Catalan.) 


POURTISSOUN 

OUMBRO  d*  Ausias  March,  de  Spencer,  de  Petrarco, 
perdounas  au  jouvèn  que  s*  avanço  crentous. 
Di  creto  de  V  atnour  moun  cor  porto  li  marco; 
ai  ama,  ai  soufert,  ai  pati  coumo  vous. 

La  naturo  es  eterno  e  tiro  de  soun  arco 
lis  esse  inagoutable  e  li  frucho  e  li  flous; 
ie  a  sempre  de  jouinesso  autour  di  patriarco, 
sempre  d'  espigo  d*  or  au  beu  soulòu  d'  avoust. 

La  luno,  cade  mes,  retrovo  si  dos  bano; 

cade  an  lou  gai  printèms  reverdís  e  debano; 

tout  morè  e  tout  renaisse  à  soun  ouro,  à  soun  jour. 

Pouèto  glourious  qu^  iluminas  V  andano, 
marche  sus  vósti  piado  e  bresihe  à  moun  tour 
r  eternalo  cansoun  d'  un  jou  ve  e  pur  amour. 


Digitized  by 


Google 


Tb2  UN  AMOÜR 


II 

L'  AMOUR  PUR 

1E  a  que  V  amour  pur  que  nous  póu  moula 
lou  cor  pèr  lou  ben  e  empura  si  flamo; 
ie  a  que  V  amour  pur  que  póu  sadoula 
un  noble  esperit  que  lou  beu  enflamo. 

Ie  a  que  1*  amour  pur  que  fai  tremoula 
li  courdello  d*  or  di  liró  e  dis  amo; 
ie  a  que  V  amour  pur  que  sóu  barjoula 
r  ome  enjusco  au  cros  dedins  la  calamo. 

Ie  a  que  aquel  amour  que  fai  lou  bonur, 

que  gardo  i  nacioun  sa  sabó  vi  talo, 

que  nous  rènd  urous  e  nous  douno  d^  alo. 

Adounc,  vous  benisse,  o  Dieu,  car  reialo, 

emé  si  pèu  blound  e  sis  iué  d'  azur 

m*  avès  manda  un  jour  aquel  amour  pur 


III 
LA  VAQUETO 

ATER,  quand  tóuti  dous  asseta  sus  V  estrado 
mounte  s^  espoumpissié  V  emperaire  rouman 
de  r  ime  emai  dis  iué  seguissias  lou  gardian 
secutant  d*  à-chivau  la  vaqueto  rintrado, 

vous  n'  en  souvòn,  parai?  La  fichouiro  à  la  man 
tant  e  tant  courriguò  dins  V  areno  afoundrado 
qu'  à  la  íin,  sus  lou  front  de  V  animau  bramant 
soude,  tanqué  soun  armo  —  e  restè  fichouilado. 

£  iéu,  en  meme  tems,  sentiguére  moun  cor 
travessa  d*  uno  flecho  embandido,  o  ma  bello, 
pèr  vósti  dous  bous  iué,  pèr  vósti  treno  d'  or. 

Me  despoutente  en  van,  despiéi;  moun  cor  barbello, 
coumo  aquelo  vaqueto  en  iéu  porte  la  mort: 
siéu  perdu!  M^  as  nafra  pèr  la  vido,  o  crudello! 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIEUTAUD  Io3 


IV 

TROVO 

LIS  astrolò  cercon  d^  estelo 
e  li  botanisto  de  ilour ; 
lis  artisto  cercon  de  telo 
e  n'  en  atrovon  pas  toujours. 

léu  tambòn,  cerque  nuech  e  jour 
blanco  estello  e  flourvirginello, 
mai  plus  urous,  mi  beus  amour 
lis  atrove  dins  la  dentello. 

Sias  vous,  o  moun  requist  tresor, 
ma  bello  flour,  moun  boutoun  d'or, 
la  telo  i  coulour  angelino; 

sias  r  estello  qu'  esbalauvis; 
o  ma  rèino  tant  mistoulino, 
aro,  cerque  plus:  vous  ai  Vist! 


PREMICl 

Es  dous  lou  meu  rousen  acampa  sus  V  auturo. 
Es  grand,  es  admirable,  amount,  lou  sant  soulèu 
e  lou  tapis  maien  que  largo  à  la  naturo 
e  r  oucean  instable  e  si  mouvcnt  tablèu. 

Voulès  saupre  pamens  ço  que  mai  me  caturo, 
ço  qu*  es  mai  delitable  e  ença  meiour,  beleu, 
ço  qu'  es  paradisen  pèr  touto  creaturo 
ço  qu*  es  inoublidablc,  enebriant,  subrebèu? 

Es  lou  cor  dóu  jouvòn  quand  pèr  la  chato  que  amo 
brulo  e  lou  plus  souvènt,  crentous,  escound  sa  ílamo, 
pantaló,  sens  rèn  diré,  übrí  d'  ur  e  d'  amour; 

es  dous  nòvi  belant  un  nistoun  que  ris,  rose, 
dedins  un  brès  galant  coumo  un  iscloun  dóu  Rose, 
— es  lou  premié  souríre,  es  lou  premier  amourl 


Digitized  by 


Google 


104  UN  AMOUIl 


VI 
LA  TREMOULINO 

ENTRE  r  aigo  e  li  rò,  dins  li  gour  de  la  mar, 
galanto  quenounsai  nedo  la  tremoulino; 
e  de  la  vèire  ansin  lusènto,  mistoulino, 
lou  nèsci  la  val  querre  au  founs  dóu  toumple  amar. 

O  malur!  Tout-bèu-just  a  touca  la  malino 
qu'  un  tremoulun  subit  fai  trampela  sa  car; 
trantaio,  counèi  plus,  s'  enfousquis  soun  regard 
e  sens  vido,  ennega,  toumbo  dins  la  toumplino. 

Es  terrible,  segur,  lou  peis  fèr  e  testu, 

mai  quand  passes  pimpanto,  e  fresco,  e  risarello, 

bello  à  fairc  vira  nosto  jouino  vertu, 

pèr  lou  cor  espanta,  que  crèi  vèire  Esterello, 
la  tremoulino  es  rèn,  ren  à  cousta  de  tu, 
o  chato  de  vingt  ans,  o  fado  encantarello! 


Vil 
ESBALAUVIMEN 

CouMO  vai  que  moun  iué  claus  subran  sa  parpello, 
o  Dono,  quand  V  asard  vous  adus  davans  iéu? 
Coumo  vai  que  moun  cor  dins  moun  pitre  bacello? 
Coumo  vai  que  siéu  nec  entrepacha,  crentiéu? 

Se  moun  cour  pèr  vous  brulo  e  se  moun  iué  vous  belo, 
ause  pas,  pode  pas  vous  ama,  quand  voudriéu, 
vous  coumo  Laúro  bravo  e  mai  que  Lauro  bello, 
que  durbès  vostè  cor  qu'  i  grhci  dóu  Bon  Dieu. 

Acò  es  ansin!— Pamens  de-que  ie  pode  faire? 
Poudrai-ti  resta  fré  quand  me  regardarés? 
Poudrai-ti  resta  siau  quand  sarés  à  moun  caire? 

Per  iéu  sias  un  soulòu,  sias  un  lamp  pur  e  fresc, 
uno  belugo  ardènto,  un  rai  palafícaire, 
e  desvire  lis  iué  pèr  que  noun  m^  esbleujés. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  IJEUTAUD  I05 


VIII 

A  S**  MADALENO 

Ochale!  o  ravimenl  le  dison  Madaleno! 
Emé  sa  caro  douço  e  soun  pourfiéu  tant  pur 
de  r  oustesso  de  Dieu  dirias  uno  feleno: 
coumo  elo  a  lou  pèu  blound,  bouco  róso,  iué  d'  azur. 

Perquè  d^  amour  soulet  moun  amo  es-ti  pas  pleno? 
Perquè  un  doute  negras  en  iéu  fai-ti  1^  escur? 
Santo  sorre  de  Marto,  oh!  pieta  pèr  ma  penol 
Oh!  tu  qu*  as  tant  ama  te  físe  moun  bonur. 

Ause  mi  vers  ansíous,  pouderouso  patroúno; 
clino  de-vers  ma  man  aquelo  tendro  flour, 
clino  de  vers  moun  cor  lou  cor  de  la  chatouno, 

e  nous  veiras  veni  jusco  à  ta  Baumo,  un  jour, 
tóuti  dous  enliassa,  pausa  emé  uno  poutouno 
un  marbre  que  dirà  mi  gràci  e  noste  amour. 


IX 
DOUTANSO 

Es  acò.  se  me  ère  engana, 
se  ie  disien  pas  Madaleno, 
se  foulié  desfaire  ma  treno 
e  me  vèire  pièi  coundana. 

A  bravamen  mai  debana 
mi  cant,  moun  desbord  e  ma  peno 
e  zòu!  m'  enfiouca  mai  1*  aleno 
pèr  un  noum  autre  à  entouna! 

Que  voulès?  Lou  foudrié  bèn  fairc 

e  lou  fariéu  tranquilamen. 

Es  pas  lou  premié  cop»  pecaire, 

que  r  ome  viro  au  premié  vent. 
Dien-ti  pas  que  quau  chanjo  gaire 
es  provo  que  a  gaire  de  scn? 


Digitizedby  Google' 


I06  UN  AMOUR 


ENGANA! 

AQUELO  tubo!  ére  engana, 
car  ie  dison  pas  Madaleno. 
Me  fau  dounc  reprene  la  treno 
que  à  refaire  siéu  coundana. 

Pèr  la  bono  fau  debana 

moun  cant,  moun  desbord  e  ma  peno, 

e  quand  aurai  reprès  aleno 

me  r  anas  entendre  entouna. 

Aqui/de-que  ie  voulés  faire? 
se  noun  cerca  tranquilamen 
soun  noum  veritable  e  {pecaire! 

quand  lou  sauprai,  bandièro  au  vent 
reprendre  Icu,  teious  targaire, 
e  ma  lucho,  e  ma  liró  ensem. 


XI 

ESCALUSTRAMEN 

L'  ai  revisto,  o  bonur!  V  ai  revisto  eis  Alèio, 
noblo  coumo  uno  rèino,  emé  sa  sorre  au  bras; 
grando  trelusissié  dins  sa  simplo  liéuréio 
coumo  la  luno  claro  au  sen  dóu  cèu  negras. 

Avié  uno  raubo  blanco  e,  coumo  antan  Mircio, 
marchavo  alangourido— e  sus  soun  còu  bellas 
sa  caro  au  ten  rousa  semblavo  uno  s&drcio 
que  lurejo  au  souièu  dessus  li  blanc  roucas. 

De  la  vèire  passa  tant  bello,  tant  courouso, 
moun  amo  jouissié,  belavo,  mudo,  urouso; 
benesissié*lou  sort  d^  aqucu  moument  astra, 

quand  la  chato  en  parlant  tout  à-n-un  cop  s*  arresto, 
richounejo,  plan-plan  reviro  un  pau  la  testo 
m'  arregardo...  e  subran  m'  aplanto  escalustra. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIKÜTAUD  lo^ 


XII 

BELAMEN 

BouTO,  vai!  as  bel  à  t*  escoundre, 
amigo,  dins  li  liò  desert 
vo  f  esqUiha,  vo  te  counfoundre 
dedins  la  prèisso  di  councert. 

Tre  que  te  ie  venes  apoundre 
un  dous  prefum  embaumo  V  cr, 
sente  moun  cor  plan-plan  se  foundre: 
me  pivòies  coumo  uno  serp. 

Que,  pòr  iéu,  enmascanto  fado, 
respira  ti  siavo  boufado, 
bela  un  moumenet  tabèuta, 

es  tout  lou  souias  de  ma  vido, 
es  la  benuranso  coumplido, 
es  r  unico  felicita ! 


XIII 
LOU  TROUBAIRE 

MADAMiSRij.o,  se  poudiéu, 
remountarian  lou  flum  dis  age 
iinc  à-n-aquèu  tems  agradiéu 
di  grand  Coumtesso,  di  gent  paje. 

Di  troubaire  de  Roumaniéu 
disènt  sa  dono  en  dous  lengaje 
coumo,  pèr  un  vespre  d'  estiéu 
lou  roussignoulet  dóu  bouscage. 

Nouvèu  Bernard  de  Ventadour, 
cantaríeu  ma  crentouso  flamo, 
cantaríeu  vosto  resplandour; 

e  vous  baiant  mi  cant,  moun  amo, 
ieu,  sariéu  vostè  troubadour 
e  vous,  bello,  sarias  ma  damo. 


Digitized  by 


Google 


to8  ÜN  AMOUR 


XIV 

VOT 

ViERjE,  pèr  vostè  autar  vous  aduse  un  bèu  cire, 
r  ai  mounta  tout  susant,  fisançous  e  cresènt. 
Maire,  clinas  1'  auriho,  escoutas-me  vous  diré: 
«L*  ame  de  tout  moun  cor;  fès  que  m'  ame}  tambcn!» 

Preservas-me  dóu  mau  que  di  mau  es  lou  pire, 
d'  un  amour  rebuta.  Dison  qu'  es  un  tourment, 
qu*  es  un  orre  supplici^  un  esfraious  martire, 
que  lou  cor  se  merfise  e  soufro,  e  vai  mourènt. 

Gardas-nous  tóuti  dous  de  marri  refoulèri; 
ligas-nous  per  lucha  ensem  con  tro  lou  demoun. 
Nous  tenènt  pèr  la  man  descendrem  dins  lou  cièrri, 

nous  tenènt  per  la  man  nous  recebres  amount; 
de  bonur,  de  malur  poudès  me  rendre  lérí, 
que  de  1'  univers  sias  lou  centre  e  iéu  un  pount. 


XV 

LA  MODO  ARLATENCO 

AiER,  m'  avès  pas  vist,  tu,  ta  sorre  e  ta  maire  : 
anavias  jusco  au  Cous,  iéu  vous  ère  à-l'après; 
soun  tant  afeciouna  pèr  segui,  lis  amaire! 
Belave,  jouissiéu — mai  m' es  vengu  un  regret. 

La  modo  de  Paris  m'  enfèto;  T  estamaire 
n'  a  pa  ^n  capeu  plus  aut  sus  un  tignoun  fa  esprès. 
As  de  voulant  sens  fín,  as  de  riban  bramaire, 
ta  raubo  doublo,  triplo,  envertouro  ti  pèd. 

E  me  disiéu:  de  quand  sarié-ti  plus  galanto 

'mé  capello  e  fíchu  cenchant  soun  pitre  nus ! 

— Se  toun  pèu  blound  sourtié  d*  uno  couifo  eleganto, 

se  uno  eso  aminassié  toun  sen  prim  coumo  un  fus, 
r  Arlatcn  trefouli,  te  vesènt  tant  charmanto 
creiriè  revèire  en  tu  soun  antico  Venus. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIEÜTAÜD  lOg 


XVI 

MA  PROU  VEN  SALO 

Es  elo!  la  vaqui,  ma  gènto  Prouvensalo! 
Regardas  coumo  es  bello  emé  soun  fichu  blanc 
qu*  encadro  un  cóu  tant  iin,  de  tant  dóucis  espalo 
e  si  dous  sen  bessoun — coucouroulct  d'  aglan. 

Sa  figuro  aloungado  es  aflanquido  e  palo: 
ahl  li  souci  d^  amour  an  de  tant  dur  balans! 
Si  frisoun  sus  soun  front  semblon  dos  làrjis  alo; 
digas-me  s'  avès  vist  quicon  de  mai  galant? 

Noun,  ie  a  rèn  de  plus  bèu  que  sa  taio  e  sa  raubo, 
que  soun  eso  cenchant  d'  embriagant  countour 
e  soun  jougne  tant  prim  qi;e  semblo  la  primo  aubo. 

Pèr  toun  poulit  retrà,  digne  d'  un  escultour, 

o  dono  que  à  mis  iué  clarejes  coumo  V  aubo, 

te  pode  rèn  douna,  iéu,  rèn  qu'  un  pau  d'  amour! 


XVlí 
PARTÍ  DO  MANCADO 

EM  sounjant  que,  alin  vers  Ceiresto, 
li  camin  dins  li  flour  cava 
embaumavon  de  la  ginesto 
e  noun  se  li  poudian  trouva, 

ai  passa  de  ben  trísti  festo, 
madamisello,  cresès-va, 
e,  se  ere  micbant,  de  ma  testo 
aurias  proun  peno  à  lou  leva. 

Pourriéu  ben  prene  moun  revenje; 
refusa  quand  V  on  a  proumes! 
mai  nhni! — Dau!  qu'  acò  s'  arrenje: 

dins  lou  courant  d'  aqueste  mes 
refascm-lou .— Vous  escumenje 
se  mancas  mai  aquesto  fes! 


Digitized  by 


Google 


no  VNAIIOÜR 


XVIII 
ESTRAMBORD 

Oh!  se-un^op  rescountras  uno  bèutà  divino, 
noblo  sonso  estre  ficro  e  gravo  sens  mourbin; 
se  un-cop  vesès  briha  uno  caro  mistouiino, 
un  ten  d*  ilc  e  de  roso,  uno  peu  de  satin, 

dous  íué,  dous  iué  d*  azur  coumo  nosto  marino, 
uno  bouqueto  ardènto,  un  pòu  long  e  bloundin, 
se-un-cop  ausòs  uno  voues  que  C3umo  V  or  dindino, 
se-un-cop  sias  prefunaa  CDumo  d'  un  jaussemin, 

alors  sauprc;,  ami,  que  avès  resountra  aquelo 
que  me  fai  trefouli,  que  me  fai  tremoula, 
coumo  dins  Lou  cèu  blu  tremolon  Lis  estello. 

Sauprés  que  es  lou  soulèu  que  m*  a  reviscoula; 
e  quand  parcissera  clinas-vous  davans  elo 
e  vous  que  la  veirés,  o  pople,  admirasi>la! 


XIX 

SOÜLAMI 

PER-DE-Quc  la  tíoureto  es  pas  sempre  espandido? 
Pèr-de-que  flouris  pas  de-longo  lou  printèms? 
Pèr-de-quc  es  pas  toujours  calmo  e  semo  la  vido, 
lou  cèu  blu,  la  mar  manso,  e  sol  e  siau  lou  tèms.^ 

Dissato,  elo  risié;  vuei  es  assauvajido. 
le  parle,  respond  pas.  La  prògue  tant  longtèms 
qu*  à  la  fin  se  reviro  e  touto  afrejoulido 
me  rebalo— o  doulour  que  duraràs  toustèms! 

N^  èro  plus  qu^  un  ratié,  ma  tant  douço  tourtouro. 
Lou  soulèu  pounchejavo  alin;  èro  sèt  ouro. 
Oh!  me  n*  en  souvendrai  de  tu,  matin  de  mort! 

E  partiguè  countònto  e  gaio,  la  barbaro, 
me  laissant  pèr  me  paisse  uno  paraulo  amaro. 
— E  recampe  en  plourant  li  brigo  de  moun  cor. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  IJEÜTAÜD  I  1 1 


XX 

BALANS 

Lou  vespre  ère  à  si  pèd,  elo  uróuso,  iéu  ilame; 
ie  disiéu  moun  amour — ^sourrisié  sens  parla, 
e  r  endeman  matin,  de  1^  amour  sagela 
emé  un  ciseu  d^  acié,  duro,  coupè  lou  liame. 

Desempièi  ie  a  dous  ome  en  iéu:  e  rise  e  brame. 

Moun  amo  es  abrasado  e  moun  ime  es  jala. 

Siéu  r  aucèu  que  la  serp  tuio  e  tèn  pivela; 

ma  bouco  dis:  aL*  ahisse!» — e  moun  cor  respond:  «L•  ame!» 

Moun  amo  es  un  infer— ^lo,  aquèu  paradis! 
E  quand  soulet  la  niué  la  duerbe  e  ie  descende, 
ma  ràbi  crido  au.  cèu  aRevenjeh  e  la  maudis. 

«Oh!  que  Dieu  te  lou  ren  de!  Oh!  que  Dieu  te  lou  rende!» 

sabé  diré  qu'  acò;  acò  's  moun  soulet  cris 

— e,  malurous!  encaro  ai  póu  que  Dieu  m*  entende! 


XXI 
L'  AHOUR 

Es  r  ahour:  lou  soulèu  sus  li  piué  chanjadis 
dardaío  rouginas  si  darrié  rai  de  ilamo. 
Lou  piéu-piéu  dis  aucèu  fai  plaço  à  la  calamo 
e  la  mar,  eilalin,  plan-plan  s*  ennevoulis. 

I 
L^  oumbro  creïs  e  di  mount  sus  lou  plan  s*  espandis,  | 

lou  ventoulet  sens  brut  fai  boulega  la  ramo; 

es  r  ahour  pèr  la  terro — es  1*  ahour  pèr  moun  amo. 

que  coumo  un  orro  niué,  lou  segren  1*  envahis. 

La  tristesso  me  pren  que  que  fague  e  qu*  assaje. 
Luche  e  toumbe;  me  lève  e  cabusse  toujours 
e  ma  migo,  dóu  tems,  auto,  sus  moun  passaje 

aubouro  en  1*  èr  sa  testo  e  ris  de  ma  doulour, 
après  m*  avé  enserta  dins  lou  cor  soun  eimaje. 
Oh!  qu^  acò  es  paga  car  un  moumenet  d*  amour! 


Digitized  by 


Google 


XKU 
LOU  Pi\ 

AMOvvT.  apcraziount.  à  la  c  m:>  «iòj  baos 
r  av^  piç  rist  ioa  pin.  icwinç  t:>2To  «i  elòrir 
Ru»co  forio  p-d  fou^s.  rair^pau  6er.  ramo  flòri, 
es  crani.  vlg->Tiroaç.  iojrc  e  eren  pasl:  trcbaiis, 

Drsc3ïpièi  TTcnto  ívít  ie-íis^  !->u  za  straa. 
la  diarano.  Jou  laüip.  l^u  trDn  c  ç->un  lafòri. 
mai  r  aubrc  a  póu:  trc:3">-o:  àSas.  Jciins  la  bòri 
vén  de  vèire  u'au^sa  V  ac:é  de  la  destran. 

L'  oaic  sens  pieta  mounto.  c  pico,  c  T  cspa!anoo. 
E  deseoipíèi  lou  pin.  dessus  soun  pije  tort 
plouro,  tout  prasina.  sa  forp  e  si  granj  hranco. 

Tu  fires  de  toun  scn.  Pin.  de  lagremo  d'  or. 
e  iéu  fau  coumo  tu:  blessa  d*  uno  man  Manco, 
tire  de  rers  saunous  dóu  uns  fouQs  de  moun  oor! 


XXIII 
DESFECI 

Sus  r  areno  poussouso.  aflanqui.  sènso  voio 
quand  s*  es  proun  esfoursa.  lou  luchaire  reiént 
cabusso  amaiuga  souto  un  bras  mai  valent; 
alors  plus  gis  d*  envan.  de  souríre  e  de  joio! 

— La  velo  es  estrassado  e  V  aurije  es  vioulènt: 
a  bord,  tóuti  soun  mut.  plus  de  cansoun  galoio. 
Lou  pavaioun  en  tros,  bagna.  penjo  sens  croio: 
feblo  nau,  síès  lou  jò  de  la  mar  e  di  v^nt! 

— ^Acò  *s  tout  iéu!  la  lucho  à  la  fin  es  trop  forto. 
Sus  moun  amo  uno  femo  a  pausa  soun  ginous 
e  lou  levara  pas  que  noun  la  s Inte  morto. 

E  iéu,  paure  jou  vent,  que  cresiéu  is  iué  dous, 
me  laisse  mena  au  flot  d*  amanin  que  m*  emporto 
c  counèísse  plus  ren  que  1'  òdi  c  lou  desgoust. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LÍEÜTAÜD  I  í  3^ 


XXIV 

L'  AMOUR  VENDEDIS 

Vo!  pèr  r  amour  de  Dieu.  crestian,  à  tu  crestiano 
t^  ai  demanda  en  aumorno  un  pau  d*  amour  bèn  pur, 
bèn  fort,  pèr  m*  apara  de  la  fieblesso  umano, 
bèn  caste,  coumo  un  rai  de  soulèu  dins  V  azur. 

Te  disiéu  à  ginous:  «Ause-me,  Soubeirano!» 

T  ai  prega  li  man  jouncho.  Oh!  que  toun  cor  es  dur, 

car  entre  dous  Patet%  de  matin,  íiero  e  vano 

m'  as  tout,  tout  refusa,  V  amour  e  lou  bonur. 

Ah!  rises,  en  vesènt  qu'  à  ti  pèd  me  desole? 
E  bèn,  gat-do  lou  vin  que  m  *aurié  embriaga; 
moun  cor  n^  atrouvara,  sabé  mounte  e  ie  vol.e. 


Ço  que  se  vend  es  faus,  impur,  marrí,  farga; 

tant  pis!...  me  ie  as  foursa,  me  refuses,  n^  en  vole,  I 

n'  en  croumparai — e  Dieu  te  lou  farà  paga.  ,  j 


XXV; 
ENGARDAMEN 

PASSO  d^  ouro  que  V  amo,  enebido,  trantaio 
souto  lou  pes  grevant  dóu  jour  que  vai  e  vèn. 
Lou  vici  e  la  vertu  se  ie  donon  bataio; 
r  envejo  viro  un  cor  coumo  un  guidoun  lou  vent. 

Clin  de-vers  lou  pecat,  V  ome  cerco  e  pantaio. 
A  fam  d' impur  delice  e  rarejo  V  aven. 
Se  laisso  pivela  pèr  V  iué,  lou  biai,  la  taio 
dóu  íihan  fret  e  faus  que  souris  e  se  vèn  d. 

Aquelo  ouro  a  souna  mai  d^  un  cop  pèr  mouo  amo. 
Tout  la  fasié  esquiha  sus  lou  camin  fangous: 
caprici,  iro,  despié,  sang  jouve  que  s'  enílamo, 

e  pamens  n-  ai  jamai  passa  moun  orre  goust. 
Voulès-ti  saupre,  ami,  quand  lou  cor  cremo  e  bramo, 
ço  que  lou  póu  ansin  garda? — Es  lou  desgoust. 


Digitized  by 


Google 


1 14  VH  KHQXin, 


XXVI 
REVIRADO 

QUAND  r  ome  pico  un  chin,  la  bcsti  lacho  e  basso 
se  rebalo  à  si  pèd  e  lou  vèn  caressa 
en  ie  lipant  li  man — íiéu  d*  uno  noblo  raço 
jusco  aqui  la  cadeno  a  pouscu  1*  abaissa. 

Mai  quand  V  ome  escoundu  dedins  V  oumbro  negrasso 
tiro  su'*n  fíer  lioun  e  fai  que  lou  blessa, 
lou  blound  rei  dóu  desert  se  reviro  e  1*  estrasso: 
perdouno  pas  lou  cop  que  V  a  pas  ra vessa. 

Toun  èr  dous,  toun  iué  faus,  ta  leugo  qu*  embelouso 
m'  an  perèu  matrassa  souto  un  vièi  porje,  aier; 
siéu  touca,.mai  noun  mQrt,  maladrecho  ufanouso. 

Ah!  saupras  que  siéu  pas  lou  chin  que  japo  e  sert, 
que  bèn  mai  qu^  un  lioun  ai  1*  àrpio  despietouso 
e  que  porte  en  moun  pitre  un  cor  d^  ome,  aut  e  íier. 


XXVIl 
VIEIOÜNJE 

ME  rebute^,  d  chato,  e  passes  inumano ; 
te  creses  e  fas  bèn!  Prouíito,  car  abas 
vese  la  punicioun — ^lou  vieiounje — que  plano ; 
t' aura  lèu,  bello.  alors  veici  ço  que  vendràs: 

cap  frounci,  cors  ama,  blesi  coumo  un  estras, 
entre  un  chin  emé  un  cat  vièiras  tristo  e  nano; 
sourdo  coumo  un  toupin,  gouto  pendènto  au  nas, 
regretaras  trop  tard  d' estre  estado  tant  vano. 

Sènso  dent,  front  péla,  soufro-doulour  di  tiéu 
rebouliras,  laissado  e  fau  que  tout  s*  arrenje 
pèr  que  t^  amousses  plan  coumo  un  fré  recaliéu. 

Aro,  espoumpts^e  douo!  Bouto!  aurai  moun  revenje 
quandi  tóuti  te  quitant,  restarà  plus  que  iéu, 
iéu  que  rirai  alors  e  que  aro  t*  escumenje. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIEUTAÜD  1 1  5 


XXVI 1 1 

CAbABRE 

SiES  bello,  acò  *s  verai;  te  creses,  es  segur. 
Ço  qu^  es  segur  tamben,  o  malo  despichou&o, 
es  que  la  vido  es  courto  e  que  la  mortcouchouso 
vèn  de  garapachoun  coumo  fai  un  voulur. 

E  quand  saras  couchado  en  toun  cros  vermenouso, 
alors,  adieu  la  croio  e  li  beus  iué  d'  azur! 
E  pièi  cent  ans  après,  beleu,  fasènt  lou  fur 
un  jour,  quauque  pacan  te  veira,  secarouso, 

e  tirarà  parti  de  toun  loungaru  cors: 

ti  cambo  serviran  per  espaussa  1'  aigagno, 

ti  bras  pèr  galoubet,  ti  costo  per  baragno, 

tis  osse  pèr  matau,  ti  long  pèu  per  escagno 
—  e  coumpliras  ansin  lou  prouvèrbi  dóu  porc 
qu*  es  jamai  bon  en  rèn,  se  dis,  qu'  après  sa  mort! 


XXIX 

MENUGE 

ERE  fóu  de  doulour,  de  despié,  d^  ahirançó 
e  me  disicu:  «Bessai  pourras  ença  gari!» 
E  m' alandèrc  luèn  di  raro  de  la  Franco 
pèr  rescountra  la  mort,  lou  sóulas  vo  1'  oubli. 

Cimo  dóu  Mount-Serrat,  Roco  Je  maluranço, 
aven  de  Collbató,  de  garagai  empli, 
Gou  de  Lyoun  toujours  plen  d'  aurije  e  d'  estranso, 
cratère  tout  fumant  dóu  Vesúvi  ennegrí, 

ai  tout  vist,  tout  prova,  tout  assaja  de  bado. 
Aigo,  terro,  roucas  an  lassa  mi  cambado; 
rèn  ie  a  fa,  ni  la  mar  ni  la  mort  m*  an  vougu. 

Sa  caro  de  moun  cor  n*  es  panca  derrabado ; 
nienèbre  siéu  parti,  menèbre  siéu  vengu: 
siíu  de-longo  lou  mçme  c  pantaie  d'  iu<  blu! 


Digitized  by 


Google 


T  l6  UN  AMOUR 


XXX 

DESBOUTOUNAJE 

PÈR-DE-QUE  avès  pas  mai  tasta ^  Madamo? 
pèr-de-qye  avès  pas  mai  interrouga, 
car  avès  segur  bèn  vist  que  moun  amo 
avié  grand  besoun  de  se  descarga? 

Avès  eren  beleu,  à  moun  cor  que  bramo 
de  faire  trop  mau  per  lou  relarga? 
Mai  sabès-ti  pas  que  tout,  quan  d  V  on  amo 
es  ben  vengu,  plai,  e  se  póu  larga. 

léu  siéu  basti  ansin:  ma  crento  es  estrèmo, 
coumo  un  caragóu  moun  amo  s^  est  remo, 
desboutounas-rae,  me  rendrés  countènt: 

uno  man  d*  elei  que  1'  amista  guido 

que  vous  chaspo  plan,  que  plan  vous  desbrido 

es  toupurs  tant  douço  e  fai  tant  de  ben! 


XXX! 

LOU  NOUM 

QUAND  te  demandaran:  Couneisses  uno  chato 
que  d*  un  paure  felibre  en  un  jour  de  lesi 
s*  amusè  coumo  un  cat  s'  amuso  d*  uno  rato? 
Noun  sai  ço  que  diràs;  mat  voudriéu  bèn  t*  ausi... 

Pèr  iéu,  te  laissarai  lou  velo  que  t*  acato. 
Coumo  h  Sant  de  Dieu,  bello,  m*as  fa  joui 
e  coumo  li  dana,  duro,  m'as  fa  soufri ; 
eres  tant  bravo  alors;  aro  siès  tant  ingrato! 

Tout  ço  que  pode  diré  es  que  li  roucas  d'  or 

qu^  à  la  font  de  Vaucluso,  alin,  s  *aubouron  flame 

sabon  mai  d*  un  secret  de  noste  trop  court  liame. 

Mai  testo  clino,  iué  claus,  dent  sarrado,  emé  esfort 
retendrai  sus  mi  labro  un  noum  que  adore  e  qu*  ame: 
res  lou  saupra  js^mai  (]ue  ma  ^esto  e  moun  cor. 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  LIEUTAUD  II7 


XXXII 
L'  ATAHUD 

ADusÈs-ME  bèn  negre  un  long  drap  mourtuàrí 
brouda  de  pur  argent,  emé  crous  e  galoun; 
adusès-me  bèn  blanc  un  mince  et  prim  susàrí 
e  uno  caisso  de  mort  e*no  caisso  de  ploumb. 

Metes  lou  drap  dessus,  pièi  lou  toi  funerari, 
pièi  dins  r  artaud  ploumba  estendès  lou  chifoun. 
Vai  bèn! — le  manco  plus  que  V  os  au  relicàri; 
tenès,  vaqui  moun  cor,  pausas-lou  plan  c  founs. 

Pièi  quand  li  lamp,  li  tron,  la  broufounié,  V  aurasso 
estrassaran  V  escur  d*  uno  grand  niué  negrasso 
dins  lou  champ  dóu  repaus  pourtas  tout  sens  ferni, 

e  ie  escrieurés  dessus  «íTuia  per  uno  femo 

AQUÍ  JAis  UN  BEU  coks!» — Sèus  toumba  uno  lagremo 

mut,  fré,  tournarés  pièi,  e  tout  sara  feni. 


XXXIII 
LOU  CIRE 

IE  avieu  pourtant  mounta,  iisançous,  un  bèu  cire; 
ie  avieu  pourtant  prega  coumo  prego  un  cresènt. 
Amour,  crento,  prejit,  li  ère  tout  ana  diré. 
«Vierje,  V  ame,  disiéu,  fès  que  m'  ame  tamben!»       ^ 

Demandave  lou  bon,  m'  es  avengu  lou  pire: 
la  chato  m*  amo  pas,  m*  amo  plus,  ò  tourment! 
Preguièro,  cire,  vot,  plour,  físanço,  martire 
coume  vai,  coume  vai  que  tout  me  sert  de  rèn? 

Perèu  cent  cop  lou  jour  me  pren  de  refoulèri 
contro  elo,  contro  iéu,  contro  Dieu.  Un  demoun 
m*  anisso.  Tout  roumpu  br^uigne  dins  lou  cièrri, 

e  quand  soufre  estendu,  vesènt  lou  cèu  amount, 

noun  sai  ço  que  me  ten,  à  mita  fóu  e  lèri, 

dç  ie  çsçupi  un  blçtsfçrnç  çq  iç  n^oustraiií  lov  poung. 


Digitized  by 


Google 


tl8  ,  UN  AHOUR 


XXXIV 
COÜNt?OtJNblMEN 

TAiso-TB,  dessena,  que  noun  moun  det  te  acable! 
Tu  qUe  efes  pas  aier»  que  saras  plus  deman, 
es  tu  que  vos  sounda  mi  misteri  insoundable, 
destapa  lou  secret  que  V  atapo  ma  man? 

Me  benissiès  aier. — Vuèi  ploures,  perquè  ensable 

d'  un  pau  d'  azur  un  iué,  d'  un  pau  d'  or  un  front  blaüc! 

tant  que  ie  aura  de  cor,  ie  aura  de  miserable: 

es  la  lèi  e  lou  cèu  se  gagno  qu*  en  amant. 

Sabes-ti  ço  que  ten,  nèsci,  soun  cor,  sa  testo? 
Gouto,  gran,  pount  perdu  dins  V  espai  e  lou  tems, 
sabes-ti  T  aveni?...  sabes-ti  si  tempèsto?... 

Responde!.  . — Dises  ren?...  Apren-lou  dounc,  jouvènt: 
siéu  paire,  sics  moun  obro.  obro  basso  e  celesto 
mai  tis  iué  soun  calu — e  fau  tout  pèr  toun  bèn! 


XXXV 

PENTIMEN 

PKRbouN,  Segnour,  perdoun!...  Mestre  bon,  juste  e  ferme, 
me  vescs  tout  countrit,  coumo  un  enfant  pentous. 
Ai  blasfema,  Segnour!  n^  embiigues  pas  lou  verme 
qu^  assajè  d*  escupi  sa  bavo  enjusco  à  vous! 

La  car  febló  e  V  esprit  viéu,  plen  de  marrí  germe 
veson  rèn  que  lou  mau  dins  vostè  gouver  blous. 
Nous  avès  fa  lou  cor  pèr  un  bonur  sens  terme 
e  que  ie  faut,  boumbis,  se  revolto! — Es  afrous! 

Jaise  tout  matrassa  pèr  uno  chato  fcro ; 
sente  despièi  un  an  de  doulour  senso  noum ; 
ai  parla  coumo  un  fóu;  escoutas  ma  preguièro 

qu^  auboure  de  la  pousso,  h  man  jouncho,  h  ginoun  : 
«Fagués  ço  que  vous  plai;  moun  amo  en  vaus  espero. 
«Soüfhc  t  me  fise  h  vous.— Perdoun,  Segnour,  perdoun! 


Digitized  by 


Google 


VÍCTOR  UBUTAUD  1 1 9 


FENICIOÜN 

Ah!  coumo  lou  malur  vous  desgousto  de  tout! 
es  un  avertimen  que  lou  Segnour  nous  mando 
qu*  eici  tout  s^  esvalis,  tout  es  tempié,  tout  brando 
que  la  vido  es  la  draio  e  lou  toustèms  lou  bout. 

Noste  iué  descabestra  vèí  lou  real  pertout : 
r  ome  es  faus^  lou  bèu  fousc,  V  art  van,  1*  envejo  grando, 
la  roso  toumbo  ílour,  lou  mounument  s*  esbrando, 
touto  glòri  es  bufèco  e  n^  en  sias  lèu  sadou. 

V  ai  deja  reçaupu  1*  avertimen.  Me  vire 
e  vese  que  nescije,  égouisme,  doulour, 
messorgo  dins  li  mot,  messorgo  dins  li  ríre; 

vese  que  joio  fausso  amagant  d^  orre  plour ; 

tambèn  fuge  lou  mounde  e  vers  voüs  me  revire 

car  ie  a  que  vous,  moun  Dieu,  que  sias  digne  d'  amour! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


PREMI  ESTRAORDINARI 

(TRAGÈDIA) 

Premi  ofert  per  la  Excma,  Diputació  pro/ifincial  de  Barcelona. 

Núm.  14.— ALMODIS,  tragèdia  en  tres  actes,  de  Don 
Francesch  Ubachy  Vinyeta. 


16 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ALMODIS 


TRAGÈDIA  CATALANA  EN  TRES  ACTES  Y  EN  VERS 


A  l'  Excma.  Diputació  Provincial 


DE  BARCELONA 


En  agrahiment  de  la  protecció  dispensada  als  artistas  catalans,  li 
dedica  aquesta  obra  à  sos  estímuls  deguda, 


F.  Ubach  y  Vinyeta. 


6  Jony  de  1880. 


Digitized  by 


Google 


ia4  ALMOMt 


Haventnos  proposat,  al  traure  de  la  nostra  historia  V  assumpto 
d'  aquesta  tragèdia,  escriure  una  obra  que  encara  que  literària,  no 
fos  despossehida  d'  aquelias  condicions  avuy  dia  essencials  per  ésser 
representable,  nos  hem  permès  suposar  als  fills  bessons  de  Beren- 
guer y  Almódis  de  menos  edat  de  la  que  realment  tenian  en  la  èpo- 
ca de  la  acció  de  la  tragèdia.  Aquesta  petita  llibertat,  sols  al  histo- 
riador perceptible,  no  respon  à  adtre  propòsit  que  lo  d'  eliminar  de 
ia  acció  dos  personatjes,  que  per  las  circunstancias  que  en  lo  nostre 
teatre  concorren,  oferirian  no  pocas  dificultats.  Per  lo  demés  la  obra 
es  rígurosament  històrica  y  pot  comprovarse  llegint  à  Prospero  Bo- 
farull  y  Víctor  Balaguer. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCR  UBACR  Y  VINYETA 


taS 


PERSONATJES 


ALMODIS.  Comtesa  de  Barcelona,  34  anys.  Caràcter  violent  y  des- 
confiat à  !a  vegada,  que  la  conduheíx  à  suposar  en  los 
altres  sas  propias  intencions,  volguent  ésser  estimada 
de  qui  ella  aborreix,  y  objecte  de  respectes  que  no  sab 
inspirar.  Usa  vestit  clos  de  coll  y  punys  y  demunt  d'  ell 
túnich  cenyit  de  mànegas  amplas;  tapins  brodats;  faixí 
de  caps  llarchs,  nuat  devant,  coíia  de  ret  ab  garlanda 
y  U  cabell  penjant  en  una  sola  cua  trenada  ab  perlas. 

BLANCA.  Esposa  repudiada  de  Berenguer,  3o  anys.  La  pròpia 
dignitat  y  V  amor  que  encara  porta  al  espòs  que  V  ha 
deixada,  regulan  totas  sas  accions,  y  la  natural  gelosia 
que  sent  per  la  dona  que  V  ha  sustituhida  en  1*  amor  del 
marit,  tant  y  mest  que  en  odi  à  ella,  lo  manifesta  ab 
dolorosas  reconvencions  al  voluble  espòs.  Vestirà  à 
semblansa  d' Almódis  però  de  colors  foscos,  sense  ga- 
las  y  ab  mantó  folgat  que  li  permeta  cubrirse  tota. 

BERENGUER.  Comte  de  Barcelona,  45  anys.  Justicier  y  seré,  y 
al  mateix  temps  conciliador  y  altament  sensible;  entre 
'1  carinyo  que  sent  pel  fill  y  per  la  esposa  y  V  odi  que 
aquestos  mútuament  se  portan,  cerca  forsas  d'  energia 
per  imposar  los  afectes  à  que  'Is  dos  se  mostran  reacis; 
y  en  sa  grandesa  de  Príncep  vencedor  y  estimat  dels 
súbdits,  ha  de  véures  fent  la  felicitat  de  tothom  menos 
la  de  la  seva  familia.  Vesteix  trajo  de  oort,  ab  la  gar- 
landa comtal,  doble  túnich,  lo  de  demunt  mes  curt,  y 
mantó  cordat  à  la  espatlla;  calsa  justa  de  dos  colors, 
tapins  de  pell,  bonet  de  bellut  ab  xapas  d'  or,  dnter  y 
espasa  ríchs  y  tusò  ab  planxas  de  sants. 

PERE  RAMON.  Primogènit  del  Comte,  24  anys.  Melancólich  per 
naturalesa,  treballa  desastrosament  sa  imaginació  V  odi 
de  la  madrastra,  la  qual  voldria  foragitar  de  son  cor  V 
anyoransa  de  mare  en  que  *s  consum;  y  si  be  s'  esforsa^ 


Digitized  by 


Google 


1 36  ALMODIS 


per  amor  à  son  pare,  de  no  faltar  en  res  à  la  madrastra, 
aquesta,  ab  sas  violencias,  fa  infructuosos  sos  bons  pro- 
pòsits. Vesteix  cota  de  malla  íina,  túnich  demunt  d' 
ella,  cervellera  de  metall,  brodat  cinter  y  espasa  de 
brunyida  empunyadura. 

PONS  D'  ULLASTRELL.  Confident  del  Comte,  70  anys.  Cavaller 
recte  y  amant  de  sos  Princeps,  cerca  en  la  prudència  fi- 
lla dels  anys,  los  bons  concells  que  pugan  desvaneixer 
las  malas  volensas  de  la  familia  comtal.  Usa  trajo  de 
cort  sens  adomos,  de  color  fosch  y  bonet  senzill. 

HUCH  DE  CORBERA.  Cavaller  de  la  cort,  32  anys.  Pretenent  de 
Blanca,  per  amor  à  la  qual  cerca  avivar  V  odi  de  Pere 
Ramon  à  Almódis,  cregut  de  ferse  benvoler  de  la  pri- 
mera empenyent  la  segona  à  la  desgracia.  Vesteix  ma- 
Has  y  túnich,  capell  de  ferro  y  cinter  de  corretja  ab  es- 
pasa y  punyal. 

PONTL  Juglar.  Servidor  de  Pere  Ramon.  Caràcter  apocat  y  te- 
meres en  extrem.  Trajo  de  donzell;  àla  primera  surtida, 
capa  llarga  y  un  insturment  de  corda  dels  mes  usuals 
entre  la  gent  del  seu  art. 

ADEL.  Esclau  blanch,  de  la  Comtesa  Almódis.  Retret  y  fogós  à 

la  vegada,  ho  subordina  tot,  sentiments  y  accions,  al 
logro  de  sa  llibertat.  Túnich  clar,  nu  de  cap  y  brassos; 
argolla  de  plata  de  la  que  'n  penja  una  cadena  de  tres  ó 
quatre  dobles,  cenyidor  y  punyal  à  la  moresca. 

RUF.  Home  del  poble.  Trajo  pobre. 

BERNALT.  Com  V  anterior. 

CAVALLERS  I  y  IL  De  la  cort  del  Comte. 

HOMES  I  y  H.  Del  poble. 

DOS  HERALTS.  Ab  senyal  del  Comte  al  pit. 

DOS  SOLDATS.   Ab  capell,  escut  y  Uansa. 

Patjes,  Escuders,  Soldats,  Monters,  Criats,  Damas,  Cavallers,  y  ho- 
mes y  donas  del  poble. 

L' acció  i  Barcelona,  V  any  1070. 


Digitized  by 


Google 


BRANGI8GH  UBAGH  Y  YINYBTA  127 


ACTE  PRIMER 


Pati  interior  del  palau  dels  Comtes  de  Barcelona,  d' estil  rominich  bizantí.  Al  fon- 
do poru  gran  y  nn  tant  adornada,  qne  dona  pas  i  la  sala  d*  armas,  demunt  la  qual 
treu  Tolada  una  galeria  cuberta,  ab  oberturas  al  primer  pis,  sostinguda  per  robustas 
ménsulas  acarteladas.  A  la  part  dreta  del  espectador,  la  escala  que  facilita  1*  accés  i 
las  babiucions  principals,  dividida  en  dos  rams;  lo  un  baixant  desde  1  primer  basti- 
dor fins  i  poca  altura  del  derrer,  presenta  per  testa  al  püblicb,  l' arch  en  que  descan- 
sa; lo  segon  baixa  de  frente  desde  1  replà  al  nivell  del  pati;  al  comens  de  la  brana,  qu' 
es  de  pedra  ab  calats  circulars  à  regular  distancia  l' un  del  altre,  la  graella  d*  il•luminar 
lo  pati,  al  cim  d*  un  senzill  barrut  de  ferro.  A  la  part  esquerra  un  arch  ampla  y  aixa- 
tat,  ab  parets  murals  fins  à  terra,  sosté  la  estancia  principal  que  treu  al  pati  per  uaa 
finestra  partida  per  dos  columnas  y  cobeja  la  porta  major  del  edifici,  ó  siga  la  del 
exterior.  Prop  la  escala  un  pujador  per  cavalcar  y  sota  d*  ella  un  petit  ingrés  i  las 
dependencias  dels  grarelas  del  palau;  escuts  senyorials  treballats  al  mur,  banchs  de 
pedra,  etc,  etc. 

ESCENA  PRIMERA 

RUF,  BERNALT,  ADEL,  PONS,  HüCH,  BLANCA, 

patjeSy  escuders^  gent  del  poble  y  soldats  del  Comte;  los  uns  d  la 
porta  de  la  sala  d*  armasy  los  altres  entrant  y  surtinty  formant 
grupos  per  la  escena, 

RuF.  A  Bernàít.  No  seré  pas  jo  qui  diga 

si  està  ben  fet  ó  mal  fet. 
BcRMALT.  Al  món  no  hi  hà  res  perfet; 

mes  tot  lo  que  al  home  obliga 

à  respectà*  al  séu  semblant, 

es  d*  estimarse. 
RüF.  Ho  seria, 

si  lo  que  's  pacta  's  cumplía. 
Bermalt.  Ab  temor.  Baixa  U  tó  que  't  sentiran. 
RuF.  ^'Que  hi  vol  dir?  ni  tu  ni  jo 

tenim  à  perdre  gran  cosa. 
Bernalt.  Donchs  jo  tinch  per  molt  honrosa 

d*  en  Berenguer  la  intenció. 


Digitized  by 


Google 


128 


ALMODIS 


RUF. 


Bbrnalt. 


RUF. 


Bernalt. 


Qui  *n  dupta?  mes  feudaters 

no  som  tots  d'  ell. 

Los  usat)  es 

tractan  de  tots  los  llinatges, 

desd*  esclaus  à  cavallers. 

Quantas  cosas  se  predican 

y  quantas  se  'n  sagramentan, 

que  ^is  que  imposarlas  intentan 

son  qui  menos  las  practican. 

Que  hi  vols  fer! 

Temeràs  per  haverse  adonat  que  Huch 
5*  ha  aturat  d  escoltarlos. 
RüF.  Ab  intenció  per  Huch.  Jo?...  perxó  'm  rich 

del  que  'n  Berenguer  ordena; 

lo  pa  de  mes  bona  mena 

voldria... 
HüCH.  Donchs  jo  vos  dich 

que  à  partir  desd^  aquest  dia 

molt  mellor  lo  menjareu, 

perquè  ab  T  usatge,  podreu 

saborirlo  ab  alegria. 

D'  avuy  no  serà  '1  voler 

del  Senyor  qui  al  vassall  lligui, 

la  lley  serà  qui  V  obligui 

à  cumplir  lo  que  deu  fer; 

y  en  recíproch  cumpliment 

d^  allò  ab  que  al  senyor  serveixi, 

la  lley,  farà  que  cumpleixi 

aquest  ab  ell  prudentment. 

La  vida  serà  sagrada, 

la  hisenda  serà  segura, 

la  servitut  menos  dura, 

la  dona  mes  respectada; 

que,  de  ^n  Berenguer  la  ploma 

al  signar  aquesta  lley, 

à  ser  home  baixa  *1  Rey 

y  r  esclau  puja  à  ser  home. 
Huch  ditas  las  anteriors  paraulas^  torna  d  confondres  entre  'Is 
grupos  de  la  escena  ^  Rufy  Bernalt  lo  segueixen  ah  la  mirada  y 
després  de  una  xica  pausa  reprenen  la  conversa  interrompuda, 
Bernalt.  Potser  si  que  siga  així. 

RuF.  Irónich.      Dit  de  tant  bona  manera.. . 

Y  qui  es? 

En  Huch  de  Corbera. 

Caballer  recte.         Ab  elogi. 


Bernalt. 

RüF. 

Bbrnalt. 


Digitized  by 


Google 


FRANCeSCH  UBACH  Y  VINYETA  1 29 

RüF.  Per  mi 

tots  ho  son,  menos  lo  méu. 
Bernalt.  Per  tot  se  trova  un  pitjor. 

RüF.  No  servir  fora  U  millor. 

Bbrnalt.  Cadascú  es  com  V  ha  fet  Deu. 

Ves  tu  si  no  's  cambiaria 

ab  un  dels  dos  aquell?       Signant  d  Adel. 
Rup.  Prou. 

Bernalt.  Be  es  mes  pesant  lo  seu  jou, 

pobre  esclau! 
RuF.  No  hi  neixeha. 

Bernalt.  A  qui  n'  es  algú  le  'n  fa. 

RuF.  Qui  *n  fà  també  se  'n  pot  veure. 

Bbrnalt.  Això  tindrían  de  treure. 

RuF.  No  ho  veurem,  mes  ja  vindrà. 

Bbrnalt.  Si  es  cert  lo  que  n^  Huch  ha  dit 

y  ab  nosaltres  allí  's  pensa...      A  la  sala  <f  armas. 

Fuig! 
Apartant  d  son  company  de  conversa  perquè  no  toque  d  la  roba  de 

Adel  que  5*  escau  d  passar  prop  d*  ells. 
RüF.  Que.^.  Que  no  se 'n  adonava. 

Bernalt.  Naturalitat.  No  prengués  à  ofensa 

lo  frech  nostre  en  son  vestit. 
RuF.  Irónich.       No  veus?  això  's  té  per  mal 

y  no  falta  qui  ho  castiga. 

Som  cans!  som  gent  enemiga! 
Bernalt.  Ab  recel.  Veig  que  t'  enfilas  molt  alt. 
RuF.  Es  lo  únich  que  fer  se  'm  deixa. 

Bernalt.  Renega,  però  treballa. 

RuF.  Clohent  los  punys.  Llaura,  sega  y  bat...  la  palla 

per  tu,  pel  senyor  la  xeixa. 
Bbrnalt.  Adéu.  Volent  se  retirar, 

RüF.  Poruch! 

Bernalt.  Veig  que  'ns  mira 

r  esclau  blanch  de  la  Comtesa. 
RuF.  Digas  lo  seu  ca  de  presa. 

Bbrnalt.  ,  Perxò  es  que  temor  m' inspira. 

Aludeixen  d  Adel  que  als  móures  per  la  escena^  d  voltas  los  observa 
com  fa  també  ab  los  dels  altres  grupos.  Rufy  Bernalt  al  créures 
que  Hs  espia,  s^  apartan  un  del  altre  y  van  d  con/ondres  entre  la 
gent  de  la  escena.  Pochs  moments  avans,  van  baixant  del  fondo, 
fins  quedar  en  primer  terme,  Huch  galantejant  d  Blanca  que  pro- 
cura parlar  poch  y  baix,  y  cubrirse  ab  un  mantó  per  no  ésser  co- 
neguda, Adel  molt  dissimuladament  V  observa  y  deixa  compen- 

dre  que  V  ha  coneguda. 

17 


Digitized  by 


Google 


i3o 


ALMODIS 


HucH.  Avart,     Ella  es;  à  pesar  del  vel 

al  moment  la  he  coneguda; 

mes,  ab  quin  fi  hauré  vinguda 

aquí?... 
Blanca  passa  d*  una  part  d  V  altra  procurant  atbrirse,  Huch  no  deir 
xa  de  perseguiria. 


ÀDEL. 


HüCH. 

Blanca. 

HüCH. 

Blanca. 
Huch. 


Blanca. 
Huch. 

Blanca. 

Huch. 

Blanca. 

Huch. 


Blanca. 


Vigilem  Adel, 
que  ^1  que  ha  previst  la  Comtesa 
s'  encamina  à  ser  vritat. 
Senyora,  no  us  serà  grat? 
Cavaller... 

Sentirme  us  pesa? 
Jo... 

Ab  vostres  desdenys  feriu 
un  cor  que  per  vos  s'  arbora 
y  sou  injusta,  Senyora, 
injusta  sens  cap  motiu. 
Si  Deu  vos  ha  feta  hermosa 
per  sobre  sas  maravellas, 
dantvos  per  ulls  dos  estrellas 
de  la  volta  lluminosa, 
y  à  mi  d*  aquests  ulls  lo  raig 
à  vos  lo  cor  se  m*  enmena, 
per  qué  'm  mireu  tan  serena 
quan  per  vos  à  morir  vaig! 
Calleu.  A  mitja  veu, 

Acepteu  la  oferta 
del  qui  servirvos  voldria. 
A  prop  méu  no  hi  ha  alegria 
ni  felicitat  cumplerta. 
Jo  us  la  portaré. 
Rodant  lo  cap.  Deliri. 

L'  amor,  com  la  primavera 

los  camps,  los  cors  regenera. 

Deixeu  que  per  mi  sospiri 

vostre  cor,  sigau  piadosa 

y  sabreu  lo  qu'  es  ventura: 

lo  goig  que  r  amor  procura 

es  r  únich  que  al  món  se  gosa. 

Cert,  molt  cert;  perxó  no  puch 

al  vostres  afanys  atendre, 

del  meu  cor  tan  sols  la  cendre, 

y  ja  freda,  aquí  dins  duch.      Pausa. 

No  sabríau  tal  vegada 

qui  soch?  de  la  meva  historia 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


l3l 


no  voleu  ferne  memòria 

ó  es  que  apenarme  us  agrada? 

Sinó,  com  vos  fora  grat 

de  viurer  en  las  minas 

d^  un  cor,  ó  be  en  las  espinas 

d^  un  roser  ja  desflorat! 

Deixàume  en  pau,  cavaller, 

en  ma  tnsta  desventura; 

no  mancarà  una  hermosura 

que  ditxós  vos  puga  fer. 
Blanca  parld  molt  tristament  y  d  mitja  veu,  contrastant  ah  Huch 
qual  manera  de  dir  y  de  portar  se  demostra  V  ardencia  de  la  pas- 
sió que  per  ella  sent. 
Huch.  Deixarvos?...  no  es  pas  possible. 

iCom  viure,  si  no  us  puch  veure! 

Tentat  estich  ja  per  creure 

que  un  altre...  torment  horrible!... 

Oh!  no;  jo  tinch  de  desfé' 

de  mon  amor  ab  la  ardencia , 

lo  gel  de  la  indiferència 

que  tant  esmortuida  us  té. 

Jo  us  tomaré  compassiva 

à  forsa  de  prechs;  mas  queixas 

sonaran  en  vostras  reixas 

constantment,  y  à  ellas  esquiva 

de  ser  un  jom  deixareu, 

si  es  que  perdrem  vos  doldria. 

Ay,  si  *s  tornàs  gelosia 

mon  amor!... 
Blakca.  Calleu,  calleu, 

que  molt  mes  ardents  protestas 

s'  han  vistas  desvirtuadas. 
Huch.  No  foren,  si  s*  han  trencadas, 

íillas.del  cor,  com  aquestas. 
Blanca.  Perduda  la  fé  tinch  ja!  Sospirant. 

Huch.  Y  viviu? 

Blanca.  Encara  puch 

odiar!  Abforsa,  però  d  mitja  véu. 

Huch.  Com ! 

Blanca,  Suplicant.         Deixeu,  Huch, 

deixéume  en  repòs  està*... 
Blanca,  cuhrintse  ab  lo  vel,  se  retira  al  fondo,  coincidint  troyarse 

ab  Adel,  que  vé  en  direcció  oposada  d  la  i'  ella. 
Huch.  Mirantla  anarsen.  No  he  nascut  pas  per  cedf 

y  vuy  vèncer  ta  esquivesa... 


Digitized  by 


Google 


t32 


ALMODIS 


Té  celos  de  la  Comtesa 
y  me  'Is  encomana  à  mi! 
Adel.  Apart.       L'  antiga  muller  del  Comte 
ab  lo  company  del  Infant 
4  cau  d*  orella  parlant... 
sépigau  n'  Almódis  prompte. 

ESCENA  II 

LOS  MATEIXOS,  PERE  RAMON,  Y  PONTÍ. 

Lo  primer  surt  de  la  sala  d'  armas  y  se  dirijeix  directament  d 
Huch,  Lo  segon  entra  per  la  esquerra  y  's  queda  entre  Us  grupos 
del  fondo  fins  que  se  indica. 


Pere.  AHuch, 

^•Cóm  nó  à  dins.^ 

Huch.  A  Pere. 

^•Cóm  surtiu  vos? 

Pere. 

A  finir  va  la  sentada. 

Huch. 

Signar  potser  no  us  agrada 

r  Usatge? 

Pere. 

No  hi  manco.  Abdós 

mon  pare  y  la  seva  esposa 

ja  ho  han  fet...  ab  tanta  gent 

s'  està  allí  molt  malament... 

aquí  ja  es  un'  altra  cosa. 

Huch. 

N'  obstant,  los  de  dins  vindran... 

Pere. 

No  'm  serà  forsós  lo  seure 

à  frech  de  qui  no  'm  pot  veure. 

Mes  que  dich!...           Reprenentse  d  ell  mateix. 

Huch. 

No  ho  sento,  Infant. 

Pere. 

Si  ho  sabs,  si  ho  sabs  tant  com  jo 

r  afecte  que  'ns  inspirem; 

y  encara  volen... 

Huch. 

Deixem 

aquest  punt. 

Pere. 

Serà  milió'l 

Huch. 

Qué  veig!  un  juglar.          Adonantse  de  Ponti. 

Pere. 

Si  tal. 

Huch. 

A  bon  hora  arriba,  encara. 

Pere. 

D'  hont  serà? 

Huch. 

Sembla  fer  cara 

de  carcasses. 

Pere. 

Me  'n  sab  mal. 

Huch. 

Qui  sab!  si  us  pugues  serví'... 

Pere. 

Servirme  à  mí.^ . .                     Sens  compendre. 

Huch.  Intencionalment.                 De  vegadas 

Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA  1 33 

hi  hà  historias  disfressadas... 
Pere.    Apart.     Quina  idea;  potser  si 

que  '11  sabrà... 
HucH.  Apart,  Veig  que  s'  hi  pensa. 

Pere.    Apart,      No  V  he  anat  pas  à  cercà\ 
Tinch  de  veure  si  ^m  dirà 
que  *s  diu  d'  ella  per  Provensa. 
Home  I.  Siga  un  serventes. 

Bernalt.  Deixeu 

que  ell  mateix  escuUir  puga. 
Baixant  del  fondo  ab  molta  altra  gent  que  venen  instant  al  juglar 
Ponti  perquè  *ls  deixe  sentir  una  de  sas  cantadas  6  narracions. 
Aquest^  ab  la  lira  d  la  ma,  se  disposa  d  compldurels,formantse  un 
corro  en  quin  centre  ve  ell  d  quedar.  Pere  Ramon  y  Huch  quedan 
d  la  esquerra^  un  xich  apartats,  però  escoltant.  Adel  d  la  part 
oposada. 
Rü7.  Com  més  d*  un  après  no  'n  duga... 

Home  II.  Si  'n  treuhen  per  tot  arreu. 

Bernalt.  Calleu  tots. 

RuF.  Y  tu  també. 

PoNTÍ.  A  r  honor  de  la  Comtesa 

que  en  terra  barcelonesa 
fà  estimar  lo  Carcassé. 
.  Moviment  per  part  de  Pere  Ramon  al  qual  conté  Huch.  Ponti,  des- 
prés de  una  petita  pausa,  arrenca  un  breu  preludi  d  son  instru- 
ment x  *s  posa  d  recitar,  acompanyantse  ab  molt  suau  melodia. 
PoNTÍ.  Recitant.  Fou  un  miracle  del  art  diví 

lo  que  j  untava  tantas  bellesas: 
demunt  la  fuUa  d'  un  gessamí, 
dugas  estrellas  del  Cel  despresas 

varen  lluhí. 
A  la  besada  d'  aquella  llum 
rosas  floriren,  clavells  també, 
que  cap  vent  mata  ni  '1  sol  consum: 
com  hi  hà  en  ellas,  jardí  no  sé 
de  mes  perhím. 

Filla,  ma  filla— lo  Carcasses 
diu  à  la  hermosa,  joya  del  món.— 
que  ma  corona  vals  tu  molt  mes, 
y  al  punt  la  seva  pósanli  al  front 

los  Berengués. 
Allà  liont  la  planta  posa  1  seu  peu 
corra  la  glòria,  somriu  V  amor; 
com  à  penyora  la  envia  Deu 


Digitized  by 


Google 


V3^4  ALIIODIS 


per  daraos  provas  ab  tal  tresor 
del  poder  séu. 


Sí  es  recordansa  del  Cel  sa  cara 
y  Us  cors  palpitan  à  son  accent, 
mes  sa  bonesa,  mes  es  encara, 
ningú  pot  dirho  lo  que  se  sent 

al  dirli:  mare! 
ningú  pot  dirho  quanta  dolsor 
brollan  sos  llàbis  al  dirvos  fills ; 
no  trovarian  pas  goig  mellor 
sirvents  y  pobles  y  quants  pubills 
te  son  amor. 
Demostracions  d*  aplauso  per  part  dels  oyents,  esceptuats  Ruf  y 
Pere  Ramon,  quins  impulsos  de  protestar  conté  Huch,  Ponti,  sens 
apercibirsen^  recull  ab  la  gorra  las  dddivas  que  tenen  d  bé  aliar- 
garli  los  qui  V  han  escoltat. 
Bernalt.  Superba  canso. 

Pere.  Per  Déu 

que  à  gosar  V  esquarterava; 
qui  no  's  creurà'  que  parlava 
lo  juglar,  per  torment  meu! 
Home  I.  Aquí  tens  quatre  dinés.  A  Pontí. 

PoNTÍ,  Mercès  mil. 

HoMB  II.  Aquí  'n  tens  sis. 

Home  I.  Que  tome  à  cantà'  es  precís. 

Pere.  No  vull  que  la  cante  mes.  Apart y  però  alt, 

Adel.  Aquesta  cadena  d'  or, 

si  hi  tomas  altra  vegada. 
Se  treu  una  cadena  d  or  que  porta  al  coll  y  la  allarga  al  juglar 
Ponti,  però  al  mateix  temps  se  adelanta  Pere  Ramon  qui  després 
d  obligarlo  d  retirar  lo  que  anava  d  cedir^  ne  entrega  una  de  me- 
llor ^  en  pach  de  lo  contrari  que  V  esclau  Adel  pretenia  recompensar, 
Pere.  Esclau!...  qui  te  V  ha  donada?  Prenentli, 

vesla  à  tornà'  à  ton  Senyor.      Tirantli  al  peus. 
Té,  aquesta  es  de  pedras  íinas.  Al  Juglar. 

PoNTÍ.  Qué  disposeu?...  Fent  cortesia, 

Pere.  Que  aquest  cant 

no  repeteixis. 
Huch.  Infant, 

que  aneu  à  dir?... 
Huch  aparta  al  infant  Pere  Ramon  per  contenirlo.  Lo  Jughr  y  *ls 
que  r  han  escoltat  se  retiran  d  segon  terme  y  alguns  se  dispersan, 
Adel  se  'n  va  plé  de  despit, 
Pf.rb.  A  Huch,  No  imaginas 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA  1 35 

qu'  es  un  insult  cada  mot, 

un  sarcasme  que  à  ]a  cara 

se  'm  tira,  aplaudit  encara 

per  la  xusma?  Massa  y  tot 

he  fet  deixantlo  acabar. 

íQu'  es  r  honor  dels  Berengués!... 
I  d'  un  sant,  que  's  diria  més 

del  que  acabo  d'  escoltar! 
HucH.  Ab  intenció.  No  obstant...  dMgual  terra  son 

lo  juglar  y  la  Comtesa, 

y  pot  sapiguer...  finesa 

es  lo  cant,  després... 
Pere  Ramon  se  dirigeix  d  Pontf,  després  de  un  moment  de  va- 

cilació. 
Pere.  Respon, 

juglar,  vols  servirme? 
PoNTÍ.  Vos 

sabreu  si  V  honor  mereixo... 
Pere.  Vestir  mos  colors  te  deixo; 

viuràs  aquí.  Al  palau, 

HucH.        Apart  al  juglar.    Generós 

es  en  estrem. 
PoNTÍ.  Després  de  un  moment,  Aceptat 

y  manéume  à  vostre  pler. 
Pere.  Canta,  donchs;  mes,  te  de  ser 

de  gesta,  d'  algun  passat 

del  casal  de  Barcelona. 
Parlant  alt  perquè  7  senten  los  circunstantSy  los  quals  al  adonar  se 
que  7  juglar  se  disposa  nova  volta  d  cantar^  van  formant  rotllo  al- 
tra vegada^  però  se  dispersan  tots  al  presentarse  en  escena  los 
personatjes  que  surten  de  la  sala  d*  armas. 


RUF. 

Si,  6i,  que  canti  de  guerra. 

Bernalt. 

De  las  glorias  de  la  terra. 

Pere.     Apart. 

Veurem  que  sab  d'  eixa  dona 

que  al  comens  de  la  jornada 

r  infern  posa  en  mon  camí. 

PONTf. 

^-Voléu  una  albada?                Als  que  V  escoltan. 

Home  I. 

Sí. 

Home  H. 

Sí,  sí. 

HüCH. 

Ha  finit  la  sentada. 

Al  veure  sortir  de  la  sala  d*  armas  al  Comte  ab  tota  la  cort. 


Digitized  by 


Google 


1 36 


ALMODIS 


ESCENA  III 


LOS  MATEIXOS,  BERENGUER,  ALMODIS  Y  CAVALLERS,  PATGES  Y  HERALTS. 


Los  heralts  desde  7  llindar  anuncian  al  Comte.  Aquest  que  surt  do- 
nant la  mà  d  la  Comtesa,  seguits  de  dos  patges,  de  Pons  d*  Ullas- 
trell y  tota  la  cort,  se  situa  al  miíg  de  la  escena;  los  cavallers  d  la 
dreta  y  Us  demés  d  la  esquerra,  entre  Us  quals  Blanca  procura  no 
ser  coneguda.  U  esclau  Adel  derrera  la  Comtesa  d  poca  distancia; 
V  infant  Pere  Ramon  y  Huch  de  Corbera,  en  primer  lloch  de 
la  cort. 
Los  Heralts.       Lo  Comte,  Baixant  las  massas. 

Blanca.  Apart,  V  instant  s'  acosta. 

Adel.  Apart.      Tinch  d'  advertf  à  la  Comtesa. 
Bermalt.  A  Ruf.  Aquí  's  véu  quanta  grandesa 
té  '1  comtat. 

Mes  no  '1  que  'ns  costa. 
Víctor  al  Comte!  Lo  poble '/  victoreja. 

Tribut 
mereix,  però  may  com  ara. 
Glòria  é.  Berenguer!  Victors  del  poble . 

AI  pare 
de  tots,  que  serho  ha  volgut. 

Víctor  general.  Pausa. 
Poble  honrat  que  à  son  senyor 
ajuda  à  engrandir  la  terra, 
soldat  de  la  pàtria,  en  guerra, 
y  en  pau,  constant  feynador: 
mereix  per  abdós  serveys 
r  amor  que  per  ell  sentim 
y  ab  joya  inmensa  venim 
d*  enriquirlo  ab  novas  lleys. 
D'  avuy,  per  petit  que  bia 
de  Barcelona  '1  Comtat, 
à  Europa  exemple  haurà  dat 
del  qu*  ella  avans  fer  devia. 
Treuga,  pau,  virtut  y  amor 
fan  que  'Is  pobles  s'  engrandeixen, 
quant  mes  los  vassalls  s'  uneixen 
mes  per  ells  pot  fe'  '1  senyor, 
y  en  això  fundamentant 
r  obra  que  de  fe'  acabem, 
véureus  ditxosos  pensem 
d'  aquests  usatges  gosant. 


Ruf. 
Pons. 

Cavaller. 

Pons. 
Cavaller. 


Berenguer. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBACH  Y  VINYETA  íZy 

D'  avuy  podreu  comprà'  y  vendre 
lliurament  sens  pagà*  escot; 
jutges  tindreu  tots.  en  tot, 
ningú  à  un  altre  podrà  ofendre. 
Matar  serà  crim.  També 
casarse  per  furt  d'  herència; 
no  hi  haurà  en  Uey  diferencia 
de  vassall  à  cavallé\ 
Ni  1  mes  poderós  senyor 
serà  jutge  en  casa  seva; 
cristiana,  mora  y  jueva 
son  duenyas  del  seu  honor. 
Càstich  tindrà  lo  perjur^ 
qui  trahirà  aquell  qui  besi, 
ferir  ab  arma  à  qui  resi, 
de  la  llar  rompre  U  segur, 
y  en  fi:  tothom  qui  farà 
à  un  altre  ^1  qu'  ell  no  voldria, 
faltarà  y  desd'  aquest  dia 
per  lley  se  1  castigarà! 
Aquestos  son,  en  essència, 
los  usos  qu*  hem  llegislat, 
lo  nostre  nom  hi  hem  signat 
de  la  cort  à  la  presencia, 
y  com  creyem  que  V  amor 
al  pròxim  los  cors  sublima, 
al  dar  à  aquesta  obra  cima 
de  goig  sentim  batre  '1  cor. 
Pons.  Aixís,  Senyor,  la  cort  vostra 

també  aquest  acte  interpreta. 
Las  lleys  qu'  hem  escrit  en  lletra 
per  bé  del  poble  y  bé  nostre, 
prosperaran  la  corona 
y  r  estat  à  la  vegada, 
coincidint  ab  la  sentada 
del  concili  de  Gerona; 
que,  si  aquí  la  lley  humana 
à  vingut  à  nivellamos, 
allí,  per  mes  estimarnos, 
la  divina  'ns  agermana. 
Malhaja,  donchs,  qui  à  las  dos 
esquerp  ó  contrari  sia. 
Deu  prosperi  *1  fet  d'  est  dia, 
y  Víctor  cent  cops  à  vos!  Al  Comte, 

i8 


Digitized  by 


Google 


1 38 


A-MODIS 


Los  cavallers  de  la  cort  felicitan  cl  Comte  y  d  la  Comtesa;  V  In-^ 

fant  vé  al  final  de  tots  y  sols  s*  inclina  devant  son  pare. 
Cavaller  I.         Aquestos  son  los  afanys 
de  la  cort. 

De  vostra  Altesa 
siga  à  honor. 

Que  ab  la  Comtesa 
prospérins  lo  Cel  forsa  anys. 
Igual  es,  pare  y  Senyor 
mon  desitg. 
A'.MODis.    A  Berenguer,         Ho  veyeu  ara? 
ni  sols  mirarme  à  la  cara, 
ja  no  es  despreci;  es  ren  cor. 
Lleugeresasl  ja  veureu 
com  le  'n  farem  pcnadirse. 
Y  de  la  sala  '1  surtirse 
per  no  signà'  al  costat  meu, 
també  es  lleugeresa?  * 

Això! 
Vos  no  us  n'  haveu  adonat? 
Oh!  Ja  veureu  quan  aviat 
poso  esmena. 

Nó,  ara  nó. 
Infant! 

Senyor! 

Al  donar 
lo  nostre  palau  per  temple 
à  las  lleys  novas,  V  exemple 
de  com  s'  han  de  practicar 
també  dcbem  dar  al  poble, 
que  si  ell  té  de  respectarlas, 
nosaltres  qu'  hem  de  guardarlas 
devem  respectarlas  doble. 
^•Qué  disposeu?         Plegat  de  brassos  molt  seré. 

Que  vulgau 
rendir  altra  volta  encara, 
homenatge  à  vostra  mare. 
A  Almódis,  Y  vos,  à  *n  ell,  darli  pau. 
L*  Infant  torna  d  saludar  d  la  Comtesa^  però  molt  fredament ^  sens 
acostarse  d  rebre  lo  bes  de  pau  ni  darli  tractament  de  mare;  mir^ 
cat  despit  en  Almódis y  disgust  en  Berenguer, 
Pi£KE.  Al  Comte,  Cumpleixis  lo  vostre  anhel, 
A  Almódis,  A  ma  Comtesa  y  Senyora, 

honor!  Fent  una  lleugera  cortesia, 

Berenguer.  ^Com  Comtesa  y  fora? 


HucH. 


Cavaller  II. 


Pere. 


Berenguer. 


Almódis. 


Berenguer. 

Almódis. 

Berenguer. 

Almódis. 
Berenguer. 
Pere. 
Berenguer. 


Pere. 
Berenguer. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


iSg 


Perr.  La  mare...  la  tinch  al  cel. 

Després  de  mirar  breument  y  esiranyat  d  son  pare^  responent  molt 
humil  però  ab  enteresa  y  descubrintse  y  tornantse  d  cubrir  al  pro- 
nunciar lo  nom  de  mare.  Creixents  mostras  de  despit  en  Almódis 
y  de  disgust  en  Berenguer. 
ÀLMODif;.  Heu  sentit.  Al  Comte. 

Berenguer.        Molt  fort.     Pere  Ramon! 
Pere.  Qué  maneu!  Abhumiltat, 

Berenguer.      Dominantse.    A  la  que  he  dat 

lloch  al  trono,  à  mon  costat, 

ceptre  en  ma  y  corona  al  front; 

à  la  que  tant  he  volgut 

honrar,  també  honraria  us  toca. 
Pere.  Lo  que  voleu  de  ma  boca, 

callarho,  crech  qu'  es  virtut. 

Mare!  ^Y  quin  nom  donaria, 

si  ara  à  un^  altra  U  pogués  dar, 

é  aquella  que  *m  va  posar 

al  món  y  d*  ella  *m  nudria?        Entusiasmantse. 

iCóm  podria  distinguir 

lo  respecte  del  amor!... 

Quan  al  cel  aixeco  *1  cor, 

à  qui  '1  podria  oferir! 

Lo  nom  aquest  per  mi  avuy 

sols  es  del  cor,  no  del  llabi, 

dirlo  à  un'  altra  fora  agravi 

y  no  dech...  no  puch...  no  vuy! 

No  vuy  y  per  no  voler 

vos  obligarmhi,  un  instant 

feus  càrrech  que,  delirant, 

s'  ha  cregut  V  home  ab  poder 

d'  alsar  torras  per  V  espay 

y  à  son  Creador  rebelarse: 

mes  d*  un  Deu  ha  volgut  darse 

y  mes  d*  una  mare,  mayi 
Sensació,  Almódis  se  dirigeix  d  /'  Infant  ab  aparent  afabilitat  que 
no  logra  dissimular  la  ira  que  la  sofoca.  Berenguer  s'  esforsa 
per  contenirse:  los  demés  callats  y  sorpresos,  deixantse  veure 
certa  agitació  en  Blanca^  que  ha  vingut  d  quedar  en  primer  terme 
entre  7  poble. 
Almódis.  N*  obstant.  Infant,  soch  la  esposa 

de  qui  en  vos  té  son  hereu; 

germans  d  mos  fills  diheu; 

perquè  donchs,  us  soch  odiosa.^ 

perquè  d'  aprop  meu  fugiu.^ 


Digitized  by 


Google 


140 


ÀLMODIS 


Berenguer. 


Pere.     Fredor. 


Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

Pere. 

Berenguer. 


pcrqud  us  retreyeu  d' honrarme?... 

Ramon f  tindré  d'  abaíxarme 

à  manar?  Pausa, 

En  mi  teniu 

qui  mes  eil  sen'íus  se  honora, 

y  en  alta  veu  vos  proclama 

gran  Comtesa,  noble  dama, 

digna  esposa...  y  ma  Senyora. 

Oh,  mercès,  Infant,  mercès!  Ab  ràbia. 

No  es  això  '1  que  jo  volia. 

Un  altre  '1  mateix  diria. 

Donchs  jo  no  us  puch  dir  ja  mes! 

Siga  prou!  Ab  autoritat. 

Almodis.    Al  Comte.  Retiréms  ja, 

que  sento  que  '1  cor  me  manca. 
Berenguer  dona  la  ma  d  Almodis  y  van  per  retirarse^  precedits  dels 
heraltsy  seguits  dels  demés  que  han  suriit  de  la  sala  d'  armas\ 
quan  s*  adonan  de  Blanca  qui  aixecantse  7  vel^  avansa  uns  passos 
cap  al  Comte,  Mohiment  en  Huch. 
Almodis.  Ah,  que  miro! 

Berenguer.  Dona  Blanca! 

Almodis.  Devant  d*  ella  això! 

Berenguer.  Que  fà 

que  us  vejan  aquí? 
Blanca.  Que  tinga 

de  cercar  justicia. 
Berenguer.  Cóm! 

Blanca.  Senyor  y  vassalla  som,  Irónich, 

deixàu  que  à  cercarne  vinga. 
Berenguer.         Surtiu.  Manant  d  tots  retirarse. 

Almodis.  Oh!...  Adel  segueix... 

devant  d*  ella!...  la  ira  'm  cega. 
La  major  part  dels  presents  se  retiran  per  la  porta  de  la  esquerra. 
Almodis^  ab  los  heralts^  patges y  Adel  per  la  escala ;  després  que 
aquestos  son  fa  d  dalt.  los  segueixen  Pere  Ramon  y  Ponti  al  seu 
derrera.  Pons  y  Huch  se  retiran  per  la  dreta. 


ESCENA  IV 


BERENGUER,     BLANCA. 


Berenguer.  Després  de  veure  que  ja  estan  sols. 

La  justicia  que  se  us  degà 
faré  cumplir  jo  mateix. 
Parleu.  Pausa. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


Ï4I 


Berenguer. 
Blanca. 
Berenguer. 
Blanca. 


Blanca.  Després  de  fer  un  sospir.  Precís  m'  es  baixar 
à  un  estrem  tant  denigrant, 
mes  las  circunstanclas  fan 
que  vos  tinga  d'  aturar, 
per  que  del  palau  la  porta 
sols  à  la  esposa  es  tancada!  Melancólich. 

De  ser  ma  esposa  heu  deixada.  Plegat  de  brassos. 
Ni  soch  viuda,  ni  soch  morta.       Ab  enteresa. 
Seguiu. 

Sí,  mes  no  estranyeu 
si  es  ma  paraula  insegura; 
he  baixat  de  tanta  altura 
quan  me  veig...  com  me  veyeu!  Pausa. 

Erau  vos  Comte  y  Senyor, 
era  jo  ignocent  donzella 
y  un  jorn  me  vau  dir: — Ets  bella 
com  un  sol,  vull  ton  amor. — 
Jò  per  podéusel  cedir 
vaig  dir: — Portéume  al  altar.— 
y  en  ell,  ay!  vàreu  jurar 
lo  que  no  heu  sabut  cumplir; 
que  per  logrà'  un'  altra  dona, 
de  fills  d*  algú  que  viu,  mare, 
vau  tréurem  del  front,  encara 
tantost  núvia,  la  corona. 
Pensàreu  fer  bona  ah  T  or 
esta  injusticia  infamanta, 
que  aguanto  jo...  com  aguanta 
r  esclau  la  ira  del  senyor; 
mes  avuy  qu*  us  ufaneu 
de  justicier  y  us  agrada 
veure  de  tot  hom'  honrada, 
la  que  ussurpa  lo  Uoch  méu... 
Blanca!  Volguentla  interrompre. 

Blanca.  Sens  aténdrel.     Us  vinch  à  demanar 
justícia,  en  lo  que  se  *m  manca 
per  esta  Senyora. 
Berenguer.  Ab  duresa.  Blanca! 


Despreci, 


Berenguer. 


Blanca.  ^  Dona,  (Jich! 

Berenguer.  Vulgueu  parlar 

com  se  deu  de  la  Com  tesa. 
Blanca.  La  Com  tesa  soch  jo  encara, 

que  '1  judici  del  Sant  Pare 

demunt  vos  y  d^  ella  pesa; 

d^  ella  que  'Is  esclaus  envia 


Ab/orsa. 


Digitized  by 


Google 


T42 


ALMODIS 


Blanca. 


Berenguer. 


à  mas  portas  a  insultarme, 

perquè  un  cop  no  pot  mirarme 

sens  pensà*  en  sa  villanía! 
Berenguer.  Prou!  Donant  un  f ori  cop  de  peu. 

Blanca.  Féume  justícia. 

BeRrngupr.  Sí, 

y  la  obtindreu  ben  complerta; 

mes  dcsde  ara  aneu  alerta 

de  ma  esposa  ab  tomà*  à  di* 

lo  que  acabo  d^  escoltar, 

ó  us  juro... 
Interrompentlo.     No  jureu,  nó; 

per  perjur  la  escomunió 

heu  tingut  d'  suportar! 

Cert,  molt  cert;  això  ha  pogut 

lograr  la  vostra...  malícia. 

Deu  me  val!  voleu  justícia 
\     y  fer  justícia  es  virtut. 

Per  curar  la  gelosia 

que  à  Almódis  inclina  al  mal, 

viureu  de  ma  cort  comtal 

à  fora,  desd'  aquest  dia, 

y  aixís  no  veureu  may  mes 

que  à  ínsultarvos  ningú  vinga, 

qui  s*  hi  atreveixi  que  tinga 

de  morir! 
Blanca.      Irónich,  Justícia  es 

Aixís,  aixís  se  castiga 

r  orgull  y  la  ussurpació: 

que  mes  pretén  V  ambició 

d^  eixa  dona?...  d*  eixa  amiga 

ja  de  dos  tronos  ilensada,  Ab  despreci, 

y  de  dos  marits  refusa, 

à  la  que  callat  acusa 

tot  un  poble  ab  sa  mirada. 

A  nivell  del  seu  amor 

poseu  la  justícia  vostra, 

r  afecte  qu'  ella  us  demostra 

val  tant  com  lo  vostre  cor. 

De  virtut  ella  vesteix 

r  ambició  que  la  desdora;  Tendresa, 

vos,  à  la  que  viuda  plora 

lo  marit  qu*  ella  joheix» 

de  veure  al  ingrat  espòs 

qu*  era  ja  V  únich  goig  séu, 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


143 


de  véurel  mes,  la  priveu... 

Dignes  sou  V  un  d*  altre  'Is  dos!  Sarcdstich. 
Pausa,      Y  bé,  partiré!  Ferida 

de  mort  surtiré  d*  aquí, 

y  exemple  pendrén  en  mf 

de  vostras  lleys! 
Berenguer.    Ab  certa  tendresa.  Per  ma  vida 

us  juro,  que  'm  dona  pena 

la  sort  qu'  us  ha  capigut; 

perquè  darme  no  heu  pogut 

lo  que  U  estat,  no  jo,  ordena 

tenir  al  qu*  es  d'  ell  timó 

pare,  escut,  cap  y  bandera? 

A  havemos  faltat  en  Pere 

Ramon,  quina  successió 

tenia  *1  comtat?  Penseu 

que  no  sens  rahó  us  deixava, 

y  si  ara  no  us  allunyava 

faltaria  ab  vos  y  ab  Deu. 

Partiu,  donchs,  y  esteu  segura 

que  ma  justícia  no  us  manca. 

Y  r  amor. . .  Mitg  plorosa. 

Permeteu,  Blanca, 

que  *m  calli. 

Se  m^  afigura 

que  això  é  algú  donarà  pler. 

Planyéula. 

Si  està  gelosa 

la  ussurpadora,  la  esposa 

llegftima,  qué  pot  fer! 

Acabem! 

Podeu  manar, 

que  sou  la  forsa;  mes  ans 

penseu  que  las  nostras  mans 

uní  Deu  devant  V  altar, 

y  mal  guardador  de  lleys 

serà  qui  las  d*  aquí  exalta, 

quan  ja  per  endevant  falta 

ab  las  de  qui  es  Rey•de  reys. 
Berenguer.  £11  sab  bé  prou  ab  quin  fi. 

Blanca.  També  '1  premi  qu*  us  reserva. 

Berenguer.         Senyora! 
Blanca.  Heu  plantat  mai*  herba, 

mal'  herba  haureu  de  cullT! 
Berenguer.         Pons!  Cridant  d  la  dreta. 


Blanca. 
Berenguer. 

Blanc \. 

Berenguer. 
Blanca. 


Berenguer. 
Blanca. 


Manant  ab  duresa. 


Ab  dignitat. 


Crit  fort. 


Digitized  by 


Google 


J44 


ALMODIS 


ESCENA  V 


BERENGUER,   BLANCA,  PONS. 


Pons.        Surlint. 


Senyor! 


Berenguer.      Ab  naturalitat .  Prenent  motiu 

dels  fets  d'  avuy,  hem  resolt 

traspassar  de  Sarriol, 

à  esta  dama  U  senyoriu. 

Seus  volem  que  per  la  vida 

sigan  lo  burch  y  *1  castell, 

y  que  passe  à  viure  en  ell 

desitjem  tot  desseguida. 

Faréu  que  ben  disposat 

de  tot  d  son  poder  vinga, 

per  que  de  suriir  no  tinga 

d*  aquell  lloch  necessitat. 
Pons.  Així  *s  cumplirà. 

Berenguer.  Altrement, 

perquè  may  à  molestaria 

s'  acoste  ningú,  guardaria 

faréu  per  alguna  gent, 

procurant  que  molt  cortès 

per  tot  hom'  siga  tractada 

que  quan  per  mi  es  tant  honrada, 

senyal  que  molt  digna  n*  es. 

Deu  vos  done  la  meytat      A  Blanca  saiudantla. 

del  bé  que  per  mi  voldria. 
B'wANCA.  Per  Ell,  doblement  vos  sia 

lo  bé  que  ara  'm  feu,  tornat.  Irònicament. 

Berenguer.    A  Pans.    Seguíume.  Se  retiran  per  la  escala. 


ESCENA   VI 


BLANCA. 


Si  aixó  pot  fer 
r  home  que  Jas  lleys  imposa, 
qu'  es  r  amor.^  aquesta  cosa 
que  à  la  dona  fa  muller! 
Qué  val  anar  al  a'tar, 
ser  fidel  y  ser  honrada, 
si  com  à  cosa  comprada 
se  'ns  pot  pendrer  y  deixar! 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


145 


Tu  que  m*  has  robat  artera 
ab  un  trono,  que  no  anyoro, 
1*  espòs  que  gelosa  ploro, 
r  amor  que  ma  ditxa  n*  era, 
dónet  Deu  lo  merescut 
del  mal  que  per  tu  se  *m  dona... 
tomant  de  foch  la  corona 
que  has  comprat  ab  la  virtut! 
Va  per  retirarse^  cubrintse  ab  lo  vel,  quan  la  sorprèn  Huch, 


ESCENA  VII 


BLANCA,    HUCH. 


Surt  de  la  dreta, 
Girantse  tnyoluntariament. 
No  amagueu 


Huch.  Senyora. 

Blan'ca.  Ah! 

Huch. 

lo  torment  que  vos  apena, 

sé  quant  es,  de  quina  mena 

y  us  brindo  ab  lo  consol  méu. 
Blanca.  Vos?.  . . 

HÒCH.  Acostdntseli.       No  pretengueu  esquiva 

del  costat  vostre  apartarme, 

vulgiu  r  amistat  donarme 

y  veuré  si  un  dia  arriba 

ma  passió  à  encéndreus  lo  cor, 

fentvos  tomar  mes  humana: 

r  amistat  es  la  germana 

mes  íntima  del  amor. 
Blanca.  Penseu  guanyarlo? 

Huch.  Esperansa 

ja  no  mes,  de  vos  voldria. 
Blanca.  No  sé  jo  lo  que  daria  Sospirant. 

per  tenime. 
Huch.  Qué  no  alcansa 

una  ferma  voluntat? 
Blanca.  Molta  en  caldria  per  véncem. 

Huch.  Mèrits  puch  fer  que  revéncem 

no  acerteu. 
Lo  didlech  se  fa  tot  de  doble  intenció,  fins  que  *ls  dos  personatges 

mútuament  f  espontanejan. 
Blanca.  Temeritat. 

Ara  com  ara,  no  sento 

mes  qu*  un  desttg...  gran...  inmens ! 
Huch.  En  ell  crech  veure  U  comens 

«9 


Digitized  by 


Google 


146 


AI.M0D1S 


de  ma  ditja.  No  us  consento 

que  ab  pactes  vulgau  brindarme 

una  esperansa  remota... 

)o  endevino,  )o  sé  tota 

vostra  historia  y  si  donarme 

no  podeu  ara  V  amor, 

sé  de  sobras  quina  via 

dech  seguir,  perquè  algun  dia 

me  'n  cregau  mereixedor. 

Blanca. 

Molt  dir  es. 

HüCH.  Ab  misieri.                 M' he  fet  V  amich                                                      | 

d'  en  Pere  Ramon ;  consell 

li  dono  y  no  'm  penso  qu'  ell 

m'  amagui  un  secret. 

Blanca. 

Vos  dich 

res  del  Infant,  per  ventura? 

HUCH. 

Té  r  Infant  una  enemiga...       Recalcantho. 

Blanca. 

Calleu!                                      Rdpit. 

HucH. 

Sí ;  no  cal  qu*  us  diga 

lo  demés.  Sempre  procura 

qui  bé  estima  meritar 

del  amor  V  agrahiment. 

Ja  sé  prou,  sabent  que  sent 

lo  cor  que  pretench  guanyar, 

y,  siga  '1  que  siga,  jo 

tinch  de  fer  que  m*  ho  agraheixi : 

mentres  que  al  íi  se  *m  rendeixi 

cap  medi  m'  espanta. 

Blanca. 

Ofegant  un  sospir.                   Oh ! 

HucH. 

Sospireu?. . .  Prenent  una  mxd Blanca  qu'ella  retira . 

Blanca. 

Penseu  encara 

insistir? 

HüCH. 

May  torna  enrera 

en  Huch,  y  llegir  espera 

sa  sentencia  en  vostra  cara. 

Blanca. 

De  fel  tinch  lo  cor. 

HucH. 

Deliro 

per  podél  tot  endolsir. 

Blanca. 

Amor  es ! 

HuCH. 

No  ho  podré  dir 

jo  de  vos!... 

Blanca. 

Lo  temps  deu  dirho. 

Blanca  se  cubreix  ab  lo  vel  y  diu  al  peu  de  la  porta  los  dos  últims                     ' 

versos. 

HWH. 

Agra  6  dolsa,  una  esperansa 

Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBACR  T  VINYETA 


i47 


al  capdevall  m*  ha  donat. 
Blanca.  No  sé  '1  preu,  però  he  comprat 

lo  consol  de  la  venjansa. 

ESCENA   VIII 

HUCH,    PERE  RAMON,    PONTI. 

Los  dos  Últims  han  baixat  per  la  escala  moments  avans  de  desapa» 

reixer  Blanca  y  venen  seguint  conversa, 
Pere.  Aquests  los  serveys  serén 

ab  que  tindràs  de  servinne ; 

ara  à  tu  ^t  pertoca  dirme 

si  't  son  de  bon  fer. 
HucH.  Apart.  L' Infant, 

Deu  me  1  porta. 
PoNTÍ.  Honra  y  no  poca 

d*  aquests  serveys  obtindré, 

tanc,  que  *1  demanàus  mercè 

crech  qu^  es  lo  primer  que  *m  toca. 
Pere.  Parla. 

PoNTÍ.  Un  sirventés  he  dit 

en  honor  d'  una  Senyora ; 

d*  això  no  fé  pas  un*  hora 

y  n*  estich  ja  penedit. 
Pere.  Si,  llavors...  mes  deizéms  d*  ella. 

Pdntí.  Callo,  donchs. 

Pere.  Contrariat.  No  dich  aizó. 

HcJCH.  Apart  al  Infant.  Infant,  la  vacilació 

que  vos  pren  me  maravella. 
Pere.  Temo  que  '1  juglar  procura 

afejir  mes  llenya  al  foch. 
HocH.  Digas,tú.  Resolt  d  PontL 

POMTÍ.  Al  Comte  fa  poch, 

ponderant  sa  desventura, 

r  he  sentida  en  to  de  queixa 

murmurar  lo  vostre  nom. 
Pere.  Qué  vols  dir.^  Sopte. 

PoNTÍ.  Disculpantss.  Com  no  sab  hom'... 

HucH.  Sabs  si  era  ella? 

PòNTÍ.  Ella  mateixa. 

Pere.  Y  mon  pare? 

PoMTÍ.  Sens  dir  res: 

mentres  n'  Almódis  plorava. 

amunt  y  avall  passejava 


Digitized  by 


Google 


•4» 


ALUOOIS 


HucH.  Instant 

PONTÍ. 

Pere. 


POHTÍ. 

HucH. 
Pere. 


.HüCH. 


PoNTÍ. 
HucH. 

PONTÍ. 

HucH. 


PoNTÍ. 

Pere. 

PONTÍ. 


per  la  cambra. 

Y  ao  has  vist  mes? 
no  has  sentit? 

He  vist,  encara 
que  de  llisquentas,  passant, 
punyirse  al  cap,  desitjant 
que  U  Comte  no  vos  fos  pare. 
Y  mon  pare  tampoch  deya 
à  ^n  això  un  sol  mot ! 
Volent  dir  que  no  V  ha  sentit.    Qui  sab? 
No  heu  vist  mes? 

Punyirse  '1  cap 
pot  ben  bé,  qu*  es  d'  ell  la  ideya 
de  furtarme  '1  trono  ó  m( 
per  darlo  al  seus  bessons.  Oh ! 
à  dar  las  punyidas  jo, 
sabria  bé  '1  que  *s  punyf ! 
Juglar,  vos  que  à  no  enganyarme 
vostre  accent  y  U  port  també, 
sou  del  lloch  d'  hont  nos  vingué 
la  Comtesa ;  podeu  darme 
novas  del  tracte  afrontés 
que  en  màrtir  la  convertia, 
mentres  al  costat  vivia 
del  que  ha  estat  son  derré*  espòs? 
D*  allí  soch ;  però  no  puch 
respondre  à  lo  que  voleu 
Perquè? 

Perquè  cambieu 
lo  culpable. 

A  fé  de  Huch 
que  *1  teu  sirventés,  juglar, 
pinta  à  la  dama  perfeta. 
Per  cantar  la  trova  es  feta. 
Perquè  la  van  repudiar? 
Dos  marits,  ans  que  vingués 
à  Barcelona,  ha  tingut, 
y  cap  dels  dos  ha  pogut 
seguir  ab  ella,  per  més 
que  en  V  un  y  en  V  altre  V  amor 
ab  sa  hèrmosura  encenia, 
y  ab  la  paraula  volia 
giràls  à  son  plèr  lo  cor. 
X  Per  las  terras  de  Tolosa 

y  las  vilas  del  Ar\ct<, 


Se  va  a/asquint. 


Resolt. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCR  UBACB  Y  VINYETA  149 

per  gran  dama  tinguda  es, 

però  no  per  gran  esposa. 

Honrat  es  en  Pons,  volgut, 

mes  que  per  Senyor,  per  parc 

de  sos  vassalls,  ni  un  encara 

son  enuig  ha  conegut ; 

y  quan  dels  sotmesos  d^  ell 

captarse  1*  amor  sabia, 

la  discòrdia  cada  dia 

trovavas  dintre  1  castell. 

Primer,  per  V  orgull  atreta ; 

després,  per  la  ira  moguda; 

per  r  ambició  sostinguda 

mes  tart,  y  may  satisfeta, 

n'  Almódis  s  *arribà  é  fe' 

insufríble,  y  repudiada 

al  ser,  per  fi  ni  plorada 

de  sos  fills  véures  pogué. 
Pere.  Viva  Deu  que  la  pintura  Ab/orsa, 

s*  assembla  al  original ! 
HucH.  Ab  tot,  Infant,  no  vos  cal 

créuren  la  meytat ;  murmura 

lo  poble  sempre  que  pot 

dels  Senyors.  S'afosqueix  mes. 

POMTÍ .  Fé  de  certesa 

mereix  quant  dich. 
HucR.  Al  JugUtr.  La  Comtesa 

no  tindrà  la  culpa  en  tot. 
Perb.  Ay,  Huch,  que  no  vius  prop  d'  ella ! 

HucH.  Al  món  vingué  casta  y  bona. 

Pere.  Jo  't  parlava  de  la  dona 

y  'm  retreus  la  nina.  Es  nit. 

Huch.  Bella 

es  n'  Almódis  y  tal  volta 

mes  bona  del  que  creyeu ; 

fillastre  li  sou...  penseu 

qu*  es  mare  y  pels  fills  resolta 

potser  é  fe'  heroycitats, 

compresas  sols  per  qui  es  mare, 

qui  sab  si  la  injuriem  ara 

supa»antlashi  viltats! 
Pere.  Y  vols  dir  que  en  mi  T  hereu 

del  comtat  no  té  de  veure  1  Ironia. 

Huch.  Y  potser  no  es  lógich  creure 

que  ho  veja  ab  despit? 


Digitized  by 


Google 


iSo 


ALMODIS 


PCRB. 

Per  Deu 

que  sí,  però  això  no  abona 

del  séu  cor  la  reaitut. 

HUCH. 

Si  fills  del  Comte  ha•tingut 
com  da*  é  un  altre  la  corona? 

Pkre. 

Això  no  ve  i  probar  res. 

Hüca. 

Però  *1  que  fa  ella  esplica. 

PCRR. 

Vols  dir  que  la  mortifica 
tenf  un  fillastre! 

HUCH. 

Això  es. 

PCBB. 

Madrastra  en  ella  tinch  jo. 

HucH. 

Però  vos  sou  qui  la  en  feu 

no  sent  son  fill. 

Recalcantho. 

PcRB. 

Viva  Deu, 

que  1  juglar  tindrà  rahò! 

Pausa, 

Algú  de! 

serye^ 

de  palau  encén  la  graella  del 

peu  de  la  escala  y  se 

situjin 

un  ó  dos  homes  d*  armas  en  lloch  convenient  com  d  vigí-- 

tant  de  nit. 

HucH. 

Duptaréu,  Senyor?... 

Pere. 

Penosa 

en  això  ^s  fa  la  vritat. 
HucH.  Perquè  germans  vos  ha  dat, 

quan  per  ells  li  heu  de  fer  nosa! 

Fent  per  exasperar  d  Pere  Ramon. 
Pere.  Calla,  Huch,  deixa  rodar 

é  solas  mon  pensament 

per  eixa  infernal  pendent 

que  no  sé  hont  1'  ha  de  portar. 

Massa  *m  soch  preguntadò* 

y  massa  ^m  respon  ma  estrella : 

falta  amor  ò  bé  sobra  ella : 

fàltam  seny  ò  sobro  jo. 
Lo  juglar  Pontt  s*  ha  retirat  al  fons  esquerra.  Apareixen  per  la  es* 
cala  lo  Comte  y  la  Comtesa^  precedits  de  dos  patges  ab  atxas, 
fentlos  llum;  poch  després ^  quedantse  mitg  perdut  en  la  fosca^ 
Adel. 
HucH.  Serenéus,  Infant,  que  arriban 

la  Comtesa  y  '1  vostre  pare. 
PsRf'.  No  havia  pas  vist  encara 

que  *s  fes  nit. 
HucH.  Los  fochs  avivan 

del  teyers. 
Pere.  Vindràs  ab  m(, 

després  que  mon  pare  ens  deixi  ? 
HucR.  Oh,  nò! 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYbTA 


l5l 


PsRE.  T  sab  greu  que  coneixi 

lo  que  'm  guarda  1  porvenf? 
HucH.  Me  sab  greu  que  V  afronteu. 

Pers.  Y  donchs,  hi  aniré  tot  sol. 

l•luQü.  Nó,  Infant,  si  anarhi  heu  resolt, 

vos  acompanyo. 

•       ESCENA  IX 

BERENGL'ER,    ALMODIS,    HUCH,   PERE   RAMON,    PONTI,   ADEL, 
PATGES  T   SOLDATS. 


Ponti  y  Adel  miig  perduts  en  la  fosca,  però  no  junts^  Pontl  un  xich 
mes  visible  d  la  esquerra,  Huch  y  Pere  Ramon  parlant,  Beren- 
guer baixa  del  fondo  armM  y  cubrintse  ab  una  capa  donant  la  ma 
d  la  Comtes j, 
BERB.NGUBR.  Deixeu 

que  un  moment  pel  repòs  miri 
de  ma  ciutat  tan  aymada; 
ella  en  mi  viu  descansada, 
just  es  ferho. 

Y  qui  us  inspiri 
coníiansa  per  seguf  '1  mur, 
no  teniu  ? 

Sí  tal,  de  sobras  ; 
mes  de  pare  això  son  obras 
y  'm  donan  pler ;  de  segur 
que  '1  poble  de  Barcelona 
m*  ho  agraheix. 

Molt  mes  que  jo? 
Ab  coqueteria^  passantli  'Is  brassos  al  coll.  Berenguer  li  pren  per  la 
cintura  atrjyéntsela  sobre  7  cor, 
Crech  que  no  teniu  rahó 
de  queixa. 

L'  ausencia  *n  dona. 
Gelosia  ?  Carinyosament. 

Voluntat 
heu  de  dir. 

Dintre  un  instant 
soch  vostre.      Besantla  al  front  y  desprenentsen. 

Crech  que  V  Infant 
vos  espera. 

Ben  portat 
ve  pel  reny  que  penso  darli. 
AuiODfs.  No  H  digueu  rés. 


Almod:s. 


Berenguer. 


Almodis. 


Berenguer. 

Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

BcRENGUER. 

Almodis. 
Berenguer. 


Digitized  by 


Google 


1 32  ALMODfS 


Berenguer.  A  Almoéit.  Quimera. 

Partim.  A  Pere  Ramon  y  Huch. 

Pere.  A  Ponti  al  passar.  Mon  retorn  espera. 
PoNTÍ.  Així  ho  faré. 

Berenguer^  Pere  Ramimy  Huch  se  *n  van  per  la  esquerra, 

ESCENA  X 

ALMODIS,    PONTÍ,    PATGES    Y   SOLDATS, 

Almodis.  Djsprés  d'  una  pausx.    Ferdonarli 

poJrà  *1  pare  quant  ha  fet, 

que  *1  qu^  es  jo,  no  puch.  fiefarme 

en  plena  cert !  Presentarme 

la  repudiada!  ..  estret 

sento  '1  cor  per  encauar 

la  ira  intnensa  qu*  hi  ha  fet  neixe, 

vcrignent  escoltar  ma  queixa 

sens  volguersem  humiliar ! 

Y  tothom  ho  ha  vist ;  tothom 

ha  escoltat  aquell  llenguatge 

ab  que  ha  volgut  ferme  ultratje, 

negantme  de  mare  M  nom. 

Pagui,  donchs,  pagui  1*  accés 

de  sa  atrevida  vilesa, 

soch  madrastra,  soch  Comtesa, 

soch...  y  per  ventura  no  es 

mon  fillastre  ell?  lo  rival 

dels  íillets  per  qui  sospiro? 

lo  Comte  demà?  .   Deliro; 

Comte  nó!  Del  seu  punyal 

guardaré  als  fruyts  del  cor  méu 

y  ma  vida  amenassada; 

gelosa  estich,  insultada 

y  ser  madrastra  ^m  sab  greu! 

Adel.  Cridantlo, 

AoÉL.  Senyora.  Acostdntseli  tot  embossat. 

Almodis.  Apart.  Ell  m'  obliga. 

L'  hora  ha  arribat.  A  AdeL 

A^i  •  Llest  estich. 

Almodis.  Apart.  Vacilo!  A  Adel.  Lo  seu  amich 

r  acompanya. 
Ad£l.  Massa  *m  triga 

lo  vostre  comiat. 
Almodis.  Donohs,  vés 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


j53 


/  y  pensa  à  qui  es  que  serveixes. 
Tot  lo  didlech  entre  Almódis  y  Adel  d  mitja  veu.  La  primera  mos- 
trant certa  vacilació  de  la  que  fàcilment  triun/a  P  odi  que  per  en 
Pere  Ramon  sent.  Adel  se  *n  va  per  la  esquerra, 
Almodis.  Calla  cor,  que  no  coneixes 

qui  dels  dos  aborreix  mes. 

ESCENA  XI 

ALMODIS,  PONTÍ,  PONS. 

Almodis.  Ja  ha  partit  y  tornà'  enrera 

no  es  possible...  ni  que  ho  fos! 
Lo  món  es  estret  pels  dos. 
Sa  mare  allà  al  Cel  T  espera. 
PoNTf.  Que  sento!  '  Apart^  aterrat, 

Almodis.  *  Al  fi  una  vegada 

:  mon  anhel  puch  satisfer, 
veurem  Comtesa,  quin  pler! 
mes  quin  pler  veurem  venjada! 
PoNTÍ.  Quina  intenció  mes  dolenta 

això  m'  avisa. 
Almódis  sumament  agitada  per  la  trascendencia  de  la  missió  que 
acaba  de  donar  al  seu  esclau^  se  trova  sobtament  presa  d*  una  por 
estrema^  filla  de  la  idea  de  que  son  fillastre  puga  obrar  respecte 
d  ella  d*  un  modo  semblant  al  seu;  temor  que  acaba  per  arribar 
fins  al  convenciment  d  la  presencia  deljuglar  Ponti, 
Almodis.  Qui  và! 

Llum!  llum! 
PoNTÍ.  Sorprès.  Senyora! 

Almodis.  Aterrorisada,  Serà 

que  assessinarme  s' intenta! 
Pjntí.  Senyora...  Volguentse  esplicar. 

Almodis.  01a!  aquí,  correu! 

PoNTÍ.  Y  ara...  No  sabent  que  fer. 

A  las  veus  de  la  Comtesa^  apareixen  Pons  y  dos  ó  tres  criats  del 
palau  per  la  escala  y  alguns  homes  d"  armas  de  la  dreta^  Almódis 
pren  de  la  ma  de  Pons  una  teya  encesa  que  aquest  portarà  y  esfd 
llum  cap  al  indret  hont  ha  sentit  al  juglar. 
Pons.  Baixant  corrent.      Que  teniu,  Comtesa.^ 
Almodis.  Deixeu.  La  teya.  S'  ha  vist  mes  vilesa! 

Que  esperavau?  Que  voleu.^  Rdpit. 

qui  vos  paga,  qui  us  envia! 
Po:iTÍ.  Lo  juglar  del  Infant  soch. 

Almodis.  Y  aquí,  en  la  fosca  d'  eix  Uoch, 


Digitized  by 


Google 


1 54  ALIIODtS 

esperarme  us  manaria! 

No  sentiu.'  Ah  frenesí, 

Vonii.  Espantat.  Per  Deu! 

Almodis.  A  veure. 

Acostantli  lo  llum  fins  enlluhernarlo  per  veure  si  va  armat. 
Pons.  Senyora,  al  Infant  serveix. 

Aluodis.  Sí,  Pons,  sí,  massa  's  coneix,  Irónich. 

no  costa  pas  molt  de  creure. 

Qui  à  porta  tancada  espera 

prop  de  la  escala  amagat, 

y  al  ser  sorprès,  espantat 

respon  d^  aquesta  manera, 

ben  clar  diu  qu*  es  servidor 

del  Infant  y  que  d'  ell  cobra, 

y  encara  mes,  si  du  à  sobre 

lo  punyal. 
PoNTÍ.  Aterroris:intse.         Oh  Deu!... 
Almodis.  Traydor 

instrument  d^  un  odi  horrible! 
PoNTÍ.  Per  quan  vulgueu  puch  jurar, 

com  r  Infant  vinch  à  esperar. 
Almoi»is.  Ta  turbació  fa  impossible 

r  engany. 
PoNTÍ.  Vos  juro... 

Almodis.    Als  homes  (V  armas.  Al  moment 

treyéume  aquest  home  fora. 
Pons.  Tingàu  en  compte  Senyora  . . 

Almodis.  Jo  ho  mano,  escuders. 

PoNTÍ.    Resistint  dèbilment.  Vilment... 

Soldats.  Fora!  fora!... 

PoNTÍ.  Es  contra  fur. 

Pons.  Mireu  lo  que  feu,  Comtesa. 

A'^MODis.  Y  donchs,  qui  soch?...  jFora!...  *m  pesa 

que  en  la  Ucy  vaja  segur!... 
Los  homes  <f  armas  treuhen  fora  d  empentas  al  juglar  per  la  porta 

esquerra, 

ESCENA    XII 

ALMODIS)  PONS,  SOLDATS  Y  CRIATS. 

Pons.  Vos  ho  heu  fet. 

A•.MODis  Barreu  la  porta. 

Vetlleu  tots  à  mon  entorn 

fins  que  del  Comte  *1  retorn 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBAC»  Y  VINYETA 


t55 


A  Pons  y  altres. 


Detenintlos. 
Ab  por. 


vinga  d  aydarme.  Scguí^  importa 

del  palau  tots  los  indrets, 

veure  quina  gent  hi  posa 

y  vigilar  bona  cosa 

la  cambra  dels  Infantcts. 

Anéuhi  vos,  també  tu, 

vosaltres...  fills  del  meu  cor! 

corréuhi  tots,  per  favor! 

;Qué  dich?  no  *s  moga  ningú! 

Vos,  Pons,  anéuhi.  D*  aquí 

vosaltres  no  heu  d'  allunyarse. 
Pons.  ,Peró... 

Almodis.  Es  precís  evitarse 

que  arribi  '1  crim  fins  à  mí. 

Per  sort  he  pogut  salvarme; 

tots  à  prop  meu:  vos  allà. 
AlmódiSy  completament  dominada  per  la  por  se /d  acompanyar  de 
criats y  homes  d*  armas  mentresfd  anar  prop  de  sosfilh  d  Pons. 
qui  's  retira  mostrant  disgust  per  lo  que  està  passant.  A I  mudis  al 
considerarse  d  son  entendre  salva  de  tota  tentativa^  torna  d  aban- 
donarse  al  odi  que  sent  per  V  Infant, 
Ar.MODis.  Elsclau,  no  vacilo  ja, 

fereix,  que  ha  volgut  matarmc.  * 


TELO  RAPIT. 


Digitized  by 


Google 


t56 


AUfODIS 


ACTE  SEGON 


Sali  de  palao,  oberta  al  fondo  per  Qoa  porta  gran  y  an  finestral  i  cada  costat  de  la 
mateixa,  de  somptoosa  arqoitectora,  qae  dona  à  la  galeria  del  pati,  quals  arcadas  íbr- 
man  lo  forillo.  Doas  porus  per  baoda,  mitg  cobertas  ab  tapissos^  Armas  en  las  pa- 
rets;  setis  y  ona  taula  que  i  son  degut  temps  se  posarà  al  centro  de  la  escena. 


ESCENA  PRIMERA 


BERENGUER,  PONS. 

Lo  primer  sentatprop  la  taula  ab  lo  cap  entre  las  mans;  lo  segon 
dret  devant  (T  ell, 

Dyptant. 


Berenguer. 

Bonàs  novas  dius  que  'm  portas. 

Pons. 

Cada  dia  en  fossen  tant. 

Berenguer. 

A  fé  Pons,  m*  es  necessari, 

que  ni  sé  com  tinch  io  cap. 

Pons. 

Esforséus  é  oblidà'. 

Berenguer. 

•Ls  altres 

deurían  mirà'  '1  que  fan 

que  )0  de  bon  grat  procuro 

per  lo  be  de  mos  vassalls, 

y  *m  mata  veure  com  gosan 

lo  que  à  mi  no  m^  es  donat. 

Pons. 

Qui  sab,  Comte!  tinch  sospitas, 

y  sospitas  à  mos  anys... 

Berenguer. 

Sí,  sí,  tos  consells  acepto. 

Lo  que  à  nit  aquí  ha  passat 

no  ha  de  repetirse ;  importa 

sanejar  aquest  palau. 

^ Estan  avisats.^ 

Pons. 

Sí. 

Berenguer. 

Qu'  entren. 

Aixecantse, 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCn  UfeACH  Y  VINYETA 


t57 


Pons.  Primer,  si  no  us  sembla  mal... 

Berenguer.  Las  novas.^..  ja  me  'n  distreya, 

cóm  no?...  endevant,  endevant.        Sentantse. 
Pons.  Mil  enhorabonas  sigan 

per  vos  y  tot  lo  comtat. 

Del  Rey  moro  de  Sevilla 

la  embaixada  es  aquí  ja, 

y  us  demana  *1  dia  y  Thora 

en  que  rébrela  vullau. 

Cumplint  Ben  Omar  ab  creixés, 

richs  presents  vos  ha  enviats 

y  aquellas  trenta  mil  llitiras 

d'  or ;  de  la  aliansa  en  pach 

per  la  que  ha  pogut  Sevilla 

conèixer  als  catalans. 
Berenguer.         Per  mes  que  *1  Rey,  moro  siga, 

noblement  se  'ns  ha  portat, 

bon  exemple  per  molts  d*  altres 

que  no  ho  son ;  oh,  y  es  el  cas 

que  falts  de  diner  trovantnos 

ab  que  poder  termenar 

las  obras  de  la  Séu  nova, 

lo  moro  ens  lo  ve  à  portar. 

Mercès  à  Deu. 
Pons.  Ell  premia 

vostre  enjiny.  Pausa, 

Berenguer.  ^*Qué  mes  hi  hà? 

Pons.  D'  en  Gelabert  d*  Anglesola 

missatgeria  ha  portat 

un  seu  vassall,  fant  sabemos 

com  ha  presos  per  assalt 

los  forts  castells  de  la  Guardia, 

de  Bellpuig  y  Guimerà. 
Berenguer.         Bona  nova,  Pons !  Al  Segre, 

al  Segre,  havem  d'acostams\ 
Aixecantsey  demostrant  V  entusiasme  que  la  nova  li  dona. 


Pons. 


Berenguer. 


Pons. 


Conta  qu*  es  molt  bella  presa 
la  que  per  allí  han  trovat, 
que  U  terreny  tot  es  planuría 
de  llevar,  plé  d*  habitants 
y  tant  poca  gent  li  costa 
que  tot  hom*  ho  troba  estrany. 
Si  jo  tingués  pau  k  casa!... 
Quina  llàstima ! 

Acabar 


Digitized  by 


Google 


1 58 


ALMODIS 


he  volgut)  ab  lo  que  penso 

té  de  servos  mes  de  grat. 
Berenoukr.         Mes  y  tot  que  aquestas  novas? 
Pons.  Mes  y  tot,  si  així  à  Deu  plau. 

Berenguer.         Parla. 
Pons.  Del  llegat  de  Roma 

tenim  la  gent  é  ciutat, 

y  sé  que  *1  Papa  us  envia 

la  benedicció,  esperant 

que  pagueu  à  la  que  ha  estada 

muller  vostra,  bé  per  mal. 
Berenguer.  Ho  faré,  ho  faré. 

Pons.  El  Concili 

de  Girona,  ha  disposat 

que  ab  las  donas  repudiadas 

los  marits  degan  tornar 

fora  *ls  que  han  contret  nous  llassos, 

que  han  d*  honrarlas  quant  podrén. 
Berenguer.  Es  justícia  y  jo  Tacato ; 

gran  nova,  Pons,  m'  hasp  ortat. 

Quina  alegria  la  meva ! 

quina  glòria  mes  capdal, 

si  completaria  poguessem 

com  los  dos  s*  hem  proposat* 

Pau  de  la  llar,  pau  benehida 

no  t*  assoliré  ? 
Pons.  Qui  sah!... 

Berenguer.         Sí;  lo  que  parlat  ten iam 

d'  ahir  nit,  Deu  que  véu  clar 

mas  intencions,  à  bon  terme 

te  de  deixarmho  portar. 

Mira,  per  aquestas  novas,  Ab  satisfacció: 

fes  un  Te-Deum  cantar 

à  la  Seu ;  després  entreguis 

als  fills  bessons  que  m'  ha  dats 

n'  Almódis,  carta  del  termes 

de  Ronsana  y  Matagalls, 

que  en  franch  alou  los  cedeixo 

y...  res  mes.  Fes  ara  entrar 

à  en  Huch  de  Corbera  y  Blanca 

y  tu,  ab  n*  Almódis,  alU. 
Signantli  7  tapis  d'una  porta,  per  que  amagats  senten  lo  que  va  d 
passjr.  Pons  se  retira  per  la  galeria  del  fondo. 


Digitized  by 


Google 


FRAKCKSCH  UBACH  Y  VINYETA 


1 59 


ESCENA  II 


BERENGUER. 


A  ser  aixfs  tal  com  pensa      Passejant  pensatiu. 

en  Pons,  io  seu  plan  no  es  mal. 

Mèrits  per  mereixe^  à  Blanca, 

que  odia  é  Almódis,  en  Huch  fd, 

fent  esquerp  per  la  Comtesa, 

ja  prou  gelosa,  al  Infant; 

mes,  y  à  Blanca,  qué  T  impulsa? 

odi  ó  amor?...  Cor  humà, 

cau  de  serps  enfellonidas, 

farga  de  terribles  llamps, 

quins  ulls  no  cegan  quan  volen 

tos  recons  escorcollar! 
Entran  per  la  galeria  Huch  y  Blanca,  acompanyats  de  Pons,  quU 
després  de  senyalaries  la  persona  del  Comte  qú*  està  esperantlos, 
se  retira  per  la  porta  que  aquest  li  ha  indicat  al  fi  de  la  escena  an- 
terior. 


ESCENA  III 


BERENGUER,     BLANCA,    HUCH. 

Huch.  Senyor.  Saludant. 

Blanca.  ;  Qué  maneu  ? 

Berenguer.  Lo  Comte 

deixa  de  serho,  y  las  mans 

prenentvos  à  Tuna  y  Taltre, 

d*amich  vos  pretent  parlar. 
Al  voler  péndrels  U  ma,  Blanca  retira  la  seva. 


Sentats  Ja. 


Huch. 

Honrosa  ens  es  la  proposta. 

Blanca. 

Sent  certa. 

Bkrenguer. 

Sentéus.  Pensant 

sobre  lo  que  's  diu  que  à  voltas 

los  homes  solem  obrar 

à  cegas,  per  sentir  massa 

y  no  pensar  prou,  sobtat 

m' he  vist  d*  una  estranya  idea, 

y  he  dit :  —  ^-per  qué  no  probar 

si  d'  alguns  que  prop  meu  viuhcn 

puch  fer  la  felicitat? 

Digitized  by 


Google 


i6o 


ALMODIS 


Lo  Comte  's  mira  d  V  un  y  al  altre  per  cerciorarse  del  efecte  que  sos 

paraulas  los  produheixen.  Moments  de  silenci. 
Blanca.  Respecte  algú,  ho  crech  difícil. 

HucH.  Honrós  lo  intentarho  es  ja. 

Altre  moment  de  silenci  d  que  posa  fi  Berenguer  dirigint  se  d  Blanca 

ab  a/abilitat. 


Berenguer. 

Dona  Blanca,  en  vos  jo  penso 

% 

com  si  'Is  dos  fossem  germans. 

Blanca. 

Per  desterrarme  lluny  vostre? 

Berenguer. 

Per  salvàus  de  pitjors  mals. 

Huch,  vos  estimeu;  ho  diuhen 

y  ho  crech. 

HucH. 

Es  cert. 

B«^ENGUER. 

Per  lograr 

r  amor  de  la  bella  dama 

que  lo  cor  vos  té  robat, 

la  mes  arriscada  empresa 

no  us  aturaria  pas. 

y  us  jugariau...  la  vida 

per  conseguirla. 

HüCH. 

Es  vritat; 

mes  Comte,  crech  qu'  es  ab  ella 

ab  qui  vos  cal  mes  pensar. 

Berenguer. 

Sí,  sí.  Permetéume,  Blanca, 

preguntarvos  ^  del  passat 

no  'n  guardeu  dolsas  memorias.^.. 

Blanca. 

De  perjuris?... 

Berenguer. 

Nó;  d' instants 

en  que  1*  esperit  s*  aixeca 

y  el  cor  pels  llabis  se  *n  va, 

enmelant  unas  paraulas 

que  ningú  olvidarà  may? 

Blanca. 

í Ay  de  mi! 

Berenguer. 

Estimeu?... 

Estudies  molí  lo  sentit  de  las  paraulas  per  la  situació  dels  perso^ 

natges. 

Blanca. 

Encara... 

sempre  mes! 

Berenguer. 

No  haveu  pensat 

si  hi  pot  haver  qui  vos  miri... 

qui  us  vulga?... 

Blanca. 

Un  sol  camí  hi  hà 

per  merèixer  i'  amor  meva, 

y  un  sol  home  '1  pot  lograr. 

Berenguer. 

Obstacles  hi  hauran  é  vèncer 

Digitized  by 


Google 


FRANCESCit  UBACH  Y  VINYETA 


l6l 


percoovenceus?... 
Blanca.  Intenció.  De  mos  mals 

apartar  la  causa  y  fora. 
BxRBNGOBR.        Sentiu,  Huch?  També  intencionat. 

HucH.  Maquinalment.  Sí. 


BXRKlfOUBR 


Blanca. 

Huca. 
Bnrengubr. 
Blanca. 
Berenguer 


Jo  he  pensat 
prescindir  d^  aquest  obstacle, 
unint  devant  del  altar  A  Blanca. 

ab  TOS,  al  que  tal  vegada 
pogués  perdres  sens  lograus. 
^Qué  hi  diheu?  Pausa. 

I  Per  qué  *m  manareu 
que  vingués! 

{Fatal  instant! 
Potser  la  sorpresa  us  torva? 
Sou  crudel! 

No  tal,  no  tal: 
mes  vetllo  jo  pel  bé  vostre 
que  ab  mi  penseu  vos.  Demà 
per  que  tingau  temps,  Senyora, 
per  pensarvosho  com  cal, 
de  Sarriol  iréu  à  pendre 
possessió;  mercè  us  ne  faig 
passable  als  que  vos  heredin, 
si  percàs  preneu  estat; 
y  perquè  d*  això  convenceus 
puga  ab  sos  concells  lograr, 
à  n'  Huch,  del  castell  la  guarda 
comanarli  me  complasch. 
Ohl  Senyor...  no  sé  cóm  d^a 
tanta  mercè  regraciar. 
Aíxecantse  y  espressantse  irònicament, 
Tampoch  jo,  si  això  prou  siga, 
ó  bé  si  estremarho  *m  cal. 
També  ab  ironia y  aixecantse  al  mxteix  temps  que  Blanca. 


Huch 


Bbrbnguer, 


HucH.  <Qné  voleu  dir.^ 

Berenguer.  Preguntarvos 

pensava  '1  mateix:  mes  ja 
que  parlar  d'  amich  y  fora 
m'  he  propost,  dich  que  ve  jau 
de  convencé'  à  Dona  Blanca 
y  amichs  podrem  tots  quedar. 

HucH.  Diheu  bé. 

Blanca.  Sols  un  obstacle 

ma  ventura  ve  à  torvar , 


Digitized  by 


Google 


|62 


ALMODIS 


RdpiL 
Mitg  suplicani. 


cayga  ^1  obstacle  y  Uavora»... 

Bbrbngurr.         Jurariau  ser  d*  ell? 

Blanca.  Sospirant.  Ah! 

Berenguer.         Blanca,  Blanca. 

Blanca.  Dar  podria 

mon  amor.  Mirant  al  Comte  ah  tendresa. 

HüCH.  Ah  f orsa,  Donchs  meu  seré. 

Entengas  lo  doble  sentit  de  las  paraulas  de  Blanca  que  sempre  se  re- 
fereix  al  amor  que  sent  pel  que  ha  sigut  son  espós^  Huch  inter^ 
preta  simple  desitg  de  venjansa  lo  que  es  gelosia  d*  un  amor  en^ 
cara  viu  y  ardent. 


Bkrbnguer.         Sentiu,  Blanca? 

Blanca.  Enteneu,  Comte? 

Bjsrengubr.         No  soch  Comte  ara,  y  ni  may 

que  per  vos  ho  torne  à  serho, 

ó  si  no,  ay  de  tots!  ay! 
Blanca.  La  forsa;  y  donchs  los  usatges 

per  qué  escriurer  heu  manat? 
Bbrbnguer.         Acabem.  Violent. 

Blanca.  Ho  maneu? 

Bbrbngubr.  Ah  forsa.  Mano! 

B'.anca.  Sent  així,  visqueu  fors'  anys. 

Saluda  y  'j  retira  portant  la  ma  als  ulls. 
HucH.  Senyor,  per  sabi  us  estimo, 

mes  avuy  aneu  errat. 
Berbnguer.  En  qué?... 

HucH.  Ab  descaro.  Ni  Blanca  es  n^  Almódis, 

ni  tampoch  jo  soch  1*  Infant. 
Huch  saluda  y  se  *n  va  resoltantent  per  lo  fondo y  Berenguer  ple'  de 
despit  dona  un  fort  cop  de  puny  demunt  la  tauU,  al  mateix  temps 
que  es  presentan  Almódis  y  Pons  en  escena.  Aquest  se  queda  un 
poch  apartat. 


ESCENA  IV 


BERENGUER,     ALMODIS,    PONS. 


Almódis. 
Bbrbngubr. 

A'.MODIS. 

Bbrbngubr. 
Pons. 


Y  heu  poguda  resistí' 

tanta  paraula  injuriosa? 

Per  tu,  sols  per  tu  ma  esposa. 

Vàlguils,  donchs,  si  ha  estat  per  mf. 

Curarte  de  gelosia 

fou  mon  propòsit  ^No  es  cert?  A  Pons. 

Aixís  li  he  dit  jo.  A  Almódis. 


Digitized  by 


Google 


FRAKCESCH  UBACH  Y  VINYETA 


163 


BiCAENGUSR.  Cumplert 

veja  mon  desitg. 
Almodis.  Que  ho  sia, 

vostre  amor  ho  ha  de  lograr. 
Bbrengubr.         Y  t*  ha  faltat  may  tal  volta? 

Escolta,  Almódis,  escolta. 
Almod;s.  Tu  à  mi  *m  tens  d'  escoltar. 

Bekenguek.         Digas,  donchs. 

Des  de  7  contens  de  la  escena  Almódis  se  presenta  rencuniosa^  arras- 
trada  d  cada  moment  per  un  odi  que  d  dur  as  penas  pot  contenir  \ 
contrastant  ab  Berenguer  que  desitjós  de  restablir  la  bona  armonla 
en  que  *s  fonamenta  la  pau  de  la  familia,  5'  es/orsa  per  conciliar 
voluntats^  dissimula*-  defectes  y  despertar  bons  sentiments.  Pont 
s'  ha  apartat  un  xich  cap  al  fondo, 
Almodis.  Jo  no  pretench 

que  ab  V  Infant  sigas  mal  pare; 

d'  altres  fills  teus  jo  soch  mare, 

igual  amor  jo  comprench 

que  pels  tres  has  de  sentir, 

sent  tots  ells  sér  del  teu  sér; 

mes  qu*  entre  ells  hi  haja  un  primer 

y  un  últim,  no  ho  puch  sufrir; 

y  d*  això  que  tant  m*  acora 

y  tots  mos  sentits  subleva 

n'  observa  la  esposa  teva 

pro  vas  cada  jorn,  cad^  hora; 

provas  que  tot  hom*  las  veu 

y  que  com  mes  va  mes  creixen, 

tant,  que  *m  sembla  que  exijeixen 

un  correctiu  y  en  temps  breu 

si  es  que  apartar  lo  perill 

desi tj as  d*  un  cataclisme, 

que  som  à  frech  d*  un  abisme 

y  qui  'ns  hi  empeny  es  ton  fill.  Pausa, 

Ell  sol,  es  ell  sol  qui  *ns  posa 

en  lo  cas  que  'ns  trobem  ara? 

Ell  es,  que  no  vol  per  mare  Al  f orsa, 

del  seu  genitó*  à  la  esposa 

y  al  negar  la  germandat 

odis  infernals  congria, 

odis  de  quin  foch  voldria 

veure  lo  caliu  ventat. 
Berenguer.         No  cregas  que  à  en  Pere,  jo 

doni  may  contra  tu  alas, 

però  no  'm  semblan  igualas 


Berenguer. 


Almodis. 


Digitized  by 


Google 


164 


AUIODIS 


las  nostras  opinions.  Nó, 

no  t*  impacientes:  à  tu 

jo  t*  he  escoltat  prou  atent; 

vull  convéncet  al  moment, 

si  pensas,  n'  estich  segú*. 
Ab  to  afable  y  tenint  entre  las  sevas  la  ma  de  Almódis^  la  qual  pre^ 
ten  interrómprel  d  pesar  dels  es/orsos  d*  ell  per  contenirlay  cal-^ 
mar  la  de  son  furor. 

Creus,  ni  podràs  creure  may, 

que  igual  amor  que  als  fills  porta 

ton  cor,  sent  viva,  y  fins  morta, 

trovin  en  altre?...  Despay, 

déixam  dir...  No  has  sospitat, 

no  t*  ha  acudit  may  la  ideya 

de  si  la  desgracia  feya 

que  una  altra  dona  al  costat 

dels  nins  visqués,  quéMirias 

al  sentirlos  dirli  mare 

valdament  fos  de  son  pare, 

com  tu,  la  esposa?  ^Podrias 

resistirho?  fï  fora  grat 

de  veure  que  à  un  altre  dessin 

r  amor  que  ^n  à  tu  't  deguessin, 

per  se^  en  tas  entranyas  nat? 

Ah,  nó!  y  lo  mateix  que  tu 

totas  las  mares  farian, 

y  U  que  diu  mon  fill,  dirian 

tots  los  d'  aquest  mon,  segü'. 
Almodis.  Quan  faig  que  per  mare  ^m  prenga, 

senyal  que  per  fill  lo  vuy. 
Bbrengues.         Propòsit  nascut  avuy 

qu^  es  fàcil  ningú  '1  comprenga. 
Almodis.  Perquè? 

Berenguer.  Perquè  si  fins  ara 

esquiu  t'  ha  sigut  V  Infant, 

també  tu  ni  un  sol  instant 

li  has  fet  oblidà*  à  la  mare, 

ni  ho  lograràs  may,  perquè 

à  ton  pesar  distingeixes 

mos  fills  y  dels  que  nudreixes 

rival  al  Infant  vols  fe*. 
Almodis.  Això  penseu  vos?...  Apartantse  ab  disgust. 

Berenguer.         Atrahéntsela.  Això. 

A'.MODis.  Be  m*  estimeu!  Reconyenintlo, 

Berenguer.  Per  ventura 


Digitized  by 


Google 


FRAMCKSCn  UaAGH  Y  VINYETA 


l65 


Almodis. 


Berenguer. 


pensas  ser  tu  la  criatura 

que  ha  alcansat  la  perfecció? 

Mon  cor  t'  he  dat,  y  si  intento 

cahnar  lo  n^uit  del  teu, 

que  seria,  si  no  es  greu, 

lo  que  al  véuret  sufrir  sento! 

Donchs  dels  fets  com  lo  de  à  nit, 

seré  per  demés  guardarme?... 

Oh!...  ^'Perquè  no  has  d^  imitarme 

després  de  tot  quant  he  dit? 

Si  apesar  de  lo  que  sé, 

si  apesar  de  lo  que  miro, 

per  conciliar  sospiro 

à  mon  fill  ab  ma  muUé*: 

quan  en  los  dos,  com  à  pare 

puch  manar  y  com  à  espòs, 

no  es  prou  pena  que  dels  dos 

no  logrí  r  ajuda  encara? 

Avuy,  quan  ens  vé  la  sort 

bríndantnos  glòria  y  riquesas. 

hem  d*  anyorar  las  dolsesas 

de  la  pau  y  del  amor; 

y  pródich  sent  jo  d*  estrenas 

per  los  fills  del  amor  teu, 

tu,  Almódis,  del  meu  hereu 

insensible  ets  à  las  penas, 

sens  compendre  que  à  la  fi 

ab  tu  al  casar  ja  era  pare, 

y  que  sols  sab  Deu  fins  ara 

d'  això  lo  que  ^n  pot  venf. 
Reconvendó  afectuosa.  Almódis  vd  d  estallar  en  ira  quan  í  adona 
de  Pere  Ramon  que  suriini  de  la  esquerra  s*  adelanta^  hrassosple^ 
gats  X  cap  haix,tot  pensatiuy  sens  adonars  de  ningú  fins  qu*  es 
escomés, 

Berenguer. 

Miral.  Mostrantli  V  Infant. 

Pretens 

acusarme  à  mi?... 

En  mon  cor 

sento  Is  darts  del  seu  dolor, 

y  *1  dech  calmar. 

Apart.  Mos  intents 

seguiré. 


Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

Berenguer. 


Aliiodis. 


Digitized  by 


Google 


t66  ALIIODIS 


ESCENA  V 

BERENGUER,  ALMODIS,  PERE  RAMON,  PONS 

BBRENfíUER. 

Pere  Ramon. 

Ph'RE. 

Mon  pare,  noble  Comtesa; 

cregau  que  en  la  ànima  *m  pesa 

ma  distracció. 

Surtint  de  son  ensimismament  y  saludantlos. 

Berenguer. 

Lo  teu  front 

veig  contret. 

Peke. 

Nosé... 

Berenguer. 

Qué  't  passa, 

fill  meu?...  No  m'  escoltas?  Pons, 
Al  veure  que  Pere  Ramon  no  contesta  y  suposant  qu^  es  per  no  en- 
trar en  esplicacions  devant  de  Almódis,  crida  d  Pons  perquè  surti 
ab  ellay  puga  quedar  d  solas  ah  sonfilL  N^  obstant  /'  acompanya 
de  la  ma  fins  d  la  porta  de  la  dreta. 

lo  que  t*  he  dit  dels  bessons 
conta  à  ma  esposa  y  qu*  es  fassa 
procura  lo  que  he  manat. 
Pons.  Descuydéu. 

A1.U0DIS.       Apart.  D*  aquí  m*  aparta. 

Berenguer.  Veuràs  si  sé  d*  estimarte, 

per  lo  que  à  tots  íiUs  he  dat. 
Afablement  acompanyantla  fins  d  la  porta. 


ESCENA  VI 

BERENGUER,    PERE  RAMON 

Berenguer.         Y  be,  no  '1  podrem  trovar 

lo  modo  de  poder  viure 

sens  planyers  ni  sospirar? 
Pbse.  Pareu  V  ona  de  la  mar 

y  feu  el  dolor  somriure. 
Berenguer.         Tant  difícil  es?...  Oh,  nó. 

Jo  sé  lluytar  íins  à  vèncer; 

pare  soch  y  haig  de  convèncer 

à  mon  íill. 
Pere.      Amargament.        Vostre  íill  só, 

y  això  y  tot  se  'm  vol  revencer! 

Sabeu,  sabeu  que  ha  passat 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBACU  T  VINYETA 


167 


à  nit,  mentre  embolcallavan 

las  sombras  i  la  datat?... 

No  tot  hom'  ha  descansat, 

no  tot  hom*,  que  alguns  vetllavan. 

Berknguer. 

Mol  cert.  D'  una  po'  ínfundada 

contra  del  juglar  sorpresa, 

s'  ha  perturbat  la  Comtesa, 

mes  per  sort  ab  ma  tornada.. . 

Pere. 

Pitjor  acció  es  la  que  pesa 

en  ma  rahó. 

Berenguer. 

Pitjor? 

Pere. 

Sí, 

sí  que  n'  es  y  bona  cosa, 

que  *1  que  ha  estat  un  somni  aquí, 

entre  las  sombras,  per  mi 

ha  estat  certesa  espantosa; 

y  sembla  art  de  no  sé  qué 

que  lo  que  aquí  pretenia 

finjir  la  po*,  allé  al  carré^ 

palparho  vrítat  pugué 

la  espasa  que  jo  brandia. 

Berenguer. 

Oh  Deu!  Y  no  ha  castigada 

ton  acer  tanta  viltat^ 

Pere. 

No  he  pogut.  La  sombra  irada 

del  matador,  V  ha  amagada 

de  la  nit  la  fosquetat. 

Berenguer. 

Y  no  ha  deixat  rastre? 

Pere. 

Nó. 

Berenguer. 

Faré  per  que  se  m' innovi 

. 

qui  ha  sigut,  y  ay  del  traydó*! 

Pere. 

Cerquéulo  vos,  que  '1  qu  es  jo 

prearé  per  que  no  's  trovi. 

Y  donchs  que  tinch  la  certesa 

de  que  mal^  ombra  à  algú  faig, 

ja  que  '1  d*  Urgell  ha  escomesa 

à  Lleyda,  si  à  vos  no  us  pesa. 

demà  cap  à  Urgell  me  *n  vaig. 

Berenguer. 

Y  això  'm.vens  à  dir!  Per  Deu 

que  no  t*  hi  has  pensat  pas  gota. 

^No  ets  per  ventura  fill  meu, 

no  ets  de  mon  trono  1'  hereu 

y  tan  tost  ma  vida  tota! 

Ab 

carinyosa  reconvenció  plena  de  sentiment. 

Pere. 

Pare!...           Conmogut. 

Bbrbngeur. 

Si;  1  que  no  fas  la 

Digitized  by 


Google 


|68 


AI.MODIS 


vull  provar  ]o.  ^A  qué  callar 

si  així  1  oor  sens  torna  duM 

Y  ho  creus  que  no  hi  hé  ningú 

fill  meu,  que  't  puga  estimar? 

A  ser  vritat,  ja  fora  hora 

d'  acabar  nostra  nissaga. 

Pere. 

Senyor... 

Berenguer. 

Pare,  pare  y  fora. 

Malhaja  lo  fill  que  plora 

y  al  pare  sos  dols  amaga. 

Pere. 

Perdoneu ! 

Pere  Rxmon  se  tira  en  brassos  de  son  pare,  permaneixent  abrassats 

uns  moments  plorant. 

Berenguer. 

M*  has  fet  mal ! 

Pere. 

Sí, 

ho  comprench;  mes  si  per  mi 

ja  es  la  vida  tan  feixuga. 

Berenguer. 

Y  per  qué? 

Pere. 

Que  us  podré  di' 

que  atormentarvos  no  puga ! 

Si  en  mas  venas  corra  fel 

per  sanch  y  1  cor  se  m^  asseca, 

si  sobre  *1  cervell  tinch  gel, 

si  tinch  un  amor  al  Cel 

y  d  algú  d'  aquí  baix  li  reca; 

si  aquí  baix  la  gelosia 

odis  y  ambicions  engendra, 

y  en  mi  d'  un'  altra  voldria 

borrd'  '1  recort,  qué  us  diria, 

pare,  que  no  us  puga  ofendre ! 

Malaltias  sense  cura 

diu  tot  hom\  ser  las  del  cor. 

del  raéu  la  escorsa  's  fa  dura ; 

perquè  darvos  V  amargura 

de  veure  la  meva  mort! 

Deixàume  partir  y  en  fera 

batalla  mos  jorns  íinar, 

y  aixís,  si  ma  fi  s'  espera, 

no  caldrà  una  acció  rastrera 

à  un  traydor  encomanar. 

Berenguer. 

Fill  meu,  fill  meu !  i  Perquè  *t  deixas 

dominar  pel  fatalisme?... 

Pere. 

Importunas  son  mas  queixas. 

ho  sé. 

Berenguer. 

N6;  pcro  't  guarneixes 

Digitized  by 


Google 


FRANCeSCH  UBACH  Y  VINYETA  169 

un  imaginari  abisme, 
y  fujint  en  ton  desvarí 
d*  un  enemich  impalpable, 
pretens  en  ell  despenyarhi... 
Pere.  Nó,  pare,  lo  meu  contrari  Inter rompentlo. 

rti*  hi  empeny  à  mi.  Intolerable 
va  fentse  ma  situació 
y  *m  precisa  V  allunyarme, 
que,  ó  realitat  ó  ficció, 
he  sentida  la  fredó, 
d'  un  ferro  lo  cor  cercarme. 
^ Temor  ho  jutjeu?  que  ho  sia; 
en  cas  distint  provaria 
com  no  *n  tinch  à  res  del  mon; 
ara  nó :  salvar  voldria 
é  mon  pare  d*  un  afront. 

Y  cregueu  que  'm  costa  prou  Ardintse. 
fermar  del  cor  la  branzida, 

que  m'  estimo  tant  la  vida, 
com  aborreixo  lo  jou 
que  à  tolerar  se  'm  convida; 
jou  d' interessat  amor 
que  res  escusa  ni  abona, 
y  que  vos  lo  vejeu  d'  or, 
pes  que  me  '1  han  fet,  Senyor, 
de  vostra  pròpia  corona. 

Y  prou  he  dit  ja.  Volguéu 
deixarme  anà^  hont  se  batalli, 
que  no  en  và  so  *1  vostre  hereu, 
y  *m  temo  que  à  pesar  meu 

al  últim  mon  cor  estalli. 
Pere  Ramon  durant  son  parlament  ha  anat  enardintse  fins  arribar 
en  las  últimas  frasses  d  contenir  molt  malament  la  mani/estació 
del  odi  que  sent  per  dona  Almódis.  Berenguer  deixa  conèixer  son 
creixent  disgust,  fins  d  esplotar  en  una  amarga y  autoritària  re- 
convenció;  mes  tant  en  ell  com  en  son  fill,  torna  d  dominar  al  mo- 
ment lo  carinyós  afecte  que  mútuament  se  portan. 
Beremguer.  Tu  pots  voler  y  ton  pare 

sa  voluntat  te  de  torce'.^ 
Encara  puch  manar !  Crit  fort. 

Pere.  Portant  las  mans  al  cap.  Mare ! 

Berenguer.  No  veus  lo  plor  en  ma  cara! 

Pere.  Si  may  s*  ha  estimat,  per  forsa ! 

Berenguer.  Fia  en  mi.  Jo  apagaré 

q  uest  odi  vergonyós 


Digitized  by 


Google 


Ï70 


ALMODIS 


y  en  amor  lo  tornaré. 
Oh,  creume  sí,  ho  lograré, 
que  no  en  va  us  estimo  als  dos. 


ESCENA   VII 


BERENGUER  ,  PERE  RAMON ,  HUCH 


HüCH. 

Infant !  Infant !                         Cridant  dins. 

Berenguer. 

Aquests  crits... 

Pere. 

Qui  serà  que  així  ^m  demana? 

Surt  Huch  per 

la  dreta  de  la  galeria,  ab  certa  agitació^  quedant 

sorprès  al  trovarse  ab  lo  Comte. 

Berenguer. 

En  Huch  de  Corbera. 

Pere. 

Cert. 

Huch. 

Infant!...  Ah! 

Beremguer. 

Qu'  es  lo  que  passa 

que  aixís  é  cercd^  à  mon  íill 

vos  mou,  ab  tant  vivas  ansias? 

Huch. 

Senyor... 

Pere. 

Parla,  Huch 

Huch.  Desconcertat,                                 No  sé, 

tal  volta  los  ulls  m*  enganyan 

y  sens  tal  volta,  segur 

que  no  es  ell. 

Pere. 

Veyam  si  parlas. 

Berenguer. 

Es  que  sabedor  à  mi 

no  'm  vols  del  que  à  dir  anavas.^ 

Huch. 

Oh  nó... 

Bèiienguer. 

Perquè  devant  meu 

la  llengua  se  t*  entrabanca? 

Pere. 

Si  es  cosa  que  à  mi  m^  atany, 

sàpigau  també  mon  pare. 

Huch. 

Y  donchs...  Quan  à  nit  sospresos 

al  retorn  de  la  muralla, 

moguda  per  ma  traydora 

cercà  vostre  pit  un'  arma, 

jo  que,  com  amich  Icyal, 

al  vostre  costat  anava. 

també  posant  ma  al  acer 

he  fet  lo  que  V  honor  mana. 

Pepe. 

Bon  amich  sempre  has  sigut. 

Huch. 

Mes  que  home,  fera  semblava 

lo  temerari  assessí 

Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VINYETA  I7I 

qu'  espià  noòtras  petjadas. 

No  lluytava  com  fem  tots 

los  de  la  terra,  burlavas 

de  las  nostras  envestí das 

ajupintse  ó  be  vinclantse, 

cercant  així  al  mateix  temps, 

accés  per  da^  una  hrassada, 

y  à  anar  sols  ó  vos  ó  jo, 

no  foram  vius  à  horas  d'  ara. 

Solament  per  que  eram  dos 

no  ha  lograt  lo  que  intentava , 

y  tot  y  ser  dos  contra  un 

no  li  hem  prés  la  retirada. 

Viva  Deu !  quant  me  plauria 

lluytà'  à  la  llum,  cara  i  cara, 

heu  dit  vos,  quan  V  hem  perdut 

per  la  fosca,  y  jo,  callantme 

motius  que  per  reconéixel 

creya  tenf,  igual  pensava, 

y  ara,  aquí,  en  aquest  palau, 

no  gens  lluny  d^  aquesta  sala, 

la  sospita  de  la  nit 

en  certesa  s*  ha  tornada. 
Pere.  Llamps  del  Cel !  Ah  furor ^ 

Berenguer.  Qu*  es  que  diheu  ? 

Pere.  Qui  era  ?  hont  V  has  vist?  La  espasa 

se  'm  surt  de  la  veyna;  digas. 
Mentres  Pere  Ramon  portat  de  son  coratge  instiga  d  Huch  d  dir  la 
persona  reconeguda,  lo  Comte  que  pressent  un  nou  motiu  de  dis• 
gust  en  sa/amilia^  j*  es/orsa  en  contenir  lo  viu  desitg  de  Huch  per 
manifestarho. 


Berenguer. 

Calla! 

Pere. 

Oh  Deu! 

Berenguer. 

Ton  Senyo*  ho  mana. 

Pere. 

T'hi  va  r  amistat; 

Berenguer. 

La  vida 

tens  pendent  d' una  paraula. 

Huch. 

Y  per  qué  ? 

Berenguer. 

Perquè  es  à  mi 

que  soch  Comte  y  que  soch  parc, 

&  qui  pertany  fer  justícia. 

Huch. 

Féune  donchs,  ó  deslliuràume 

de  faltà'  ab  1'  Infant  ó  ab  vos 

y  ab  mi  y  tot,  que  'm  fonch  de  ràbia ! 

Penseu  que  també  he  lluytat. 

Digitized  by 


Google 


172  AUfODIS 


penseu  que  si  m  arrancava 

la  llengua,  foran  los  ulls 

qui  parlarían. 
Berenguer.  Ab furor.  Malhajas! 

la  llengua  y  los  ulls  d*  un  cop 

faré  que  't  llevin  si  parlas. 

Pensa  tu  que  avivar  odis 

y  r  encoratjar  venjansas, 

es  Huch,  com  jugar  abfoch. 

Pensa  tu  que  à  mi  no  'm  mancan  | 

sospitas,  que  per  moments  | 

en  certesas  veig  tomadas ;  i 

y  també  à  contar  à  algú  ' 

lo  que  *1  Comte  prudent  calla,  I 

fora  precís  fer  justicias  i 

per  evitarse  venjansas. 
HucH.  Viva  Deu!  que  no  us  comprench.  I 

Berenguer.         Viva  Deu !  que  ^m  desagrada.  I 

HucH.  Parleu  clar. 

Berenguer.  Veniu  ab  mi.  I 

HucH.  Mireu  qui  soch !  , 

Berenguer.  Vos,  qui  us  mana, 

que  '1  que  no  ab  V  Infant  ni  Almódis, 

puch  fe'  ab  vos  y  ab  dona  Blanca!  i 

Se  'n  van  per  la  segona  porta  de  la  dreta  parlant  y  gesticulant  aca- 
loradament. 


ESCENA  VIU 

PERE  RAMON 

Y  jo  he  de  quedà'  ignorant 

lo  que  per  dirme  'm  cercava  ? 

Ah,  que  quan  aixís  de  mi 

tant  per  apartàl  s'  afanya, 

no  pot  ser  lluny  lo  traydor 

ni  de  mi,  ni  de  mon  pare !  Pausa. 

Duptes  malehits,  deixéume ; 

terroriücas  imatges 

qu'  heu  fet  cau  en  mon  cervell, 

com  en  la  soca  d'  un  arbre 

los  corbs,  fujiu,  ó  d'  un  llamp 

vos  ne  tregue  la  fiblada. 

No  es  prou  que  no  senti  amor 


Digitized  by 


Google 


FRàNCESCH  UBACH  Y  VIKYETA  173 

qu'  en  V  odi  hagueu  d' inflamarme? 
per  ventura  quants  no  estiman 
aborreixen  ?  ^qui  no  mata 
no  pot  viure,  y  deu  ser  gel 
•lo  que  no  es  foch  ?  Per  los  altres 
no  serà,  mes  per  mi  sí, 
que  aixís  ho  han  dictat  los  astres 

y  sempre  es  cert  lo  que  en  ells  j 

sab  Uegirhi  la  egipciaca.  i 

— Entre  vos  y  la  corona,  | 

m'  ha  dit,  un  gros  núbol  s*  alsa,  i 

lo  núbol  es  negre  y  roig, 
un  llamp  que  en  punyal  acava 
lo  ralla  de  dalt  à  baix, 
y  en  pluja  de  sanch  y  Uégrimas 


I 


desfentse  entre  '1  trono  y  vos,  j 

com  un  riu  burbullant  passa. —  I 

Això  ha  dit  la  llegidora  I 

dels  estels,  y  'm  sembla  encara  | 

veure  en  sos  ulls  cohetejar 

las  estrellas  inílamantse. 

Oh  Deu  1  com  burlar  T  influx 

d'  aquesta  Uey  sobrehumana ! 

Una  veu  aquí  en  mon  cor 

me  crida  indignada:  àlsat! 

y  ardents  desitjós  m' impulsan 

é  créurela,  mes  m' espanta 

mon  valor...  à  envejà'  arribo 

lo  que  '1  bort  té  per  desgracia ! 

Y  tot  perquè;  qué  puch  ferhi 

si  '1  Comte  m'  ha  dat  madrastra  ? 

no  es  pas  per  voluntat  meva 

que  m'  hajan  cambiat  la  mare. 

Mare...  dich  mare?  impossible; 

això  es  un  crim,  un  ultratge : 

mentre  *ls  morts  no  ressussitin 

no  puch  ser  mes  que  fillastre! 
Pere  Ramon  torna  d  rependre  son  passeig  penslvoly  brassos  plegats 
y  capbaiXy  sens  adonarse  dels  servidors  de  palau  que  trasladan  la 
taula  al  centro  de  la  escena  y  comensan  d  guarniria  per  menjarki, 
Ab  petit  espay  de  temps  entran  Pont  i  per  la  galeria  dreta^  Adel 
per  la  porta  primera  de  la  esquerra^  quedantse  entre  Us  criats ^y 
Huch  que  surtird  per  hont  ka  entrat  últimament  ab  lo  Comte^  en  lo 
moment  que  se  indiqui. 


Digitized  by 


Google 


174  ALMODIS 


ESCENA  IX 

PERE  RAMON,  PONTI,    ADEL,  HÜCH,  CRIATS 

PoNTÍ  Senyor.  Entrant. 

Pere.  01a,  ets  tu  Pontí?      Sens  far£  7  passeig. 

PoNTÍ.  Jo  que  penso... 

Pere.  Sabs  juglar 

per  qué  avuy  hem  de  dinar 

en  públich  ? 
Pontí.  He  sentit  di' 

si  s'  ha  fet  tan  rica  presa 

al  moro  y  que  s*  ha  rebut 

de  Sevilla  un  fort  tribut. 

Per  això  de  la  Comtesa 

als  bessons  ha  fet  mercè 

de  novas  terras  son  pare, 

y  à  mes  del  dinar,  encara 

fa  cantà'  un  Te-Deum. 
Pere  Ramon  segueix  passejant  molt  agitat.  Pontí  parat  en  un  ma^ 
teixpunt  responent  d  las  preguntas  que  li  dirigeix. 


Pere. 

Bé, 

novas  terras  per  ells!... 

Pontí. 

Jo, 

Senyor... 

Pere. 

Tens  mes  àcontarme? 

Pontí. 

No...  però...                                       Vacilant. 

Pere. 

Donchs  deixa  estarme. 

Pontí. 

Es  que... 

Pere. 

Acaba.               Parantse  devant  d*  ell. 

Pontí. 

Ab  fort  dolò' 

de  mon  ànima,  us  vull  dir 

que  à  ma  pàtria  tomaria. 

Pere. 

Tu.^.. 

Pontí. 

Senyor. 

Pere. 

Sia  *1  que  sia : 

perquè  d'  aquí  vols  partir? 

Pontí. 

Perdoneu...                                   Recelós. 

Pare. 

Es  tal  vegada 

per  lo  de  anit? 

Pontí. 

Y  1  demés. 

Com  si  un  criminal  sigues, 

del  espia  la  mirada 

sobre  meu  veig  constantment, 

Digitized  by 


Google 


P.ÍAMCBSCH  UBACH  y  VINYETA  175 

omplintme  d' esglay  lo  cor. 
Pbre.  Y  en  dupte,  del  teu  Senyor 

has  posat  lo  valiment? 
Yqui  es?... 
PoNTÍ.  Aquell. 

Perb.  Ab  ràbia  continguda.  V  esclau 

de  la  Comtesa  ..  quimera; 
OhlAdel! 
Crit  de  furor.  En  aquest  moment  se  presenta  Huchy  vol  contenir  al 
Infant  cregut  de  que  ha  reconegut  en  Adel  al  seu  contrincant  de  la 
nit^  sent  aixis  que  qui  li  dona  d  conèixer  com  d  tal  es  son  mateix 
recel  X  /*  afanj'  de  contenir  lo. 
HüCH.  No.  Infant !  espera, 

espera.  Surtint  precipitat, 

Pere.  Endevinant,         Huch !...  Bé,  complau 
en  horabona  à  mon  pare, 
que  no  has  de  pérdret  per  mi. 
Adel !  Tornantlo  d  escometre, 

HüCH.  Infant.  Interposantsels. 

Pere  Ramon  s*  aparta  d  Huch  del  devant  sens  fer  li  cabal  ni  dirli  un 
sol  mot  jr  *s  dirigeix  amenassant  d  Adel  que  permaneix  impassi" 
ble.  En  aquest  moment  se  presenta  la  Comtesa  d  la  mateixa  porta 
d  hont  ha  surtit  Adel, 
Pere.  Me  pots  dV 

que  vols  del  juglar?  Repara 
qu'  es  mon  servidor^  entens... 


ESCENA  X 

LOS  MATEIXOS  Y  ALMODIS 

Almodis.  Oh!  qué  veig.  ^'Qué  preteneu. 

Infant,  que  aixís  pregunteu 
al  derrer  de  mos  sirvents.^ 
Los  primers  mots  desde  */  punt  de  surtida^  després  baixant  ab  pausa 
fins  posarse  devant  del  esclau  qui  torna  d  retirarse  d  segon  terme. 
Durant  tota  aquesta  escena  tant  V  Infant  com  la  Comtesa^  no  dei-^ 
xan  un  sol  moment  de  parlar  ab  ironia, 
Pere.  Ferlos  mes  amichs  voldria 

del  que  son,  ab  los  meus. 
Almodis.  Clà* 

diheu  aixís,  que  no  hi  hà 
entre  ells... 
Pere.  Prou  estrany  seria. 


Digitized  by 


Google 


176 


ALMOD.S 


Almodis. 

L*  exemple. 

Pere 

Cert. 

Almodis. 

Donchs  cregueu 

que  ho  sento. 

Pere. 

Molt  à  mi  ^m  pesa. 

Almodis. 

Y  no  hi  hà  un  medi... 

Pere. 

Comtesa 

•     com  vos  no  me  '1  ensenyeu... 

Almodis. 

U  honor  del  comens  vos  deixo. 

Pere. 

L'  exemple  à  la  edat  pertoca. 

Almodis. 

Vostre  finesa  no  es  poca. 

Pere. 

Molta  es  la  que  vos  mereixo. 

Almodis. 

Complaure  es  just  al  espòs. 

Pere 

Creurer  es  de  Uey  al  pare. 

Almodis. 

Com  ho  mana... 

Pere. 

Ho  vol... 

Almodis. 

Sarcdstich.                                   Encara 

mare  y  fill  podem  se'  'Is  dos. 

Perk. 

Segons  ell. 

Almodis. 

Com  que  no  fica 

dintre  palau  gent  estranya. 

Pere. 

A  mes,  com  son  cor  no  entranya 

cap  odi,  no  sacrifica... 

no  intenta  sacrificar 

k  ningú. 

Almodis. 

Fins  crcch  que  ignora 

qui  té  é  casa. 

Pere. 

Perxó  y  fora 

als  sirvents  cal  vigilar. 

Almodis. 

Sabeu  quins.^ 

Pere. 

Com  vos  mateixa. 

Almodis. 

A  un  no  mes  vos  dirijíau. 

Pere. 

Sols  d'  un  vos  ahir  temíau. 

Almodis. 

Queixa  'n  tinch. 

Pere. 

No  'm  manca  queixa. 

Almodis. 

Ay  del  culpable,  si  puch 

provar  sa  villana  empresa ! 

Pere. 

Ay  del  altre,  si  en  certesa 

acaba  '1  dupte  que  duch ! 

Almodis. 

Veig  que  'Is  dos,  si  fà  no  fd. 

pensem  igual  y  m'  agrada. 

Pere. 

Es  la  primera  vegada 

que  d'  acort  logrem  està'. 

Almodis. 

Efecte  del  sentiment. 

Pere, 

A  creure  '1  mateix  m'  animo. 

Digitized  by 


Google 


FRANCiSGEt  ÜBACH  Y  VINYETA  177 


Almod:s.  Com  soch  estimada,  estimo. 

Pere.  Ab  qui  'm  vol,  faig  igualment. 


ESCENA  XI 

RERENGUER,    ALMODIS,     PERE    RAMON,     PONS,    HUCb,    ADEL, 

patges^  monters^  heralts^  cavallers^  damas^  poble^  etc. 

Durant  la  última  escena,  los  servidors  del  Comte  han  acabat  de  dis^ 
posar  la  taula  guarnida  convenientment  per  un  dinar  de  festa,  ab 
tres  setiSj  un  per  costat y  altre  al  centro,  aquest,  destinat  d  Beren-^ 
guer^  ab  respatller  esculpturat;  voltant  de  la  taula  se  situan  tres 
copers,  per  servir  als  tres  comensals;  d  la  porta  per  hont  5'  han  de 
treure  los  menjars^  un  patje  per  banda  y  desde  la  porta  d  la  tau- 
la dos  ó  tres  monters  per  passar  los  plats.  En  segon  terme  presen- 
ciardn  lo  dinar  de  la  família  comtal  varias  damas  y  cavallers,  y 
aixís  que  7  Comte  entra  en  escena  quatre  heralts  fàn  un  toch  de 
trompetas  d  la  porta  de  la  galeria,  de  cara  al  f oro,  omplintse  in- 
mediatament  las  obèrturas  que  donan  d  n^  ell  d'  una  apinyada 
multitut  de  espectadors,  continguda  per  alguns  soldats  de  llansa^ 
del  servey  del  Comte,  Es  per  demés  advertia  que  V  arreglo  del 
personal  d^  aquesta  escena  queda  al  àrbitre  del  director^  que  V  ar* 
reglard  conforme  li  permetan  los  elements  de  que  disposi^  advertint 
emperò  que  quanta  mes  sumptuositat  desplegue  obrard  ab  més 
propietat. 

Hbralts.  Lo  Comte. 

Berenguer.  Senyora,  Infant; 

de  besar  als  nins  vinch  ara, 

vulgéu  del  espòs  y  el  pare  ^ 

rebre  pau. 
Almódis  y  Pere  Ramon  s*  acostan  d  Berenguer  qui  besa  als  dos  al 
front,  besantlo  la  Comtesa  d  n'  elly  després  V  Infant.  Lo  Comte 
Us  reté  un  moment  en  sos  brassos. 

En  eix  instant, 

Senyor,  ja  que  tals  mercès 

y  tantas  en  un  sol  dia 

m' heu  dadas,  vulgàu  que  sia 

cumplert  mon  anhel.  May  mes 

se  trenque  *1  llàs  del  amor 

que  santifica  la  llar, 

que  si  no  es  per  estimar 

tant  se  val  no  tenir  cor. 

Déume  d  mi  també  la  pau 

«3 


Digitized  by 


Google 


178 


ALMODIS 


Pere.  Apart. 


que  als  altres  jo,  ab  mas  lleys,  dono, 

vulgueu  que  sent  nada  al  trono 

puga  viure  en  mon  palau; 

y  U  pd  que  per  sa  ma  amiga 

lo  Cel  à  ma  taula  posa, 

per  mon  fill  y  per  ma  esposa 

pd  d^  amor  sempre  mes  siga. 
Desprenentse  de  la  muller  y  'I  fill  y  ab  tó  afable  dirigintse  d  ocupar 
son  lloch  en  la  taula.  La  Comtesafa  lo  mateix ^  si  be  nos*  assenta, 
Pere  Ramon  se  fa  omplir  la  copa^  però  *s  repensa  y  no  beu.  Quan 
la  Comtesa  j' ha  assentat^  ho  fd  també  elL  ab  certa  displicència  ^ 
quedant  un  poch  apartat  de  la  taula,  Mohiment  entre  75  servidors 
del  dinar,  però  no  tant  que  puga  desviar  dels  tres  personatges 
principals  P  atenció  del  públich, 

Sondu,  trompeters:  Serviu, 

majordom. 

No  he  tret  encara 

del  Uabi  '1  fel  que  en  sa  cara 

ella  ha  deixat. 
Allargant  la  copa,  la  que  un  cop  plena  dona  al  coper  sense  tastaria, 
Berenguer.  Sospés,  Qué  teniu? 

Pere.  N6,  retfrala  Al  coper.  He  pensat 

que  avans  de  menjar  no  prova. 
Almodis.  Y  menos,  quan  un  se  trova 

fins  à  cert  punt  afectat  Irónich, 

Berenguer.        Ho  està  V  Infant? 
Almodis.  Lo  qu^  heu  dit 

entranya  tanta  tendresa ! 

per  mf  jutjo  d^  ell. 
Berenguer.  Invitantla  d  seure,      Comtesa. 
Pere.  Apart,      Sento  al  cor  esbotzà*  '1  pit. 
Berenguer.         Acostéus,  Pere  Ramon. 
Pere.  La  febre  mon  cap  arbora. 

Almodis.  Voleu  que  jo... 

Pere.  Vos,  Senyora? 

Berenguer.         A  veure  com  correspon 

tant  honor  vostra  hidalguia. 
Pere.  Oh  Deu!  sempre  *l  dupte...  y  ara 

devant  de  tots,  cara  d  cara, 

cóm  puch?...  Imprudent  seria 

portà*  à  la  boca  un  sol  mos, 

que  quan  volgué  à  nit  matarme, 

ara  qué,  qué  podrà  darme, 

que  fatal  per  mi  no  fos! 
Almodis.  Infant! 


Serveixen  d  la  taula. 
Servint  d  Pere  Ramon, 


Apart, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  UBACH  Y  VI  NYKTA  179 

Pere.  Oh! 

Berenguer.  Cóm  no  acepteu? 

Pere.  Impossible,  impossible  es. 

Almoojs.  Potsé*  un'  altra  cosa.^.. 

Pere.  Res, 

Deixàume  per  Deu ! 
Almodis.  Forta  ironia.  Voleu 

de  mon  plat?  Aquest  tal  volta 

haventlo  )o  avans  tastat... 
Pere.  Perquè  vos  heu  cmpenyat 

en  quemenji? 

Aixecant  se  violentment^  fent  caure  7  seti. 
Almodis.  Murmulls  dels  espectadors.  Desenvolta 

m^  apar  la  pregunta. 
Berrügüer,  Mes  murmulls.  Infant! 

Almodis.  Deixàu  d' insistir,  Senyor,  Dreta. 

potser  vos  siga  mellor 

lo  qu'  ell  pensa  està^  ignorant. 
Berenguer.         Oh!  acabem!  Alsantse  Jo  dech  saber... 

tot  hom  que  'ns  escolta  y  mira 

deu  sapiguer...  Infant,  la  ira 

m'ofega!... 
Almoeis.  Sarcdstica»  Féu  que  '1  monter 

porte  un  cà,  d  menjar  d'  això 

que  li  he  servit  jo  mateixa. 
Berenguer.         Deu  de  Deu!     Comprenent  la  intenció.  Murmulls. 
Pere.  Aqueixa,  aqueixa 

la  causa  es! 
Almodis.  Y  ho  diu! 

Pere,  Cóm  nó, 

si  vos  m*  hi  obligueu,  «Comtesa? 
Almodis.  Sentiu,  Senyor,  com  s^  infama 

à  la  estrangera,  é  la  dama 

y  é  la  muller? 
Berenguer.  A  la  ofesa 

deu  seguir  lo  desagravi ; 

^sents.  Infant!  Acostéus  tots 

à  sentir  aquestos  mots. 
Los  circunstants  avansan  uns  passos.  Huch  y  Pons  en  primera  fila^ 
Esplossió  de  furor  en  Pere  Ramon.  Despit  en  Almodis.  Terrible 
neguit  del  Comte  per  lo  rompcment  del  odi  que  mútuament  se  te^ 
nen  las  dos  personas  que  mes  estima  y  manifest  interès  dels  cir- 
qunstants  en  favor  del  Infant. 
Pere.  Sí,  veniu;  just  es  que  acabi 

aquest  torment  sense  ff 


Digitized  by 


Google 


i8ò 


ALMODIS 


que  tots  mos  sentits  desboca, 

un  volcan  surt  de  ma  boca 

fins  ara  recelós  aquí! 

Al  pit. 

Berenguer. 

Que  vas  à  di'! 

Pere. 

Arraserat 
al  nostre  trono  comtal, 
afila  '1  crim  son  punyal 
ab  fel  d'  odi  enmatzinat; 
y  com  r  escorsó  rastrer 
que  arrossegantse  s^  acosta, 
entre  las  sombras  aposta 
é  nit  m'  esperà  al  carrer. 

Cobart,  traydor  y  assessí 

Sensació. 

m'  assaltà,  tal  com  la  fera, 

y  si  be  no  puch  dir  qui  era 

sé  en  cambi  que  ara  es  aquí. 

Pons. 

Son  nom,  Senyor. 

Cavaller. 

Morí  al  punt! 

Berenguer. 

CàUa. 

Pere. 

Ja  no  es  temps. 

Po.ss. 

Lo  nom 
del  traydor ! 

Berenguer. 

Recorda  hont  som. 

Pere. 

Hora  es  que  cayga  demunt 
del  malvat  la  estigma  nostra. 

Berenguer. 

Calla  ja. 

Pere. 

Invoco  r  usatge. 
Senyor,  jo  sé  que  té  hostatge 
lo  malvat  à  casa  vostra. 

Almodis. 

Oh  rabia! 

Pere. 

Y  si  no  sé  encara 
lo  seu  nom  ab  prou  certesa, 
sé  que  U  manté  la  Comtesa 
sé  que  1  coneix  lo  men  pare; 
y  aixís,  quan  aquest  me  crída 
à  taula  à  ocupar  un  lloch, 
no  sé,  viva  Deu,  si  soch 
molt  lluny  de  qui  'm  vol  la  vida! 

Sensació  general  y  murmulls  en  favor  del  Infant,  Berenguer  ferit 

en  sa  calitat  de  pare  y  de  Comte,  pretén  enérgich  fer  prevaleixer 

sa  autoritat; 

ment  res  que  Almódis  ab  refinada  ironia^  intercedeix 

per  en  Pere  Ramon. 

Berenguer. 

Prou,  Infant,  prou  heu  dit  ja 
y  fins  massa.  Deu  de  Deu! 
Fill  y  súbdit,  que  acateu 

Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBACH  Y  VlNYBTA 


l8l 


mas  ordres  precís  serà. 
Almodis.  Senyor,  lo  vostre  fill  es 

y  per  éll  jo  intercedeixo. 
Perb.  Sarcasme!  Res  agraheixo 

que  de  part  vostra  'm  vingués. 
Almodis.  No  per  xó  deixarà  rastre 

en  mi  '1  desagrahiment. 
Perb.  No  sentiu?  Pel  lill  dolent 

prega  al  pare  la  madrastra! 

Magnànima  acció  per  vos,         A  Almodis, 

tant  com  mesquina  per  mf, 

ara  sí  que  podran  di* 

per  tot,  qui  val  mes  dels  dos; 

mes  no  demaneu  jamay  Als  circunstants. 

•que  à  trovà'  '1  culpable  ajudi, 

lo  que  importa  es  que  jo  mudi 

de  conducta...  U  demés  ray; 

però  com  impossible  es 

y  potser  pitjoraria, 

deixaré  la  pàtria  mia 

y  el  palau  barcelonès, 

que  à  la  guerra  cara  à  cara 

val  mes  ab  moros  lluytar, 

que  no  haverme  d*  amagar 

d*  assassins,  prop  de  mon  pare! 
Ademan  de  retirarse,  Berenguer  lo  deté  y  diu  los  següents  versos 

ab  forta  energia» 
Bbrbnguer.         No  serà!  Pons;  vull  saber 

qui  la  nit  ha  passat  fora 

dels  de  ma  casa,  à  quina  hora 

ha  tornat  y  '1  que  anà  à  fer ; 

y  usant  de  tot  lo  rigor 

que  r  usatge  fa  aplicable 

siga  qui  's  vulga  '1  cupable,  Fort, 

mori  al  puntl  De  vil  temor 

vull  també  que  'Is  dos  cureu, 
A  Almodis  y  Pere  Ramon,  Desagrado  en  los  dos. 

y  perquè  à  terme  així  's  duga, 

del  mal  que  pervindreus  puga 

r  un  del  altre  'm  responeu. 
Almodis.  Senyor! 

Perb.  Pare! 

Berenguer.  Veu  de  tró.  Així  ha  de  se*, 

aixís  ho  vull  jo!  Murmulls.  Tots  fora. 

No  soch  lo  pare  que  implora!  Al  fill. 


Digitized  by 


Google 


l82 


ALMODIS 


So  *1  Comte!  A  Almódis, 

Llaujer  mohiment  en  la  generalitat  dels  personatges  de  la  escena 
per  retirarse.  Pons  permaneix  al  costat  del  Comte.  Almódis  mes 
d  la  dreta  y  d  la  part  oposada  de  Pere  Ramon  y  Huch^  aquest 
un  poch  mes  enrera,  Sumament  afectat  per  las  sacudidas  del  cor 
que  acaba  de  rebre^  trovas  Berenguer  tot  seguint  del  arranch  de 
energia  que  acaba,  d"  espressar,  tan  sumament  abatut,  que  té  de 
apoyarse  en  Pons,  de  lo  qual  al  adonarse  Pere  Ramon  y  Almódis 
s*  hi  adelantan  per  sostenirlo^  sent  rebujats  per  ell  ab  energia. 
Pere  Ramon  se  deixa  caure  en  un  setiy  de  colles  d  la  taula  y  lo 
cap  entre  las  mans  s*  es/orsa  en  contenir  lo  plor. 
Berenguer.  Ayl  no  podré, 

no  podré,  Pons,  resistí' 
de  ma  dissort  la  punyida! 
Pons.  Senyor. 

Almoois.  Qu*  es  això ! 

Berenguer.  La  vida 

que  *ls  dos  m'  arranqueu  d'  aquí. 
La  sanch  que  se  ^m  torna  fel 
y  *m  puja  é  glops  à  la  boca. 
Pere.  VuUàuse  apoyà'.  Volentlo  sostenir. 

Almódis.  Avantsantse  al  Infant.   A  mi  'm  toca. 
Berenguer.         Cap  dels  dos.  Permeta  1  cel 
no  m' haja  d*  encomenar 
la  lepra  que  vos  empesta. 
Anem.  il  Pons.  En  la  estancia  aquesta 
ni  sols  s*  hi  pot  respirar. 
Va  per  retirarse  ab  Ponsys*  atura  al  sentir  la  veu  de  Pere  Ramon 
que  V  crida^ja  talment  fora  de  si.  Almódis  aterrada  al  aspecte  del 
Infant  corra  d  ampararse  prop  del  espòs,  qui  al  veure  al  fill  amc" 
nassar  la  madrastra  indignat  fins  al  accés  va  per  malehirlo,  però 
es  deté y  mana  péndrel. 


Pere. 


Berenguer. 
Almódis. 
Peke. 
Berenguer. 


Pere. 


Almódis. 


Pare,  pare,  que  'm  preneu 
lo  únich  que  'm  quedava  al  mon; 
pare,  ma  rahó  *s  confon 
y  esteu  provocant  à  Deu! 
Qué  vols  dir! 

Sàlvam,  espós! 
Que  'm  deveu  1'  amor  de  mare! 
Quan  sàpigas  honrà*  al  pare, 
trobaràs  V  amor  dels  dos. 
Miréuvos  que  d'  un  desastre, 
d^  un  crim,  estem  en  periU!... 
Ah!...         Al  veure  al  Infant  pendre  un  ganivet  de 
taula. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCR  ÜBACH  Y  VINYETA  1 83 

Berenguer.  Malehit!...  Avalantsantse  al  fill, 

Almodis.  Deturantlo.  Es  ton  fill! 

Berenguer.         Prenéulo! 
Pere.  Llensant  lo  ganivet,  Gracias,  madrastra. 
Dos  dels  homes  (T  armas  que  hi  ha  al  fondo^  venen  d  colocarse  der* 
rera  V Infant,  Almódis  queda  agafada  al  Comte  contenintlo. 


TELÓ    RAPIT. 


Digitized  by 


Google 


t84  ALMODIS 


ACTE  TERCER 


Habiudò  de  la  Comtesa  Almódis,  en  lo  palau  de  Barcelona.  A  la  dreta  porta  de  in- 
grés A  la  cambra  dormitori  d' Almódis  y  sos  fills  ab  cortina  arrebossable.  A  laetqnerra 
altra  porta,  mes  petita;  un  triptich  penjant  à  convenient  altura,  ab  una  llàntia  encesa 
sostinguda  ab  un  bras  de  ferro  movible,  collat  A  la  paret,  y  un  reclinatori  de  cara  al 
triptich.  Al  fondo,  A  ma  esquerra  de  cara  al  publich,  porta  de  comuBicació  entre  las 
habitacions  d' Almódis  y  las  demés  del  palau  y  é  la  dreta  una  finestra  de  baix  empit, 
dividida  en  tres  partions,  per  duguas  columnas,  que  figura  treure  al  pati;  entre  porti 
y  finestra  un  banch  llarch,  ab  espatller  alt  y  odosselat  en  tou  sa  extenció  y  damunt 
d' ell  un  tapis  d' assunto  biblich  y  grosser  dibuix.  Setis,  cadira  ab  espatller  esculp- 
tnrat,  taula,  catifas,  etc,  etc. 


ESCENA  PRIMERA 

ADEL,    PONXf. 

Al  aixecarse  7  teló  Adel  està  ajustant  la  porta  dels  dormitoris^  des* 
pres  baixa  fins  aljuglar  qu'  esta  al  mitg  de  la  escena  escoltantlo, 

Adel.  Tractes  son  tractes ;  respondre 

si  à  tu  f  sembla  bé,  podrds; 

mes  en  quant  à  fer  preguntas 

seria  temps  malgastat. 
,Jo  sé  lo  quetinch  de  dirte, 

després  d' ailó... 
PoNTÍ.  Ab  desdeny.  Pària,  esclau. 

Adel.  Esclau!...  Per  forsa  serveixo, 

no  venut  com  altres  fan.  Ab  intenció, 

PoNTÍ.  Això,  qué  vol  dir? 

Adel.  Preguntas. 

PoNTÍ.  Digas  perquè  ra'  has  cridat.        Ab  tó  sech. 

Adel.  Tu  no  est  esclau,  mes  serveixes. 

PoNTÍ.  Soch  lliure. 

Adel,  Los  trists  instans, 


Digitized  by 


Google 


FIUNCESCH  ÜBACH  Y  VINYETA 


PONTÍ. 

Adbl. 


Pbirrí. 

AOEL. 


Despreci, 


PONTÍ. 

Abel. 


PbWTf. 
AOEL. 


curts  óüarchs,  en  que  sens  amo 
vilas  y  castells  rodant, 

de  caritats  tens  de  viure 
fruyt  d' adulació  y  no  guany, 

besas  mans  que  potsé-tpegan 
Menteixes.  ® 

Sens /erU  cas.  Aixfsfa'Icà 

Esclavitut  voluntària 

ab  nom  diferent. 

Duasparaulasyfora. 

Tu  tal  volta  no  has  vist  mav 

una  planuna,  una  mar 
Mca  y  convertida  en  platja 
que  té  oassis  per  palaus      ' 
que  son  de  qui  primé' hi  entra 
y  Is  pert  tot  hom  qui  se'n  va. 
Al  ínoh.hàReyque•tmani 

ni  Uey  que  t'abati '1  can-        au     .      • 

abuncaballyunlia'í;      ^*  ""««""«- 

per  tota  ton  ple' anirís 

sense  por  àtraydorías 

que  't  fassa  la  veu  baixar 

Ningú  hi  paga  sou  ni  '1  cobra 

butxms  ni  senyors  no  hi  han' 

oshonzontssoninmensos. 
1  «nica  tenda  l' espay 

quan  surt  lo  sol  re 'tfà  ombra 

tens  simouns  per  alenar 

y,  fora  lo  que  Alà  vulga 

re  aixiqueix  ta  Uibertat  ' 

Vols  deixar  de  tenir  amo 
per  sempre? 
fredament.  a 

n  I  j  ^  ^""•  P'•eu  seré? 

Del  desert  en  la  planuria 
un  sol  enemich  hi  hà, 

que  beu  abpler  la  sanch  nostra 
y  en  saboreja  la  carn- 

í'l'*  *™7»  «bell,  si 'no '1  mata, 
sucumbeix. 

No  sé  matar. 

Pensa  juglar  en  que '1  Comte 

pres  té  al  fill,  d' ell  enutjat, 

34 


i85 


Resolt, 


Digitized  by 


Google 


lS6  ALMODIS 


y  quan  1^  amo  està  en  desgrada, 
poca  cosa  'n  treu  V  esclau. 

PoNTÍ .  Per  qué  de  lo  que  à  mi  'm  brindas 

no  te  'n  vols  tu  aprofitar? 

AoEL.  Juglar,  no  puch  contestarte; 

mes  si  'm  trovava  à  la  mà 
r  or  que  pugues  redimirme 
per  la  vida,  ó  be  U  punyal 
que  al  lleó  arranqués  la  vida, 
per  darme  la  llibertat... 

PoNTÍ.  Matarias.^ 

Adel.  No  'm  preguntis. 

PoNTÍ.  Lliure  serà  avuy  V  Infant. 

Adèl.  Mala  sort  se  V  hi  ha  girada, 

y  el  que  ara  presó  ha  estat  ja, 

qui  pot  dir  si  una  altra  volta 

de  presó  no  passarà? 

Servf  à  un  príncep  ó  be  à  un  altre 

tot  es  hu;  qui  pobre  ha  nat 

y  à  servir  la  sort  V  obliga, 

qu*  es  lo  mateix  que  se^  esclau, 

deu  escursar  quant  mes  puga 

lo  servey  y  aumentà'  '1  guany; 

la  forsa  rebla  cadenas, 

lo  diner  las  fa  trencar.  Pausa. 

PoNTÍ.  Y  res  mes  no  tens  à  dirme? 

Adel.  Respónme  tu. 

PoNTÍ.  A  ferho  vaig. 

Digas  à  *n  aquell  qui  siga 
que  tals  propostas  me  fa, 
que  va  una  gran  diferencia 
desde  assessino  à  juglar. 
En  ma  vida  aventurera, 
pobre,  lliure  y  sempre  honrat, 
jamay  V  or  m*  ha  fet  cap  falta 
y  en  cabanyas  y  en  palaus, 
alta  he  pogut  dur  la  testa 
y  estendre  neta  la  mà, 
no  havent  d'  abaixar  la  vista 
ni  d'  un  mot  desdirme  may, 
que  per  mes  que  '1  crim  à  voltas 
se  ^ns  presenta  coronat, 
no  per  cert  à  tots  enlluerna, 
algú  '1  pot  à  fit  mirar, 
y  aquest  algú  es  lliure  sempre, 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  UBACH  Y  VINYETA  187 

mentre  1  crim  sempre  es  esclau, 

qu'  es  la  conciencia  qui  us  lliga 

y  es  r  honra  la  llibertat. 
Adcl.  Potsé^  hauràs  de  penedirte 

de  lo  que  rebujas?  Desayrat. 

Poirrf.  May! 

y  à  saber  que  'm  demanavas 

per  això,  no  hauria  entrat. 
Adel.  Oblida  donchs  ta  vinguda. 

PoNTÍ.  Ho  faré. 

Adkl.  Y  del  qu'  hem  parlat. 

PòNTÍ.  Veurem  si  puch. 

Adel.  Conseguirho 

t*  interessa.  Mitg  amanessant. 

PoNTÍ.  Y  si  nó,  esclau? 

Adbl.  T  he  dit  que  no  'm  pr^untesses. 

PoNTÍ.  Algú  't  pot  fe*  contestar.  Irónich. 

Adel.  Sols  qui  à  tu  callarte  fasse.  Irónich, 

PoNTÍ.  Lo  mateix. 

Adel.  Aixís,  juglar, 

fes  à  tu  primer  no  *t  trove. 
PoNTÍ.  Guardat  d*  ell,  que  't  s^;ueix  ja. 

Lojuglar  se  retira  per  la  porta  del  fondo.  Adel  5*  atura  un  moment 
en  ella  mirantlo  partir,  durant  lo  qual  surt  Almódis  de  la  dreta 
caminant  ab  precaució,  com  si  temés  despertar  d  algú. 


ESCENA  II 

ALMODIS,     ADEL. 

Almodis.  Al  fi  s*  han  dormit.  Ditxosos, 

ditxosos  eUs  que  al  clucar 
los  ulls,  pot  florf  en  sos  Uabis 
un  sonrís  angelical. 
Somnis  de  color  de  rosa 
seran  los  seus,  mes,  qui  sab 
si  tindran  molta  durada 
6  si  algú  Is  esbar)ir&.^ 
Oh,  nó,  nó,  dormiu  sens  témer, 
vostra  mare  està  vetllant. 
Ah,  ets  tu? 
Adonantse  i*  Adel  d  un  mohiment  d*  aquest. 

Adil.  Jo,  qu*  esperava 

lo  que  vos  serviu  manar. 


Digitized  by 


Google 


i88 


ALMODIS 


Almodis.  Vetllar  per  mos  fills  y  fora, 

vetllar  per  ells  sens  descans, 
que  aixís  que  '1  perill  que  corren 
ells  y  jo,  siga  passat, 
promesa  't  faig  que  à  ta  pàtria 
lliure  y  rich  t'  entomaràs. 

Aeel.  Si  avans  vostre  espòs  lo  Comte 

pels  monters  no  'm  fa  penjar. 

Almodis.  Tems  potser  que  t*  abandoni. 

Adel.  Si  es  condició  del  esclau 

no  tenir  voluntat  pròpia 
y  per  la  del  amo  obrar, 
no  sé  perquè  se  '1  condemna, 
quan  es  V  amo  lo  culpat. 

Almodis.  Quan  en  Pons  à  tu  *t  pregunti, 

que  no  t^  has  mogut  diràs 
de  ma  cambra,  y  que  vetllavas, 
diré  jo,  prop  dels  Infants. 

Adel.  Serà  prou. 

Almóois.  Soch  la  Contesa 

y  es  en  Pons  lo  meu  vassall. 
Y  el  juglar? 

Adel.  Esquerp  se  mostra, 

orgullós. 

Almodis.  Si?  per  ell  fa. 

He  volgut  sortir  de  dupte, 
ara  sé  com  dech  obrar. 
Vés,  Adel,  vés  y  no  temes, 
véjat  lo  Comte  sentat 
prop  del  Uitet,  que  creyentme, 
ta  llibertat  vas  guanyant 
y  tan  com  mes  fidel  sigas 
mes  prompte  la  lograràs. 

Adel.  Cumpleixo,  donchs. 

Entra  per  la  porta  d'hont  ha  surtit  Almodis. 


ESCENA  III 


almodis. 


Ja  ets  tu  r  únich 
ab  qui  puch  jo  confiar. 
^L'  únich?  nó;  sols  per  ser  mare 
algú  mes  m'  ha  d'  ajudar, 


Digitized  by 


Google 


PRAKCBSCH  UBACH  Y  ^INYETA  1  8q 

si  no  1  Cel...  qualsevol  altri 

que  à  mos  íiUs  guardi  de  mal, 

que  à  faltarlos  jo  ^qué  fora, 

qué  fora  d*  ells?...  Disputàls 

podria  algun  germanastre 

lo  que  per  dret  els  pertany, 

lo  que,  sí,  jo  ja  puch  dirmho, 

lo  que  6  mi  tan  greu  me  sab 

que  à  en  Pere  Ramon  pervingui 

y  no  à  n'  elb.  ^Per  qué  al  finar 

las  mares,  no  han  d*  emportarsen 

sos  ullets!  Si  ellas  se  ^n  van 

qui  estimarà  als  pobres  órfens!... 

A  nou  empelt,  novells  tanys!... 

Si  del  Comte  soch  la  esposa 

^mos  fills  qué  han  de  ser.  Infant! 

Culpa  no  es  pas  d'  ells  ni  meva, 

que  si  un  Comte  Us  ha  engendrats 

y  tenen  mare,  sa  mare 

lo  comtat  te  de  guardàls, 

que  això  la  naturalesa 

y  r  amor  m*  han  imposat. 

Dormiu,  fills  de  mas  entranyas, 

que  la  vetlla  jo  vos  faig        Mirant  d  la  dreta, 

y  ja  que  us  es  pare  un  Comte, 

sereu  Comtes  jDeu  me  val! 

sinó,  sinó...  ho  tenen  d*  ésser; 

costi  '1  que  costi,  ho  serínl 
Arranch  de  resolució  avansant  uns  passos  al  proceni.  Lo  Comte 
que  s*  ha  presentant  d  la  porta  del  foro  d  temps  de  sentir  los  der* 
rers  sis  versos,  va  baixant  ab  molta  pausa  fins  trovarse  al  costat 
d' AlmódiSy  al  dir  aquesta  *ls  derrers  mots.  Sorpresa  passatgera 
en  Almódis. 


ESCENA    IV 

ALMODIS,    BERENGUER. 

Bbrengubr.         Això  'm  sembla,  esposa  meva, 

que  molt  poch  ho  haveu  pensat.    Ab  a/abilitai, 
Almodis.  Ah!  Senyor... 

Berenguer.  De  lo  &  que  obliga 

r  amor,  só  exemple  parlant, 

quan  sols  per  ser  sirvent  vostre 


Digitized  by 


Google 


igo 


ALMODIS 


Alicodis. 
bsremguer, 

Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 


Berenguer. 


no  he  fet  penjar  ja  al  esclau. 
Molt  amistosament,  però  fentli  comprendre  que  sah  tot  lo  que  ha 
passat. 

Vos  creyeu. . . 

Jo  crech,  Almódis, 

que  r  amor  vos  pot  cegar. 

Qué  pels  fills  no  ha  d*  afrontarse? 

Lo  crim.  Sech. 

Y  ahont  heu  trovat 

que  res  del  que  fa  la  mare 

pels  fills,  siga  crim  jamayl 

En  r  odi  de  la  madrastra. 

En  esta  passió  infernal  Enardintse, 

que  als  pares  pervertf  intenta 

y  fe*  enemichs  als  germans, 

tornant  en  petons  de  Judas 

los  que  *ls  uns  als  altres  fan. 

En  esta  passió  de  fera 

à  la  del  tigre  semblant, 

que  perquè  sos  cadells  menjin 

rastreja  y  espia  'Is  caus 

hont  puga  robar  niaradas 

d'  altres  mares,  |Deu  me  val! 

En  esta  nega&ió  folla 

de  tot  sentiment  humà, 

que  al  capdevali  ens  duria 

fins  al  estrem  de  pensar 

si  quan  Deu  en  lo  Calvari 

per  mare  'ns  volgué  donar 

à  la  seva,  olvidaría 

de  di'  À  son  cosí:— Tu,  Joan, 

aquí  tens  à  ta  madrastra. 

Mare,  à  mon  cosí  pendràs 

per  fillastre. — Oh  nó,  desvari: 

quan  Deu  aixís  no  parlà, 

tots  los  que  igual  pare  tingan 
per  forsa  han  de  ser  germans, 

y  qui  en  sos  cors  1'  odi  encenga, 

serà  un  vil,  un  criminal.  Pausa. 

Calleu,  Almódis? 
AuiODis.  Pensava 

en  lo  que  haveu  dit.  A  Joan 
digué  Jesús  que  per  mare 
prengués  la  seva...  j  honrar 

à  sos  pares  los  fills  deuhen. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCR  VBACH  Y  VINYETA  IQI 

^Sabeu  vos  si  ho  fa  V  Infant? 
Refinada  ironia:  Berenguer  la  mira  un  moment  fit  d  fit  y  diu  ab 

molta  gravetat. 
Bbrbiguer.         Es  lo  xich  qui  al  gran  ensenya, 

6  al  revés?  Sémblam  del  cas, 

Almódis,  que  en  lo  que  passa 

aquí  devem  tots  pensar. 

Ab  vos  ha  faltat  en  Pere, 

ab  mi,  de  tot  hom  devant; 

mes  jo,  à  mi  mateix  m'  acuso 

d'  haver  durament  estat, 

ab  ell,  y  en  vos  sémblam  veure 

r  im^nals  que  1  decanta  al  mal. 
Almódis  roda  'I  capy  sonriu  ab  incredulitat. 

^Que  nó?  Ja  us  he  dit,  senyora, 

que  à  no  estimarvos,  V  esclau 

penjaria  d'  una  forca 

6  r  hauria  esquarterat. 
Almódis.  Tal  com  allí  '1  veyeu  ara, 

la  nit  ha  passat  vetllant. 
Signant  dins  la  porta  de  la  dreta.  Ara  es  Berenguer  qui  roda  el  cap 
y  sonriu  incredulament;  mes  tot  seguit  pren  entre  las  sevas  la  ma 
de  la  Comtesa  y  cercant  portar  la  rahó  en  ella^  se  li  dirigeix  ab 
molta  afabilitat. 
BcRENGum.        Guardins  d'  aquestos  impulsos 

vull  à  tots;  mon  fill  vindrà 

à  donarvos  sas  disculpas, 

perquè  aixís  jo  li  he  manat, 

fentli  entendre  que  à  prechs  vostres 

la  pressó  li  faig  alsar. 

Del  amor  que  pugau  durme 

poséune  en  ell  la  meytat, 

pensant  qu*  es  sanch  de  mas  venas 

y  carn  de  ma  pròpia  carn. 
Almódis.  Així  ho  faré;...  mes  si  us  sembla 

que  un  consell  us  puga  dar, 

vos  tinch  de  fer  recordansa 

com  molts  cops  la  pròpia  sanch 

ens  posa  en  perill  la  vida... 

y  havem  de  femos  sangrar. 
Berenguer  se  fa  un  pas  enrera  mirdntsela  ab  indignada, 
BERKNGtnw•         Almódis...  no  es  pas  cap  mare 

qui  diu  això! 
Almódis.  Confosa.  Dir  vritats... 

Berenguer.         Esposa:  de  gota  en  gota  MoUa  severitat. 


Digitized  by 


Google 


19^  ALMODIS 


r  aygua  forada  ^1  penyal. 

Junts  en  concili  los  bisbes 

à  Girona,  han  disposat 

que  ab  las  mullers  repudiadas 

los  marits  han  de  toraar. 
Almodis.  M'  amenasseu!  Redressantse. 

Berbngubr.  Ab  calma,  L*  arbre  estèril 

que  dona  ombra  y  perfums  grats 

preferit  es  sempre  al  arbre 

que  dona  lo  fruyt  corcat. 

Féu  que  1  fruyt  corcat  no  cayga;  Recalcant  la  frase. 

féu  à  tots  mos  fills  germans, 

y  féu  que  cumplir  no  tinga 

lo  que  U  concili  ha  manat. 
Almodis.  Berenguer!  Indignada. 

Berenguer.  Sent  tan  hermosa, 

no  sereu  bona?  Tornant  d  la  afabilitat, 

Almodis.  Sofocada  de  ira.  Sí  tal. 

Berenguer.  L'  Infant  es  aquí. 

Prenentli  la  mdy  besantli.  Almodis  s*  es f or  sa  d  sonriure  y  respon 

després  d*  un  moment. 
Almodis.  Donchs,  qu*  entrí. 

Aixls  que  Berenguer  passa  la  porta  del  fondo ^  corra  Almodis  d  la 
dreta  y  fa  d  Adel  ab  veu  ronca  per  la  ràbia,  lo  crit  que  5*  in- 
dica en  lo  didléchy  girantse  instantaneament  invita  d  Pere  Ra- 
mon^ que  ab  Pons  apareix  y  5'  atura -al  fondo,  d  que  passi  avant. 
Almodis.  Vetlla,  Adel.  A  la  dreta.  Podeu  passar.  Al  Infant, 


ESCENA  V 

PERE   RAMON,    ALMODIS. 

Pere.  A  vos  lo  Comte,  à  regraciàus  m^  envia     Avansant. 

la  llibertat  que  à  vostres  prechs  m'  ha  dada. 
Almodis.  Y  per  forsa  veniu,  que  així  ho  demostra 

entrà^  à  ma  cambra  sens  deixar  la  espasa. 
Pere.  Cert  es;  mes  com  dels  fills  no  ^s  desconfia... 

Almodis.  Com  al  fi  la  Comtesa  es  una  dama... 

Pere.  De  vos  he  temut,  cert,  encara  temo 

y  aixís  obehir  dech  sense  queixarme. 
Deixant  la  espasa  en  un  recà  del  banch  del  fondo, 

per  mes  que  veja  estar  à  V  una  porta 

r  esclau,  y  en  Pons  de  centinella  en  1*  altra. 
Almoms.  iPí  qué  heu  vingut.^  Bruscament, 


Digitized  by 


Google 


riULNCBSCH  UBACH  T  VINYETA 


193 


PXRB.  A  despedirme.  Pésam 

idonarvos  aquest  pler;  mes  de  mon  pare 
veig  la  vida  en  perill  pels  nostres  odis 
y  allunyantme  d'  aquí,  pretench  salvaria. 

Almodis.  Ab  vos  se  'n  va  '1  perill. 

Pbrs.  Nó»  que  jo  '1  fujo 

perquè  no  pot  lo  Comte  deslliurarsen. 

Almodis.  ^Que  nó^ 

PKrc.  iQue  nó! 

Almodis.  Oh  Deu,  quanta  ventura 

si  això  resultés  cert!  mes  per  desgracia 
de  Girona  '1  concili,  hont  influhiren 
las  instancias  de  vos  y  d'  alguns  altres, 
permet  à  en  Berenguer  mudar  d^  esposa, 
perquè  son  fill  puga  mudar  de  mare; 
son  fill  qu*  enveja  dels  germans  la  herència, 
son  fill  que  sent  cremar  en  sas  entranyas 
lo  foch  d'  una  ambició  que  no  té  límits, 
que  '1  son  li  roba  y  de  tentàl  no  's  cansa. 
Fujíu,  fujíu!  mes  no  vos  feu  la  víctima; 
fujíu  la  tentació  de  danyà*  als  altres, 
qu^  es  r  ombra  de  la  vostra  condencia 
qui  matzinas  compon  y  punyals  alsa. 

PcRE.  Y,  donchs,  soch  una  fera  y  d'  agrahirli 

seria  à  qui  l(^rés  exterminarme! 
No  ho  seré  tant,  quan  tinch  las  mans  inmóvils 
sens  ofegàus  al  coll  semblants  paraulas ! 
Dignas  argúcias  son  de  vos  aquestas, 
de  vos,  que  sent  prou  bella  y  jove  encara 
heu  tingut  tres  marits  sense  ser  viuda, 
per  portar  en  tres  casas  la  desgracia ! 

Ab  despreciaiiva  frase  que  per  moments  va  exaltant  mes  y  mes  lo 
rencords  despit  d*  Almodis. 

Almodis.  Calleu,  Infant!  Ab/orsa. 

PcRx.  Irònicament.  Si  us  faig  ma  despedida. 

Almodis.  La  derrera  sigues. 

Pbre.  En  vostra  cara 

posà  tantas  bellesas  la  natura 
que  '1  cor  se  'n  ressentí,  y  com  las  estàtuas 
qu'  heu  fetas  treballar  per  la  Seu  nova, 
hermosa  sou,  mes  no  teniu  entranyas. 
Y  encara  intentan,  {viva  Deu!  ferm  creure 
que  vos  ma  llibertat  heu  recaptada! 

Almodis.  Y  donchs  no  ho  heu  cregut? 

PxRE.  Y  vos  podriau? 

a5 


Digitized  by 


Google 


194 


ALMODIS 


Almodis.  Dit  d' un  pare... 

Pere.  Ni  aixís. 

Almodis.  Ja  m' ho  pensava. 

Pers.  Que  bé  que  'ns  coneixem!...  perxó  m' allunyo, 

perxó  al  sentíus  queixar  d*  injuríada 
per  mos  temors,  dich  jo: — Sabia  es  n'  Almodis. 
Demà  per  son  esclau  farà  matarme 
y  dirà  al  Comte  que  al  voler  feriria 
veyentme  descubert,  ma  pròpia  ràbia 
ab  mi  finia!  ^no  es  vritat,  senyora? 
un  sotrach  de  cervell,  una  glopada 
de  sanchs...  que  bé  que  ^ns  coneixem!  mes  tócam 
vetllar  per  1*  honra  y  la  salut  del  pare 
que  d^  afronta,  senyora,  *s  moriria, 
si  U  crim  ab  sa  familía  emparentava! 

Almodis.  Partiu  y  donchs  ben  lluny  y  partiu  prompte 

si  ab  vos  lo  crim  aquest  te  d'  allunyarse. 

Ademan  de  retirarse.  Pere  Ramon  fa  uns  passos  en  direcció  d  la 
porta  de  la  dreta,  ab  intent  d*  entrar  d  veure  sos  germanets^  fills 
d^  Almodis:  mes  aquesta  desaf orada  li  priva  V  acció  cubrint  ab 
son  cos  lo  pas  de  la  porta, 

Pere.  Deixàu  que  '1  derrer  bes  als  germans  done 

y  cumplertas  seran  las  vostras  ansias. 

Almodis.  Ah,  nó,  això  no  es  possible! 

Pere.  Gosariau 

privarmen? 

Almodis.  Sf,  que  hi  ha  petons  que  matan! 

Pere.  Serà  U  del  escursó. 

Almodis.  Vos  podeu  dirho. 

Pere.  Jo  moro  desde  '1  jorn  que  vau  besarme 

al  feuse  '1  Comte  sa  muller,  que  besos 
d' esi^rsó  m'  han  estat  los  de  madrastra. 
Ah,  dona  Almodis,  dona  Almodis!  pérdrens 
à  tots  heu  de  lograr!  Cada  paraula, 
cada  mot  que  us  escapa  de  la  boca, 
un  altre  dart  ve  à  ser  que  al  pit  se  'm  clava 
forjat  en  la  fornal  dels  vostres  odis, 
trempat  d^  alguna  yena  en  las  entranyas; 
perquè  al  entrar  aquí,  mas  sanchs  rejira 
fentlas  vessar  del  cor,  bullent  s*  escampan 
com  un  torrent  per  dintre  de  las  venas 
y  muntantme  al  cervell,  la  rahó  apagan. 
Que  no  besi  als  germans!  això  m'  esplica 
que  coneixeu  matztnas  preparadas 
per  passar  d*  una  boca  à  V  altra  boca, 


Digitized  by 


Google 


PRANCBSCH  UBACEf  Y  VINYETA  ígS 

matant  à  qui  las  reb  &ens  danyà^  al  altre! 
Això  m'  avisa  lo  que  Is  nins  han  d^  ésser 
per  r  odi  bressolats  en  vostra  falda 
mala  madrastra  te  de  ser  per  forsa 
qui  aspira  de  Cains  à  dirse  mare! 
Oh!  y  que  menjàs  del  vostre  plat  volguéreu! 
que  us  demane  perdó  lo  Comte  mana! 
que  no  bese  als  bessons!...  ^Qué  m' assegura 
que  en  sos  fronts  las  matzinas  no  heu  posadas? 
Ira  de  Deu!  féulos  besà^  à  ma  vista, 
féulos  besar,  senyora,  V  un  à  1'  altre, 
que  per  qui  té  sospitas  com  las  vostras 
provas  d'  aquestas  no  son  prou  encara. 
Quelcom  deu  ferho  que  'Is  marits  vos  deixin 
després  y  tot  d'  havervos  feta  mare! 

Franca  y  ardorosa  manifestació  del  odi  que  sent  en  vers  la  Com^ 
tesa,  Despreciy  rencunia,  temor,  ironlay  encara  altres  sentiments, 
que  del  mateix  se  desprenen^  han  de  donar  forsa  y  colorit  d  *« 
aquest  parlament^  durant  lo  qual  d  duras  penas  pot  Almódis  con^ 
tenir  la  violenta  esplosió  de  la  enemistat  ab  que  correspon  al  In-* 
fant. 

Almodis.  Cóm  no  se  us  clava  un  cranch  en  mitg  la  llengua 

per  cad'  una  y  no  mes  d*  eixas  paraulas! 
Oh!  sí,  triuníi  '1  concili  y  repudíim 
tot  d'  una,  si  així  ho  vol,  lo  vostre  pare! 
néguim  V  amor  ab  que  lo  meu  inspira 
y  préngam  los  íillets  de  mas  entranyas! 
si  per  salvàm  d^  això  tinch  de  volervos 
com  à  íill!  Oh,  jamay!  Cent  cops  malhaja 
qui  deshonri  tal  nom  afavorínthi 
à  sers  que  no  han  nascut  de  sas  entranyas! 

Pbre.  Sí,  sí,  y  malhaja  '1  íill  que  ingrat  oblida 

r  amor  incomparable  de  la  mare, 
per  una  dona  qualsevol  que  intenta 
borrar  fins  de  son  nom  la  recordansa, 
y  à  qui  fer  hort  al  orfe  se  proposi 
volguent  amor  de  íill  de  qui  es  madrastra! 
Fassi  la  sort  que  dels  que  ha  dut  al  ventre 
siga  oblidada  per  V  amor  de  un'  altra! 

AuüODis.  Oh  ràbia!  execraciò  de  la  natura. 

Adel,  Adell...  fínescan  los  ultratges. 

Perc.  Entreu,  Pons  d'  Ullastrell! 

La  exaltació  if  Almódis  arriba  d  la  ceguera  yfa  un  crit  terrible  al 
esclau^  en  lo  que  f  hi  endevina  una  resolució  criminal,  Pere  Ramon 
crida  d  Pons,  que  ha  quedat  d  la  porta  del  fwdo^  entrant  en  ri« 


Digitized  by 


Google 


196 


ALUOblS 


cena  d  la  vegada  V  esclau  de  la  Comtesa  y  el  familiar  del  Comte, 
de  lo  que  adyertida  Almódis,  conté  ab  T  actitut  d  Adely  se  dirigeix 
d  Pons  ab  altaneria^  fa  retirar  al  esclau  y  despedeix  al  Infant, 


ESCENA  VI 

ALMODIS,  PERE  RAMON,  PONS,  ADEL. 

Almodis.  Almódis  al  veure  d  Pons.  Oh!...  ^-Qué  voliau? 

Qu'  es  que  us  obliga  é  trepitjar  ma  cambra 
quan  I  per  tot  hom  que  cavaller  se  crega, 
per  ser  la  de  una  dama,  es  prou  sagrada? 
Pots  retirarte,  esclau;  vull  estar  sola, 
sentiu?...  Aneu  à  dir  al  vostre  pare 
del  modo  qu^  heu  cumplert  los  seus  dèsitjosl 
Pere.  Y  V  exemple  també  qu'  heu  volgut  darme. 

Retiranse  Adel  per  la  dreta  y  Pere  Ramon  pelfondo^  aquest  deixant 
olvidada  la  espasa.  Almódis  se  deixa  caure  en  una  cadira  rebre^ 
gant  nerviosament  lo  mocador.  Pons,  després  if  una  xica  pausa, 
adalanta  uns  passos  y  se  li  dirigeix  ab  molta  calma  y  respecte. 

ESCENA  VII 


Pons. 


Almódis. 
Pons. 
Almodis. 
Pons. 


almodis,  pons. 

Soch  vell,  senyora;  he  vist  néixer 
al  Comte  y  amor  li  duch. 
Comtesa,  us  sembla  si  puch 
la  vostra  atenció  merèixer? 
Un  volcan  es  lo  palau 
y  per  culpa  dels  de  fora 
Nó,  qu'  es  pels  de  dins. 

Senyora... 
Sé  lo  que  passa. 

Si  us  plau 
escoltar  consells  de  vell 
que  la  esperiencia  abona, 
reflexioneu  una  estona 
sobre  V  estat  del  donzell, 
sobre  '1  vostre,  '1  dels  bessons 
y  també  en  lo  de  son  pare, 
reflexioneuhi  que  encara 
sou  )ove  y  las  impressions 


Digitized  by 


Google 


FRANCiSCH  UBACH  Y  VlNYtTA 


197 


que  d  la  fantasia  exaltan, 
com  un  cavall  desbocat 
arrastran  al  desgraciat 
à  qui  seny  y  bon  cor  faltan. 
Almodis.  ^Heu  acabat?  Sens  maures  de  sentada. 

Pons.  Nó. 

Almodis.  S^uíu. 

Pons.  Pare  amant  y  fael  espds, 

entre  V  Infant  y  entre  vos, 
malalt  lo  Comte  y  febriu, 
un  sol  instant  no  reposa 
tement  ignorats  perills, 
que  si  estima  molt  als  fills 
no  estima  poch  à  la  esposa. 
AuiODis.  Finéu.  Fredament y  sens  mirarsel. 

Pons.  Pel  bé  del  comú 

y  ab  franquesa  catalana» 
jo...  ja  sabeu  que  us  demana 
lo  pobre  vell. 
Sumament  conmogut  y  afectat  per  lo  poch  apreci  que  fa  d*  ell  la 

Comtesa. 
Almodis.  Atxecantse.  Ben  segú*. 

Que  m*  oblidi  de  qui  soch 
y  ^m  rebaixi  ab  qui  'm  maltracta. 
Pons.  Oh!  nó.  Una  paraula,  un  acte       Rectificantla, 

d*  abnegació,  per  dar  Uoch 
i  que  la  rahó  son  imperi 
puga  de  nou  recobrar, 
y  del  palau  en  la  llar 
caliu  d'  amor  tomi  é  haverfai. 
Caliu  hont  sempre  ha  trovat 
la  família  sa  ventura 
y  que  mentres  dura  ell,  dura 
la  nostra  felicitat; 
que  no  hi  hà  glòria  ni  honor, 
poder,  ciència  ni  riquesa, 
com  la  pau:  qu^  ella  es,  Comtesa, 
del  home  '1  mellor  tresor. 
Almodis.  Y  bé,  es  cert.  Podeu  anar. 

Pons.  Sempre  en  Pons  vos  ha  tingut 

per  dama  d' alta  virtut... 
Almodis.  Que  may  n*  arribi  à  duptar. 

Aneu. . .  Signantli  la  porta. 

Pons.  Oh!  Ressentit. 

Almodis.  Aneu  vos  dicfa, 


Digitized  by 


Google 


igS 


ALMODIS 


que  ja  us  he  sufert  bé  proü. 
Pons.  Ólyideu  qui  soch? 

Almoeis.  No  sou 

mon  vassall?  Cansada  estich 

d^  escoltà*  à  joves  y  vells 

impeitinencias  y  novas; 

aneu  à  cohcellar  joves; 

jo  vull  obras,  no  concells. 
Pons.  Una  súplica  no  mes. 

ALMODts.  Ni  mitja.  Rebufant  escoltaria. 

Pons.  Per  Deu,  senyora. 

Almodis.  Ja  que  vos  no  surtiu  fora, 

me  *n  vaig  jo! 
Retirantse  ah  desagrado  per  la  dreta. 

ESCENA  VIII 

PONSy   ADEL. 

Pons.  Orgullosa  es, 

y  del  orgull  may  al  mon 

res  de  bo  n*  ha  pervingut. 

Castells  mes  alts  han  caygut, 

y  é  la  f  í  en  Pere  Ramon 

hereu  del  Comte  ha  nascut. 

Mal  camí,  Almódis,  seguiu; 

malas  arts  T  ambició  us  dona 

que,  ó  m'  enganyo,  ó  veig  motiu 

per  creure,  que  ab  la  corona 

un  dogal  als  fills  guarniu; 

y  si  mentre  es  temps  encara 

vostre  cap  no  sereneu, 

pels  bessons  de  qui  sou  mare 

à  ser  padrastre,  à  son  pare 

vos  mateixa  obligareu. 
Sent  remor  y  girantse  s*  adona  del  esclau;  d  sa  vista  *s  recorda  de 
las  investigacions  que  Berenguer  li  té  encomenadas  y  vol  endur^ 
sel  per  interrogarlo.  Adel  se  escusa  seguirlo  y  respon  ab  reserva^ 
dsaspreguntas, 

U  esclau.  Ahl...  Adel? 
Adbl.  Senyor. 

Pons.  Apart.      Sens  dupte  m'  espiaria. 
Adbl.  Apart.      Caure  à  sas  mans  no  voldria. 
Pons.  Seguéixme. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCR  VhACH  Y  VINYETA  I99 


Adil. 

Féume  1  favor 

que  m*  ho  diga  qui  deuria. 

Pons. 

Ho  maaa  1  Comte. 

Adel. 

L'  esclau, 

reb  ordres  d*  un  amo  y  fora. 

Pons. 

Es  r  espòs  de  la  senyora. 

Adel. 

Si  i  'n  ella  manarmho  plau, 

soch  vostre  desd^  aquest*  hora. 

Pons. 

Fidel  ets. 

Adel. 

La  esclavitut 

la  pròpia  llibertat  lliga. 

Pons. 

Es  cert.  ^Dígam?... 

AOEL. 

A  ser  mut, 

sort  y  cego  també  obliga 

la  sort  que  m*  ha  capigut. 

Pons. 

Seràs  lliure,  viva  Deu! 

Adel. 

Des  que  'm  van  esclavisar 

res  del  qu'  he  fet  es  fet  meu; 

r  amo  es  lliure  per  manar 

y  r  esclau.  .  obehir  déu. 

Pons. 

Prou  has  dit. 

Adbl. 

Res  que  de  vos 

sapigut  ja  avans  no  fos. 

Pons. 

Cert;  retirat. 

Adel. 

No  puch  pas 

mentre  aquí  'ns  trovem  tots  dos. 

Pons. 

Ah!                                 Endevinant  P  inteneió. 

Adel. 

Senyor. . .               Saludant  per  escusarse. 

Pons.  Anantsen.  Tu  parlaràs. 

ESCENA  IX 
.     ,  adel,  pontí. 

Adel.  Aquest  es  de  tots  ells  1'  únich  que  temo. 

De  sos  ulls  negres  la  insistent  mirada 
oom  la  serp  à  V  aucell,  glassat  me  deixa 
y  r  ardor  de  mas  sanchs  tant  tost  apaga. 
La  llibertat  tinch  de  guanyarme  prompte 
ó  no  reveig  las  afrícanas  platjas. 
Prenga  l' Infant  lo  derrer  son,  no  trígue 
y  las  palmeras  de  la  mare  pàtria 
del  esclau  redimit  à  escoltar  tomen 
las  cansons  per  tant  temps  aquí  tancadas.    Al  pit ^ 


Digitized  by 


Google 


200  ALMODIS 

L' Últim  servey  y  mas  cadenas  trenco, 

demà  soch  lliure!...  Lo  juglar. 
Ponti  entra  per  la  porta  del  fondo,  tot  recelós.  Adel  al  adonarsen  fà 
per  no  ser  visty  entrant  en  sospita  de  lo  que  puga  motivar  sa  mm- 
guda,  mira  ab  precaució  de  tancar  la  porta  per  hont  ha  entrat, 
PoNTÍ.  Manarme 

aquf  ha  volgut  V  Infant  y  jo  voldria 

ni  un  pas  haverhi  dat.  Sémblam  la  gavia, 

lo  cau  d*  una  lleona  que  quan  vetlla 

per  la  febra  abatuda,  's  mor  de  ràbia. 
Cercant  per  la  escena  la  espasa  del  Infant, 
Adel.  Apart.      Qué  cercarà?..  Si  fos  1*  Infant,  quin*  hora! 
PoNTÍ.  No  la  sé  veure.  Potser  1*  han  trovada 

y  d*  un  fals  testimoni  fentla  obiecte, 

se  proposin  al  Comte  presentaria. 

Allí  dormen  los  nins.  Mirant  per  la  porta  de  la 
dreta. 
Adel.  La  cambra  espia 

PoNTf.  Vetlla  prop  d*  ells  V  altiva  sobirana, 

com  en  lo  cau  de  la  ferotge  serra 

la  fera  à  sos  cadells:  à  la  fi  es  mare. 
Adel.  Apart.      ^A  qué  vindrà  tant  misteriós  registre! 

Fetor  sento  de  sanch. 
PoNTÍ.  Cercant  per  la  escena.  Molt  T  ha  amagada. 

Ah,  ja  la  tinch.  Troyant  la  espasa. 

Adel.         Apart.  Vn*  arma!  Sos  propòsits 

no  té  de  lograr  pàs. 
Pomí.  Invicta  espasa 

dels  Berenguers,  flagell  de  la  morisma, 

ja  ets  del  Infant  tu  V  única  estimada. 

Llamp  de  victorià  véjat  prompte  Lleyda 

lluhf  en  sas  mans  y  al  aixamplar  la  pàtria, 

dona  llorers  à  qui  sospira  glorías 

per  ofegar  desitjós  de  venjansa. 
Adil.  D' aquí  no  sortirà.  Tancant  la  porta. 

PONTÍ.      Desenveynant  la  espasa.       També  podrian 

haverla  cambiada. 
Adel.  Y  dupto  encara! 

PoHTÍ.  Oh!  nó,  la  mateixa  es;  ara  cumpleixis 

del  Infant  lo  desitg.  Qué  veig?  tancada 

la  porta...  Oh,  tu! 
Sorprès  de  trovarse  tancat  y  després  ab  P  esclau. 
AoBL.  Sí,  sf ,  soch  jo,  tremola; 

jo  que  per  rompre  la  mesquina  trama 

de  tos  intents,  te  puch  mostrar  al  Comte 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCir  UftACA  Y  VINYETA  t^OI 

tancat  en  aquest  lloch  ab  aquesta  arma! 
PoNTÍ.  Rastrer  calumniador,  qué  m'  anuncia 

ta  llengua  vil!  Ab  sorpresa x  espant. 

Adel.  Sarcdstich.  Que  vaig  à  despullarte 

del  hipócrit  honor  d*  un  servilisme, 

que,  igual  que  '1  cocodrilo^  plora  y  mata. 
PoNTÍ.  Menteixes.  Aterrorisantse. 

Adbl.  Nó...  A  mi!  correu!...  Cridant, 

PoNTÍ.  No  cridis, 

no  cridis  per  pietat!  una  paraula, 

una  no  mes,  per  dir  de  ma  vinguda... 
AüEL.  Com  no  't  vull  creure  't  valdrà  mes  callaria. 

Senyora. 
PoNTÍ.  Calla! 

Adbl.  Aquí,  senyora! 

Adel  s*  acosta  d  la  porta  dreta  d  cridar  d  Almódis,  al  mateix  temps 
que  Pontl  d  la  del  fondo  que  vanament  forseja,  malehint  al  esclau. 
PoNTÍ.      Forsejant  la  porta.  Closa! 

Malehit  sias!  Al  esclau. 


ESCENA  X 

ALMODIS,    ADEL,    PONTI. 

Almodis.         Surtint.  Qu^  es  això,  qué  passa? 

Aquí  U  )uglar? 

PoNTÍ.      Anguniós,  Deu  méu,  quina  calumnia! 

Adbl.  Espiant,  senyora,  dels  Infants,  la  cambra 

y  armat  com  lo  veyeu,  sorprès  se  tro  va. 

Almodis.  Oh  miserable! 

Adbl.  La  cortina  alsava 

d^  aquella  porta  y  mentre  els  ulls  en  ella 
la  impunitat  per  sos  mtents  cercaran, 
la  espasa  ha  desnuat  creyentse  d  solas, 
de  fugir  murmurant  y  de  venjarse. 

Almodis.  Poder  de  Deu!...  Fugir!...         Ab  feu  terrible. 

PoNTÍ.         Suplicant.  Vulgàu  sentirme... 

Almodis.  Perquè  t*  haig  d^  escoltar,  ser  detestable, 

si  res  del  que  'm  diguesses  no  puch  creure 
havent  estat  sorprès  doas  vegadas. 
Fugir?  ^Perquè  venias?  Perquè  al  odi 
ta  coneiencf a  has  venvrt?^  t' tmagínavas 
que  1  que  un  Infant  pot  intentar  impune, 
pot  intentarho  un  ser  com  tu! 

»6 


Digitized  by 


Google 


202 


ALUODIS 


ÀLMODtS. 


PONTÍ. 


Almodis. 


PONTÍ. 

Almodis 

PONTÍ. 


Almodis. 


PoNTÍ.  Poséume 

en  mans  del  Comte  y  provaré,  senyora, 
ma  ignocencia  al  moment. 

Que  t*  enviava 
r  Infant,  diràs. 

Molt  cert;  à  recullirli 
la  espasa  que  à  n*  aquí  's  deixà  oblidada. 
Invencions  de  juglar  que  V  or  premia 
no  à  tot  hom'  cegan.  Oh!  bona  soldada 
sens  dupte  hauràs  rebut;  mes  la  derrera 
aquesta  haurà  sigut  que  ab  ton  art  guanyes. 
Qué  us  proposeu!  Creixent  en  temor. 

Ab  ira.  Lo  que  tu  fer  volias; 

comprens?  si  no  qu'  es  càstich,  no  ven j ansa. 
Oh  nó,  això  no  es  possible.  Vos,  senyora, 
tindreu  sens  dupte  al  fons  de  las  estranyas 
un  resto  de  pietat!  qui  us  ha  fet  bella, 
bona  també  us  vol...  Suplicant. 

Adel! 

PoNTÍ.  Agenolldntseli  als  peus.  Miràume 

als  vostres  peus;  misericòrdia  us  pregol 
Penseu  que  vostra  pàtria  fou  ma  pàtria, 
que  en  honor  vostre  per  castells  y  vilas 
cent  voltas  he  cantat  y  que  tinch  mare. 
Motius  son  tots  aquests  que  mes  m'  obligan, 
perquè  à  tu  't  fan  tots  ells  mes  detestable. 
Arma  t'  has  fet  de  qui  *s  proposa  perdrem 
y  al  front  li  vull  tirar  sas  propias  armasl 
Adel!  Resoltament, 

Senyora. 

Acaba  de  una  voltal 

A  la  veu  de  sa  Senyora;  Adel  va  per  precipitarse  sobre*  I  juglar  ^  mes 
aquest  corra  al  finestral  clamant  socors  y  s"  agafa  ^  una  de  las 
columnas  perquè  7  esclau  no  P  puga  treure:  lluyta  del  dos,  que  fi" 
neix  agafant  Adel  d  Ponti  per  la  cintura y  llensantlo  per  la  fines- 
tra. Selvatge  satisfacció  en  Almódis. 

PoNTÍ.  Socors,  que  'm  matan! 

Adel.  Agafat  d  Ponti.  Malehit! 

Almodis.  Frenètica.  Apàrtal 

d'  aquí 

PoNTÍ.  Socors!  En  la  finestra. 

Almodis.  Qué  importa!  precipita! 

y  *l  tot  pel  tot  juguem  d'  una  vegada! 

PoNTÍ.  Ah!  Cayent.  Crits  d  dins. 

Adel  .  J  a  ha  caygut .  Abveu  fatigada. 


Almodis. 


A^EL. 

Almodis 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH  ÜBACB  Y  VINYETA 


203 


Almodis. 


Adel. 


Y  donchs,  ara  que  vingan; 
al  menys  una  hora  bona  hauré  lograda! 
Qué  miro?  ah!...  U  Infant  y  en  Huch  al  pati 
se  trovan,  y  1  juglar  just  à  sas  plantas 
s^  ha  estabellat.  Tothom  cap  aquí  puja. 
Salvéms,  senyora! . . .        Retiruntse  de  la  fines  ira . 
A  la  veu  de  Adely  Almódis  se  redressa  altiva,  mana  d  n'  aquest 
obrir  I  j  por  ta  y  retirar  se,  quedant  ella  d  la  dreta  en  peu  apoyant- 
se  en  la  taula.  Crits y  soroll  dins  que  va  acostantse,  fins  entrar  en 
escena  Pere  Ramon ^  Huch,  Ponsy  ' Is  demés  ques*  indica,  Tingas 
compte  que  la  cortina  de  la  porta  dels  dormitoris  quedi  plegada, 
Almodis.  Jo!...  La  porta  franca 

deixa  als  que  venen.  Entra  allí  y  no  't  mogas 
de  vora  de  mos  fills. 


ESCENA  XI 


ALMODIS,  PERE  RAMON,  HUCH,  CAVALLERS,  HOMES  D    ARMAS.  ' 

Presentantse  tots  los  que  venen  tumultuosament  d  la  porta.  Pere 
Ramon  ve  lo  derrer,  obrintse  pas  entre  Us  demés,  seguit  de  Huch 
que  vol  contenir  lo, 

Almodis.  Vos  esperava. 

Avant,  entreu;  si  demaneu  justícia, 
també  *n  demano  jo. 

Pere.  Entrant  furiós.  Cerco  venjansa. 

Almodis.  Y  '1  juglar  ha  sigut  a  qui  enviareu 

per  obtenirla?  No  sentiu?  Al  altres,  y  encara 
culpar  intenta  a  qui  en  defensa  pròpia, 
ab  r  ajuda  de  Deu  s'  ha  deslliurada. 
Mentiu!  Abforsa 

Infant. 

Mentiu! 

D*  aquella  porta 
al  cayre  ha  fet  lluhir  la  vostra  espasa 
y  en  lo  perill  que  'Is  fills  y  jo  corriam, 
no  ha  donat  lloch  per  invocar  V  usatje 
Oh  cínica  ficció,  infernal  astúcia!  . 
De  sobras  sabeu  vos  per  que  's  trovava 
ma  espasa  aquí,  y  al  enviàl  per  ella 
à  morir  1'  he  enviat!  La  vostra  cambra 
en  cova  d'  assessins  s'  ha  convertida, 
y  ja  que  d*  ella  sou  mestressa,  dàume 
r  esclau,  ó  us  juro  que  ara  per  la  seva, 


Pere. 
Almodis. 
Perb. 
Almodis. 


Pere. 


Digitized  by 


Google 


204  ALMODIS 

rendeixo  vostra  vida  à  ma  venjansa! 

Almodis.  Sentiu!  Al  que  acompanyan  al  Infant. 

HucH.  Infant. ..  Volguentlho  contenir. 

Cavaller.  Qué  aneu  à  fer! 

Pere  Ramon  cego  de  furor  conté  ab  la  espasa  als  que  *5  volen  in-- 
terposar  entre  ell  y  Almódis.  Aquesta  ab  sa  altiva  actitut  acaba 

4*  exasperarlo, 

Perb.  Enrera! 

Qui  done  un  pas  tant  sols,  tomba  cadavre! 

Almodis.  Enrera  dich  també  jo  al  parricida! 

Pere.  L'  esclau! 

Almodis.  Ja  may! 

HüCH.  Infant! 

Pere.  Oh  Deu!  Miràume 

y  tremoleu,  perquè  ha  tocada  V  hora 
d*  escupirvos  lo  fel  de  mas  entranyas. 
L'  esclau,  V  esclau  us  dich!  Que  ningú  's  moga! 

Amenassant  primer  d  la  Comtesa,  després  als  que  volen  contenirlo 
d  «'  elL 

HucH.  Lo  comte.  Suposant  que  7  veu  arribar, 

Pere.  Acabem ,  donchs.  Avalansantse  d  Almódis. 

Almodis.  Fugit  del  Infant.  Ah! 

Pere.  Entrant  derrera  Almódis  d  la  dreta.      Ja  no  't  salvasl 

Moment  de  confusió.  Almódis  se  refugia  en  son  dormitori.  Pere 
Ramon  entra  derrera  d*  ella  perseguintla  y  tanca  la  porta  per 
dins.  Entran  per  el  fondo  Berenguer,  Pons  y  altres  cavallers, 
atrets  per  los  crits  y  junts  ab  los  que  ja  son  en  escena  volen  for» 
sar  la  porta  de  la  dreta.  Crits,  soroll  y  plors  de  criaturas  dins  lo 
dormitori. 


ESCENA    ULTIMA 

RERENGUER,  PONS,  HUCH,  PERE  RAMON,  CAVALLERS,  HOMES  d'  ARMAS. 

Berenguer.         Aliï  tot  hom.        Ab  veu  de  tró  signant  d  la  dreta. 

HucH.  Tancada  està  per  dintre. 

Berenguer.         Càyga  al  moment. 

Almodis.  Dins.  Socors! 

Berenguer.  Per  la  porta.  U  infern  ï  aguanta. 

Almodis.  Que  ^m  matan!  Dins. 

Berenguer.  Llamp  de  Deu! 

Berenguer  se  tira  de  las  barbas  ab  desesperació.  La  Comtesa  fa 
dins  un  ay  de  mort^  al  mateix  temps  que  cedint  la  porta,  se  pre^ 
cipitan  dins  Berenguer^  Pons,  Huchy  altres.  Moments  d*  aterra-- 


Digitized  by 


Google 


PRANCBSCH  UBACH  Y  VINYETA  loS 

doT  silenci  en  que  no  se  sent  mes  que  lo  plor  dels  fills  d*  Almódis. 
y  surt  tot  seguit  Pere  Ramon  ab  cert  desordre  que  acusi  haver 
tingut  una  llujrta  d  bras  partit^  llensant  V  arma  homicida. 

Almodis.  |Ay! 

Pons.  Dins.  Ja  es  oberta. 

Berenguer.         Déu  méu!  Entrant, 

Veus.  Dins.  Horror!  Pausa. 

Per».  Surtinty  llensant  V  arma.     Al  fi  no  tinch  madrastra! 
Al  fi  la  gola  del  infern  s' ha  oberta 
y  en  sa  via  candent,  espumejada 
de  llégrimas  y  sanch,  m' hi  precedeixen, 
heralts  de  ma  -deshonra,  dos  cadavres. 
Que  r  esperit  del  mal  per  seu  me  vulga, 
que  *m  tanque  U  Cel  sas  portas,  y  befarme 
puga  tothom;  al  menys,  mes  que  sanch  sia, 
hauré  apagat  la  set  que  *m  devorava! 

Surten  de  la  dreta  Berenguer ^  ab  las  mans  al  cap  plany entse^  Pons^ 
Huchy  Us  demés  que  hi  han  entrant,  tots  ho^'rorisats. 

Berenguer.         Ay  de  mi  malhaurat  y  sens  ventura, 
nat  à  la  terra  en  hora  de  desgracia! 
Com  no  s*  apaga  *1  sol  y  '1  mon  s*  enfonza 
y  1  mar  per  demunt  d*  ell  no  estent  sas  ayguasl 
Quin  crims*  ha  vist,  Deu  meu,queà  aquets*  assembli? 
Quin  home  s*  ha  trovat,  se'  espòs  y  pare 
y  acusador  y  jutje  tot  à  V  hora, 
sens  malehir  sa  sort  y  sa  nissaga! 
Fujíu  ja  de  mi  tots,  del  crim  la  lepra 
al  sol  frech  de  mas  robas  s*  encomana; 
no  engendro  fills,  qu'  engendro  aborts  indignes 
que  '1  mateix  Llucifer  de  prop  seu  Uansa, 
perquè  los  monstres  de  sa  cort  al  véurel, 
tot  y  ser  furias  del  infern  s*  espantan! 
L' Infant  avansa  un  pas  cap  d  son  pare  resolt  d  parlar. 
Quin  cdstich  trovaré  que  prou  ho  sia 
per  qui  U  mereix  tant  gran!...  Aparta,  aparta, 
que  veig  ma  pròpia  sanch  demunt  tas  robas. 

Pere.  Y  no  es  la  meva,  sentvos  fill. 

Berenguer.  Malhaja 

r  hora  fatal... 

Pere.  Jnterrompentlo.  Calleu!  Oh!  jo  mereixo 

fins  perdre  si  voleu  V  amor  del  pare, 
los  drets  al  trono  del  que  hereu  naixia, 
y  *1  de  cenyir  dels  cavallers  la  espasa. 
Rahó  tindrà  la  iglesia  si  *m  rebuja, 
també  lo  poble  si  de  m(  s*  aparta; 


Digitized  by 


Google 


2o6  ALIfODlS 


mes  vos  no  'n  teniu  prou  per  malehirme, 
jo  vos  la  nego,  que  si  soch  culpable, 
per  tots  ho  soch  menos  per  vos,  sentíuho, 
menos  per  vos,  que  'm  vau  donar  madrastra! 

Berengukr.         Y  encara  *1  nom  aquest  portas  als  llabis!  Plor  dins. 
No  sents,  potser,  no  sents  lo  que  demanan 
los  plors  de  tos  germans,  vil  parricida, 
abort  de  la  natura! 

Pere.  Acabem,  pare. 

Si  parricida  soch,  à  n'  aquests  orfes 
podeu  darlos  també  una  nova  mare. 
Adéu  siau.  Si  mal  he  obrat,  en  premi 
la  víctima  ha  lograt  quant  desitjava: 
per  no  tornar  me  *n  partiré  à  la  guerra 
y  ma  herència  en  sos  fills  vindrà  à  recaure. 
Exemple  preneu  vos  en  mas  desditxas, 
y  si  may  vostres  fills  us  preguntavan 
quina  fi  tingué  al  mon  la  mare  seva, 
no  'Is  digueu  may,  ja  may,  que  va  mataria 
un  germà  d'  ells,  perquè  vritat  no  fora: 
diguéulos  que  morí  à  mans  d*  un  fillastre. 

Pere  Ramon  seguit  de  Huch  se  retira  pel  fondo.  Berenguer  se  deixa 
caure  7  cap  entre  las  mans  llensant  forts  sospirs^  mentres  Ponsy 
altres  lo  rodejan  volentlo  consolar.  Teló. 


FI  DE  LA  TRAGÈDIA. 


Digitized  by 


Google 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 

(PROSA) 

Premi  ofert  per  la  Associació  de  excursions  Catalana, 

Núm.  1 5.— MUNTSENY(colecció  de  tradicions)  deDonya 
Maria  de  Bell-lloch. 

Premi  ofert  per  la  revista  catalana  La  Renaixensa. 

Núm.  1 6.— LA  família  DEL  MAS  DELS  SAL- 
ZERS  (novela)  de  D.  Gqyetà  Vidal y  Valen-' 
ciano. 

Premi  creat  per  lo  Consistori. 

Núm.  17.— ISABEL  DE  GALCERAN  (novela)  de  JDon 
Narcís  Oller  y  Moragas. 

Premi  ofert  per  lo  setè  net  4'  en  Bruniquer. 

Núm.  18.— BIOGRAFIA  D'  ESTEBA  GILABERT 
BRUNIQUER  de  D.  Salvador  Sanpere  y 
Miquel. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


MONTSENY 


Adeu  tu  vell  Montseny 

Aribau. 


Montseny!  Qui  t'  ha  vist  ab  ta  faisó  antiga,  altiu,  gemat 
y  feréstech,  ja  may  de  tu  pot  oblidarse.  Plena  V  ànima 
de  emoció  penetra  en  tas  pregons  fondaladas  sempre 
verdas,  hermosas,  sorprenents  y  fantàsticas;  rublerta  de  espe- 
rit y  forsa  puja  per  aquells  rischs  perillosíssims;  saturadas  d' 
explendorós  goig  y  valentia  passeja  per  aquells  enlayrats  cims 
que  tant  sembla  V  acostin  à  T  altura  suprema,  eterna  aspira- 
ció de  la  vida  nostra. 

Jo,  que  he  rejovenit  mon  cor,  en  tas  verges  torrenteras,  y 
en  la  frescor  y  hermosura  d'  ellas,  en  lo  nombre  prehuat  de 
flors  que  tota  t*  omplenan,  en  los  inspirats  y  frescals  cants  dels 
milenars  d'  aus  que  cobejas,  he  trobat  nou  ser  y  vida,  deixa 
que  avuy,  esirayent  la  essència  de  ton  ser  y  vida,  conti  alguna 
de  las  bellas  tradicions  que  com  tas  aus  y  tas  flors,  son  orna- 
ment y  joya  de  la  terra  Catalana. 


27 


Digitized  by 


Google 


210  MONTSENY 


LO  DEVANTAL 

Molt  propet  de  Gualba,  entre  alzinas  sureras  y  gentils  abets,  se 
troba  un  dels  llochs  mes  pregons  de  la  montanya,  en  lo  qui,  enre- 
voltat  d*  inmensos  turons  y  rocas,  obra  sa  horrible  gorja  lo  paurós 
gorch  negre.  Quants  de  fets  s*  han  passat  en  ell,  quant  la  imaginació 
popular  hi  ha  trobat  y  ha  vist,  díguinho  las  innombrables  creus  que 
'1  voltan  y  los  molts  fets,  estranys  y  ferést'echs,  que  d'  ell  se  contan. 
De  tradicions  també  n'  hi  viuhen,  y  héusen  aquí  una  d'  ellas,  tal 
com  nos  la  digué,  ab  sa  senzillesa,  una  dona  del  dalt  dit  poble. 

Diu  que  un  dematí,  de  bella  aubada,  havia  eixit  una  dona  de 
Campins  pera  fer  via  cap  à  Santa  Fé.  Quan  fou  al  indret  del  gorch 
negre  se  sentí  assedegada  y  s^  aclofà  à  un  marge  d*  aquell  à  beure 
aygua. 

Mentres  ho  feya,  se  sentí  tocar  la  espatlla,  y  alsantse  tota  esglaya- 
da,  per  lo  Uoch  ahont  era,  se  trobà  ab  una  dona,  qui  li  digué,  si  vo- 
lia anar  à  cuydar  una  malalta  que  hi  havia  à  Sant  Segimon. 

— Prou  que  hi  aniré,  digué  ella. 

— Donchs  tindràs  la  paga  per  endevant. 

La  dona  de  Campins  era  molt  pobre,  y  n*  hagué  grossa  alegria. 

-^Para  la  falda,  y  no  miris  lo  que  *t  dono  íins  que  hagis  vist  la 
malalta. 

La  dona  obehí,  y  aquella  li  omplí  lo  devantal  de  una  cosa  estra- 
nya que  no  pogué  veure  lo  que  era. 

Y  fet,  prengueren  comiat  y  cada  una  tirà  pel  seu  cantó,  anantsen 
la  de  Campins  ab  lo  devantal  plé,  ben  lligat  per  las  puntas,  à  la  cin- 
tura. 

Camina  que  caminaràs,  arribà  à  V  Oratori,  un  xich  avans  de  la 
Capella  del  Sant.  Y  allí,  poguent  mes  la  curiositat,  que  tant  la  havia 
capficada  tot  lo  camí,  obrí  lo  devantal  y  '1  trobà  sols  plé  de  sagó. ' 

Podeu  contar  com  va  enujarse,  lo  llensà  à  terra  y  se  *n  anà  cap  i 
Sant  Segimon.  Y  quan  hi  fou,  sentí  com  de  son  devantal  queya  al- 
guna cosa,  s*  ajupí  à  cullirla  y  's  trobà  qu'  eran  unsas  d'  or. 

Eran  las  engrunas  de  sagó  que  havian  quedat  enganxadas  en 
aquell.  Corrents,  tota  desalerada,  se  ^n  pujà  cap  à  munt  fins  al  Ora- 
tori, ahont  havia  desfet  lo  devantal,  mes  ja  res  hi  havia. 


La  fé  religiosa  es  lo  que  dona  vida  à  eixa  tradició.  Es  la  prohibi- 
ció del  arbre  del  paradís  à  nostres  pares;  es  lo  mancament  d*  eixos, 
perdent  per  ell  la  felicitat  promesa.  La  fé  es  cega  com  ho  es  lo  espe- 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DE  BELL-^LLOCH 


rit,  devant  V  obra  inconmensurable,  las  sàbias  y  alias  lleys  de  Deu, 
y  no  hi  ha  mes  que  obehir.  ♦ 

Pera  feria  ascequible  à  nostra  limitada  inteligencia,  se  val  lo  po- 
ble de  la  tradició. 

Mes  vejàm  com  naix  la  que  *ns  ocupa.  Estrets,  vigorosos,  plens  d' 
exhuberancia  y  vida,  vingué  un  moment  que  los  pobles  del  Nort, 
no  pogueren  menos  que  trencar  la  cleda  que  en  sos  apartats  Uochs 
los  dohia,  y  deixantse  anar  per  los  pobles  de  civilisació  relativament 
mes  avansada,  no  varen  parar  fins  à  ésser  à  las  portas  mateixas  del 
empori  de  la  civilisació  antigua;  quantas  de  cosas  estranyas,  preu- 
hadas  per  ells^  no  degueren  trobar  en  eix  y  en  aquells  pobles,  no 
cal  dirho;  de  aquí  eixos  inmensos  tresors  que  formaren,  que  en  sa 
vida  errant  devian  tot  sovint  amagar,  pera  trobarlo  després,  si  no 
es  que  algú,  mes  ambiciós  ó  hàbil  del  poble  mateix  no  se  'n  apode- 
rés avans.  La  tradidició  n*  està  plena,  y  V  horrible  drach,  y  lo  jas 
del  Rhin,  y  la  cruel  venjansa  d^  una  Hrimilde,  així  Germana  com 
Scandtnava,  omplen  un  sicle  enter  de  la  literatura. 

Traspostos  los  Pirineus,  també  vingueren  cap  à  nosaltres  los  dits 
pobles  y  allí  ahont  la  tradició  no  ha  sigut  encar  del  tot  borrada  perla 
comunicació  que  han  dut  los  avensos,  s*  hi  troba  encara  rastre.  Lo 
Montseny,  com  montanya  espedada  y  feréstega,  ne  dona  bona  pro- 
ba,  y  en  ell  viu  la  tradició  del  tresor  tancat  en  lo  castell  de  Montso- 
liu,  que  no  posem  aquí,  per  haver  sigut  publicada  en  una  Revista  *, 
en  la  que  à  mitja  nit  de  Sant  Joan  s*  obra  lo  dit  castell,  y  U  que  hi  en- 
tra pot  arreplegar  tant  or  ó  grà  com  vol,  si  es  amatent  à  sortirne,  y  si 
cumpleix  la  condició  de  no  mirarho  y  enrahonar  fins  que  ha  tra^ 
passat  un  torrent,  donchs  que  allavoras  tot  V  or  se  li  torna  sagó  y  la 
blat  se  li  toma  sorra. 

Heus  aquí  donchs  lligada  la  nostra  tradició  ab  la  del  tresor  deU 
pobles  germànichs;  tradició  que  treta  la  rudesa  d'  eixos,  vingué  à 
coavertirse,  à  simbolisar,  conservant  emperò  lo  fondo  que  li  dona  la 
tradició  històrica,  las  forsas  vivas  de  la  naturalesa,  la  abundo  de  la 
terra,  los  tresors  que  en  sí  enclou  y  amaga,  y  que  dona  sols  à  aquell 
que  trevalla  pera  obtenirlo,  que  la  va  à  buscar  ab  son  enginy  y  forsa 
al  fons  mateix  d' ella. 

La  creencia  religiosa  aprofitantse  de  abdós  fases,  valentse  com  es 
ben  sapigut  de  las  mateixas  tradicions  antiguas,  pera  adaptarWà  sa 
Qova  doctrina,  à  £í  de  no  fer  sensible  1  cambi,  aculli  la  mateixa  tra- 
dició del  tresor  idealtsantla  mes,  la  traduhí  en  la  dalt  dita,  que  *$ 
conserva  encara  en  la  montanya,  ahont  la  fé,  ab  Sant  Segimoa,  va 
aculUrshi  y  las  trassas  dels  pobles  del  nort,  tant  iadelebles  encara  s* 
hi  conservan. 


t,  IMtiA  htatóríco  UtlM. 


Digitized  by 


Google 


212  MONTSENY 

II 

LAS  ENCANTADAS  DE  LA  NIT  DE  SANT  JOAN 

Prop  de  Viladrau,  y  en  lo  cantó  de  las  ayguas  vessants  de  Sant  Se- 
gimon,  hi  travessa  una  torrentera  ahont  moltas  vegadas  hi  baixan  à 
abeurarshi  los  remats  que  en  aquell  indret  pasturan. 

Diuhen  que  moltas  vegadas,  en  las  fredas  nits  d*  hivern  quan  los 
pichs  del  alt  Montseny  estant  cuberts  de  sa  vesta  de  neu  y  las  ayguas 
del  torrent  son  fortas  y  encristelladas,  ixen  dels  abims  ó  covas  d*  ell, 
las  encantadas,  y  ballan  y  cantan  per  sa  superfície,  que  ningú  las 
entén,  barrejats  sos  ecos  ab  los  xiulets  del  vent  y  lo  bramul  de  las 
famolencas  feras,  que  baixan  al  plà  à  fer  sa  presa. 

Mes  quan  ve  V  istiu  y  ab  ell  la  benhaurada  nit  de  Sant  Joan,  ila- 
voras  ja  cambia  la  cosa  y  surten  aquellas  en  dita  nit,  &  cantar  gayas 
cansons  com  ningú  hagi  sentidas. 

Ditxós  lo  mortal  que  aquell  dia  pot  véurelas,  se  pot  dir  que  ja  ha 
fet  sa  fortuna.  Aixís  succehí  à  tres  fadrins,  fíUs  de  can  Bosch,  lo  un; 
de  La  Sala,  V  altre;  y  de  can  Gat,  lo  tercer;  totas  tres  de  dit  poble  de 
Viladrau. 

Plens  de  coratje,  apesar  de  la  por  y  de  las  prediccions  que  sos 
vehins  y  parents  los  hi  feyan  per  sa  temeritat,  emprengueren  lo  ca- 
mí de  la  torrentera,  de  bella  nit  de  Sant  Joan  y  al  punt  que  foren 
las  dotze  horas  y  estantse  allí  ben  amagats,  vegeren  sortir  del  fons 
d^  una  bauma  &  las  ditas  Encantadas  que  anavan  estenent  roba  per 
los  margens  del  torrent. 

Llavoras  ells  que  surtiren  y  prengueren  &  corre  cuyta  una  pessa  de 
roba  que  estenian,  al  temps  que  las  Encantadas  al  veures  descober- 
tas  desapar^ueren  ab  las  demés. 

Era  un  toballó  que  aixís  com  lo  agafaren  anà  allargantse,  aliar- 
gantse  que  no  s*  acabava.  Per  fi  quan  ja  no  s'  estirà  més,  los  tre^ 
minyons  se  *1  partiren  y  tan  bon  punt  ho  fou,  quedà  cada  tros  con- 
vertit en  pesas  d'  or,  que  foren  richs  com  ningú  altre. 

Mes  los  entrà  1'  ambició,  y  volgueren  ferse  mes  richs:  y  aixís,  des- 
lliberaren  cada  hu  de  per  sí  y  sens  dir  res  à  sos  companys,  de  tomar 
altre  volta  V  any  següent,  en  la  nit  de  Sant  Joan,  al  lloch  de  las 
Encantadas,  y  quedarse  ell  sol  ab  totas  las  riquesas. 

Arribat  lo  dia,  ben  amagats  y  per  camins  estranys,  pera  no  ser 
vistos,  se  dirigiren  tots  tres,  cadascú  pel  seu  cantó  cap  à  la  torren- 
tera. 

Quan  fou  mitja  nit  aparegueren  las  Encantadas,  y  los  tres  mi- 
nyons, tots  à  la  una  y  sobtadament  se  tiraren  damunt  de  un  toballó 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DB  BELL-LLOCH  i  1 3 


de  la  roba  que  tenian  aquellas  estesa,  al  mateii  temps  que  desapa- 
regueren roba  y  Encantadas. 

Y  los  tres  minyons  tira  que  tira  del  toballó,  eix  en  compte  de 
allai^arse,  se  feu  à  trossos,  cayent  d^  ell»  en  l\6Ch  de  monedas  com 
r  any  avans,  moltas  y  grosas  pedras. 


La  idea  moral  d*  aqueixa  tradició  es  lo  càstich  de  la  ambició,  va- 
lentse  per  això  del  mateix  procediment  que  *1  cuento  català  que  té* 
publicat  lo  Sr.  Maspons  en  son  Rondallayre  «Los  dos  geperuts» :  un 
troba  '1  benestar  una  nit  en  un  Uoch  que  ningú  s'  atreveix  à  anarhi, 
y  sàpiguen tho  un  envejós,  A  1*  altre  nit  en  que  tornen  à  sortir  los 
nanos  y  follets,  que  la  donaren  à  aquell,  se  n^  hi  va  y  sols  troba  dis- 
sort. Cuento  vingut  també  dels  pobles  del  Nort  comú  é  Bretanya  y 
à  la  major  part  dels  paíssos  en  que  han  rebut  la  influencia  Céltica. 

Per  altre  part  hi  figura  lo  Tresor  com  en  la  present  tradició,  y  per 
lo  tant  nos  referim  à  ella  pera  senyalar  los  elements  de  que  ^s  com- 
pon la  que  'ns  ocupa. 

Però  lo  característich  de  ella  son  las  Encantadas.  En  lo  llibre  «Las 
tradicions  del  Vallés»  del  dalt  dit  Senyor  Maspons,  se  troba  la  ori- 
gen germen  ich  d'  eixos  sers  que  poblan  encara  los  ombrosos  Uachs 
y  caudalosos  rius,  principalment  de  la  part  alta  de  Catalunya,  ab  los 
diferents  noms  de  Alojas,  Gojas,Donas  d'  aygua  y  Encantadas.  Aell 
donchs  nos  referim:  lo  mateix  que  las  altres  de  que  dona  compte* 
las  nostras  ixen  à  la  nit  à  ballar,  à  deixar  sentir  gayas  cantadas  y  à 
estendre  la  roba;  son  inaccessibles  als  sers  humans  y  pagan  eixos  lo 
voler  sorpéndrelas  y  poder  donar  abundància  y  riquesa  com  las 
Valhirias  y  las  Elfas. 


III 
LA  SALA 

Era  un  noble  Senyor  hisendat  qui  's  deya  Serrallonga  y  tenia  tres 
fills. 

Quan  foren  grans  los  donà  à  cadescun  part  de  sas  ríquesas  y  la  sua 
benedicció,  pera  que  se  *n  anessin  à  buscar  fortuna,  encomanantlos 
sobre  tot  que  seguissin  sempre  la  Uey  de  Deu,  que  tant  los  hi  havia 
ensenyada. 

Los  tres  fills  prengueren  comiat  de  son  pare,y  desitjant  fundar  ca- 
descun llur  payral  casa,  s'  establiren  prop  del  Montseny,  passadas 
las  Guillerías,  y  treballant  treballant  al  cap  de  poch  temps  bastiren 
sa  respeaiva  casa,  que  per  lo  gran  y  espayosa,  dava  goig  de  veure. 


Digitized  by 


Google 


214  UONTSftNY 


Un  dia  son  pare  n'  hagué  anyoransa  y  prengué  cam(>  cap  aUi 
ahont  sabia  qu'  eran,  pera  veurels. 

Camina  que  caminaràs,  al  eixir  de  las  Guillerías,  vejé  una  pagesia, 
de  senyals  rica  y  abundosa,  y  pensant  si  era  d' algun  dels  seus  fills, 
anà  atansanthi  ab  lo  cor  ple  de  gaubansa. 

Era  la  casa  d*  aspecte  senyorial  y  rich  y  tenia  una  enlayrada  torra 
que  recordava  la  sua  prosapia,  mes  al  mateix  temps  boy  al  costat  d' 
ella  s^  alsava  un  campanaret,  mostra  del  sentiment  religiós  de  son 
amo. 

Gojós  va  entrarhi  V  home  y  prompte  va  abrassar  al  seu  íill  que  fou 
ben  ple  d'  alegria. 

— Es  teva  eixa  casa,  li  va  preguntar  luego. 

—Si,  pare.  Era  una  rica  pajesía  anomenada  Espinsella  que  jo  so 
comprat  y  la  he  engrandida  aixís  en  terras  com  en  estada  y  perquè 
en  tot  hagués  la  ajuda  de  Deu,  he  volgut  tenirlo  dins  ma  pròpia  ca- 
sa y  li  he  bastit  eixa  capella. 

— Que  Ell  te  benehesca  fill  meu  y  't  donga  abundo  en  fruyts  y  des- 
cendència, perquè  la  teva  nissaga,  com  la  de  tot  home  just,  s^  esten- 
gui per  la  terra. 

Y  dit  això,  sortiren  d^  Espinsella,  y  caminant,  caminant,  arrívaren 
al  peu  d^  una  montanya  inmensament  gran,  d'  una  alsaría  sens  mi- 
da, cuberta  de  blanca  neu,  que  V  amo  d^  Espinsella,  digué  ésser  lo 
tant  anomenat  Montseny.  Allí  à  sos  peus,  y  com  guardantse  à  son 
ressés,  una  casa  gran,  voltada  de  ben  cultivadas  terras  aixecava  en 
V  ayre  sa  altiva  y  marletada  torre,  y  à  son  costat  una  capella  de  bo- 
nàs proporcions  sostenia  un  ayrós  campanar,  al  cim  del  qual  hi  carn. 
pqaba  la  creu,  signe  de  nostra  redenció. 

Era  à  Sobrevia.  Hi  entraren  y  lo  segon  íill  se  tirà  als  hntssos  de 
son  pare,  ple  de  goig  y  ditja.  Li  esplicà  tot  lo  que  havia  fet  y  li 
mostrà  com  à  joya  de  mes  estima,  la  capella  pera- adorar  à  Deu,  de 
qui  son  totas  las  gracias. 

—Que  Deu  te  benehesca,  fill  meu,  li  digué  '1  pare,  y  't  dongui 
abundo  de  fruyts  y  descendència,  perquè  la  teva  nissaga,  com  la  de 
tot  just  s*  estengui  per  tota  la  terra. 

Y  los  tres  plegats  emprengueren  via  envers  lo  estatje  del  tercer 
íill.  Era  una  pagesia  inmensa  de  bons  conreus  y  grossa  fàbriea,  la 
qual  s'  anomenaba  La  Sala.  Tenia  una  torre  superba,  recort  de  sa 
prosapia,  mes  en  lloch  se  veya  campanar  ni  capella. 

Entraren  dins  y  *1  fill  se  tirà  als  brassos  de  son  pare.  Després  li  ea* 
senyà  la  casa,  que  respirava  per  tot  benestar  y  riquesa,  potser  mes 
que  la  dels  seus  germans,  mes  en  và  hi  va  buscar  lo  boa  vell,  lo 
lloch  de  honrar  à  Deu.  La  capella  havia  sigut  obli4ada. 

Lo  pare  tot  enujat  no  volgué  reposarhi  y  digué  à  soa  íill:— Adéu 
pera  sempre,  la  teva  descendència  serà  malehida  y  un  de  ta  aisiaga 
$erà  penjat  en  forca. 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DE  BELL••LLOCH  2 1  5 


Lo  Senyor  àt  Serrailonga  isqné  y  al  cap  d*  anys  l' amo  de  La  Sa* 
4%,  l>.  JiMSi  de  Serraltoftga,  era  penjat  per  lladre. 


Aoiaat  sentiré  lo  poble  d^  ocuparse  de  sos  héroes,  busca,  segons 
sos  sentiments  V  origen  dels  mateixos.  Induptablement  que  lo  Serra- 
Uoaga  «8  un  home  prou  cèlebre  pera  que  lo  poble  s'  hagi  ocupat  d' 
•ell  y  sigui  lo  que  's  vulgui,  ó  un  caballer,  com  s^  ha  volgut  idealisar 
per  algú,  tant  es  lo  poder  de  la  ardidesa,  ó  un  lladre  de  pas,  com  de 
sa  sentencia  y  fets  se  deduheixen,  es  lo  cert  que  sa  memòria  es  dolen- 
ta. ^'Com  pot  ésser  que  un  fill  de  una  casa  noble  se  llensés  à  ser  Ua- 
•dr-e?  La  tradició  ho  bnsca  y  abeurantse  en  lo  esperit  de  la  època  en 
•quetiasquè,  ho  troba  en  la  falta  de  creencias  religiosas. 

Eixa  tradició  es  donchs  relativament  moderna,  però  atès  això  ma- 
teix, nos  revela  duas  importants  cosas;  una,  lo  sentiment  religiós  que 
encara  eseticialment  predominava  en  nostres  avis,  y  altre,  un  gran 
fOftdo  de^poderío  y  grandesa,  al  mateix  temps  que  d'  amor  à  la  casa 
ó  terra,  arrelat  fins  al  fons  de  V  ànima.  Tots  tres  germans  alsan  en 
sa  casa  una  torre  alta  y  poderosa,  però  la  alsan  en  recort  de  la  pay- 
rai  casa  d^  ahont  han  eixit,  igual  à  la  d'  aquella. 


IV 
SANT  MIQUEL  DELS  BARRETONS 

Tan  alt  com  es  Sant  Segimon,  y  de  tan  escabrosa  via,  y  no  obs- 
tant quan  un  es  à  dalt,  encara  trova  que  la  montanya  puja  mes  com 
si  volgués  arribar  fins  al  cel.  Un  caminet  conduheix  al  cim  de  tot, 
emperò  es  tant  perillós  y  voltat  d^  horribles  cingleras  al  ensemps  que 
cansat,  que  quan  s*  hi  es,  verdaderament  se  sent  V  ànima  sobrecu- 
Uida. 

En  aquella  punta  ardida  y  feréstega,  pariona  del  Matagalls,  la 
pietat  hi  feu  una  capella.  Es  dedicada  à  San  Miquel  y  lo  que  sor- 
prèn al  entrarhi  es  la  gran  munió  de  barrets  de  totas  menas  y  colors 
que  penjan  de  sas  parets.  N'  hi  ha  de  felpa,  de  cartró,  fins  de  llauna, 
los  uns  com  de  pastor,  altres  com  los  de  las  ciutats,  y  tots  guarnits 
de  flors  y  cintas. 

Tan  bon  punt  hi  arriban  los  visitadors  ó  comitivas,  es  costum, 
que  encara  avuy  se  serva,  que  tots  s*  apressuran,  la  primera  cosa,  ans 
y  tot  de  dirigirse  al  altar,  de  pendre  lo  primer  barretó  que  'Is  ve  à 
ma,  y  després,  acostantse  al  presbiteri,  s*  agenollan  cubert  lo  cap 
homes  y  donas,  é  resar  al  sant  patró  de  la  capella. 

Conta  la  tradició  que  en  algun  temps,  tota  la  gent  quan  allí  dalt 
arribavan  los  hi  venia  un  gran  mal  de  cap,  y  que  aquells  à  qui  això 


Digitized  by 


Google 


314  UONTSKNY 

Un  dia  son  pare  n'  hagué  anyoransa  y  prengué  camí,  cap  alU 
ahont  sabia  qu'  eran,  pera  veurels. 

Camina  que  caminaràs,  al  eixir  de  las  GuílleríaSf  vejé  una  pajesía, 
de  senyals  rica  y  abundosa,  y  pensant  si  era  d*  algun  dels  seus  fills, 
anà  atansanthi  ab  lo  cor  ple  de  gaubansa. 

Era  la  casa  d*  aspecte  senyoríal  y  rich  y  tenia  una  enlayrada  torra 
que  recordava  la  sua  prosapia,  mes  al  mateix  temps  boy  al  costat  d' 
ella  s^  alsava  un  campanaret,  mostra  del  sentiment  religiós  de  son 
amo. 

Gojós  va  entrarhi  V  home  y  prompte  va  abrassar  al  seu  fill  que  fou 
ben  ple  d'  alegria. 

— Es  teva  eixa  casa,  li  va  preguntar  luego. 

—Si,  pare.  Era  una  rica  pajesia  anomenada  Espinsella  que  ]o  so 
comprat  y  la  he  engrandida  aixís  en  terras  com  en  estada  y  perquè 
en  tot  hagués  la  ajuda  de  Deu,  he  volgut  tenirlo  dins  ma  pròpia  ca- 
sa y  li  he  bastit  eixa  capella. 

—Que  Ell  te  benehesca  fill  meu  y  't  donga  abundo  en  fruyts  y  des- 
cendència, perquè  la  teva  nissaga,  com  la  de  tot  home  just,  s^  esten- 
gui per  la  terra. 

Y  dit  això,  sortiren  d^  Espinsella,  y  caminant,  caminant,  arrivaren 
al  peu  d^  una  montanya  inmensament  gran,  d'  una  alsaria  sens  mi* 
da,  cuberta  de  blanca  neu,  que  V  amo  d*  Espinsella,  digué  ésser  lo 
tant  anomenat  Montseny.  Allí  à  sos  peus,  y  com  guardantse  é  son 
ressés,  una  casa  gran,  voltada  de  ben  cuiti vadas  terras  aixecava  en 
1'  ayre  sa  altiva  y  marletada  torre,  y  à  son  costat  una  capella  de  bo- 
nàs proporcions  sostenia  un  ayrós  campanar,  al  cim  del  qual  hi  carn. 
pqaba  la  creu,  signe  de  nostra  redenció. 

Era  à  Sobrevia.  Hi  entraren  y  lo  segon  fill  se  tirà  als  bntssos  de 
son  pare,  ple  de  goig  y  ditja.  Li  esplicà  tot  lo  que  havia  fet  y  li 
mostrà  com  à  joya  de  mes  estima,  la  capella  pera  adorar  à  Deu,  de 
qui  son  totas  las  gracias. 

—Que  Deu  te  benehesca,  fill  meu,  li  digué  '1  pare,  y  't  dongui 
abundo  de  fruyts  y  descendència,  perquè  la  teva  nissaga,  com  la  de 
tot  just  s*  estengui  per  tota  la  terra. 

Y  los  tres  plegats  emprengueren  via  envers  lo  estat je  del  tercer 
fill.  Era  una  pagesia  inmensa  de  bons  conreus  y  grossa  fàbrica,  la 
qual  s'  anomenaba  La  Sala.  Tenia  una  torre  superba,  recort  de  sa 
prosapia,  mes  en  lloch  se  veya  campanar  ni  capella. 

Entraren  dins  y  1  fill  se  tirà  als  brassos  de  son  pare.  Després  li  ea* 
senyà  la  casa,  que  respirava  per  tot  benestar  y  riquesa,  potser  roies 
que  la  dels  seus  germans,  mes  en  và  hi  va  buscar  lo  boa  vell,  lo 
Uoch  de  honrar  à  Deu.  La  capella  havia  sigut  oblidada. 

Lo  pare  tot  enujat  no  volgué  reposarhi  y  digué  à  son  fill:— Adéu 
pera  sempre,  la  teva  descendència  seré  malehida  y  un  de  ta  nissaga 
$erà  penjat  en  forca. 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DE  BBLL-LLOCH  2 1  5 


Lo  Senyor  ét  Setrallonga  isqtíé  y  al  cap  d' anys  t' amo  4e  La  Sa* 
ia,  l>.  Jüasi  dt  SerraUoiiga,  dra  pen}at  per  lladre. 


Amant  sens^re  lo  poble  d'  òcuparse  de  sos  héroes,  busca,  segons 
sos  sentiments  V  orígea  dels  mateixos.  Induptablement  que  lo  Serra- 
Uonga  es  «m  home  prou  cèlebre  pera  que  lo  poble  s'  hagi  ocupat  d* 
•ell  y  sigui  lo  que  *s  vulgui,  ó  un  caballer,  com  s^  ha  volgut  idealisar 
per  algú,  tant  es  lo  poder  de  la  ardidesa,  ó  un  lladre  de  pas,  com  de 
sa  sentencia  y  fets  se  deduheixen,  es  lo  cert  que  sa  memòria  es  dolen- 
ta. ^Com  pot  ésser  que  un  fill  de  una  casa  noble  se  llensés  à  ser  lla- 
*dre?  La  tradició  ho  basca  y  abeurantse  en  lo  esperit  de  la  època  en 
•quetiasquè,  ho  troba  en  la  falta  de  creencias  religiosas. 

Eixa  tradició  es  donchs  relativament  moderna,  però  atès  això  ma- 
teix, nos  revela  duas  importants  cosas;  una,  lo  sentiment  religiós  que 
encara  esencialment  predominava  en  nostres  avis,  y  altre,  un  gran 
fondo  de^poderío  y  grandesa,  al  mateix  temps  que  d*  amor  à  la  casa 
ó  terra,  arrelat  fins  ai  fons  de  V  ànima.  Tots  tres  germans  alsan  en 
sa  casa  una  torre  alta  y  poderosa,  però  la  alsan  en  recoft  de  la  pay- 
ral  casa  4^  ^hont  han  eixit,  igual  à  la  d*  aquella. 


IV 
SANT  MIQUEL  DELS  BARRETONS 

Tan  alt  com  es  Sant  Segimon,  y  de  tan  escabrosa  via,  y  no  obs- 
tant quan  un  es  é  dalt,  encara  trova  que  la  montanya  puja  mes  com 
si  volgués  arribar  fins  al  cel.  Un  carn  in  et  conduheix  al  cim  de  tot, 
emperò  es  tant  perillós  y  voltat  d^  horribles  cingleras  al  ensemps  que 
cansat,  que  quan  s*  hi  es,  verdaderament  se  sent  V  ànima  sobrecu- 
llida. 

En  aquella  punta  ardida  y  feréstega,  pariona  del  Matagalls,  la 
pietat  hi  feu  una  capella.  Es  dedicada  à  San  Miquel  y  lo  que  sor- 
prèn al  entrarhi  es  la  gran  munió  de  barrets  de  totas  menas  y  colors 
que  penjan  de  sas  parets.  N^  hi  ha  de  felpa,  de  cartró,  fins  de  llauna, 
los  uns  com  de  pastor,  altres  com  los  de  las  ciutats,  y  tots  guarnits 
de  flors  y  cintas. 

Tan  bon  punt  hi  arriban  los  visitadors  ó  comitivas,  es  costum, 
que  encara  avuy  se  serva,  que  tots  s*  apressuran,  la  primera  cosa,  ans 
y  tot  de  dirigirse  al  altar,  de  pendre  lo  primer  barretó  que  'Is  ve  à 
ma,  y  desprès,  acostantse  al  presbiteri,  s*  agenoUan  cubert  lo  cap 
homes  y  donas,  é  resar  al  sant  patró  de  la  capella. 

Conta  la  tradició  que  en  algun  temps,  tota  la  gent  quan  allí  dalt 
arribavan  los  hi  venia  un  gran  mal  de  cap,  y  que  aquells  é  qui  això 


Digitized  by 


Google 


2l6  MONTSENY 


succehia  determinaren  de  ferne  ofrena  é  Sant  Miquel  de  lo  que  en 
lo  cap  duyan,  y  aixís  tan  bon  punt  allí  arribavan,  lo  primer  que  fe- 
yan  era  penjar  son  barret,  lo  mateix  homes  que  donas,  en  los  claus 
que  é  eix  íi  se  clavaren  en  sas  parets. 

Passat  algun  temps  y  essent  ja  totas  ellas  cubertas  de  barretons,  la 
costum  prengué  un  altre  vol»  y  en  lloch  de  deixarhi  lo  que  duyan, 
la  gent  pera  gorirse  de  mal  de  cap,  ó  pera  guardarse  de  tenirne  may, 
lo  primer  que  fan  es  posarsen  un  dels  que  hi  ha,  y  aixís  demanar 
la  ajuda  del  Sant. 


Es  induptable  que  una  gran  altura,  ab  son  ayre  pur  y  trasparent 
que  vivifica  V  ànima;  son  espectacle  grandiós  dominant  la  terra;  la 
hermosura  de  una  vejetació  exhuberant  y  abundosa,  predisposa  U 
cor  à  la  fé  religiosa.  Sembla  que  després  d'  una  ascenció  cansada  y 
casi  sempre  perillosa,  es  precís  trobarse  ab  la  idea  de  Deu  criador  de 
tota  la  terra.  Per  aixó  es  que  gayre  be  's  pot  dir  que  no  hi  ha  una 
gran  altura  en  que  no  s*  hi  trobi  una  capella. 

Lo  cim  del  Montseny  es  elevadíssim  y  desde  allí  se  descubreix  una 
gran  vista,  de  segur  que  los  romeus,  tractantse  de  montanya  tan  san- 
ta, en  que  hi  havia  anat  à  fer  vida  un  princep,  fill  del  rey  de  Borgo- 
nya,  hi  devian  anar  sovint  à  visitar  los  llochs  que  est  havia  petjat,  y 
al  arribar  al  cim  de  tot,  donant  gracias  à  Deu,  se  degué  introduhir  la 
costum  entre  romeus  y  romeuas,  conforme  ab  sa  fe  religiosa,  de  fer 
present  dels  barretons  que  respectivament  duyan.  Era  un  saludo  al 
Deu  de  las  Alturas. 

Després,  quan  se  anà  perdent  la  costum  dels  pelerinatjes,  la  gent 
donant  sortida  à  sa  fe  encara  existent,  buscaren  atribut  al  Sant  que 
allí  tenia  estada,  y  trobant  tots  aquells  barretons,  sostenint  la  creen- 
cia  de  que  guardava  de  mal  de  cap,  cregueren  era  mediant  lo  posar- 
se  los  barretons  de  que  n*  hi  havian  fet,  y  encara  per  alguns  n*  hi 
anavan  fent  presentalla. 

Fin  ara  quatre  tradicions  hem  posat  y  's  pot  dir  que  totas  quatre 
han  estat  religiosas,  per  manera  que  ab  eix  títol  las  podiam  haver 
anomenadas,  mes  aixó  no  *s  trobarà  gens  estrany,  donchs  que  no 
gayre  lluny  havem  dit,  havent  habitat  nostra  montanya  tot  un  sant  y 
de  ilustre  prosapia,  es  'induptable  que  devia  deixar  en  ella  ferm  y 
durader  perfum  de  fe  y  creencias  religiosas. 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DB  BBLL-LLOCH  217 


MONTSOLIU 

Lo    DRET    DEL    MAL    US. 

Surtint  d^  Hostal-rích  y  prenent  per  la  carretera  d'  Arbucias  se  veu 
tot  desseguida,  encara  que  un  tros  lluny,  la  antigua  fortalesa  del  Cas- 
tell Senyoríal  dels  Montsolius,  avuy  dia  casi  en  ruinas. 

En  temps  del  feudalisme  estava  eix  habitat  per  llurs  senyors,  qui 
com  tots  los  de  igual  classe  en  aquell  temps,  tenian  sobre  sos  vassalls 
una  munió  de  drets  y  privilegis,  entre  altres  segons  se  conta,  encara 
que  molts  historiadors  lo  posen  en  dupte  lo  dret,  ó  mes  comunment, 
mal  us,  conegut  en  llenguatje  vulgar  per  lo  «dret  de  cuixa.i 

Diu  que  un  jove  habitant  en  sos  dominis  s' enamorà  perdudament 
d*  una  joveneta  filla  també  del  Montseny;  concertirense  las  bodas  y 
abdós,  enamorats  com  pochs  n^  hi  haje,  no  veyan  arribar  1*  hora  de 
sa  mes  complerta  ditxa. 

Arribà  ^1  dia  benhaurat,  mes  ab  ell  també  lo  moment  dolorós  de 
que  la  donzella  tingués  de  ser  entregada  al  Castell  de  Montsoliu:  son 
mateix  espòs  tingué  que  acompanyarli. 

Diu  que  tota  la  nit  lo  jove,  ple  de  sufríments  son  cor,  lo  passà  do- 
nant volt  as  al  entorn  del  castell,  semblantli  que  may  mes  arribaria 
la  celistia. 

Quan  ja  fou  clar  dia  trucà  à  la  porta  y  demanà  per  la  seva  esposa, 
mes  fou  envà  y  no  li  donaren,  donchs  lo  Senyor  no  s^  havia  llevat 
encara  6  sens  alguna  ordre  especial  que  per  vos  no  's  donarà. 

£11  baixà  la  costa  y  esperà;  la  nit  següent  tomà  à  rondar  la  forta- 
lesa com  si  fos  ànima  en  pena  y  à  la  eixida  del  sol  picà  per  segona 
volta  tot  demanant  à  sa  desposada. 

Mes  com  lo  dia  avans  li  respongueren  que  *1  senyor  dormia  en- 
cara y  que  esperés  lo  ensendemà. 

Com  la  fera  à  qui  han  pres  sos  cadells,  aixís  rondà  desde  aquell 
moment  lo  agraviat  espòs  lo  casal  ahont  era  presa  sa  hermosa  núvia. 

Y  vingué  lo  endemà  y  à  trench  d^  auba  caygué  *1  pont  Uevadís,  per 
ahont  s^  en  entrà  precipitadament  demanant  per  sa  estimada,  mes 
tampoch  li  deixaren  veure.  Llàgrimas  de  gelosia  y  desesper  corrian 
per  sas  galtas,  prechs  y  amenassas  sortian  de  sos  Uabis,  era  en  va 
puig  ningú  lo  escoltava. 

Y  aixís  lo  feren  esperar  una  llarga  estona  mes  entretant  la  ira,  T  oy 
y  la  venjansa  s^  anavan  amparant  de  son  cor  ab  tota  la  forsa. 

Al  cap  de  temps  s'  obrí  *1  castell  y  aparegué  lo  senyor,  agafada  pel 
bras  à  aquella  que  era  tota  la  sua  vida. 

»8 


Digitized  by 


Google 


2l8  MONl>>ENY 

——^————^1  Ml       ■  1 1    ■  I     ■  ■    ■ ■  III  ■         F  .     -X.    .  ■ 

— ^Aquí  la  tens,  li  digué  entregantli  ab  cruel  mofa  é  insolència. 

Mes  sobte  reculà  un  pas  y  caygué  en  terra  fent  un  crit  y  tot  banyat 
ab  sa  pròpia  sanch. 

La  daga  del  ofès  minyó  s*  enfonsà  íins  al  pom  en  lo  seu  cor.  Y  ab- 
dós  enamorats  fugiren  montanya  avall  avans  que  los  del  Castell  tor- 
nats en  si  de  la  sorpresa,  los  haguessen  pogut  retenir. 

D'  aquest  fet  se  'n  seguí  una  Uuyta  entre  los  del  Castell  y  'Is  page- 
sos de  remensa. 


'  Aixfs  ho  diu  la  tradició;  de  totas  maneras  es  notable,  y  per  aiió 
principalment  també  V  hem  posada,  que  haventse  duptat  y  üns  ne- 
gada la  existència  dels  Mals  usos,  la  veu  del  poble  hage  tramés  lo 
recort  d*  ells,  y  en  especial,  del  mes  odiós,  anyadinti  que  això  donà 
lloch  à  la  lluyta  dels  remensas.  Clar  es  donchs  que  *s  pot  senyalar  la 
època  en  que  fou  nascuda  la  tradició  que  'ns  ocupa,  luego  de  passa- 
da la  guerra  dels  remensas  y  en  odi  à  privilegis  ó  drets  tan  odiosos. 


VI 
MONTSOLIU 

Lo   CONVIT   DE   LAS   TRUYTAS 

Imperava  lo  Alarb  en  la  major  part  de  nostra  terra,  apesar  dels  es- 
forsos  dels  nostres  avis,  que  dia  y  nit  lluytaren  per  sa  pàtria  é  inde- 
pencia« 

L'  orient  y  mitj  dia  del  Montseny  pertanyia  encara  alsinfaels,  men- 
tres  en  los  pichs  mes  enlayrats  destacava  la  Santa  Creu. 

Lo  Castell  de  Montsoliu  fort  è  inespugnable  aixecava  sos  merlets 
al  cim  d'  un  altíssim  mont  que  dominava  tota  la  plana;  semblava  lo 
niu  de  la  altiva  àguila  y  tant  enlayrada  era  sa  torre  que  's  confonia 
•de  baix  estant  ab  los  núvols:  los  senyors  del  Castell  eran  també  Us 
senyors  de  tota  aquella  comarca  y  per  lo  tant  ni  un  moment  de  re- 
pòs tenian  havent  per  enemichs  à  una  gent  tan  poderosa,  batallado- 
ra è  intrèpida  com  los  Alarbs. 

Ab  tot  no  desmayava  son  coratje,  y  si  que  fer  los  dava  en  lo  pla, 
mes  y  sense  profit  en  la  montanya. 

Moltas  vegadas  intentà  lo  moro  apoderarse  del  Castell,  mes  son 
valerós  senyor  lo  dispensava  tant  que  desenganyat  lo  Alarb  de  pén- 
drel  per  assalt  deslliberà  de  vcncerlo  per  fam,  posantli  rigurós  setje. 
•  Quatre  mesos  s'  havian  passat  y  lo  mes  petit  recapte  no  havia  po- 
gut entrar  al  Castell.  No  obstant  sos  habitadors  no  donavan  cap  se« 
nyal  de  demanar  clemència  ni  de  rendirse,  ans  al  contrari  cada  dia 
lluytavan  ab  mes  forsa. 


Digitized  by 


Google 


MARIA  DR  BELL-TXOCH  219 


Lo  xefe  dels  Alarbs  fou  donchs  qui  entaula  las  negociacions  pera 
acabar  de  una  vegada. 

Lo  senyor  del  Castell  accepta  lo  missatge,  emperò  posant  per  con- 
dició que  *ls  parlamentaris  de  son  enemich  devian  anar  à  fer  lo  par- 
lament dins  en  la  fortalesa. 

Pujaren  allí  los  Alarbs  esperant  trovar  dins  d'  ella  caras  migradas 
y  presas  totas  dels  horrors  de  la  fam,  mes  s'  equivocaren.  Eixí  à  ré- 
brels  lo  castellà  rodejat  d*  ardidas  y  fortas  tropas. 

Los  ambaixadors  esposaren  las  condicions  baix  las  quals  lo  castell 
devia  rendirse,  y  '1  Senyor  avans  de  respondre  à  ellas,  los  hi  dema- 
nà que  se  servissen  primer  acompanyarlo  à  sa  taula  y  que  després  ja 
'n  parlarian. 

Dit  això  los  acompanyà  al  menjador  ahont  quedaren  aquells  sor- 
presos donchs  hi  trovaren  una  taula  ricament  parada  y  sobre  tot 
plena  de  diferents  plats,  plens  tots  de  frescas  y  riquíssimas  truytas 
de  riu  que  semblava  que  acabavan  de  ser  cuUidas. 

Acabat  lo  dinar,  lo  Senyor  se  comià  d^  ells  molt  amablement  y  'Is 
hi  digué: 

— Tomeu  de  resposta  al  vostre  capdill  que  en  cap  manera  puch 
rendirme  mentres  tinga  tal  abundo  de  menjars. 

Per  mes  que  capissaren  los  moros,  no  pogueren  atinar  d'  ahont 
treyan  tanta  abundància  de  truytas,  y  coneguent  que  mentres  po- 
guessen  tan  be  provehirse,  res  contra  U  castell  lograrian,  alsaren  lo 
setje  y  s*  en  anaren  à  lluytar  en  altres  terras. 

Mentres  tant  lo  castell  quedà  lliure  d^  enemichs  sense  que  pogués 
may  ésser  conquistat.  Diu  que  's  provehia  de  queviures  y  fins  de  to- 
ta mena  de  municions  de  guerra,  per  un  camí  subterrani  y  de  tothom 
ignorat  que  baixava  à  la  riera  d^  Arbucias  ahont  molt  tranquilament 
los  dependents  del  Castell  anavan  à  pescar  truytas. 


Apenas  hi  ha  castell  à  Catalunya  al  que  no  se  hi  trobi  un  camí  cap 
à  dins  de  terra,  tapat  al  cap  d'  un  xich  per  terra  y  pedras,  que  *s  diu 
dona  un  bon  tros  lluny  y  que  servia  aixís  pera  provehirse  de  vian- 
das,  com  de  fugida  en  cas  de  necessitat.  No  es  estrany  donchs  que 
en  lo  castell  de  Montsoliu  se  hi  trobi  eixa  tradició,  nascuda  sens 
dupte  com  la  de  tots  los  demés  al  desaparèixer  lo  feudalisme  y  ab 
ell  la  vida  de  las  fortalesas  roqueras. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LA  família 

DEL  MAS  DELS  SALZERS 


RELACIÓ  D'  UN  FET 


Amor  de  mare: 
Tot  lo  demós  es  aire. 


I. 


SI  'n  te  1*  any  de  diadas  tristas!  Ben  mirat,  lo  tranzit  del  home 
per  esta  vall  de  Uégrimas  no  es  mes  qu^  una  llonga  cadena  de 
desventuras,  que  comensa  ab  lo  plor  ab  que  anunciam  nostra 
arribada  al  mon,  y  termena  ab  lo  sospir  ab  que  nos  despedim  de  la 
Terra,  pera  cercar  en  una  vida  millor  lo  premi  d' un  ben  obrar.  Si  los 
goigs  dolcíssims  que  la  vida  de  familia  proporciona,  son  balsem  suau 
y  consolador,  contra  las  feridas  que  resultan  de  caminar  per  una 
senda  sembrada  d'  argelagas  y  esbarzers;  si  abriga  *1  cor  la  convicció 
ferma  de  que  s'  han  complert  los  debers  de  fill,  d'  espòs  y  de  pare;  si 
mirant  enrera  cada  jorn  que  passa,  se  contemplan  bonàs  obras  y  mi- 
llors accions  envers  lo  prohisme,  à  proporció  del  benestar  de  quis- 
cun,  satisfacció  y  fins  alegria  s'  experimenta;  mes  ab  tot  y  això  no  h-^ 
ha  qui  no  diga  à  cada  pas:  íQue  ^n  te  un  any  de  diadas  tristas! 

Si,  moltas  n^  hi  ha;  mes  de  totas,  la  que  al  cor  porta  mes  dolenza 
es  la  diada  de  Tots  S^nts,  ^*Ho  fa  que  en  ella,  com  si  la  Iglesia  vol- 
gués recordamos  que  la  alegria  segueix  de  prop  al  pesar,  al  costat 
d'  una  de  las  festas  mes  grans  de  la  religió  catòlica,  se  troba  la  Con^ 


Digitized  by 


Google 


2%2  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DELS  SALZBRS 

memoració  dels  faels  difunts  >  ^Uo  fa  que  la  naturaleza  com  si's 
vestfs  de  dol,  se  desprèn  de  quant  V  hi  restaba  de  las  galas  de  la  pri- 
mavera, pera  cobrirsc  ab  lo  mantell  de  pobresa  del  llarch  ivem^ 
iQui  sab!  De  mi  se  dir  que  ja  de  nin  la  tarde  del  dia  primer  de  No- 
vembre 'm  gelaba  'I  cor.  ' 

Molts  anys  van  passats,  y  per  mes  que  *n  visca,  jamay  olvidaré  las 
impressions  del  que  podria  dirne  mon  primer  dia  de  difunts. 

Set  ó  vuit  podia  contarne.  En  habent  dinat,  aní  en  companyia  4e 
mos  pares  à  pendrer  lo  sol  per  la  carretera.  Sentat  ab  estos  en  los 
banchs  del  Pont  nou,  arribaren  de  prompte  à  mon  oido  remors  dis- 
tints: sons  de  campaaas  de  diversos  indrets  previnents. 

Pera  mf,  qu*  era  pot  ser  aquella  la  primera  vegada  que  sortia  de 
la  vila —  puig  anteriorment  ho  impedian  las  malvestats  de  la  guerra 
civil— y  que,  per  lo  mateix,  ni^idea  tenia  tant  sols  de  que  poguessen 
existir  casas  fora  d' aquella,  y  altras  campanas  no  habia  oit  que  las 
del  campanar  de  la  parròquia,  tot  quant  veya  y  sentia  *m  causaba 
sorpresa  y  admiració,  tenintme  sumit  en  un  mar  de  pregondas  re** 
flexions. 

Recordo  que  de  prompte,  com  si  despertés  de  pesadíssim  somni, 
*m  dirigí  à  mon  senyor  pare  dientli:  a — ^Qu'  es  aquella  musica  que 
sembla  de  campanetas? — Son  las  campanas  de  las  parroquias  que  to- 
can  à  morts,  fent  senyal  per'^  anar  à  cantar  las  absoltas — »  Lo  pobre 
del  meu  pare  no  *s  fixà  en  lo  que  pera  mï,  ignoscent  infant  que  obria 
en  aquell  punt  los  ulls  al  mon,  tenia  d'  extraordinari,  de  maravellós, 
d' inexplicable  un  fet  per*  ell  completament  natural,  per  tant  que  del 
mateix  ne  tenia  sobrada  experiència.  Parroquias,  morts,  absoltas 
eran  pera  mi  paraulas  totalment  desprovistas  de  sentit,  y  per  tant 
torni  à  preguntar:  « — ^Qué  vol  dir  las  parroquias? — » Llavors  com- 
prengué mon  pare  que  jo  no  sabia  tant  com  ell,  y  'm  digué:  « — Las 
parroquias  son  las  iglesias  dels  pobles. — »  Y  agafantme  y  pujantme 
de  peus  demunt  la  barana  del  pont  continuà: « — ^^Veus  aquellas  casas, 
y  aquellas  altres,  y  las  de  mes  enllà?  Donchs  son  pobles,  y  quiscum 
te  la  sua  parròquia.  Escolta  be:  aquellas  campanetas  son  las  de  Sant 
Pere  Molanta;  estàs  altras  que  *s  sentan  cap  à  T  esquerra  las  de  Sant 
Cugat;  una  mica  mes  enllà  s*  ouen  las  cie  La  Granada;  y  si  no  m*  en- 
ganyo, üns  me  sembla  oir,  portats  per  lo  vent,  los  sons  de  las  de  Las 
Cabanyas  y  de  Pachs,  que  's  troban  un  poch  mes  lluny.— ^Y  aque- 
llas que  se  sentan  mes,  digui  jo,  son  las  de  la  vila? — Si;  las  de  nostra 
parròquia.— ^Y  à  que  tocan? — ^A  morts.— ^Qué  vol  dir  que  s*  ba  mort 
un  home  en  cada  poble? — No,  vol  dir...  ^Com  t*  ho  faré  entendrer? 
Vol  dir  qu'  aixis  com  avuy  es  Tots  Sants^  y  ahir  repicaren  en  senyal 
de  festa,  demà  celebra  la  Iglesia  la  diada  dels  difunts,  y  las  campanas 
tocan  à  morts,  pera  que  la  gent  dels  pobles  vaja  ab  los  capellans  à 
pregar  en  los  cementiris,  pera  las  ànimas  dels  que  en  ells  estan  en- 
terrats.» 


Digitized  by 


Google 


OAYBTà  VIDAL  Y  TALBNCiANO  XZ3 

'  No  se  jo  si  'm  cansí  de  preguntar  ó  lo  meu  pare  de  respondrer:  lo 
que  se  es,  que  à  tot  això  m*  habia  baixat  à  terra:  que  jo  no  *m  quedí 
satisfet  de  las  rahons  que  *m  doné:  que  restí  pensatiu  y  sens  ganas  de 
«oirer  ni  brincar,  y  que  durant  lo  temps  que  invertirem  en  retornar 
à  casa,  bullian  confosos  dintre  mon  cap  mil  pensaments  nous,  di^ 
tints,  desconeguts,  que  giravoltaban  en  torn  de  las  paraulas  «carn- 
panas,»  icementiris,»  «absoltas,»  «ànimas,»  «morts,»  y  «capellans.» 

Ja  i  casa,  en  compte  d*  anarmen  à  jogar,  prenguí  assiento  prop 
d^  un  balcó  en  un  banquillet,  en  tant  que  mos  pares  sentats  al  vol- 
tant del  braser  ab  altras  personas  de  la  família,  V  avia  entre  ellas, 
parlaban  de  que  habia  fet  molt  bona  tai  de;  de  que  anaban  desapa- 
reixent las  petjadas  de  la  passada  guerra  y  restablintse  las  antigas 
costums;  y  de  que  al  ensent  demà,  anirian.  no  se  si  à  Moja  ó  à  La 
Bleda,  &  buscar  pa  de  morts.  Jo  continuaba  tot  capficat  pensant  en 
lo  que  aquella  tarde  habia  vist  y  oit,  y  tant  quiet  estaba,  que  ma 
mare,  tement  que  estes  malalt,  — mare  al  fi, — s' acostà  é  amanya- 
garme  preguntantme  si  'm  dolia  alguna  cosa.  Mon  pare  procurà 
tranquilisarla,  observantlhi  que  debia  estar  cansat  de  la  passejada. 

Mes  tart,  essent  ja  vespre,  mos  pares  se  'n  anaren,  penso  que  à 
fer  la  castanyada  à  casa  d*  uns  meus  oncles,  restant  en  la  nostra  so- 
lament r  avia,  las  criadas,  y  un  mosso,  ja  vellet,  que  tots  los  dias, 
de  retorn  del  treball,  pujaba  ó  rebrer  ordres  respecte  de  las  feinas 
que  debian  practicarse  lo  jorn  següent. 

Mentres  las  segonas  arreglaban  lo  sopar  pera  mon  germanet  y  jo, 
aquella  sentada  prop  de  la  llar, — desprès  d'  haber  dictat  las  que  cre- 
gué convenient,  y  disposat  que  la  maynadera  cuidàs  de  nosaltres,  à 
íi  de  que  no  caiguesssem  de  las  cadiras  en  que  permaneixiam,  junt' 
à  la  tauleta  ja  aparellada, — sentint  lo  toch  del  parenostre  de  las  ani- 
mós, comensà  à  resar  lo  rosari,  al  qual,  sens  deixar  la  feyna,  res^ 
ponian  las  críadas  y  lo  bon  Miquel. 

Las  impressions  que  mon  esperit  habia  rebut  aquella  tarde;  las 
conversas  qu*  habia  sentit,  en  las  quals  sols  se  parlaba  d^  ànimas  y 
de  morts;  la  tranquilitat  qu*  en  la  cuina  regnaba,  interrompuda  tant 
sols  per  las  campanas  que  senyalaban  funeral  gros  pera  1*  ensent  de- 
mà, per  lo  monotono  remoreig  dels  que  resaban,  per  lo  soroll  de 
r  ay^a  que  bullia  dintre  de  la  marmita,  y  per  los  xiulets  del  aire 
que  s' escapaba  espetegant,  dels  sarments  qu*  en  la  llar  cremaban,  me 
tenian  com  embadalit;  com  fora  de  mi:  no  sabia  lo  que  per  mi  pas- 
saba:  trobabam  en  un  mon  nou:  involuntària  y  mentalment  respo* 
nia  à  las  oracions  de  la  pobr^  avia,  que  ab  fervorosa  pietat  pregaba 
per'  aquells  dels  seus  que  passat  habian  d^  aquest  mon,  y  quan  ter- 
menat  lo  rosari,  ab  calma  sepulcral,  y  ab  veu  tranquila  y  solemne 
digué:  «una  salve  à  Nostra  Senyora  de  la  Bona  mort,  pera  que  à 
tots  nos  la  donga  bona  y  cristiana  quan  V  hora  ^n  sia  arribada,»  sen- 


Digitized  by 


Google 


224  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

Xí  que  se  'm  gelaba  la  sanch  en  las  venas  y  rompí  é  plorar  amaiiga- 
ment  Uensant  greus  sospirs  y  pregons  sanglots. 

Mon  germanet  ple  d'  admiració  me  contemplaba  ab  los  ulls  molt 
oberts^,  las  críadas  presumian  que  m*  hagués  donat  un  colp:  la  senyo- 
ra avia  que  m*  habian  fet  mal  los  panellets  y  altras  llaminaduras 
qu*  habia  menjat  à  V  hora  de  dinar:  lo  Miquel  que  m*  habia  pres 
r  aire  anant  à  paseig.  íAy!  no  podian  compendrer  que  aquell  prech 
à  laVerge  Maria  pera  que  'ns  amparàs  à  V  hora  de  la  mort,  habia  es« 
tat  la  ma  qu*  acababa  d*  arrencar  1*  espès  vel  de  negras  tenebras  en 
que  permaneixía  envolcallada  V  intel-ligencia  del  tendre  infant;  no 
comprenian  qu'  aquella  fervorosa  pregaria  era  la  ponentada  males- 
truga  que  soptadament  habia  esvehit  los  eelatjes  de  rosa  y  grana  en 
que  fins  aquell  punt  s*  habia  gronxat  V  esperit  d^  un  àngel;  no  com* 
prenian  qu*  aqueilas  senzillíssimas  paraulas  habian  produhit  dintre 
'1  cor  d*  un  ignoscent,  lo  mateix  efecte  que  produhiràn  las  trompe- 
tas  del  judici,  al  espargir  llurs  sons  esgarrifosos  per  la  regió  dels  se- 
pulcres; no  comprenian,  finalment,  qu'  aquella  débil  criatura  acaba- 
ba de  llegir  com  en  un  llibre,  en  las  sibilíticas  paraulas  d*  una  velleta 
venerable,  que  vindria  un  jorn  en  que  deuria  morir,  y  que  allavo- 
ras,  al  arribar  quiscun  any  la  diada  de  Tots  Sants,  à  las  tres  de  la  tarde 
las  campanas  tocarian  à  morts,  pera  que  las  gents  dels  pobles  anassen 
ab  los  capellans  à  pregar  en  los  cementiris,  ensemps  que  pera  la  sua 
ànima,  pera  las  de  totas  las  personas  allí  presents,  qu*  en  aquell  punt 
aaababan  de  pregar  per  llurs  passats. 

D*  aquell  jorn  ensà  la  tarde  del  primer  dia  de  Novembre  ha  estat 
sempre  pera  mi  de  tristíssim  recort;  y  lo  mateix  en  los  alegres  anys 
de  la  joventut,  en  que  tot  se  veu  de  color  de  rosa,  puig  per  tot  nos 
/somriu  leusengera  la  esperanza,  que  al  present  en  que  he  deixat  ja 
ben  enrera  los  termes  que  marcan  lo  que  'n  diu  lo  Poeta  «la  meitat 
del  cami  de  nostra  vida,»  y  per  tant  no  cal  dir  que  à  mos  llabis 
s*  arrimat  prou  sovint  la  copa  del  dolor,— quan  é  mi  arriban,  portats 
en  alas  del  ventijol,  los  sons  de  las  campanas  de  las  parroquias  de  la 
encontrada,  que  planyivolas  tocan  à  morts,  y  veig  los  rectors  que 
prescedits  de  la  creu  y  seguits  de  llurs  feligresos  s*  encaminan  als 
fossars  pera  resar  los  sufragis  pera  etern  descans  dels  que  finaren,  y 
girant  despues  los  ulls  à  tot  quan  entorn  de  mi  te  vida,  ni  contemplo 
verdor  en  los  camps,  ni  pàmpols  en  las  vinyas,  ni  en  los  arbres  fu- 
llatje,  y  si  alguna  remor  à  mi  arriba,  no  es  lo  gay  cantar  de  aus  par- 
leras,  sinó  V  aspre  y  tristíssim  gemech  de  seca  fullaraca  joguina  del 
vent,— sens  saber  perquè,  també  lo  cor  se  *m  gela,  y  sento  desitg  de 
plorar,  y  mirant  lo  Sol  qu'  entre  fredas  boyras,  derrcra  los  monts  se 
amaga,  rcpctesch  una  y  altre  vegada:  jQue  n'  hi  ha  de  diadas  tristas 
en  lo  breu  espay  d'  un  any! 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  225 

Costum  es,  en  la  vesprada  de  semblant  dia,  resar  tres  parts  de  ro- 
sari pera  redimir  las  ànimas  de  las  penas  del  Purgatori,  y  en  ella, 
com  en  totas  las  que  ho  son  de  la  vida  de  família,  que  nos  restan 
dels  temps  de  la  velluria,  no  sols  hi  prenen  part  tots  los  membres  de 
la  mateixa,  sinó  també  los  criats,  los  mossos  y  quants  dependents 
viuhen  dintre  de  la  casa. 

En  lo  compliment  y  pràctiga  de  dita  costum  s'  ocupaban  de  bon 
grat  los  habitants  del  Mas  de[.s  Salzbrs,  lo  dia  primer  de  Novembre 
de  r  any  1 865 ,  en  lo  qual  comensa  aquesta  sencilla  y  veritable  Relació. 

Ja  habia  V  amo  resat  tretze  denas;  ja  lamaynada  comensaba  é  im- 
pacientarse,  vehent  que  las  pregarias  mes  s*  allargaban  que  'Is  altres 
vespres;  ja  los  mossos  y  cnadas  ab  freqüents  y  descomunals  badalls 
demostraban  clarament  que  comensaba  à  pesarlos  tanta  repetició. 

La  veritat  es  que  no  hi  ha  pera  que  extranyarse  de  la  impaciència 
y  cansament  dels  xichs  y  dels  grans;  puig  sens  contar  que  la  inva- 
riable cantarella  y  lo  rum  rum  de  Santas  y  Salves  acaba  pera  cridar 
la  son,  r  hora  de  sopar  se  retardaba,  la  de  dormir  ensemps  venia  y 
respecte  de  la  quitxalleta  y  gent  menuda  mes  que  ^n  los  sufragis  pe- 
ra los  difunts  y  ^n  traurer  ànimas  del  Purgatori,  pensaban  en  las 
castanyas  y  panellets  que  habia  portat  son  pare  de  vila,  dels  quals 
tenian  determinat  enterrarne  tots  los  mes  que  poguessen,  remullant, 
los,  pera  que  millor  fessen  son  tranzit  desde  1  plat  al  ventrell,  ab 
un  gotet  del  de  la  bota  del  reco. 

Al  cap  y  à  la  fi  pronuncià  V  amo  lo  Glòria  Patri  de  la  derrera 
dena  del  tercer  rosari,  y  senyantse  y  dient:  Requiescant  inpace^  do- 
nà mostra  de  que  la  tasca  habia  finit. 

— Pere,  (digué  en  semblant  punt  la  mestressa)  ^no  resas  avuy  los 
Pare  nostres? 

— ^'No  ho  saps  dels  altres  anys?  (digué  amablement  son  marit). 
Avuy  sols  pera  los  difunts:  los  demés  jorns  pera  nosaltres  y  per'  ells: 
pera  las  necessitats  dels  vius  y  la  redempció  dels  morts. 

— Resa  donchs  un  Pare  nostre  mes. 

— iAy  ay!  ^Pera  quí.^ 

— Pera  1*  ànima  d*  aquell  dels  nostres  fills  que  primer  1*  haja  me- 
nester. 

Això  dient  nuàs  la  veu  en  lo  coll  de  la  mestressa;  son  marit  resà  U 
Pare  nostre;  y  est  finit,  quiscun  dels  presents  anassen  à  sos  afers, 
restant  sols  en  lo  menjador,  ahont  lo  rosari  passat  s*  habia,  los  amos 
y  los  mes  petits  de  llurs  fills. 

— Mare,  ^qu*  es  V  ànima? —  Preguntà  un  d'  estos,  tant  bon  punt  es- 
tigueren sols,  ab  la  ingènua  senzilles  pròpia  dels  pochs  anys. 

— ^L*  ànin^a?... 

—Si,  vos  habeu  dit  V  ànima  dels  nostres  fills.  ^Qué  no  so  fill  jo? 

— Si,  y  molt  que  t*  estim. 

— lY  donchs  que  no  tinch  ànima? 

29 


Digitized  by 


Google 


,  I    í•íïfrr  t'í    .rf-f     ^«n  »^<  ■»  Í41  /«^'♦'4 


ftrt  ,.,  "m 
('     '  '.   /    h  f    tr.  ^  í't' 

f  'f  '■  í  I  tí(í  'ttfí  ,ffi«r  /i^f*'^  I'  iWf»  .ifif  <if»/*,íMiíií^>m  un  W  d'or, 
^•*    'n  h-  tMiMiM-t  m'p«^hm4  lliitMfi(iM4^  qu<)  iliu  que  de  nit 

M'l    '\  n{'i    {{'i 

u■«•^<(-(M  l'a^^i  iit^ita  iiii  iiiiiiv(iii|5i  U*  on2«  A  dotse«  viu  y 
i^i.i    llit  i^.t^.  «1  .a.uit.ui  4  «'4  I  tU^v  \W  U  tvuvu  r  ivcrn  d'antany» 

>^Ht.     i      ('iiMl•lt\    Íh    lUi    «l'lli    ^Iwlí   k'iilUU:' 

liiui^.  I  u  (k-i'iiu^^iu  lii  IU41V  liiii)  ^iMuuv'Ht,  c(i  tunt  ()ue  son  m*^ 
<u    tuuMi  ii4  ut|,>  liii^  pu^^uiiu  ilv>  )(*u  iiU.  v^u<tM  he  ücí^aba  escapar 

)  Ui  .Oi  ^  o.ii  I  iivi  vUu'  ii>;  MiuL  v(Uiu>  sia»  j^n  ja  ho  sa-^ 
iu  i  \Uuuv  .  i.iui  iv..uvi>ii  <saii>Av^  vlc  Ui  Ji>v(tu)a  ^uc  vim:  que  las 
\iu.u  I.  uU  I*  -u, .,  .  .iuhi  Ui  fc^U^ua  vlvl  v.vl  V  UiN  v.lc I ^  violenta sotrt ran 

la     t  >  u  i  >  V  V,     u  i  .  />\  1   <ii'v4  ii. 

v  >■■• 


'*        «  \    \         .'  V 

>' 

\    .;             i. 

•v' 

V^i    u.:i\s.>. 

\         i      V. 

a-. 

»\.».    u      ^s^ 

V      V        v.^. 

'     '4 

,>s     l\'    K'  >  V 

♦v4   A^     . 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VrDAL  Y  VALENCUNO  Z%J 

d'  alegria;  perquè  de  res  serveixen  las  cartas  que  'ns  escriu  dient 
qu'  està  bó... 

—Mes  no  content. 

— Y  content  també.  Perquè  com  si  no  tinguesses  mes  fill  queU  Ra- 
mon, sols  d'  ell  te  recordas... 

—Es  que  als  altres  'Is  tinch  prop. 

— Perquè  ets  tan  mare,  que  ab  tal  de  veurer  tots  los  fills  agafats  à 
las  faldillas;  com  si  fossen  pollets  prop  de  la  Uoca,  ni  pensarias  en 
son  endevenidor.  Lo  Ramon  està  bo. 

— ^Vulga  Dèu  que  '1  torne  à  veurer. 

— Rosa,  prou. 

Y  aixís  dient,  sortí  U  Pere  de  la  estancia,  mentres  tant  que  la  po- 
bre de  sa  muller  s'  esforsaba  pera  ocultar  las  llàgrimas  que  V  hi  cs- 
purnejaban  en  los  ulls. 

Quan  son  marit  hagué  desaparescut,  donà  lliure  curs  al  plor  que 
la  ofegaba,  y  girant  los  ulls  en  vers  lo  Cel,  ab  tota  la  amargura  del 
cor,  y  ab  tot  V  anhel  de  tendre  mare  exclamà: 

— íDèu  meu,  amparau  à  mon  fill! 


II 


Lo  lector  qu^  haja  posat  1*  atencÜ  deguda  en  lo  que  fins  al  pre* 
sent  va  escrit,  de  segur  presumirà  que  habem  caigut  en  flagrant 
contradició,  ó  que  ^ns  succeheix  també  lo  de  aliquando  bonus, 
si  considera  que  habent  manifestat  que  la  Relació  del  cas  que  estam 
narrant,  comensa*  en  lo  moment  precis  en  que  *ls  habitants  del  Mas 
DELS  Salzbrs,  s'  entrcgaban  à  la  devoció  del  reso  de  las  tres  parts  de 
rosari,  en  la  vetllada  del  dia  de  Tots  Sants;  de  las  paraulas  que  aca- 
bam  de  transcriurer,  y  que  son  trasllat  fidelíssim  de  las  que  tingue- 
ren marit  y  muller,  terminada  aquella  piadosa  tasca,  resulta  que^l  fet 
à  que  'ns  referim  venia  de  mes  lluny,  ja  que  segons  consignà  1'  amo 
de  casa,  no  había  regnat  en  esta  un  instant  d^  alegria,  densa  del  jorn 
en  que  d'  ella  había  sortit  un  dels  seus  fills  anomenat  Ramon. 

En  rigor  fins  mes  enllà  deuríam  anar,  pera  descobrir  las  causas 
productoras  dels  efectes  que  deuhen  ésser  objecte  del  present  Qi/a- 
dro;  mes  com  això  tindria,  entre  molts  altres  qu'  es  inútil  esmentar, 
lo  inconvenient  gravíssim  de  fer  pesat  un  assumpto  que  desitjam  que, 
ja  que  no  del  tot  agradós,  sia  al  menys  soportable  y  de  bon  passar, 
. — sobre  tot  careixent  com  careixem  de  las  dots  que  molts  altres  tenen 
de  sobras  pera  cobrir  ab  brillantíssima  vestimenta,  subjectes  total- 
ment desprovistos  de  cos  y  substància,—- volem  cenyimos  à  lo  mes 
concret  é  indispensable,  y  que  mes  directament  se  refereix  al  assuinp- 
to  que  ^ns  te  ab  la  ploma  en  la  ma.  Ab  tot,  com  lo  lector  igi^pra 


Digitized  by 


Google 


228  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DELS  8ÀL2ERS 

qui  son  y  quina  es  la  historia  dels  honrats  habitants  del  Mas  dessus 
dit,  y  en  conseqüència  podria  formar  d'  algun  d' ells  injust  concepte, 
en  vista  dels  fets  que  *ns  pertocarà  ressenyar,  pera  evitarho,  y  à  fi  de 
que  no  sols  no  *s  fassan  judicis  temeraris,  sinó  que  's  donga  à  quis- 
qun  son  merescut,  consideram  indispedsable  fer,  com  se  sol  dir,  un 
poquet  d'  historia,  ja  que  per  est  medi  podrà  disposar  aquell  de  tots 
los  elements  necessaris  pera  compendrer  las  causas,  origen  y  fona- 
ment de  esta  exemplar,  verídica  y  tristíssima  Relació. 

Sens  mes  preàmbul  donchs,  que  pot  ser  lo  prescendent  peca  ja  de 
pesat,  direm  que  lo  Mas  dels  Salzers  es  un  Mas  com  no  n'  hi  ha 
gaires,  so  es,  un  dels  bons  que  *s  poden  trobar  en  esta  encontrada  y 
fins  moltas  horas  al  voltant. 

Pera  que  's  comprenga,  no  es  menester  fixar  la  vista  en  la  exten- 
sió verdaderament  extraordinària  de  las  terras  que  'I  constitueixen, 
perfectament  conreadas  segons  V  estil  del  pais;  ni  en  V  aspectfe  qu' 
ofereix  la  grandària  del  casal,  que  ab  sa  capella  pública,  nombrosos 
apartaments,  sellers,  graners,  cups,  trull  y  corrals  verament  sembla 
^un  petit  burg;  ni  en  la  molta  gent,  mossos  d'  aixada,  pastors,  matxa- 
ter,  criadas,  porquer  y  andiotera,  que  à  tot'  hora  va  y  ve,  entra  y 
surt  entregada  à  llurv*  respectius  afers:  basta  penetrar  en  ell  y  con- 
templant en  lo  cap  de  la  taula  del  tinell  ó  menjador  V  antiga  y  res- 
pectable cadira  de  repòs,  que  sols  cedeix  V  amo  à  algun  convidat  de 
distinció,  y  en  las  cambras  los  llits  de  elevadíssima  capsalera  y  las 
vellas  arcas  de  noviatje, — d'  ellas  alguna  tant  riquíssimament  traba- 
llada,  que  de  segur  excitaria  la  codicia  de  mes  de  quatre  coleccionis- 
tas  d'  objectes  de  V  antigó — ^pera  que  's  comprenga  que  tot  en  la  casa, 
ó  quasi  be  tot,  fa,  com  se  sol  dir,  olor  de  vell.  Y  això  que  per  un 
bon  entenedor  sobra  per^  entendre  quinas  son  las  pràctigas,  cos- 
tums y  consuetuts  que  guarda  una  familia,  ho  confirman  ab  elo- 
qüència incontrovertible  los  pergamins  y  documents  que  's  conser- 
van  en  lo  ben  ordenat  arxiu,  y  las  unànimes  manifestacions  de  las 
gents  de  la  encontrada. 

Pera  res  del  mon  haurían  faltat  los  amos  que,  durant  Uargas  cen- 
turias,  s*  anaren  succehint  en  lo  domini  d*  ell,  à  las  lleys  y  costums 
que  constituheixen  lo  régimen  de  la  terra  catalana,  y  ab  això  la  casa 
anà  surant  y  engrandintse,  y  extenentse  lo  patrimoni,  y  los  pares 
disfrutant  la  dolsa  satisfacció  de  que  los  fills  segons  gosassen  millor 
ben  estar,  y  de  que  las  fillas,  mitjansant  los  dots  que  'Is  senyalaban, 
may  inferiors,  sinó  mes  aviat  superiors  à  la  corresponent  llegítima, 
mes  be  y  ab  mes  facilitatat  poguessen  maridarse. 

Y  ab  tot  això  y  com  à  proba  del  bon  afecte  y  justa  correspondèn- 
cia que  regnaba  entre  'Is  hereus  y  llurs  germans,  pot  dirse  que  no 
sols  no  era  cosa  may  vista,  ans  be  no  existí  una  sola  generació  que 
exemple  no  oferís  de  fills,  dels  que,  impròpiament,  alguns  ne  diu- 
hen  externS)  que  moguts  per  V  amor  que  à  la  casa  tenían,  ú  obrant 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  229 

tal  volta  à  impuls  del  propi  interès,  renunciassen  d  son  propi  dret. 
Volem  dir  ab  això,  que  ben  apeixats, — puig  res  los  faltaba  y  altres 
mals  de  caps  no  tenían  que  sentarse  à  taula,  assistir  à  mercats,  firas 
y  festas  majors,  passejar  los  boscos  ab  la  escopeta  al  coll,  fent  us  pe- 
ra la  cassa  quan  del  perdigot  manso,  quan  del  atrevit  furó,  y  traba- 
llar,  si  volían,  mentres  tant  que  V  hereu  per  atendre  al  compliment 
dels  debers  que  son  càrrech  V  hi  imposaba,  no  dormia  totas  las  ho- 
ras  que  tenia  son, — ó  renunciaban  al  sant  vincle  del  matrimoni,  ó 
si  's  descidfan  é  contràurel,  era  ab  la  condició  de  viurer  prop  de  la 
casa  payral,  en  algun  dels  Masets  de  la  mateixa  dependents,  pre- 
nent lo  que  'Is  donaban,  y  may  exigint  ab  rigor  la  llegítima,  puig 
presumían  que  reclamant  tals  drets,  perdían  los  de  fills  y  germans, 
y  mes  que  Us  materials  interessos  preferían  lo  suau  calor  del  niu  pa- 
tern, del  qual  ni  tant  sols  una  insignificant  plometa  volían  separar- 
ne,  temerosos  de  destruirlo  j6  malvestarlo. 

Ab  lo  que  dit  deixam,  sens  necessitat  d*  anyadir  una  sola  paraula, 
qualsevol  qu*  una  mica  versat  estiga  ab  las  costums  de  la  terra  cata- 
lana, se  podrà  fer  càrrech  de  las  condicions  y  circunstancias  de  la 
casa  de  que  parlam,  en  la  qual  tingueren  lloch  los  fets  en  lo  presce- 
dent  capítol  habem  consignat.  Mes  per  lo  que  al  comensar  lo  pre- 
sent deixam  dit,  y  per  V  efecte  que  al  escriurer  la  present  Relació 
nos  habem  proposat,  consideram  indispensable  fer  esment,  com  de 
passada,  d'  alguns  aconteixements  anteriors  à  la  època  en  que  ^s  rea- 
lisan  los  fets  que  la  constituheixen,  ab  lo  qual  ensemps  se  podrà 
conèixer  la  historia  de  la  casa,  y  compendrer  la  diferencia  que  va  d^ 
uns  temps  als  altres. 

Per  això  es  menester  que  dongam  alguns  passos  enrera  fins  arri- 
bar als  primers  anys  del  present  segle,  en  los  quals  lo  Mas  dels 
Salzers  había  vingut  à  mènos  per  resultas  d'  aquella  terrible  guerra 
de  la  Independència j  en  que  tan  viva  proba  donaren  nostres  avis» de 
la  manera  com  entenían  V  amor  à  la  pàtria. 

U  amo  del  Mas,  que  feya  ja  molts  anys  qu^  ho  era,  y  que  tenia  tan 
bon  cap  com  valent  cor,  endevmant  que  mes  mal  que  las  balas  sor- 
fidas  dels  canons  y  fusells  dels  exèrcits  extrangers  portarfan,  temps  à 
venir,  las  ideas  y  pensaments  que  ab  lo  fum  de  la  pólvora,  escam- 
pantse  anaban  pel  vent,-— puig  cal  dir  qu'  era  home  entès,  fins  de 
lletras  per  lo  que  en  aquell  temps  s*  estilaba;  qu'  à  casa  tenia  un  ger- 
mà prebere,  y  oncles  qu'  eran  frares,  en  los  monestirs  de  Montserrat 
y  Santas  Creus, — ^traballà  ab  totas  sas  forsas  pera  oposar  obstacles  al 
devassell  que  demunt  de  la  pàtria  se  *n  venia,  sens  plànyer  sacrifici 
de  cap  mena,  y  sens  que  res  V  hi  recàs  ab  tal  d^  atanyer  lo  fi  que,  es- 
coltant y  obehint  los  sentiments  de  son  cor,  ab  lo  mes  gran  entus* 
siasme  s'  había  proposat. 

Sens  forsas  pera  empunyar  las  armas,  que  no  ho  consentia  '1  do- 
lor reumàtich  que  feya  molt  temps  estaba  patint,  incità  à  sos  depen-^ 


Digitized  by 


Google 


2  So  LA  família  DEL  MAS  DELS  SAL2ERS 

dents  à  que  pera  la  pàtria  lluytassen,  oblígantse  i  mantenirlos  à  ells 
y  à  llurs  familias,  y  fíns  à  donar  à  estàs  vivenda  y  tots  los  aliments 
é  la  vida  necessaris,  si  la  desgracia  tenían  de  morir  en  la  fera  lluita. 
Semblant  compromís  tingué  pera  la  casa  y  patrimoni  mes  terribles 
conseqüenclas  de  las  que  jamay  pogué  imaginar;  puig  abandonadas 
las  terras,  perdudas  las  coUítas,  y  debent  versar  1*  or  à  mans  plenas, 
no  volent  desmembrar  la  propietat,  puig  com  prudent  y  previsor 
consideraba  que  *I  mal  no  podia  ésser  durader,  degué  contraur/er 
grans  deutes,  empenyant  pera  conseguirho  algunas  de  sas  millors 
hizendas.  Y  encara  gracias  que  Us  civilisadors  exèrcits  de  la  Fransa 
imperial  may  s'  atansaren  al  Mas  dels  Salzers,  que  si  no,  com  en 
altres  tants  masos  y  casas  solanas  succehí,  es  molt  probable  que  res 
hagués  escapat  é  las  famolencas  urpas  dels  que  venían  à  femos  la 
guerra  en  nom  de  la  fraternitat  dels  pobles/; Quantas  casas  catalanas 
en  aquells  terribles  anys  quedaren  del  tot  arruinadas,  y  quants  per- 
deren la  vida  al  defensar  de  la  insaciable  codicia  de  las  hosts  napo- 
leónicaS)  las  estimadas  prendas  que  constituían  la  herència  dels  avis, 
lo  sagrat  foch  de  la  llar,  lo  mes  bell  atractiu  y  la  mes  rica  joya  de  la 
casa  payral!  {Y  quantas  desprès  d*  haber  estat  saquejadas,  sens  que 
en  ellas  res  fos  respectat,  entregadas  foren  à  las  flamas,  que  ab  si- 
nistre resplendor  senyalaban  lo  pas  d'  aquells  exèrcits  que,  com  im- 
petuós torrent  sortit  de  mare,  s^  extenían  per  la  planura  destruint 
tot  quant  trovaban  devant! 

Per  desgracia,  quan  termenada  aquella  lluyta  de  gegants  5e  rego- 
sitjaba  ab  lo  pensament  de  que  vensut  ï  extranger  y  feta  la  pau,  no 
foran  menester  molts  anys  pera  que  tornassen  las  cosas  é  son  Uoch, 
cridal  Dèu  pera  donarlhi  en  T  altre  mon  la  recompensa  que  mereixían 
las  empresas  que  en  aquest  había  escomés  y  portat  à  terme,  resul- 
tantne  la  familia,  que  d*  un  íill  y  una  fílla  's  componia,  sens  un  cap 
que  la  dirigís;  puig  encara  que  la  muller,  nombrada  per  ell  ja  en  ca- 
pítols, senyora,  majora,  poderosa  y  usufructuaria,  procurà  sempre 
inspirarse  en  V  exemple  y  en  las  Uissons  que  del  marit  había  après; 
la  situació  especial  en  que  la  casa  *s  trobaba,  y  la  falta  d^  experiència 
del  seu  fill,  pervinent  dels  pochs  anys,  que  de  vint  no  passaba,  eran 
inconvenients,  de  sobras  poderosos,  pera  que  una  dona  pogués  eixir 
endavant,  ab  la  facilitat  que  eixit  n'  hauria  un  home  prudent  y  ex- 
perimentat. 

Las  despesas  que  ocasionaban  los  plets  que  dels  deutes  y  empe* 
nyaments  resultaren;  las  generals  conseqüencias  que  de  la  guerra 
per  totas  parts  se  sentían;  lo  migrat  de  las  coUitas,  per  ço  que  las  ter- 
ras  en  gran  part  estaban  hermassotadas,  eran  altres  tants  impedi- 
ments quasi  be  insuperables  pera  extingir  aquellas  y  desempenyar 
los  bens,  tenintla  per  lo  tant  desassossegada  la  idea,  que  no  podia 
traurers  del  cap,  de  que  no  sols  no  podria  lliurar  d*  hipoteca  las  ter- 
iras,  sinó  que  *n  deuria  vendrer  d*  altres  complertament  netas,  pera 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALBNCIANO  33 1 

tornar  la  mota  dels  diners  presos  à  censal.  En  resolució,  que  lo  que 
son  marit  no  había  fet,  so  es,  desmenbrar  lo  patrimoni,  ella  deuria 
ferho;  y  semblant  pensament  la  aterraba,  puig  bona  muller  y  viuda 
excelent,  imaginaba  que  no  corresponia  com  era  de  Uey,  à  la  proba 
de  coníianza  que,  al  confirmar  en  testament  lo  cérrech  d*  usufruc- 
tuaria,  de  ella  había  fet  son  car  espòs. 

Per  fortuna,  continuaba  vivint  en  la  casa  aquell  oncle  capellà  de 
qui  deixam  feta  menció,  lo  qual,  considerant  que  la  persona  que  mes 
crèdits  tenia  contra  la  familia  era  altre  rich  propietari,  viudo,  y  tam* 
bé  ab  una  filla  y  un  fill,  imaginà  que  si  d*  un  sol  cop  se  feyan  tres 
casaments,  se  posaba  terme  à  las  angoixas  y  mals  de  caps  que  passa- 
ba  la  trista  de  sa  neboda,  y  la  familia  recobraria  la  tranquiiitat  y  be- 
nanansa  que  perdé  lo  jorn  en  que  los  ulls  viu  clourer  à  son  estima- 
dissim  nebot. 

Satisfet  de  son  pensament,  que  considerà  inspiració  divina,— y  que 
per  nostra  part  no  vacilariam  en  calificar  de  eminentment  diploma- 
tich,— <omensà  à  discórrer  los  medis  de  que  dcbía  valerse  pera  por- 
tarho  à  efecte,  y  si  be  comprenia  que  no  fora  '1  menor  dels  obstacles, 
la  oposició  qu^  habia  de  fer  la  viuda  à  deixar  lo  nom  del'que  fou  son 
marit,  alentà  la  esperansa  de  que  à  la  fi  consentiria  en  fer  semblant 
sacrifici,  mirant  à  V  interès  de  sos  fills,  ab  tal  que  en  la  dificil  tasca 
de  ferlhi  evident  la  conveniència  de  donar  semblant  pas,  V  ajudas* 
sen  personas  de  gran  pes  y  notòria  consideració.  Presumia  ademes, 
segons  deixam  dit,  que  semblant  pensament,  del  qual  feya  dependir 
la  salvació  total  de  la  casa,  V  hi  habia  pervingut  directament  de  di- 
vina inspiració  y  en  conseqüència  cregué  que  lo  que  convenia,  era, 
com  se  sol  dir,  posar  fil  à  V  agulla,  y  no  deixar  la  feyna  de  mà,  men- 
tres  no  hagués  termenat  de  teixir  la  pessa  que  tenia  al  teler,  ó  s*  ha- 
gués convensut  de  que  eran  del  tot  inútils  los  seus  esforsos  y  bonàs 
intencions. 

Obehint  donchs  à  sos  propis  y  ferventissims  desitgs,  comensà  per* 
esbrinar,  ab  la  major  sutilesa  y  habilitat,  las  intencions  del  acreedor, 
y  vist  que  no  eran  del  tot  contrarias  à  son  projecte,  valentse  de  la 
influencia  que  en  la  casa  de  sa  neboda  exercian  aquells  parents  qu* 
eran  monjos  de  Santas  Creus  y  Montserrat;  y  de  la  que  en  la  del  viudo 
disfrutaban  los  RR.  PP.  Guardians  dels  Franciscanos  y  Caputxins, 
de  quals  convents  tenia  carta  de  germandat;  y  en  una  y  altre  los  ad- 
vocats de  qui  s'  aconsellaban,  y  los  notaris  de  qui  's  servian,  conse- 
gui  que,  convensuts,  lo  viudo  de  que  si  volia  estar  be  en  aquest  mon 
los  anys  que  de  vida  V  hi  restaban,  altre  remey  no  tenia  que  enmu- 
llerarse  de  nou,  y  la  viuda  de  que  si  salvar  la  casa  del  quondam  ma- 
rit volia,  altre  medi  no  s*  oferia  que  tomarse  à  enmaridar,  convin- 
guessen  en  unirse  y  unir  ensemps,  ab  lo  sant  vincle  del  matrimoni  à 
llurs  respectius  fillas  y  fills. 

Sospes  en  conseqüència  lo  curs  dels  plets,  íirmadas  concordias,  y 


Digitized  by 


Google 


232  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DEI^  SALZERS 

iinidas  totas  las  mes  grans  é  importants  qüestions,  sagellàbanse  las 
paus,  passats  breus  mesos,  celebrantse  en  un  mateix  dia  tres  casa- 
ments es  à  saber:  la  viuda.  V  hereu  del  Mas  dels  Sàlzrrs  y  sa  ger- 
mana, ab  lo  viudo,  la  filla  y  lo  fill  que  en  los  anys  de  la  guerra  de  la 
Independència  los  había  deixat, — qui  sab  si  ab  la  esperanza  de  ferse 
seva  una  gran  part  del  patrimoni — aquellas  grossas  é  importants  quan- 
titats. Acte  importantíssim,  del  qual  lo  senyor  oncle  *s  mostraba  no 
sols  satisfet,  sinó  fins  orgullós,  puig  ab  ell,  com  ja  presumia,  terme- 
naren  de  cop  y  volta  aquellas  congoixas,  angunias  y  afanys  que  du- 
rant tant  temps  los  habían  fet  sofrir;  y  se  salvà  un  gran, antich,  y  res- 
pectable patrimoni,  y  mes  qu'  un  patrimoni  una  de  las  mes  vellas 
casas  de  la  catalana  terra,  de  qual  riquesa  pot  formarse  concepte, — 
y  la  noticia  creem  que  plaurà  à  las  tendras  donzellctas  que  est  llibre 
llegescan, — considerant  que  ab  tot  y  no  ésser  las  circunstancias  com- 
plertament  favorables,  en  los  capítols  que  per  rahó  de  dits  matrimo- 
nis, ab  gran  concurrència  de  parents  y  amichs  íntims  s*  estipularen, 
ademes  de  las  joyas  que  foren  molt  bonàs,  y  del  escreix  que  no  fou 
gens  dolent,  se  senyalaren  à  quiscuna  de  las  jovJis  las  prendas  se- 
güents: «Duas  calaixeras  de  noguer,  ab  sos  panys  y  claus,  anellas  y 
sobrepanys  de  llautó  sobre  daurat,  novas,  y  dintre  d*  ellas  un  vestit 
so  es:  faldillas  y  gipó  de  tissú  blanch;  altre  de  tapisseria  escura;  altre 
de  panyo  de  seda  negre;  altre  de  canalé  blau;  altre  de  tafetà  negre; 
altre  de  setí  morat;  altre  de  escot  negre;  y  altre  de  burata  oscur:  los 
rets,  corbatas  brodadas  de  lenticuelas  y  chinel-Ias  y  tapins  é  dits 
vestits  corresponents:  quatre  dotzenas  de  camisas  y  las  mitjas  espes- 
sas  y  reixa das  que  es  de  costum:  dos  llensols  de  tela,  un  llis  y  altre 
guarnit  de  puntas  de  raílandés,  ab  las  coixineras  corresponents,  un 
cobrellit  de  domas»  y  tot  lo  demés  que,  com  fàcilment  se  pot  com- 
pendre,  pertocaba  à  qui  tant  rumbosament  debía  vestir. 

Habem  un  tant  insistit  en  semblants  antecedents,  que  no  faltarà 
qui  tatxe  d^  innecessaris,  pera  que  ab  mes  facilitat  se  puga  compen- 
drer  la  sabiesa  que  s*  enclou  en  lo  fonament  de  las  institucions  que 
en  la  terra  catalana  los  nostres  avis  establiren,  y  mercès  à  las  quals 
las  casas  se  mantenían,  las  familias  prosperaban  y  la  terra  tota  ma- 
nifestaba  aquella  forsa  y  robustes  que  era,  y  ^perquè  no  dirho?  es 
encara  motiu  d*  orgull  y  satisfacció  llegítima  per  los  propis,  causa 
d^  estudi  y  admiració  de  part  dels  extranys. 

Això  consignat,  y  després  de  fer  present  que  lo  matrimoni  cons- 
tituit  per  r  hereu  del  viudo  y  la  filla  del  Mas  dels  Sàlzers  morí  sens 
deixar  successió,  per  qual  motiu  passaren  los  bens  à  la  germana  d 
aquell,  casada  ab  V  hereu  del  Mas,  hora  es  ja  de  que  sigam  lo  fil  de 
la  present  historia,  referintnos  à  fets  mes  íntimament  relacionats  ab 
la  escena  que  anteriorment  tenim  descrita,  que  per  sa  importància  y 
trascendencia  requereixen  capítol  à  part. 


Digitized  by 


Google 


GAYBTA  VIDAL  Y  VALENCIANO  233 


III. 


NO  cal  dir  que  est  matrimoni  ab  tot  y  que  en  ell  tant  poca  part 
hi  había  tingut  V  amor,  se  vegé  ab  abundància  benehit  del 
Cel.  Y  diem  que  no  cal  consignarho,  perquè  tothom  sab  que 
la  terra  catalana  no  obstant  d*  ésser  aspre,  ferrenya  y  montanyosa, 
à  forsa  de  traball  arriba  à  produhií*.  Pera  qui  ^ns  puga  entendrer  ja 
haòem  dit  prou:  pera  qui  no  puga  capir  lo  que  diem,  es  per  demés 
parlar:  servéscalhi  de  consol  en  sa  ignorància,  considerar  que  'Is  xichs 
se  fan  grans;  que  ab  palla  y  temps  maduran  las  nespras,  y  que  se- 
gons canta  V  aforisme,  «qui  vulga  saber  à  Salamanca  deu  anar.B 

Çn  demés,  y  com  estabam  dient,  d*  un  d'  aquells  casaments,  lo 
del  hereu  del  Mas  dbls  Sàlzrrs  ab  la  filla  dels  que*ls  movia  *ls  plets, 
resultaren  molts  fills  lo  primer  dels  quals  se  casd  avans  d'  hora  pera 
lliurarse  del  servey  del  rey. 

Fou  aquest  Y  amo  actual  del  Mas,  que  per  això  que  contragué  ma- 
trimoni essent  molt  jove,  tenia  en  la  casa  tots  los  germans  y  germà- 
nas,  alguna  de  las  quals  vingué  al  mon  quan  ell  ja  tenia  fills. 

No  es  menester  que  digam  que  semblant  situació  estaba  ocasiona- 
da à  brega  y  rahons  que,  passatgeras  de  bell  principi,  podían  temps à 
venir  dejenerar  en-verdaderas  lluitas  y  desavinensas,  no  menys  per- 
judicials pera  las  familias,  de  lo  que  ho  son  pera  Us  pobles  y  estats 
las  gueri^s •civils;  mes  pér  fortuna,  si  ^s  presenciaren  en  repetidas 
ocasions-— com  no  podia  menys  de  succehir,  habenthi  duas  mares 
que  po^aban  fills  al  mon,  essent  1*  una  d^  ellas  à  mes  de  mare  sogra, 
y^é  mes  desogna^pubillaj^scenas  no  prou  edificants,— que  per  punt 
general  se  desenllassaban  ab  quatre  mormas  y  mitja  dotzena  de  ela- 
telMdas  entre  los  oncles  y  las  tias  y  las  nebodas  y  los  nebots,  que 
jogabam* plegats;  y  alguns  dias  de  mala  cara  entre  sogra  y  noray  ma*' 
re^y  fill, — ^jamay,  per  fortuna,  arribà  la  sanch  al  riu,  puig  prudent  y 
considerada  la  Rosa,  y  animada  ademes  per  son  marit,  no  ménoé* 
qu'ella  prudent  y  judiciós,  acceptaba  ab  resignació  aquellas  contra- 
rietats, persuadida  de  que  no  hi  ha  mal  que  cent  anys  duré,  y  de  que' 
temps  vindria  en  que  pogués  disfrutar  mes  ben  estar. 

Y  en  bona  fe  que  tota  la  prudència  y  resignació  eran  menester 

pera  que  no  's  rompés  aquella  pau,  y  los  joves,  en  lo  perfet  us  de  son 

dret,  acullint^e  é  una  de  las  condicions  consignadas  en  los  capitols, 

no  obtasen  per  la  separació,  contentantse  ab  la  vivenda  senyalada' 

per  semblant  cas;  puig  si  eran  tolerables  los  reganys  de  la  sogra,  y 

las  llatinadas  del  vell,  y  las  exigencias  dels  germans,  ab  prou  feinas 

podian  soportarse  las  indirectas  de  las  cunyadas,  que  tement  quedarse 

pera  vestir  sants,  anaban  acasaradas  y  gastaban  mal  geni  per  que  no 

'Is  eixian  casadors. 

3o 


Digitized  by 


Google 


234-  QAYETA  VIOAL  Y  VALKNCIANQ 

Afortunadament  pera  la  Rosa,  la  tendre  mare  que  en  lo  primer 
capítol  habem  presentat  à  la  consideració  de  nostres  lectors,  ademes 
de  son  bon  cor  y  cristianas  virtuts,  podia  contar  ab  1*  afecte  entra- 
nyable de  son  marit  y  ensemps  ab  los  consells  y  reflexions  d'  un  seu 
cosí,  que  com  germà  se  la  estimaba,  persona  à  la  qu«  mes  endavant 
deurem  conèixer,  circunstancia  que  *ns  relleva  de  fer  d'  ella  al  pre- 
sent mes  detinguda  menció.  Bastarà  donchs  que  digam  que  judíciós, 
sabi,  experimentat,  possehint  molta  ciència  apresa  en  los  llibres; 
però  mes  encare  de  la  adquirida  en  V  estudi  del  mon,  los  exortabaà 
tenir  paciència,  aconsellantlos  que  casassen,  com  mes  aviat  millor 
las  respectivas  germanas  y  cunyadas,  valdament,  pera  conseguirho, 
deguessen  senyalarlos  mes  bon  dot  del  que  à  dreta  lley  los  perto- 
caba. 

Ab  la  mes  bona  voluntat  del  mon  repetiríam  aquí  alguna  de  las 
substanciosas  conversas  que  ab  tal  motiu  passaren,  ja  que  la  senzilla 
reproducció  d'una  dielias  fora  prou  pera  formar  exacte  idea  del  esperit 
pràctich  del  cosí  de  nostra  coneguda  Rosa,  à  qui  anomenarem  Llo- 
rens; mes  aixó  'ns  allunyaria  massa  de  nostre  camí,  donant  motiu  à 
nostres  lectors  pera  que  diguessen  de  nosaltres,  que  no  sabíam  man- 
tenirnos  dintre  dels  deguts  límits,  y  que  posats  à  divagar,  anabam 
branquejant  com  aucell  esparverat,  sens  saber  arribar  al  cap  de 
munt. 

En  resolució:  1*  hereu  del  Mas  tenint  en  compte  los  desinteressats 
consells  del  cosí  de  la  seva  dona,  y  fent  la  part  de  la  mare,  contra  la 
voluntat  del  pare  que  pretenia  que  à  las  minyonas  sols  los  pertoca- 
ban  cinch  mil  lliuras,  quan  aquella  sostenia  que  al  menys  los  ne 
corresponian  sis  mil  cinchcentas,  logrà,  ab  gran  satisfacció  de  to- 
thom, però  mes  especialment  de  las  interessadas,  veurer  casadas  sas 
germanas,  y  degudament  establerts  tots  sos  germans.  Mes  aixó,  com 
fàcilment  se  pot  compendrer,  exigí  no  curts  sacrificis,  que  feren  mes 
penosos  los  que  esdevingueren  de  la  guerra  dels  set  anys,  entre  'Is 
quals  no  fou  lo  menys  important  lo  de  tenir  que  satisfer  siscentas 
unsas  que  uns  lladres,  fingintse  carlins,  demanaren  pera  posar  en 
llibertat  al  vell  del  Mas  dbls  Salzeis  à  qui  secuestraren  un  dia  qu* 
anaba  à  misa  matinal,  y  tingueren  en  una  cova  fins  conseguir  las  nou 
mil  lliuras,  à  que  reduhiren  las  trenta  mil,  ó  sian  mil  doblas  de  qua- 
tre que  de  bell  principi  habian  demanat. 

Pagada  eixa  suma,  lo  pobre  vell  no  pogué  may  retraurer  V  espant 
y  morí  passat  breu  temps.  A  la  fossa  '1  seguí  avans  de  cumplir  V  any 
la  pobre  de  la  seva  dona, — aquella  tendre  donzella  que  enmaridada 
sens  amor,  identificà  la  sua  existència  ab  la  d^  aquell  que  donat  V  hi 
habia  Inom  d'  espòs,  sens  que  pera  res  influís  en  son  afecte  V  ha- 
ber  passat  de  filla  segona  à  pubilla  de  cabals  per  mort  de  son  germà 
r  hereu — y  per  lo  tant  quedaren  sols  en  lo  Mas  lo  Pere  y  la  Rosa  y 
ab  ells,  ademés  de  los  mossos,  criadas  y  dependents,  los  fills  y  fillas 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  235 

que  anomenats  deixam  en  la  breu  conversa  que  ab  sa  mare  sostin- 
gué r  ignosçent  Jaumet.  quan  s'  empenyé  en  que  V  hi  explicés  lo 
qu*  es  r  ànima. 

^•S'  extranyarà,  després  de  lo  que  deixam  resenyat  que  la  tendra 
Rosa,  pagat  al  dolor  lo  natural  tribut  per  la  mort  dels  que  foren  los 
pares  de  son  marit,  cregués  que  V  hora  era  vinguda  de  gosar  una 
pau,  una  tranquilitat,  una  dolsura  que  cent  cops  cobejat  habia;  per 
las  quals  contínuament  sospirà  son  pit;  qu\eran  lo  terme  de  totas 
las  suas  esperanzas,  y  que  ni  un  sol  punt  habia  disfrutat?  Y  ab  tot» 
— -^miserable  condició  la  de  la  humana  naturalesa,  córrer  incessant- 
ment derrera  la  realisació  d^  un  desitj;  afanyarse  y  al  tocaria  ab  las 
mans,  veurèr  sempre  convertits  en  pols  impalpable,  en  mera  il-lusió 
quan  mes,  bellíssima  y  ensizadora  com  1'  arch  de  Sant  Martí,  las  es- 
peranzas mes  pregondas,  las  mes  vehements  aspiracions  de  nostre 
pobre  cor! — quan  mes  prop  presumia  estar  d*  aquella  ditxa,  pera  la 
possessió  de  la  qual  en  va  habia  sospirat  un  any  y  un  altr^  any,  acos- 
tabas  sens  saberho,  sens  poderho  imaginar  tant  sols,  al  qu^  habia 
d^  ésser  per  ella  lo  lloch  de  son  martiri:  s*  atansaba  à  marxas  forsa- 
das  à  r  avench  del  mes  horrible  dels  dolors. 

Per  lo  qu'  en  lo  primer  capítol  deixam  exposat,  se  pot  haber  com- 
prés que  la  ja  mestressa  del  Mas  tenia  un  cor  molt  gran;  mes  ab  tot, 
petit  encare  per  lo  qu'  ella  hauria  volgut,  à  fi  de  mostrar  V  amor  ve- 
hementíssim  que  sentia  en  vers  sos  fills.  Per*  ella  lo  mon  estaba  re- 
duhit  à  viurer  unida  ab  son  espòs,  rodejats  dels  (^U6  en  ell  habian 
posat:  y  estam  segurs  de  que  si  V  hi  haguessen^oíèrt  totas  las  grande- 
sas  de  la  terra  y  totas  las  riquesas  del  univers,  y  tots  los  plahers  ima- 
ginables; però  ab  la  condició  de  tenirse  de  separar  dels  fills  de  sas 
entranyas,  hauria  escoltat  compadescuda  al  que  semblants  proposi- 
cions r  hi  hagués  fet,  persuadida  de  que,  qui  de  tal  manera  podia  ex- 
plicarse,  per  forsa  debia  estar  privat  d'  enteniment.  Judiques  donchs 
del  efecte  que  en  son  pit  degueren  produhir  las  paraulas  de  son  ma* 
rit,  anunciantlhi  que,  puig  lo  segon  de  llurs  fills,  Ramon,  contaba  ja 
tretze  anys,  y  sabia  be  de  llegir,  escriurer,  y  bastant  de  gramàtica  y 
comptes,  habia  determinat  enviarlo  à  Amèrica  pera  que  fortuna  po- 
gués fer.  Plom  fos  que  de  gota  en  gota  s'  hagués  versat  dintre  U  cor 
de  la  mare  amorosissima,  no  T  hi  hauria  produhit  mes  viu  dolor. 

Durant  llarga  estona  permanesqué  muda,  aturdida,  sens  poderse 
donar  compte  de  lo  que  V  hi  passaba,  com  si  V  hi  haguessen  sacudit 
en  lo  bell  mitj  del  cap  un  colp  fortíssim  que  del  tot  V  hagués  privada 
de  coneixement.  Després,  com  si  poch  à  poch  se  recobràs  de  desva- 
neixement  poderossissim,  alsà  *i  cap  y  ab  veu  desmayada  preguntà: 

-^<A  Amèrica  has  dit? 

—Si  Rosa. 

•— ^Y  pots  pensarho?  ^Y  seràs  capàs  de  separarme  de  mon  estimat 
fill?  ^No  comprens  que  Uansarlo  als  atzars  de  la  mar,  tant  valdria 
/ 


Digitized  by 


Google 


236  LA  família  del  mas  dels  salzers 

com  robarmel  pera  matarlo,  y  que  m'  abrahonaría  com  una  lleona 
damunt  d*  aquell  que  tal  intentàs?...  ; Jesús  Dèu  meu,  perdonaume, 
{Si  penso  tornarme  boja!  |Si,..*  si,  'm  sembla  impossible!...  íPere, 
Pere!...  Si  no  se  lo  que  'm  dich! 

Y  rompé  en  amargíssim  plor,  sols  interromput  per  pregons  y  dolo* 
rosos  senglots. 

Son  marit  acostà  una  cadira  à  la  que  sa  muller  ocupaba:  agafa- 
Ihi  carinyosament  una  de  las  mans:  deixà  que  ab  lo  plor  s*  esvehís 
la  primera  terrible  sacudida  que  ^1  pit  de  la  mare  habia  rebut,  y  quan 
comprengué  que  U  dolor  permaneixía  reconcentrat  en  lo  mes  íntim 
del  cor,  com  dessota  cendra  1*  ardent  caliu,  ab  veu  dolcíssima  y  con- 
moguda  per  la  emoció  V  hi  digué: 

— Escoltam  Rosa,  y  escoltam  ab  tota  la  serenitat  de  que  disposes 
en  estos  solemnes  moments.  fT'  he  donat  jamay  motiu  pera  que  ha- ' 
)as  pogut  dubtar  del  afecte  que  't  prometí  en  los  anys  de  nostra  jo- 
venesa,  y  confirmí  després,  ab  jurament  sacratíssim,  al  peu  del 
altar? 

La  tendre  muller  sens  poder  pronunciar  una  sola  paraula,  dirigí 
una  amorosa  mirada  à  son  espòs,  ensemps  que  contestaba  oprimint- 
Ihi  carinyosament  la  ma  que  la  seva  sostenia. 

— Durant  los  anys  qu^  habem  viscut  en  companyia  dels  pares,  qu' 
al  cel  sian, — continuà — sens  faltarlos  may  al  respecte,  ^no  he  procu- 
rat desvaneixer  preocupacions  de  la  mare,  íillas  mes  be  que  de  mala 
volensa,  de  sujestions  interessadas  de  mas  germanas,  que  trobaban 
terré  abonat  pera  germinar  y  créixer  en  la  gelosia  que  tota  mare 
abriga,  respecte  de  la  que  V  hi  roba  V  afecte  de  son  íill,  que  voldria 
tot  per  ella?  ^No  V  he  sostingut  constantment  en  lo  lloch  que  *t  per^ 
tocaba,  fent  veurer  à  las  germanas,  y  fins  als  germans,  que  tu  y  jo 
eram  duas  ànimas  en  un  sol  cos;  que  est  cos  tenia  duas  vidas,  y  que, 
faltant  la  meva,  quedaria  en  casa  la  teva  pera  fer  en  ella  lo  que  jo 
hauria  pogut  fer? 

— Si,  Pere,  y  Dèu  sab  si  t'  ho  estím  y  si  t*  ho  agraesch. 

— No  es  d'  agrahiment  de  lo  que  ^s  tracta.  Y  durant  lo  temps  que 
de  matrimoni  portam,  que  ni  un  sol  punt  m^  ha  pesat,  ^has  vist  en 
mi  cosa  alguna  de  la  qual  pugas  pendrer  peu  pera  presumir  que  no 
estimo  à  tots  nostres  fíUs  per  igual,  y  ab  1*  amor  entranyable  ab  que 
tot  pare  deu  estimar  à  aquells  à  qui  ha  posat  al  mon? 

Aixis  parlant  la  veu  del  Pere  tremolaba  d'  emoció  y  en  sos  ulls  es- 
purnejaba  una  llàgrima. 

—Pere,  Pere,  perdonam  si  t'  he  ofès,  digué  la  Rosa  fent  acció  d' 
aixecarse  de  la  cadira. 

— No  Rosa,  no  m*  has  ofès;  no  ^m  pot  ofendrer  la  muller  leal,  la 
mare  amantissima  que  com  lleona  està  disposada  à  defensar  sos  fills 
de  tot  aquell  que  pretenga  arrebassarlos  de  dintre  sosbrassos.  ^Creus 
tu  que  no  faria  jo  lo  mateix  si  hi  habia  qui  fos  tant  atrevit,  que  to- 


Digitized  by 


Google 


CXYfiTA  VIDAL  Y  VAf.feNClANO  237 

carlos  pretengués  la  punta  dels  cabells?  ^Quina  era  la  causa  de  las 
tempestas,  gracias  à  Dèu  passatgeras  com  nuvolada  d*  istiu.  que  de 
quan  en  quan  mterrompian  la  dolza  pau  d^  esta  casa«  sinó  las  lliber- 
tats que  mos  germans  y  germanas  s^  emprenian  respecte  de  nostres 
fills?  ^'Mes  so  jo  un  estrany  pera  que  de  semblant  manera  vulgas  trac- 
tarme?  ^*Lo  títol  de  pare  no  'm  donarà  dret  pera  que,  mirant  é  llur 
esdevenidor,  de  mos  fills  puga  disposar?... 

— iPere!  iPere! 

—Faltaria  à  lo  veritat  si  deya  que  m*  ha  sorprès  la  manera  com 
has  rebut  la  meva  indicació.  No:  te  conech  massa,  y  se  fins  ahont 
arriba  lo  teu  amor  de  mare.  Mes  just  es  que  comprengas  que  tot  en 
est  mon  deu  tenir  mida  y  que  fins  lo  carinyo  que  Us  pares  tenen  als 
fills,  si  es  mal  dirigit  lluny  de  favorirlos,  pot  perjudicarlos.  Jove  so, 
que  no  conto  encare  cinquanta  anys;  mes  lo  que  en  ma  casa  he  vist, 
lo  que  he  presenciat  en  las  ajenas,  lo  que  he  llegit  en  los  llibres,  las 
conversas  que  he  tingut  ab  ton  cosí  Llorens,  y  fins  lo  que  passa  en 
lo  mon,  m^  ha  fet  compendrer  que  los  temps  han  cambiat  y  que 
avuy  no  poden  viurer  los  homes  com  vivian  fa  cent  anys.  A  dotzenas 
de  vegadas  habia  sentit  à  dir  al  pare,  qu^  al  cel  sia,  que  V  avi,  te- 
ment ó  endevinant  lo  devassell  que  debia  esdevenir  de  la  guerra  del 
francès,  habia  compromès  la  nostra  fortuna  pera  evitarlo  en  quant 
d'  ell  pogués  dependir;  {mes  qui  pot  deturar  al  torrent  que  s^  es  eixit 
de  mare!  Los  esforzos  per  ell  fets,  no  bastaren,  no  foren  prous  pera 
evitar  lo  daltabaix,  y  avuy  tocàm  nosaltres  los  téhríbles  resultats  qu* 
ell  preveya. 

— No  t'  entench  Pere. 

—Tens  rahó,  Rosa,  oblidaba  que  tu  sols  pots  compendrer  lo  que 
directament  se  refereix  à  nostres  fills.  Donchs  à  això  vaig.  Si  nosal- 
tres haguessem  vingut  al  mon  cent  anys  enrera,  nostre  Peret  hauria 
estat  r  hereu  com  ho  es  avuy,  y  los  demés,  lo  Ramon,  lo  Pau  y  lo 
Jaumet,  ó  s*  haurían  quedat  d  casa,  6  haurían  entrat  en  un  convent, 
6  contents  ab  la  llegítima  s' haurían  acomodat  fent  altre  tant  las  nos- 
tras  fiUas.  Avuy  es  punt  diferent:  avuy  los  homes  sols  pensan  en  en- 
ríquirse,  en  tenir  molt  pera  donarse  vida  regalada,  pera  johir,  pera 
disfrutar;  que  no  sembla  sinó  que  oblidant  1*  home  lo  fi  pera  que 
fou  creat,  y  considerant  que  est  deu  complirse  en  esta  vall  de  llàgri- 
roas,  fa  quant  pot  pera  que  estàs  sian  las  menos  y  los  plahers  ho  sian 
tot.  No,  Rosa,  avuy  es  impossible  viurer.com  antany:  avuy  los  se- 
gons no  's  donan  per  satisfets  ab  lo  que  de  lley  los  pertoca:  avuy  la 
cobdícia  impera  en  los  pits:  la  cobdícia  engendra  V  enveja  y  mata 
r  amor:  desprès  venen  las  díscordias;  ab  ellas  se  'n  va  la  pau,  y  jo 
no  vuy  que  la  pau  desapareix!  de  casa  nostra.  Pera  conseguirho, 
donchs,  he  pensat  que  lo  millor  es  que  nostres  fills,  si  volen,  pugan 
Viurer  lliures  è  independents  ab  los  medis  que  son  enginy  los  pro- 
porcionen, y  ab  lo  que  nosaltres  los  senyalem. 


Digitized  by 


Google 


238  LA  família  del  mas  dels  sali brs 

■     '■■'  ...I  l..yl,.       .1.,  ..,„ 

— Jo  no  me  n*  entench  d^  aquestas  cosas:  fins  presumo  que  pensas 
molt  be:  Mes... 

— ^Vols  dir  que  tot  això  res  te  que  veurer  ab  mon  projecte  d*  en* 
viar  é  Amèrica  al  Ramon. 

—Es  cert. 

— Si  qu\hi  te  que  veurer  y  molt.  ^Qué  vols  que  d*  ell  ne  fassa? 
Acostumat  à  la  vida  de  casa,  creus  que  s*  avindria  é  ser  dependent 
en  la  vila  ó  en  la  ciutat? 

— ^'Per  qué  no  *1  fas  estudiar.^  potser  estaria  content  d*  ésser  ca- 
pellà. 

— No  tè  cap  per  las  lletràs;  messuposan  que  'n  tingués,  ^Sapstu  si 
tendría  vocació  pera  ésser  ministre  de  Dèu.^  Y  si  no  ^n  tenia,  y  men- 
tres  tant  haguessen  passat  anys  y  pera  res  servís  ^quin  esdevenidor 
r  hi  esperaba?  Ésser  un  perdulari,  un  mort  de  fam,  un  pobre  úl  la 
porta. 

— Exageras. 

— No,  Rosa,  ho  tinch  pensat  y  ben  pensat:  lo  Ramon  sols  serveix 
per  anar  à  fer  fortuna  à  Afnérica. 

— Mes,  no  comprens  que  à  Amèrica  son  molts  los  que  hi  van  y 
molt  pochs  los  que  *n  tornam' 

— Per  això  qu'  es  jove  encara,  com  mes  aviat  millor. 

— Mes,  sol;  tan  lluny;  ab  la  mar  entremitx.  ^Quí  U  cuidarà  si  la 
terra  no  1*  hi  proba  y  arriba  é  posarse  malalt?  Fill  de  mas  entranyas^ 
sens  amparo  de  ningú  sol,  abandonat,  pot  ser  per  gran  cosa  lo  llit 
d*  un  hospital... 

— ^*Y  si  moriam  nosaltres?  ^No  s*  arreglarian  ells? 

— Oh,  no  m^  ho  digas,  no  m^  ho  digas;  m^  esborrono  cada  volta 
que  penso  qu*  això  pot  succehir,  y  sols  me  consola  lo  pensar  que 
desde  *1  cel  vetllaria  pel  ben  estar  de  mos  fills. 

— Donchs  pensant  en  aquest  ben  estar,  feste  compte  que  som 
morts. 

— Això  es  impossible.       ^ 

— O  qu*  es  la  voluntat  del  Ramon. 

— ^T*  ho  ha  demanat  ell?  En  tal  cas  no  m*  hi  oposaria:  podria  sen- 
tirho;  podria  planyerm  de  sa  ausencia;  mes  me  guardaria  de  tren- 
carlhi  la  voluntat. 

— No,  Rosa,  no  m*  ho  ha  dit:  en  aquesta  edat  ^qué  saben  los  fills 
lo  que  ^Is  convé? 

— Mes  à  Amèrica...  ^Per  qué  tant  lluny? 

— Es  V  únich  Uoch  ahont  pot  fer  fortuna. 

— Un  derrer  prech  Pere,  y  espero  que  no  *m  niaràs  lo  que  vaig 
6  demanarte. 
.  — Digas. 

— Qu'  avans  de  separarme  pera  sempre  del  fill  de  mon  cor,  con-' 
sultes  ta  resolució  ab  lo  cosi  Llorens. 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALKNCIANO  iSg 

—No  hi  ha  tnconveaient:  4issapte  hi  aniré.  Y  are  *t  demano  per  la 
meva  p^rt,  qu^  aixugues  tas  Uàgrimas;  puig  devant  d'  ellas  pot  ser  hi 
hauria  qui  fos  capés  de  presumir  que  pervenen  de  motius  molt  dife^ 
rsats. 

Inútil  judicam  dir  que  d^  esta  manera  termenà  la  conversa  que 
punt  per  punt  habem  procurat  trasladar  à  nostres  lectors. 

Respecte  de  la  recomanació  feta  à  la  mestressa  per  son  marit,  no 
1!  hi  fou  possible  cumplirla,  per  mes  que  feu  pera  alcansarho  tot 
quant  pogué. 


iv: 


SI  poguessem  abrigar  la  confíanza  de  que  '1  lector,  ab  lo  que  va 
escrit,  s*  hagués  format  cabal  concepte  del  caràcter  respectiu 
dels  protagonistas  d*  esta  Relació^  prescindiríam  de  certas  con- 
sideracions que  al  present  estimam  indispensables,  y  que  fa  indíspen- 
sablement  precisas  nostra  insuficiència,  però  de  cap  manera  la  falta 
de  capacitat  en  los  que  la  honra  nos  dispensan  de  prestarnos  sa  ilus- 
trada  atenció. 

En  efecte.  ^Pot  judicarse  à  ciència  certa  del  estat  d*  esperit  en  que 
restaren  marit  y  muller  després  d^  haber  cambiat  aquellas  paraulas? 
Donchs  pera  que  sia  possible  formarsen  càrrech,  es  necessari  consig* 
nar  qu*  ella  tot  cor  y  sentiment;  considerant  afer  de  mesquina  im- 
portància que  sos  íills  poguessen  ésser  mes  ó  menys  richs;  y  satisfeta 
ab  tal  que  no  Us  faltàs  un  regular  passament,  veya  sols  lo  perill  in- 
.  mediat  de  tenir  de  separarse  del  Ramon:  y  convensuda  del  as- 
cendent que  *1  cosí  Llorens  exercia  en  son  marit,  proposà  V  acte  de 
!a  entrevista,  acariciant  la  llunyadana  esperanza  de  que,  de  resultas 
de  la  mateixa,  cambids  est  de  manera  de  pensar,  abrassantseé  ella, 
com  lo  naufrech,  que  convensut  de  que  las  forsas  per  moments  van 
mimbantlhi,  s^  aferra  determinat  é  la  fràgil  post  de  la  qual  fa  depen- 
dir  la  sua  salvació. 

Per  lo  que  à  ell  se  refereix,  dominant  principalment  lo  cap,  sens 
qu*  això  vulga  dir  que  fos  insensible  à  las  indicacions  del  cor;  ames- 
traí  adeipés  per  las  llissons  de  la  experiència,  tant  ó  mes  que  al  pre- 
sent atenia  sempre  al  esdevenidor.  Y  es  que  habentse  trobat,  desde 
molt  jove  yper  las  causas  que  deixàm  consignadas,  compromès  en 
la  fera  batalla  de  la  vida,  habia  contret  la  costum  de  pensar  y  medi- 
tar detingudament,  ab  fredor,  ab  tranquilitat,  ab  tota  calma,  avans 
de  determinarse  6  contraurer  un  compromís. 

No  significa  això  que  haguessen  resultat  sens  inconvenients  y  del 
tot  acertadas  las  resolucions  que  en  sa  vida  habia  pres,  que  per  al- 
gun motiu  s*  ha  dit  «que  sol  se  penedeix  qui  sol  s*  aconsella,»  mes 


Digitized  by 


Google 


240  LA  família  DÉL  mas  DELS  SAL2BRS 

semblants  resultats  influíren  si  per  cas,  en  que  mes  pensés  y  medités 
avans  de  decidirse  y  que  anés  ab  peus  de  plom  en  això  de  pendrer 
un  determini;  mes  un  cop  V  habia  pres,  per  lo  mateix  que  1  consi- 
deraba  fill  de  la  reflexió  y  del  judici,  difícilment  lo  revocaba,  per  tant 
que,  é  son  entendrer,  habia  tingut  en  compte  quantas  ventatjas  é 
inconvenients  del  mateix  podian  esdevenir,  y  en  terreno  ferm  conta* 
ba  trobarse  pera  combatrer  tots  los  obstacles  que  *s  presentaban  pe- 
ra portarlo  é  deguda  execució.  Aixfs  procehía  en  tot  quant  judicaba 
de  verdadera  importància:  aixís  habia  procehit  avans  de  pendrer  la 
formal  resolució  d'  enviar  é  Amèrica  al  segon  de  sos  fills,  Ramon,  y 
per  això  habia  resistit  é  totas  las  reflexions  que  V  hi  feu  sa  muller, 
dictadas  per  lo  puríssim  afecte  que  brota  del  incomparable  amor  de 
mare. 

De  manera  que  en  lo  mer  fet  d'  accedir  al  prech  ó  súplica  que  1*  hi 
feu  la  desconortada  Rosa,  donaba  é  esta  una  proba  manifesta  de 
lo  molt  en  que  la  tenía^  ja  qu*  ab  tot  y  presumir  que  estaba  en  lo 
cert,  respecte  de  la  resolució  qu*  habia  pres,  no*s  oposaba  é  discutir- 
la  ab  persona  que,  per  sa  experiència  y  saber,  en  situació  's  trobaba 
pera  demostrarlhi  que  del  tot  s*  habia  equivocat.  Mes  això,  diguem- 
ho  tot,  no  ho  temia:  convensut  estaba  de  que  un  per  un  podria  des- 
truir tots  quants  arguments  V  hi  presentés  en  contra  lo  cosí,  que  en 
son  concepte  no  podian  ser  altres  que  los  que  esta  Thi  habia  pre  en- 
tat,  es  dir:  la  separació  del  íill,  los  atzars  de  la  mar,  la  distancia  del 
nou  mon,  la  soletat,  V  aislament  y  lo  desamparo  del  minyó,  en  lo 
cas,  remot,  de  que.no  V  hi  probés  la  terra  americana. 

En  semblant  situació  *s  trobaba  donchs,  quan  lo  dissapte  següent, 
es  dir,  quatre  dias  passats  d*  aquell  en  que  tingué  lloch  la  conversa 
que  va  escrita  en  lo  capítol  precedent,  penetré  en  la  casa  en  que  vi- 
via en  la  vila  lo  seu  cosí  Llorens. 

;Ab  quin  gust,  é  fi  de  retratar  est  personatje,  referiríam  alguns 
dels  molts  fets  que  1  pintan  d*  una  manera  perfecta  y  acabada!  ]Com 
— si  sols  deguessem  atendrer  é  satisfer  nostres  desitgs,  ab  lo  qual  nos 
proporcionariam  vivíssim  plaher, — repetiriam  paraula  per  paraula,  y 
qual  de  sos  llabis  los  habem  oit  é  dotzenas  de  vegadas,  qualsevol 
dels  molts  casos  en  que  ha  intervingut,  en  lo  ja  llarch  transcurs  de 
sa  experiència  y  reflexió!  Mes  contant  que  d' ell  podré  formar  concep- 
te '1  lector,  en  lo  que  é  sa  part  moral  se  refereix,  per  lo  que  veuré  en 
'o  curs  de  la  present  Relació,  nos  limitarem  é  dir,  respecte  de  son 
fisich,  que  mes  be  alt  que  baix,  mes  be  magre  que  fornit,  de  rostre 
expresiu,  de  dolza  y  ensemps  penetrant  mirada,  es  un  acabat  exem- 
plar del  home  catalé;  mes  no  del  catalé  de  ciutat  ni  de  vila,  sinó  del 
catalé  del  camp,  vigorós,  forsut,  resolt,  fort  com  los  roures  y  las  al- 
sinas  que  donan  sombra  é  la  casa  payral. 

Y  del  camp  es,  sisquera  en  la  vila  tinga  sa  residència:  y  ab  molta 
lletra,  com  advocat,  baldament  may  haja  exercit  esta  professió;  que 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALBNCIANO  24I 

ab  tot  y  esser  lo  gran  y  tenir  d'  heretar  un  important  patrimoni,  vol- 
gué son  pare  que  Ueys  estudiàs  pera  que  conegés  lo  dret:  y  ab  tant 
profit  r  estudià,  com  si  ab  1*  aplicació  del  mateix  hagués  degut  gua- 
nyar honradament  lo  pà  de  cada  dia;  y  tant  pregondament  lo  coneix 
com  revelan  tots  son  consells  y  decisions,  y,  mes  que  tot,  los  ser- 
veys  que  ha  prestat  à  llurs  semblants,  en  lo  desempenyo  del  càrrech 
de  Jutje  de  pau,  que  repetidas  vegadas  ha  exercit.  En  resolució,  tan- 
ta ciència  y  bon  sentit  hi  ha  en  son  cap,  y  en  son  pit  tanta  rectitut  y 
honrades,  que  sa  paraula  val  com  una  escriptura;  sas  promesas  tenen 
forsa  de  jurament;  en  sos  consells  y  advertencias  s*  enclou  la  ciència 
de  molts  llibres,  y  en  sos  parers  y  reflexions  tanta  doctrina  y  expe- 
riència, que  rebujar  aquells  ó  prescindir  de  las  segonas,  tant  valdria 
com  agafar  enfilalls  de  perlas  y  llansarlos  als  avenchs  insondables  de 
la  mar.  Y  es  que  'Is  resultats  que  V  hi  ha  produhit  V  estudi  dels  lli- 
bres, lo  tracte  dels  homes,  y  la  observació  del  mon,  los  ha  somès 
constantment  à  la  pedra  de  toch  del  precepte  evangélich  que  *1  po- 
ble ha  formulat  dient:  «lo  que  no  vulgas  pera  tu,  no  ho  vulgas  pera 
ningú,»  y  en  los  actes  tots  de  sa  existència  recorda  que  no  sols  per 
esta  vida,  sinó  també  pera  V  altre,  pera  la  verdadera.  la  Uai^a  la  que 
jamay  haurà  terme,  la  eterna,  en  una  paraula,  atal  faràs  tal  tro- 
baràs.» 

Ab  estos  antecedents,  no  s'  extranyarà  poch  ni  molt  que  tant  bon 
punt  tingué  en  sa  presencia  al  marit  de  sa  cosina,  se  V  emportàs 
cap  al  estudi,  y  desprès  d*  haberlhi  preguntat  per  lo  benestar  de  casa 
V  hi  digués. 

— Entra,  entra,  ja  t'  esperaba. 

— ^A  mi?  Preguntà  '1  Pere  tot  admirat. 

— Si,  y  pera  que  vejas  que  res  te  d'  estrany,  te  y  llegeix. 

Y  aixís  parlant  se  tragué  de  1*  infern  ó  butxaca  interior  una  carta, 
breu  y  compendi osa,  concebuda  en  los  termes  següents: 

«Apreciat  cosí:  lo  Pere  te  determinat  enviar  à  Amèrica,  pera  que 
»fassa  fortuna,  à  mon  estimat  Ramon.  Encara  que  no  tens  fills,  pre- 
Dsumo  que  sabràs  compendrer  lo  viu  dolor  que,semblant  nova  m*  ha 
«causat.  Desde  1  punt  y  hora  en  que  me  la  donà,  no  visch;  no  sos- 
Dsego,  tinch  una  espasa  clavada  en  lo  bell  mitj  del  cor,  y  fins  temo 
»que  no  'm  trobo  en  mon  cabal  enteniment.  Cedmt  à  mos  prechs  lo 
«Pere  t*  anirà  à  veurer  pera  consultar! e  la  sua  determinació.  Desa- 
«conséllalhi;  treulhi  del  cap;  feslhi  veurer  que  sens  separarse  de  nos- 
saltres,  nostres  fills  poden  esser  ditxosos,  y  hauràs  donat  la  mes  gran 
«proba  d*  afecte  à  ta  desconortada  cosina» 

»R0SA.» 

— i  Pobre  Rosa!  Mare  al  fi;  però  no  mes  que  mare. — Digué  '1  Pere 
tomant  la  carta  à  son  cosí. 

3i 


Digitized  by 


Google 


240  LA  FAtelLIA  DÉL  MAS  DELS  SAL2BRS 

semblants  resultats  influiren  si  per  cas,  en  que  tnes  pensés  y  medités 
avans  de  decidirse  y  que  anés  ab  peus  de  plom  en  això  de  pendrer 
un  determini ;  mes  un  cop  1*  habia  pres,  per  lo  mateix  que  U  consi- 
derabaíill  de  la  reflexió  y  del  judici,  difícilment  lo  revocaba,  per  tant 
que,  é  son  entendrer,  habia  tingut  en  compte  quantas  ventatjas  é 
inconvenients  del  mateix  podian  esdevenir,  y  en  terreno  ferm  conta- 
ba  trobarse  pera  combatrer  tots  los  obstacles  que  's  presentaban  pe- 
ra portarlo  é  deguda  execució.  Aixfs  procehía  en  tot  quant  judicaba 
de  verdadera  importància:  aixís  habia  procehit  avans  de  pendrer  la 
formal  resolució  d^  enviar  é  Amèrica  al  segon  de  sos  fills,  Ramon,  y 
per  això  habia  resistit  é  totas  las  reflexions  que  V  hi  feu  sa  muller, 
dictadas  per  lo  puríssim  afecte  que  brota  del  incomparable  amor  de 
mare. 

De  manera  que  en  lo  mer  fet  d*  accedir  al  prech  ó  súplica  que  T  hi 
feu  la  desconortada  Rosa,  donaba  é  esta  una  proba  manifesta  de 
lo  molt  en  que  la  tenía^  ja  qu'  ab  tot  y  presumir  que  estaba  en  lo 
cert,  respecte  de  la  resolució  qu*  habia  pres,  no  *s  oposaba  é  discutir- 
la  ab  persona  que,  per  sa  experiència  y  saber,  en  situació  ^s  trobaba 
pera  demostrarlhi  que  del  tot  s*  habia  equivocat.  Mes  això,  diguem- 
ho  tot,  no  ho  temia:  convensut  estaba  de  que  un  per  un  podria  des- 
truir tots  quants  arguments  T  hi  presentés  en  contra  lo  cosí,  que  en 
son  concepte  no  podian  ser  altres  que  los  que  esta  V  hi  habia  preen- 
tat,  es  dir:  la  separació  del  fill,  los  atzars  de  la  mar,  la  distancia  del 
nou  mon,  la  soletat,  V  aislament  y  lo  desamparo  del  minyó,  en  lo 
cas,  remot,  de  que.no  1'  hi  probés  la  terra  americana. 

En  semblant  situació  *s  trobaba  donchs,  quan  lo  dissapte  següent, 
es  dir,  quatre  dias  passats  d*  aquell  en  que  tingué  lloch  la  conversa 
que  va  escrita  en  lo  capítol  precedent,  penetré  en  la  casa  en  que  vi- 
via en  la  vila  lo  seu  cosí  Llorens. 

jAb  quin  gust,  é  fi  de  retratar  est  personatje,  referiríam  alguns 
dels  molts  fets  que  1  pintan  d*  una  manera  perfecta  y  acabada!  ]Com 
— si  sols  deguessem  atendrer  é  satisfer  nostres  desitgs,  ab  lo  qual  nos 
proporcionariam  vivíssim  plaher, — repetiriam  paraula  per  paraula,  y 
qual  de  sos  llabis  los  habem  oit  é  dotzenas  de  vegadas,  qualsevol 
dels  molts  casos  en  que  ha  intervingut,  en  lo  ja  llarch  transcurs  de 
sa  experiència  y  reflexió!  Mes  contant  que  d' ell  podré  formar  concep- 
te ^1  lector,  en  lo  que  é  sa  part  moral  se  refereix,  per  lo  que  veuré  en 
^o  curs  de  la  present  Relació,  nos  limitarem  é  dir,  respecte  de  son 
fisich,  que  mes  be  alt  que  baix,  mes  be  magre  que  fornit,  de  rostre 
expresiu,  de  dolza  y  ensemps  penetrant  mirada,  es  un  acabat  exem- 
plar del  home  catalé;  mes  no  del  catalé  de  ciutat  ni  de  vila,  sinó  del 
catalé  del  camp,  vigorós,  forsut,  resolt,  fort  com  los  roures  y  las  al- 
sinas  que  donan  sombra  é  la  casa  payral. 

Y  del  camp  es,  sisquera  en  la  vila  tinga  sa  residència:  y  ab  molta 
lletra,  com  advocat,  baldament  may  haja  exercit  esta  professió;  que 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALBNCIANO  24I 

ab  tot  y  ésser  lo  gran  y  tenir  d'  heretar  un  important  patrimoni»  vol- 
gué son  pare  que  lleys  estudiàs  pera  que  conegés  lo  dret:  y  ab  tant 
profit  r  estudià,  com  si  ab  V  aplicació  del  mateix  hagués  degut  gua- 
nyar honradament  lo  pà  de  cada  dia;  y  tant  pregondament  lo  coneix 
com  revelan  tots  son  consells  y  decisions,  y,  mes  que  tot,  los  ser* 
veys  que  ha  prestat  à  llurs  semblants,  en  lo  desempenyo  del  càrrech 
de  Jutje  de  pau,  que  repetidas  vegadas  ha  exercit.  En  resolució,  tan- 
ta ciència  y  bon  sentit  hi  ha  en  son  cap,  y  en  son  pit  tanta  rectitut  y 
honrades,  que  sa  paraula  val  com  una  escriptura;  sas  promesas  tenen 
forsa  de  jurament;  en  sos  consells  y  advertencias  s*  enclou  la  ciència 
de  molts  llibres,  y  en  sos  parers  y  reflexions  tanta  doctrina  y  expe- 
riència, que  rebujar  aquells  ó  prescindir  de  las  segonas,  tant  valdria 
com  agafar  enfilalls  de  perlas  y  Uansarlos  als  avenchs  insondables  de 
la  mar.  Y  es  que  Us  resultats  que  1'  hi  ha  produhit  V  estudi  dels  lli- 
bres«  lo  tracte  dels  homes,  y  la  observació  del  mon,  los  ha  somès 
constantment  à  la  pedra  de  toch  del  precepte  evangélich  que  '1  po- 
ble ha  formulat  dient:  «lo  que  no  vulgas  pera  tu,  no  ho  vulgas  pera 
ningú,»  y  en  los  actes  tots  de  sa  existència  recorda  que  no  sols  per 
esta  vida,  sinó  també  pera  V  altre,  pera  la  verdadera.  la  llai^a  la  que 
jamay  haurà  terme,  la  eterna,  en  una  paraula,  «tal  faràs  tal  tro- 
baràs.» 

Ab  estos  antecedents,  no  s'  extranyarà  poch  ni  molt  que  tant  bon 
punt  tingué  en  sa  presencia  al  marit  de  sa  cosina,  se  V  emportàs 
cap  al  estudi,  y  desprès  d'  haberlhi  preguntat  per  lo  benestar  de  casa 
r  hi  digués. 

— Entra,  entra,  ja  t'  esperaba. 

— ^A  mi?  Preguntà  1  Pere  tot  admirat. 

— Si,  y  pera  que  vejas  que  res  te  d'  estrany,  te  y  llegeix. 

Y  aixís  parlant  se  tragué  de  1*  infern  ó  butxaca  interior  una  carta, 
breu  y  compendiosa,  concebuda  en  los  termes  següents: 

»Apreciat  cosí;  lo  Pere  te  determinat  enviar  à  Amèrica,  pera  que 
»fassa  fortuna,  à  mon  estimat  Ramon.  Encara  que  no  tens  fills,  pre- 
Dsumo  que  sabràs  compendrer  lo  viu  dolor  que,semblant  nova  m*  ha 
«causat.  Desde  U  punt  y  hora  en  que  me  la  donà,  no  visch;  no  sos- 
»s^o,  tinch  una  espasa  clavada  en  lo  bell  mitj  del  cor,  y  fins  temo 
»que  no  'm  trobo  en  mon  cabal  enteniment.  Cedmt  à  mos  prechs  lo 
»Pere  t'  anirà  à  veurer  pera  consultarte  la  sua  determinació.  Desa- 
»conséllalhi;  treulhi  del  cap;  feslhi  veurer  que  sens  separarse  de  nos- 
ualtres,  nostres  fills  poden  ésser  ditxosos,  y  hauràs  donat  la  mes  gran 
«proba  d*  afecte  à  ta  desconortada  cosina» 

))R0SA.» 

— jPobre  Rosal  Mare  al  fi;  però  no  mes  que  mare. — Digué  '1  Pere 
tornant  la  carta  à  son  cosí. 

3i 


Digitized  by 


Google 


242  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

— En  efecte,  mare,  que  qui  diu  mare  diu  amor.  Ja  ^m  coneixes  y 
no  he  volgut  ocultarte  esta  carta,  que  lluny  d^  ésser  una  falta,  cons- 
titueix un  nou  motiu  pera  que  en  mes  tingas  à  ta  bona  muller. 

— Y  en  molt  la  tinch,  ja  ho  sabs;  però  es  tot  cor  y  ab  lo  cor  no  's 
pensa  y  V  assumpto  qu'  aquí  'm  porta,  no  's  resol  ab  lo  cor  sinó  ab 
lo  cap. 

— ^Ab  est  y  ab  aquell.  Tu  estimas  als  teus  fills. 

— Be  m'  ho  penso. 

— ^Y  presums  obrar  com  bon  pare  enviant  à  Amèrica  al  Ramon? 

— Llorens,  aixís  ho  crech. 

— Se  que  may  obras  de  fluix,  y  per  lo  tant  estich  segur  de  que  ho 
hauràs  pesat  molt  pera  pendrer  esta  determinació;  mes  avans  de  dir- 
teloque  d^ella^m  sembla,  voldria  que^m  manifestasses  quins  motius 
has  tingut  en  compte,  pera  decidirte  per  ella  y  no  per  altra. 

— Es  molt  senzill.  ^Tens  pressa? 

— No,  estich  sols  per  tu,  que  he  donat  ordre  pera  que  digan  qu' 
estich  enfeinat,  à  qualsevol  que  pregunte  per  mi. 

— Molt  t'  ho  estim.  Escoltam  donchs. 

Prengueren  assiento  abdos  intercolutors  y  lo  Pere  continuà. 

— Puig  coneixes  la  situació  de  la  meva  casa  tant  be  com  jo,  es  per 
demés  parlarte  d'  ella  y  dels  antecedents  qu'  han  iniluit  en  mon  de- 
termini. Ab  esforsos  verdaderament  extraordinaris;  traballant  mes 
de  lo  que  hauria  volgut;  no  dormim  sempre  qu^  he  tingut  son 
y  aprofítantme  de  tos  consells  y  de  ma  experiència,  he  pogut  trau- 
rer  la  barca  à  port,  salvantla  de  las  tempestats  de  la  guerra,  de  las 
malas  anyadas  y  de  las  conseqüencias  que  de  aquella  han  esdevin- 
gut; mes  de  semblants  embats,  y  de  lo  que  he  fet  pera  que  mos  ger- 
mans y  germanas  no  poguessen  may  dir  que  no  m^  he  portat  ab  ells 
com  era  de  lley,  ha  quedat  tant  malmesa  y  ressentida,  que  sob  ab 
la  ajuda  de  Deu  podré  posaria  en  estat  de  que  novament  puga 
servir.  Mes  no  tot  ho  debem  esperar  de  Deu,  qu'  ell  mateix  nos  diu 
ajudat  y  t*  ajudaré. 

— Es  veritat. 

— Si  en  altres  temps  visquéssim,  no  diré  que  no  n^  hi  hagués  prou 
pera  que  mos  fills  poguessen  quedar  contents;  mes  ^xreus  tu  qu* 
avuy  se  satisfarían  ab  lo  que  'Is  tocàs?  ^No  veus  com  està  *1  mon? 
;No  veus  que  tothom  vol  presumir  de  senyor;  que  los  de  pagesfa  mi- 
grantse  en  las  casas  solanas,  se  ^n  van  à  vila  presumint  que  en  ella 
hi  fa  de  mes  bon  viurer,  de  la  mateixa  manera  que  los  de  vila  se  ^n 
van  à  ciutat?  Y  sent  aixís  com  ho  es  ^quín  esdevenidor  resta  à  mos 
fills?  0  viurer  à  la  esquena  del  hereu,  desprès  d'  haber  malgastat  lo 
que  de  dret  los  pertoque;  ó  arrossegar  pel  fanchlonom  de  llurs  avis, 
vivint  com  uns  pobres  desheretats, — si  comprenen  que  sols  d'  ells 
haurà  estat  la  culpa, — sens  qu'  això  'm  lliure  de  las  murmuracions 
dels  maldients,  que  m'  acusaran,  sens  motiu  ni  rahó,  de  haber  fet, 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALKNCIANO  243 

com  se  sol  dir,  tant  solsament  un  porch  gras;  ó  enredar  al  gran  en 
plets,  demanant  temeràriament,  per  venir  à  una  composta,  suple- 
ment de  llegítima,  si  prenent  consell  de  la  cobdícia,  de  la  mesquina 
enveja  y  del  desamparo  també,  troban  un  advocat,  que  per  desgra- 
cia may  ne  faltan,  que  *s  preste  à  sostenir  llurs  injustas  pretén cions. 
No  Llorens,  lo  que  eh  tantas  casas  està  passant,  que  las  mes  claras 
se  tocan,  no  vuy  que  en  la  mía  succehesca:  si  esdevé,  no  serà  per 
n^  haber  fet  quant  de  mi  ha  ja  dependit  pera  evitarho.  Tal  com  avuy 
va  'I  mon,  no  queda  mes  remey,  à  mon  entendrer,  que  ensenyar  als 
íills,  desde  petits  quants  afanys  exigeix  lo  guanyar  un  duro,  pera 
que,  sabent  per  experíeucia  pròpia  lo  que  costa  formar  una  petita 
fortuna,  sapian  conservar  la  sua,  respectar  la  dels  altres,  y  pugan,  fi- 
nalment, experimentar  un  verdader  plaher  veentla  créixer  de  promp- 
te, ab  lo  que  llurs  pares  los  deixan  al  morir. 

— ^Tot  això  està  molt  be,  y  encara  que  respecte  d' alguns  dels  punts 
qu*  has  tocat  hi  ha  molt  que  dir,  ne  prescindiré  en  est  moment,  te-- 
nint  en  compte  que  pera  res  s*  oposan  à  lo  que  dech  manifestarte, 
relativament  à  la  determinació  qu*  has  pres.  Repetesch  que  tot  això 
està  molt  bé  y  demostra  'I  teu  bon  judici,  y  la  tua  previsió,  mes  no 
se  veufer  que,  pera  la  realisació  del  teu  plan,  sia  indispensable  en- 
viar à  Amèrica  al  Ramon.  ^*No  comprens  que  U  remey  pot  ésser  pit- 
jor que  la  malaltia? 

— ^Y  donchs  que  vols  que  'n  fassa? 

— No  so  amich  de  que  'Is  pagesos  s'  aparten  del  terrós;  mes  do- 
nantlos  una  carrera  apropiada,  per  exemple  la  d*  enginyer  agròno- 
mo,  de  monts,  ó  industrial  ^no  podrfan  los  teus  fills  alcansar  lo  fi 
qué  t'  has  proposat? 

— Mira  Llorens,  si  en  lo  Ramon  hagués  vist  condicions  pera  que 
ab  lo  temps  sabés  la  meitat  no  mes  de  lo  que  tu  sabs,  I'  hauria  fet 
estudiar,  ab  tot  y  donarme  recansa  veurer  als  segons  tornar  de  ciutat 
vestits  de  senyor,  desprès  d*  haber  gastat  en  ella  durant  lo  curs  à  tall 
de  marquesos,  y  fer  lo  vago  tot  V  estiu,  en  tant  que  V  hereu  traballa  al 
costat  del  pare  en  los  afers  y  cuidados  del  patrimoni;  mes  lo  Ramon  , 
es  de  flach  enteniment  pera  las  lletras:  pera  que  s*  aixurubeixi  es 
menester  que  durant  algun  temps  conte  sols  ab  sas  propias  forsas,  y 
això  sols  pot  alcansarho  trobantse  lluny  de  casa. 

— ^Y  qui  t'  assegura  qu'  ho  alcansarà? 

— Poch  se  pert  en  probarho. 

— ^A  Amèrica  n'  hi  van  molts  y  'n  tornan  pochs,  y  d*  aquestos  sols 
se  veuhen  y  son  contats,  los  que  tornan  ab  gran  fortuna,  y  las  grans 
fortunas,  Pere,  son  tant  claras  com  la  grossa  de  Nadal.  fT^  has  en- 
tretingut may  en  considerar  quants  son  los  que  prenen  bitllet,  y 
quants  son  los  favorescuts?  Donchs  mira,  si  en  un  d'  aqueixos  dia- 
ris grans  com41ensolss*  estampessen  tots  los  nombres  que  hi  ha  en  lo 
sach,  soposat  que  hi  cabessen,  t*  admirarías  de  que  los  distingits  ab. 


Digitized  by 


Google 


244  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

los  primers  premis  ocupassen  sols  una  ratlla,  y  deu,  ó  dotze,  6  quin- 
ze, ó  vint,  tots  los  demés  als  quals  hagués  favorit  la  sort,  y  mes  en- 
care  de  que  tots  los  restants  haguessen  quedat  sens  recompensa,  es- 
sent aixís  que  lo  mateix  habían  costat  als  que  'Is  prengueren,  que  'is 
altres  premiats.  Lo  mateix  passa  ab  los  que  van  à  buscar  la  fortuna 
à  las  Américas:  pochs,  molts  pochs  la  troban  en  son  camf  y  saben 
agafaria:  altres  s'  hi  topan  y  sols  à  mitjas  se'n  saben  aprofitar:  altres, 
y  son  la  inmensa  majoria,  no  la  troban  per  mes  que  la  cerquen^y 
de  estos,  molts  sucumbeixen  als  desesperats  esforsos  que  han  prac- 
ticat pera  trobaria. 

— Es  que  jo  no  pretench  que  U  Ramon  sia  un  Escofet  ni  un  Samà. 

— Y  donchs  si  no  picas  tant  alt;  si  no  son  tant  elevadas  las  tuas 
aspiracions,  ^pera  que  no  procuras  que  '1  Ramon  porte  à  terme  tos 
pensaments  sens  necessitat  de  sortir  de  nostra  terra?  ^'Imaginas  per 
ventura  qu'  aquí  no  's  pot  fer?  ^Qu'  eran  fa  vint  anys  lo  Rafel  de  las 
fals,  lo  Xich  de  la  Codina,  U  Manelet  de  St.  Pau,  '1  Gran  de  Palou 
y  altres  y  altres  que  te  *n  podria  citar  y  que  adroguer  V  un,  botiguer 
r  altre,  aquest  trafíquejant  ab  vi,  V  altre  negociant  ab  grans,  sens 
eixir  d'  esta  vila,  s'  han  fet  una  posició  respectable,  independent,  y 
superior  tal  vegada  à  la  que  disfrutan  los  hereus  de  las  casas  d'  hont 
pervenen?  ^'Sabs  qu*  es?  Que  estos,  si  aixís  podem  dirho,  los  habem 
vist  créixer  poch  à  poch,  y  no  'ns  habem  fíxat  en  lo  que  creixían, 
com  no  *ns  íixam  en  lo  que  va  creixent  una  persona  à  la  qual  vehem 
tots  los  dias,  y  dels  que  venen  d'  Amèrica,  com  tomen  richs,  si  hi 
tomen,  essent  aixís  que  marxaren  uns  pobres  pelats,  recordantnos 
de  com  se  'n  anaren,  nos  sorprenem  vehentlos  de  prompte  fets  grans 
y  poderosos. 

— ^Ja  t'  he  dit  que  conech  à  mon  fill,  y  que  pera  que  fassa  quelcom 
no  deu  contar  ab  1'  ajuda  inmediata  dels  de  casa:  del  contrari  faria 
com  tans  y  tans,  que  desprès  d'  haber  tastat  cent  olletas,  passada  la 
joventut,  se  troban  sens  ofici  ni  benefici,  desprès  d'  haberne  probat 
molts  sens  que  sían  bons  pera  traurer  un  marrà  d'  un  blat. 

— ^Y  saps  à  que  V  exposas  enviantlho  à  Amèrica? 

— Hò  se,  y  per  això  qu'  es  jove,  quan  mes  aviat  millor. 

— jOhl  jLa  mort  del  cos  ray!...Los  que  moren  han  acabat  de  patir, 
Los  dignes  de  llàstima  son  los  que  quedan;  los  que  'Is  sobreviuhen 
pera  plorarlos.  No,  no  es  à  la  mort  del  cos  é  la  que  'm  referia,  es  à 
la  mort  de  1*  ànima  cent  vegadas  incomparableraent  pitjor. 

— No  't  comprench. 

—Donchs  es  ben  senzill.  Presumo  que  t'  hauràs  fixat  en  un  fet  que, 
sens  ésser  general,  es  prou  comú  entre  Ms  fills  d'  aquesta  terra  que 
toraan  d'  Amèrica.  Me  referesch  à  la  costum  d*  unirseen  matrimoni, 
si  es  que  's  casan,  ab  cosinas  ò  nebodas:  y  dich  si  's  casan,  puig  son 
molts  los  que,  faltant  à  un  dels  fins  pera  que  fou  criat  l' home,  prefe- 
reixen viurcr  solters.  * 


Digitized  by 


Google 


ÒAYÉTA  VIDAL  Y  VALEKtílANO  145 

— Es  ventat. 

— ^^Y  no  't  diu  res  aquesta  costum,  que  si  en  alguns  casos  pot  ex- 
cusarse  y  fins  aplaudir^e,  quan  aixís  se  generalisa  dejenera  en  re- 
pugnant abús? 

— Si  francament  dech  parlarte,  't  diré  que  no  m'  hi  habia  molt 
fixat;  mes  ja  que  m'  ho  preguntas.  te  manifestaré  que,  à  mon  entén- 
drer,  se  deu  à  que  pobres  y  de  baixa  extracció,  generalment  parlant, 
los  que  en  Amèrica  han  fet  fortuna,  ja  que  la  han  conseguida  à  forsa 
d^  afanys,  volen  d*  ella  ferne  partíceps  als  membres  de  la  sua  família. 

— íDitxos  tu  que  tant  piadosament  pots  pensar!  No  Pere,  no  es 
aquesta  la  rahó. 

— ^'Quina  donchs? 

— No  negaré  jo  que  en  alguns  casos  sia  '1  desitj  de  fer  partíceps 
del  seu  ben  estar  à  altres  membres  de  llurs  respectius  familias;  mes 
prescindint  de  que  fins  en  estos  casos,  si  molt  prim  ho  filassem,  po- 
driam  trobarhi  també  un  fons  d'  egoisme,  en  la  majorfa  inmensa 
de  las  ocasions,  lo  que  semblaat  procehir  revela  es  lo  mal  concepte 
que  de  la  dona  tenen  format.  Y  es  natural:  abandonats  sens  guia  à 
las  contingencias  de  la  vida  en  los  anys  primers  de  la  joventut,  quan 
lo  cor,  tendre  com  blanca  cera,  es  susceptible  de  rebrer  totas  las  im- 
pressions, y  lo  judici  no  ha  encare  adquirit  la  fermesa  indispensable, 
al  despertarse  en  aquell  las  passions  ab  tota  la  violència  de  la 
sanch,  que  vull  mes  forta  en  las  venas,  mercès  à  las  condicions  d' 
aquella  terra  exuberant  de  vigor,  sols  un  pensament  los  domina:  lo 
de  fer  fortuna;  lo  d'  enriquirse,  com  se  vulla  que  sia,  senspararse  en 
medis,  sens  escrúpols  ni  contemplacions;  lo  de  adquirir  à  fi  y  efecte 
de  donarse  los  cent  mil  plahers,  de  gozar  de  la  vida,  pera  compensar 
los  anys  d'  esclavitut  passats  derrera  d^  un  miserable  taulell;  pera 
alimentar,  en  una  paraula,  aquellas  passions  dominants  y  avassalla- 
doras.  Un  altre  móvil  influeix  també  en  semblant  desitj,  que,  si  fill 
d'  altres  sentiments,  podria  considerarse  noble  estímul  d'  honrosa 
emulació,  en  lo  cas  que  'ns  ocupa,  altre  no  es  que  mesquina  mostra 
de  despreciable  vanitat.  Si  lo  company,  lo  condeixeble,  lo  vrfií  ab 
qui  jogaren  en  los  anys  de  sa  infantesa  ha  retornat  d  casa  portant 
mitj  milió  de  pesos, — que  'Is  americans  contan  sempre  per  milions  y 
exagerant  las  fortunas,  de  manera  que  parlant  ab  ells  may  deu  obli- 
darse  (|ue  «de  diners  y  d^  amistat,  la  meitat  de  la  meitat»— si  '1  vehí 
ó  lo  company  tornaren  richs  y  fets  uns  senyors,  ostentant  groixu- 
das  cadenas  de  rellotje,  y  anells  als  dits,  y  brillants  com  siurons  en 
la  petxera  de  la  brodada  camisa  de  batista  ^qué  's  diria  d*  aquell  qu' 
habent  anat  à  Amèrica  portantne  de  bri  ó  de  drap  de  casa,  ab  prou 
feinas  si  pogués  gastarne  de  cotó/  Ab  est  pensament  que  ni  un  sol 
instant  los  abandona,  no  hi  ha  esfors  que  'Is  espante,  ni  sacrifici  que 
no  s' imposen,  ni  impossible  que  no  escometen,  ni  indigna  baixesa 
devant  la  qual  se  consideren  humiliats.  Actes  deuhen  fer,  y  tractes 


Digitized  by 


Google 


^4^  LA  FAMÍLIA  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

han  de  sufrir,  que  d  caseua,  en  la  pàtria,  devant  dels  amichs,  prop 
de  llurs  pares  y  germans  pera  tot  lo  del  mon  executarían  ni  voldrían 
tol-lerar;  mes  allí  es  punt  diferent;  allí  passan  tots  pel  mateix  adres- 
sador;  allí  *s  deu  prescindir  d'  aqueixas  delicadesas;  allí,  al  saltar  del 
barco,  es  indispensable  Uensar  al  fons  del  mar,  com  mercaderia  des- 
preciable,  ó  genero  d' il-lícit  còrners,  la  dignitat  y  la  vergonya,  que 
serian  obstacle  insuperable  é  la  consecució  del  íi,  y  *1  ü  son  quar- 
tos;  la  qüestió  es  fer  fortuna;  V  objecte  adquirir /?e505  à  milions.  Y  là 
alcansan,  los  que  arriban  à  poderla  subjectar,  que  tu  sabs  be  que, 
com  boja  qu^  es,  no  es  de  qui  la  busca,  sinó  de  qui  la  troba,  y  enginy 
te  pera  d*  ella  aproíitarse:  y  quan  la  tenen  y  han  lograt  asseguraria, 
moguts  per  aquell  desitj  de  que  t'  he  parlat,  avans  de  tornar  é  la 
mare  pàtria,  pera  fer  vida  d*  homes  formals,  procuran  traurer  partit 
de  llurs  riquesas,  saborejant  los  plahers  que  à  dojo  pot  oferir  lo 
mon.  Encara  que  tu  no  1  coneixes  en  est  concepte  per  pròpia  expe- 
riència, que  jove  't  casares,  y  d'  ell,  per  fortuna  teva,  molt  poch  n' 
has  vist,  tens  prou  enteniment  y  suficient  lectura,  pera  que  pugas 
compendrer  que  te  molt  d^  avansat,  pera  conseguir  son  objete,  qui 
's  presenta  en  los  grans  centres  de  població  ab  una  bossa  ben  plena 
y  ab  la  determinació  de  vuidarla  ab  tal  de  trobar  plahers.  |Y  son 
tantas,  Pere,  las  que  per  un  grapat  d'  or  ó  una  joya  de  brillants  ca- 
passas  son  de  vendrer  llur  cos,  y  mentir  un  afecte  que  de  cap  mane- 
ra poden  experimentar...  Y  com  de  la  mateixa  faysó  son,  per  punt 
general,  totas  las  virtuts  qu*  han  tractar,— que  ni  la  educació  de  que 
disposan,  ni  los  coneixements  qu^  han  adquirit,  los  permetan  ele^ 
varse  à  mes  enlayradas  esferas,  ni  apreciar  del  modo  degut  lo  suau 
perfum  de  mes  senzillas  y  afectuosas  manifestacions;— com  sols  s' 
han  trobat  en  son  camí  ab  fortalesas  que  s*  han  rendit  al  primer 
embat,  ab  tal  que  las  armas  empleadas  pera  véncerlas,  hajan  estat 
forjadas  ab  metall  de  bona  Uey,  d*  aquí  que,  per  una  guspira  de  dig- 
nitat, que  resta  sempre  en  lo  pregon  de  V  ànima  mes  materialisada. 
persuadits  de  que*l  vici  no  haurà  fet  presa  en  llurs  respectius  familias, 
cerquen  en  ellas  virtuts  que,  à  son  entendrer,  en  Uoch  mes  podrían 
trobar. 

— ^Has  termenat  Llorens? — Preguntà  U  Pere,  vehent  que  son  cosí 
no  donaba  senyal  de  prosseguir. 

— Si,  y  penso  haberte  posat  de  manifest  lo  que  't  deya;  so  es:  que 
en  Amèrica  no  sols  hi  corra  perill  lo  cos,  sinó  també,  y  pot  ser  mes 
inminent,  la  pobre  de  la  nostr^  ànima. 

— No  diré  que  no,  si  las  cosas  passassen  tal  com  las  has  pintadas; 
mes  permetme  que  *t  diga,  que  à  mon  entendrer  exageras. 

—No  diré  que  no  hi  haja  excepcions,  y  jo  mateix,  mes  de  quatre, 
per  cert  honrossíssimas,  podria  citarten;  mes  fíxathi  be:  son  excep- 
cions, lo  qual  significa  que  lo  que  jo  he  dit.  constitueix  la  regla  ge- 
neral. 


Digitized  by 


Google 


GATETA  VIDAL  Y  VALENCIAKO  24^ 

-^Llorens,  ja  deya  V  avia,  qu*  al  cel  sia,  que  «en  totas  parts  ne 
couhen  fabas  y  en  ma  casaécalderadas.»  ^Per  ventura  aquí,  en  nos* 
tra  terra,  no  hi  ha  també,  no  un  sinó  molts  que  pera  enriquirse, 
prescindeixen  de  tota  consideració  y  passan  per  demunt  de  tot,  sens 
qu'  hi  ha)a  vilesa  que  no  escometen,  ni  delicte  que  no  posen  per 
obra,  ni  crim  que  *ls  detinga,  persuadits  de  que,  si  portantho  à  efec- 
te, poden  arribar  à  richs  y  tenir  palaus  y  carniatjes,  .no  hi  haurà 
ningú,  per  mes  enlayrat  qu'  estiga,  que  'Is  negui  la  barretada,  y  de 
que  en  cambi  serén  molts  los  que,  per  allò  de  «poderós  cavaller  es 
don  diner»  tindran  à  molta  honra  estrènyer  una  ma  que  pot  ésser 
avans,  hauria  separat  del  bras  la  destral  del  botxí? 

— Si;  mes  estàs  son  aquí  vergonyosas  excepcions. 

— De  manera  que,  à  ton  entendrer,  las  excepcions  d*  aquí,  son  la 
regla  general  d'  allà. 

— No  diré  que  no. 

— ^Y  qui  't  diu  que  mon  fill  no  puga  fer  la  fortuna,  essent  una  de 
ditas  excepcions? 

— ^Perscveras  donchs  en  lo  propòsit  d'  enviarlo  à  Amèrica? 

— No  se  veurer  Llorens  altre  camí.  Me  he  fet  càrrech  de  las  tevas 
rahops:  he  compres  tas  judiciosas  advertencias:  he  pesat  dintre  mon. 
cap  tos  desinteressats  arguments,  y  persuadit  pots  estar  de  que  'Is es- 
timo en  tot  quan  valen;  mes  lo  Ramon,  per  Iqs  motius  que  't  tinch 
manifestats,  no  's  pot  quedar  aquí.  ^Qué  convé  donchs?  Evitar  que 
puga  trobarse  sol  en  mitx  de  las  tempestats  del  mon  en  la  edat  en 
que,  com  molt  be  has  dit,  lo  judici  no  ha  adquirit  encara  la  fortale- 
sa necessària,  y  nos  trobam  baix  lo  domini  de  las  passions.  Afortu- 
nadament lo  Ramonet  es  molt  bon  minyó,  no  està  gens  descaminat, 
y  gran  com  es,  jamay  ha  faltat  als  preceptes  de  la  Uey  de  Deu  con- 
signats en  la  doctrina. 

— ^'Y  sabs  tu  si  encara  que  vulga,  podrà  en  Amèrica  observarlos? 

— ^Tot  dependeix  de  la  casa  ahont  vaja:  si  en  ella  hi  ha  qui  '1  pren- 
ga  de  grat,  penso  que  si. 

— *iDeu  ho  fassa! 

Regnà  un  moment  de  solemnial  silenci,  que  rompé  per  fi  on  Llo- 
rens preguntant. 

— ^De  manera  que  estàs  resolt? 

— Completament  resolt. 

— No  'm  sorprèn,  puig  te  conech.  Desitjant  complaurer  à  la  cosi- 
na, te  he  manifestat  quan  à  mon  entendrer  debía,  exposante  mas 
creencias  y  conviccions  respecte  del  particular,  à  fi  de  dissuadirte  de 
ton  intent.  No  he  pogut  conseguirho:  que  Deu  m'  ho  prenga  en  be 
é  hi  fassa  mes  que  nosaltres.  ^Quan  pensas  que  marxe? 

— He  sentit  dir  que  '1  d'  Octubre  es  lo  millor  mes. 

— Y  nos  trobam  en  Agost.  Està  be.  ^Tens  ahont  cnviariho  per  lo 


Digitized  by 


Google 


34B  LA  FAMÍLIA  DBL  MAS  DELS  SALZERS 

prompte?  Perquè  jo  penso  que  no  voldràs  que  marxe  à  Amèrica,  com 
un  pobre  desamparat  que  va  cercant  feyna  pe  U  mon. 

— Naturalment.  Lo  mitjà  de  la  Torreta  que  n*  ha  tornat  fa  poch, 
portant,  segons  diuhen,  molt  bona  fortuna,  m'  oferí  escriurer  una 
carta  é  son  germà,  pera  que  se  '1  pose  à  casa  de  bona  arribada,  y  que 
'1  tinga  en  sa  companyia  mentres  no  V  hi  trobe  un  bon  acomodo. 

— Pera  lo  que  puga  convenir;  puig  parlant  d'  aquella  terra, — Deu 
no  m'  ho  prenga  en  compte, — no  'm  fio  de  ningú,  jo  escriuré  com  si 
fos  cosa  meva,  al  P.  Mariano  Boixadors,  que  en  rahó  de  son  cér- 
rech,  per  sas  moltas  relacions,  y  per  lo  coneixement  que  te  de  las 
cosas  de  la  Illa,  à  conseqüència  de  viurer  en  ella  desde  que  tingué 
lloch  la  clausura  dels  convents,  sens  que  ni  un  sol  punt  s*  hajan  re- 
íredat  las  amistosas  relacions  qu*  ab  mos  pares  V  uniren,  pot  servir- 
nos  de  gran  profit  en  la  present  ocasió. 

— iQué  bon  home  ets  Llorens!  Que  Deu  t*  ho  pach. 

— Deixat  de  bo  ni  de  dolent  ^No  ho  farías  tu  pera  mi? 

— Oh,  segur  ne  pots  estar. 

— Y  donchs  home,  no  'ns  dehem  res.  Es  dir  no  'ns  debem...  Anem 
à  pams.  ^Qué  pensas  dtrlhi  à  la  cosina? 

— Si  vols  que  diga  la  veritat,  no  ho  se.  Es  tan  mare...  tant  mare... 

— ^'Pensas  tornarten  avuy? 

— D'  aquí  mitj*  hora. 

— Home,  si  res  t*  apressa,  penso  que  lo  millor  seria  qu*  anassesara 
à  tos  afers:  desprès  torna,  y  en  habent  dinat  posarem  la  tartana  y  t^ 
acompanyaré;  qu'  encara  que  *ls  sentiments  d^  una  mare,  res  hi  ha 
que  *ls  puga  vèncer,  molt  serà  que  la  cosina  *s  mantinga  sorda  àmas 
reflexions. 

Nostre  bon  Pere  ^s  sentí  entemit  devant  de  tanta  bondat,  y  fins 
tingué  impulsos  d^  agafar  la  ma  à  son  cosí  y  besarlahi  com  hau- 
ria pogut  fer  é  son  propi  pare;  mes  tement  que  est  s*  ofengués,  y 
sens  pronunciar  altras  paraulas  que  «A  Deu,»  puig  comprenia  queia 
emoció  U  trahiría  si  mes  parlaba,  anassen  à  sos  afers. 


V. 


Yal  arribar  à  est  punt  permétens  lo  bondadós  lector  y  mes  en- 
cara la  lectora  piadosa,  que  ^ns  fem  carrech  de  las  reflexions 
que,  fillas  mes  aviat  del  sentiment  que  de  la  meditació,   los 
haurà  induptablement  sugerit  la  escena  que  acabam  de  relatar. 

^'Quin  pare  es  aquest,  diran,  que  clohent  los  ulls  d  tots  los  obstacles 
y  perills  que  V  hi  fa  avinents  V  experimentat  y  reflexiu  Llorens;  per- 
sisteix, per  sistema,  en  son  propòsit  d'  enviar  à  Amèrica  à  un  de  sos 
fills,  no  obstant  y  existir  cent  probabilitats  contra  una,  de  que  puga 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALKNCIANO  249 

veurer  realisat  lo  fi  que  enviantlhi  's  proposà?  Y  sobre  tot:  ^quin 
conseller  es  aquest,  que  al  veurer  desatesas  sas  judiciosas  reflexions, 
se  posa  al  costat  d'  aquell  à  qui  pretenia  dissuadir,  fins  al  punt  d*  ofe- 
rirlhi  una  carta  de  recomanació,  y  prestarse  à  acompanyarlo  à  casa 
sua  per'  ajudarlo  à  convèncer  à  aquella  mateixa  cosina  qu'  habia  sol- 
licitat  la  seva  ajuda  pera  triomfar  de  llur  marit? 

Respecte  del  pare  res  debem  manifestar;  puig  consignat  deixam» 
qu'  era  home  poch  propens  à  mudar  d' opinió,  quan  las  queprofessa- 
ba,  eran  en  ell  resultat  de  meditació  detinguda.  La  d'  enviar  à  Amè- 
rica al  Ramon  sols  habia  arrelat  en  son  pit  desprès  de  molt  temps  de 
pensarhi,  y  d' haber  pesat  las  ven  tat  j  as  é  inconvenients  que  d'  ella 
podian  resultar;  y  convensut  de  que  estos  montaban  menos  qu' 
aquellas,  sens  que  deixés  d*  atendrer  las  rahons  que  T  hi  donà  en 
Llorens,  cregué  que  debia  perseverar  en  son  intent,  be  que  adoptant 
totas  las  precaucions  necessari  as,  à  fi  de  que  d'  ell  no  resultàs  perju- 
dici à  son  fill  ni  pera  '1  cos  ni  pera  V  ànima. 

Mes  respecte  de  nostre  amich  Llorens,  ^-po dia  procehir  d'  altra  ma- 
nera? Per  sa  part  feu  tot  lo  possible  pera  dissuadir  al  marit  de  sa  co- 
sina: posalhi  de  manifest,  pot  ésser  exajerantloshi,  los  mals  efectes 
que  resultan  de  deixar  la  terra,  per'  anar  en  busca  d'  una  fortuna, 
qu'  en  la  majoria  dels  casos  pot  ésser  il-lusoria;  mes  complerta  esta 
missió,  que,  en  lo  mes  intim  de  son  cor  estimà  imprescindible  de- 
ber,  comprengué  que  no  podia  ni  debia  insistir,  ni  menys  encare 
oposarse  obertament  à  la  voluntat  del  seu  cosí,  que  al  cap  de  vall 
era  pare  del  Ramon,  y  com  à  tal  podia  enviarlho,  pera  son  be,  à  las 
terras  americanas,  principalment  no  habent  est  mostrat  oposició,  ni 
tant  sols  repugnància,  à  anar  al  nou  mon,  ni  una  sola  de  las  moltas 
vegadas  en  que  1*  hi  parlà  del  seu  plan.  Si  en  semblant  situació,  po- 
dent prestar  algun  auxili  à  son  cosí,  que  en  últim  resultat  debia  ésser 
en  profit  del  ignoscent  Ramon,  hagués  deixat  deferho,  proba  hauria 
donat  d'  ésser  un  home  adotzenat,  mes  amich  de  las  opinions  pro- 
pias  que  del  ben  estar  del  prohisme,  y  en  Llorens,  que  professaba  la 
cristiana  creencia  de  que  tot  quant  tenim  nos  ve  de  Deu,  y,  per  lo 
mateix,  debem  ferne  partíceps  à  nostres  germans,  al  convensers  de 
que  son  cosí,  com  pare  qu'  era,  podia  fer  lo  que  feya,  's  posà  à  son 
costat  en  tot  y  per  tot. 

Ja  ho  comprenem,  qu'  en  lo  cor  dels  lectors  sensibles  hauria  estat 
de  mes  bon  efecte  que  '1  Pere  de  retorn  al  Mas,  persuadit  per  las  ra- 
hons d'  en  Llorens,  diri  jintse  à  sa  muller,  hagués  pogut  dirlhi:  a — Re- 
cobra r  alegria.  Rosa:  lo  teu  cosí  m'  ha  convensut:  lo  Ramon  no  's 
mourà  de  nostre  costat,» — ab  lo  qual,  com  fàcilment  s'endevina, 
hauria  tomat  la  pau  al  cor  d'  aquella  mare  atribulada,  y  haurían  co- 
mensat  à  brillar  per'  ella  aquells  jorns  de  tranquilitat  y  bonansa,  pe- 
ra los  quals  incessantment  suspirat  habia,  y  veentse  estimada  de  son 
marit  y  rodejada  dels  seus  fills,  s'  hauria  cregut  la  dona  mesditxosa, 

32 


Digitized  by 


Google 


25o  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

mes  benaventurada  y  mes  digna  d'  enveja  que  en  lo  mon  se  pogués 
trobar;  mes,  {que  hi  farem,  si  no  fou  aixís  com  passaren  las  cosas,  y 
no  escribim  una  novela,  sinó  que  punt  per  punt  relatam  un  fet! 

Seguint  donchs  lo  fil  d'  esta  sencillíssima  historia,  consignarem 
que  en  habent  dinat, — y  mentres  est  durà  y  fins  després,  no  desa- 
profità en  Llorens  una  sola  ocasió  pera  veurer  si  podia  conseguir 
que  '1  Pere  mudàs  de  pensament, — encaixonats  en  la  tartana  em- 
prengueren lo  camí  del  Mas  dels  Salzers. 

^•Dirém  que  las  reflexions  de  'N  Llorens  convenseren  à  sa  cosina? 
Faltarfam  à  la  veritat.  Com  muller  qu'  era  bona,  respectuosa  y  de 
gran  enteniment,  comprengué  que  no  V  hi  quedaba  mes  remey  que 
sometrers  à  la  voluntat  de  son  marit:  com  mare  's  disposà  à  sofrir  ab 
resignació  '1  martiri;  à  apurar  fins  al  fons  lo  calzer  d'  amargura  que 
r  hi  estaba  aparellat,  sisqucra  semblant  sacrifici  degués  produhir 
pregonda  é  incurable  ferida  en  lo  mes  viu  del  seu  cor.  Pera  no  do- 
nar mes  pena  à  son  marit,  y  convensuda  de  que  era  inútil  tota  refle- 
xió, y  fins  pera  que  '1  pobre  del  seu  fill  presumís  que  sa  mare  n'  es- 
taba aconortada  de  que  marxds  tant  lluny,  s*  esforsà  en  fingir  una 
tranquilitat  que  no  tenia,  y  desd'  aquell  punt  se  consagrà  per  com- 
plert à  arreglar  ab  la  major  sol-licitut, — ab  la  tendra  sol-licitut  que 
posa  la  dona  que  's  sent  pròxima  à  ésser  mare,  en  disposar  los  pri- 
mers vestits  que  deuhen  cobrir  la  nuesa  de  son  primer  fiUet, — las 
prendas  que  debian  constituir  son  senzill  equipatje,  que  mes  d*  una 
vegada  regà  ab  llàgrimas  dels  seus  ulls. 

^Direm  que  sentint  acostarselo  terrible  moment,  y  endevinant  que 
son  marit,  valentse  d'  alguna  delicada  extratajema,  faria  tot  lo  pos- 
sible pera  esta^lviarlhi  lo  tranzit  cruelíssim  de  la  despedida,  agafà  un 
dia  à  son  fill  y  omplintlo  de  besos  y  abrassadas,  1*  hi  demanà  ab  llà- 
grimas als  ulls  que  jamay  la  oblidàs;  que  fos  sempre  bon  minyó;  que 
no  *sseparàs  per  cap  motiu  de  la  senda  del  deber;  que  posàs  sa  con- 
fíansa  en  Deu  y  en  sa  Mare  Santíssima  quan  se  vejés  desconortat, 
y  que  pera  mes  ampararlo  y  donarlhi  forsas,  posà  demunt  de  son 
pit  un  escapulari  y  una  medalla  de  la  Verge  que  en  la  montanya  ca- 
talana se  venera? 

^•Dirém  que  cert  dia,  al  sentarse  à  taula  vejé  ab  pena;  mes  no  ab 
sorpresa,  que  en  ella  no  *s  sentaban  ni  son  marit  ni  *1  Ramon,  —  los 
quals  de  bon  matí  y  quan  ella  menos  s*  ho  pensaba,  acompanyats  d' 
un  mosso,  portador  del  bagul,  habian  emprés  lo  camí  de  la  vila,  pe- 
ra marxar  cap  à  ciutat  ahont  debía  embarcarse  '1  fill  de  sas  entra- 
nyas —  y  que  tots  los  esforsos  que  feren  los  mes  grans  pera  donarlhi 
conort,  y  totas  las  carinyosas  paraulas  que  V  hi  dirigiren  los  mes 
petit  sno  bastaren  à  contenir  lo  plor  que  T  hi  arrencà  lo  contemplar 
vuit  lo  Uoch  que  habia  sempre  ocupat  son  fill  Ramon? 

^Consignarem  per  últim  que  al  retornar  son  marit  se  renovà  en 
son  pit  lo  dolor;  que  V  hi  preguntà  cent  vegadas  si   habia  deixat  à 


Digitized  by 


Google 


CAYETA  VIDAL  Y  VALBNGIANO  25  I 

son  fill  bo  y  content;  [si  tenia  bons  companys  de  viatje;  si  T  habia 
ben  provist  de  Uimonas  pera  guardarlo  del  mal  de  mar;  si  V  habia 
ben  recomanat  al  capità...  y  que  en  mitj  de  la  pena  que  sentia,  V  hi 
serví  de  gran  consol  lo  retrato  d'  aquell,  que  'I  Pere,  volent  donar 
una  nova  prova  d'  afecte  à  sa  muller,  feu  ferlhi  de  bona  arribada  à 
ciutat,  persuadit  de  que  fora  tot  un  altre  quan  lo  tornàs  à  veurer? 

Inútil  seria,  que  '1  lector  ho  pot  ben  presumir,  com  pot  ben  presu- 
sumir  moltas  altras  cosas  que  nosaltres  no  sabriam  escriurer,  y  que 
àdhuc  sens  escriurerlas,  é  bon  segur  endevinarà,  sobre  tot  si  ha  con- 
templat escenas  com  las  que  *ns  ocupan,  que,  per  desgracia,  son 
prou  freqüents:  mes  freqüents  de  lo  que  convindria,  y  mes  encara 
si  's  pot  eporguUir  ab  lo  dolcíssim  dictat  de  mare. 

Direm  sols,  sisquera  sia  donant  un  gran  salt,  y  presumint  que 
aquell  un  tant  s*  haurà  interessat  per  la  sort  del  tendre  infant  que, 
com  molts  altres,  en  los  primers  anys  de  la  vida  's  trobaba  sol  en 
mitj  del  mar  tempestuós  del  mon,  que  de  bona  arribada  à  la  Habana 
lo  P.  Boixadors,  en  vista  de  la  carta  que  son  amich  Llorens  V  hi 
habia  escrit,  se  *1  posà  à  casa,  esperant  la  oportunitat  d^  enviarlho  à 
à  un  poble  de  T  interior,  mogut  pel  bon  desitj  de  que  T  hi  fos  menys 
sensible  *1  cambi  de  clima,  y  pera  que  no  estes  tant  exposat  als  tren- 
cacolls y  mals  exemples  qu*  ofereix  la  capital.  Que  pera  calmar  la 
natural  impaciència  que  debian  experimentar  los  pares  del  minyó, 
los  escrigué,  per  medi  y  conducte  d^  en  Llorens,  fentlos  tota  mena 
d' oferiments,  y  disposà  que  V  Ramon  los  manifestàs  qu*  habia  arri- 
bat bo;  que  V  hi  habia  molt  be  probatlo  viatje  yqu^  estaba  molt  con- 
tent y  descidit  à  traballar  y  fer  fortuna,  pera  tomar  rich  à  casa,  com 
mes  aviat  millor.  Y  que  à  dita  carta  *n  seguí  un  altra,  passat  un 
mes,  en  la  qual  s^  innovaba  als  pares  que  1  Ramon  habia  marxat  à 
un  poblet  anomenat  5.  Juany  Martine^,  situat  en  la  part  occiden- 
tal de  la  Illa^  en  la  encontrada  coneguda  ab  lo  nom  de  Vuelta  abajo^ 
en  la  qual  se  produeix  lo  mes  bon  tabac,  y  estaba  col•locat  en  la 
pulperia  (com  si  diguéssim  tenda  de  poble  petit)  del  Sr.  Pancho,  qu' 
era  de  las  mes  acreditadas,  y  en  ella,  ajudant  Deu,  podria  fer  fortu- 
na, puig  lo  pulpero  era  home  molt  entès  y  estimat,  judiciós  com 
pDchs,  que  no  se  T  hi  coneixia  cap  mal  vici,  y  tot  lo  sant  dia  lo  pas- 
saba  derrera  *1  taulell  servint  als  parroquians  y  contractant  ab  los 
giiajiros  (habitants  del  camp)  fent  molt  be  son  afer,  de  manera  que 
pensaba  retirarse  dintre  sis  anys,  en  qual  cas,  lo  Ramon,  portantse 
be,  quedaria  amo  del  astablacimiento,  que,  per  mes  sort,  ho  era  dels 
que  *n  dihuen  de  cumercio  y  situat  amb*  una  asquina. 

Que  ditas  cartas  tranquilisaren  y  fins  satisferen  al  pare  no  tenim 
que  dirho;  mes  convé  consignar  que  à  la  mare  no  la  consolaren  ni 
tant  sols  pogueren  tranquilisarla.  Y  es  que  las  mares,  dotadas  d^  es- 
pecial intuïció  per  tot  lo  que  *s  refereix  à  llurs  fills,  endevinan  lo  que 
no  saben,  y  en  mitj  de  sa  complerta  ignorància  de  las  cosas  d*  Amé- 


Digitized  by 


Google 


25o  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

mes  benaventurada  y  mes  digna  d'  enveja  que  en  lo  mon  se  pogués 
trobar;  mes,  jque  hi  farem,  si  no  fou  aixís  com  passaren  las  cosas,  y 
no  escribim  una  novela,  sinó  que  punt  per  punt  relatam  un  fet! 

Seguint  donchs  lo  fil  d'  esta  sencillíssima  historia,  consignarem 
que  en  habent  dinat, — ^y  mentres  est  durà  y  fins  després,  no  desa- 
profità en  Llorens  una  sola  ocasió  pera  veurer  si  podia  conseguir 
que  *1  Pere  mudàs  de  pensament, — encaixonats  en  la  tartana  em- 
prengueren lo  camí  del  Mas  dels  Salzers. 

^•Dirém  que  las  reflexions  de  *N  Llorens  convenseren  à  sa  cosina? 
Faltaríam  à  la  veritat.  Com  muller  qu'  era  bona,  respectuosa  y  de 
gran  enteniment,  comprengué  que  no  Y  hi  quedaba  mes  remey  que 
sometrers  à  la  voluntat  de  son  marit:  com  mare  's  disposà  à  sofrir  ab 
resignació  'I  martiri;  à  apurar  fins  al  fons  lo  calzer  d'  amargura  que 
r  hi  estaba  aparellat,  sisquera  semblant  sacrifici  degués  produhir 
pregonda  é  incurable  ferida  en  lo  mes  viu  del  seu  cor.  Pera  no  do- 
nar mes  pena  à  son  marit,  y  convensuda  de  que  era  inútil  tota  refle- 
xió, y  fins  pera  que  '1  pobre  del  seu  fill  presumís  que  sa  mare  n*  es- 
taba aconortada  de  que  marxàs  tant  lluny,  s'  esforsà  en  fingir  una 
tranquilitat  que  no  tenia,  y  desd'  aquell  punt  se  consagrà  per  com- 
plert à  arreglar  ab  la  major  sol-licitut, — ab  la  tendra  sol-licitut  que 
posa  la  dona  que  's  sent  pròxima  à  ésser  mare,  en  disposar  los  pri- 
mers vestits  que  deuhen  cobrir  la  nuesa  de  son  primer  fiUet, — las 
prendas  que  debian  constituir  son  senzill  equipatje,  que  mes  d*  una 
vegada  regà  ab  llàgrimas  dels  seus  ulls. 

^•Direm  que  sentint  acostarse  lo  terrible  moment,  y  endevinant  que 
son  marit,  valentse  d'  alguna  delicada  extratajema,  faria  tot  lo  pos- 
sible pera  estalviarlhi  lo  tranzit  cruelíssim  de  la  despedida,  agafà  un 
dia  à  son  fill  y  omplintlo  de  besos  y  abrassadas,  V  hi  demanà  ab  llà- 
grimas als  ulls  que  jamay  la  oblidàs;  que  fos  sempre  bon  minyó;  que 
no  'sseparàs  per  cap  motiu  de  la  senda  del  deber;  que  posàs  sa  con- 
fíansa  en  Deu  y  en  sa  Marc  Santíssima  quan  se  vejés  desconortat, 
y  que  pera  mes  ampararlo  y  donarlhi  forsas,  posà  demunt  de  son 
pit  un  escapulari  y  una  medalla  de  la  Verge  que  en  la  montanya  ca- 
talana se  venera? 

^Dirém  que  cert  dia,  al  sentarse  à  taula  vejé  ab  pena;  mes  no  ab 
sorpresa,  que  en  ella  no  *s  sentaban  ni  son  marit  ni  1  Ramon,  —  los 
quals  de  bon  matí  y  quan  ella  menos  s'  ho  pensaba,  acompanyats  d' 
un  mosso,  portador  del  bagul,  habian  emprés  lo  camí  de  la  vila,  pe- 
'ra  marxar  cap  à  ciutat  ahont  debía  embarcarse  '1  fill  de  sas  entra- 
nyas —  y  que  tots  los  esforsos  que  feren  los  mes  grans  pera  donarlhi 
conort,  y  totas  las  carinyosas  paraulas  que  V  hi  dirigiren  los  mes 
petit  sno  bastaren  à  contenir  lo  plor  que  1*  hi  arrencà  lo  contemplar 
vuit  lo  lloch  que  habia  sempre  ocupat  son  fill  Ramon? 

^Consignarem  per  últim  que  al  retornar  son  marit  se  renovà  en 
son  pit  lo  dolor;  que  V  hi  preguntà  cent  vegadas  si   habia  deixat  à 


Digitized  by 


Google 


CAYETA  VIDAL  Y  VALKNCIANO  25 1 

son  fill  bo  y  content;  Jsi  tenia  bons  companys  de  viatje;  si  V  habia 
ben  provist  de  llimonas  pera  guardarlo  del  mal  de  mar;  si  V  habia 
ben  recomanat  al  capità...  y  que  en  mitj  de  la  pena  que  sentia,  V  hi 
serví  de  gran  consol  lo  retrato  d'  aquell,  que  1  Pere,  volent  donar 
una  nova  prova  d'  afecte  à  sa  muller,  feu  ferlhi  de  bona  arribada  à 
ciutat,  persuadit  de  que  fora  tot  un  altre  quan  lo  tornàs  à  veurer.? 

Inútil  seria,  que  *1  lector  ho  pot  ben  presumir,  com  pot  ben  presu- 
sumir  moltas  altras  cosas  que  nosaltres  no  sabriam  escriurer,  y  que 
àdhuc  sens  escriurerlas,  à  bon  segur  endevinarà,  sobretot  si  ha  con- 
templat escenas  com  las  que  'ns  ocupan,  que,  per  desgracia,  son 
prou  freqüents:  mes  freqüents  de  lo  que  convindria,  y  mes  encara 
si  *s  pot  eporgullir  ab  lo  dolcíssim  dictat  de  mare. 

Direm  sols,  sisquera  sia  donant  un  gran  salt,  y  presumint  que 
aquell  un  tant  s'  haurà  interessat  per  la  sort  del  tendre  infant  que, 
com  molts  altres,  en  los  primers  anys  de  la  vida  's  trobaba  sol  en 
mitj  del  mar  tempestuós  del  mon,  que  de  bona  arribada  à  la  Habana 
lo  P.  Boixadors,  en  vista  de  la  carta  que  son  amich  Llorens  V  hi 
habia  escrit,  se  *1  posà  à  casa,  esperant  la  oportunitat  d^  enviarlho  à 
à  un  poble  de  l' interior,  mogut  pel  bon  desitj  de  que  Y  hi  fos  menys 
sensible  *1  cambi  de  clima,  y  pera  que  no  estes  tant  exposat  als  tren- 
cacolls y  mals  exemples  qu*  ofereix  la  capital.  Que  pera  calmar  la 
natural  impaciència  que  debian  experimentar  los  pares  del  minyó, 
los  escrigué,  per  medi  y  conducte  d'  en  Llorens,  fentlos  tota  mena 
d*  oferiments,  y  disposà  que  V  Ramon  los  manifestàs  qu'  habia  arri- 
bat bo;  que  V  hi  habia  molt  be  probatlo  viatje  yqu^  estaba  molt  con- 
tent y  descidit  à  traballar  y  fer  fortuna,  pera  tornar  rich  à  casa,  com 
mes  aviat  millor.  Y  que  à  dita  carta  'n  seguí  un  altra,  passat  un 
mes,  en  la  qual  s^  innovaba  als  pares  que  ^1  Ramon  habia  marxat  à 
un  poblet  anomenat  S.  Juan  y  Martine^y  situat  en  la  part  occiden- 
tal de  la  Illa,  en  la  encontrada  coneguda  ab  lo  nom  de  Vuelta  abajOy 
en  la  qual  se  produeix  lo  mes  bon  tabac,  y  estaba  col-locat  en  la 
pulperla  (com  si  diguéssim  tenda  de  poble  petit)  del  Sr.  Pancho,  qu' 
era  de  las  mes  acreditadas,  y  en  ella,  ajudant  Deu,  podria  fer  fortu- 
na, puig  lo  piilpero  era  home  molt  entès  y  estimat,  judiciós  com 
pDchs,  que  no  se  T  hi  coneixia  cap  mal  vici,  y  tot  lo  sant  dia  lo  pas- 
saba  derrera  *1  taulell  servint  als  parroquians  y  contractant  ab  los 
guajiros  (habitants  del  camp)  fent  molt  be  son  afer,  de  manera  que 
pensaba  retirarse  dintre  sis  anys,  en  qual  cas,  lo  Ramon,  portantse 
be,  quedaria  amo  del  asiablacimiento,  que,  per  mes  sort,  ho  era  dels 
que  *n  dihuen  de  cumercio  y  situat  amb^  una  asquina. 

Que  ditas  cartas  tranquilisaren  y  fins  satisferen  al  pare  no  tenim 
que  dirho;  mes  convé  consignar  que  à  la  mare  no  la  consolaren  ni 
tant  sols  pogueren  tranquilisarla.  Y  es  que  las  mares,  dotadas  d^  es* 
pecial  intuició  per  tot  lo  que  *s  refereix  à  llurs  fills,  endevinan  lo  que 
no  saben,  y  en  mitj  de  sa  complerta  ignorància  de  las  cosas  d*  Amc- 


Digitized  by 


Google 


2  53  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

rica,  comprenia  que  '1  Ramon,  un  si  es  no  es  somniador,  acostumat 
à  la  dolza  llibertat  d^  la  vida  del  camp,  per  forsa  debia  migrarse 
tancat  en  un  magatzem,  venent  i  uns  y  altres  y  posat  nit  y  dia  der- 
rera  d'  un  taulell. 

jQuan  mes  hauria  sofert  son  esperit  si  hagués  sabut  que  molts  dels 
que  han  tornat  fets  uns  marquesos,  han  vist  transcórrer  los  anys 
hermosos  de  la  juventut  rodejats  de  privacions,  sens  altre  alberch 
qu'  una  rústega  cabanya  de  tronchs  y  groixuts  vimechs  formada  y 
coberta  d'  amples  fullas,  mes  pareguda  à  tanca  d'  hort,  6  à  miserable 
aixoll  que  à  habitació  humana;  sens  altre  llit  qu*  un  mal  catre,  des- 
provist  de  matalàs,  po^at  en  la  rebotiga,  ahont  han  sofert  la  set  de- 
voradora de  la  febre  y  las  congoixas  de  la  malaltia,  sens  escoltar  una 
paraula  de  consol  ni  una  veu  de  compassió,  ni  tenir  una  ma  amiga 
y  carinyosa  que  Us  acostàs  als  llabis  la  beguda  refrigerant  qu*  habia 
de  calmar  llurs  ansias  y  retorn arlos  la  perduda  salut;  sens  poder  do- 
nar vida  en  lo  fondo  del  enteniment  d  las  esbaidoras  fantasías  pro- 
pias  de  la  jovenesa,  à  eixas  il-lusions,  à  eixas  esperanzas,  à  eixos  de- 
sitjs  que  *ns  fan  veurer  lo  mon  mes  bell  de  lo  qu'  es  en  realitat;  que 
'ns  ho  tenyeixen  tot  de  color  de  rosa;  que  poderosament  contribuei- 
xen à  que  tingam  forsas  pera  afrontar  las  contrarietats  y  mals  avi- 
nents que,  quan  menos  esperam,  brotan  en  mitj  de  nostre  camí,  y 
suspirant  tant  sols  pera  V  arribada  d'  aquell  jorn  en  que,  finit  lo  ter- 
me del  viatje  y  realisadas  las  suas  aspiracions,  de  la  mateixa  manera 
que  aquell  qu^  ha  perdut  la  llibertat  pensa  sols  en  lo  moment  en  que 
deixarà  derrera  las  reixas  que  'I  voltan,  podran  retornar  al  niu  pa- 
tern. 

;Quan  me^  haurfa  sofert  encara  aquell  cor  de  mare  amorosfssima 
y  cristiana,  si  hagués  pogut  endevinar  que  de  res  ó  de  molt  poch  va- 
len las  recomanacions;  que  las  personas  baix  la  direcció  de  las  quals 
se  posa  als  jovencels  que  à  America  s'  envian,  després  dels  molts 
anys  que  fa  que  viuhen  à  la  americana,  persuadidas  de  que  V  únich 
qu'  interessa  es  fer  fortuna,  no  cometen  acció  ni  diuhen  paraula  que 
encaminadas  no  vajan  à  semblant  fi;  qu^  allí  no  queda  mes  recurs 
que  viurer  com  los  altres  viuhen,  prenent  ab  resignació  totas  aque- 
llas  penalitats,  ó  morirse,  com  ha  dit  Trueba,  deia  mes  santa  de  las 
malaltftis,  de  tristesa,  d'  anyoransa.  si  no  's  vol  transijir  ab  unas  cos, 
tums  que  son  incompatibles  ab  los  principis  y  ensenyansas  que  se 
'ns  donaren  per  aquella  que,  omplintnos  de  besos  y  dirigintnos  las 
paraulas  mes  carinyosas  del  mon,  ensemps  nos  acostumà  à  pronun- 
ciar lo  sant  nom  de  Deu,  y  nos  digué  pera  quin  fi  es  criat  V  home, 
y  nos  recomenà  que  may,  durant  nostra  estancia  en  la  terra  debiam 
fer  cosa  alguna  que  obstacle  fos  pera  que  anassem  ab  lo  cor  net  y  lo 
cap  dret! 

Mes  tot  això,  si  no  ho  sabia  la  pobre  Rosa,  s^  ho  fíguraba;  si  no 
lio  sentia,  ho  pressentia,  y  dessota  d*  aquellas  ratUas  que  formaban 


Digitized  by 


Google 


OAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  253 

las  cartas  escritas  per  lo  Ramon,  en  las  quals  deya  qu'  estaba  bo,  y 
donaba  compte  d*  alguna  de  las  impressions  que  en  son  esperit  pro- 
duhian  aquellas  costums  tant  diversas,  y  aquella  naturalesa  tant  di- 
ferent, hi  veya  una  tristesa  oculta,  una  melenjía  latent,  una  anyo- 
ransa  dissimulada,  un  mal  estar  en  fi  que  's  pretenia  disfressar  ab 
paraulas  .  que  debian  deixar  content  y  satisfet  al  senyor  pare,  per 
tant  que  demostraban  que  's  cumplia  sa  voluntat. 

Se  compren  donchs  que  la  tendre  mare  hagués  perdut  del  tot  1' 
alegria  desde  *1  jorn  en  que  marxà  à  Amèrica  lo  pobre  del  seu  fill,  de 
lo  qual  feya  ja  poch  mes  d*  un  any,  quan  tingueren  Uoch  los  fets  que 
d^ixam  referits  en  lo  capitol  primer  del  pressent  llibre,  y  que  son 
dolor  fos  encara  mes  intens,  per'  això  que  pera  no  donar  pena  à  son 
marit,  debia  manifestarse  tranquila,  en  tant  que  *s  sumia  sas  propias 
Uàgrimas,  y  mostrarse  placentera  ensemps  que  ploraba  cap  en  dins. 

jPobre  mare!  [Com  de  Raquel  podria  haberse  dit  d'  ella  que  plo- 
raba lo  seu  fill,  y  que  no  volia  consolarse  perquè  no  '1  tenia  à  son 
costat! 


VI. 


EN  aquells  temps  en  que  soliam  llegir  novelas,  nos  esdevenia  molt 
sovintalló  d* identificarnosab  la  situació  dels  personatges  que  en 
ellas  representaban  paper  mes  interessant,  ab  lo  qual  donant  al 
olvit  que  tota  aquella  màquina  era  sols  pura  ficció,  filla  mesómenos 
llegítima  del  autor  que  V  habia  concebuda  y  donada  à  llum,  y  per- 
suadits  de  que  tot  habia  passat  tal  qual  en  lo  llibre  ^s  referia,  nos 
preguntabam  entre  sorpresos  y  admirats. — ^^'Com  diablitx  se  conju- 
rainan  las  cosas  aquets  bons  senyors,  que  tot  ho  saben,  y  tot  ho  ve- 
huen,  y  tant  aviat  estan  aqui  com  allà,  y  com  verdaders  follets,  oca- 
sió han  tingut  d'  escoltar  tantas  y  tant  distmtas  conversas,  que  des- 
près nos  refereixen  fil  per  ratlla,  sens  deixarse  ni  una  coma  en  lo 
tinter,  y  fins  nos  diuhcn  lo  que  pensaren  tals  ó  quals  personatjes,  y 
los  efectes  que  sentiren  y  las  impressions  que  experimentaren,  que 
no  sembla  sinó  que  habian  penetrat  en  llurs  organismes,  y  transfun- 
dintse  en  la  sanch  que  per  llurs  venas  corria,  no  deixaren  en  son  cos 
remot  extrem  sens  visitar,  ni  recòndit,  reco  que  no  escorcollassen? 
Actualment  en  que  ja  no  ^n  llegim,  com  no  sia  molt  de  tart  en 
tart,  se  Ms  antoixa  que  lo  mateix  los  deu  esdevenir  als  que  à  tant 
saborosa  y  entretinguda  lectura  s'  entregan,  y  fins  presumim  que 
mes  de  quatre  d^  aquells  à  las  mans  dels  quals  arribe  lo  present  lli- 
bre, si  la  sort  r  hi  espera  de  tenir  llegidors,  se  preguntaran:  « — ^Com 
s'  ho  deu  haber  arreglat  aquest  bon  senyor  pera  saber  las  conversas 
tjue  passaren  .entre  marit  y  muller,  y  lo  Pere  y  son  discretissim  cosí 


Digitized  by 


Google 


2  54  LA  família  del  mas  dels  salzers 

en  Llorens,  que  no  sembla  sinó  que  s'  ho  escoltaba  derrera  de  la 
porta  y  ho  anaba  apuntant  totduna  que  'Is  interlocutors  ho  anaban 
dient? 

A  las  preguntas  que  à  nosaltres  mateixos  nos  dirijiam,  no  podiam 
trobarhi  resposta  fins  que,  serenatT  enteniment,  fent  callar  la  fanta- 
sia, y  deixant  obrar  la  reflexió,  arribabam  à  persuadirnos  de  que 
quant  habiam  llegit  era  pur  fingiment,  no  mes  veritat  que  *ls  mira- 
cles de  Mahoma;  però  en  lo  cas  que  'ns  ocupa,  com  no  hi  ha  ficció 
ni  cosa  qu'  ho  sembli,  podem  satisfer  lo  desitj  del  curiós  lector.  Y 
com  no  hi  ha  inconvenient  en  revelarlhi  '1  secret,  y  podem  corres- 
pondrer  d'  esta  manera  à  la  proba  de  deferència  que  'ns  dona,  pre- 
nentse  '1  traball  de  llegir  esta  seca  y  desmanyada  Relació  y  fins  p'er 
semblant  medi  podem  ab  la  major  facilitat  afegir  ó  renuar  lo  fil  de 
la  present  historia,— romput,  à  fi  y  efecte  de  consignar  alguns  fets 
indispensables  pera  sa  clara  y  cabal  inteligencia,  en  lo  punt  y  hora 
en  que  termenat  lo  reso  de  las  tres  parts  de  rosari  lo  dia  de  Tots^ 
Sjints  de  V  any  i865,  pregaba  à  Deu  la  mestressa  del  Mas  dels  Sal- 
zers per  aquell  de  sos  fills  que  de  llur  amparo  més  necessités, — ^1'  hi 
referirem,  ab  breus  paraulas,  la  manera  com  haguérem  esment  de  lo 
que  deixam  escrit  y  de  lo  qu'  encara  "ns  falta  escriurer. 

Sapia  donchs,  que  en  aquells  bons  temps  en  que  eram  joves,  ter- 
menats  los  matinals  afers,  en  las  tardes  d' ivem  y  també  en  las  de  la 
primavera  y  la  tardo,  soliam  anarnosen  per  los  entons  de  la  vila, 
com  si  diguéssim  per  estos  móns  de  Deu,  y  sols,  sens  altres  amichs 
que  los  diferents  sers  de  la  naturaleza,  desUigabam  las  trabas  à  la 
fantasia  y  deixantla  que  à  son  plaer  s*  esbarjís  per  los  inmensos 
camps  dels  espays  imajinaris,  permaneixiam  durant  un  parell  d^  ho- 
ras  en  altres  àmbits,  y  nos  trobabam,  à  la  fi  d'  ellas,  restablertas  las 
forsas  perdudas  en  lo  traball,  y  en  disposició  apropiada  pera  tornar 
de  nou  al  prosahisme  empalagós  del  comc  mejor  en  derecho  proceda 
y  del  pidoy  suplico. 

En  una  d'  eixas  tardes  donchs,  que  per  sort  ho  era  de  las  últimas 
del  mes  d'  Abril,  de  T  any  i866  per  mes  senyas, — y  no  cal  dir  mes 
pera  que  s'  comprenga  si  n*  hi  habia  en  la  terra  de  verdas  catifas  bro- 
dadas  de  flayrosas  flors,  y  en  V  espay  d'  ubriacadors  perfums  y  deli- 
tosas  canturias  de  cadarneras,  verdums  y  gafarrons,  y  suaus  refilets 
de  cruixiders  y  rossinyols,  qu'  enamorats  del  dols  remoreig  de  V  ay- 
gua  que  regaba  los  albers  de  las  torrenters,  regotsijadament  canta- 
ban  llurs  amors, — en  una  de  ditas  tardes  donchs,  donant  1*  acostu- 
mat passeig  à  la  sombra  de  las  arbredas  de  Melió  vmgueren  à  des- 
pertarnos  dels  somnis  que  d^  altres  temps  la  pensa  fantasejaba,  unas 
tremendas  descargas  de  fusellería,  à  las  quals,  al  cap  de  breu  temps, 
ne  seguiren  altres  moltas,  menos  intensas;  però  mes  freqüents,  que 
produhian  V  efecte  de  foch  granejat.  Y  heus  aquí  com  dels  idilis  y 
bucólicas  de  la  edat  pretèrita,  y  dels  feudals  castells,  palaus  encan^^ 


Digitized  by 


Google 


GAYBTA  VIOAL  Y  VALENClAhO  255 

tats  y  corts  d*  amor  de  la  mitjana  en  que  viviam,  sens  saber  com, 
nos  trobarem  transportats  al  realisme  d'  aquesta  nostra  edat  de  ferro, 
pera  no  dir  de  fanch  ó  de  cos^a  pitjor. 

Que  serà,  que  no  serà,  deixondidas  à  la  fi  completament  las  poten- 
cias,  me  vingué  à  la  memòria  que  *1  dia  avans  lo  Tinent  coronel  del 
batalló  de  cassadors  qu*  estaba  de  guarnició  en  la  vila,  m*  habia  dit 
que  en  lo  següent  hi  hauria  exercissi  de  foch.Y  com  era  dejorn  enca- 
ra, y  los  somnis  de  temps  passats  s'  habiah  del  tot  esvehit,  y  també 
ofereixen  grandesa  y  fins  sublimitat  los  marcials  y  militars  exercissis 
quan  se  practican  à  camp  ras  y  entremitx  de  montanyas,  y  coneixia 
y  fins  me  tractaba  ab  tots  los  oficials  del  batalló,  emprenguí  lo  pas- 
seig en  la  direcció  ahont  las  descargas  habian  sonat,  que  era  detràs 
de  Moja  en  los  fondos  de  Sant  Miquel. 

Y  en  bona  fé  que  no  tinguí  sinó  motius  pera  regositjarme  de  ma 
bona  determinació.  Espectacles  com  los  que  aquella  tarde  poguí 
presenciar,  no  penso  contemplarlos  jamay,  per  molts  anys  que  visca, 
y  voldria  en  est  instant  disposar  de  la  ploma  mes  destra  y  ben  triada 
que  en  lo  mon  hi  haja,  pera  que  pogués  lo  lector  formarse  concepte 
d^  ells  Aixís  y  tot  fora  sols  sombra  debilíssima  de  lo  que  fou  la  rea- 
litat. 

Y  aquí  podria  dir  parafrassejant  d  qui  ho  digué  ab  motiu  molt  di- 
ferent, en  molt  distinta  situació  y  sobre  tot  molt  mes  ben  dit,  que 

Après  qu*  eufuy  al  peu  del  gran  coll  junt 
on  se  comensa  aquella  estreta  vall 
que  nC  havia  de  por  lo  cor  compunt, 

Guardé  en  alt,  é  viu  lo  cim  que  sali 
mes  alt,  vestit 

y  coronat  de  nombrosas  forsas  qu*  estaban  descansant,  en  tant  que 
en  lo  fondo,  un  poch  à  la  dreta  y  apoyantse  en  un  petit  bosch,  situat 
prop  del  camí  que  jo  seguia,  podia  distingirse  lo  restant  del  batalló. 

Passats  breus  instants,  lo  Jefe  donà  ordre  d'  avansar,  y  en  tant  que 
las  sis  companyías  marxaban  pel  fondo  de  la  vall,  que  es  com  pocas 
tortuosa,  las  duas  restants,  desplegadas  en  guerrilla,  ílanquejaban 
avansant  pels  cims  del&  costats. 

Jo  m*  había  agregat  al  cos  expedicionari,  juntantme  al  capellà  y  al 
físich  que  marxaban  derrera  1*  ajudant,  molt  prop  del  Tinent  co- 
ronel. 

Soptadament  y  quan  menos  esperabam,  arribaren  à  nosaltres  los 
sons  de  las  cornetas  de  las  guerrillas  fent  senyal  d'  alto,  sens  que  'l 
Jefe  hagués  donat  V  ordre  necessària,  y  al  cap  de  breu  temps,  à  aquell 
espinguet  agut  y  prolongat,  succehiren  los  sons  de  la  marxa,  en  tant 
que  los  flanquejadors  se  posaban  de  genolls  en  actitut  de  resistir. 

Lo  Jefe  no  sabia  explicarse  lo  que  allò  signifícaba  y  estaba  ja  ma* 


Digitized  by 


Google 


d 56  LA  família  OEL  mas  DBLS  SAIZBRS 

nat  al  Ajudant  que  an&s  à  enterarsen,  quan  de  prompte,  al  girar  una 
torta,  ensemps  arribà  à  ell  lo  so  d*  una  campaneta,  y  quasi  be  *s  to- 
pà ab  un  home  que  ab  la  barretina  al  coll,  la  campana  en  una  ma  y 
en  la  esquerra  una  llanterna,  prescedfa  à  la  distancia  de  deu  ó  dotze 
passos  à  un  sacerdot,  que  cavaller  en  una  mansa  somereta,  y  reves- 
tit degudament,  portaba  en  la  ma  lo  Senyor  de  Cel  y  Terra. 

Véurerlo  lo  Jefe;  donar  un  gran  crit  de  arindjLn,  arm;i»  romprerla 
xaranga  y  las  cornetas  ab  los  sons  magestuosos  de  la  marxa  real;  po- 
sar jefes  y  soldats  los  genolls  y  las  armas  en  terra;  saludar  ab  1*  es- 
pasa lo  Tinent  coronel  y  los  Comandants  desde  llurs  respectius 
cavalls,  en  tant  que  *1  pobre  sacerdot,  que  jamay  aytal  hauria 
vist,  detenint  un  moment  sa  humil  cavalcadura,  donaba  la  benedic- 
ció ab  lo  Santíssim  Sagrament,  obra  fou  d'  un  sol  instant.  La  emo- 
ció que  jo  experimentí  es  inexplicable;  lo  cor  m'  esbategaba  extraor- 
dinàriament; las  llàgrimas  se  m^  agombolaban  en  los  ulls;  sentia 
en  tot  mon  ésser  esgarrifansas  de  fret,  y  es  que  à  aquella,  ade- 
mes  de  la  grandesa  del  assumpto,  poderosament  hi  contribuían  lo 
extraordinari  de  la  escena;  la  calma  del  lloch;  la  vaga  llum  que  en 
lo  fondo  de  la  vall  regnaba,— que  per  això  que  U  Sol  caminaba  à  la 
posta,  en  ella  sols  se  veyan  los  objectes  mercès  à  una  claror  miste- 
riosa é  incerta,  en  tant  que  feridas  per  los  raigs  d'  aquell, enlluerna- 
ban  las  bayonetas  dels  flanquejadors, — y  los  ecos  de  las  montanyas 
portant  dels  uns  als  altres,  confosos  ab  los  gemechs  del  ventijol  qu' 
entre  'Is  cimalls  dels  pins  suaument  remorejaba,  los  sons  dels  instru- 
ments, majestuós  himne  de  respecte  y  veneració  entonat  per  la  gent 
de  guerra  desde  '1  fondo  d'  una  vall  feréstega  y  solitària,  al  Deu  de 
pau,  de  misericòrdia  y  d'  amor. 

Fàcilment  podrà  compendrers,  donada  la  situació  en  que  per  efec- 
te del  espectacle  que  à  grans  pinzelladas  habem  procurat  bosquejar, 
se  trobaba  lo  meu  esperit,  que  no  'm  sentís  ab  voluntat  pera  conti- 
nuar al  costat  de  la  tropa.  Doní  donchs  un  expressiu  d  Deu  als  meus 
companys  lo  metje  y  lo  capellà,  y  unintme  à  la  quarta  de  companyia 
que,  obehint  las  ordres  del  Jefe,  se  destacà  del  gros  de  las  forsas  pe- 
ra donar  guardià  d*  honor  à  Sa  Divina  Magestat,  aní  à  juntarme  ab 
lo  Rector  portador  del  Sant  Viàtich. 

Mitja  horeta  escassa  deguérem  haber  caminat,  quan  nos  trobarem 
devant  d'  una  gran  casa  de  pagès,  en  la  porta  del  barri  ó  baluart  de 
la  qual  vegcrem  dos  homes  que  mudats  ab  trajo  de  festa,  y  ab  sen- 
gles antorxas  encesas,  esperaban  V  arribada  de  Nostre  Senyor. 

Era  aquella,  tarda  de  rebrer  impresions. 

En  lo  pati  vejerem  tres  ó  quatre  criaturas,  que  mal  vestidas  y  ab 
lo  cabell  esgarbissat,  interromperen  los  bulliciosos  é  ignocents  jochs 
à  que  estaban  entregadas,  pera  contemplar  V  espectacle,  per  ellas 
may  vist,  d^  un  home  que  avans  de  sol  post  portaba  una  llanterna 
çncesa  y  sonaba  una  campaneta;  d^  un  capellà  que  ab  capa  d*  or  y 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  257 

argent  portaba  en  la  mà  una  cosa  que  reflectia  com  si  fos  d^  or;  d' 
una  munió  de  soldats  que  portant  los  fusells  ó  carabinas  ab  bayone- 
ta  armada,  s^  agenollaban,  lo  mateix  que  V  oficial,  en  tant  que  *1  sa- 
cerdot baixaba  de  cavall;  de  dos  mossos  de  la  casa  que  marxaban 
devant  ab  atxas  encesas,  y  de  gran  nombre  d*  homes  y  donas  del 
Mas  y  de  las  casas  del  voltant,  que  cubertas  ab  mantellinas,  y  tenint 
en  la  mà  una  cerilla  y  los  rosaris,  esperaban  dintre  de  V  entrada  per' 
acompanyar  al  Rey  de  reys,  que  abandonaba  lo  magestuós  soli  del 
tabernacle,  pera  visitar  à  un  malalt. 

Prenguérem  una  candeleta,  y  seguirem  avant  acompanyant  lo 
Combregar. 

Tota  la  casa,-desde  la  porta,  en  las  quadras  y  aposentos  per  ahont 
debía  passar  lo  ministre  del  Senyor,  estaba  sembrada  de  flors  d*  es- 
pígol, farigola  y  romaní,  y  de  fullas  de  Uaurer  y  d'  olivera;  y  estesa 
ó  en  pilas  demunt  de  cadiras  ó  calaixeras,  taulas,  arcas  y  escons,  se 
veya  tota  la  roba  blanca  del  Mas,  y  ab  ella  las  conxas  y  cobrellits, 
tapissos  ab  que  la  pietat  de  las  familias  pagesas  de  esta  terra,  enga- 
lana lo  camí  que  deu  recórrer  lo  Senyor  omnipotent. 

De  esta  manera  arribarem  à  una  cambra  ó  aposento  que  per  sa 
capacitat  y  per  los  mobles  que  contenia,  clarament  demostraba  qu* 
era  la  dels  richs  amos  del  Mas.  Demunt  d*  una  calaixera  col-locada 
enfront  del  llit  ahont  jeya  la  malalta,  s*  hi  veya  un  Sant  Crist,  ab  la 
Dolorosa,  dintre  d^  una  escaparata,  devant  de  la  qual  cremaban  deu 
ciris  posats  en  canalobres  d*  argent:  en  las  parets,  dintre  de  marchs 
esculpits  y  daurats,  à  tall  de  cornucopias,  las  imatjes  dels  sants  pa- 
trons, pintadas  al  vidre:  demunt  d*  una  tauleta,  entremitj  de  dos  rams 
de  flors  posats  dintre  gerros  de  porcelana,  un  retrato  fotogràfich  d' 
un  minyó  de  catorze  ó  quinz'  anys,  judicant  per  las  apariencias,  col- 
locat  en  un  d*  estos  marchs  de  fusta  que  venen  de  Suissa,  y  que  po. 
dríam  dirne  de  faristol,  y  al  voltant  de  la  estan  eia  respectables  cadi- 
ras de  noguera  y  cuiro,  clavetejadas  de  llautó,  no  menys  antigas  que 
'1  llit  de  pilans  y  capsalera,  en  la  qual  estaba  pintada  la  imatje  de 
N.*  S.*  del  Roser,  y  demunt  quíscuna  d'  ellas  grossas  pilas  de  llen- 
sols  de  fina  tela,  brodats  molts  d'  ells  y  altres  guarnits  de  puntas  de 
resilanders.  (Flandes.) 

Prop  lo  llit  de  la  malalta  los  fills  y  'Is  mes  prop  parents,  entre  ells 
lo  cosí  Llorens,  y  al  mateix  capsal,  sentat  en  una  cadira,  ab  los  col- 
zos  apoyats  en  los  genolls,  y  lo  cap  ficat  entre  las  mans,  mut,  inmó- 
vil,  tranzít  de  pena  com  la  estàtua  del  dolor,  lo  desgraciat  Pere,  1* 
amantíssim  espòs,  que  en  breus  dias  había  envellit,  com  si  sobre  son 
cap  haguessem  tirat  à  grapats  los  anys. 

Al  penetrar  lo  sacerdot  en  V  aposento  tots  los  presents  s^  agenolla- 
ren, y  habent  preguntat  si  la  malalta  continuaba  ab  claredat  de  po- 
tencias,  com  1*  hi  diguessen  que  lo  dcsvari  no  V  había  de  nou  esco- 
mesa densa  del  matí,  s'  acostà  à  ella  y  complí  los  debers  de  son 

33 


Digitized  by 


Google 


I  k  »AMi:  U  DKI.  MAS  DBLS  SAL^ERS 


.  .,  u  UHI4.IVI»,  pronunciant  ensemps  aqucllas  condsas  y  fcrvcntf- 
...it  uiuKMM  qui*  üh  breus  paraulas  endouhen  tocs  los  dogmas  de 
♦  . ,o.u  x4vv'iKMV  protegia  viva  y  humil  del  pesar  qu'  afligeix à T aní- 
,K.  .^4  HiiNvi  tíiltttt  als  preceptes  de  la  Uey  dívinal,  y  promesa  scn- 
x<.i  ^  uW  vW  vontrició  de  no  tornar  jamay  à  pecar. 

I  I  iK»Nw  Ki».<«a.  la  tendre  mare  que  coneix  lo  lector,  no  semblaba 
U  •ikuv4\•i  cu  ^as  galtas  demacradas  se  veya  estampada  la  mà  de  la 
.uv'a,  V  'UI  rtvtin*  negre  y  abundosa  cabellera,  are  del  tot  blanca  y 
,.uu,»k*it»»»H*nt  csbandida,  clar  dcya  que  per  son  pit  habfa  passat 
iut.i  '»Mi  kW  dolors. 

1  u  iviKliÍMimas  y  consoladoras  paraulas  que  per  estos  casos  te 
ii.mu«4  <Mtnta  religió;  las  oradons  que  pronundaba  1  lAinistre  de  Deu 
\  vUH*  »iN  Ivrvor  y  resignació  repetia  la  desventurada  mestressa,  eren 
voK  iiHvHo»iipuda5  per  V  espetegar  dels  dris  y  las  atxas.  y  los  san- 
cUa<t  vlvl«  Hlls,  dels  parents,  dels  mossos  y  de  las  criadas.  Lo  Pere  no 
í4i»niK4«:  ni  *l  consol  tenia  de  versar  Uégrímas;  mes  los  gemechs  y 
x\K«|'ti^  que  de  son  pit  involuntàriament  s'  escapaban,  eran  manifes- 
\tK\^^  vIoqUentfssima  de  la  batalla  tremenda  que  Is  efectes  mes  purs 
\  U^  passions  mes  vehements  sostenían  dintre  de  son  cor. 

IH'  prompte  rompé  aquell  solemnial  silend  lo  toch  de  la  campa- 
iivtA  que  avisaba  als  faels  que  tenían  en  sa  presenda  V  Unigénit  Fill 

vlv  l^eu. 

Kn  lo  moment  en  que  M  Sacerdot  hagué  administrat  la  Sagrada 
Korma  que  unia  ab  Has  indisoluble  à  la  humil  criatura  ab  lo  Crea- 
dor excels  que  de  no  res  la  formà,  y  mentres  aquell  pronunciaba  las 
(^)timas  fervorosas  pregarias;  com  si  V  incomparable  aliment  qu' 
acababa  de  rebrer,  hagués  fet  reviurer  en  sa  pensa  alguns  recorts 
mol  apagats,  la  pobre  pacient  s*  incorporà  en  lo  llit,  fixà  la  mirada 
cxtraviada  y  vidriosa  en  lo  quadret  que  ^s  veya  entre  mitx  de  flors, 
allargà  Is  brassos  com  si  volgués  abrassarlo  y  donant  un  crit  desgar- 
rador  caigué  en  lo  llit  dient 

— jDe  fam!  jTot  sol!  jTot  sol! 

Son  marit  s*  aixecà,  y  agafantlhi  abduas  las  mans,  versà  demunt 
d*  ellas  un  mar  de  llàgrimas. 

Los  demés  sortiren  de  la  cambra,  per'  acompanyar  à  Nostre  Se- 
nyor, quedant  sols  en  ella  los  fills  y  lo  cosí  Llorens. 

Jo,  en  habent  pres  comiat  del  venerable  senyor  Rector,  à  qui,  ade- 
mes  de  la  quarta  de  companyia,  seguiren  dos  mossos  del  Mas,  em- 
prenguí lo  retorn  à  ma  casa,  ple  lo  cap  de  pensaments,  y  pregonda- 
ment  y  per  distintas  causas  y  efectes  combatudas  las  fíhras  totas  de 
mon  ser. 

Are  ja  pot  haber  compres  lo  curiós  lector  com  haguí  esment  dels 
fets  que  constitueixen  la  present  Relació,  Si  no  satisfet  encara,  pre- 
tén saber  qu'  había  succehit,  podré  satisferlo  també,  mes  prenent- 
me  pera  ferho  un  breu  é  indispensable  descans. 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  2  59 


VII 


DÉSDE  '1  dia  en  que  '1  Ramon  quedà  ínstalat  en  la  casa  de 
D.  Pancho,  en  Jo  poble  de  S.  Juan  y  Martine^  no  deixà  pas- 
sar un  sol  mes  sens  escriurer  à  sos  pares,  valdament  no 
fossen  mes  que  quatre  ratllas  pera  dirlos  que  seguia  ab  bona  salut; 
mes  de  prompte  y  quan  feya  ja  quasi  un  any  que  en  Amèrica  vivia, 
s'  interrompé  la  correspondència  soptadament. 

La  primera  volta  que  faltà  carta,  y  això  fou  en  lo  mes  d'  Octubre 
de  r  any  i865,  per  allò  de  que,  qui  iw's  consola  es  perquè  no  vol, 
encara  que  assaltà  al  pare  del  Ramon  lo  pensament  de  que  podria 
ser  falta  de  salut,  imaginà  també  que  la  massa  feina,  lo  no  haber  ar- 
ribat la  carta  à  temps  al  correu,  ò  altras  causas  podían  haber  influït 
en  semblant  fet,  esperant  en  conseqüència  que  en  lo  mes  de  Novem- 
bre, sobre  tot,  acostantse  com  s'  acostan  las  festas  de  Nadal,  ne  re- 
brían  duas.  Mes  passà  Novembre,  transcorregué  Desembre  y  arribà 
Janer,  y  tals  cartas  no  venían.  Lo  Pere  estaba  desassossegat:  sa  mu- 
ller sumida  en  mes  gran  y  pregonda  melengía. 

En  vista  de  tant  llarch  silenci,  determinà  V  amo  del  Mas  escriurer 
per  conducte  de  son  cosí  al  P.  Boixadors,  pera  saber  lo  que  passaba. 

Un  dia,  era  en  los  últims  de  Janer,  allí  envers  las  deu  del  matí 
entrà  en  lo  Mas  dels  Salzers  lo  cosí  Llorens. 

Al  véurerlo,  mant  y  muller  li  preguntaren  ensemps. 

— ^Qué  hi  ha? 

— ^Està  bò? 

A  quals  preguntas,  ell,  mitj  torbat  y  fent  esforsos  pera  dissimular, 
contestà  que  no  hi  había  temps  encara  per*  haber  rebut  resposta;  que 
tal  volta  per  causa  dels  temporals  d'  hivern  no  habían  arribat  los 
correus,  y  tant  bon  punt  tingués  las  novas  esperadas  los  ho  diría. 

— ^-Y  donchs,  quin  sant  te  porta?  Preguntà  la  Rosa,  que  no  aca- 
baba  de  persuadirse  de  que  son  cosí  parlàs  ab  veritat. 

— Primerament,  digué  est,  lo  desitj  de  passar  aquí  '1  dia;'y  desprès 
lo  tenir  que  parlar  ab  lo  teu  marit  d*  un  assumpto  de  gran  interès. 

— Me  'n  alegro.  Digué  la  Rosa,  ab  un  to  que  semblaba  dir:  no  't 
crech. 

— ^Qué  fora,  pot  ser,  tocant  al  negoci  de  las  pensions  que  s' empe- 
nya  en  cobrar  lo  Capítol  de  Barcelona?  Preguntà  '1  Pere,  pera  de- 
mostrar à  son  cosí  que  1*  habia  compres. 

—Exactament,  y  si  no  's  pot  probar  d'  una  manera  incontroverti- 
ble que  '1  senyorío  que  exercia  era  jurisdiccional  y  no  alodial,  me 
temo  que  no  quedarà  mes  remey  que  pagar:  y  en  bona  fe  que  ^1  ter- 
me se  ^n  faria  deu  pedras,  si  tenia  de  satisfer,  encara  que  no  fossen 
mes  que  vint  y  nou  pensions  y  V  hi  fessen  franch  de  las  demés  y  los 


Digitized  by 


Google 


26o  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

lluhismes.  Y  vaya  un  gravàmen  pera  V  esdevenidor!  Mes  à  mi  *m 
balla  per  V  enteniment  que  jo  he  vist,  no  se  ahont,  algun  escrit  del 
qual  se  desprèn  y  resulta  ab'  tota  claretat  que  dit  capítol  posaba  bat- 
lle al  poble.  Si  això  fos  cert  y  poguessem  trobar  alguna  certificació, 
nombrament,  ó  escriptura,  la  qüestió  quedaba  resolta,  y  teníam 
guany  lo  plet. 

— ^ïY  qué  vols  dir  qué  no  's  trobaria  cap  document  d'  aquesta  me- 
na en  r  arxiu  de  la  Catedral.^ 

•«-Prou;  mes  ja  pots  compendrer  que  no  es  1*  adversari  qui  deu  do- 
nar armas  al  contendent.  ^  Entre  'Is  papers  de  esta  casa  no  's  troba- 
ria res? 

— No  ho  se. 

— ^No  haurías  sentit  dir  si  foren  may  anomenats  batlels,  lo  teu  avi 
ó  besavi? 

— No  me  'n  recordo;  mes,  si  vols,  podem  anar  al  estudi  y  regirar 
papers. 

— Crech  que  serà  lo  millor  que  podem  fer.  jTant  de  bo  trobassem 
un  acte  de  nombrament!  No  's  necessita  mes  pera  resoldrer  la  qüestió. 

Esta  conversa,  sostinguda  ab  lo  major  naturalitat,  per  una  part  y 
altre,  no  arribà  à  enganyar  del  tot  à  la  Rosa,  que,  ab  lo  pensament 
clavat  en  la  memòria  de  son  fill,  temia  que  tota  ella  no  era  mes  qu* 
un  pretext  de  que  en  Llorens  se  valia  pera  tranquilisarla,  à  fi  de  que 
allunyantse,  pogués  revelar  la  veritat  à  son  marit.  Un  dit  de  la  mà 
hauria  donat  donchs  pera  seguir  à  abdos  à  V  estudi  ahont  se  diriji- 
ren;  mes  comprenent  qu*  hauria  estat  inútil  la  mes  significant  insi- 
nuació, vulgas  no  vulgas  degué  renunciar  à  son  fervent  anhel. 

Tan  bon  punt  se  trovaren  sols  en  Llorens  y  lo  Pere,  est,  desprès 
d^  haber  ajustat  la  porta  digué. 

— -T'  he  comprés:  no  es  lo  plet  lo  que  't  porta,  sinó  assumptos  que 
'm  tocan  de  mes  prop.  Desitjabas  parlarme  sens  testimonis.  Sols  es- 
tam. Alguna  *n  passa.  Digas  ^qué  hi  ha? 

— Hi  ha,  Pere,  que  las  novas  no  son  de  bon  tros  tant  satisfactorias 
com  voldríam. 

— ^Està  malalt?  ^Qué  V  hi  ha  succehit? 

— Calma:  no  'ns  precipitem:  obrem  ab  reflexió,  que  ni  tu  ets  do- 
na, ni  debem  arrebatarnos  sens  mes  ni  mes. 

—Si,  mes  ya  comprens... 

— Calma  Pere.  Presumia  en  bona  fe,  qu'  habías  tingut  en  compte 
totas  las  contingencias  que  podrían  esdevenir  de  enviar  à  Amèrica 
al  Ramon. 

— ^^N'  ha  fet  alguna? 

—Res  que  't  deshonre.  Si  es  fill  teu  y  de  ta  muller. 

— ^Qué  passa  donchs?  Parla  per  V  amor  de  Dèu. 

—Sembla  que  V  amo  de  la  casa  ahont  lo  col•locà  lo  P.  Boixadors, 
no  era  de  bon  tros  tant  bo  com  ell  presumia.  Per  això,  mica  mes, 


Digitized  by 


Google 


GAYBTA  VIDAL  Y  VALKNCIANÓ  201 

ïriica  ménos,  tots  son  uns:  à  ulls  cluchs  se  pot  triat.  Lo  que  menys  es 
tocat  del  vici  de  la  avarícia,  y  lo  Sr.  D.  Panxó  te  mes  d'  avar  que  de 
generós. 

— ^Y  quéí» 

—  Lo  Ramon,  dotat  del  bons  sentiments,  y  educat  per  tu  y  ta  mu- 
ller en  lo  sant  temor  de  Deu,  no  tenia,  per  esta  sola  causa,  si  altres 
no  n'  hi  deguessen  afejir,  las  condicions  mes  apropiadas  per'  anar  à 
Amèrica.  Ja  t' ho  digui  en  altra  ocasió:  allí  tot  lo  que  no  son  diners 
res  significa,  y  com  la  religió  y  los  bons  sentiments  no  constitueixen 
article  de  còrners  com  lo  sucre  y  lo  tabac,  mes  aviat  fan  nosa  que 
son  de  bon  profit.  Sembla  donchs  que  '1  Ramon  V  hi  digué  al  amo 
que  res  V  hi  feya  traballar  tota  la  setmana;  però  que  volia  descansar 
lo  diumenge  per*  anar  à  Missa  al  dematí  y  à  la  tarde  à  passejar,  puig 
s*  anyoraba  no  vehent  lo  cel. 

^Y  molt  be  que  feul 

— Ja  ho  entench;  mes  com  V  amo  no  opinaba  com  tu,  1*  hi  digué 
que  la  missa  no  V  hi  donaria  pa;  qu*  ell  volia  gent  que  treballés  pera 
guanyarse  las  caixaladas,  y  no  beatos  que  pera  vagamundejar  se  *n 
anassen  à  la  iglesia:  que  puig  tots  los  dias  se  deu  menjar,  sempre  s' 
ha  de  treballar:  que  si  encomanarse  à  Deu  volia,  tot  despatxant  ho 
podia  fer,  y  que  això  de  passejar,  si  s'  ho  habia  posat  al  cap  s*  ho 
baixàs  als  peus,  mentres  no  hagués  fet  fortuna  pera  tractarse  com  un 
senyor. 

— ^Y  qué  mes? 

— ^Ab  tal  procehiment  per  part  de  D.  Pancho,  lo  Ramon,  que  )a 
sentia  anyoransa,  encara  mes  s'  entristí,  de  manera  que  sens  que 
puga  dirse  qu'  estaba  malalt  de  cos,  ho  estaba  molt  d'  esperit,  en 
termes  que  moltas  vegadas  lo  vejeren  ab  las  llàgrímas  als  ulls  y  sens 
delit  pera  traballar.  Ab  lo  qual  V  amo  ja  V  hauria  enviat  à  pas- 
seig, si  no  hagués  tingut  en  compte  la  recomanació  del  P.  Boixadors 
y  íins  las  bonàs  qualitats  del  teu  Ramon,  mercès  à  las  quals  pensaba 
qu'  allò  V  hi  passaria;  que  d  la  íi  faria  com  molts  altres,  tant  bon  punt 
hagués  trobat  lo  gust  d' arreplegar  ;7é505  y  peluconas;  y  que  en  quant 
s'  hagués  aclimatat,  que  per  ells  lo  mateix  significa  que  perdrer  1' 
agre  de  la  terra,  y  contraurer  los  hàbits  y  costums  del  país,  ne  trau* 
ría  molt  bon  profit. 

— ^^Qué  mes,  Llorens,  que  mes? 

-^En  semblant  situació,  sembla  qu'  un  dia  mentres  V  amo  estaba 
dinant  en  la  rebotiga,  y  ton  fill  derrera  'I  taulell,  arribà  una  pobra 
negra  ab  una  criatureta  al  bras  y  un'  altra  à  la  ma  demanant  caritat, 
y  que  '1  RamoU;  recordantse  de  que  en  la  casa  de  sos  pares  à  ningú  *s 
nega,  y  olvidant  que  à  Amèrica  no  s'  hi  va  pera  donar  al  prohisme 
lo  que  'ns  sobra,  y  que  los  negres  no  's  consideran  com  prohisme, 
r  hi  donà,  no  se  que,  que  hi  habia  demunt  del  taulell. 

— Y  molt  be  que  feu!. 


Digitized  by 


Google 


262  LA  família  del  MAS  DELS  SALZERS 

— Donchs  d  son  amo  qu'  habia  anat  d  Amèrica  pera  fer  fortuna,  y 
no  pera  que  ab  llurs  bens  practícassen,  los  que  d^  ell  depenian,  las 
obras  de  misericòrdia  que  la  doctrina  nos  ensenya;  d  son  amo  que 
sols  gosaba  apilant  unsas  de  medio  en  medio,  y  de  ral  en  ral,  no  V  h\ 
degué  semblar  tant  be  com  d  tu  *t  sembla,  puig  eixint  de  la  rebotiga 
ahont  solen  menjar,  y  dormir  y  viurer, — si  viurcr  es  1'  estar  enterrats 
en  vida,  durant  los  anys  meshermosos  de  la.  joventut, — foll,  desespe- 
rat, furiós  com  si  acabassen  d^  arrebasarlhi  la  meitat  de  la  fortuna, 
agafa  d  la  desgraciada  negra,  d  qui  arrencd  d*  entre  las  mans  V  al- 
moina qu'  acababa  de  rebrer,  y  emprenen tlas  ab  lo  Ramon,  lo  mal- 
tractd  d*  obra  y  de  paraula,  repetintlhi  tots  los  dicteris  que  *ls  negres 
mes  miserables  y  los  esclaus  mes  cnvilits  se  complahuen  en  llansar 
d  la  cara  als  degradats  pulperos,  que  soportan  semblants  afronts  y 
tol-leran  estàs  y  altras  miserías,  posat  sols  V  enteniment  en  lo  de- 
sitj  de  retornar,  passats  uns  anys,  sens  tenir  de  traballar,  d  la  terra 
d*  ahont  sortiren  pobres  y  en  la  qual  haurían  degut  guanyarse  lo  pa 
nostre  de  cada  dia,  regantlo  ab  1*  abundant  suor  del  front. 

— I  Miserable! — Deya  en  tant  qu'  en  Llorens  parlaba,  1  Pere, 
clohuent  ab  ràbia  'Is  punys  y  tant  bon  punt  aquell  termend,  prose- 
guí  dient: — Parla,  Llorens  per  amor  de  Dòu,  que  no  stmbla  sinó 
que  't  complaus  en  atormentar  lo  meu  esperit,  afrontantme  per  ha- 
ber  enviat  d  Amèrica  al  meu  fill. 

— Equivocat  estds  Pere,  que  ni  dret  tinch  pera  ferho,  ni  encara 
que  *n  tingués,  us  ne  faria,  y  sobre  tot  fora  en  va  gastar  temps  en  lo 
que  no  te  remey.  Ta  conciencia,  en  tot  cas,  es  qui  aixfs  te  fa  discór- 
rer: jo  sols  te  donch  compte,  y  per  cert,  molt  per  sobre,  del  dolorós 
via  crucis  qu'  han  de  recórrer  los  que  d  aquella  terra  van,  essent  com 
era  '1  desgraciat  Ramon. 

— ^• Era  has  dit? 

— ^Valor,  Pere,  que  per  això  som  homes  y  no  'ns  ha  donat  Deu  la 
tendresa  que  d  aquellas  que  *ns  posaren  al  mon.  Escolta  lo  que  dech 
dirte  encara,  que  es  lo  que,  tras  grans  esforsos  y  fent  un  viatje  es- 
pressament,  pogué  averiguar  y  m*  escriu  lo  P.  Boixadors.  Segons  se 
pot  compendrer,  de  resultas  d'  aquella  mala  obra  y  pitjor  acció,  lo 
Ramon,  que  jamay  havia  estat  content,  prengué  *1  determini,  que 
realisd,  de  fujir  de  la  casa  de  D.  Pancho. 

— i  Pobre  fill  meu! 

^Impossible  es  saber  quin  era  1  seu  intent,  al  deixar  aquella  mala 
companyia,  mes  jo  presumo  que  no  podia  ésser  altre  que  tornarsen 
d  la  Habana,  y  desd*  ella  d  la  casa  payral.  Mes  de  San  Juany  Mar^ 
tine^  d  la  capital  de  la  Illa  hi  ha  moltas  Ueguas,  y  d' ellas  no  pocas 
de  mal  camí.  Ademés,  temerós.  probablement,  en  sa  inexperiència 
filla  dels  pochs  anys,  de  que  1*  agafassen  y  de  nou  lo  portassen  d  po- 
der de  qui  1*  havia  tant  maltractat, degué  amagarse  de  dia  y  caminar 
de  nit  per  sendas  extraviadas,  puig  ningú  'n  sabé  donar  rahó  d 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  263 

D.  Pancho,  que  per  lo  compte'que  V  hi  tenia,  envià  emissaris  en  sa 
busca,- y  per  lo  obligat  que  estaba,  resolgué  posarho  en  coneixe- 
ment del  P.  Boixadors. 

—; Pobre  fill  meu!  Repetia  'n  Ramon. 

— Lo  clima  d'  Amèrica,  seguí  *n  Llorens,  es  terrible:  la  calor  aca- 
ba ab  las  forsas:  ton  fill  no  sabia  camí  ni  carrera:  pera  arribar  desdc 
San  Juany  Marixne^  à  Colon,  d'  ahont  surten  vapors  que  van  fins  à 
Batabanó.  per  qual  punt  passa  '1  camí  de  ferro  que  surt  de  V  Haba- 
na,  s*  han  de  passar  diferentas  mantguas  6  boscos  de  gran  espesse- 
dat,  que  creixen  en  terrenos  pantanosos  y  per  lo  tant  febrosenchs,  y 
en  los  quals  fins  los  mes  practichs  s'  hi  evravian.  Lo  cansanci,  lo 
desamparo,  lo  temor,  la  falta  d'  apropiat  aliment,  aquell  clima  que 
sembla  que  tinga  empapat  de  metzinas  V  ayre  que  's  respira,...  té 
llegeix  las  últimas  ratllas  de  la  carta  que  m'  escrigué  lo  P.  Boixa- 
dors. 

Lo  Pere  agafà  la  carta  que  V  hi  allargaba  son  cosi,  y  com  si  ende- 
vinàs  tot  lo  terrible  de  la  veritat  que  en  ella  debia  veurer,  ab  febrosa 
mirada  llegí  estàs  breus  paraulas. 

«Escrita  la  que  precedeix,  las  novas  qu'  acabo  de  rebrer  en  est 
«moment  venen  à  confirmar  los  meus  temors.  Segons  d*  ellas  se  des- 
aprèn, uns  gudjiros  que  U  dia  2  de  Novembre's  dirijian  de  bon  matí 
«cap  à  San  Juany  Martine^,  trovaren  à  la  boreta  d' un  torrent,  que 
avenia  gros  à  causa  d^  una  pluja  qu^  havia  caygut  la  nit  avans,  lo  ca- 
«davre  d*  un  jovenet  que  podia  tenir  quinz^  anys,  que  ab  la  ma  es- 
«querra  mantenia  apretat  demunt  lo  pit  un  escapulari  de  Montser- 
arat,  en  tant  que,  ab  lo  dit  polzer  de  la  ma  dreta,  feya  lo  senyal  de 
«la  creu.  Mercès  à  las  averiguacions  que  *s  practicaren,  resultà  que 
alcadavre  era  U  del  pobre  Ramonet,  que  la  vetllada  anterior  degué 
«sucumbir  al  cansanci  y  potser  à  la  fam...  Que  Deu  V  ha)a  per- 
adonat.» 

Un  crit  inexplicable,  un  alarit  esgarrifós,  un  gemech  desgarrador, 
seguit  d*  un  soroll  sech,  com  lo  d*  un  cos  que  cau  à  terra  aplomat, 
succehiren  à  estàs  paraulas  que  lo  Pere  endevinaba  mes  bé  que  lle- 
gia. Tant  pregonda  era  y  tant  intensa  la  sua  emoció. 

En  Llorens  y  en  Pere  eixiren  del  estudi  al  oir  lo  crit  y  al  sentir  lo 
soroll.  Imajinaren  lo  que  podia  ésser,  y  no  s'  equivocaren. 

La  Rosa,  moguda  per  V  amor  de  mare,  y  sens  deixarse  enganyar 
per  la  conversa  que  ab  son  cosi  Llorens  havia  tingut  lo  seu  marit, 
s*  atansà  de  puntetas  à  la  ajustada  porta  del  estudi.  Desde  '1  punt 
ahont  se  situà,  ab  prou  feynas  podia  agafar  una  qu*  altra  paraula  de 
las  que  constituian  la  relació  que  deixam  transcrita,  que  ab  veu  no 
molt  alta  sostenian  abdós  cosins;  mes  las  que  ab  greu  afany  y  domi- 
nat per  la  emoció  pronuncià  son  marit  llegint  la  hvcyissxmdi postdata 
que  clohia  la  carta  del  P.  Boixadors,  arribaren  claras  y  distintas, 
mes  que  à  sas  orellas  à  lo  mes  pregon  de  son  cor,  y  al  convercers^ 


Digitized  by 


Google 


264  LA  PAMIÜADEL  MAS  DELS  SALZbRS 

prompte  com  lo  llamp,  de  que  son  fill  no  existia  ja  en  est  mon,  y  al 
considerar,  instantaneament,  que  havia  íinat  potser  hora  per  hora  y 
punt  per  punt  en  aquella  que,  en  lo  dia  de  Tots-Sanís,  presumintlo 
viu,  pregà  y  feu  pregar  pera  1'  énima  d'  aquell  de  llurs  fills  que  pri- 
mer ho  hagués  menester,  llensant  aquell  crit  esgarrifós,  caigué  sop- 
tadament  à  terra,  aixís  com  cau  un  cos  que  sia  mort. 

Quan  à  forsa  d'  esforsos  recobrà  *ls  sentits,  sa  mirada  extraviada, 
son  rostre  contret,  sos  membres  tots  caiguts  y  desmayats,  revelaban 
clarament  qu^  aquella  flaca  naturaleza  havia  rebut  una  sacudida  su- 
perior à  lo  que  la  mateixa  podia  soportar. 

De  tant  en  tant  proferia  paraulas  soltas  que  demostraban  tot  lo 
qu'  havia  sofert  aquell  cor  de  mare,  y  eran  clar  indici  de  que  en  son 
cap  dominaba  una  idea  exclusiva,  un  sol  pensament:  la  desastrosa 
mort  del  seu  fill. 

« — íL'  escapularil...  jLa  senyal  deia  creu!...  iPobrissó!...  jAl 
cel!... — «  Deya  constantment,  fins  qu'  exaltantse  de  grau  en  grau,  y 
movent  lo  cap  ab  mostra  d'  amarga  conmiseració,  exclamaba : 
«—i De  fam!  iTot  sol!  jTot  sol!» 

Y  donaba  un  greu  sospir,  y  feya  mostra  de  voler  plorar;  mes  lo 
plor  no  acudia  à  sos  ulls,  que  las  fonts  de  las  llàgrimas  s*  havian  es- 
troncat dintre  son  pit. 

De  esta  manera  visqué,  si  això  es  viurer,  durant  tres  mesos,  la  des- 
graciada mestressa  del  Mas  DRr,s  S.m.zf.rs;  la  tendre  mare  del  desgra- 
ciat Ramon;  la  muller  sumisa  y  prudent,  que  al  sentir  que  sa  hora 
era  arribada,  recobrant  per  un  instant  tota  la  claredat  de  sas  poten- 
cias,  com  si  al  mon  pera  res  mes  hagués  vingut  que  pera  aymar  à 
aquells  que  en  ell  posà,  agafant  carínyosament  las  mans  de  son  es- 
pòs, y  contemplant  ab  mirada  amorosíssima  à  sos  flUs,  que  ageno- 
llats als  peus  del  llit  s'  estaban,  recomanà  à  estos  que  nespectassen  à 
son  pare  constantment,  y  à  est  que  Us  estimàs  per  ella  y  per  ell. 


EPILECH 


AssuMPTOS  particulars  que  res  tenen  que  veurer  ab  los  fets  que 
constitueixan  la  present  Relació,  nos  obligaren  T  any  1870  à 
celebrar  una  entrevista  ab  en  Llorens  que,  com  sempre,  conti- 
nuaba  residint  en  la  vila, — ^puig  no  obstant  que  lascosas  havian  molt 
cambiat  en  virtut  dels  aconteixements  polítichs,  de  manera  que  al- 
gunas  de  las  principals  familias,  per  mor  d'  ells,  havian  trasladat  lo 
domicili  à  la  capital,  ell  no  volgué  abandonar  la  cisa  ahont  s*  ha- 
vian establert  llurs  pares,  al  deixar  en  1837  la  solana  ahont  nasque- 
ren,— persuadit  de  que,  no  tenint  à  ningú  agraviat,  de  ningú  debia 
^alíiarse,  y  convensut,  ademés,  de  que,  precisament  à  conseqüència 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALRNCIAMO  265« 

de  sembLants  cambis,  ocasions  podian  presentarsQ  çn  que  pogués 
ésser  útil  à  llurs  compatrícis. 

Inútil  es  dir  que  no  tardarem  d  entendrens.  Se  tractaba  de  fer  des- 
aparèixer certs  obstacles  y  diferencias  que  s^  oposaban  é  la  pau  y 
benestar  d^  una  familia,  afers  pera  Us  quals  En  Llorens  se  pinta  sol, 
y  ab  tal  motiu  d*  unas  cosas  à  las  altras,  quasi  sens  saber  com,  des- 
prés d'  haber  parlat  dels  aconteixements  públichs,  recaigué  la  con- 
versa en  la  familia  del  Mas  dels  Salzrrs. 

— ^^Y  que  s'  es  fet  del  Pere?  ^Viu?  ^S'  es  tornat  à  casar?  ^Ha  esta- 
blert los  fills? 

^-£s  veritat,  que  vostè  's  trovà  en  lo  Mas  aquell  dia  en  que  com- 
bregaren à  la  cosina  qu^  al  cel  sia.  iQuina  esposa  aquella,  y  sobre 
tot,  quina  mare!  No  crech  qu'  en  lo  mon  se  *n  puga  trovar  de  mi- 
llor. Aixís  ho  deu  pensar  també  lo  pobre  de  mon  cosí,  puig  no  s'  ha 
volgut  casar  de  nou,  ab  tot  y  habersèlhi  presentat  molts  bons  par- 
tits. També  '1  Pere  es  un  gran  home:  bon  cor;  molt  cap;  pot  ésser 
massa,  puig  lo  molt  pensar  en  V  esdevenidor,  y  certa  disposició  na- 
tural à  veurer  las  cosas,  no  baix  son  verdader  color,  sinó  mes  n^res 
de  lo  que  ho  son  en  realitat,  V  han  fet  viurer  sempre  melancónich  y 
enguniós. 

— ^Y  r  establiment  dels  fills  que  tant  lo  preocupaba? 

—Respecte  del  particular,  pot  dirse  que  *s  trova  complertament 
tranquil.  La  costosa  y  terrible  Uissó  que  1*  hi  proporcionà  lo  fi  tris- 
tíssim  del  Ramonet,  ha  modificat  en  part  las  suas  opinions.  Res  V  hi 
desmostraré  tant  clarament,  com  la  carta  que'm  escrigué  aquest  pas- 
sat istiu  durant  lo  meu  viatje  d  Roma,  y  pot  llegir,  ja  que,  com  veig, 
r  hi  inspira  gran  interès  eixa  familia. 

— Sí,  senyor,  que  me  l'inspira,  y  mes  del  que  vostè  's  pot  pensar. 
Veig  en  ella  un  exemplar  importantíssim  de  la  familia  catalana,  tal 
qual  jo  la  concebesch  y  per  lo  tant  he  fixat  en  ella  ma  atenció  com 
objecte  d*  estudi. 

— Donchs  aquí  te  la  carta:  Uegeixila  detingudament,  y  qualsevol 
dia  podré  tornàrmela. 

Y  allaigéptmela  'ns  despedirem,  prometent,  per  ma  part,  retor- 
narlhi  aquella  à  la  major  brevetat. 

Esta,  copiada  al  peu  de  la  lletra,  estaba  concebuda  en  los  termes 
següenu. 

«A  En  Llorens  del  Puig.» 

«iQuin  greu  me  sab,  apreciat  cosí,  de  que  '1  viatje  qu^  estàs  fent 
aen  companyia  de  ta  muller,  mogut  principalment  per  lo  desitj  de 
avisitar  lo  Sant  Pare,  *ns  prive  à  tots  de  la  satisfacció  de  tenirvos  à 
«casa,  al  menys  à  tú,  lo  dia  i5  d*  Agost  prop  vinent,  en  lo  qual, 
«mitjansant  Deu,  pendrà  estat  mon  estimat  Peret,  lo  fill  que,  temps 
<rà  venir,  deu  ocupar  mon  lloch  en  lo  Mas  ">ei-s  Saazsus!  (Qué  hi 
«farem!  Aquell  que  tot  ho  disposa;  que  ^m  privà  de  la  dolza  comp»* 

34 


Digitized  by 


Google 


d 56  LA  família  del  mas  dels  SAl  zbrs 

nat  al  Ajudant  que  an&s  d  enterarsen,  quan  de  prompte,  al  girar  una 
torta,  ensemps  arribà  à  ell  lo  so  d'  una  campaneta,  y  quasi  be  's  to- 
pà ab  un  home  que  ab  la  barretina  al  coll,  la  campana  en  una  ma  y 
en  la  esquerra  una  llanterna,  prescedía  à  la  distancia  de  deu  ó  dotze 
passos  à  un  sacerdot,  que  cavaller  en  una  mansa  somereta,  y  reves- 
tit degudament,  portaba  en  la  ma  lo  Senyor  de  Cel  y  Terra. 

Véurerlo  lo  Jefe;  donar  un  gran  crit  de  «r/wiaw,  arm;»  romprer  la 
xaranga  y  las  cornetas  ab  los  sons  magestuosos  de  la  marxa  real;  po- 
sar jefes  y  soldats  los  genolls  y  las  armas  en  terra;  saludar  ab  V  es- 
pasa lo  Tinent  coronel  y  los  Comandants  desde  llurs  respectius 
cavalls,  en  tant  que  '1  pobre  sacerdot,  que  jamay  aytal  hauria 
vist,  detenint  un  moment  sa  humil  cavalcadura,  donaba  la  benedic- 
ció ab  lo  Santíssim  Sagrament,  obra  fou  d'  un  sol  instant.  La  emo- 
ció que  jo  experimentí  es  inexplicable;  lo  cor  m'  esbategaba  extraor- 
dinàriament; las  Uàgrimas  se  m^  agombolaban  en  los  ulls;  sentia 
en  tot  mon  ésser  esgarrifansas  de  fret,  y  es  que  à  aquella,  ade- 
mes  de  la  grandesa  del  assumpto,  poderosament  hi  contribuían  lo 
extraordinari  de  la  escena;  la  calma  del  lloch;  la  vaga  llum  que  en 
lo  fondo  de  la  vall  regnaba; — que  per  això  que  '1  Sol  caminaba  à  la 
posta,  en  ella  sols  se  veyan  los  objectes  mercès  à  una  claror  miste- 
riosa é  incerta,  en  tant  que  feridas  per  los  raigs  d'  aquell,  enlluema- 
ban  las  bayonetas  dels  flanquejadors, — y  los  ecos  dje  las  montanyas 
portant  dels  uns  als  altres,  confosos  ab  los  gemechs  del  ventijol  qu' 
entre  *ls  cimalls  dels  pins  suaument  remorejaba,  los  sons  dels  instru- 
ments, majestuós  himne  de  respecte  y  veneració  entonat  per  la  gent 
de  guerra  desde  '1  fondo  d'  una  vall  feréstega  y  solitària,  al  Dòu  de 
pau,  de  misericòrdia  y  d*  amor. 

Fàcilment  podrà  compendrers,  donada  la  situació  en  que  per  efec- 
te del  espectacle  que  à  grans  pinzelladas  habem  procurat  bosquejar, 
se  trobaba  lo  meu  esperit,  que  no  *m  sentís  ab  voluntat  pera  conti- 
nuar al  costat  de  la  tropa.  Doní  donchs  un  expressiu  d  Deu  als  meus 
companys  lo  metje  y  lo  capellà,  y  unintme  à  la  quarta  de  companyia 
que,  obehint  las  ordres  del  Jefe,  se  destacà  del  gros  de  las  forsas  pe- 
ra donar  guardià  d*  honor  à  Sa  Divina  Magestat,  aní  à  juntarme  ab 
lo  Rector  portador  del  Sant  Viàtich. 

Mitja  horeta  escassa  deguérem  haber  caminat,  quan  nos  trobarem 
devant  d*  una  gran  casa  de  pagès,  en  la  porta  del  barri  ó  baluart  de 
la  qual  vegerem  dos  homes  que  mudats  ab  trajo  de  festa,  y  ab  sen- 
gles aniorxas  encesas,  esperaban  V  arribada  de  Nostre  Senyor. 

Era  aquella,  tarda  de  rebrer  imprcsions. 

En  lo  pati  vejerem  tres  ó  quatre  criaturas,  que  mal  vestidas  y  ab 
lo  cabell  esgarhissat,  interromperen  los  bulliciosos  é  ignocents  jochs 
à  que  estaban  entregadas,  pera  contemplar  V  espectacle,  per  ellas 
may  vist,  d^  un  home  que  avans  de  sol  post  portaba  una  llanterna 
çncesa  y  sonaba  una  campaneta;  d^  un  capellà  que  ab  capa  d'  or  y 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  257 

argent  portaba  en  la  mà  una  cosa  que  reflectia  com  si  fos  d^  or;  d' 
una  munió  de  soldats  que  portant  los  fusells  ó  carabinas  ab  bayone- 
ta  armada,  s^  agenollaban,  lo  mateix  que  V  oficial,  en  tant  que  *1  sa- 
cerdot baixaba  de  cavall;  de  dos  mossos  de  la  casa  que  marxaban 
devant  ab  atxas  encesas,  y  de  gran  nombre  d'  homes  y  donas  del 
Mas  y  de  las  casas  del  voltant,  que  cubertas  ab  mantellinas,  y  tenint 
en  la  mà  una  cerilla  y  los  rosaris,  esperaban  dintre  de  V  entrada  per* 
acompanyar  al  Rey  de  reys,  que  abandonaba  lo  magestuós  soli  del 
tabernacle,  pera  visitar  à  un  malalt. 

Prenguérem  una  candeleta,  y  seguirem  avant  acompanyant  lo 
Combregar. 

Tota  la  casa,^esde  la  porta,  en  las  quadras  y  aposentos  per  ahont 
debía  passar  lo  ministre  del  Senyor,  estaba  sembrada  de  flors  d'  es- 
pígol, farigola  y  romaní,  y  de  fullas  de  llaurer  y  d'  olivera;  y  estesa 
ó  en  pilas  demunt  de  ca  diràs  ó  calaixeras,  taulas,  arcas  y  escons,  se 
veya  tota  la  roba  blanca  del  Mas,  y  ab  ella  las  conxas  y  cobrellits, 
tapissos  ab  que  la  pietat  de  las  familias  pagesas  de  esta  terra,  enga- 
lana lo  camí  que  deu  recórrer  lo  Senyor  omnipotent. 

De  esta  manera  arribarem  à  una  cambra  ó  aposento  que  per  sa 
capacitat  y  per  los  mobles  que  contenia,  clarament  demostraba  qu* 
era  la  dels  richs  amos  del  Mas.  Demunt  d*  una  calaixera  col-locada 
enfront  del  llit  ahont  jeya  la  malalta,  s*  hi  veya  un  Sant  Crist,  ab  la 
Dolorosa,  dintre  d'  una  escaparata,  devant  de  la  qual  cremaban  deu 
ciris  posats  en  canalobres  d'  argent:  en  las  parets,  dintre  de  marchs 
esculpits  y  daurats,  à  tall  de  cornucopias,  las  imatjes  dels  sants  pa- 
trons, pintadas  al  vidre:  demunt  d*  una  tauleta,  entremitj  de  dos  rams 
de  flors  posats  dintre  gerros  de  porcelana,  un  retrato  fotogràfich  d* 
un  minyó  de  catorze  ó  quinz  anys,  judicant  per  las  apariencias,  col- 
locat  en  un  d*  estos  marchs  de  fusta  que  venen  de  Suissa,  y  que  po. 
dríam  dirne  de  faristol,  y  al  voltant  de  la  estancia  respectables  cadi- 
ras  de  noguera  y  cuiro,  clavetejadas  de  llautó,  no  menys  antigas  que 
'I  llit  de  pilans  y  capsalera,  en  la  qual  estaba  pintada  la  imatje  de 
N.*  S.*  del  Roser,  y  demunt  quiscuna  d'  ellas  grossas  pilas  de  llen- 
sols  de  fína  tela,  brodats  molts  d*  ells  y  altres  guarnits  de  puntas  de 
resflanders.  (Flandes.) 

Prop  lo  llit  de  la  malalta  los  fills  y  *ls  mes  prop  parents,  entre  ells 
lo  cosí  Llorens,  y  al  mateix  capsal,  sentat  en  una  cadira,  ab  los  col- 
zos  apoyats  en  los  genolls,  y  lo  cap  fícat  entre  las  mans,  mut,  inmó- 
vil,  tranzít  de  pena  com  la  estàtua  del  dolor,  lo  desgraciat  Pere,  V 
amantíssim  espòs,  que  en  breus  dias  había  envellit,  com  si  sobre  son 
cap  haguessem  tirat  à  grapats  los  anys. 

Al  penetrar  lo  sacerdot  en  V  aposento  tots  los  presents  s'  agenolla- 
ren, y  habent  preguntat  si  la  malalta  continuaba  ab  claredat  de  po- 
tencias,  com  V  hi  diguessen  que  lo  desvari  no  V  había  de  nou  esco- 
mesa densa  del  matí,  s^  acostà  à  ella  y  complí  los  debers  de  son 

33 


Digitized  by 


Google 


258  LA  FAAIILIA  DEL  MAS  DELS  SAL/CUS 

sagrat  ministeri,  pronunciant  ensemps  aquellas  concisas  y  ferventí- 
sitnas  oracions  que  ab  breus  paraulas  enclouhen  tots  los  dogmas  de 
nostras  creencias,  protesta  viva  y  humil  del  pesar  qu*  afligeix  d  T  àni- 
ma per  haber  faltat  als  preceptes  de  la  lley  divinal,  y  promesa  sen- 
cera y  acte  de  contrició  de  no  tomar  jamay  à  pecar. 

La  pobre  Rosa,  la  tendre  mare  que  coneix  lo  lector,  no  semblaba 
la  mateixa:  en  sas  galtas  demacradas  se  veya  estampada  la  mà  de  la 
mort,  y  sa  avans  negre  y  abundosa  cabellera,  are  del  tot  blanca  y 
complertament  esbandida,  clar  deya  que  per  son  pit  había  passat 
una  mar  de  dolors. 

Las  tendríssimas  y  consoladoras  paraulas  que  per  estos  casos  te 
nostra  santa  religió;  las  oracions  que  pronunciaba  *1  lAinistre  de  Deu 
y  que  ab  fervor  y  resignació  repetia  la  desventurada  mestressa,  eren 
sols  interrompudas  per  V  espetegar  dels  ciris  y  las  atxas,  y  los  san- 
glots  dels  fills,  dels  parents,  dels  mossos  y  de  las  criadas.  Lo  Pere  no 
ploraba:  ni  *1  consol  tenia  de  versar  llégrimas;  mes  los  gemechs  y 
sospirs  que  de  son  pit  involuntàriament  s^  escapaban,  eran  manifes- 
tació eloqüentfssima  de  la  batalla  tremenda  que  *ls  efectes  mes  purs 
y  las  passions  mes  vehements  sostenían  dintre  de  son  cor. 

De  prompte  rompé  aquell  solemnial  silenci  lo  toch  de  la  campa- 
neta que  avisaba  als  faels  que  tenían  en  sa  presencia  T  Unigénit  Fill 
de  Deu. 

En  lo  moment  en  que  U  Sacerdot  hagué  administrat  la  Sagrada 
Forma  que  unia  ab  Has  indisoluble  d  la  humil  criatura  ab  lo  Crea- 
dor excels  que  de  no  res  la  formà,  y  mentres  aquell  pronunciaba  las 
últimas  fervorosas  pregarias;  com  si  V  incomparable  aliment  qu* 
acababa  de  rebrer,  hagués  fet  reviurer  en  sa  pensa  alguns  recorts 
mal  apagats,  la  pobre  pacient  s*  incorporà  en  lo  llit,  fixà  la  mirada 
extraviada  y  vidriosa  en  lo  quadret  que  's  veya  entre  mitx  de  flors, 
allargà  Ms  brassos  com  si  volgués  abrassarlo  y  donant  un  crit  desgar- 
rador  caigué  en  lo  llit  dient 

— iDe  fam!  íTot  sol!  iTot  sol! 

Son  marit  s*  aixecà,  y  agafantlhi  abduas  las  mans,  versà  demunt 
d*  ellas  un  mar  de  llàgrimas. 

Los  demés  sortiren  de  la  cambra,  per'  acompanyar  à  Nostre  Se- 
nyor, quedant  sols  en  ella  los  fills  y  lo  cosí  Llorens. 

Jo,  en  habent  pres  comiat  del  venerable  senyor  Rector,  à  qui,  ade- 
mes  de  la  quarta  de  companyia,  seguiren  dos  mossos  del  Mas,  em- 
prengui lo  retorn  à  ma  casa,  ple  lo  cap  de  pensaments,  y  pregonda- 
ment  y  per  distintas  causas  y  efectes  combatudas  las  fíbras  totas  de 
mon  ser. 

Are  ja  pot  haber  compres  lo  cunós  lector  com  hagui  esment  dels 
fets  que  constitueixen  la  present  Relació.  Si  no  satisfet  encara,  pre- 
tén saber  qu'  habia  succehit,  podré  satisferlo  també,  mes  prenent- 
me  pera  ferho  un  breu  é  indispensable  descans. 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALEMCIANO  259 


Vïï 


DESDE  *1  dia  en  que  '1  Ramon  quedà  instalat  en  la  casa  de 
D.  Pancho,  en  Jo  poble  de  5.  Juan  y  Martinej  no  deixà  pas- 
sar un  sol  mes  sens  escriurer  à  sos  parcs,  valdament  no 
fosscn  mes  que  quatre  ratllas  pera  dirlos  que  seguia  ab  bona  salut; 
mes  de  prompte  y  quan  feya  ja  quasi  un  any  que  en  Amèrica  vivia, 
s'  interrompé  la  correspondència  soptadament. 

La  primera  volta  que  faltà  carta,  y  això  fou  en  lo  mes  d'  Octubre 
de  r  any  i865,  per  allò  de  que,  qui  no's  consola  es  perquè  no  vol, 
encara  que  assaltà  al  pare  del  Ramon  lo  pensament  de  que  podria 
ser  falta  de  salut,  imaginà  també  que  la  massa  feina,  lo  no  haber  ar- 
ribat la  carta  à  temps  al  correu,  6  altras  causas  podfan  haber  influit 
en  semblant  fet,  esperant  en  conseqüència  que  en  lo  mes  de  Novem- 
bre, sobre  tot,  acostantse  com  s^  acostan  las  festas  de  Nadal,  ne  re- 
brían  duas.  Mes  passà  Novembre,  transcorregué  Desembre  y  arribà 
Janer,  y  tals  cartas  no  venían.  Lo  Pere  estaba  desassossegat:  sa  mu- 
ller sumida  en  mes  gran  y  pregonda  melengfa. 

En  vista  de  tant  llarch  silenci,  determinà  V  amo  del  Mas  escriurer 
per  conducte  de  son  cosí  al  P.  Boixadors,  pera  saber  lo  que  passaba. 

Un  dia,  era  en  los  últims  de  Janer,  allí  envers  las  deu  del  matí 
entrà  en  lo  Mas  dels  Salzers  lo  cosí  Llorens. 

Al  véurerlo,  mant  y  muller  li  preguntaren  ensemps. 

— ^Qué  hi  ha? 

— ^Està  bó? 

A  quals  preguntas,  ell,  mitj  torbat  y  fent  esforsos  pera  dissimular, 
contestà  que  no  hi  había  temps  encara  per*  haber  rebut  resposta;  que 
tal  volta  per  causa  dels  temporals  d^  hivern  no  habían  arribat  los 
correus,  y  tant  bon  punt  tingués  las  novas  esperadas  los  ho  diria. 

— ^'Y  donchs,  quin  sant  te  porta?  Preguntà  la  Rosa,  que  no  aca- 
baba  de  persuadirse  de  que  son  cosí  parlàs  ab  veritat. 

— Primerament,  digué  est,  lo  desitj  de  passar  aquí  *1  dia;•y  desprès 
lo  tenir  que  parlar  ab  lo  teu  marit  d'  un  assumpto  de  gran  interès. 

— Me  *n  alegro.  Digué  la  Rosa,  ab  un  to  que  semblaba  dir:  no  't 
crech. 

— ^^Qué  fora,  pot  ser,  tocant  al  negoci  de  las  pensions  que  s' empe- 
nya  en  cobrar  lo  Capítol  de  Barcelona?  Preguntà  *1  Pere,  pera  de- 
mostrar à  son  cosí  que  1*  habia  compres. 

—Exactament,  y  si  no  *s  pot  probar  d'  una  manera  incontroverti- 
ble que  '1  senyorío  que  exercia  era  jurisdiccional  y  no  alodial,  me 
temo  que  no  quedarà  mes  remey  que  pagar:  y  en  bona  fe  que  *1  ter- 
me se  ^n  faria  deu  pedras,  si  tenia  de  satisfer,  encara  que  no  fossen 
mes  que  vint  y  nou  pensions  y  V  hi  fessen  franch  de  las  demés  y  los 


Digitized  by 


Google 


26o  UA  família  del  mas  dels  salzbrs 

lluhismes.  Y  vaya  un  gravàmen  pera  V  esdevenidor!  Mes  é  mi  'm 
balla  per  V  enteniment  que  jo  he  vist,  no  se  ahont,  algun  escrit  del 
qual  se  desprèn  y  resulta  ab'  tota  claretat  que  dit  capítol  posaba  bat- 
lle al  poble.  Si  això  fos  cert  y  poguessem  trobar  alguna  certificació, 
nombrament,  ó  escriptura,  la  qüestió  quedaba  resolta,  y  teníam 
guany  lo  plet. 

— ^Y  qué  vols  dir  qué  no  's  trobaria  cap  document  d'  aquesta  me- 
na en  r  arxiu  de  la  Catedral? 

■*-Prou;  mes  ja  pots  compendrer  que  no  es  V  adversari  qui  deu  do- 
nar armas  al  contendent.  ^Entre  Us  papers  de  esta  casa  no  *s  troba- 
ria res? 

— No  ho  se. 

— ^^No  haurías  sentit  dir  si  foren  may  anomenats  batlels,  lo  teu  avi 
ó  besavi? 

— No  me  'n  recordo;  mes,  si  vols,  podem  anar  al  estudi  y  regirar 
papers. 

— Crech  que  serà  lo  millor  que  podem  fer.  |Tant  de  bo  trobassem 
un  acte  de  nombramentl  No  's  necessita  mes  pera  resoldrer  la  qüestió. 

Esta  conversa,  sostinguda  ab  lo  major  naturalitat,  per  una  part  y 
altre,  no  arribà  à  enganyar  del  tot  à  la  Rosa,  que,  ab  lo  pensament 
clavat  en  la  memòria  de  son  fill,  temia  que  tota  ella  no  era  mes  qu* 
un  pretext  de  que  en  Llorens  se  valia  pera  tranquilisarla,  à  fi  de  que 
allunyantse,  pogués  revelar  la  veritat  à  son  marit.  Un  dit  de  la  mà 
hauria  donat  donchs  pera  seguir  à  abdos  à  1*  estudi  ahont  se  diriji- 
ren;  mes  comprenent  qu*  hauria  estat  inútil  la  mes  significant  insi- 
nuació, vulgas  no  vulgas  degué  renunciar  à  son  fervent  anhel. 

Tan  bon  punt  se  tro  varen  sols  en  Llorens  y  lo  Pere,  est,  desprès 
d^  haber  ajustat  la  porta  digué. 

— ^T'  he  comprés:  no  es  lo  plet  lo  que  't  porta,  sinó  assumptos  que 
'm  tocan  de  mes  prop.  Desitjabas  parlarme  sens  testimonis.  Sols  es- 
tam. Alguna  *n  passa.  Digas  ^qué  hi  ha? 

— Hi  ha,  Pere,  que  las  novas  no  son  de  bon  tros  tant  satisfactorias 
com  voldriam. 

— ^Està  malalt?  ^Qué  V  hi  ha  succehit? 

— Calma:  no  'ns  precipitem:  obrem  ab  refiexió,  que  ni  tu  ets  do- 
na, ni  debem  arrebatarnos  sens  mes  ni  mes. 

— Si,  mes  ya  comprens... 

— Calma  Pere.  Presumia  en  bona  fe,  qu'  habias  tingut  en  compte 
totas  las  contingencias  que  podrían  esdevenir  de  enviar  à  Amèrica 
al  Ramon. 

— ^N'  ha  fet  alguna? 

—Res  que  't  deshonre.  Si  es  fill  teu  y  de  ta  muller. 

— ^^Qué  passa  donchs?  Parla  per  V  amor  de  Dèu. 

—Sembla  que  V  amo  de  la  casa  ahont  lo  col-locà  lo  P.  Boixadors, 
no  era  de  bon  tros  tant  bo  com  ell  presumia.  Per  això,  mica  mes, 


Digitized  by 


Google 


GAYGTA  Vlt>AL  Y  VALKNClANÓ  26 1 

iriica  ménos,  tots  son  uns:  à  ulls  cluchs  se  pot  triat.  Lo  que  menys  es 
tocat  del  vici  de  la  avarícia,  y  lo  Sr.  D.  Panxó  te  mes  d*  avar  que  de 
generós. 

— ^Y  quéi» 

—  Lo  Ramon,  dotat  del  bons  sentiments,  y  educat  per  tu  y  ta  mu- 
ller  en  lo  sant  temor  de  Deu,  no  tenia,  per  esta  sola  causa,  si  altres 
no  n'  hi  deguessen  afejir,  las  condicions  mes  apropiadas  per'  anar  d 
America.  Ja  t' ho  digui  en  altra  ocasió:  allí  tot  lo  que  no  son  diners 
res  significa,  y  com  la  religió  y  los  bons  sentiments  no  constitueixen 
article  de  còrners  com  lo  sucre  y  lo  tabac,  mes  aviat  fan  nosa  que 
son  de  bon  profit.  Sembla  donchs  que  1  Ramon  V  hi  digué  al  amo 
que  res  V  hi  feya  traballar  tota  la  setmana;  però  que  volia  descansar 
lo  diumenge  per*  anar  à  Missa  al  dematí  y  à  la  tarde  à  passejar,  puig 
s'  anyoraba  no  vehent  lo  cel. 

— íY  molt  be  que  feu! 

— ^Ja  ho  entench;  mes  com  1'  amo  no  opinaba  com  tu,  V  hi  digué 
que  la  missa  no  V  hi  donaria  pa;  qu*  ell  volia  gent  que  treballés  pera 
guanyarse  las  caixaladas,  y  no  beatos  que  pera  vagamundejar  se  'n 
anassen  à  la  iglesia:  que  puig  tots  los  dias  se  deu  menjar,  sempre  s* 
ha  de  treballar:  que  si  encomanarse  à  Deu  volia,  tot  despatxant  ho 
podia  fer,  y  que  això  de  passejar,  si  s'  ho  habia  posat  al  cap  s*  ho 
baixàs  als  peus,  mentres  no  hagués  fet  fortuna  pera  tractarse  com  un 
senyor. 

— ^Y  qué  mes? 

— ^Ab  tal  procehiment  per  part  de  D.  Pancho,  lo  Ramon,  que  ja 
sentia  anyoransa,  encara  mes  s^  entristí,  de  manera  que  sens  que 
puga  dirse  qu'  estaba  malalt  de  cos,  ho  estaba  molt  d'  esperit,  en 
termes  que  moltas  vegadas  lo  vejcren  ab  las  Uàgrímas  als  ulls  y  sens 
delit  pera  traballar.  Ab  lo  qual  V  amo  ja  V  hauria  enviat  à  pas- 
seig, si  no  hagués  tingut  en  compte  la  recomanació  del  P.Boixadors 
y  íins  las  bonàs  qualitats  del  teu  Ramon,  mercès  à  las  quals  pensaba 
qu*  allò  r  hi  passaria;  que  à  la  fí  faria  com  molts  altres,  tant  bon  punt 
hagués  trobat  lo  gust  d' arreplegar  pesos  y  peluconas;  y  que  en  quant 
s'  hagués  aclimatat,  que  per  ells  lo  mateix  significa  que  perdrer  1' 
agre  de  la  terra,  y  contraurer  los  hàbits  y  costums  del  país,  ne  trau- 
ria molt  bon  profit. 

^Qué  mes,  Llorens,  que  mes? 

—En  semblant  situació,  sembla  qu'  un  dia  mentres  V  amo  estaba 
dinant  en  la  rebotiga,  y  ton  fill  derrera  '1  taulell,  arribà  una  pobra 
negra  ab  una  criatureta  al  bras  y  un*  altra  à  la  ma  demanant  caritat, 
y  que  *1  Ramon.,  recordantse  de  que  en  la  casa  de  sos  pares  é  ningú  *s 
nega,  y  olvidant  que  à  Amèrica  no  s'  hi  va  pera  donar  al  prohisme 
lo  que  'ns  sobra,  y  que  los  negres  no  *s  consideran  com  prohisme, 
r  hi  donà,  no  se  que,  que  hi  habia  demunt  del  taulell. 

— Y  molt  be  que  feu!. 


Digitized  by 


Google 


202  LA  família  DEL  MAS  DELS  SALZERS 

— Donchs  d  son  amo  qu*  habia  anat  à  Amèrica  pera  fer  fortuna,  y 
no  pera  que  ab  llurs  bens  practicassen,  los  que  d^  ell  depenian,  las 
obras  de  misericòrdia  que  la  doctrina  nos  ensenya;  &  son  amo  que 
sols  gosaba  apilant  unsas  de  medio  en  mcdio,  y  de  ral  en  ral,  no  V  h^ 
degué  semblar  tant  be  com  à  tu  't  sembla,  puig  eixint  de  la  rebotiga 
ahont  solen  menjar,  y  dormir  y  viurer, — si  viurcr  es  1'  estar  enterrats 
en  vida,  durant  los  anys  meshermosos  de  la.  joventut, — foll,  desespe- 
rat, furiós  com  si  acabassen  d'  arrebasarlhi  la  meitat  de  la  fortuna, 
agafà  à  la  desgraciada  negra,  à  qui  arrencà  d*  entre  las  mans  V  al- 
moina qu'  acababa  de  rebrer,  y  emprenentlas  ab  lo  Ramon,  lo  mal- 
tractà d'  obra  y  de  paraula,  repetintlhi  tots  los  dicteris  que  'Is  negres 
mes  miserables  y  los  esclaus  mes  envilits  se  complahuen  en  llansar 
à  la  cara  als  degradats  pulperos^  que  soportan  semblants  afronts  y 
tol-leran  estàs  y  altras  miserias,  posat  sols  V  enteniment  en  lo  de- 
sitj  de  retornar,  passats  uns  anys,  sens  tenir  de  traballar,  à  la  terra 
d*  ahont  sortiren  pobres  y  en  la  qual  haurian  degut  guanyarse  lo  pa 
nostre  de  cada  dia,  regantlo  ab  V  abundant  suor  del  front. 

— i  Miserable! — Deya  en  tant  qu'  en  Llorens  parlaba,  1  Pere, 
clohuent  ab  ràbia  'Is  punys  y  tant  bon  punt  aquell  termenà,  prose- 
guí  dient: — Parla,  Llorens  per  amor  de  Deu,  que  no  sembla  sinó 
que  't  complaus  en  atormentar  lo  meu  esperit,  afrontantme  per  ha- 
ber  enviat  à  America  al  meu  fill. 

— Equivocat  estàs  Pere,  que  ni  dret  tinch  pera  fcrho,  ni  encara 
que  'n  tingués,  us  ne  faria,  y  sobre  tot  fora  en  va  gastar  temps  en  lo 
que  no  te  remey.  Ta  conciencia,  en  tot  cas,  es  qui  aixís  te  fa  discór- 
rer: jo  sols  te  donch  compte,  y  per  cert,  molt  per  sobre,  del  dolorós 
via  crucis  qu'  han  de  recórrer  los  que  à  aquella  terra  van,  essent  com 
era  '1  desgraciat  Ramon. 

— ^Era  has  dit^ 

— ^Valor,  Pere,  que  per  això  som  homes  y  no  *ns  ha  donat  Deu  la 
tendresa  que  à  aquellas  que  *ns  posaren  al  mon.  Escolta  lo  que  dech 
dirte  encara,  que  es  lo  que,  tras  grans  esforsos  y  fent  un  viatje  es- 
pressament,  pogué  averiguar  y  m'  escriu  lo  P.  Boixadors.  Segons  se 
pot  compendrer,  de  resultas  d'  aquella  mala  obra  y  pitjor  acció,  lo 
Ramon,  que  jamay  havia  estat  content,  prengué  *1  determini,  que 
realisà,  de  fujir  de  la  casa  de  D.  Pancho. 

— i  Pobre  fill  meu! 

^Impossible  es  saber  quin  era  '1  seu  intent,  al  deixar  aquella  mala 
companyia,  mes  jo  presumo  que  no  podia  ésser  altre  que  tornarsen 
à  la  Habana,  y  desd*  ella  à  la  casa  payral.  Mes  de  San  Juan  y  Mar- 
tinet à  la  capital  de  la  Illa  hi  ha  moltas  lleguas,  y  d' ellas  no  pocas 
de  mal  camí.  Ademés,  temerós.  probablement,  en  sa  inexperiència 
filla  dels  pochs  anys,  de  que  V  agafassen  y  de  nou  lo  portassen  à  po- 
der de  qui  Y  havia  tant  maltractat,  degué  amagarse  de  dia  y  caminar 
de  nit  per  sendas  extraviadas,  puig  ningú  'n  sabé  donar  rahó  & 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCfÀNO  263 

D.  Pancho,  que  per  lo  compte* que  V  hi  tenia,  envià  emissaris  en  sa 
busca,* y  per  lo  obligat  que  estaba,  resolgué  posarho  en  coneixe- 
ment del  P.  Boixadors. 

^Pobre  fill  meu!  Repetia  'n  Ramon. 

— Lo  clima  d'  Amèrica,  seguí  *n  Llorens,  es  terrible:  la  calor  aca- 
ba ab  las  forsas:  ton  íill  no  sabia  camí  ni  carrera:  pera  arribar  desde 
San  Juany  Martine^i  Colon,  d'  ahont  surten  vapors  que  van  fins  à 
Batabanó,  per  qual  punt  passa  '1  camí  de  ferro  que  surt  de  V  Haba- 
na,  s*  han  de  passar  diferentas  maniguas  ó  boscos  de  gran  espesse- 
dat,  que  creixen  en  terrenos  pantanosos  y  per  lo  tant  febrosenchs,  y 
en  los  quals  fins  los  mes  practichs  s'  hi  evravian.  Lo  cansanci,  lo 
desamparo,  lo  temor,  la  falta  d'  apropiat  aliment,  aquell  clima  que 
sembla  que  tinga  empapat  de  metzinas  V  ayre  que  *s  respira,...  té 
llegeix  las  últimas  ratllas  de  la  carta  que  m'  escrigué  lo  P.  Boixa- 
dors. 

Lo  Pere  agafà  la  carta  que  1*  hi  allargaba  son  cosi,  y  com  si  ende- 
vinàs  tot  lo  terrible  de  la  veritat  que  en  ella  debia  veurer,  ab  febrosa 
mirada  llegí  estàs  breus  paraulas. 

a  Escrita  la  que  precedeix,  las  novas  qu*  acabo  de  rebrer  en  est 
a moment  venen  à  confirmar  los  meus  temors.  Segons  d'  ellas  se  des- 
aprèn, uns  gudjiros  que  '1  dia  2  de  Novembre's  dirijian  de  bon  matí 
«cap  à  San  Juan  y  Martine^ç^  trovaren  à  la  boreta  d*  un  torrent,  que 
«venia  gros  à  causa  d^  una  pluja  qu^  havia  caygut  la  nit  avans,  lo  ca- 
«davre  d*  un  jovenet  que  podia  tenir  quinz'  anys,  que  ab  la  ma  es- 
«querra  mantenia  apretat  demunt  lo  pit  un  escapulari  de  Montser- 
«rat,  en  tant  que,  ab  lo  dit  polzer  de  la  ma  dreta,  feya  lo  senyal  de 
ala  creu.  Mercès  à  las  averiguacions  que  *s  practicaren,  resultà  que 
a'icadavre  era  ^1  del  pobre  Ramonet,  que  la  vetllada  anterior  degué 
«sucumbir  al  cansanci  y  potser  à  la  fam...  Que  Deu  V  haja  per- 
«donat.» 

Un  crit  inexplicable,  un  alarit  esgarrifós,  un  gemech  desgarrador, 
seguit  d'  un  soroll  sech,  com  lo  d*  un  cos  que  cau  à  terra  aplomat, 
succehiren  à  estàs  paraulas  que  lo  Pere  endevinaba  mes  bé  que  lle- 
gia. Tant  pregonda  era  y  tant  intensa  la  sua  emoció. 

En  Llorens  y  en  Pere  eixiren  del  estudi  al  oir  lo  crit  y  al  sentir  lo 
soroll.  Imajinaren  lo  que  podia  ésser,  y  no  s'  equivocaren. 

La  Rosa,  moguda  per  V  amor  de  mare,  y  sens  deixarse  enganyar 
per  la  conversa  que  ab  son  cosi  Llorens  havia  tingut  lo  seu  marit, 
s*  atansà  de  puntetas  à  la  ajustada  porta  del  estudi.  Desde  *1  punt 
ahont  se  situà,  ab  prou  feynas  podia  agafar  una  qu*  altra  paraula  de 
las  que  constítuian  la  relació  que  deixam  transcrita,  que  ab  veu  no 
molt  alta  sostenien  abdós  cosins;  mes  las  que  ab  greu  afany  y  domi- 
nat per  la  emoció  pronuncià  son  marit  llegint  la  hreYÍssirm.  post  data 
que  clohia  la  carta  del  P.  Boixadors,  arribaren  claras  y  distintas, 
mes  que  à  sas  orellas  à  lo  mes  pr^on  de  son  cor,  y  al  convercerSj 


Digitized  by 


Google 


264  ta  PAMIÚA  DEL  MAS  DELS  SALZLRS 

prompte  com  lo  llamp,  de  que  son  fill  no  existia  ja  en  est  mon.  y  al 
considerar,  instan  tancament,  que  havia  fi  nat  potser  hora  per  hora  y 
punt  per  punt  en  aquella  que.  en  lo  dia  de  Tots-Sants.  presumintlo 
viu,  pr^à  y  feu  pregar  pera  1'  énima  d*  aquell  de  llurs  fills  que  pri* 
mer  ho  hagués  menester,  llensant  aquell  crit  esgarrifós,  caigué  sop- 
tadament  à  terra,  aixís  com  cau  un  cos  que  sia  mort. 

Quan  à  forsa  d' esforsos  recobrà  *ls  sentits,  sa  mirada  extraviada, 
son  rostre  contret,  sos  membres  tots  caiguts  y  desmayats,  revelaban 
clarament  qu'  aquella  flaca  natura leza  havia  rebut  una  sacudida  su- 
perior à  lo  que  la  mateixa  podia  soportar. 

De  tant  en  tant  proferia  paraulas  soltas  que  demostraban  tot  lo 
qu*  havia  sofert  aquell  cor  de  mare.  y  eran  clar  indici  de  que  en  son 
cap  dominaba  una  idea  exclusiva,  un  sol  pensament:  la  desastrosa 
mort  del  seu  fill. 

«— jL'  escapularil...  jLa  senyal  deia  creu!...  iPobrissó!...  íAl 
cel!... — •  Deya  constantment,  fins  qu'  exaltantse  de  grau  en  grau,  y 
movent  lo  cap  ab  mostra  d*  amaiiga  conmiseració,  exclamaba : 
« — i  De  fam!  jTot  sol!  íTot  sol!» 

Y  donaba  un  greu  sospir,  y  feya  mostra  de  voler  plorar;  mes  lo 
plor  no  acudia  í  sos  ulls,  que  las  fonts  de  las  llàgrímas  s*  havian  es- 
troncat dintre  son  pit. 

De  esta  manera  visqué,  si  això  es  viurer,  durant  tres  mesos,  la  des- 
graciada mestressa  del  Mas  df.ls  Sai.zf:ks;  la  tendre  mare  del  desgra- 
ciat Ramon;  la  muller  sumisa  y  prudent,  que  al  sentir  que  sa  hora 
era  arribada,  recobrant  per  un  instant  tota  la  claredat  de  sas  poten- 
cias,  com  si  al  mon  pera  res  mes  hagués  vingut  que  pera  aymar  a 
aquells  que  en  ell  posà,  agafant  carinyosament  las  mans  de  son  es- 
pòs, y  contemplant  ab  mirada  amorosfssima  à  sos  ilUs,  que  ageno* 
Uats  als  peus  del  llit  s'  estaban,  recomanà  à  estos  que  respectassen  à 
son  pare  constantment,  y  à  est  que  *ls  estimàs  per  ella  y  per  ell. 


EPILECH 


AssuMPTOs  particulars  que  res  tenen  que  veurer  ab  los  fets  que 
constitueixan  la  present  Relació,  nos  obligaren  T  any  1870  à 
celebrar  una  entrevista  ab  en  Llorens  que,  com  sempre,  con ti- 
nuaba  residint  en  la  vila, — puig  no  obstant  que  lascosas  havian  molt 
cambiat  en  virtut  dels  acontetxements  polítichs,  de  manera  que  al- 
gunas  de  las  principals  familias,  per  mor  d*  ells,  havian  trasladat  lo 
domicili  à  la  capital,  ell  no  volgué  abandonar  la  casa  ahont  s*  ha- 
vian establert  llurs  pares,  al  deixar  en  1837  la  solana  ahont  nasque- 
ren,— persuadit  de  que,  no  tenint  à  ningú  agraviat,  de  ningú  debia 
malfiarse,  y  convensut,  adcmés,  de  que,  precisament  à  conseqüència 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VJDAL  Y  VALRNCIANO  205, 

de  aembLaots  cambis,  ocasions  podian  presentarsQ  en  que  pogués 
ésser  útil  é  llurs  compatrícis. 

Inútil  es  dir  que  no  tardarem  d  entendrens.  Se  tractaba  de  fer  des- 
aparèixer certs  obstacles  y  diferencias  que  s^  oposaban  à  la  pau  y 
benestar  d^  una  família,  afers  pera  Is  quals  En  Llorens  se  pinta  sol, 
y  ab  tal  motiu  d*  unas  cosas  à  las  altras,  quasi  sens  saber  com,  des- 
prés d^  haber  parlat  dels  aconteixements  públichs,  recaigué  la  con- 
versa en  la  família  del  Mas  dels  Salzrrs. 

— ^Y  que  s'  ea  fet  del  Pere?  ^Viu?  ^S'  es  tornat  à  casar?  ^Ha  esta- 
blert los  fills? 

—Es  veritat,  que  vostè  's  trovà  en  lo  Mas  aquell  dia  en  que  com- 
bregaren à  la  cosina  qu*  al  cel  sia.  {Quina  esposa  aquella,  y  sobre 
tot,  quina  mare!  No  crech  qu'  en  lo  mon  se  'n  puga  trovar  de  mi- 
llor. Aixís  ho  deu  pensar  també  lo  pobre  de  mon  cosí,  puig  no  s*  ha 
volgut  casar  de  nou,  ab  tot  y  habersélhi  presentat  molts  bons  par- 
tits. També  *1  Pere  es  un  gran  home:  bon  cor;  molt  cap;  pot  ésser 
massa,  puig  lo  molt  pensar  en  1'  esdevenidor,  y  certa  disposició  na- 
tural à  veurer  las  cosas,  no  baix  son  verdader  color,  sinó  mes  n^res 
de  lo  que  ho  son  en  realitat,  V  han  fet  viurer  sempre  melancónich  y 
enguniós. 

— ^Y  r  establiment  dels  fills  que  tant  lo  preocupaba? 

—Respecte  del  particular,  pot  dirse  que  's  trova  complertament 
tranquil.  La  costosa  y  terrible  Uíssó  que  1'  hi  proporcionà  lo  fi  tris- 
tíssim  del  Ramonet,  ha  modificat  en  part  las  suas  opinions.  Res  V  hi 
desmostraré  tant  clarament,  com  la  carta  que  *m  escrigué  aquest  pas- 
sat istíu  durant  lo  meu  viatje  à  Roma,  y  pot  llegir,  ja  que,  com  veig, 
r  hi  inspira  gran  interès  eixa  família. 

— Sí,  senyor,  que  me  l'inspira,  y  mes  del  que  vostè  's  pot  pensar. 
Veig  en  ella  un  exemplar  importantíssim  de  la  família  catalana,  tal 
qual  jo  la  concebesch  y  per  lo  tant  he  fixat  en  ella  ma  atenció  com 
objecte  d'  estudi. 

— Donchs  aquí  te  la  carta:  Uegeixila  detingudament,  y  qualsevol 
dia  podré  tornàrmela. 

Y  allai^àntmela  'ns  despedirem,  prometent,  per  ma  part,  retor- 
narlhi  aquella  d  la  major  brevetat. 

Esta,  copiada  al  peu  de  la  lletra,  estaba  concebuda  en  los  termes 
següents. 

aA  En  Llorens  del  Puig.» 

a|Quin  greu  me  sab,  apreciat  cosí,  de  que '1  viatje  qu' estàs  fent 
«en  companyia  de  ta  muller,  mogut  principalment  per  lo  desitj  de 
«visitar  lo  Sant  Pare,  *ns  prive  à  tots  de  la  satisfacció  de  tenirvos  à 
«casa,  al  menys  à  tú,  lo  dia  i5  d'Agost  prop  vinent,  en  lo  qual, 
«mitjansant  Deu,  pendrà  estat  mon  estimat  Peret,  lo  fill  que,  temps 
aà  venir,  deu  ocupar  mon  lloch  en  lo  Mas  -ïbi.s  Saazsks!  jQué  hi 
«farem!  Aquell  que  tot  ho  disposa;  que  ^m  privà  de  la  dolza  compa* 


Digitized  by 


Google 


266  !▲  família  del  mas  dels  salzkrs 

anyía  de  ma  bona  muller,  no  permet  avuyque  pugas  lerme  costat  lo 
«dia  de  las  bodas:  eix  dia  qu*  hauria  estat  pera  mf  un  del  mes  grans 
«de  la  meva  vida,  si  la  Rosa  hagués  viscut,  y  entre  nosaltres  hagués- 
«sem  tingut  la  sort  de  veuret.  Y  fins  tu  mateix  que  tantas  probas  me 
«tens  donadas  de  bon  afecte;  tu  mateix  que  tant  interès  has  mostrat 
«pera  la  meva  casa  y  familia;  tu  mateix  que,  sempre,  en  totas  oca- 
«sions,  tant  bé  m^  has  aconsellat,  —  tant  de  bó  que  sempre  t*  hagués 
«cregut, — presumho  que  't  regositjarias  vehent  la  felicitat  del  meu 
«hereu,  y  las  bonàs  prendas  de  la  noya  qu'  ha  tingut  la  sort  de 
«trovar. 

«Com  pots  compendrer,  es  la  mateixa  de  la  qual  te  parlí  lo  mes 
«de  Maig,  avans  de  que  emprenguesses  lo  viatje.  No  es  de  grans  ca- 
«bals  per  lo  que  à  casa  correspon;  mes  es  bondadosa,  humil,  traba- 
«Uadora,  poch  amiga  de  ringu-rangos  y  diversions,  de  bon  entén  i- 
«ment,  segons  m' han  dit  quants  la  coneixan,  temerosa  de  Deu.y 
«molt  respectuosa  en  vers  sos  pares:  lo  Peret  se  la  estima  com  à  la 
«nina  dels  seus  ulls,  y  ella  al  Peret  mes  que  1  mon,  y  això  val,  que 
adich  val,  això  no  *s  pot  pagar  ab  las  quantas  mils  Uiuras  mes,  qu 
«en  rigor  podiar  haber  pretès,  Y  es  ben  clar.  Si  fós  com  son  moltas 
«avuy  en  dia,  que  sols  pensan  en  divertirse;  que  sovintejan  las  pas- 
«sejadas  à  ciutat;  y  allí  viuhen  en  fonda,  y  passejan  en  cotxo,  y  van 
«al  cafè  y  als  teatres,  y  de  quant  veuhen  s'  enamoran,  y  tot  ho  com- 
«pran,  valdament  després  no  'Is  puga  servir;  y  's  frisan  pera  traurers 
«la  blanca  y  graciosa  mantellina,  pera  posarsen  de  negre  y  vestirse 
«de  senyoras,  com  si  no  ho  fossen  de  fet,  y  com  si  T  hàbit  fes  lo 
«monjo,  ^no  gastaria  y  regastaria  lo  que  eixa  diferencia  en  lo  dot 
«puga  representar?  Accedí,  donchs,  gustós,  en  donat  lo  consentiment 
«al  Peret,  y  espero  en  Deu,  que  est,  que  may  m'  ha  donar  lo  mes 
«mínim  disgust,  farà  tot  lo  possible,  pera  que,  d'  aquí  endavant,  pu- 
oga  dir  lo  mateix. 

«{Quan  ditxós  fora  jo,  si  tingués  al  meu  costat  la  mare  dels  meus 
«fills!  Aquell  dia  seran  tots  à  casa:  tots  los  aucells  tomaren  al  niu,  y 
«tinch  la  ferma  esperanza  de  que  ab  la  jova  qu'  é  casa  entra,  y  per 
«mor  d'  ella,  no  's  tancarà  jamay  la  porta  per'  aquells  que  de  la  ma- 
«teixa  han  sortit. 

«Lo  Joanet  qu'  enguany  ha  passat  la  quinta,  sembla  que  fa  furro- 
«11a,  y  segons  me  digué  lo  seu  principal,  V  any  vinent  V  enviaré  à  fer 
«un  viatje  à  Anglaterra,  pera  que  puga  donar  mes  extensió  al  còrners 
«d'avellana  y  vi,  que  sosté  ab  moltas  y  ben  acreditadas  casas  d' 
«aquell  pays,  associantlho  als  beneficis,  ademés  de  donarlhi  'I  salar' 
«que  r  hi  te  senyalat,  si  '1  viatje  dona  'Is  resultats  qu'  espera.  Parla 
«'1  francès,  y  V  anglès:  dona  mostra  de  bona  inteligencia,  y  so  de  pa- 
«rer  que,  anys  vinent  y  temps  passant,  serà  un  comerciant  inteligent, 
((judiciós  y  honrat.  jDeu  ho  fassa! 
^  «Ma  estimada  Pauleta,  que  sols  catorze  anys  tenia  quan  morí  sa 


Digitized  by 


Google 


GAYETA  VIDAL  Y  VALENCIANO  267 

«mare,  y  que  ab  decisió  y  energia  a  ells  superiors,  me  descansà  en 
«gran  manera,  prenent  à  son  carrech  lo  póndol  de  la  casa,  y  lo  cui- 
adado  dels  mes  petits  de  llurs  germans,  es  ja  una  doneta,  y  per  cer- 
«tas  petitesas  que  he  observat,  me  sembla,  me  sembla,  que  no  es  del 
«tot  seu  tot  lo  seu  cor.  Reparo  que  's  poleix  molt:  s' estima  mes  anar 
«à  missa  à  vila  qu'  à  la  nostra  parròquia,  ab  tot  y  tenir  de  caminar 
«mes:  cuida  ab  molta  sol-licitut  unas  matas^de  clavellinas  que  te'à  la 
«finestra  de  sa  cambra,  y  los  diumenjes,  quan  se  'n  va,  se  n'  emporta 
«un  pom  que  may  torna  à  casa.  Jo  fas  com  qui  no  ho  veu;  però  [qué 
«no  ha  fet  lo  rector  que  no  fassa  V  escolà!  Tinch  entès  qu'  ell  es  V  he- 
«reuhet  de  la  Coma.  Veurem  que  'n  reeixirà  de  tot  això. 

«Lo  Jaumet  està  à  Barcelona  d'aprenent  en  la  Botiga  fonda 
«ahont  son  cent  y  lo  batlle,  i  Mare  de  Deu  y  quin  trasbals  hi  ha  en 
«aquella  casa!  Sembla  impossible  que,  no  mes  venent,  puga  mante- 
«nirse  tota  aquella  munió  de  fadrins  y  aprenents,  y  pagats  los  gastos 
«de  lloguer,  contribució,  gas  y  demés,  encara  's  fassa  ganancial 
«jQuanta  rahó  tenias,  Llorens,  quan  me  deyas  que  no  es  menester 
«anar  à  Amèrica  pera  fer  fortuna!  jPobre  Ramon! 

«À  casa  tenim  també  à  la  Marieta,  que  farà  catorz*  anys  U  dia 
«que  's  case  1  Peret,  y  com  fíu  ab  sa  germana,  la  enviaré  un  quant 
«temps  à  vila,  pera  que  las  Hermanas  de  V  Hospital  me  V  acaben  d* 
«ensenyar. 

«Tots  vindran  à  casa  pera  la  celebració  del  casament,  y  també  hi 
«concurreràn  alguns  de  mos  germans  y  germanas,  que,  com  pots 
«compendrer,  vindran  acompanyats  de  gent  menuda  y  criaturas  de 
«pit;  de  manera  que  ab  això  y  los  parents  de  la  jova,  esta  casa  porta 
«camí  d'  ésser  aquell  dia  un  segon  mercat  de  Calaf. 

«Tots  hi  seran:  tots,  menos  tu,  y  ella,  y  lo  pobre  Ramon.  Mes  no, 
«ella  també  hi  serà,  que  desde  '1  Cel  ahont,  de  segur,  gosa  la  bena- 
«venturanza  eterna,  de  que  la  feren  digna  sas  virtuts,  contemplarà 
«regositjada  la  ditxa  d'  aquells  fills  que  tant  estimaba,  y  compendrà 
«que  en  mitj  de  tant  plaher,  de  tanta  festa,  de  tanta  alegria  y  satis- 
« facció,  puig  no  la  veurà  à  son  costat  al  cap  de  la  taula,  serà  la  del 
« 1 5  d*  Agost,  una  de  las  moltas  diadas  tristas  que  te  V  any,  pera  '1 
«que  fou  son  espòs  y  es  ton  cosí  que  molt  t'  aprecia. 

«Pehe. 

«Mas  dels  Salzbrs  7  d*  Agost  de  1870.» 


FI. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ISABEL  DE  GALCERAN 


JO  estava  en  una  situació  per  demés  escepcíonal.  Després  d'  al- 
guns anys  d'  Universitat,  qu'  es  com  si  diguessem  després  d'  ha- 
ver contemplat  lo  panorama  de  la  vida  social  ah  tota  la  varietat 
qu*  homens  y  llihres  ofereixen  à  qui  per  primera  volta  *ls  mira ;  me 
trovava  ah  un  títol  d*  advocat  à  la  hutxaca,  enterrat  en  ma  vila  de 
naixensa,  sens  un  client  que  vingués  à  trencar  lo  repòs  de  mon  con- 
dormit  escriptori. 

Encare  mos  ulls  no  s*  havian  reconciliat  ah  la  rònega  apariencia 
d*  aquellas  parets  qu*  altre  temps  estimava  coralment;  encare  sentian 
mos  oidos  lo  remoreig  d'  una  vida  de  teatres,  academias,  halls  y  hi- 
llars;  encare  la  folia  dels  pochs  anys  (ne  tenia  2 1 !)  me  capgirava  U 
cervell;  quant  tot  d*  un  cop,  del  banch  de  1'  aula  me  vegí  enlayrat  al 
setial  del  defensor,  tenint  de  revestir  tos  mos  actes  d*  aquella  grave- 
tat y  prosopopeya  que  ^n  los  pohles,  més  que  *n  lloch,  s*  exigeix  dels 
homens  de  carrera. 

Recordava  mon  últim  examen  y'm  preguntava  interiorment  si 
aquells  tres  senyors,  que  jo  tenia  per  catedràtichs,  havian  sigut,  por- 
ser,  tres  jutjes  destinats  à  condemnarme  al  desterro  en  que  ^m  tro- 
bava. Los  diaris  de  la  capital  me  portavan  lo  ressò  de  mil  veus  esti- 
madas  à  las  quals  jo  no  podia  respondre  y  quan  després  d*  abrusat 
r  esprit  en  sa  lectura  6  hé  en  la  d*  algun  llibre  benvolgut,  sortia  de  casa 
desitjant  inflamar  algun  altre  esprit,  trobaya  sols  la  fredor  gelada  del 
ignorant  satisfet  6  del  encaparrat  jugador  d^  ofíci. 

Com  altre  Faust  qu'  anhela  ésser  felís  à  tot  preu,  jo  mirava  esva- 
rat  à  tots  cantons  per  si  descubria  la  petjada  de  una  son  propicia. 


Digitized  by 


Google 


1/^  »*— L  B«  r^ALCnLUi 


Xal^mr  oie  pes<»  T  exercd  iohtat  de  ma  professió.  T  hauria  abn»* 
Mt  ah  gii.^t  no  roí  únó  pera  Jútrenre  moQ  aburriment.  Mes  niagm. 
creya  prudent  fiarme  exicare  la  sort  de  sos  xatercssos  j  maa  '^'^^^^ 
restava  ignorant  rot  secret  que  no  ros  tnoa  contingut  dolor. 

Mos  pares,  per  altra  part.  no  podian  mesurar  lo  que  Taliaa  mos 
esforços  ni  compendre  quan  infeiís  jo  era.  No  havia  vist  lo  mon  més 
que  per  un  forat,  es  cert:  mes  elLs  I"  havian  vist  menys  bé  cncarc. 
Giments  de  sa  sort,  acostumats  a  ía  tranquilítat  imperturbable  d" 
aquella  vi  Ja  sepulcral,  no  a^piravan  ires  més  ni  podian  compcxidre 
mon  descontent.  Jo  havia  contemplat  ab  amor  lo  remorós  ooatje  d* 
nna  mar  sempre  variable  y  ells  sentian  sols  la  poesia  de  V  inmatable 
quietat  d'  un  lladi. 

— Esperat,  me  deyan.  ja  *n  vindrà  de  gent,  los  primers  passos  scs»- 
pre  son  difícils,  després tindràs  mes  fieyna  que  tots  los  altres  ad- 
vocats de  la  vila. 

Mes  jo  veya  passar  los  jorns  com  segles  j  cada  jorn  sentia  minTir 
la  esperansa  y  créixer  V  anyorament. 

Ja  no  vos  parlo  de  lo  qoe  ínfluhian  en  aquest  malestar  las  mesqú- 
nesas  de  mos  convehins;  qoe  no  pretencfa  píntarvos  la  societat  d^  nn 
poble  curt  i  la  vista  d*  un  jove  qu'  ha  petjat  altres  centres  hont  lo 
raquitisme  no  fa  tanu  ufana,  ni  V  esclusivisme  pot  gallejar  tant,  mal 
qo*  encare  hi  galleje  un  poch.  Desitjo  sols  mostrarvos  F  estat  de  mon 
esprit  y  las  causas  que  més  ínmediatament  me  feyan  enutjosa  aque^ 
lla  vida,  Quíhaja  passat  per  igual  situació,  podrà,  sens  ofors,  gor- 
nirla  de  tots  aquells  brodats  y  dibuixos  que  prou  li  donari  la  memò- 
ria per  poch  fidel  que  li  sia. 


II 


SOBRÍ  totas  las  familias  de  la  vila  n'  hi  havia  una.  la  dels  Armen* 
gols,  gayre  bé  senyoríal.  La  executòria  de  s^  antig&etat  se  re^ 
montava  al  s^e  catorze,  y  desde  '1  disset  venia  ja  figurant  com 
la  primera  casa  del  poble. 

En  la  meva  hi  havia  per  aquella  una  veneració  tradicional.  Mos 
avis,  y  després  mon  pare,  havian  sempre  caminat  d'  acort  ab  totas 
las  decisions  que  'Is  Armengols  prenian  en  lo  referent  i  la  marxa 
de  la  TÍIa  y  de  tots  los  interessos  que  puguessen  afeaarla.  La  opinió 
política  no  havia  pogut  destruhir  aquella  mancomunitat  de  miras  y 
tendencias;  al  hereu  Armengol  que  sortia  conservador,  responia  un 
antecessor  meu  conservador  també,  y  si  per  sort  n*  eixia  un  d*  aquells 
lliberal,  lliberal  era  també  son  coetini  de  casa.  Mes,  cóm  nó,  si  en 
tot  lo  poble  succehia  lo  mateix,  esceptuantne  una  altre  faroilia,  la  de 
Rodon,  que,  rival  d'  aquella,  se  decantava  com  V  altre  platet  de  U 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  27  I 

balansa  en  sentit  invers  ab  lo  pés  insignificant  d'  una  migrada  mino- 
ria? Paraula  d'  Armengol  era  lley  en  lo  poble  y  congressos  y  diputa- 
cions, per  més  que  fessen  los  Gobernadors  contraris,  conta  van  sem- 
pre ab  un  diputat  d'  aquell  nom  que  duya  com  un  lord  la  represen- 
tació ja  hereditària  de  son  districte. 

D.  Pau,  de  qui  vaig  &  parlarvos,  qu'  era  V  hereu  Armengol  corres- 
ponent à  mon  pare,  figurava  com  sos  antecessors,  y  pel  temps  à 
que  'm  refereixo,  anterior  à  la  revolució  de  Setembre,  portava  en- 
care  1*  estandart  de  la  vila  en  tots  los  congressos,  figurant  en  lo  par- 
tit moderat.  Disfrutava  fama  d'  home  serio,  honrat  y  d'  erudició  no- 
table, sobre  tot  en  lo  relatiu  à  impostos  y  à  la  agricultura,  únicas 
cosas  que  '1  feyan  parlar  devant  la  representació  del  país.  En  las 
demés  era  dels  que  deyan  «sí»  ó  «nó»  segons  à  son  partit  convenia. 

De  figura  arrogant,  temperament  sanguini  nervut,  moreno,  agra- 
dava à  las  damas  per  aquell  sentiment  del  contrast  que  tant  las  atreu 
à  lo  que  revela  força  y  virilitat.  Era  ademés  alegre  é  intencionat  eth 
las  conversas,  feya  gala  de  aquell  escq)ticisme  que  quasi  sempre  es- 
cau bé  entre  la  gent  qu'  essent  vulgar  no  's  creu  serho,  y  ab  s*  ac- 
tivitat y  perseverancia  en  servir  als  amichs,  havia  conquistat  moltas 
simpatías.  Acostumat  à  tractar  molt  y  conèixer  homens  de  tota  me- 
na, sabia  millor  que  ningú  quants  punts  calsavan  sos  convehins  y 
que  li  calia  pera  disfrutar  entre  'lis  la  fama  de  sos  antepassats.  No 
parava  may:  tant  aviat  era  à  Madrid,  com  al  poble,  com  à  Barcelona; 
sobre  tot  à  Barcelona.  La  política,  las  exigencias  de  1*  amistat  y  *1 
cuydado  de  sas  propias  empresas,  que  constantment  ne  tenia  de  no- 
vas  ó  en  peu  de  marxa  eran,  al  dir  de  la  gent,  causa  d*  aquell  anar  y 
venir. 

Tenia  dos  fills,  menudets  encare,  y  una  muller  encisadora.  De  fa- 
milia  disti ngidíssi ma,  criada  y  educada  en  la  Cort,  donya  Isabel  de 
Galceran,  sinó  trigà  en  descubrír  que  son  espòs  no  la  estimava  com 
ella  's  mereixia,  comprengué  també  ben  prompte  los  debers  que  sa 
dissort  r  imposava,  y  's  revestí  de  forças  per'  amagar  sa  desgracia,  fins 
aytal  punt  que  se  la  creya  indiferenta.  Totas  mas  vehinas  ho  deyan: 
«D.  Pau,  no  'n  podia  triar  un'  altre  de  mellor;  prou  ho  va  entendre 
buscantla  à  ciutat,  que  lo  qu'  es  à  la  vila,  no  n^  hauria  pas  trovatcap 
que  sabés  pendre  tant  à  la  galana  las  estadas  à  fora  del  marit.» 

Per  ma  part  dech  dir  que  jo,  lluny  de  judicaria  indiferenta,  la  cre- 
ya pel  contrari  molt  enamorada  de  D.  Pau.  Quan  estavan  junts  se 
veya  ben  clar,  y  si  després  ningú  la  sentia  queixarse  de  tant  repeti- 
das  ausencias,  hi  havia  motiu  pera  atribuhirho  à  fredor?  jPer  ventura 
tenia  de  bescantar  la  conducta  de  son  marit  ni  d'  exposar  à  la  plassa 
pública  los  més  íntims  secrets  de  son  cor?  Jo  veya  més  virtut  en  son 
silenci  y  estudiat  fingiment  qu'  en  los  escarafalls  y  publicitats  qu' 
hauria  f#t  en  semblant  cas  qualsevulla  de  mas  vehinas,  sens  atendre 


Digitized  by 


Google 


272  OABEL  VE  GAIXOULK 

en  s  posaraóno  en  ridícul  ó  en  mal  Uodi  i  son  mant.  ]icsslK>ar* 
ribo  à  dir,  ben  segur  me  trauhen  los  ulls. 

Veja,  ademés.  en  aqudlas  apreciacioas  bona  oosa  denralkat  j  no 
poca  4f  enveja.  Al  cap  j  a  la  fií  totas  mas  vdúnas  harian  deconcïzcr 
que  doora  lsal>d  las  hi  portarà  reatatja  en  el^ancía  y  boniqncsa; 
no  dícfa  també  en  altres  oosas,  perquè  aquesus  duas  bastan  y  sobran 
pd  cas.  Que  fós  més  ínstruhida,  més  inteligcnt,  més  dolça  ó  més  ca- 

rHatíva,  no  ba^-ian  d*  envejarfao  tant,  perquè això  sempre  es  més 

discutible  y  mar  tant  patent.  Més  guapa  y  elegant,  qui  podia  dub- 
tarbo.-*  Si  com  a  figura  era  una  estitua  grega:  de  cos  ben  conformat, 
coll  robust  y  flexible,  cap  petitet  y  arrodonit  ab  grada...  y  com  à 
elegant  no  sé  que  dirvos.  Cada  volta  que  la  veya  per  aqudls  carrers, 
me  soqn-enia  com  la  tro  valia  d''  una  jo  va  artística  en  una  barraca  de 
pastor.  En  qué  consstia  no  ho  sé,  perquè  no  'm  dava  per  examinaria 
en  detall;  me  recordo  que  son  conjunt  respirava,  una  distindó,  una 
maíestat  un  cert  cayent  y  desembres  llauger  que  }o  no  veya  en  las 
altras  donas.  Sé  que  vestia  quasi  sempre  de  negre  y  que  comonment 
portava  en  lo  gorro  un  vel  blandi,  Uarch.  expléndit,  ab  que  arrebos- 
sava tot  son  cap,  deixant  entreveure  *1  rostre  com  envolcaUat  per  un 
núvol  d*  aquells  que  semblan  £ecs  pera  que  podam  esguardar  mellor 
lo  sol.  En  íl  no  vull  parlarvos  de  sos  ulls  n^res  y  espresstus,  de  son 
nas  grediy  d'  aquella  boca  fresca  com  rosa  de  maig,  d^  aqudlas  mans 
plenas  de  clotets  y  suaument  estiradetas,  ni  d*  aquell  modo  d^  abai* 
zar  lo  cap  y  de  moure  Is  brassos;  perquè  no  cregau  que  }o  la  veya 
ab  ulls  d'  enamorat,  com  deya  alguna  amiga  meva  Lo  que  puch  as- 
scgorar  es  que,  tant  com  desagradava  4  sas  convehinas,  donya  Isa- 
bel, agradava  als  homens  de  tota  mena;  y  respecte  de  mi  dech  afegir 
que,  sia  perquè  ab  sa  conversa  sempre  entretinguda  me  distreya  ó 
perquè  ab  las  distindons  y  elogis  que  *m  prodigava  me  guanyés  lo 
cor,  es  lo  cert  qu*  únicament  à  son  costat  me  passavan  Ueugeras  las 
horas. 

L*  amistat  tradidonal  que,  com  he  dit  ans,  existia  entre  Is  Armen- 
gols  y  Is  de  casa,  feya  que  mos  pares  y  jo  anessem  à  passar  ab  aque- 
lla üamília  gayre  bé  totas  las  vetllas.  Ma  mare  y  jo  teníam  una  gran 
idea  de  donya  Isabel,  ensemps  que  simpatisavam  poch  ab  D.  Pau. 
Mon  pare  tot  lo  contrari;  sia  perquè  l' agrahiment  lo  c^ués,  sia  per- 
què en  sa  sanch  se  conservés  mellor  qu*  en  la  meva  P  esprit  tradido- 
nalisu  de  familia,  aceptava  de  pla  tots  los  judids  favorables  al  hereu 
Armengol  y,  en  sos  entussiasmes,  no  li  sembiavan  injustas  las  apre- 
dadons  contrarías  à  donya  Isabel.  Per  més  qu*  aquesta  hagués  esti- 
mat é  son  marit,  may  li  hauria  semblat  à  mon  pare  prou.  La  veya 
alegra,  enrahonaJora,  sempre  disposada  d  riure  y  d  seguir  qualse- 
vulla  broma,  hi  fós  ó  no  hi  fós  son  raarit,  y  sols  per  això  la  judicava, 
com  tot  lo  poble,  lleugera,  freda  de  cor.  en  una  paraula,  cap  de  par- 
dals. Jo  qu*  en  aquell  temps  no  tenia  prou  experiència  de  la  vida  ni 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  278 

havia  pensat  may  seríament  en  la  causa  de  certas  diferencias  de  crí* 
terí  que  poden  notarse  entre  la  gent  de  ciutat  y  la  de  fora,  no  sabia 
explicarme  cóm  mon  pare  donava  tanta  importància  à  certas  mani- 
festacions de  caràcter  que  res  tenen  que  veure  ab  la  conciencia  ni  ab 
lo  sentiment.  Mes  are  ho  he  comprés  tot;  are  sé  ja  que  en  lloch  es 
tant  necesari  subjectar  los  actes  humans  al  patró  que  las  preocupa- 
cions han  cuydat  de  taüar,  com  en  los  poblets  d*  hont  se  diu  qu^  es 
tant  lliure  la  vida.  En  lloch  viu  tant  encadenada  T  expansió,  en  lloch 
hi  ha  menys  ingenuitat  ni  tanta  hipocresia.  La  virtut  alegra  es  allí 
un  contrasentit  tant  gran  com  lo  poder  sostindré  una  discusió  en  lo 
camp  de  las  ideas  sens  caure  en  personalitats  ni  entrar  en  lo  sagrat 
de  las  intencions.  Alió  d*  haver  anat  ó  estudi  junts  y  créixer  y  enve- 
llir junts  sempre,  fa  qu^  uns  y  altres  recíprocament  se  vejan,  nó  com 
homens,  sinó  com  biografías  que  *s  saben  de  cor,  y  las  ideas  y  senti- 
ments han  d^  aparèixer  estretament  lligats  ab  los  actes  ó  interessos 
que,  segons  la  biografia,  deurian  tindré.  Guardes,  donchs,  qui  passe 
per  serio,  de  gastar  una  broma  si  no  vol  que  li  prengan  per  burla; 
guardes  de  ballar  la  qui  té  fama  de  devota. 

Heus  aquí  perquè  donya  Isabel,  educada  en  altres  principis  que 
li  permeti an  manifestar  lo  fondo  alegre  de  son  caràcter  sens  per- 
judici de  sos  íntims  sentiments  que  no  creya  necessari  mostrar  al  pú- 
blich,  era  mal  judicada,  mal  compresa;  heus  aquí  perquè  jo  mateix, 
acostumat  poch  més  ó  menys  com  ella,  me  sentia  oprimit  y  mala- 
ment al  tindré  que  guardar  la  serietat  impròpia  de  mos  anys  que  se 
m'  exigia  pel  mer  fet  d' haver  acahat  los  estudis.  Heus  aquí  perquè 
entre  donya  Isabel  y  jo  s^  establí,  sense  dírnosho,  una  secreta  cor- 
rent de  mútua  inteligencia  que  originà  ben  prompte  una  forta  sim- 
patia. 

A  Voltas  jo  m*  entregava  à  imaginacions  més  ó  menys  fundadas,  à 
somnis  més  ó  menys  ilusoris,  y  quan  deixava  corre  per  entre  las  se- 
cretas  lucubracions  del  esprit  lo  doll  suau  del  sentiment ,  enlayrava 
aquella  dona  à  tipo  y  m*  enlayrava  à  tipo  jo  mateix,  encadenant  la 
seva  sort  à  la  meva  y  atribuhint  à  la  dama  lo  mateix  estat  d*  animo, 
los  mateixos  desitjós  que  jo  tenia.  Era  ella  una  íior  exòtica  qu* 
anyorava  un  altre  sol  com  jo  mateix;  lo  reconet  de  sa  casa,  com  pera 
mi  mon  despaig,  debia  ésser  I*  invernàcul  ahont  lograva  respirar  ab 
alguna  llibertat.  Fora  d*  allí  clohia  sas  full  as  y  sentia  la  cremor  de 
r  atmosfera  gelada. 

No  hi  havia  dupte,  ni  V  un  ni  ï  altre  eram  per  aquell  mon,  no  1 
compreniam,  ni  ell  nos  podia  compendre. 

Sabut  mon  estat  d^  animo,  ja  podeu  pensar  com  m*  afalagarian 
aquestos  monólechs  en  que  expremia  sens  adonàrmen  tot  lo  fel  de  ma 
dissort,  barrejat  ab  la  mel  d*  una  ilusió  encisadora.  Perquè,  jo  no  sé 
si  haveu  probat  may  lo  gust  que  dóna  considerarsc  víctima  ó  màrtir 

de  la  sort  y  creure  qu^  os  acompanya  en  la  desgracia  una  dama  mis- 

3: 


Digitized  by 


Google 


274  ISABSL  DE  GAI  CTWLL•IK 

tcríosa  qa^  of  ímagiími  bella,  de  sentúnents  driifats  «T  i 
soperíor  y  d*  una  discrcdò  mar  desmentida?  Qui  de  Is  viat  i  TÍnt  j 
dflcfa  anjrs  no  ha  passat  per  artal  sort  de  romantícïsoie.  no  sia  sinó 
en  certs  dias  de  tristorr  Qní  no  s*  ha  sentit  atret  per  la  mirada  me^ 
lancóiica  d*  ona  dona  y  no  ha  llegit  en  sos  ulls  tota  V  historia  d*  nn 
martiríignoratr 

Donchs  eix  efecte  V  experimentarà  jo  cada  xtspre  derant  d*  aque- 
lla dama.  sens  poder  penetrar  jamaT  en  lo  fons  de  son  misteriós  ca- 
racten  y  entre  mitg  d'  dxas  impressions.  passaTa  tot  on  dia  de  sole^ 
tat.  d*  ensopiment:  ma  vista  davada  en  las  rcngleras  de  llibres  qne 
mítg  desmayats  se  sostenian  uns  ab  altres  en  los  prestatjes  de  ma 
desordenada  biblioteca;  V  oi  Jo  mítg  condormit  pd  ritme  immatable 
d*  un  péndul  de  pesos:  damunt  ma  taula  papers  y  diaris  en  trista 
confusió:  res  que  m  «ieman  Jés  un  esfors,  res  que  podés  csTentaime 
la  borra  qu*  enrolcallara  mon  enteniment. 

Imagineume  aixís  y  confesseu  que,  si  yo  ''m  preocupava  tant  per 
donya  Isabel.  1*  única  dona  que  se  *m  presentava  en  la  vila  ab  1*  au- 
rèola del  misteri  y  aquella  tant  grata  al  cor  que  dú  sempre  ab  dl  1* 
espatriat,  no  era  gens  estrany. 


III 


AvA^s  de  conèixer  y  mellor  encare  d*  afidonarme  ab  donya  Isa- 
bel, cap-al-tart  m^  en  anava  jo  del  cafè  y  emprenia  1  camí  deb 
Molins,  refugi nt  tota  companyia.  Era  la  meva  hora  d*  ex- 
pansió. 

Per  im  costat  y  altre  del  camí  corria  entre  mirgens  d'  hervam 
sempre  remullat  y  d*  atapabits  canyars,  aygua  encaixonada  en  pei- 
xeras  ó  rechs  tonuosos.  Los  arbres  y  casas  de  sol  ixent  destacavan 
sobre  un  fondo  de  color  de  poma  que,  sens  il-luminarlos,  darejava 
melancólicament  per  tots  los  buyts  del  brancatje  y  del  fullam.  A  sol 
ponent  la  terra  s"  enfosquia  enmantellant  ab  un  vel  cendrós  tot  lo 
bulto  dels  cossos,  tot  lo  fons  dels  camins  y  corriols,  las  mateixas  sí- 
luetas  de  la  vejetació  y  del  caseríu,  mentres  lo  cel  oferia  un  aspecte 
per  demés  variat  y  fantastich.  Allà  presentava  un  cúmulus  que  pa- 
reixia una  mon  tan  va  encesa,  un  volcant  sense  criter  que  ^s  consu- 
mia en  brasas  y  flam:  i  un  costat  creraavan  Uarguissimas  jàssarases- 
tesas  en  1*  ayre  lleument  arrebolat  ab  llur  resplendor;  més  amunt  lo 
cel  prenia  lo  matis  semi  verdós  de  1*  ay^ua  y  per  ell  nadavan  ab  se- 
rena impassibilitat  peixos  mmensos  de  variats  colors  y  formas  ex- 
tranyas.  Escorsos  d'  àngels  més  blanchs  que  T  escuma,  lleons  y  feras 
may  descritas,  de  pel  daurat  y  fi  com  lo  plomissol,  minotàures  y  fi- 
guras  de  mttj  cos  escometense  en  alas  del  vent,  castells  enfrondrats, 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  275 

perspectívas  de  vistas  y  poblets  ab  llurs  campanars  y  torras,  nadavan 
per  demunt  de  mon  cap,  y  ]o  mirava  tot  aquell  escampall  inesplica- 
ble  degrandesas  caygudas  y  de  sers  increïbles  ab  un  dol  intensíssim. 
Las  darreras  flamaradas  del  sol  cayent  se  desfeyant  entre  la  nuvola- 
da que  U  encubría  com  una  inmensa  corona  de  raigs  de  topaci,  y  son 
reflecse  estampava  en  los  vidres  y  en  lo  cristall  de  V  aygua  clapas 
de  llum  tant  desperfiladas  com  enlluhernadoras.  Semblava  que  V  as- 
tre del  dia  no  volia  deixar  son  domini  sense  1*  acompanyament  gran- 
diós de  tota  una  creació  mes  brillant  é  inconcebible  que  la  que  'ns 
rodeja .  Darrera  d*  ell  s*  en  anava  tot  lo  qu*  es  llum  y  alegria  y  s'  ex- 
tenia  pe  *1  mon  lo  vel  endolat  de  la  nit,  cent  voltas  més  negre  pera 
qui  havia  contemplat  com  jo  V  abundor  de  colors  y  matissos,  de  con- 
torns y  transparencias  que  hi  havia  sembrats  pe  *ls  cels. 

Aquell  espectacle  de  colors  que  fora  d'  alli  sols  poden  trovarse,  y 
encare  esmicats,  en  las  fornals  ó  en  los  incendis,  tot  aquell  panora- 
ma de  creacions  gegantinas,  suspesas  en  V  ayre  per  una  atracció  ines- 
plicable,  la  tranquilitat  que  prenia  la  naturalesa  à  mon  entorn,  lo 
singloteig  endormiscat  de  V  aygua  que  corria  per  las  peixeras,  lo  co- 
ro  universal  y  monótono  qu*  emprenian  grills  y  granotas  desde  sos 
ombri  vols  caus  d'  herva,  lo  vol  callat  de  V  aucell  qu*  anava  à  ajocar- 
se,  los  matxos  carregats  que  passavan  pe  U  cami  sorollant  tristas  es- 
quellas  pera  que  un  notés  llur  boyrosa  presencia;  cada  una  d*  eixas 
cosas  tenia  pera  mi  una  veü  que  ressonava  en  mon  cor  com  los 
plors  de  la  mare  ressonan  en  lo  de  son  infant.  La  naturalesa  plorava 
y  jo  també. 

Mes  quan  la  tristor  de  mon  cor  trovà  eco  en  un  altre  cor,  no  pensi 
ja  en  la  contemplació  de  la  naturalesa  inanimada.  Procurava  enlles- 
tir de  sopar  ans  que  mos  pares  y  corria  à  casa  D.*  Isabel.  Llavors 
tenian  Uoch  las  confessions  Íntim  as  qu^  embossadament  nos  feyam 
un  y  altre. 

— ^Vosté  està  trista — li  deya  jo. 

— Perquè  m*  ho  diu  aixó.^ — responia  ella,  tot  amagant  una  llégri- 
ma  que  traydo^ament  se  li  escapava  cara  avall. 

— Es  inútil  que  vulga  amagarho.  No  veu  que  jo  V  anyoransa  y  la 

tristesa  las  conech  tant,  tant — y  allavors  mos  ulls  s' humitejavan 

també. 

— Vostè!  vostè,  ray!...  Y  crega  que  '1  compadeixo...  mes  en  fi,  vos- 
tè no  te  tampoch  tans  grans  motius.  Vostè  es  jove,  's  trova  ab  sos 
-pares  que  1*  estiman  molt,  é  casa  seva,  en  lo  mateix  pais  hont  va 

nàixer Tot  V  anyorament  de  la  vida  distreta  y  lliure  de  las  grans 

ciutats  desapareixerà  en  quant  puga  convertir  T  atenció  y  *1  pensa- 
ment k  treballs  sèrios  que  li  donaran  honra  y  profit.  Lo  de  vostè  es 
un  somni  de  jove. 

Al  arribar  aqui  m^  havia  dit  prou;  ni  ella  en  passaria,  ni  jo  podia 
atrevirme  à  demanarli  explicacions  més  claras  de  son  malestar.  La 


Digitized  by 


Google 


276  ISABEL  DE  GALCERAN 


conducta  de  D.  Pau  y  res  més  n'  havia  d*  ésser  la  causa.  Jo  sabia 
qu^  entre  nosaltres  no  hi  havia  sinó  1'  atracció  qu*  uneix  &  dos  des- 
terrats. Devant  del  respecte  que  m^  imposavan  las  virtuts  de  D/  Isa- 
bel, constantme  de  més  à  més  quan  fondo  era  V  afecte  que  duya  à 
son  marit;  may  s*  aixecà  en  mon  cor  una  veu  d*  amor  que  no  podia 
nàixer  sense  1'  estigma  del  crim. 

Un  vespre  la  trovf  en  lo  moment  que  anava  à  ficar  à  sos  fills  al 
llit.  Vaig  intentar  quedarme  à  la  saleta  de  confiansa  hont  altras  vet- 
Has  r  esperava,  tot  fullejant  algun  dels  llibres  que  tenia  elegantment 
escampats  demunt  la  taula  rodona;  mes  ella  s*  empenyi  en  que  1' 
acompanyés. 

Entràrem  en  lo  dormitori,  me  va  fer  seure  en  una  poltrona  y 
despedint  à  la  cambrera,  comensà  à  despullar  à  la  nena  petita,  dei- 
xant que  '1  nen  se  despullés  tot  sol. 

Era  la  primera  volta  que  jo  entrava  en  aquell  santuari,  hont  cadfi 
nit  devian  baixarhi  àngels  à  voladuries,  com  diria  un  conegut  poeta, 
tant  pera  delectarse  en  los  somnis  purissims  dels  dos  nens,  com  per* 
aspirar  lo  íiayi  e,  encar  qu^  agre  no  menys  pur,  de  las  Uégrimas  de  la 
mare.  La  prova  d^  afeae  que  aquella  confiansa  representava  pera  mi, 
va  omplirme  de  tendresa  ensemps  que  de  cavilacions.  Sens  dubte 
qu'  aquell  vespre  volia  D.*  Isabel  confiarme  algun  secret  greu  y  se- 
rio. Quin  seria?...  que  'm  proposaria? me  fora  possible  ajudaria, 

aconhortarla  tant  sols?  Confesso  que  mon  cap  se  perdia  en  un  mar 
de  dubtes  y  suposicions  las  més  intrincadas. 

Los  nens  digueren  las  oracions  de  cada  nit  y  ab  tant  de  goig  com 
tendressa,  un  cop  foren  despullats,  se  tiraren  als  brassos  de  llur 
mare  à  recullir  de  sos  Uabis  la  dolça  rosada  ab  que  ella  regalava 
cada  vespre  aquellas  tendras  fiors.  D.*  Isabel  los  abrassà  més  for- 
tament que  may  y  no  *ls  deixà  en  lo  llit  sens  haverlos  omplert  de 
petons  expressius,  febrosenchs,  com  malgrat  la  bogeria  que  'Is  hi 
tenia,  potser  may  los  hi  havia  dat. 

Las  mevas  cavilacions  creixian,  lo  moment  s*  acostava,  devia  arri- 
bar tantost  los  nens  entreguessen  lo  pensament  al  vol  suavissim  del 
somni.  Això  lograt,  D.*  Isabel  obri  son  secretaire,  posà  la  ma  en  lo 
pom  d*  un  calaixet  interior  y  tancant  altra  volta  sense  traure  'n  res, 
me  demanà  qu^  eixissem  cap  à  la  saleta  hont  passavam  totas  las  vet« 
llas.  Ma  confusió  fou  major. 

— Perquè  no  m'  ha  deixat  quedar  aqui  com  los  altres  dias  y  m'  ha 
fet  entrar  al  dormitori? — ^vaig  preguntarlhi  ab  una  rialleta  de  cando- 
rosa  malicia. 

— Dispensem-^respongué,  deixantse  caure  en  lo  sofà  ab  un  decaï- 
ment tot  nou  en  ella  —  tenia  por ,  estich  nerviosa,  febrosa,  fora  de 
mi 

Y,  mossegantse  U  mocador,  provà  de  contindré  que  se  li  desnués 
lo  plor  que  1*  ofegava. 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLSR  Y  MORACAS  377 

Trucaren  à  la  porta:  eran  mos  pares.  D.*  Isabel  los  rebé  com  sem- 
pre; besà  à  la  meva  mare  ab  tendresa,  saludé  somrient  à  mon  pare  y, 
ab  la  complascenta  joya  de  cada  vespre,  obrí  la  maquejada  capsa 
del  tresillo  y  doni  més  forsa  à  la  llum.  Tot  lo  desconhort,  tota  la 
conturbació  d'  esprít  que  m*  havia  deixat  entreveure,  los  colgà  en 
lo  fons  de  la  seva  ànima  y  disfressà  son  aspecte  ab  lo  semblant  ría* 
ller  d'  un  ser  felís.  No  m^  era  pas  possible  à  mi  ferho  aixís;  lo  ceny 
contret,  la  vista  perduda,  denunciavan  ben  bé  ma  fonda  preocupació. 

— Que  no  prens  las  tevas  íitxas.^ — me  digué  mon  pare. 

— Escapse,  home:  en  qué  pensa?-^ afegí  D.*  Isabel,  dissimulant. 

Y  jo  anava  fent  maquinalment  lo  que  *m  deyan,  remerciant  los 
avisos  ab  una  rialleta  de  lelo  qu^  havia  de  trahirme  més  y  més.  Ab 
quatre  trunfos  forts  à'  las  mans  me  cr^uí  perdut. 

—Passo, — ^vaig  dir,  y  quan  mon  pare  los  vegé  demunt  de  la  taula, 
comensà  à  fícsarme  la  vista  ab  una  mirada  plena  de  reconvencions 
y  de  sospitas.  La  meva  mare  'm  tocà  las  mans  y' và  preguntarme  si 
^m  trovava  bé.  Fins  ab  ma  poca  aíició  pe  1  joch  aquella  distracció 
era  en  mf  inexplicable.  {Entregarme  aixís,  quan  sempre  m^  havia 
distingit  per  la  meva  temeritat! 

Per  ma  bona  sort  entrà  en  aquell  moment  lo  metje  de  la  vila  que 
podria  substituhirme  ab  ventatja  y  calmar  los  recels  de  la  mare,  rela- 
tius à  ma  salut. 

Y  fou  aixís;  li  cedí  *1  lloch  qu*  ell  aceptà  de  bon  grat,  y  jo  vaig 
acostarme  al  escalfa-panxas  pera  entregarme  à  descabelladas  medi- 
tacions, enfonzat  entre  V  encoixinat  d'  un  esplendit  silló.  Lo  que 
vaig  discorre  no  ho  sé;  sols  recordo  que  mon  pensament  s*  estimba- 
va y  aixecava  cada  volta  més  furient  com  cavall  esferehit  y  salvatge 
que  debadas  intentava  refrenar. 

La  llenya  encesa  cruixia,  los  reflecsos  de  las  fiamas  llampagueja- 
van  en  los  paissatges  y  rostres  de  Us  retratos  que  penjavan  de  las 
parets;  las  arracadas  de  la  làmpara  descomponian  la  llum  en  brilb 
de  colors  vivissims,  lo  rellotje  quedava  enderrerit  al  contar  las  me- 
vas  pulsacions  y  demunt  de  tot  lo  que  *m  rodejava  queya  una  claror 
suau  y  explendent  alhora,  que  mortificava  ma  tristesa  y  feya  à  mos 
ulls  tràgica  la  fingida  alegria  de  D.*  Isabel. 

Lo  tresillo  anava  seguint,  salpicat  de  las  etemas  discussions  que 
son  las  hors  íT  auvres  d'  aquest  joch. — aFulano  no  ha  tirat  à  temps 
la  mala  de  bastos,  y  es  una  llàstima  perquè  la  bola  era  segura»— «Oh, 
vostè  no  té  en  compte  que  mengana  tenia  jugat  lo  rey  y  que  no  que- 
davan  més  que  tants  trumfos.n•-cLo  joch  anava  mal  combinat.» — 
«Si  vostè  hagués  tingut  palo  curt.»— «Ah,  si  lo  que  jo  tenia  al  fer  la 
tercera  basa,  ho  hagués  pogut  robar  ans  de  la  segona » 

Molt  més  entretingudes  eran  las  lluytas  que  *1  foch  sostenia  à  mos 
ulls.  Aquell  pujar  y  baixar  de  las  llamas,  aquell  Ileparse  y  atravessar- 
$e  y  destruhirse,  aquell  mudar  de  colors,  del  blau  al  vert,  del  vert  ni 


Digitized  by 


Google 


270  ISABBL  DE  GALCERAN 


Malgrat  me  pesés  V  exercici  sobtat  de  ma  professió,  V  hauria  abra»- 
sat  ab  gust  no  fós  sinó  pera  distreure  mon  aburriment.  Mes  ningú 
creya  prudent  fiarme  encare  la  sort  de  sos  interessos  y  mon  despaig 
restava  ignorant  tot  secret  que  no  fós  mon  contingut  dolor. 

Mos  pares,  per  altra  part,  no  podian  mesurar  lo  que  valian  mos 
esforsos  ni  compendre  quan  infelís  jo  era.  No  havia  vist  lo  mon  més 
que  per  un  forat,  es  cert;  mes  ells  V  haviari  vist  menys  bé  encare. 
Contents  de  sa  sort,  acostumats  à  la  tranquilitat  imperturbable  d' 
aquella  vida  sepulcral,  no  aspira  van  à  res  més  ni  podian  compendre 
mon  descontent.  Jo  havia  contemplat  ab  amor  lo  remorós  onatje  d' 
una  mar  sempre  variable  y  ells  sentian  sols  la  poesia  de  1*  inmutable 
quietut  d'  un  llach. 

— Esperat,  me  deyan,  ja  *n  vindrà  de  gent,  los  primers  passos  sem- 
pre son  difícils,  després tindràs  mes  feyna  que  tots  los  altres  ad- 
vocats de  la  vila. 

Mes  jo  veya  passar  los  jorns  com  segles  y  cada  jorn  sentia  minvar 
la  esperansa  y  créixer  V  anyorament. 

Ja  no  vos  parlo  de  lo  que  iníluhian  en  aquest  malestar  las  mesquí- 
nesas  de  mos  convehins;  que  no  pretench  pintarvos  la  societat  d'  un 
poble  curt  à  la  vista  d'  un  jove  qu*  ha  petjat  altres  centres  hont  lo 
raquitisme  no  fa  tanta  ufana,  ni  1*  esclusivisme  pot  gallejar  tant,  mal 
qu'  encare  hi  galleje  un  poch.  Desitjo  sols  mostrarvosT  estat  de  mon 
esprit  y  las  causas  que  més  inmediatament  me  feyan  enutjosa  aque- 
lla vida.  Qui  haja  passat  per  igual  situació,  podrà,  sens  esfors,  gor- 
nirla  de  tots  aquells  brodats  y  dibuixos  que  prou  li  donarà  la  memò- 
ria per  poch  fidel  que  li  sia. 


n 


SOBRE  totas  las  familias  de  la  vila  n*  hi  havia  una,  la  dels  Armen- 
gols,  gayre  bé  senyorial.  La  executòria  de  s^  antigüetat  se  re- 
montava  al  segle  catorze,  y  desde  *l  disset  venia  ja  figurant  com 
la  primera  casa  del  poble. 

En  la  meva  hi  havia  per  aquella  una  veneració  tradicional.  Mos 
avis,  y  després  mon  pare,  havian  sempre  caminat  d^  acort  ab  totas 
las  decisions  que  'Is  Àrmengols  prenian  en  lo  referent  à  la  marxa 
de  la  vila  y  de  tots  los  interessos  que  puguessen  afectaria.  La  opinió 
política  no  havia  pogut  destruhir  aquella  mancomunitat  de  miras  y 
tendencias;  al  hereu  Armengol  que  sortia  conservadpr,  responia  un 
antecessor  meu  conservador  també,  y  si  per  sort  n'  eixia  un  d' aquells 
lliberal,  lliberal  era  també  son  coetani  de  casa.  Mes,  cóm  nó,  si  en 
tot  lo  poble  succehia  lo  mateix,  esceptuantne  una  altre  família,  la  de 
Rodon,  que,  rival  d*  aquella,  se  decantava  com  V  altre  platet  de  U 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  27  I 

balansa  en  sentit  invers  ab  lo  pés  insignificant  d'  una  migrada  mino- 
ria? Paraula  d'  Armengol  era  Uey  en  lo  poble  y  congressos  y  diputa- 
cions, per  més  que  fessen  los  Gobernadors  contraris,  contavan  sem- 
pre ab  un  diputat  d*  aquell  nom  que  duya  com  un  !ord  la  represen- 
tació ja  hereditària  de  son  districte. 

D.  Pau,  de  qui  vaig  à  parlarvos,  qu'  era  1'  hereu  Armengol  corres- 
ponent à  mon  pare,  figurava  com  sos  antecessors,  y  pel  temps  à 
que  'm  refereixo,  anterior  à  la  revolució  de  Setembre,  portava  en- 
care  V  estandart  de  la  vila  en  tots  los  congressos,  figurant  en  lo  par- 
tit moderat.  Disfrutava  fama  d'  home  serio,  honrat  y  d'  erudició  no- 
table, sobre  tot  en  lo  relatiu  à  impostos  y  à  la  agricultura,  únicas 
cosas  que  '1  feyan  parlar  devant  la  representació  del  país.  En  las 
demés  era  dels  que  deyan  «sí»  ó  «nÓA  segons  à  son  partit  convenia. 

De  figura' arrogant,  temperament  sanguini  nervut,  moreno,  agra- 
dava ó  las  damas  per  aquell  sentiment  del  contrast  que  tant  las  atreu 
à  lo  que  revela  força  y  virilitat.  Era  ademés  alegre  é  intencionat  eth 
las  conversas,  feya  gala  de  aquell  escc^pticisme  que  quasi  sempre  es- 
cau bé  entre  la  gent  qu'  essent  vulgar  no  *s  creu  serho,  y  ab  s*  ac- 
tivitat y  perseverancia  en  servir  als  amichs,  havia  conquistat  moltas 
simpatías.  Acostumat  ó  tractar  molt  y  conèixer  homens  de  tota  me- 
na, sabia  millor  que  ningú  quants  punts  calsavan  sos  convehins  y 
qué  li  calia  pera  disfrutar  entre  *lls  la  fama  de  sos  antepassats.  No 
parava  may:  tant  aviat  era  à  Madrid,  com  al  poble,  com  à  Barcelona; 
sobre  tot  à  Barcelona.  La  política,  las  exigencias  de  I*  amistat  y  '1 
cuydado  de  sas  propias  empresas,  que  constantment  ne  tenia  de  no- 
vas  ó  en  peu  de  marxa  eran,  al  dir  de  la  gent,  causa  d*  aquell  anar  y 
venir. 

Tenia  dos  fills,  menudets  encare,  y  una  muller  encisadora.  De  fa- 
milia  disti ngidíssi ma,  criada  y  educada  en  la  Cort,  donya  Isabel  de 
Galceran,  sinó  trigà  en  descubrir  que  son  espòs  no  la  estimava  com 
ella  *s  mereixia,  comprengué  també  ben  prompte  los  debers  que  sa 
dissort  r  imposava,  y's  revestí  de  forças  per'  amagar  sa  desgracia,  fins 
aytal  punt  que  se  la  creya  indiferenta.  Totas  mas  vehinas  ho  deyan: 
«D.  Pau,  no  'n  podia  triar  un'  altre  de  mellor;  prou  ho  va  entendre 
buscantla  à  ciutat,  que  lo  qu'  es  à  la  vila,  no  n'  hauria  pas  trovatcap 
que  sabés  pendre  tant  à  la  galana  las  estadas  à  fora  del  marit.» 

Per  ma  part  dech  dir  que  jo,  lluny  de  judicaria  indiferenta,  la  cre- 
ya pel  contrari  molt  enamorada  de  D.  Pau.  Quan  esta  van  junts  se 
veya  ben  clar,  y  si  després  ningú  la  sentia  queixarse  de  tant  repeti- 
das  ausencias,  hi  havia  motiu  pera  atribuhirho  à  fredor?  jPer  ventura 
tenia  de  bescantar  la  conducta  de  son  marit  ni  d'  exposar  à  la  plassa 
pública  los  més  íntims  secrets  de  son  cor?  Jo  veya  més  virtut  en  son 
silenci  y  estudiat  fingiment  qu'  en  los  escarafalls  y  publicitats  qu' 
hauria  f#t  en  semblant  cas  qualsevulla  de  mas  vehinas,  sens  atendre 


Digitized  by 


Google 


372  ISABEL  DE  GALCERAN 


en  si  posava  ó  no  en  ridícul  ó  en  mal  Iloch  à  son  marit.  Mes  si  ho  ar- 
ribo à  dir,  ben  segur  me  trauhen  los  ulls. 

Veya,  ademés,  en  aquellas  apreciacions  bona  cosa  de  rivalitat  y  no 
poca  d^  enveja.  Al  cap  y  à  la  fi  totas  mas  vehinas  havian  de  conèixer 
que  donya  Isabel  las  hi  portava  ventat  ja  en  elegància  y  boniquesa; 
no  dich  també  en  altres  cosas,  perquè  aquestas  duas  bastan  y  sobran 
pel  cas.  Que  fós  més  instruhida,  més  inteligent,  més  dolça  ó  més  ca- 
ritativa, no  havian  d*  envejarho  tant,  perquè això  sempre  es  més 

discutible  y  may  tant  patent.  Més  guapa  y  elegant,  qui  podia  dub- 
tarho.^  Si  com  à  íigura  era  una  estàtua  grega:  de  cos  ben  conformat, 
coll  robust  y  flexible,  cap  petitet  y  arrodonit  ab  gràcia...  y  coma 
elegant  no  sé  que  dirvos,  Cada  volta  que  la  veya  per  aquells  carrers, 
me  sorprenia  com  la  trovalla  d^  una  joya  artística  en  una  barraca  de 
pastor.  En  qué  consistia  no  ho  sé,  perquè  no  ^m  dava  per  examinaria 
en  detall;  me  recordo  que  son  conjunt  respirava,  una  distinció,  una 
majestat  un  cert  cayent  y  desembres  llauger  que  jo  no  veya  en  las 
altras  donas.  Sé  que  vestia  quasi  sempre  de  negre  y  que  comunment 
portava  en  lo  gorro  un  vel  blanch,  Uarch,  expléndit,  ab  que  arrebos- 
sava tot  son  cap,  deixant  entreveure  *1  rostre  com  envolcallat  per  un 
núvol  d*  aquells  que  semblan  fets  pera  que  podam  esguardar  mellor 
lo  sol.  En  fi  no  vull  parlarvos  de  sos  ulls  negres  y  espressius,  de  son 
nas  grech,  d*  aquella  boca  fresca  com  rosa  de  maig,  d' aquellas  mans 
plenas  de  clotets  y  suaument  estiradetas,  ni  d*  aquell  modo  d^  abai- 
xar lo  cap  y  de  moure  Is  brassos;  perquè  no  cregau  que  jo  la  veya 
ab  ulls  d*  enamorat,  com  deya  alguna  amiga  meva  Lo  que  puch  as- 
segurar es  que,  tant  com  desagradava  é  sas  con  vehinas,  donya  Isa- 
bel, agradava  als  homens  de  tota  mena;  y  respecte  de  mi  dech  afegir 
que,  sia  perquè  ab  sa  conversa  sempre  entretinguda  me  distreya  ó 
perquè  ab  las  distincions  y  elogis  que  *m  prodigava  me  guanyés  lo 
cór,  es  lo  cert  qu*  únicament  à  son  costat  me  passavan  Ueugeras  las 
horas. 

L'  amistat  tradicional  que,  com  he  dit  ans,  existia  entre  Is  Armen- 
gols  y  'Is  de  casa,  feya  que  mos  pares  y  jo  anessem  à  passar  ab  aque- 
lla familia  gayre  bé  totas  las  vetïlas.  Ma  mare  y  jo  teniam  una  gran 
idea  de  donya  Isabel,  ensemps  que  simpatisavam  poch  ab  D.  Pau. 
Mon  pare  tot  lo  contrari;  sia  perquè  V  agrahiment  lo  cegués,  sia  per- 
què en  sa  sanch  se  conservés  mellor  qu*  en  la  meva  V  esprit  tradicio- 
nalista de  familia,  aceptava  de  plà  tots  los  judicis  favorables  al  hereu 
Armengol  y,  en  sos  entussiasmes,  no  li  sembla  van  injustas  las  apre- 
ciacions contrarias  à  donya  Isabel.  Per  més  qu'  aquesta  hagués  esti- 
mat àson  marit,  may  li  hauria  semblat  à  mon  pare  prou.  La  veya 
alegra,  enrahonadora,  sempre  disposada  a  riure  y  a  seguir  qualse- 
vulla  broma,  hi  fós  ó  no  hi  fós  sòn  marit,  y  sols  per  això  la  judicava, 
com  tot  lo  poble,  lleugera,  freda  de  cor,  en  una  paraula,  cap  de  par- 
dals. Jo  qu'  en  aquell  temps  no  tenia  prou  experiència  de  la  vida  ni 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  273 

havia  pensat  may  seriament  en  la  causa  de  cectas  diferencias  de  cri- 
teri que  poden  notarse  entre  la  gent  de  ciutat  y  la  de  fora,  no  sabia 
explicarme  cóm  mon  pare  donava  tanta  importància  à  certas  mani- 
festacions de  caràcter  que  res  tenen  que  veure  ab  la  condencia  ni  ab 
lo  sentiment.  Mes  are  ho  he  comprés  tot;  are  sé  ja  que  en  Uoch  es 
tant  liecesari  subjectar  los  actes  humans  al  patró  que  las  preocupa- 
cions han  cuydat  de  tallar,  com  en  los  poblets  d*  hont  se  diu  qu^  es 
tant  lliure  la  vida.  En  lloch  viu  tant  encadenada  V  expansió,  en  Uoch 
hi  ha  menys  ingenuïtat  ni  tanta  hipocresia.  La  virtut  alegra  es  allí 
un  contrasentit  tant  gran  com  lo  poder  sostindré  una  discusió  en  lo 
camp  de  las  ideas  sens  caure  en  personalitats  ni  entrar  en  lo  sagrat 
de  las  intencions.  Alió  d*  haver  anat  à  estudi  junts  y  créixer  y  enve- 
llir junts  sempre,  fa  qu^  uns  y  altres  recíprocament  se  vejan,  nó  com 
homens,  sinó  com  biograíias  que  ^s  saben  de  cor,  y  las  ideas  y  senti- 
ments han  d^  aparèixer  estretament  lligats  ab  los  actes  ó  interessos 
que,  segons  la  biografia,  deurian  tindré.  Guardes,  donchs,  qui  passe 
per  serio,  de  gastar  una  broma  si  no  vol  que  li  prengan  per  burla; 
guardes  de  ballar  la  qui  té  fama  de  devota. 

Heus  aquí  perquè  donya  Isabel,  educada  en  altres  principis  que 
li  permetian  manifestar  lo  fondo  alegre  de  son  caràcter  sens  per- 
judici de  sos  íntims  sentiments  que  no  creya  necessari  mostrar  al  pú- 
blich,  era  mal  judicada,  mal  compresa;  heus  aquí  perquè  jo  mateix, 
acostumat  poch  més  ó  menys  com  ella,  me  sentia  oprimit  y  mala- 
ment al  tindré  que  guardar  la  serietat  impròpia  de  mos  anys  que  se 
m*  exigia  pe'l  mer  fet  d*  haver  acahat  los  estudis.  Heus  aquí  perquè 
entre  donya  Isabel  y  jo  s^  establí,  sense  dírnosho,  una  secreta  cor- 
rent de  mútua  inteligencia  que  originà  ben  prompte  una  forta  sim- 
patia. 

A  Voltas  jo  m*  entregava  à  imaginacions  més  ó  menys  fundadas,  à 
somnis  més  ó  menys  ilusoris,  y  quan  deixava  corre  per  entre  las  se- 
cretas  lucubracions  del  esprit  lo  doll  suau  del  sentiment,  enlayrava 
aquella  dona  à  tipo  y  m*  enlayrava  à  tipo  jo  mateix,  encadenant  la 
seva  sort  à  la  meva  y  atribuhint  à  la  dama  lo  mateix  estat  d'  animo, 
los  mateixos  desitjós  que  jo  tenia.  Era  ella  una  flor  exòtica  qu' 
anyorava  un  altre  sol  com  jo  n>ateix;  lo  reconet  de  sa  casa,  com  pera 
mi  mon  despaig,  debia  ésser  V  invernàcul  ahont  lograva  respirar  ab 
alguna  llibertat.  Fora  d*  allí  clohia  sas  fullas  y  sentia  la  cremor  de 
r  atmosfera  gelada. 

No  hi  havia  dupte,  ni  V  un  ni  V  altre  eram  per  aquell  mon,  no  1 
compreniam,  ni  ell  nos  podia  compendre. 

Sabut  mon  estat  d^  animo,  ja  podeu  pensar  com  m*  afalagarian 

aquestos  monólechs  en  que  expremía  sens  adonàrmen  tot  lo  fel  de  ma 

dissort,  barrejat  ab  la  mel  d*  una  ilusió  encisadora.  Perquè,  jo  no  sé 

si  haveu  probat  may  lo  gust  que  dóna  considerarse  víctima  ó  màrtir 

de  la  sort  y  creure  qu^  os  acompanya  en  la  desgracia  una  dama  mis- 

3S 


Digitized  by 


Google 


274  ISABEL  DE  GALCERAN 


teriosa  qu'  os  imagineu  bella,  de  sentiments  delicats,  d*  inteligencia 
superior  y  d*  una  discreció  may  desmentida?  Qui  de  *ls  Tint  à  vint  y* 
cinch  anys  no  ha  passat  per  aytal  sort  de  romanticisme,  no  sia  sinó 
en  certs  dias  de  tristor?  Qui  no  s*  ha  sentit  atret  per  la  mirada  me* 
lancólica  d*  una  dona  y  no  ha  llegit  en  sos  ulls  tota  1'  historia  d'  un 
martiri  ignorat? 

Donchs  eix  efecte  V  experimentava  jo  cada  vespre  devant  d'  aque- 
lla dama,  sens  poder  penetrar  jamay  en  lo  fons  de  son  misteriós  ca- 
ràcter; y  entre  mitg  d^  eixas  impressions,  passava  tot  un  dia  de  sole- 
tat,  d^  ensopiment;  ma  vista  clavada  en  las  rengleras  de  llibres  que 
mitg  desmayats  se  sostenian  uns  ab  altres  en  los  prestatjes  de  ma 
desordenada  biblioteca;  V  oido  mitg  condormit  pel  ritme  immutable 
d*  un  péndul  de  pesos;  damunt  ma  taula  papers  y  diaris  en  trista 
confusió;  res  que  'm  demandés  un  esfors,  res  que  podés  esventarme 
la  boyra  qu*  envolcallava  mon  enteniment. 

Imagineume  aixís  y  confesseu  que,  si  jo  *m  preocupava  tant  per 
donya  Isabel,  1*  única  dona  que  se  'm  presentava  en  la  vila  ab  V  au- 
rèola del  misteri  y  aquella  tant  grata  al  cor  que  dú  sempre  ab  ell  I* 
espatriat,  no  era  gens  estrany. 


HI 


A VA'NS  de  conèixer  y  mellor  encare  d*  aficionarme  ab  donya  Isa- 
bel, cap-al-tart  m'en  anava  jo  del  cafè  y  emprenia  '1  camí  dels 
Molins,  refugint  tota  companyia.  Era  la  meva  hora  d*  ex- 
pansió. 

Per  un  costat  y  altre  del  cami' corria  entre  mérgens  d*  hervam 
sempre  remullat  y  d'  atapahits  canyars,  aygua  encaixonada  en  pei- 
xeras  ó  rechs  tortuosos.  Los  arbres  y  casas  de  sol  ixent  destacava n 
sobre  un  fondo  de  color  de  poma  que,  sens  il-luminarlos,  clai'ejava 
melancólicament  per  tots  los  buyts  del  brancatje  y  del  fullam.  A  sol 
ponent  la  terra  s^  enfosquia  enmantellant  ab  un  vel  cendrós  tot  lo 
bulto  dels  cossos,  tot  lo  fons  dels  camins  y  corriols,  las  mateixas  si- 
luetas  de  la  vejetació  y  del  caseriu,  mentres  lo  cel  oferia  un  aspecte 
per  demés  variat  y  fantastich.  Allà  presentava  un  cúmulus  que  pa- 
reixia una  montanya  encesa,  un  volcant  sense  cràter  que  's  consu- 
mia en  brasas  y  flam;  à  un  costat  cremavan  llarguíssimas  jàssarases- 
tesas  en  V  ayre  lleument  arrebolat  ab  llur  resplendor;  més  amunt  lo 
cel  prenia  lo  matis  semiverdós  de  V  ay^^ua  y  per  ell  nadavan  ab  se- 
rena impassibilitat  peixos  mmensos  de  variats  colors  y  formas  ex- 
tranyas.  Escorsos  d'  àngels  més  blanchs  que  T  escuma,  lleons  y  feras 
may  descritas,  de  pel  daurat  y  fi  com  lo  plomissol,  minotàures  y  fi- 
guras  de  mitj  cos  escometense  en  alas  del  vent,  castells  enfrondrats, 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  Y  MORAGAS  275 

perspectivas  de  vistas  y  poblets  ab  llurs  campanars  y  torras,  nadavan 
per  demunt  de  mon  cap,  y  jo  mirava  tot  aquell  escampall  inesplica- 
ble  degrandesas  caygudas  y  de  sers  increïbles  ab  un  dol  intensíssim. 
Las  darreras  ílamaradas  del  sol  cayent  se  desfeyant  entre  la  nuvola- 
da que  '1  encubría  com  una  inmensa  corona  de  raigs  de  topaci,  y  son 
reflecse  estampava  en  los  vidres  y  en  lo  cristall  de  V  aygua  clapas 
de  llum  tant  desperüladas  com  enlluhernadoras.  Semblava  que  V  as- 
tre del  dia  no  volia  deixar  son  domini  sense  1*  acompanyament  gran- 
diós de  tota  una  creació  mes  brillant  é  inconcebible  que  la  que  *ns 
rodeja.  Darrera  d*  ell  s*  en  anava  tot  lo  qu^  es  llum  y  alegria  y  s'  ex- 
tenía  pe  *1  mon  lo  vel  endolat  de  la  nit,  cent  voltas  més  negre  pera 
qui  havia  contemplat  com  jo  V  abundor  de  colors  y  matissos,  de  con- 
torns y  transparencias  que  hi  havia  sembrats  pe  *ls  cels. 

Aquell  espectacle  de  colors  que  fora  d'  alli  sols  poden  trovarse,  y 
encare  esmicats,  en  las  fornals  ó  en  los  incendis,  tot  aquell  panora- 
ma de  creacions  gegantinas,  suspesas  en  V  ayre  per  una  atracció  ines- 
plicable,  la  tranquilitat  que  prenia  la  naturalesa  à  mon  entorn,  lo 
singloteig  endormiscat  de  V  aygua  que  corria  per  las  peixeras,  lo  co- 
ro  universal  y  monótono  qu'  emprenian  grills  y  granotas  desde  sos 
ombrívols  caus  d*  herva,  lo  vol  callat  de  V  aucell  qu*  anava  é  ajocar- 
se,  los  matxos  carregats  que  passavan  pe  U  cami  sorollant  tristas  es- 
quellas  pera  que  un  notés  llur  boyrosa  presencia;  cada  una  d^  eixas 
cosas  tenia  pera  mi  una  veü  que  ressonava  en  mon  cor  com  los 
plors  de  la  mare  ressonan  en  lo  de  son  infant.  La  naturalesa  plorava 
y  jo  també. 

Mes  quan  la  tristor  de  mon  cor  trovà  eco  en  un  altre  cor,  no  pensí 
ja  en  la  contemplació  de  la  naturalesa  inanimada.  Procurava  enlles- 
tir de  sopar  ans  que  mos  pares  y  corria  à  casa  D.*  Isabel.  Llavors 
tenian  lloch  las  confessions  intimas  qu^  embossadament  nos  feyam 
un  y  altre. 

— ^Vosté  està  trista — li  deya  jo. 

—Perquè  m^  ho  diu  això? — responia  ella,  tot  amagant  una  llàgri- 
ma que  traydo/ament  se  li  escapava  cara  avall. 

—Es  inútil  que  vulga  amagarho.  No  veu  que  jo  1'  anyoransa  y  la 

tristesa  las  conech  tant,  tant — y  allavors  mos  ulls  s*  humitejavan 

també. 

— Vostè!  vostè,  ray!...  Y  crega  que  U  compadeixo...  mes  en  fi,  vos- 
tè no  te  tampoch  tans  grans  motius.  Vostè  es  jove,  's  trova  ab  sos 
pares  que  1*  estiman  molt,  à  casa  seva,  en  lo  mateix  pais  hont  va 

nàixer Tot  V  anyorament  de  la  vida  distreta  y  lliure  de  las  grans 

ciutats  desapareixerà  en  quant  puga  convertir  V  atenció  y  '1  pensa- 
•ment  à  treballs  sérios  que  li  donaran  honra  y  profit.  Lo  de  vostè  es 
un  somni  de  jove. 

Al  arribar  aqui  m^  havia  dit  prou;  ni  ella  en  passaría,  ni  jo  podia 
atrevirme  à  demanarli  explicacions  més  claras  de  son  malestar.  La 


Digitized  by 


Google 


376  ISABEL  DE  GALCERAN 


conducta  de  D.  Pau  y  res  més  n^  havia  d*  ésser  la  causa.  Jo  sabia 
qu'  entre  nosaltres  no  hi  havia  sinó  1*  atracció  qu*  uneix  &  dos  des- 
terrats. Devant  del  respecte  que  m' imposavan  las  virtuts  de  D/  Isa- 
bel, constantme  de  més  à  més  quan  fondo  era  T  afecte  que  duya  i 
son  marit;  may  s*  aixecà  en  mon  cor  una  veu  d*  amor  que  no  podia 
nàixer  sense  1'  estigma  del  crim. 

Un  vespre  la  tro  vi  en  lo  moment  que  anava  é  ficar  é  sos  fills  al 
llit.  Vaig  intentar  quedarme  à  la  saleta  de  coníiansa  hont  altras  vet- 
llas  r  esperava,  tot  fullejant  algun  dels  llibres  que  tenia  el^antment 
escampats  demunt  la  taula  rodona;  mes  ella  s*  empenyé  en  que  1* 
acompanyés. 

Entràrem  en  lo  dormitori,  me  va  fer  seure  en  una  poltrona  y 
despedint  à  la  cambrera,  comensà  à  despullar  à  la  nena  petita,  dei- 
xant que  '1  nen  se  despullés  tot  sol. 

Era  la  primera  volta  que  jo  entrava  en  aquell  santuari,  hont  cad|i 
nit  devian  baixarhi  àngels  à  voladuries,  com  diria  un  conegut  poeta, 
tant  pera  delectarse  en  los  somnis  purissims  dels  dos  nens,  com  per* 
aspirar  lo  flayi  e,  encar  qu^  agre  no  menys  pur,  de  las  Uàgrimas  de  la 
mare.  La  prova  d^  afeae  que  aquella  coníiansa  representava  pera  mi, 
va  omplirme  de  tendresa  ensemps  que  de  cavilacions.  Sens  dubte 
qu*  aquell  vespre  volia  D.*  Isabel  coníiarme  algun  secret  greu  y  se- 
rio. Quin  seria.^..  que  *m  proposaria.^ me  fora  possible  ajudaria, 

aconhortarla  tant  sols?  Confesso  que  mon  cap  se  perdia  en  un  mar 
de  dubtes  y  suposicions  las  més  intrincadas. 

Los  nens  digueren  las  oracions  de  cada  nit  y  ab  tant  de  goig  com 
tendressa,  un  cop  foren  despullats,  se  tiraren  als  brassos  de  llur 
mare  à  recullir  de  sos  llabis  la  dolça  rosada  ab  que  ella  r^alava 
cada  vespre  aquellas  tendras  flors.  D.*  Isabel  los  abrassà  més  for- 
tament que  may  y  no  *ls  deixà  en  lo  llit  sens  haverlos  omplert  de 
petons  expressius,  febrosenchs,  com  malgrat  la  bogeria  que  'Is  hi 
tenia,  potser  may  los  hi  havia  dat. 

Las  mevas  cavilacions  creixian,  lo  moment  s*  acostava,  devia  arri- 
bar tantost  los  neas  entreguessen  lo  pensament  al  vol  suavissim  del 
somni.  Això  lograt,  D.*  Isabel  obri  son  secretaire,  posà  la  ma  en  lo 
pom  d*  un  calaixet  interior  y  tancant  altra  volta  sense  traure  ^n  res, 
me  demanà  qu^  eixissem  cap  à  la  saleta  hont  passavam  totas  las  vet- 
llas.  Ma  confusió  fou  major. 

— Perquè  no  m'  ha  deixat  quedar  aqui  com  los  altres  dias  y  m*  ha 
fet  entrar  al  dormitori? — vaig  preguntarlhi  ab  una  rialleta  de  cando- 
rosa  malícia. 

^Dispensem — respongué,  deixantse  caure  en  lo  sofà  ab  un  decaï- 
ment tot  nou  en  ella  —  tenia  por ,  estich  nerviosa,  febrosa,  fora  de 
mi 

Y,  mossegantse  U  mocador,  provà  de  contindré  que  se  li  desnués 
lo  plor  que  Y  of^ava. 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  Y  MORAGAS  277 

Trucaren  é  la  porta:  eran  mos  pares.  D.*  Isabel  los  rebé  com  sem- 
pre; besé  é  la  meva  mare  ab  tendresa,  saludà  somrient  à  mon  pare  y, 
ab  la  complascenta  joya  de  cada  vespre,  obrí  la  maquejada  capsa 
del  tresillo  y  donà  més  forsa  à  la  llum.  Tot  lo  desconhort,  tota  la 
conturbactó  d*  esprit  que  m*  havia  deixat  entreveure,  los  colgà  en 
lo  fons  de  la  seva  ànima  y  disfressà  son  aspecte  ab  lo  semblant  ria- 
ller d'  un  ser  felís.  Nom'  era  pas  possible  à  mi  ferho  aixís;  lo  ceny 
contret,  la  vista  perduda,  denunciavan  ben  bé  ma  fonda  preocupació. 

—Que  no  prens  las  tevas  íitxas? — me  digué  mon  pare. 

— Escapse,  home:  en  qué  pensa? — afegí  D.*  Isabel,  dissimulant. 

Y  jo  anava  fent  maquinalment  lo  que  'm  deyan,  remerciant  los 
avisos  ab  una  rialleta  de  lelo  qu'  havia  de  trahirme  més  y  més.  Ab 
quatre  trunfos  forts  à' las  mans  me  creguí  perdut. 

— Passo, — vaig  dir,  y  quan  mon  pare  los  vegé  demunt  de  la  taula, 
comensà  à  íicsarme  la  vista  ab  una  mirada  plena  de  reconvencions 
y  de  sospítas.  La  meva  mare  'm  tocà  las  mans  y~  và  preguntarme  si 
'm  trovava  bé.  Fins  ab  ma  poca  aíició  pe  U  joch  aquella  distracció 
era  en  mi  inexplicable.  |Entregarme  aixís,  quan  sempre  m'  havia 
distingit  per  la  meva  temeritat! 

Per  ma  bona  sort  entrà  en  aquell  moment  lo  metje  de  la  vila  que 
podria  substituhirme  ab  ven  tat)  a  y  calmar  los  recels  de  la  mare,  rela- 
tius à  ma  salut. 

Y  fou  aixís;  li  cedí  '1  lloch  qu*  ell  aceptà  de  bon  grat,  y  jo  vaig 
acostarme  al  escalfa-panxas  pera  entregarme  à  descabelladas  medi- 
tacions, enfonzat  entre  T  encoixinat  d'  un  esplendit  silló.  Lo  que 
vaig  discorre  no  ho  sé;  sols  recordo  que  mon  pensament  s*  estimba* 
va  y  aixecava  cada  volta  més  furient  com  cavall  esferehit  y  salvatge 
que  debadas  intentava  refrenar. 

La  llenya  encesa  cruixia,  los  reílecsos  de  las  ílamas  Uampagueja- 
van  en  los  paissatges  y  rostres  de  Is  retratos  que  penjavan  de  las 
parets;  las  arracadas  de  la  làmpara  descomponian  la  llum  en  brills 
de  colors  vivissims,  lo  rellotje  quedava  enderrerit  al  contar  las  me- 
vas  pulsacions  y  demunt  de  tot  lo  que  *m  rodejava  queya  una  claror 
suau  y  explendent  alhora,  que  mortificava  ma  tristesa  y  feya  à  mos 
ulls  tràgica  la  fingida  alegria  de  D.*  Isabel. 

Lo  tresillo  anava  seguint,  salpicat  de  las  eternas  discussions  que 
son  las  hors  d*  ceuvres  d'  aquest  joch. — «Fulano  no  ha  tirat  à  temps 
la  mala  de  bastos,  y  es  una  llàstima  perquè  la  bola  era  segura»— «Oh, 
vostè  no  té  en  compte  que  mengana  tenia  jugat  lo  rey  y  que  no  que» 
davan  més  que  tants  trumfos.»— «Lo  joch  anava  mal  combinat.» — 
«Si  vostè  hagués  tingut  palo  curt.»— «Ah,  si  lo  que  jo  tenia  al  fer  la 
tercera  basa,  ho  hagués  pogut  robar  ans  de  la  segona » 

Molt  més  entretingudes  eran  las  lluytas  que  M  foch  sostenia  à  mos 
ulls.  Aquell  pujar  y  baixar  de  las  flamas,  aquell  Ueparse  y  atravessar- 
$e  y  destruhirse,  aquell  mudar  de  colors,  del  blau  al  vert,  del  veit  <|1 


Digitized  by 


Google 


278  ISABEL  DB  GALCERAN 


groch  y  després  al  vermell  y  al  morat  per  enfonzarse  en  la  n^ror 
del  íiim  uaas  voltas  y  caure  de  sopte  espalmadas  per  damunt  de  la 
llenya,  escaparse  per  sota,  endinzarse  en  la  brasa  viva  y  fujir  per  la 
fumera  en  glopadas  de  llum  esblanquehida  surmontadas  d' una  cons- 
telaciò  viln-anta  de  guspiras  y  de  clnquejantàs  espumas;  era  tot  un 
combat  d*  enjoguessats  follets  tant  plé  de  vida  y  de  misteri  que  lo- 
grava  trencar  més  d'  una  volta  lo  discurs  de  las  mevas  reflecsions. 

— Y  quan  vé  D.  Pau?— ^preguntà  *1  metje,  tot  servint  las  cartas  una 
vegada. 

— No  ho  SC  del  cert;  però  espero  qu'  aviat— respongué  D.*  Isabel. 

-*Sab  perquè  li  pregunto?  Perquè  com  veig  qu*  es  à  Barcelona  y  s^ 
acosta  Nadal. 

— Ho  han  dit  los  diaris  qu*  es  à  Barcelona?...  Jugo. 

— Nó,  no  ho  he  vist  en  cap  períódich;  però  '1  carter,  que  te  la  seva 
bona  dona  malalta,  *m  deya  que  vostè  havia  tingut  carta  avuy. 

D.*  Isabel,  perdé  *ls  colors. 

— Es  i  dir  qu*  en  lo  correu  no  s*  empatxan  per  obrir  la  correspon- 
dència?—exclamà. 

— Res  d'  això,  senyora. 

— ^jCom  diu  que  juga,  si  no  te  res? — ^va  interrompre  mon  pare  inte- 
ressat en  la  jugada. 

— No;  si  es  veritat...  si  passo...  Llavors  com  saben  que  '1  meu  ma- 
rit m*  escriu  desde  Barcelona? 

—enyora,  molt  fàcilment;  li  coneixen  la  lletra  del  sobre  y  veuhen 
lo  timbre  de  V  administració  de  sortida. 

D.*  Isabel  se  tomà  roja;  roja  de  ràbia.  Ni  la  correspondència  ma- 
rital pot  ésser  completament  reservada  en  una  vila,  pensà. 

Mon  pare,  íicsantse  en  mon  encaparrament  y  en  las  distraccions 
de  la  Galceran,  comensà  à  lligar  caps  à  la  seva  manera  y  à  entr^arse 
é  suposicions  y  sospitas  calumniosas.  Quan  eixirem  de  la  tertúlia, 
seguia  darrera  de  la  parella  que  feyam  la  meva  mare  y  jo,  sens  des- 
cloure Is  Ilabis,  y  al  despedirse  al  peu  de  la  meva  cambra,  no  po- 
gué dissimular  del  tot  que  's  retirava  fondament  capficat. 


IV 


T>Ts  mos  esforsos  pera  adormirme  foren  inútils.  En  la  fosque- 
dat  que  m*  envoltava  jo  veya  la  ma  blanquíssima  de  D/  Isa- 
bel obrint  son  secretaire,  intentant  estirar  lo  calaixet  y  tor- 
nant à  tancarlo  un  cop  repensada.  ^Qué  guardava  allf  dins?  ^-qué  ha- 
via pensat  revelarme?...  perquè  sos  plants  y  sas  confesions  à  mitjas 
després?  Forsosament  era  gros  lo  conflicte  que  passava,  gran  lo  sa- 
cilici  que  leya  ab  ^n  callament.  Jo,  1*  únich  que  comprenia  aquell 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  MORAGAS  279 

cor,  r  únich  que  traslluhía  sos  sufrhnents,  V  únich  del  poble  que  sa- 
bia quanta  d*  amargor  no  costa  una  vida  privada  d*  expansió  y  es*, 
clava  d*  imposicions  socials  absurdas;  jo  no  podia,  no  debía  perme- 
tre qu^  aquell  àngel,  aquella  dama,  morís  ofegada  per  sentiments  de 
que  tal  volta  jo  podria  lliuraria. 

Lo  sol  no  eixia  may,  la  nit  se  feya  eterna,  y  debadas  m*  aixecava  à 
obrir  lo  finestró  pera  sorpendre  la  primera  Uuhissó  de  V  auba.  Un 
fret  de  decembre,  digne  de  las  regions  polars,  havia  netejat  lo  cel 
sens  deixarhi  un  borrall  de  núvol.  Las  estrellas  semblavan  estar  à 
major  distancia  que  may,  y  la  vista  humana  descubria  darrera  las 
constelacions  més  próximas  profunditats  inmensissimas  pobladas  d* 
altres  estels,  qual  contorn  encare  's  veya  destacantse  de  las  inmen- 
sitats  del  infinit. 

Tot  estava  en  suspensió  com  mon  esprit  mateix,  y  en  aquella 
quietut  universal  y  en  aquell  fret  anorreador,  qu*  havia  escombrat 
fíns  la  pols  dels  objectes  pera  tréurelshi  lo  color  de  vida,  y  en  aquell 
cluquejar  constant  de  V  estelada,  hi  descubria  jo  certa  analogia  ab  la 
buydor  que  sentia  en  mon  cor  y  ab  lo  neguit  constant  de  ma  pensa. 

Tan  bon  punt  clarejà  1*  auba  vaig  eixir.  Ningú  de  la  vila  podia 
veurem,  fins  los  pagesos  dormían  encare.  Los  carrers  deserts,  1*  es- 
pay  descolorit,  la  suspensió  universal  de  vida  encare  seguint.  Afron- 
tant lo  fret,  reprimint  lo  pas  pera  esmortuhir  lo  ressò  de  mas  petja* 
das  qu*  esgrunavan  la  gebrada,  vaig  arribar  é  la  tapia  que  tancava 
r  hort  dels  Armengols.  No  anava  errat:  lo  balcó  del  dormitori  de 
D/  Isabel  revelava  ben  bé  qu*  ella  tampoch  havia  dormit.  Hi  ha* 
via  un  finestró  mitj  obert  per  lo  qual  se  trasparentava  la  llum  enca- 
re en  V  interior,  à  cada  segon  més  esmortuhida  per  la  que  venia  de 
sol  ixent.  Aquell  balcó  donava  à  un  cantó  del*hort  y  jo  *1  contem- 
plava desde  I*  extrem  oposat.  La  llarga  distancia  *m  privava  de  fer 
cap  senya  profitosa;  calia  recorre  tot  lo  voltant  de  la  tapia  que  do- 
nava ja  à  camp  overt,  fora  la  vila,  pera  posarme  à  bon  tret,  y  'm 
resolguí  à  ferho. 

CuUí  una  pedreta  y  vaig  tiraria  ab  acert.  Lo  llum  s*  apagà;  los  vi- 
dres prengueren  la  Uuhissó  blanquinosa  y  opaca  de  la  llauna,  las 
sinuositats  de  llur  superfície  me  fingiren  los  perfils  d'  un  rostre,  que 
no  podia  pas  ésser  altre  que  *1  de  D.*  Isabel.  Somrigui  y  vaig  esperar. 
Lo  balcó  en  pés  se  somogué,  la  tèrbola  llum  del  dia  tremolà  en  llurs 
vidres;  se  badà  un  xich,  no  més  qu^  un  xich,  y  quan  més  lo  cor  y  V 
alé  tenia  jo  reprimits  per  V  emoció,  sonà  un  tir  y  senti  xiular  la  bala 
à  ran  de  ma  orella. 

— Qué  has  fet  desventurat? — cridà  mon  pare,  rebentme  en  sos  bras^ 
sos  al  instant  d'  empendre  ma  fugida.  Y  abdós  nos  allunyarem  camps 
à  través  pera  sustraurens  de  las  miradas  del  poble,  desvetllat  totduna 
per  lo  tró  del  tir  y  la  veu  de  la  campana  qu*  assenyalava  i  missa 
primera. 


Digitized  by 


Google 


38o  ISABBL  DE  GALCERAN 


Cain  sorprès  per  V  esguart  amenassador  de  Deu,  no  degué  sofrir 
impressió  major  à  la  meva  al  veurem  en  ma  fugida  üt  à  fit  lo  sol,  re- 
mon  tant  V  horísó. 

—Que  has  fet  desventurat?— -digué  mon  pare. — ^Qué  has  fet  dcs- 
venturat?  qué  ^n  has  fet  de  ta  germana? — semblava  repetirme  *1  sol, 
y  ab  tota  la  ignocencia  en  lo  cor,  la  vergonya  enrogia  mon  rostre  y 
lo  plor  del  remordiment  m^  ofegava. 


REBUDAs  las  més  ingénuas  confessions  de  ma  part,  enterat  punt 
per  punt  de  tot  lo  que  m*  havia  dut  à  fer  aquella  eczagallada, 
mon  pare  prengué  la  determinació  d*  anar  à  casa  Armengol. 
La  casa  estava  plena  de  gent:  tots  los  aduladors  del  home  polítich, 
aixis  com  los  manifassers  de  la  vila  eran  allí.  Ningú  Us  atenia,  ningú 
*ls  rebia,  ni  *ls  hi  feya  cas;  més  ells  no  per  això  baixavan  la  escala. 
Apoderats  d^  una  sala  del  entressol  permaneixian  alli  com  en  mitj 
d*  una  plassa,  fent  rotllets,  fumant,  escupint  y  comentant  lo  succehit 
ab  alta  veu  y  à  la  manera  que  cadascú  tenia  per  convenient.  Ana- 
van  à  oferírse,  segons  deyan. 

Lo  servey  atravessava  'Is  rotllos  atrafegat,  cuUint  al  pas  tot  lo  xà- 
fech  de  suposicions  gratuitas,  de  comentaris  errats,  d*  injurias  y  ca- 
lumnias  qu'  eixian  d'  aquellas  bocas  desatentadas. 

Quan  mon  pare  aparegué  hi  hagué  una  suspensió  momentànea, 
després  un  esclat  de  xius  xius  à  cau  d'  orella  y,  al  véurel  que  s'  en- 
caminava cap  al  primer  pis,  brillà  en  tots  los  rostres  aquella  rialleta 
llastimosa  ab  que  las  malas  énimas  celebran  1*  enfonzament  d*  una 
reputació  envejada. 

— ^^'Ahont  va  aquest  infelis? — exclamaren  més  de  quatre. — ^Potser 
si  que  *s  pensa  que  farà  combregar  à  D.  Pau  ab  rodas  de  molí,  po- 
bret! 

—Ja  *1  pentinarà  be. 

— Ja  li  arreglarà  las  peras  à  quartò! 

-^Ja  li  explicarà  quantas  son  cinch! 

— Y  quins  amichs! — deya  un  altre,  parlant  com  podeu  pensar,  no 
per  ell  ni  pe  'Is  altres  qu*  aixís  ho  feyan  ab  tot  y  ésser  entrants  de 
casa,  sinó  per  mon  pare  qu*  en  rés  havia  mancat  à  D.  Pau  ni  à  ningú. 

Mon  pare  al  atrevessar  per  las  pessas  del  primer  pis  no  topà  ab 
ningú  d'  aquella  familia;  més  un  desorde  complert  de  roba  y  capse- 
tas  escampadas  per  las  cadiras  que  semblavan  esperar  colocacró  dins 
dels  baguls  y  maletas  qu*  al  pas  se  veyan,  delatava  ben  bé  lo  propò- 
sit d'  una  marxa  pròxima. 

Lo  cnat  que  acompanyava  à  mon  pare  trucà  ab  los  nusets  dels 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  OLLER  Y  UORAGAS  28 1 

dits  en  la  porta  del  escriptori  de  D.  Pau^  que  no  trigà  en  obhrse. 
Mes  D.  Pau,  al  veure  é  son  amich  d'  algun  dia,  's  posà  en  lo  dintell, 
feu  un  signe  al  criat  pera  que  s*  entomés  y  una  volta  conseguit  eix 
desttj,  encès  d^  ira  y  ab  accent  plé  de  reconcentrada  energia  manà  à 
room  pare,  que  fugis  de  sa  presencia. 

Aquest,  si  bé  no  *s  mogué,  coneixent  lo  génit  arrebatat  del  hereu 
Armengol,  adoptà  1  partit  de  no  contrariarlo  ni  d' humiliarse  n^assa, 
puig  sabia  que  lo  primer  V  exasperava  y  lo  segon  V  encenia  potser 
més  encare.  Lo  mellor  era  conservar  una  actitut  digna  y  proposarli 
un  medi  indirecte  per*  entendres;  per  això  indicà  al  ofès  la  conve- 
niència de  sospendre  per  algunas  horas  tot  judici  sobre  lo  succehit  y 
permétreli  una  sentada  quan  son  esperit  hagués  recobrat  la  calma,  ó 
que  per  lo  menys  li  donés  permis  pera  escriureu  llargament  si  es  que 
se  *n  anava  à  fora. 

— Ni  una  cosa  ni  altra — respongué  bruscament  D.  Pau. 

Mes,  prompte  y  com  cedint  al  desitj  irressistible  de  desfogar  son 
enfado,  afegi. 

— Qué  'n  trauriam?  Vostè  no  'm  convencerà,  ni  'm  rescabalarà  del 
descrèdit  que  sobre  mon  nom  ha  caygut. 

Y  dihent  això  avansà  instintivament,  cedint  à  mon  pare  pas,  qu* 
aquest  no  deixà  d*  aprofitar  pera  internarse  en  la  cambra. 

Un  pich  se  trovaren  à  dins  y  vejé  mon  pare  més  calmat  al  hereu 
Armengol,  s'  esforsà  en  persuadirlo  à  que  tot  mon  acte  estava  reduhit 
à  una  lleugeresa,  à  una  indiscreció  deguda  à  ma  poca  edat,  à  una 
deplorable  criaturada,  despossehida  de  tot  antecedent,  de  tota  in- 
tenció deshonrosa.  Mes,  lluny  de  lograr  son  objecte,  observà  mon 
pare  qu*  à  mesura  qu*  anava  relatant  detalls  en  mon  descàrrech,  V 
Armengol  s*  acalorava  més  y  més. 

— Sab  qui  es  una  criatura? — digué  à  mon  pare— vostè,  vostè  ho  es, 
y  fins  à  tal  punt  que  me  'n  faig  creus.  Y  acabem  d'  un  cop,  perquè 
vostè  *m  posa  en  un  punt  tan  alt  de  desesperació,  que  ja  quasi  be  no 
'm  puch  contindré.  ^'Què  significa  que  tractés  la  meva  senyora  de 
mostrar  al  fill  de  vostè  lo  que  guardava  en  aquell  calaixet?  No  ho 
sab  lo  qué  hi  guardava?  Donchs  jo  si,  ho  sé:  hi  guardava  una  carta 
meva,  rebuda  ahir  mateix,  en  la  que  jo  reclamava  d*  ella  que  refor- 
ipès  sa  conducta.  EUla  mateixa,  al  presentarme  jo  sobtadament  la 
nit  passada,  V  ha  treta  del  propi  calaixet  à  que  vostè  's  refereix,  íin- 
gintse  pura,  honesta  y  fidel  y  ofesa  per  mi  y  demanantme  explica* 
cions,  com  si  jo  fos  lo  culpable. 

— Be,  y  fins  aqui,  qué  veu  vostè  contra  '1  meu  fill.^ — exclamà  mon 
pare,  enardit  per  V  amor  que  'm  duya — ^mon  fill  no  anava  errat:  la 
senyora  de  vostè  volia  divulgarli^  lo  que  pensava  y  aconsellarse  ab 
ell;  res  més. 

— Y  quina  dona  descobreix  tals  cosas  à  ningú  que  no  sia  son 
amant?  Vostè  està  cego;  vostè  no  veu  que  tot  lo  que  'm  diu  corrobo- 


Digitized  by 


Google 


282  ISABGL  DE  GALCERAN 


ra  perfectament  la  delació  que  jo  rebi  per  anònim  à  Barcelona. 
L'  amich  que  m^  escribía... 

— Un  amich  ja  may  amaga  son  nom. 

—Un  amich  de  debò  ho  fa  tot  pera  salvar  al  qui  estima.  L' amich 
me  presentava  al  amant  baix  unas  senyas  que  convenen  per  com- 
plert al  fill  de  vostè.  Are  ho  veig  ben  clar. 

— Home,  per  Deu,  no  sia  temerari;  mon  fill  no  es  tal  amant,  ni 
ha  fet  res  més  qu*  una  criaturada. 

— Una  criaturada!  una  criaturada!— exclamà  dolorosament  D.  Pau, 
acotant  lo  cap  y  creuhant  las  mans. — Una  criaturada  ab  la  qual  tota 
la  vila  coneix  1'  adulteri  y  à  sos  autors,.,, 

— Nó;  això  's  deu  à  vostè  qu'  ha  comès  la  de  tirar  ab  1'  arma... 

Al  sentir  això  D.  Pau,  se  sobrexità  d*  una  manera  espantosa:  pren- 
gué soptadament  la  pistola  que  tenia  demunt  de  la  taula  escriptori 
y  apuntantla  contra  mon  pare  V  obligà  à  eixir  baix  V  amenassa  de 
fer  ab  ell  lo  que  volgué  fer  ab  m(. 

Tot  fou  inútil;  D.  Pau  tenia  V  amor  propi  ferit,  se  conceptuava 
deshonrat  als  ulls  de  tota  la  vila  y  no  hi  havia  rahò  ni  medi  que  fos 
prou  à  espargirli  la  preocupació  que  '1  cegava.  Mon  pare,  ab  tota  la 
rahò  que  desitjarse  puga  tingué  de  passar  per  V  afront  de  veures 
despedit  ab  aquellas  amenassas  y  d*  aguantar,  mitj  plorós,  mitj  en- 
rabiat las  miradas  de  mofa  que  li  endressaren  los  convehins  al  atra- 
vessar  la  sala  del  entressol. 

Oh,  malehida  lleugeresa  la  meva ! 

En  quant  à  la  bona,  à  la  pura,  à  la  pobra  víctima  capdal  de  la  me- 
va indiscreció,  res  més  n*  he  sabut. 

Aquell  meteix  jorn  se  vejè  obligada  à  deixar  la  vila  per  sempre 
més,  acrimpanyada  de  son  marit  y  de  sos  fíllets,  fent  camí  vers  à 
Madrid,  hont  de  llavors  en  sà  ha  viscut  la  familia  Armengol. 


VI 


AQUÍ  termenà  mon  amich  la  narració  d'  eix  trist  epissodi  de  sa 
vida.  Qui  avuy  lo  fà  públich,  ha  sabut  quelcom  de  més  que 
creu  convenient  publicar  també. 
La  ira  de  D.  Pau  no  *s  vejè  satisfeta  ab  lo  cambi  de  domicili.  Cada 
volta  més  capficat  en  la  idea  de  sa  deshonra  y  deixantse  portar  de  la 
més  deplorable  passió,  condemnà  à  sa  muller  à  no  veure  ja  més  à 
ningú  de  fora  casa  ni  à  esmersar  sos  sentiments  en  sos  íiilets  que  po- 
sà en  un  col•legi. 

L*  afligiment  de  la  mare  que  *s  veu  tant  cnidelment  separada  dels 
fills  de  son  cor,  y  la  exaltació  que  degué  produhirli  la  injusticia  ab 
que  *s  veya  condemnada  à  viure  en  la  més  trista  soletat  per  la  més 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  Y  MORAGAS  283 

vil  é  infundada  calumnia,  feren  ben  prompte  perdre  la  rahó  à  la 
malhaurada  Galceran. 

^Pochs  jorns  després  V  hauríau  vista  à  San  Boy,  presa  de  la  més  es- 
tranya folía.  Portava  sempre  dins  de  son  jipó  un  grupo  fotogràfich 
de  sos  dos  infants,  noy  V  un,  noya  V  altra,  hermosos  y  de  distingidas 
faccions  que  feya  més  simpàticas  lo  caygut  trist  de  la  mirada  qu*  ab- 
dos  tenían.  La  malhaurada  boja  *s  passava  'Is  jorns  ab  lo  cap  baix 
contemplant  horas  y  horas  aquell  retrato  que  petonejava  y  regava 
ab  Uàgrimas  constantment,  sense  descloure  Isllabis,  sense  respondre 
é  res  més  que  per  signes.  A  trench  d*  auba  saltava  del  llit,  obria  la 
finestra  y  derrera  la  reixa,  los  cabells  estesos,  los  ulls  esferehits,  lo 
nas  més  blanch  que  son  rostre  de  cera,  las  mans  forcejant  los  ferros, 
comensava  d  cridar:  a  Mentida,  soch  ignocent,  tot  es  una  calumnia, 
tot;  calumnia,  Armengol,  calumnia  y  res  més.»  Lo  vent  s^  emportava 
eixos  crits  de  dol  pels  inmensos  espays  del  camp  hont  se  pert  la  veu 
humana,  y  passada  la  excitació  nerviosa,  tomava  D.*  Isabel  à  caure 
en  sas  quietas  melangias. 

Mon  amich,  per  altra  part,  no  havia  pogut  seguir  en  la  vila,  ni  so- 
portar  lo  trasbals  que  à  tants  de  cors  produhí  sa  impensada  impru- 
dència. Condolit  per  V  ensopiment  de  vergonya  en  que  caygueren 
sos  pares,  desacreditat  en  la  vila  per  exercir  sa  carrera,  capficat  dia 
y  nit  per  la  sort  ignorada  qu*  hauria  seguit  sa  pobra  amiga,  desitjà 
la  mort  y  entrà  en  V  exèrcit  y  la  cercà  ab  afany  inútilment. 

Un  jorn,  cinch  anys  després  d^  aquella  feta,  arrivà  ab  son  regi- 
ment à  San  Boy  d'  hont  havían  eixit  los  carlistas  un^  hora  ans. 
Aprofitant  la  parada  entrà  à  visitar  la  bojería.  De  sopte,  n'  eixí  fet 
una  cera,  los  ulls  esbarriats,  perduda  V  atenció  fins  à  tal  punt  que 
ni  tomà  U  saludo  à  la  persona  que  li  havia  mostrat  1'  establiment  ab 
lo  major  agrado.  Un  cop  à  la  porta,  mirà  à  un  y  altre  cantó  y  em- 
prengué cami  en  vers  un  bosch  que  d*  alli  s*  o virava. 

— Senyor,  perdonàumel— «sclamà,  y  no  havia  retrunyit  lo  tir  de 
son  revòlver,  que  caygué  rodó  à  terra  pera  no  aixecarsen  may  més. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


BIOGRAFIA 

DE 

ESTEVE  GILABERT  BRUNIQUER 


Lema.— yo  humii  súbdit  y  oficial 
'  de  la  ciutat  de   Barce- 
lona.— 

E.  G.  Bruniqubr. 


LO  innato  e  insito  amor  de  la  pàtria  es  tan  poderós  que  per  son 
»beneíici  y  honor  corren  los  homens  los  mes  grans  perills.» 
Aixfs  deya  Bruniquer  ab  motiu  d*  escriure  la  Relació  sumaria 
de  la  antiga  Àindació  y  cristianisme  de  la  ciutat  de  Barcelona,  y 
nosaltres  ho  reproduhim  en  aquest  trevall,  per  quant  estimem  su- 
mament  difícil  lo  escriure  sobre  lo  humil  súbdit  y  oficial  de  Barce- 
lona. 

^'Perquè  estimar  com  un  perill  un  estudi  sobre  Bruniquer?^  i Fàcil 
serà  endevinarho!^«Ves»  li  havem  de  dir  à  esta  Biografia,  «ves  à 
barrejarte  ab  las  mes  galanas  flors  del  ingeni  humà,  ab  la  divina 
poesia;  ditxosa  tu  si  los  que  aquest  any  faran  lo  gloriós  ramell  de  las 
flors  de  maig,  t'  escuUissen,  sinó  per  la  hermosura  y  fragància,  per 
ésser  una  flor  espontànea  de  la  terra. — No  busques  en  lo  ram  de  glò- 
ria lloch  preeminent;  pensa  que  mentres  la  mes  bella  flor  del  temps 
recordarà  en  ell  la  mes  bella  inspiració  de  la  musa  catalana,  y  que 
r  englatina  y  la  viola  mouran  los  generosos  pits  dels  que  en  Deu  y 
en  la  Pàtria  combregan  ab  amor  y  esperansa,  tu,  pobre  y  trist  ram 
de  bruch  que  ab  tas  punxas  semblaràs  defensar  lo  ram  mes  qu'  altra 
cosa,  tu  en  ell  sols  recordaràs  lo  trevall  humil  y  pacient,  estimat  no 


Digitized  by 


Google 


a86  BIOORAFÍA  DG  fiSTGVE  GILAfiCKT  BRUNIQUCH 

mes  per  los  qui  saben  veure  en  lo  fon$  de  las  cosas  y  saben  que  totas 
tenen  fonament,  y  aquest  estiman  per  lo  que  aguanta,  encara  que 
res  ne  sàpigan  ni  res  ne  vejan.  ;Deu  vulgaqueton  nom,  gloriós  pera 
la  pàtria  catalana,  te  porte  fortuna! 

EÜx  Consistori  de  la  poesia  prou  haurà  endevinat  quan  difícil  ha 
d*  ésser  en  un  certamen  poétich,  contar  la  vida  d*  un  home,  qui  com 
se  sol  dir,  la  visqué  de  una  manera  tant  prosaica,  com  prosaica  fou 
sa  professió. 

Clar  està  que  voldríam  convencens  de  que  ja  eix  Consistori  estima 
en  lo  que  ha  de  ésser  lo  trevall  à  nosaltres  encomanat,  puig  en  sa 
ilustració  bé  prou  sab  qui  fou  y  lo  que  fou  Esteve  Gilabert  Bruni- 
quer.  Mes  la  realitat  de  las  cosas  es  sempre  mes  dura  que  tot  pensa- 
ment que  se  n^  haja  format,  y  eixa  realitat  se  ha  de  témer,  quan  per 
eix  trevall  surti  descarnada  com  calavera,  la  qual  sols  pot  ésser  boni- 
ca si  la  imaginació  li  dona  las  formas  que  li  ha  conegut  avans. 

Tampoch  se  crega  que  busquem  la  antítessis  en  lo  que  anem  dihent, 
qüe  à  dret  y  à  tort  apilem  conceptes  desfavorables  pera  que  lo  trevall 
surti  mes  lluminós  y  colorit.  No,  dihem  la  veritat  neta;  ni  tan  sols 
entenem  refredar  la  calor  produhida  per  trevalls  semblants,  fçts  tam- 
bé en  honor  de  Bruniquer:  si  aquestos  recordem  à  continuació,  es 
perquè  sa  influencia  pot  ésser  perjudicial  donant  à  las  cosas  unas  pro- 
porcions que  no  son  las  justas  y  exactas. 

De  nostre  autor  s*  ha  dit:  «que  entre  los  escriptors  del  sigle  xvii 
ocupa  un  dels  principals  llochs  Esteve  Gilabert  Bruniquer.»  Si  això 
es  veritat,  ^-qué  havem  de  témer  al  entrar  en  un  concurs  en  honra 
de  las  lletras,  de  la  literatura.^— Mes  si  no  ho  es,  iquan  no  pot  pesar 
en  los  que  cregueu  en  dita  afirmació,  la  realitat  de  lo  contrari!— 
Entre  los  qui  recorden  que  fou  lo  sigle  xvii  lo  sigle  d*  en  Fontanella 
y  del  Rector  de  Vallfogona,  d^  en  Pujades,  Andreu  Bosch,  y  Roig  y 
Gelpf  ^cóm  si  entre  aquestos  ocupa  un  primer  lloch  Bruniquer,  no 
ha  de  ésser  sa  vida  y  obras  sabrosa  pasta  pera  una  biografia.^ — Quin 
lloch  ocupi  en  Bruniquer  en  la  literatura  pàtria  deber  tenim  dedirho 
y  ho  dihem,  que  la  exageració  mata  si  es  com  bambolla  de  sabó,  y 
conorta  si  lloba  un  fons  de  veritat:  per  molt  exagerada,  donchs,  que 
sia  la  opinió  ans  sentada,  sempre  té  en  son  favor  V  etern  agrahiment 
que  tots  los  barcelonins  deuhen  al  autor  de  la  Rúbrica  de  sas  gran- 
desas. 

Mes  voldríam  que  lo  Consistori  se  fes  degut  càrrech  de  lo  que  pot 
ésser  la  vida  ó  biografia  d*  un  empleat  d^  un  municipi;  zelosí^im  del 
cumpliment  de  tot  son  deber,  y  sols  gastant  sa  vida  pera  cumplirlo; 
de  lo  que  pot  ésser  la  vida  d'  un  home  tancat  en  lo  reco  de  sa  oficina^ 
ordenat,  escrupulós,  fidel,  mes  sens  voluntat  pera  rompre  son  cèr- 
col, ans,  per  lo  contrari,  ditxós  d*  omplirlo  ab  tota  sa  voluntat  y  sa- 
ber.—Aixís  es  que  si  en  Bruniquer  ilo  hagués  escrit  ell  mateix  sa 
biografia,  y  si  per  accident  no  s'  hagués  salvat  son  testament  que  c% 


Digitized  by 


Google 


SALVADOft  SANPERE  Y  MIQUEL  287 

una  altra  biografia,  ó  millor,  autobiografia,  res  sabrfam  de  sa  vida, 
per  quant  jamay  se  trové  en  cap  de  eixos  fets  en  que  V  home  hi  dei- 
la  sa  trepitjada. 

Nosaltres,  no  perquè  's  prenga  en  consideració  '1  nostre  trevall, 
sinó  perquè  conste  un  fet  de  tota  veritat,  havem  investigat,  havem 
cercat;  si  havem  recuUit  molt  poca  cosa,  no  *s  crega  que  haja  sigut 
perquè  avans  bohs  segadors  haguessen  segat  lo  camp,  que  si  pocas 
espigas  hi  quedaren,  fou  per  la  pobresa  del  sembrat. 

Per  fortuna,  trista  fortuna  per  cert,  si  sols  podem  enriquir  ab  par- 
sinomia  la  vida  d*  en  Bruniquer,  ja  es  major  lo  fruyt  que  portarem 
à  la  obra  corretjint  supòsits  y  fets  dels  anteriors  biógrafos,  de  mane- 
ra que  tot  plegat  donarà,  si  no  un  trevall  del  tot  nou,  una  biografia 
lo  mes  completa  possible,  y,  aíxis  ho  esperem  també,  exenta  d*  er- 
rors. 

Los  materials  que  pera  feria  havem  tingut  à  la  vista  son: 

Lo  prólech  de  la  Rúbrica. — Sempre  que  citem  eixa  font  usarem 
las  inicials  P-R. 

La  apologia  de  Barcelona  posada  com  é  prólech  de  la  Rúbrica,  de 
privilegis. ~-La  anomenarem  ab  las  inicials  R^P. 

Lo  Testament  d'  en  Bruniquer  que  portarà  per  senyal  una  T,  y 
altres  papers  de  familia  qual  origen  per  amor  del  secret  del  concurs 
no  podem  citar,  y  los  quals  portaran  una  F. 

Y  per  últim,  los  Llibres  de  deliberacions  del  Consell  de  Ceni,  y  los 
Registres  de  lletres  closes  que  anomenarem  respectiment  ab  las  ini- 
cials C  C.  y  L•l.  c. 


BRUNIQUER— SA  VIDA 


POCAS  vegadas  es  un  elogi  lo  poder  dir  d*  una  persona  que  fou 
«home  de  son  temps,»  però  casi  sempre  excusa  defectes,  puig 
aixi  com  son  pochs  los  aucells  que  poden  volar  tant  alt  com 
la  àguila,  pochs  son  los  homens  que  en  son  temps  saben  viure  la  vi- 
da dels  temps  esdevenidors. 

En  Bruniquer  fou  home  de  son  temps.  Fill  de  pagesos,  burgès  per 
tots  quatre  costats,  se  deixà  enmatzinar  per  la  mania  castellana  de 
la  ahidalguia»  que  tan  contribuhi  al  empobriment  y  despoblació  d' 
Espanya. 

En  los  dias  de  la  autonomia  de  Catalunya,  los  ciutadans  de  las  vi. 
las  reals  estavan  tant  orgullosos  d*  aqueix  titol  com  dels  seus  no- 
bilissims  pergamins  poguessen  estarho  los  comtes  d^  Ampurias  y 
Cardona. — Mes  vingué  lo  temps  de  la  casa  d*  Àustria,  y  si  'Is  primers 
austríachs  ab  habilitat  estraordinaria  comensaren  en  la  nostra  terra 
la  obra  de  la  corrupció,  lo  tercer  austriach,  ó  sia,  Felip  III,  no  sa-: 


Digitized  by 


Google 


2^8  BIOGRAFÍA  t>B  ESTEVE  GILABERT  BRUNIQUER 

bem  perquè  anomenat  per  los  historiadors  de  Castella,  h  gran,  ho 
íeu  ja  tant  i  la  descarada,  ennoblí  é  tants  plebeys  y  aixecà  à  tants 
nobles  &  camhi  d^  alguns  milers  de  doblons,  que  lo  país  se  conmo- 
gué,  y  si  no  tingué  forsas  pera  rebutjar  las  funestas  dàdivas  de  la 
magnificència  real,  ne  tingué  pera  protestar  y  descubrir  son  joch. 

En  Bruniquer,  donchs,  portat  per  la  mania  nobiliària  de  son 
temps,  trevallà  un  y  altre  abre  genealógich  de  sa  família  y  mes  de 
un  se  'n  guarda  encara,  y  aixís  en  son  testament,  com  en  los  dos 
prólechs  de  las  duas  Rúbricas,  comensa  sempre  per  fer  saber  qui  fo- 
ren los  seus,  y  de  la  circunstancia  ó  accident  d'  haver  embrancat  ab 
los  Ricomàs,  que  donaren  un  bisbe  à  Vich  y  Barcelona,  n'  està  tant 
orgullós,  que  fins  volgué  que  dita  circunstancia  se  grabés  en  sa  llosa 
sepulcral. 

Los  mes  antichs  de  sa  familia  que  sa  gran  diligència  descubrí,  fo- 
ren Ramon  Bruniquer  y  sa  muller  Ermigenda,  als  quals  Bernat  de 
Far  y  Dolsa,  muller  sua,  firmaren  à  3  dels  I  dus  de  Octubre  de  1 198 
establiment  d*  un  Mas  situat  en  lo  comtat  de  Barcelona,  en  territori 
del  Vallés  y  parròquia  de  Cardedeu,  en  Villalba.  (F) 

De  Cardedeu  la  familia  passà  'I  1260  à  Granollers,  y  d^  ella  diu  en 
Bruniquer  afou  lo  Reverendíssim  Mi^juel  de  Ricoma,  (i)  tliesorer 
sdel  papa  Clement  sisè,  bisbe  de  Barcelona  en  lany  1 346,  y  abans 
»ho  fou  de  Vich,  qui  morí  Bisbe  de  Barcelona  lany  i36i.  en  Avi- 
«nyó,  hont  residia  la  Cort  romana,  fill  de  Pere  Ricoma  de  Gra- 
«nollers  mon  setè  avi,  à  la  casa  y  herència  del  qual  jo  succe^ 
fthesch,  y  ultra  que  foren  també  de  ma  casa  Guillem  Bruniquer, 
«mercader,  ciutadà  de  Barcelona,  de  la  herència  del  qual  jo  tinch 
«en  Barcelona  el  Patronat  de  deu  porcions  canonges  de  la  almoyna 
«de  la  Seu,  que  costaren  ab  censals,  sobre  la  ciutat  y  General,  pas- 
«sades  sinch  mil  y  sinchs  centas  lliuras,  y  Jaume  Bruniquer  notari 
»públich  de  Barcelona,  y  Pere  Bruniquer  mercader,  ciutadà  de  Bai^ 
«celona  germans,  nebots  del  dit  Reverent  Bisbe,  qui  tots  moriren 
»en  Barcelona.  A  4  de  Maig  i393  partiren  dos  naus  novas  de  aques- 
ntB,  plassa,  la  una  del  dit  Pere  Bruniquer,  feta  devant  la  volta  dels 
«fusters,  y  laltra  den  Berenguer  Simón  qui  també  era  natural  de 
«Granollers,  y  foren  noleiades  per  lo  duch  de  Borbo  per  llevar  gents 
«darmes  en  Provensa  per  anar  a  Nàpols  en  ajuda  del  Rey  Luis,  del 
«qual  Pere  Bruniquer  se  troba  que  estant  la  ciutat  ab  grandíssima  ne- 
«cessitat  de  blats  feu  concert  de  portar  de  Sicilià  sinch  milia  corte- 
«ras,  com  apar,  a  4  de  las  nonas  de  Agost  1347,  en  poder  de  Ramon 
«Ferrer  notari,  y  a  20  de  Abril  i33i,  los  racionals  feren  difinicio  al 
«dit  Pere  Bruniquer  del  arrendament  de  la  imposició  del  vi.  Foren 


(t)  De  aqueix  Rlcomà  res  ne  direm  puig  En  Flores  y  En  Villanueva  ne  parlan  llar- 
gament; sols  per  via  de  paréntessís  nos  estranyarem  de  que  havent  dedicat  &  son  fill 
la  vila  4e  Granollers  un  carrer,  II  diga  Rlgoma. 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPERE  Y  MIQUEL  289 

«també  de  ma  casa  altre  Pere  Bruniquer  mercader,  ciutadà  de  Bar- 
»celona  quis  troba  nomenat  a  3o  dagost  1413  en  cert  arrendament 
i»de  la  ciutat  in  libro.  not,  1412,  et  aliorum;  y  també  fou  nomenat 
»per  la  ciutat  a  18  de  Juny  1443  en  regonexedor  de  les  comptes  de 
»la  Taula,  lo  qual  era  net  de  Bernat  Bruniquer,  y  de  Agnès  muller 
Dsua  mos  sisens  avis,  la  qual  Agnès  era  germana  de  dit  Reverent  Bis- 
»be,  pare  y  mare  dels  dits  Quillem,  Jaume  y  Pere  Bruniquer.  (P-R,) 
Qui  desit)e  encare  mes  detalls  de  la  familia  Bruniquer  y  dels  seus 
parentius  ab  los  Rieras,  etc  ,  Uegesca  son  Testament  y  la  apologia 
de  Barcelona, 

Esteve  Gilabert  Bruniquer  nasqué  *1  dia  29  de  Juliol  del  any  i56i 
en  la  vila  de  Granollers.  (T-R.  P-F.) 

Foren  sos  pares  Garau  Bruniquer,  mercader  de  dita  vila,  y  la  se- 
nyora Eulàlia  Riera,  y  fou  batejat,  lo  mateix  dia  de  son  naixement, 
en  la  iglesia  parroquial. 

Vingué  à  Barcelona  la  famiiía  Bruniquer  en  lo  temps  de  la  infan- 
tesa d'  en  Esteve, — a  teneris  meis  annis — y  si  ab  lo  cambi  pogueren 
guanyar  los  interessos  de  la  família ,  res  guanyà  en  drets,  puig  com 
la  vila  de  Granollers  era  carrer  de  Barcelona,  tots  sos  habitants  go- 
savan  dels  mateixos  drets  y  privilegis  que  'Is  nats  en  dita  ciutat,  cir- 
cunstancia  que  no  's  descuyda  en  Bruniquer  de  fer  notar  en  la  apo^ 
logla. — Qui  guanyà  en  lo  cambi  de  domicili  fou  la  ciutat  cap  y  casal 
de  Catalunya,  puig  trovà  en  Bruniquer  un  de  sos  mes  entussiastas 
fílls. 

U  any  1591,  any  en  que  ^s  casà  ab  Agna  Galopa,  filla  de  Pau,  no- 
tari públich  de  Barcelona,  fou  lo  mateix  en  que  ^s  passà  Notari,  ó 
mellor  dit,  comensà  à  exercir  aquesta  carrera.  Encara  avuy,  segons 
testimoni  de  D.  Francisco  Maspons,  se  conservan  sos  manuals,  que 
guarda  V  Arxiu  Notarial  del  districte  de  Barcelona. 

Entrà  à  servir  oficis  del  gloriós  municipi  de  Barcelona  als  27  de 
Novembre  del  any  1597  (C.  C.)  en  qual  dia  fou  nombrat  pera  ser- 
vir la  ajudantfa  de  scrivà  majordom  primer  ajudant. 

Morí  més  endevant  V  ajudant  de  scrivà  major,  Francesch  Guar- 
diola, y  *ls  Concellers  lo  nombraren  en  son  lloch,  mes  no  volgué 
aceptarho,  essent  anomenat  per  compte  seu  lo  notari  Gerónim  Sol- 
devila. (Rúbrica,  tom.  1 1 1. -Scrivà  racional,) 

Vacant  en  i6o3  T  ofici  de  scrivà  racional,  fou  cridat  à  dit  càrrech, 
lo  qual  aceptà,  y  '1  Concell  V  elegí  lo  dia  3i  de  Maig. 

Durant  la  seva  ajudantía,  diu  Bruniquer,  que,  «vehent  que  los 
sUibres  de  Cap  breus,  apocas  y  definicions  de  Censals  que  estaban  à 
smon  carrech  recòndits  en  diversos  armaris,  estaban  ab  alguna  con- 
wfusió,  los  posí  tots  ab  inventari,  y  après  ab  rúbrica  per  ordre  dels 
»anys,  de  tal  manera  que  ab  facilitat  se  trobaran.» — (P,  R,) — ^Aquest 
esperit  de  método  y  d'  ordre,  per  cert  propi  de  qui  com  ell  se  donà 
al  escrupulós  y  delicat  ofici  de  notari,  havia  de  recomanarlo  forsosa- 


Digitized  by 


Google 


I•IO  BIOGBXFU.  OK  ESTEV£  GÍL.VBRHT  BRCT^KICUL 


sL•  GxKBÜen  dt  Barceíona:  ca  tac  ccnps  9jma»iaa  «ie«&  c»> 
perit,  y  tal  regahia  iba  caosa  dci  pesar  que  cu  los  ainms  asjs  de  sa 
vúia  li  doaarea.  De  manera  <)ue  sa  pujada  à  Scriva  Radonal  oo  sols 
era  mcrcscoda  sno  moit  acertada.  En  nostre  egaiame,  hannam  de- 
sitjat tfoe  Bnzniqucr  hagnés  aiort  Sotítí  Radoaal;  com  à  tal  lenta  i 
soa  cacrcdi  T  escriure  lo  Dietiri  de  Bvxeümct,  j  de  Lo  ^^  hanría 
sgot  Lo  Dietari  durant  sa  Llarga  rida,  botxa  prova  'a  soa  U»  aoys 
i|ue  1  tingué  i  soa  carredi. 

3Ces  clar  esta  que  aquesta  mateiTa  drcunstanda  j  V  amor  que 
provava  en  aon  travall  per  \ca  ireta.  privilegis  j  costums  de  Baroelo- 
na.  r  assenjalaban  per  nous  avensos  en  sa  carrera,  puig  Lo  Conccfl 
de  Cent  no  podia  deixar  ni  sens  recompensa,  ni  sens  íer  gran  estima 
deí  Scriva  «que  per  ínstniírse  en  lo  ceremoaiai  dels  Concellers*  se 
•disposa  atentament  1  le:zír  tots  los  Dietaris,  j  perquè  oi  faltahan 
9díy\,  procura  ab  suma  dili^snaa  sercarios  y  trobarios.» 

Aquestos  cravalLs  que  demostran  soa  esperit  d*  investigació,  ha- 
viaa  de  conquistarLi  gran  reputació  d'  entès  en  lo  dret  privilegiat  j 
coasaetudiniri  de  Barcelona,  j  més  d'  una  vegada  los  coneixenicats 
d*  en  Bruaíquer  serv'rlan  pera  revalidar  alguna  perduda  prerrogati- 
va, ó  deten^ar  las  en  us.  en  un  temps,  sobre  toc  en  que  tant  mal  mi- 
radas  eran  las  llibenars  v  Constitucions  de  BarceLona  per  quant 
cran  las  de  la  terra  caralaoa. 

Per  aquesta  raiió  ^eru  dubte,  quan  succehí  la  mort  dA  síndich  de 
la  Ciutat.  Joan  Soli,  tou  anomenat  en  son  Iloch  en  consistori  àdi  a5 
d'  Abril  del  any  cóo-S  C  C- — Per  saber  quina  era  ia  re^>oa$abilitat 
d' en  Bruniquer  com  a  ^iniích,  bastarà  sols  recordar  que  al  donar  lo 
rcy  Alfons  HI  en  laSó  privilegi  à  la  Ciutat  pera  anomenar  tals  ofi- 
cials, se  diu  que  lo  síniich  se  institueix  «pera  la  conservació  éàs 
»F*riviIegis.  constitucions  y  ordenacions  de  la  Ciutat.»— Lloch  peri- 
llós^ odci  compromès  que  no  sens  amargura  complí  fins  Ts  últims 
dias  de  sa  vida  V  honrat  Bruniquer. 

Tal  nombrament.  per  lo  mateix  que  li  imposava  novas  obligadons 
lo  íbnava  a  nous  estudis  y  a  novas  investigacions,  c  Per  ferme  capds 
«dels  privilegis  de  la  Ciutat — j  P^S  li^vía  de  defensarlos  diu  en  la 
apologia — he  le^It  tocí  los  líbres  y^txs  y  vermells  que  son  vuvt,  y 
»tres  altres  iíbres  antich^  de  Vri^'út^is^  de  que  nos  tenia  noticia,  y 
iïdells  he  fet  dos  llibres  que  se-an  de  grandíssim  bencdci»  iP.  /?.> — 

Aquestos  llibres  obran  en  V  archiu  municipal  de  Barcelona  y  for- 
man  la  Ruhricj,  privilegiorurn  civitJL'As  Rircinone. 

•iontament  ab  dit  trevall  fen — Bruniquer — Rubrica  de  cridas.  y 
«ordinacíoas  en  continuació  de  la  antiga  que  acaba  V  any  1477.» 

Qaína  era  la  diligència  d'en  Bruniquer  en  lotravall.  la  redacció  de 
dita  Rubrica  de  privilegis  ho  indica,  puig  haventli  cncomenat  aques- 
ta obra  los  Concdicrs  en  Concell  de  21  d*  Agost  de  1608.  pognc  do- 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SÀNPERE  Y  MIQUEL  29 1 

narlo  per  terminat  en  7  de  Maig  de  16 10,  data  del  prólech  que  pre- 
cedeix à  la  Rtibricji  de  privilegis  (1). 

De  temps  antich  se  seguia  disputa  entre  la  Ciutat  y  'Is  convents 
que  per  sa  pobresa  tenian  privilegi  de  pastar  pa  pera  '1  seu  us,  los 
quals,  portats  del  afany  de  fer  negoci,  pastavan  pa  pera  tothom  y  *y 
revenian  al  públich  ab  perduici  de  la  Ciutat,  qual  fleca  era  dels  Con- 
cellers,  arrivant  pera  sustreures  à  la  inspecció  y  vigilància  municipal, 
à  construir  los  forns  dins  dels  monastirs  «com  si, — dihuen  los  Con- 
cellers  indignats,  en  las  instruccions  que  donaren  à  Bruniquer — com 
si  los  monastirs  fossen  duana  ó  casa  de  contratació.» 

Pera  acabar  ab  tal  abús  portaren  la  qüestió  à  Roma,  mes  son  em- 
baixador  ó  representant  en  dita  Ciutat  poch  ó  res  adelantava  perquè 
los  de  la  Cúria  V  embolicavan  en  un  mar  de,  paparassas  y  de  distin- 
gos,  de  contradiccions  y  oposicions  als  privilegis  de  Barcelona,  que 
'1  pobre  home  s*  hi  ofegaba  à  cada  moment.  Pera  sortir  de  la  dificul- 
tat, los  Concellers  volgueren  enviar  un  home  experimentat  y  co- 
neixedor dels  drets  de  la  Ciulat  y  al  efecte  ellegiren,  jà  qui  millor!  à 
n'  Esteve  Gilabert  Bruniquer.  Se  prengué  V  acort  à  1 1  d*  Agost  del 
any  1610  y  en  2  de  Setembre  del  dit  any  se  li  expediren  las  instruc- 
cions necessarias  qual  tenor  dat  lo  tema,  no  podria  ésser  en  cap  ma- 
nera interessant  en  nostres  dias.  Mes  si  direm  d*  ellas,  per  quant  no 
sols  honra  à  nostre  héroe  sinó  que  ajuda  à  formar  concepte  de^  la 
gran  estima  en  que  ^s  tenia  la  seva  moralitat  y  lealtat.  que  al  parlar 
los  Concellers  dels  gastos  fahedors,  li  deixan,  contra  sa  costum,  los 
cordons  de  la  bossa,  de  manera  que  li  dihuen,  aque  per  los  gastos 
»de  advocats,  estrenas,  salaris,  ó  drets,  ó  en  altres  coses  per  la  bona 
«directio  ó  expeditio  d*  aquell  despendrà  ab  la  llarguesa  que  sa  dis- 
Dcretio  li  dictarà  cometent  tot  aquest  negossi  à  sa  bona  prudentia.v 
(C.  C.) 

En  Bruniquer,  fets  los  preparatius  del  viatje,  se  'n  anà  à  Roma  lo 
dia  26  de  Setembre  del  any  16 10.  (R,)    . 

No  fou  sa  estada  en  la  Ciutat  eterna  una  missió  delicada  y  sosse- 
gada  com  mereixia  pera  *1  descans  de  sa  vida,  puig  amen  del  llarch  y 
fastidiós  procés  del  pastim,  se  *n  barrejaren  d'  altres  que  V  havian  d* 
acreditar  de  diplomàtich,  si  de  tots  ne  sortia  be. 

Deixarem  de  parlar  del  encdrrech  que  uns  Concellers  li  feyan  d' 
obtenir  privilegi  d'  altar  privilegiat  perpetuo  pera  S.  Sebastià,  y  que 
altres  revocavan  per  las  reclamacions  dels  de  Sta.  Maria,  pera  ocu- 
parnos  lleugerament  d*  un  incident  poch  conegut  y  senyalar  la  inter- 
venció diplomàtica  del  sindich  de  Barcelona  fins  ara  desconeguda. 

Succehi,  donchs,  qu*  en  la  vetlla  del  dia  16  d*  Agost  de  161 1 ,  ron- 


(i)  No  sabem  per  qain  concepte  Bruniquer  sortí  ab  lo  Centaner  en  persecució  dels 
lladres  que  infcstaban  lo  Vàlids  en  Febrer  del  any  1610  com  se  pot  veure  ei)  lo  Re^S" 
tre  de  lletres  closes  de  dit  any.  Carta  de  1 3  de  Febrer, 


DigitizedbyVjOOQlC    • 


292  BIOGRAFÍ A  DE  ESTKVE  GILABERT  BRUNIQUER 

dant  lo  Veguer;  se  trovà  cap  à  las  10  de  la  nit  en  lo  replà  de  la  plas* 
sa  de  Santa  Àna,  ab  un  home  «en  cos,  ab  spasa  de  mitx  anavall  sens 
»beyna  y  ab  rodella»  à  qui  feu  detenir  y  desarmar  per  son  criat  Sal- 
vi Boy  sens  que  li  valguessen  sas  reclamacions  d*  ésser  criat  de  la  In- 
quisició, lo  qual  no  volia  creurer  lo  dit  Veguer  vist  son  estat.  Una 
vegada  fou  desarmat,  li  deixaren  fer  son  camí. 

«L'  endemà,  à  17  del  mateix,  estant  dit  Salvi  Boy  devant  la  porta 
»del  Theatro  des  Comèdies  aguardant  dit  Veguer  son  amo,  li  digué 
«Sebastian  Salazar,  criat  de  algun  de  dits  inquisidors ;?or^i/e/r<i^ía  él 
vquitado  las  armis  al  criado  del  senyor  Inquisidor  su  amo,  y  que  si 
l•l•lo  las  volvia  le  echaria  en  la  cdrcel;  y  dit  Salvi  Boy  respongué  que 
»ell  habia  fet  lo  que  lo  Veguer  li  havia  manat  y  que  allà  era  dientho 
«del  Veguer  qui  exia  de  la  porta  de  la  Comèdia;  à  ell,  digué,  perquè  lo 
í^havia  de  echar  en  la  Cdrcel.  Al  que  respongué  dit  Salazar,  solo  por 
l•mi  gusto,  y  acudint  dit  Veguer  als  crits  digué  à  dit  Salazar  que  son 
Dcriat  havia  fet  lo  que  ell  li  havia  manat  y  no  tenia»  res  que  dirli; 
que  si  hi  havia  falta  se  dirígissen  à  ell  que  vivia  en  lo  carrer  de  la 
Mercè  y  que  ja  sabia  lo  que  ^s  debia  als  senyors  Inquisidors. 

aAl  dia  següent  estant  lo  Veguer  en  la  Llotja  y  dit  Salvi  Boy  ab 
»sa  companyia,  Francisco  de  Acevedo  alguacil  del  Santo  Oficio 
sprengué  y  capturà  al  dit  Salvi  Boy  y  requerí  ab  pena  de  excomunió 
»major  y  de  doscents  ducats  à  dit  Veguer  li  fes  assistència,  y  axí  lo 
iseguí  fins  à  la  Inquisició,  y  essent  dalt,  en  presentia  de  dit  Veguer 
emanaren  dits  Inquisidors  posar  cadena,  manillas,  y  grillons  à  dit 
»Salvi  Boy,  y  al  dit  Veguer  tractaren  molt  mal  de  paraulas  sens  dar- 
vlos  occasió  alguna  de  tot.» 

Aquest  atropello  indignà  tant  mes  al  Veguer  en  quant,  per  estar 
ausentas  las  demés  autoritats  reals  de  Barcelona  en  aquella  ocasió, 
ell  ho  era  tot.  Feu  procés  y  acudi  als  Concellers  en  demanda  d^  au- 
xili y  de  Consell. 

J untaren  los  Concellers  als  advocats,  deliberaren,  y  acordaren 
que  '1  Veguer  per  sa  part  posés  pres  al  dit  Acevedo  allí  ahont  lo  tro- 
vés,  acort  portat  à  cap  lo  dia  27  de  dit  mes.  Això  fet,  los  Concellers 
convocaren  lo  savi  Concell  de  Cent  à  qui  donaren  compte  de  tot  lo 
fet  y  fou  sa  conducta  aprobada. 

Enfadats  los  Inquisidors,  expediren  monitorias  reclamant,  dintre 
'1  terme  de  tres  horas  al  dit  Acevedo  baix  pena  d'  excomunió, 
monitorias  dirigidas  al  Veguer  y  Concellers  y  qual  pena  se  feya  ex- 
tensiva à  tots  quants  haguessen  intervingut  en  V  assumpto. 

Com  aquest  escàndol  amenassaba  pendre  major  peu,  intervingué  '1 
Bisbe  y  aconsellà  que  's  protestàs  de  lo  fet  per  los  Inquisidors  à  Ro- 
ma, à  fi  de  guanyar  temps  y  de  que  no  causés  efecte  V  anatema  in- 
-quisitorial. 

Mes  al  altre  dia,  los  oficials  de  la  Inquisició  volgueren  passarse  à 
majors,  puig  se  tiraren  sobre  1  Veguer  que  passava  per  la  plassa  del 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPRRE  Y  MIQUEL  2g3 

Àngel  al  crit  de  «no  moure  à  la  Inquisició,»  mes  lo  Veguer,  escar- 
mentat per  lo  de  'n  Salvi  Boy,  s'  amarrà  també  ab  dits  oficials 
al  crit  de  ano  moure  al  Rey,»  rebé  major  auxili,  y  los  dits  oficials, 
que  aquesta  vegada,  per  lo  nom  semblan  catalans,  puig  se  deyan 
Mollet  y  Vinyas,  anaren  à  la  presó  à  fer  companyia  al  senyor  Ace- 
vedo. 

No  podem  dar  curs  à  aquest  epissodi  curiosfssim  y  característich 
del  estat  d'  ànims  y  relacions  entre  Inquisidors  y  Concellers,  puig 
nos  faria  perdre  de  vista  la  intervenció  en  ell  de  'n  Bruniquer;  redu- 
hida  com  ja  's  compendrà,  à  obtenir  de  la  cort  Romana  la  suspensió 
de  las  amenassas  de  las  monitorias  dels  Inquisidors,  lo  qual  obtin- 
gué, nos  sembla  à  nosaltres,  fàcilment,  dat  que  may  en  la  Cort  dels 
Papàs  alcansà  V  horrible  tribunal  amparo  ni  favor.  (R.  LL  c.) 

Ab  aquets  mal-de-caps  se  n'  hi  barrejaren  d'  altres,  puig  un  dels 
üUs  de  'n  Bruniquer  é  qui  deuria  tentar  la  estada  de  son  pare  en  la 
gran  ciutat,  fugi  de  Barcelona  sens  son  consentiment  y  sens  son 
consentiment  se  li  presentà  à  Roma.  (T.) 

Complicà  també  sa  missió  un  nou  incident  ab  las  monjas  de  San- 
ta Clara  sobre  una  reforma  de  la  muralla  à  lo  que  ellas  s'  opossavan; 
tingué  també  de  donar  son  concurs  al  abat  de  Montserrat  per  calu- 
rosa  recomanació  dels  Concellers,  sobre  no  sabem  quinas  qüestions 
entre  ell  y  '1  cap  de  la  seva  ordre;  y  per  últim,  trovem  à  son  carrech 
confiada  la  disputa  entre  '1  clero  beneficiat  de  la  Seu  de  Barcelona 
y  *ls  Canonges,  disputa  ó  qüestió  que  en  los  següents  termens  reco- 
manavan  à  *n  Bruniquer  los  Concellers: 

— «Per  part  dels  beneficiats  de  la  Seu  de  aquesta  Ciutat  nos  es  es- 
»tat  demanat  tinguessem.  à  be  escriurer  à  sa  Santedat  fos  servit  ma- 
»nar  remediar  les  opressions  (que)  fa  lo  capitol  (de)  aquesta  Cathe- 
»dral  à  dits  beneficiats,  y  com  entengam  tenir  sobrada  rahó  y  que 
»los  canonjes  son  intollerables  en  sos  procehiments,  essent  molt  cert 
»que  si  la  Santitat  nois  reprimeix  arribarem  à  no  tenir  ningun  bene- 
nfíciat  que  vulla  ni  puga  residir  en  la  Seu  en  gran  desautoritat  de 
«aquesta  ciutat.»  (R,  LI.  c,  carta  de  2g  de  Maig  1612), 

Donant  curs  à  tots  los  afers  indicats,  en  Bruniquer  passà  un  y  al- 
tre any  en  Roma  sens  adelantar  res  sobre  la  qüestió  capital,  gracias 
à  las  resistèncias  de  la  cúria  romana  que  cada  dia  demanava  nous 
documents,  y  tants  ne  demanà  que  en  veritat  acabà  en  Bruniquer 
per  tenir  à  casa  seva  tot  un  arxiu,  com  se  pot  veure  en  la  nota  de  la 
entrega  que  *n  feu  à  son  succesor  en  Roma,  lo  prébere  Francesch 
Domènech,  cosi  germà  seu. 

Lo  nombrament  d*  aquest  últim  no  implica  que  la  Ciutat  estès 
descontenta  de  'n  Bruniquer,  sinó  aburrida  de  gastar  sostenint  en 
Roma  un  embaixador,  com  se  deya  allavoras,  sens  cap  classe  de  pro- 
fit, y  sens  que  tal  resultat  fos  imputable  al  seu  representant.  Per 
9ixó^  salvant  tots  los  respectes  y  gastant  tota  classe  de  miraments,  se 


Digitized  by 


Google 


294  BIOGRAFÍA  DE  ESTEVE  GILABERT  BRUNIQUBR 

li  notificà  per  los  Concellers  en  6  de  Febrer  de  i6i3  que  lo  Concell 
de  Cent.  en  sessió  del  dia  anterior,  havia  donat  per  terminada  sa  mis- 
sió: mes  cndevant  se  li  notifíci  U  nombrament  del  seu  successor. 

Aquesta  revocació,  puig  en  realitat  no  era  altra  cosa,  contrarií  à 
'n  Bruniquer  qui  creya  pròxim  lo  fallo  per  lo  que  feya  à  la  causa  del 
pasti m,  mes  la  ordre  estava  donada  y  'Is  Consellers  no  la  havían  de 
tornar  enderrera  Inútils  donchs  totas  las  dilacions  que  posà,  feu  en- 
trega  à  son  cosí  germà  dels  documents  de  la  seva  procura,  se  despe- 
dí  del  Sant  Pare  lo  i3  de  Abril,  y  després  d*  imposar  à  son  successor 
— 20  d'  Abril— en  los  assumptos  que  havía  gestionat,  se  'n  tornà  à  la 
ciutat  de  Barcelona.  (R.  LI.  c.  i6i3'i6iS.) 

Una  vegada  de  retorn,  los  Consellers  posaren  tota  la  confíansa  en 
ell  pera  '1  dcspaig  dels  assumptos  de  Roma,  y  es  per  cert  cómich, 
dat  cas  que  'n  Domènech  hagués  intrigat  pera  suplantarlo,  veure  la 
repulsa  que  li  donan  los  Cpnsellers  à  sa  primera  comunicació,  puig 
li  dihuen  que  tot  lo  que  proposa  ja  ho  ha  fet  son  antecessor  à  qui 
ells  tenen  confiada  la  correspondència  ab  ell.  Ab  aquesta  comunica- 
ció en  Bruniquer  se  pogué  considerar  satisfet,  sinó  venjat.  De  la  mis- 
sió d*  en  Domènech  se  'n  obtingué  escassíssim  resultat. 

Com  ja  es  de  presumir,  en  Bruniquer  de  retorn  à  sa  ciutat  estima- 
da, continuà  sos  interromputs  trevalls  ab  tanta  cura  y  diligència  que 
al  any  següent  donà  per  terminada  sa  tant  celebrada  Rúbrica  del 
Cer  entoni, il. 

Finida  la  Rúbrica,  la  presentà  als  Consellers  en  la  de  Juliol  de 
1614. 

AcuUida  ab  amor  y  agrahiment,  en  Í4  de  Novembre  de  dit  any  se 
nombraren  examinadors,  y  al  cap  de  dos  anys,  això  es,  en  3  de  Ju- 
liol de  1616,  «reunit  lo  Concell  de  Cent,  com  diu  en  Maspons,  lo 
»mateix  Bruniquer  las  posà  damunt  la  taula  dels  Concellers  y  espli- 
Dcà  en  ple  Concell  lo  que  contenian  los  dits  llibres...  Y  en  sa  vista 
«acordaren  se  li  regraciessen  a  Bruniquer  sos  bons  oficis  y  diligen- 
i»cias  y  li  fossen  pagadas  sinch  centas  lliuras,  encomenantli  que  pro- 
Dcurés  posarhi  si  alguna  cosa  faltàs,  y  que  fossen  dits  llibres  recón- 
»dits  y  ab  tota  cautela  y  recato  com  ells  se  mereixian  y  obliga- 
»van.«  (v.)  obr,  cit. 

Casi  sexagenari  en  Bruniquer  per  eix  temps,  be  podia  prometres, 
després  d*  una  vida  tant  laboriosa  y  tant  replena,  un  descans  tant 
tranquil  com  merescut.  Això  's  prometia  sens  dubte,  mes  la  sort  li 
guardava  pera  'Is  últims  anys  de  sa  vida  la  prova  mes  dura  y  difícil, 
com  si  no  volgués  que  home  tant  honrat  y  ple  de  mèrits  deixés  de 
beurer  en  lo  càlzer  de  la  amargura  que  aquesta  amarga  terra  te  sem- 
pre omplert  pera  sos  millors  servidors. 

Setanta  cinch  anys  tenia  en  Bruniquer  quan  no  sabem  si  per  zel 
estremat  ó  per  mala  volensa,  fou  acusat  junt  ab  V  advocat  de  la  ciu- 
tat,  Rossell,  de  haver  entaulat  alguns  processos  en  perjuhí  de  la  ma- 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPERE  Y  MIQUKL  29$ 

teiza.  Lo  que  én  lo  fons  d*  aquest  assumpto  hi  hagués  de  veritat ,  la 
manca  de  documents  no  deixa  compéndreho;  los  resultats  semblan, 
emperò,  ezplicarho.  En  Bruniquer  excusà  sa  falta,  cas  de  que  n*  hi 
hagués,  dihent  que  ell  no  havia  fet  mes  que  cumplir  las  ordres  del 
advocat.  Aquesta  resposta  no  satisfeu  als  Consellers,  los  quals,  guiats 
per  lo  Q>nseller  en  Cap,  Francesch  Joan  Magarola,  proposaren  la 
suspensió  dels  dos  per  durant  deu  anys.  Aixís  ho  acordà  1  Concell 
de  Cent  en  deliberació  de  3o  de  Janer  de  i636.  (C.  C.) 

Quant  gran  fos  lo  torment  que  tal  incident  donés  à  *n  Bruniquer, 
al  home  integro,  inmaculat,  envellit  en  lo  servey  de  la  ciutat,  fàciN 
ment  ho  compendràn  tots  los  qui  sentin  bullir  sa  sanch  per  qües- 
tions de  honra  y  dignitat;  però  encara  havia  d'  ésser  major  son  des- 
conhort,  puig  com  à  75  anys  Thome  ha  de  estar  sempre  disposat  pera 
surtir  de  esta  vida,  empendre  lo  camí  deixant  en  derrera  '1  dubte,  es 
viurer  morint,  y  morir  desesperat  y  no  com  home  satisfet  de  haver 
omplert  sa  missió  be  y  fidelment. 

En  Rossell  y  en  Bruniquer  recorregueren  inmediatanrant  en  de- 
manda de  justícia  als  Tribunals  després  de  haver  demanat  reparació 
del  agravi  als  Consellers.    . 

S*  entaularen  las  causas,  las  quals  se  seguiren  ab  activitat,  mes  com 
lo  3o  de  Novembre  mudaren  los  Consellers,  los  del  any  1637,  por- 
tats d^  altra  idea  de  la  que  mogué  als  que  guià  en  Magarola,  busca- 
ren una  transacció. 

En  Rossell,  mes  condescendent  ó  tal  vegada  per  ésser  mes  jove,  y 
com  la  joventut  te  camp  per  córrer,  no  creyent  prudent  sembrarhi 
entrebandis,  consentí  en  V  arreglo,  presentà  un  memorial  demanant 
pura  y  simplement  la  seva  reintegració  fundantse  en  un  vot  mal 
contat,  lo  consentiren  los  Consellers  de  1637,  y  després  de  fer  cons- 
tar que  *1  dit  Rossell  renunciava  terminantment  à  la  causa  entaulada 
contra  la  ciutat,  als  salaris  vensuts,  y  als  gastoS  ocorreguts  en  lo  pro- 
cés, fou  reintegrat  en  son  lloch  d*  advocat  de  la  ciutat. 

En  Bruniquer,  ja  ho  havem  dit,  no  volgué  cap  transacció.  A  75 
anys  se  té  U  dret  de  ésser  exigent  é  intransigent.  Quan  V  home  està 
orgullós  de  tenir  lo  cap  blanch  com  la  puresa  de  sa  vida;  se  mira  ab 
horror  lo  cabell  negre  que  vol  embrutar  sa  blancor. — En  Bruniquer 
havia  sigut  expulsat  de  son  lloch  de  Sindich;  donchs  ó  purgar  la  fal- 
ta ó  confessar  la  injustícia. — Si  Us  Consellers  no  podian  abandonar 
lo  fet  per  companyerisme  mal  entès,  si  no  foren  prou  grans  pera  sur- 
tir devant  d*  aquell  home  venerable  y  demanarli  perdó,  y  estimaren 
millor  cumplir  la  veu  y  manament  de  la  justícia,  cosa  es  que  nosal- 
tres no  entenem;  als  nostres  ulls,  res  tant  gran  com  la  confessió  sin- 
cera del  pecat. — Si  la  ira,  la  passió,  ó  un  zel  exagerat  mogueren  als 
Consellers  de  i636,  los  de  1637,  esmenant  la  falta,  tornavan  per  1* 
honor  del  títol  de  saui  que  portava  1  Consell  de  Cent, 


Digitized  by 


Google 


296  BIOGRAFÍA  DE  CJTETE  GILABBRT  BftUNIQCCR 

Diguem,  etnpero.  en  honor  d'  elis  que  sí  'n  Bniniqner  sostení  son 
dret.  ells  no  defensaren  1'  agravi. 

La  Real  Audienda  dicta  son  fallo  manant  que  fos  reposat  en  son 
Uoch  de  Síndich  Esteve  Gilabert  Bniniquer,  i  qui  la  dntat  haTÍa 
de  donar  tots  los  salaris  y  emoluments  devengats  desde  1  dia  en 
que  fou  separat  de  son  carredi. — Los  Consdlers  lloharen  j  tingue- 
ren per  bona  la  sentenda.  j  en  Consell  de  21  de  Juliol  de  i638  fou 
en  bruníquer  rdnt^rat  en  sa  sindicatura. 

{Dos  anys  després  moria  tant  benemèrit  servidor  de  la  pàtria!  |Qui 
sab  si  no  predpíti  '1  desenllàs  un  procés  que  1*  havia  de  avergonyir 
encara  que  no  tingués  culpa! 

En  Bruníquer  morí  1  26  de  Mars  de  1641,  y,  com  se  veu  ben  dar 
en  son  testament,  ab  tota  la  tranquilitat  d'  esperit  del  home  que  va 
devant  de  lo  desconegut  sens  temor  ni  de  lo  que  enredera  ddia,  ni 
de  lo  que  en  sí  porta. — Si  sa  religiositat  li  havia  de  obrir  las  portas  d' 
un  millor  estat,  son  testament  nos  diu  quant  gran  fou,  j  res  te  pera 
extranyamos  que  qui  comunica  ab  Deu  en  tots  los  días  de  la  seva 
vida,  estiga  gojós  lo  dia  de  sa  mort  per  que  à  Ell  s*  acosta. 

De  lo  que  digueren  en  lo  dia  de  sa  mort  sos  contemporanis  algona 
cosa  en  sabem  encara  que  allavoras  no  hi  hagués  prempsa  per  dirho. 
Lo  dietari  municipal  del  any  de  sa  mort  guarda  com  ne  dihem  avuy 
sa  gaceülla. 

Això  llegim  en  ell: 

«Dimars  26  de  Marz  del  any  1641. 

nDit  díe  morí  Esteve  Gilabert  Bruníquer  notarí  de  Barcelona  sin- 
i»dich  de  esta  ciutat;  home  de  gran  inteligencia  de  las  cosas  delia, 
»que  ha  ddxades  escrítes  moltes  memoríes  axi  de  ceremonias  com 
naltres  de  dita  dutat;  fentseli  dir  las  25  missas  de  Rèquiem  acostu- 
nmadas  per  sa  anima;  y  tres  días  se  tingueren  tancades  les  portes 
«sols  obertas  las  portelletas  de  dita  casa  (la  Ciutat)  com  es  costum 
»de  qualsevol  ofidal  de  dins  de  ella.  Anima  ei  us  requiescat  in  pace 
canten.  9 

En  Bruníquer  que  passà  la  major  part  de  sa  vida  en  una  casa  del 
carrer  de  la  Llibretería,  fou  à  morír,  sens  que  sapiguem  la  causa, 
en  lo  carrer  de  la  Canuda.  (F.) 

Fou  sepultat  en  lo  vas  que  la  família  tenia  en  los  daustres  de  la 
Catedral  als  peus  del  altar  de  S.  Gabriel  ó  de  la  Anundata  que  ell 
havia  restaurat,  ( T.)  y  es  lo  ters  à  ma  esquerra  entrant  per  lo  portal 
dit  de  la  Pietat.  Encara  avuy,  à  pesar  de  tenir  molt  gastadas  las  He- 
tras,  per  lo  que  d'  ellas  se  pot  llegir,  per  las  armas  de  Ricomà  y  '1 
brot  de  bruch  que  ostenta  esculpit,  se  pot  reconèixer  fàcilment  la  llo- 
sa sota  la  qual  jauhen  las  despuUas  del  ilustre  ciutadà  de  Barcdona. 

Avuy  que,  segons  se  diu,  se  tracta  de  convertir  las  capellas  dd 
claustre  de  la  Catedral  en  panteons  de  personas  que  suposem,  cas 
de  que  's  porte  endevant  la  idea,  notables  per  los  serveys  fets  à  la 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANFERE  Y  MIQUEL  297 

Humanitat,  à  la  Pàtria  ó  à  Barcelona,  creyem  que  sens  oposició,  y 
íins  de  dret,  la  Capella  de  S.  Gabriel  correspon  als  ossos  ó  à  la  me- 
mòria d*  en  Bruniquer.^•Tota  altra  atribució  seria  indigna  de  Bar- 
celona. 


SAS  OBRAS 


Havem  dit  la  exageració  que  hi  ha  en  lo  concepte  del  últim  bió- 
grafo  d'  en  Bruniquer,  al  posar  à  aquest  entre  *ls  primers  escriptors 
del  sigle  xvu. 

Lo  cèlebre  síndich  de  Barcelona  no  te  Uoch  com  à  literat  ni  al  de- 
vant  ni  al  redera  dels  escriptors  del  sigle  xvii,  y  si  això  fos  necessari 
demostrarho,  creyem  que  ab  sa  biografia  n*hi  hauria  prou,  puig  ella 
ensenya  com  y  de  quina  manera  en  Bruniquer  disposà  y  ordenà  las 
obras  que  tanta  celebritat  li  han  donat  entre  nosaltres. 

Recordis  que  1  dit  autor  te  bon  cuydado  d*  advertir  una  y  altra 
vegada  que  no  fa  més  que  continuar  rúbricas  anteriors  o  disposarlas 
en  nova  forma,  de  manera  que  hi  ha  Uoch  à  distingir  en  las  ditas 
Rúbricas  lo  qu*  es  propi  d'  en  Bruniquer  y  lo  que  ho  es  dels  seus  an- 
tecesors  en  los  càrrechs  que  exercí  prop  dels  concellers.  Si  aquest 
travall  fos  necesari,  no  seria  impossible  de  portar  à  cap,  puig  que  'n 
r  arxiu  municipal  se  conservan  las  rúbricas  antiguas,  obras  del  sigle 
XV,  mes  aquest  travall  es  del  tot  escusat;  ja  que  'n  Bruniquer  fa  cons. 
tar  los  orígens  y  fonts  dels  seus  tra valls. 

Una  sola  obra  pot  donarli  Uoch  à  Bruniquer  com  à  literat,  y 
aquesta  es  la  apologia  de  Barcelona  que  's  trova  en  la  Rúbrica  de 
privilegis.  Escrita  en  llatí,  ia  dicció  es  ílúhida  y  no  li  falta  elegància, 
mes  no  s'  enlayra  '1  pensament,  venint  à  resultar  una  apologia  bas- 
tant prosayca  y  sens  cap  de  las  condicions  que  per  tals  obras  demà- 
nan  los  autors  de  retòrica. 

Bé  sabem  que  la  obra  d'  en  Bruniquer  que  mes  lo  caracterisa  com 
literat  es  la  Relació  sumaria  de  la  antiga  fundació  y  cristianisme 
de  la  ciutat  de  Barcelona  y  del  antich  magistrat  y  govern  dels 
magnifichs  consellers  y  altres  coses  de  honor  y  bellesa  de  la  ciutat ^ 
publicada  ab  un  prólech  per  en  Francisço  Maspons  y  Labrós  com  fo- 
lletí  de  la  Renaixensa  en  V  any  1 87 1 . — Si  avuy  no  hi  haguessen  dub- 
tes respecte  à  la  originalitat  d^  aquest  trevall  per  haverse  trovat  una 
altra  copia  ó  manuscrit  de  lletra  diferenta  y  íins  tinguda  per  mes  an- 
tiga, nosaltres,  encara  que  sas  condicions  literarias  sian  pocas,  li 
hauríam  donat  lo  primer  Uoch. — Ab  sentiment  havem  de  dir  que 
íins  avuy  tota  la  nostra  diligència  pera  conèixer  dit  manuscrit  ha  si- 
gut infructuosa,  de  manera  que  no  sens  tota  classe  de  reservas  do- 

38 


Digitized  by 


Google 


290  BIOGRAFIA  DE  ESTEVE  GILABERT  BRUNIQUER 

ment  als  Concellers  de  Barcelona;  en  tot  temps  aymadors  de  dit  es- 
perit, y  tal  vegada  fou  causa  del  pesar  que  en  los  últims  anys  de  sa 
vida  li  donaren.  De  manera  que  sa  pujada  i  Scrivà  Racional  no  sols 
era  merescuda  sinó  molt  acertada.  En  nostre  egoisme,  hauríam  de- 
sitjat que  Bruniquer  hagués  mort  Scrivà  Racional;  com  à  tal  tenia  à 
son  carrech  V  escriure  lo  Dietari  de  Barcelona,  y  de  lo  que  hauria 
sigut  lo  Dietari  durant  sa  llarga  vida,  bona  prova  *n  son  los  anys 
que  U  tingué  à  son  carrech. 

Mes  clar  està  que  aquesta  mateixa  circunstancia  y  V  amor  que 
provava  en  son  travail  per  los  drets,  privilegis  y  costums  de  Barcelo- 
na, r  assenyalaban  per  nous  avensos  en  sa  carrera,  puig  lo  Concell 
de  Cent  no  podia  deixar  ni  sens  recompensa,  ni  sens  fer  gran  estima 
del  Scrivà  «que  per  instruirse  en  lo  ceremonial  dels  Concellers,  se 
•disposa  atentament  à  legir  tots  los  Dietaris^  y  perquè  ni  faltaban 
sdos,  procura  ab  suma  diligència  sercarlos  y  trobarlos.» 

Aquestos  travalls  que  demostran  son  esperit  d' investigació,  ha- 
vian  de  conquistarli  gran  reputació  d'  entès  en  lo  dret  privilegiat  y 
consuetudinari  de  Barcelona,  y  més  d*  una  vegada  los  coneixements 
d'  en  Bruniquer  servirian  pera  revalidar  alguna  perduda  prerrogati- 
va, ó  defensar  las  en  us,  en  un  temps,  sobre  tot  en  que  tant  mal  mi- 
rada s  eran  las  llibertats  y  Constitucions  de  Barcelona  per  quant 
eran  las  de  la  terra  catalana. 

Per  aquesta  rahó  sens  dubte,  quan  succehí  la  mort  del  sfndich  de 
la  Ciutat,  Joan  Solà,  fou  anomenat  en  son  lloch  en  consistori  del  25 
d'  Abril  del  any  1608  (C  C.) — Per  saber  quina  era  la  responsabilitat 
d^  en  Bruniquer  com  à  sfndich,  bastarà  sols  recordar  que  al  donar  lo 
rey  Alfons  III  en  1286  privilegi  à  la  Ciutat  pera  anomenar  tals  ofi- 
cials, se  diu  que  lo  sfndich  se  institueix  «pera  la  conservació  dels 
«Privilegis,  constitucions  y  ordenacions  de  la  Ciutat.» — Lloch  peri- 
llós, ofici  compromès  que  no  sens  amargura  cumplí  fins  *ls  últims 
dias  de  sa  vida  V  honrat  Bruniquer. 

Tal  nombrament,  per  lo  mateix  que  li  imposava  novas  obligacions 
lo  forsava  à  nous  estudis  y  à  novas  investigacions.  «Per  ferme  capàs 
ndels  privilegis  de  la  Ciutat — y  puig  havfa  de  defensarlos  diu  en  la 
apologia — he  legit  tots  los  libres  verts  y  vermells  que  son  vuyt,  y 
»tres  altres  libres  antichs  de  Privilegis,  de  que  nos  tenfa  noticia,  y 
«delís  he  fet  dos  llibres  que  seran  de  grandíssim  benefici»  (P.  R.) — 

Aquestos  llibres  obran  en  V  archiu  municipal  de  Barcelona  y  for- 
man  la  Rubrica  privilegiorum  civitatis  Barcinone. 

«Juntament  ab  dit  trevall  feu — Bruniquer — Rubrica  de  cridas,  y 
«ordinacions  en  continuació  de  la  antiga  que  acaba  V  any  1477.» 

Quina  era  la  diligència  d*  en  Bruniquer  en  lo  travail,  la  redacció  de 
dita  Rubrica  de  privilegis  ho  indica,  puig  haventli  encomenat  aques- 
ta obra  los  ConccHerscn  Concell  de  21  d*  Agost  de  1608,  pogué  do< 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SÀNPERE  Y  MIQUEL  29 1 

narlo  per  terminat  en  7  de  Maig  de  16 10,  data  del  prólech  que  pre- 
cedeix é  ia  Rubricji  de  privilegis  (i). 

De  temps  antich  se  seguia  disputa  entre  la  Ciutat  y  'Is  convents 
que  per  sa  pobresa  tenian  privilegi  de  pastar  pa  pera  '1  seu  us,  los 
quals,  portats  del  afany  de  fer  negoci,  pastavan  pa  pera  tothom  y  \ 
revenian  al  públich  ab  perduici  de  la  Ciutat,  qual  fleca  era  dels  Con- 
cellers,  arrivant  pera  sustreures  à  la  inspecció  y  vigilància  municipalj 
à  construir  los  forns  dins  dels  monastirs  acom  si, — dihuen  los  Con- 
cellers  indignats,  en  las  instruccions  que  donaren  à  Bruniquer — com 
si  los  monastirs  fossen  duana  ó  casa  de  contratació.» 

Pera  acabar  ab  tal  abús  portaren  la  qüestió  à  Roma,  mes  son  em- 
baixador  ó  representant  en  dita  Ciutat  poch  ó  res  adelantava  perquè 
los  de  la  Curía  V  embolicavan  en  un  mar  de.  paparassas  y  de  distin- 
gos,  de  contradiccions  y  oposicions  als  privilegis  de  Barcelona,  que 
'1  pobre  home  s*  hi  ofegaba  à  cada  moment.  Pera  sortir  de  la  dificul- 
tat, los  Concellers  volguerpn  enviar  un  home  experimentat  y  co- 
neixedor dels  drets  de  la  Ciulat  y  al  efecte  ellegiren,  \i  qui  millor!  à 
n'  Esteve  Gilabert  Bruniquer.  Se  prengué  V  acort  à  1 1  d*  Agost  del 
any  1610  y  en  2  de  Setembre  del  dit  any  se  li  expediren  las  instruc- 
cions necessarias  qual  tenor  dat  lo  tema,  no  podria  ésser  en  cap  ma- 
nera interessant  en  nostres  dias.  Mes  si  direm  d*  ellas,  per  quant  no 
sols  honra  à  nostre  héroe  sinó  que  ajuda  à  formar  concepte  de  la 
gran  estima  en  que  's  tenia  la  seva  moralitat  y  lealtat.  que  al  parlar 
los  Concellers  dels  gastos  fahedors,  li  deixan,  contra  sa  costum,  los 
cordons  de  la  bossa,  de  manera  que  li  dihuen,  «que  per  los  gastos 
»de  advocats,  estrenas,  salaris,  ó  drets,  ó  en  altres  coses  per  la  bona 
ndirectio  ó  expeditio  d'  aquell  despendrà  ab  la  llarguesa  que  sa  dis- 
)»cretio  li  dictarà  cometent  tot  aquest  negossiésa  bona  prudentia.v 
(C.C.) 

En  Bruniquer,  fets  los  preparatius  del  viatje,  se  *n  anà  é  Roma  lo 
dia  26  de  Setembre  del  any  16 10.  (R.)    . 

No  fou  sa  estada  en  la  Ciutat  eterna  una  missió  delicada  y  sosse- 
gada  com  mereixia  pera  *1  descans  de  sa  vida,  puig  amen  del  llarch  y 
fastidiós  procés  del  pastim,  se  'n  barrejaren  d'  altres  que  T  havian  d* 
acreditar  de  diplomàtich,  si  de  tots  ne  sortia  be. 

Deixarem  de  parlar  del  encdrrech  que  uns  Concellers  li  feyan  d' 
obtenir  privilegi  d'  altar  privilegiat  perpetuo  pera  S.  Sebastià,  y  que 
altres  revocavan  per  las  reclamacions  dels  de  Sta.  Maria,  pera  ocu- 
parnos  lleugerament  d*  un  incident  poch  conegut  y  senyalar  la  inter- 
venció diplomàtica  del  sindich  de  Barcelona  fins  ara  desconeguda. 

Succehi,  donchs,  qu*  en  la  vetlla  del  dia  16  d*  Agost  de  161 1,  ron- 


(1)  No  sabem  per  qain  concepte  Bruniquer  sortí  ab  lo  Centaner  en  persecoció  dels 
lladres  que  infcstaban  lo  Vallés  en  Febrer  del  any  1610  com  se  pot  veure  ei)  lo  Regis». 
tre  de  lletres  closes  de  dit  any.  Carta  de  t3de  Febrer, 


Digitized  by 


Google 


íant  lii  >'fiçs5r.  íc  tr^Tí  cip  í  1»  ío  ie  la  sit  ea.  lo  reçli  ót  m  pias- 
u  ie  5a=tj  Ana.  ab  -::  zy-:!*  ten  cr«-  ah  sçnsa  ie  s^rtx  amaraU  lea» 
•óeroa  t  a*";  rodilla  >  i  zjL  ítr^  iececir  t  «íesarsar  per  soo  criai  Sai- 
▼i  £507  ies-i  ç.:^  1:  Tilz-ewea  sa*  reda^iacíocs  ú"  ésser  criar  lie  U  In- 
q^.í  co.  lo  :;.Lil  so  t:  li  cre•::'cr  lo  i:t  Vee^ier  TÍst  soa  estat.  Una 
Tfczi:^  :oi  -üiarsir   1:  ieí rares  íer  s-os  camL 

•  L'  ési£:=.í-  2  :7  -rl  ziit^.L  esci-i  L•l  Salvi  B07  «íevant  la  porta 
»^i^  Tz.tair",  i£í>  C>.T:eLe>  i^.iariaa:  i:t  Vesper  $.xi  asx>.  lï  «íi^iaé 
«Sehai^.aa  Salazar,  crli:  ie  íIà-s  ie  ilis  isq-lsii<;rsf*jr,prtf  àaüa  él 
hjKÍtxMj  lis  armjs  xT  críjdy  Jel  s^^vor  ImqMÍsid.jr  su  ,2mA,  jr  qme  si 
9mo  las  ry^ría  le  echaria  ev  la  cJrceí:  y  dir  SalTÍ  Bot  rcspoa^né  que 
*cil  habia  íei  lo  qae  lo  Vegoer  li  haria  zianat  t  qae  alia  era  dïentho 
Èútí.  Vegserqoi  exia  de  !a  porta  de  la  CosiedLa:  a  ^.  dï^aé.  perquè  lo 
»ka9ia  ie  edutr  em  Lz  Circel.  Ai  que  res;>os^jé  dit  Salaaar.  soio  por 
ptmi  guíto.  j  acadist  dit  Veguer  als  crits  dig aé  i  dit  Salajar  qae  son 
«criar  haria  ítt  lo  que  ell  li  ha  via  manat  j  no  tenia*  res  qae  dirii: 
qoe  si  hi  haría  falta  se  diri^ssen  a  ell  qae  viria  en  lo  carrer  de  la 
Mercè  y  qae  ja  sabia  lo  qae  's  dehía  als  senrors  Inquisidors. 

«Al  dia  següent  estant  lo  V^aer  en  la  Liotja  t  dit  Salvi  Bot  ab 
•sa  companyia.  Francisco  de  Acere io  alguacii  del  Santo  Oficio 
•prengué  ▼  captura  al  dit  Salrí  B-oy  y  requerí  ab  pena  de  excomunió 
•mai or  ▼  de  doicenrs  ducats  à  dit  Ve^uer  li  fes  assistència,  y  xsí  lo 
Mcguí  fins  a  la  Inquisició,  y  essent  dalt.  en  presentia  de  dit  Vegner 
•manaren  dits  Inquisidors  posar  cadena.  maniUas.  y  gríUons  à  dit 
•Salrí  Bor.  y  al  dit  Veguer  tractaren  molt  mal  de  paraalas  sens  dar- 
•los  occasió  algana  de  tot.  • 

Aqoesl  atropello  indigna  tant  mes  al  Veguer  en  quant,  per  estar 
aosentas  las  demés  autoritats  reals  de  Barcelona  en  aquella  ocasió, 
ell  ho  era  tot.  Feu  procés  y  acudí  als  Concellers  en  demanda  d*  au- 
xili y  dt  Consell. 

J  untaren  los  Concellers  als  advocats,  deliberaren,  y  acordaren 
qne  1  Veguer  per  sa  pan  posés  pres  al  dit  Aceredo  allí  ahont  lo  tro- 
Tés.  acort  portat  a  cap  lo  dia  27  de  dit  mes.  Això  fet,  los  Concellers 
oonrocaren  lo  sari  Concell  de  Cent  à  qui  donaren  compte  de  tot  lo 
íet  y  fou  sa  conducta  aprobada. 

Enfadats  los  Inquisidors,  expediren  monitorías  reclamant-  dintre 
1  terme  de  tres  horas  al  dit  Acevedo  baix  pena  d*  excomunió, 
monitorías  dirígidas  al  Veguer  y  Concellers  y  qual  pena  se  feya  ex- 
tensiva à  tots  quants  haguessen  intervingut  en  V  assumpto. 

Com  aquest  escàndol  amenassaba  pendre  major  peu.  intervingué  1 
Bisbe  y  aconselli  que  *s  protestis  de  lo  fet  per  los  Inquisidors  à  Ro- 
ma, à  fi  de  guanyar  temps  y  de  que  no  causés  efecte  V  anatema  in- 
quísitoríal. 

Mes  al  altre  dia,  los  ofíciab  de  la  Inquisició  volgueren  passarse  à 
majors,  puig  se  tiraren  sobre  1  Veguer  que  passava  per  la  plassa  del 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPRRE  Y  MIQUEL  29$ 

Àngel  al  crit  de  «no  moure  à  la  Inquisició,»  mes  lo  Veguer,  escar- 
mentat per  lo  de  'n  Salvi  Boy,  s'  amarrà  també  ab  dits  oficials 
al  crit  de  «no  moure  al  Rey,»  rebé  major  auxili,  y  los  dits  oficials, 
que  aquesta  vegada,  per  lo  nom  semblan  catalans,  puig  se  deyan 
Mollet  y  Vinyas,  anaren  à  la  presó  à  fer  companyia  al  senyor  Ace- 
vedo. 

No  podem  dar  curs  à  aquest  epissodi  curiosíssim  y  característich 
del  estat  d'  ànims  y  relacions  entre  inquisidors  y  Concellers,  puig 
nos  faria  perdre  de  vista  la  intervenció  en  ell  de  'n  Bruniquer;  redu- 
hida  com  ja  's  compendrà,  à  obtenir  de  la  cort  Romana  la  suspensió 
de  las  amenassas  de  las  monitorias  dels  Inquisidors,  lo  qual  obtin- 
gué, nos  sembla  à  nosaltres,  fàcilment,  dat  que  may  en  la  Cort  dels 
Papàs  alcansà  T  horrible  tribunal  amparo  ni  favor.  (R,  LI.  c) 

Ab  aquets  mal-de-caps  se  n^  hi  barrejaren  d'  altres,  puig  un  dels 
fills  de  'n  Bruniquer  à  qui  deuria  tentar  la  estada  de  son  pare  en  la 
gran  ciutat,  fugi  de  Barcelona  sens  son  consentiment  y  sens  son 
consentiment  se  li  presentà  à  Roma.  (T.) 

Complicà  també  sa  missió  un  nou  incident  ab  las  monjas  de  San- 
ta Clara  sobre  una  reforma  de  la  muralla  à  lo  que  ellas  s'  opossavan; 
tingué  també  de  donar  son  concurs  al  abat  de  Montserrat  per  calu- 
rosa  recomanació  dels  Concellers,  sobre  no  sabem  quinas  qüestions 
entre  ell  y  'I  cap  de  la  seva  ordre;  y  per  últim,  trovem  à  son  carrech 
confiada  la  disputa  entre  U  clero  beneficiat  de  la  Seu  de  Barcelona 
y  *ls  Canonges,  disputa  ó  qüestió  que  en  los  següents  termens  reco- 
manavan  à  *n  Bruniquer  los  Concellers: 

— «Per  part  dels  beneficiats  de  la  Seu  de  aquesta  Ciutat  nos  es  es- 
Dtat  demanat  tinguessem.  à  be  escriurer  à  sa  Santedat  fos  servit  ma- 
»nar  remediar  les  opressions  (que)  fa  lo  capitol  (de)  aquesta  Cathe- 
ftdral  à  dits  beneficiats,  y  com  entengam  tenir  sobrada  rahó  y  que 
»los  canonjes  son  intollerables  en  sos  procehiments,  essent  molt  cert 
sque  si  la  Santitat  nois  reprimeix  arribarem  à  no  tenir  ningun  bene- 
sfíciat  que  vulla  ni  puga  residir  en  la  Seu  en  gran  desautoritat  de 
j>aquesta  ciutat.»  (R,  LI.  c.  carta  de  2g  de  Maig  1612). 

Donant  curs  à  tots  los  afers  indicats,  en  Bruniquer  passà  un  y  al- 
tre any  en  Roma  sens  adelantar  res  sobre  la  qüestió  capital,  gracias 
à  las  resistèncias  de  la  cúria  romana  que  cada  dia  demanava  nous 
documents,  y  tants  ne  demanà  que  en  veritat  acabà  en  Bruniquer 
per  tenir  à  casa  seva  tot  un  arxiu,  com  se  pot  veure  en  la  nota  de  la 
entrega  que  *n  feu  à  son  succesor  en  Roma,  lo  prébere  Francesch 
Domènech,  cosi  germà  seu. 

Lo  nombrament  d*  aquest  últim  no  implica  que  la  Ciutat  estès 
descontenta  de  'n  Bruniquer,  sinó  aburrida  de  gastar  sostenint  en 
Roma  un  embaixador,  com  se  deya  allavoras,  sens  cap  classe  de  pro- 
fit, y  sens  que  tal  resultat  fos  imputable  al  seu  representant.  Per 
ííïxòf  salvant  tots  los  respectes  y  gastant  tota  classe  de  miraments,  se 


Digitized  by 


Google 


294  BIOGRAFÍA  DE  ESTCVE  GILABERT  BRÜX1QOER 

li  notifica  per  los  Concellers  en  6  de  Febrer  de  i6i3  qae  lo  Conceti 
de  Cent.  en  sessió  del  dia  anterior,  havia  donat  perterminada  sa  mis- 
sió: mes  enJerant  se  li  notifici  1  nombrament  dd  seu  successor. 

Aquesta  revocació,  puig  en  realitat  no  era  altra  cosa,  oontraríi  & 
^n  Bniniquer  qui  creya  pròxim  lo  fallo  per  lo  que  feva  A  la  causa  del 
pasti m,  mes  la  ordre  estava  donada  y  Is  Consellers  no  la  havían  de 
tomar  en  Jcrrera  Inútils  donchs  totas  las  dilacions  que  posa,  feu  en- 
trega  i  son  cosí  germà  dels  documents  de  la  seva  procura,  se  despe- 
dí  del  Sant  Pare  lo  i3  de  Abril,  y  després  d' imposar  à  son  successor 
— 20  d*  Abril — en  los  assumptos  que  havia  gestionat,  se  'n  tomà  i  la 
ciutat  de  Barcelona.  fR.  LI.  c.  i6i3^i6iS.) 

Una  vegada  de  retorn,  los  Consellers  posaren  tota  la  confíansa  en 
ell  pera  1  despaig  dels  assumptos  de  Roma,  y  es  per  cert  cómich, 
dat  cas  que  ^n  Domènech  hagués  intrigat  pera  suplantarlo.  veure  la 
repulsa  que  li  donan  los  Cpnsellers  à  sa  primera  comunicació,  puig 
li  díhuen  que  tot  lo  que  proposa  ja  ho  ha  fet  son  antecessor  à  qui 
ells  tenen  confiada  la  correspondència  ab  ell.  Ab  aquesta  comunica- 
ció en  Bruníquer  se  pogué  considerar  satisfet,  sinó  venjat.  De  la  mis- 
sió d*  en  Domènech  se  *n  obtingué  escassfssim  resultat. 

Com  ja  es  de  presumir,  en  Bruniquer  de  retorn  à  sa  ciutat  estima- 
da, continuà  sos  interromputs  tre valls  ab  tanta  cura  y  diligència  que 
al  any  següent  doní  per  terminada  sa  tant  celebrada  Rúbrica  de! 
Ceremonixl, 

Finida  la  Rúbrica,  la  presentà  als  Consellers  en  12  de  Juliol  de 
1614. 

Acullida  ab  amor  y  agrahiment,  en  14  de  Novembre  de  dit  any  se 
nombraren  examinadors,  y  al  cap  de  dos  anys,  això  es.  en  3  de  Ju- 
liol de  16 16,  «reunit  lo  Concell  de  Cent,  com  diu  en  Maspons,  lo 
smateix  Bruniquer  las  posà  damunt  la  taula  dels  Concellers  y  espli- 
ncà  en  ple  Concell  lo  que  contenian  los  dits  llibres...  Y  en  sa  vista 
«acordaren  se  li  regraciessen  a  Bmniquer  sos  bons  oficis  y  diligen- 
ncias  y  li  fossen  pagadas  sinch  centas  lliuras,  encomenantli  que  pro- 
»curés  posarhi  si  alguna  cosa  faltàs,  y  que  fossen  dits  llibres  recón- 
»dits  y  ab  tota  cautela  y  recato  com  ells  se  mereixian  y  obliga- 
]ivan.«  (v.)  obr,  cit. 

Casi  sexagenarí  en  Bruniquer  per  eix  temps,  be  podia  prometres. 
després  d*  una  vida  tant  laboriosa  y  tant  replena,  un  descans  tant 
tranquil  com  merescut.  Això  's  prometia  sens  dubte,  mes  la  sort  li 
guardava  pera  Is  últims  anys  de  sa  vida  la  prova  mes  dura  y  difícil« 
com  si  no  volgués  que  home  tant  honrat  y  ple  de  mèrits  deixés  de 
beurer  en  lo  càlzer  de  la  amargura  que  aquesta  amarga  terra  te  sem- 
pre omplert  pera  sos  millors  servidors. 

Setanta  cinch  anys  tenia  en  Bruniquer  quan  no  sabem  si  per  zel 
estremat  ò  per  mala  volensa,  fou  acusat  junt  ab  V  advocat  de  la  ciu- 
tat, Rossell,  de  haver  entaulat  alguns  processos  en  perjuhf  de  la  ma« 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SAN  PERE  Y  MIQUEL  296 

teixa«  Lo  que  en  lo  fons  d*  aquest  assumpto  hi  hagués  de  veritat,  la 
manca  de  documents  no  deixa  compéndreho;  los  resultats  semblan, 
emperò,  ezplicarho.  En  Bruniquer  excusà  sa  falta,  cas  de  que  n*  hi 
hagués,  dihent  que  ell  no  havia  fet  mes  que  cumplir  las  ordres  del 
advocat.  Aquesta  resposta  no  satisfeu  als  Consellers,  los  quals,  guiats 
per  lo  Conseller  en  Cap,  Francesch  Joan  Magarola,  proposaren  la 
suspensió  dels  dos  per  durant  deu  anys.  Aixís  ho  acordà  1  Concell 
de  Cent  en  deliberació  de  3o  de  Janer  de  i636.  (C.  C.) 

Quant  gran  fos  lo  torment  que  tal  incident  donés  à  *n  Bruniquer, 
al  home  integro,  inmaculat,  envellit  en  lo  servey  de  la  ciutat,  fàcil- 
ment ho  compendràn  tots  los  qui  sentin  bullir  sa  sanch  per  qües- 
tions de  honra  y  dignitat;  pero  encara  havia  d'  ésser  major  son  des- 
conhort,  puig  com  à  jS  anys  Thome  ha  de  estar  sempre  disposat  pera 
surtir  de  esta  vida,  empendre  lo  camí  deixant  en  derrera  *1  dubte,  es 
viurer  morint,  y  morir  desesperat  y  no  com  home  satisfet  de  haver 
omplert  sa  missió  be  y  fidelment. 

En  Rossell  y  en  Bruniquer  recorregueren  inmediatanTant  en  de- 
manda de  justícia  als  Tribunals  després  de  haver  demanat  reparació 
del  i^ravi  als  Consellers. 

S*  entaularen  las  causas,  las  quals  se  seguiren  ab  activitat,  mes  com 
lo  3o  de  Novembre  mudaren  los  Consellers,  los  del  any  1637,  por- 
tats d^  altra  idea  de  la  que  mogué  als  que  guià  en  Magarola,  busca- 
ren una  transacció. 

En  Rossell,  mes  condescendent  ó  tal  vegades  per  ésser  mes  jove,  y 
com  la  joventut  te  camp  per  córrer,  no  creyent  prudent  sembrarhi 
entrebandis,  consentí  en  V  arreglo,  presentà  un  memorial  demanant 
pura  y  simplement  la  seva  reintegració  fundantse  en  un  vot  mal 
contat,  lo  consentiren  los  Consellers  de  1637,  y  després  de  fer  cons- 
tar que  1  dit  Rossell  renunciava  terminantment  à  la  causa  entaulada 
contra  la  ciutat,  als  salaris  vensuts,  y  als  gastoS  ocorreguts  en  lo  pro- 
cés, fou  reintegrat  en  son  lloch  d'  advocat  de  la  ciutat. 

En  Bruniquer,  ja  ho  havem  dit,  no  volgué  cap  transacció.  A  75 
anys  se  té  U  dret  de  ésser  exigent  é  intransigent.  Quan  V  home  està 
orgullós  de  tenir  lo  cap  blanch  com  la  puresa  de  sa  vida;  se  mira  ab 
horror  lo  cabell  negre  que  vol  embrutar  sa  blancor. — En  Bruniquer 
havia  sigut  expulsat  de  son  lloch  de  Síndich;  donchs  ó  purgar  la  fal- 
ta ó  confessar  la  injustícia. — Si  'Is  Consellers  no  podian  abandonar 
lo  fet  per  companyerisme  mal  entès,  si  no  foren  prou  grans  pera  sur- 
tir devant  d'  aquell  home  venerable  y  demanarli  perdó,  y  estimaren 
millor  cumplir  la  veu  y  manament  de  la  justicia,  cosa  es  que  nosal- 
tres no  entenem;  als  nostres  ulls,  res  tant  gran  com  la  confessió  sin- 
cera del  pecat. — Si  la  ira,  la  passió,  ó  un  zel  exagerat  mogueren  als 
Consellers  de  i636,  los  de  1637,  esmenant  la  falta,  tornavan  per  1* 
honor  del  títol  de  saui  que  portava  U  Consell  de  Cent, 


Digitized  by 


Google 


296  BIOGRAFÍA  DE  ESTEVE:  GILABBRT  BRUNIQUER 

II        — -^ — ^ 

Diguem,  emperò,  en  honor  d'  ells  que  si  *n  Bruniquer  sostení  son 
dret,  ells  no  defensaren  V  agravi. 

La  Real  Audiència  dicté  son  fallo  manant  que  fos  reposat  en  son 
lloch  de  Sfndich  Esteve  Gilabert  Bruniquer,  à  qui  la  ciutat  havfa 
de  donar  tots  los  salaris  y  emoluments  devengars  desde  *1  dia  en 
que  fou  separat  de  son  carrech. — Los  Consellers  Uoharen  y  tingue- 
ren per  bona  la  sentencia,  y  en  Consell  de  21  de  Juliol  de  i638  fou 
en  Bruniquer  reintegrat  en  sa  sindicatura. 

i  Dos  anys  després  moria  tant  benemèrit  servidor  de  la  pàtria!  jQuí 
sab  si  no  precipità  '1  desenllds  un  procés  que  1'  havia  de  avergonyir 
encara  que  no  tingués  culpa! 

En  Bruniquer  morí  '1  26  de  Mars  de  1641,  y,  com  se  veu  ben  clar 
en  son  testament,  ab  tota  la  tranquilitat  d'  esperit  del  home  que  va 
devant  de  lo  descon^ut  sens  temor  ni  de  lo  que  enredera  deixa,  ni 
de  lo  que  en  sí  porta. — Si  sa  religiositat  li  havia  de  obrir  las  portas  d* 
un  millor  estat,  son  testament  nos  diu  quant  gran  fou,  y  res  te  pera 
extranyamos  que  qui  comunica  ab  Deu  en  tots  los  dias  de  la  seva 
vida,  estiga  gojós  lo  dia  de  sa  mort  per  que  à  £11  s'  acosta. 

De  lo  que  digueren  en  lo  dia  de  sa  mort  sos  contemporanis  algana 
cosa  en  sabem  encara  que  allavorasno  hi  hagués  prempsa  per  dirho. 
Lo  dietari  municipal  del  any  de  sa  mort  guarda  com  ne  dihem  avuy 
sa  gacetilla. 

Això  llegim  en  ell: 

aDimars  26  de  Marz  del  any  1641. 

«Dit  die  mori  Esteve  Gilabert  Bruniquer  notari  de  Barcelona  sin* 
»dich  de  esta  ciutat;  home  de  gran  inteligencia  de  las  cosas  delia, 
»que  ha  deixades  escrites  moltes  memòries  axi  de  ceremonias  com 
«altres  de  dita  ciutat;  fentseli  dir  las  25  missas  de  Rèquiem  acostu- 
«madas  per  sa  anima;  y  tres  dias  se  tingueren  tancades  les  portes 
«sols  obertas  las  portelletas  de  dita  casa  (la  Ciutat)  com  es  costum 
»de  qualsevol  oficial  de  dins  de  ella.  Anima  eius  requiescai  in  pace 
namen.n 

En  Bruniquer  que  passà  la  major  part  de  sa  vida  en  una  casa  del 
carrer  de  la  Llibretería,  fou  à  morir,  sens  que  sapiguem  la  causa, 
en  lo  carrer  de  la  Canuda.  (F.) 

Fou  sepultat  en  lo  vas  que  la  familia  tenia  en  los  claustres  de  la 
Catedral  als  peus  del  altar  de  S.  Gabriel  ó  de  la  Anunci ata  que  ell 
havia  restaurat,  (T.)  y  es  lo  ters  à  ma  esquerra  entrant  per  lo  portal 
dit  de  la  Pietat.  Encara  avuy,  à  pesar  de  tenir  molt  gastadas  las  He- 
tras,  per  lo  que  d^  ellas  se  pot  llegir,  per  las  armas  de  Ricomà  y  *1 
brot  de  bruch  que  ostenta  esculpit,  se  pot  reconèixer  fàcilment  la  llo- 
sa sota  la  qual  jauhen  las  despullas  del  llustre  ciutadà  de  Barcelona. 

Avuy  que,  segons  se  diu,  se  tracta  de  convertir  las  capellas  del 
claustre  de  la  Catedral  en  panteons  de  pcrsonas  que  suposem,  cas 
de  que  *s  porte  endevant  la  idea,  notables  per  los  serveys  fets  à  la 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPERE  Y  MIQUEL  I97 


Humanitat,  é  la  Pàtria  ó  à  Barcelona,  creyem  que  sens  oposició,  y 
fins  de  dret,  la  Capella  de  S.  Gabriel  correspon  als  ossos  ó  à  la  me- 
mòria d*  en  Bruniquer.— Tota  altra  atribució  seria  indigna  de  Bar- 
celona. 


SAS  OBRAS 


Havem  dit  la  exageració  que  hi  ha  en  lo  concepte  del  últim  bió- 
grafo  d^  en  Bruniquer,  al  posar  à  aquest  entre  'Is  primers  escriptors 
del  sigle  xvn. 

Lo  cèlebre  síndich  de  Barcelona  no  te  Uoch  com  à  literat  ni  al  de- 
vant  ni  al  redera  dels  escriptors  del  sigle  xvii,  y  si  això  fos  necessari 
demostrarho,  creyem  que  ab  sa  biografia  n'hi  hauria  prou,  puig  ella 
ensenya  com  y  de  quina  manera  en  Bruniquer  disposà  y  ordenà  las 
obras  que  tanta  celebritat  h  han  donat  entre  nosaltres. 

Recordis  que  '1  dit  autor  te  bon  cuydado  d'  advertir  una  y  altra 
vegada  que  no  fa  més  que  continuar  rúbricas  anteriors  o  disposarlas 
en  nova  forma,  de  manera  que  hi  ha  lloch  à  distingir  en  las  ditas 
Rúbricas  lo  qu'  es  propi  d^  en  Bruniquer  y  lo  que  ho  es  dels  seus  an- 
tecesors  en  los  càrrechs  que  exercí  prop  dels  concellers.  Si  aquest 
travall  fos  necesari,  no  seria  impossible  de  portar  à  cap,  puig  que  ^n 
r  arxiu  municipal  se  conservan  las  rúbricas  antiguas,  obras  del  sigle 
XV,  mes  aquest  travall  es  del  tot  escusat;  ja  que'n  Bruniquer  fa  cons. 
tar  los  origens  y  fonts  dels  seus  travalls. 

Una  sola  obra  pot  donarli  lloch  à  Bruniquer  com  à  literat,  y 
aquesta  es  la  apologia  de  Barcelona  que  's  trova  en  la  Rúbrica  de 
privilegis.  Escrita  en  llatí,  la  dicció  es  flúhida  y  no  li  falta  elegància, 
mes  no  s'  enlayra  U  pensament,  venint  à  resultar  una  apologia  bas- 
tant prosayca  y  sens  cap  de  las  condicions  que  per  tals  obras  dema- 
nan  los  autors  de  retòrica. 

Bé  sabem  que  la  obra  d'  en  Bruniquer  que  mes  lo  caracterisa  com 
literat  es  la  Relació  sumaria  de  la  antiga  fundació  y  cristianisme 
de  la  ciutat  de  Barcelona  y  del  antich  magistrat  y  govern  dels 
magnífichs  consellers  y  altres  coses  de  honor  y  bellesa  de  la  ciutat^ 
publicada  ab  un  prólech  per  en  Francisço  Maspons  y  Labróis  comfo- 
ïletí  de  la  Renaixensa  en  V  any  1871. — Si  avuy  no  hi  haguessen  dub- 
tes respecte  à  la  originalitat  d^  aquest  trevall  per  haverse  trovat  una 
altra  copia  ó  manuscrit  de  lletra  diferenta  y  üns  tinguda  per  mes  an- 
tiga, nosaltres,  encara  que  sas  condicions  literarias  sian  pocas,  li 
hauriam  donat  lo  primer  lloch. — Ab  sentiment  havem  de  dir  que 
fins  avuy  tota  la  nostra  diligència  pera  conèixer  dit  manuscrit  ha  si- 
gut infructuosa,  de  manera  que  no  sens  tota  classe  de  reservas  do- 

38 


Digitized  by 


Google 


2gS  BIOGKAFÍA  DE  ESTEVE  GILABERT  BRUNIQUBR 

nem  à  conèixer  un  fet  advarat  per  los  respectables  antivers  de  Casa 
la  ciutat  de  Barcelona. 

Si  aqueix  trevall  mereixés  V  honor  de  figurar  en  lo  llibre  de  obras 
premiadas  d'  enguany,  V  autor  se  compromet  à  donar  per  lo  clar  sa 
opinió  sobre  punt  tant  delicat,  puig  té  la  seguritat  de  poder  veurer 
dit  manuscrit  avans  del  temps  de  donarse  las  composicions  premia- 
das à  la  estampa,  (i) 

La  cèlebre  Rúbrica  qual  títol  es  Ceremonial  dels  magnifichs  Con-- 
sellersy  Régimen  de  la  ciutat  de  Barcelona,  y  sumari  ó  Rúbrica  de 
cosas  memorables  de  dita  ciutat.  Tot  scriptura  legal  y  autèntica, 
treta  de  Dietaris,  Registres  y  altros  libres  de  dita  ciutat,  salvo  la 
hont  diu  es  tret,  forma  tres  abultadíssims  tomos  en  foli  que  ben  en«- 
quademats  se  custodian  en  Y  Arxiu  municipal  de  Barcelona. 

Aquesta  Rúbrica  es  un  repertori  de  dret  municipal  local  inmens  y 
son  auxili  pera  escriurer  la  historia  de  Catalunya  y  de  la  Ciutat  com- 
tal es  tal  que  fins  creyem  que  sa  consulta  es  imprescindible,  per 
quant  en  Bruniquer  dona  noticias  tretas  de  Registres  del  Consell  de 
Cent  y  altres  que  s'  han  perdut,  ja  ab  motiu  de  las  guerras,  ja  per  la 
crema  dels  convents. 

La  circunstancia  de  ésser  en  català  la  ha  divulgada  y  d^  ella  s' 
aprofítan  quants  dels  arxius  sols  ne  consultan  los  Indices,  y  com  po- 
dríam  dir  que  la  Rúbrica  en  qüestió  es  un  alndice  rahonat,D  d^  aquí 
que  ab  poch  trevall  pugan  fer  creurer  que  han  fet  trevall  de  investi- 
gació. Això  dihem  pera  desautorisar  totas  las  citas  que  *s  fassen  d*  en 
Bruniquer,  escepte  si  aquestas  son  presas  d'  ell  per  aquells  punts 
dels  quals  s'  han  perdut  los  documents  originals;  puig  com  en  Bru* 
niquer  dona  la  sustancia  del  fet  sens  antecedents  ni  judici  propi,  en 
atenció  à  que  no  fa  mes  que  un  Indice,  d'  aquí  que  son  text  no  tin- 
ga  cap  autoritat  quan  existeixen  las  referencias. 

Quin  concepte  puga  merèixer  la  dita  Rúbrica  ó  Indice  als  que  no 
llegeixen  son  prólech  nos  ho  diré  dit  Bruniquer  al  excusar  y  espli- 
car  sos  defectes  en  dit  lloch. 

«Lo  present  libre,  diu,  distribuhit  en  Capítols  per  materías,  segons 
»lo  meu  pobre  ingeni  me  ha  dictat  ab  confíansa  que  après  de  mi 
«empendra  aquesta  obra  persona  de  mes  talent  que  lo  meu  pera  aca- 
vbarla  y  posaria  en  millor  estil,   a  fí  de  reduir  a  memòria  cosas  de 

)>tanta  estima  de  aquesta  Ciutat» «No  es  estat  possible  posar 

vaquesta  rubrica  en  lorde  dels  anys  per  que  no  he  tingut  loch  de  veu- 
)>rer  los  libres  de  la  Escrivania  major  ab  repòs,  y  de  propòsit,  sinó 
Da  horas  comodas,  y  segons  queia  ocasió  ha  portat  los  libres  a  mans 
»mias,  ara  uns,  ara  altros,  de  hont  es  estat  forsos  escriurer  de  la  ma- 


'\)  Lo  Consistori  acordi  imprimir  aquest  estudi  integro  y  sens  alteració  de  cap 
mena,  tal  com  se  presenti,  reservantse  cridar  la  atenció  del  que  resultés  semc  autor, 
sobre  la  conveniència  d*  aclarir  aquest  punt  d*  historia  literària. 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPEaE  Y  MIQUEL  299 

vnera  que  esta  et  maxime  perquè  oferintsen  cada  dia  com  sen  ofe- 
»riran  legir  cosas  novas  se  hauran  de  ajustar  assi,  y  etiam  que  lo  que 
j>vuy  esta  escrit  fos  ab  lo  degut  orde  dels  anys  no  fora  estat  de  profit 
«pus  encara  devem  ajustarhi  cosas  del  temps  passat.»  (P.  R.) 

Te  per  nosaltres  un  valor  superior  la  Rúbrica  de  privilegis  qual  tí- 
tol e&  Rúbrica  priyilegiorum  cMtatis  Barcinone  novo  ordine  fac-- 
tum  per  stephanum  Gilabertum  Bruniquer  notarium  publicum  Bar- 
cinone eius  syndicum  spetialiter  súper  libris  intitulatis  infrascriptis. 
— Primus  visidus  etc.  precedida  d'  un  prólech  y  d'  una  apologia  de 
Barcelona, — La  importància  d'  aquesta  rúbrica  han  tingut  lloch  de 
apreciaria  quants  han  estudiat  seriament  la  historia  catalana  en  la 
historia  de  son  dret  feudal,  real  y  municipal,  puig  si  bé 'Is  documents 
que  en  ella  se  citan  per  fortuna  's  trovan  en  nostre  arxiu  nacional,  ó 
sia  *1  de  la  Corona  <r  Aragó ^  la  circunstancia  de  trovarlos  ordenats 
per  materias  y  per  anys  fa  que  la  investigació  en  lo  dit  Arxiu  sia 
mes  fàcil  y  que  la  economia  de  temps  sia  considerable. — Nosaltres 
creyem  que  si  no  fos  pér  la  circunstancia  de  estar  redactada  en  llatí, 
molts  dels  que  van  sempre  ab  la  Rúbrica  de  ceremonial  entre  mans, 
preferirfan  estudiar  la  Rúbrica  de  privilegis. 

Temps  fora  ja  que  per  part  de  nostres  municipis  se  donguessen  à 
la  estampa  ditas  rúbricas,  no  sols  perquè  'Is  homens  trevalladorstin- 
guessen  à  ma  tant  poderós  instrument  de  trevall,  sinó  per  lo  molt 
que  honran  y  enalteixen  à  Barcelona  y  à  Catalunya  gran  munió  de 
fets  en  ellas  contats  y  constats.  Si  es  veritat  que  en  nostra  terra 
viu  un  esperit  català,  si  es  veritat  que  las  bonàs  ó  malas  qualitats 
del  nostre  llinatge  se  vulgan  restaurar  y  enfortir,  cap  llibre  mes  apro- 
pósit  que  ditas  rúbricas  pera  saber  en  tot  moment  sobre  tal  ó  qual 
fet  quin  era  V  antich  esperit  de  la  terra,  ab  aquesta  reimpresió  ó  im- 
presió  s'  acabaria  la  explotació  que  per  alguns  se  fa  de  circunstan- 
cias  y  sentiments  del  tot  accidentals,  y  's  veuria  ab  quanta  rahó  Lord 
Macanlay  posava  per  demunt  de  las  llibertats  inglesas,  las  catalanas, 
fent  ressortir  son  esperit  eminentment  progressiu  y  democràtich. 

Positiva  importància  pera  la  historia  de  la  Ciutat  y  d'  Espanya  te- 
nen los  dietaris  de  Barcelona  redactats  per  En  Bruniquer,  y  quant 
hom  recorda  que  fou  necessari  mitj  sigle  de  contradiccions  y  violen- 
cias  pera  arrivar  à  la  terrible  explossió  del  any  1640,  es  quan  se  de- 
plora que  en  la  redacció  dels  Dietaris  que  subseguiren  als  d^  en  Bru- 
niquer no  se  hi  portés  lo  mateix  amor  y  entussiasme,  amor  y  en- 
tussiasme  nascut  no  sols  del  que  inspira  sempre  lo  trevall,  sinó  del 
coneixement,  del  sentiment  de  que  ab  dits  Dietaris  se  escribia  la  his^ 
toria  pàtria.  Quin  concepte  tenia  'n  Bruniquer  del  travall  que  co- 
mensava  al  encarregarse  del  Dietari,  ell  nos  ho  dirà  per  lo  clar  y  ben 
menut. 

«Inter  plura  decreta  pro  bono  statu  civitatis  Barcinone  maturo 
vquidem  ac  digesto  consilio  disposita,  est  multum  laudabilis  et  valde 


Digitized  by 


Google 


300  BlOGRAFfA  DE  ESTEVE  GILABERT  BBUNIQUER 

Aconmendanda  citius  líbri  qui  dietaríus  appellatur,  institutío  hic 
»enim  est  qui  ritus  et  ceremonias  magnifícorum  constliarionim  con- 
•servat,  quibus  spretis,  illorum  aestimatio  que  apud  reges  et  princi- 
Bpes  extollitur,  multoties  deflecteret  et  declinaret.  Hic  res  gestas  me- 
»morabilIi  fonet  ne  oblivione  conterantur  et  ad  hunc  in  novis  even- 
stibus  habitur  recursus  ad  faciliorum  et  magis  cantum  consultum 
>»ne  in  errores  et  pravas  determinationes  labatur.  Unde  congruum 
»est  regentem  hos  libros  nedum,  fidelero,  et  legalem  quod  precipuucn 
»est  verum  et  literatum  et  multum  expectem  fore,  ut  ex  suis  dis- 
scretis  attestationibus  ea  qua  decet  fíde  et  ornata  oratione  scriptis, 
•veritas  lucescat  et  ad  novos  occurrentes  casus  antiquorum  facto  fa- 
»cilis  pateat  deliberatio  et  quaumis  mers  et  ignanis;  ego  Stephanus 
j»Gilabertus  Bruniquer  notarius  publicum  Barcinone  ad  hoc  munus 
sstim  electus  seu  ad  sortem  extractus  nihil  ominus  divino  íretus  au- 
•xilio  et  predecessorum  meonim  ope  et  sano  exemplo  adiutus  rem 
»aggrediar  Deum  optimum  maximum  implorans  et  obtestans  men- 
»tem  meam  spiret  gresius  meos  componet  et  penam  meam  dingat 
>ad  scribendum  omni  cumprudentia  et  fidelitate  hec  que  sequuntur, 
i»amen.  Et  ut  omnibus  et  singulis  Infrascritus  in  juditio  et  extraíides 
«indubia  tríbuatur.  ego  dictus  Bruniquer  notarius  et  scriba  prefatus 
»hic  me  suscribo  et  meum  quo  utor  impubiicis  instrumentis  appono 
«signum.»  (Dietari  23,) 

En  aquest  Dietari  que  porta  'I  número  23  dels  que  estín  coleccio* 
nats.  s*  hi  tova  interclusa  la  Relació  que  escrigué  'n  Bruniquer  de  la 
anada  del  Conceller  en  cap  Pere  Aylla,  cavaller,  à  Madrid  (no  passà 
de  Zaragoza)  en  reclamació  de  la  oposició  que  per  la  traslació  de 
S.  Ramon  de  Penyafort  feu  lo  Virey  y  Consell  Real.  De  aquesta  re- 
lació que  te  1 1  fulls  y  mitj  y  compren  del  23  de  Maig  i6o8  al  17  de 
Juny  del  mateix  any,  se'n  treu  be  per  lo  clar  que  'n  Bruniquer  no  's 
pagaba  de  literat  puig  ^-quina  millor  ocasió  pera  descriure  ab  los 
vius  colors  de  la  literatura,  ja  que  no  '1  pais  las  solemnes  entradas 
que  al  Conceller  en  Cap  íiu  lleyda  y  sobre  tot  Zaragoza,  de  las  quals 
dona  detalls  interessats  y  que  provan  1*  alt  concepte  y  estima  en 
que  's  tenia  à  la  Ciutat  de  Barcelona  per  tot  arreu  d'  Espanya?  En 
Bruniquer  tresorer,  pagador  y  secretari  de  la  embaixada,  es  un  des- 
carnat cronista,  veridich,  exacte,  fins  escrupulós  y  nimio  de  detalls; 
llàstima  que  no  hi  hagués  afegit  V  entussiasme  que  havia  de  sentir 
per  r  amor  y  respecte  ab  que  era  per  totas  parts  acuUida  la  alta 
representació  que  en  demanda  de  justícia  anava  ab  las  massas  altas 
devant  del  Rey. 

Finit  nostre  trevall,  voldriam  sentir  la  satisfacció  d*  haver  posat  en 
tot  son  relleu  la  simpàtica  figura  d'  en  Esteve  Gilabert  Bruniquer. 
Sa  vida  fou  la  d'  un  héroe  del  trevall,  y  per  lo  tant,  modesta  y  sileü 


Digitized  by 


Google 


SALVADOR  SANPERE  Y  M1QU£L  30f 

ciosa,  que  no  li  agrada  la  remor  al  home  que  trevalla.  Fou  un  mo^ 
desty  humil  oficial  de  la  ciutat  de  Barcelona ,  y  aquesta  seva  condi. 
ció  procurà  enaltiria  donant  à  sos  oficis,  es  dir,  al  cumpliment  del 
deber  que  aquells  li  imposa  van,  tot  son  valor.  En  aquest  concepte 
es  un  home  modelo;  y  de  la  integritat  y  puresa  de  son  caràaer  pro- 
va 'n  dond  la  energia  ab  que  's  defensà  en  los  últims  anys  de  sa  vida. 

Son  mèrit  com  à  escriptor  creyem  haverlo  posat  igualment  en  tot 
son  relleu  sens  exageracions  ni  apassionaments  de  cap  classe.  No  es 
nostra  la  culpa  si  per  compte  de  trovar  un  literat  havem  donat  ab  un 
archivista .  Pera  nosaltres,  lo  cambi  no  porta  desmérit  pera  ^n  Bruni- 
quer.  Als  que  tenim  alguna  esperiencia  d'  eixa  may  prou  recompen* 
sada  feyna  de  catalogar  y  classificar  documents,  de  formar  (ndices  y 
estractes  dels  mateixos  pera  que  altres  aprofiten  los  materials  per 
ells  reunits  pera  aixecar  los  grans  palaus,  homens  com  en  Bruniquer 
nos  inspiran  gran  respecte  y  veneració. 

Sa  memòria  viurà  tant  com  visca  en  lo  mon  la  ciutat  de  Barcelo- 
na, puig  mentres  aquesta  Ciutat  existesca,  tindrà  fills  que  estudien 
sa  historia,  y  pera  aquestos,  serà  sempre  *n  Bruniquer  lo  seu  3i«n/or; 
y  pera  'Is  homens  meritoris  y  oscurs  travalladors  de  sa  casa,  lo  humil 
X  fidel  oficial  serà  mes  que  un  modelo,  serà  un  patró. 

{Llàstima  que  '1  monument  que  à  sa  memòria  han  erígit  tots  los 
aymadors  de  la  terra  no  haja  trovat  mes  forma  que  la  literària,  si  es 
que  aquest  trevall  trova  Uoch  ó  gràcia  entre  vosaltres,  sabis  manté- 
nedors  dels  jochs  florals  de  Barcelona! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Nüm.   19.— DISCURS  del  Mantenedor  D.  Emili   Vi- 
lanova. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by  LjOOQIC 


^^•^^s^^^  à^ 


Senyors: 


VfiNiR  à  parlar  en  prosa  després  que  haveu  sentit  tants  pri- 
mors y  agudesas  entonats  en  lo  llenguatge  de  la  terra,  me  fa 
témer  no  vos  produheixi  semblant  efecte  del  que  'n  resultaria 
si  en  lo  més  concertat  d'  una  sonata,  en  lo  bell  punt  que  V  animo  res- 
tés deleitosament  cautivat  per  las  delicadesas  de  la  música,  paressin 
de  sobte  los  instruments  d'  entonació  més  suau  y  dexeissin  sols  à  *ls 
baixos  donant  sas  notas  graves  que  sonarían  aspres  é  íngratas  sense 
'1  cant  d^  aquellas  melodiosas  veus. 

Aixfs  me  trovo  jo,  y  acàs  confós,  reílecsionant  que  lo  trinsit  de  la 
bella  poesia  à  la  prosa  no  vos  fereixi  ab  agresa  *\s  sentits,  y  fins  temo 
gastar  massa  de  la  bondat  vostra  per  conseguir  que  no  vos  dongue 
enuig  tant  mal  ocasionat  mancament. 

Emperò,  à  qui  falla  y  s^  excusa  casibé  no  li  pertocan  renys.  Siguéu- 
me  atents,  4onchs,  per  curta  estona,  que  à  tots  porto  encérrech,  en 
nom  del  Consistori,  de  fer  cumpliment  de  despedida.  A  vos  primer, 
Reyna  de  la  festa,  en  qui  la  bellesa  gelosa  de  reílectarse  en  lo  mirall, 
se  mira  en  vos  y  si  *n  queda  de  contenta  al  veures  tant  enamora- 
dora! 

A  esta  dinastia  de  Reynas  que  any  per  any  exaltan  en  lo  trono  los 
guanyadors  del  premi  d^  honor  y  cortesia;  y  à  vosaltres,  ninas,  més 
galanas  que  rosas  de  Maig,  que  teniu  primor  per  ser  tant  bonicas  à 
r  hivern  com  per  primavera,  y  aquest  es  lo  mèrit  perquè  sou  tant 
volgudas  las  de  cabell  ros  y  miradas  dolsas — que  solen  donar  enci- 
sos de  molta  tristesa; — las  de  ulls  negres,  escayentas  morenetas  que 
apar  que  del  bellugueig  de  aqueixos  ulls  n*  esclatin  à  1*  hora  raigs  de 

^9 


Digitized  by 


Google 


p<r  tdir  la  lesi•jra  ie  ctsciz  '^cacrr  rencr. 
A  t'-jcja  T-vf  tf  ■i.ii'>  agiTr  j  poGcr  ab  m  ■■!■  qve  ab 

^  íLXJtr  VjçiÉL  ^tSLirc  í.i<a  ie  ç^isa  sort  ie  çesrijcsas.  ab  q^íxa  d»- 
Titeúzjti  ie  pcrJKCTtscs  se  cofsaccacx  aésar  Jo  JoerrtVajcat  líe  Sa  Wr> 
=:y>tcra 


Arrlcoda  esxa  llesta  al  p^zzt  ieí  ses  acabascsst.  proç  a  csLaí^sc  T 
£jtr!s  TCSió  .Jrit  cjj^s  úc  sa  p^ictf a  csbai^^iscic  encara  Sos  fcgaiats 
^fetts^sn  cf  aq:3estas  flors.  Totiriaa  qse  '■  q^ciics  píaEScaua  memò- 
ria per  Tosalsrcs.  troraiors  Prcm-casals.  poctas  de  Catfrua.  «àe  Valc»- 
da  T  úe  MaZorca  t  pe  Is  i%z£ssc2s  seayors  que  tant  V  karca  hoo- 
raia  ab  roiscn  assistència,  per  q;;al  éncsa.  lo  Coosòion.  Tcrament 
r/-  !Í45af.  se  complau  en  «iocarroscn  las  més  cocsSertas  EDercés. 


Digitized  by 


Google 


LLISTA 


DE  LAS 


COMPOSICIONS  PRESENTADAS  AL  CERTAMEN 


Núm.  I.  Al  peu  de  la  fossa. — Bello  es  vivir!  la  vida  es  la  armo^ 
niay  etc— Zo:tRiLLA. — 2.  La  darrera  cita. — Felicitat, — 3.  Al  cim  del 
abisme. —  Y*m  besjn  lo  front  los  núvols—y  *m  besa  la  fosca  Vi  peus, 
— 4.  A  la  meva  amor. — Amor, — 5.A  l'hombra  de  la  creu. — Recomp- 
tant  mos  pecats  la  mort  espero, — 6.  Lo  plant  d*  una  mare. — 7.  Foch 
y  llum. — 8.  Al  peu  d'  un  xiprer. — Fins  colgat  de  terra  com  tendre 
llavor^ — en  h  sombra  humida  florirà  mon  cor, — J.  Roca  y  Roca. — 
9.  Les  tres  germanes.— ^L'  Art  bella  encisa  *ls  sentits-^per  trasme^ 
tre'l  bo  als  esprits. — Estètica  infantil. — 10.  Suspirs. — Estavam 
mirant  lo  camp, — 1 1 .  Lo  guerrer  de  las  plomas  negras. — Hasta  '/ 
castell  de  vergonya^-^abaixa  sacarà  honrada, — 12.  Amor — Qui 
n'  està  lliure? — 13.  Tot  es  per  tu. — De  boig  y  de  poeta,,, — 14.  La 
mellor  ditxa. — Per  nadd^  7  capità  Boyton,,, — 15.  La  sorpresa  de 
Figueras.—  ..  demunt  las  barretinas — Deu  hi  regna,  un  altre  no! 
16.  Ella. — Sense  ella  la  vida  es  una  carga.—i•j,  Fullas  secas  — Tar- 
dania, — 18  Dubtar  es  morir. — No  pot  tornar! — 19.  Lo  brot  de  mor- 
duix. — Ja  7  conech  herbeta, — 20.  MelancoKa. —  Vora  V  aygua  sol 
solet... — 21.  Amor  dMnfern. — Dramx  tràgich, — 22.  La  Pubilla. — 
Va  penjar  los  hàbits  à  la  figuera, — 2  3.  La  Caritat. — Ubi  enim  thesaii- 
rus  vester,  est,  ibi  cor  vestrum  erit, — (S.  Lluch  Cap.  XH,  ver  34.) — 
24.  Esplicacions. — Ò  d  vivir  en  el  càlij  de  una  rosa, — 25.  La  Carre- 
ra.— Tengo  un  hijo  grandullon,,, — BRETON.-r26.  Nit  de  pluja. — 
iMala  sort!— 27,  Lo  plant  del  desdichat.— /C)  rey  6  res!— 2%.  Lo 
soldat. —  Ya  se  van  los  quintos,  mtidre^  sabé  Dios  si  vo/verrfw.— (Co- 


Digitized  by 


Google 


3o8  socas  florals  de  mARCxuetk 

Ma  popular  1 — 29.  Voreta  de  la  íont.-«i4Air.«-3o.  A  ma  pàtria  — 
jSaJtií! — 3 1 .  Berenguer  primer. — La  virtad  m>s  emseha  ei  cmmmm  que 
debemos  seguir,  però  no  se  enearga  de  descmbrir  lo§  im^^  que  «w  ét 
podemos  encontrar, —  Balmes. — 32.   EsdaTatje. — Son  posnmus. — 
33.  Matre  dolorosa. — Apuró  hasta  las  keces  la  copa  del  dolor. — 34. 
Catalunya. — Magna. — 35.  Concells  de  vells  — En  tractanísede  casar 
fa  de  mal  aconsellar. — 36.  Lo  ball  de  la  fesu  major. — \Solo  el  amo^ 
es  grande!  proseguia — anjidiendo  un  delirio  d  otro  delirio. — R.  de 
Campoamor. — 37.  Nit  de  1'  inima. — Ting  por... — 38.  Lo  pés  dd 
llop. — Torrents  jr  fontanelles — toies  se  glassardn—los  aucelles  del 
■  ayre — de  f ret  se  moriran. — Cqr randa  popular. — 39.  Zeid. — ....  do^ 
lorido pensando  en  su  porvenir.., — U baldo  Pasaron. — ^40.  Defclli- 
ment. — Son  est  dolor.,. — 41.  L*  historia  del  amor. — Fochfoil. — ^42. 
A  Tortosa.— G/of'w. — ^43.  Lo  sometent. — Y^ls  uns  per  F  Eral  sor- 
tian, — altres  per  Cap-pont  al  dret. — ^44  Lo  botxí  del  Rey  en  Pere, — 
L'  unió  en  Valencià  — ^45.  Lo  crit  deb  almogàvars. — Pàtria. — 46.  La 
Gelosia. — Trajedia  en  tres  actes — So  té  pietat. — 47.  La  forastera. — 
Forasters  de  Bxrcelona^— forasters  no  'n  vulgau  may! — 48.  L' aygua 
del- cel. — Amor, — 49.  Malas  llenguas. — Con  mucho  menos  hahlar — 
y  mucho  mas  :rabjjar — se  salvaria  el  país. —Larra. — 5o.  La  canso 
del  músich. — Do  re  mi  fa  sol, — 5i.  La  bandera  de  la  pàtria. — ...em- 
penado  el  infante  D.  Alonso  en  recobrar  su  pendon,  etc. — Feliu  de 
la  Pena. — 52.  í Bells  amors! — Y en  son  niu.  niuhet  d"  amor... — 53. 
Amor. — Ideal. — 54.  L'  arbre  de  la  pàtria. — LUibertat. — 55.  Mestre 
Biay. — Cdstich  de  Deu  — 56.  La  pubilla  del  Mas  Gran. — Au^  qu*  us 
contaré  una  feti... — Frederich  Soler. — 57.  L'  afany  de  T  eura. — 
Avant. — 58.  Un  home. — Jo  y  ell  som  dos. — 59.  Lo  camí  de  Sant 
Jaume. — Spes. — 60.  Una  llàgrima. — Allons^  ja  n*  ai  donc plus  qu*  à 
suivre  ce  que  dime. — LamartiNe.— 61 .  La  meva  amor.— Canfone/a. 
— 62.  L'  olivera. — Fides — 63.   Lo   19  dç  Mars. — Usansa.  Pàtria. 
Amor. — 6ij..  Lo  Palmer. — Sembla  una  flor  que  cau  del  cel. — 65. 
Maig. — Mes  de  las  flors. — 66.  Concell.  Crcyeume  d  m  í—y  anireu  be. 
-^7.  Lo  Miserere. — Miserere  mei.  Deus! — 68.  L'  estatge  de  la  dis- 
sort.— ^Sació  jamds  lafelicidàd  del  crimen? — ^Walter  Scott. — 69. 
Catarina  d'  Aragó. — 70  Ursula. — ^Qué  hi  ha  com  V  amor. — 71.  Me- 
mòries d'  un  estudiant. — Xovela. — A  C... — 72.  Tria. — Poquety  bol 
Tant  de  bol — Fàbulas.  Je  chante  les  héros  dont  Esope  est  le  père. — 
La  Fontaine. — 74.  Ego  sum. — D^  après  nature.-^•/S.  Les  noces  del 
infant. — Drama. — Crònica  d*  en  Pere  JV,  cap.  I.  Crònica  d^  en 
Muntaner,  Cap.  CLXXVIII  y  CCXL  F.— 76.  Conhort.— Creo  en 
Dtos  padre  todopoderoso . — 77.  La  canso  del  cansoner. — La  biron- 
don. — 78.   Lo  cant  de  la  pàtria. —  Voxpopulivox  Dei. — 79.  Mon* 
tesa  cristiana. — Romançet. — 80.  Lo  mon. — Quien  mas  mira  menos 
vé. — F.  Canon/e. — 81    Las  tres  caras. — Per  vida  de  Sidenham, — 
sempre  V  metjç  es  desgraciat. ^V,  Estokch  y  Siqués.— 82.  Duptc  d- 


Digitized  by 


Google 


LLISTA  DÈ  LAS  COMPOSICIONS  PRE3ENTADAS  AL  CKRTAMEH  3o9 

amor.  Dubto;  vethoaqul  tott^J.  M.  Bartrina.— 83.  L'  estreno.-— 
*^  Utíml'^4.  L'  horta  de  Valencià. — 85.  Sagunto.— /iimor/.j/i/tf5  tibi 
tfff/.— 86.  La  copa  del  dolor.— Fia/  yolvntas  tua.^^7.  Flour  passido. 
Poulidoflour^ — mejcks  douhuri,.. — 88:  Lacolometa  blanca. — Lceia-- 
bor,  et  exaltabor  in  te. — Dwid,  salm.  IX^  vers.  3. — 89.  Càrlos — 
Drama. — 90.  Dos  matrimonis. — Desgraciat  qui  ho  ensopega, — 91. 
La  canso  del  comparsa. —  Yo  quiero  ser  cómico. — Larra.— 92.  Quan 
serem  casats.— Canf d. — 93.  L'  almugaver. — Lo  rey  me  */  quedo. — 
94.  Almodis.— Tragèdia. — 95.  A  una  coqueta. — Qi/i  tot  ho  vol  tot  ho 
pert.--^.  Lo  cego. — Miserias  del  mon. — 97.  Lo  jardiner  del  Rey. — 
Las  rosas  tenen  espinós. — 98.  Al  món. — Aquest  món  es  una  bola,  un 
purgatori,  un  í»/pr«.— 99.  Lo  malalt. — Cosas  que  passan. — 100. 
Historia  d*  una  onada. — Misteri. — 10 1.  La  canso  deia  dona. — Tret- 
se  son  tretse\  102 — Nocturn — La  fosca  quedis  dos  separa... — io3. 
Amorosa. — Chagrin  d'  amour  duré  toute  la  vie^^^plaisir  d*  amour 
ne  duré  qu^  un  instant. ^104  U  enamorat. — Adéu,  punteta  de  sol — 
estrella  del*  auba  clara ^ — espineta  del  meu  cor — que  *m  travessa  las 
entranyas, — Cançó  iopülar. — io5.  Mon  amich .—CorreZ/ïr  al  que 
va  errat, — 106.  L'  espurna. — Mens  agitat  molem. — 107  Un  amour. 
— Poema. — Déu  comte  Berenguié.  Fraire,  bén  nons  convèn... — Mis- 
TRAL — 108.  Los  nets  dels  ciciops. —  Valor  yllealtat. — 109.  Al  dolor. 
— Conhort. — 1 10.  Lo  rey  y  la  mort. — Fatals  amors. — 1 11.  Tota  una 
vida. — Les  quatre  estacions. — 112.  Al  renaixement,  del  esperit  patri. 
1 1 3.  La  germana  d*  en  Jaume  lo  desdichat. — ...yfinalmente  se  reti- 
ro al  Monasterio  de  Jiquena  dondeya  tenia  una  hermana. — A.  db 
BoFARULL. — 1 14.  La  canso  del  rovalló. — jQue  ditxa  tindria  —  1 15. 
La  gran  era. — XIX. — 1 16.  Himne  de  Catalunya. — Surgeet  ambula- 
— 1 17.  iQue  hi  farem! — Las  cabràs  per  sos  pecats — portan  los  ge^ 
noi  Is  pelats.— 1 18.  Los  recorts  de  la  masia. — Aquí...  es  Espanya; — 
alld  dalt...  Catalunya! — ^J.  Li..  Pons  y  Gallahza. — 119.  L'esperit 
català. — .4  vtf «/.-!- 1 20.  Un  bon  concell. — Alòs  hombres  que  estan 
desesper  ados, — cisalos,  en  lugar  de  daries  so  gas; — moriran  poco 
menos  que  ahorcados. — Quevbdo. — 121.  Los  soldats  de  Sertori. — 
Tragèdia. — Preferiria — la  mort  avans  que  vèuret,  pàtria  esclava.-^ 
122.  Los  darrers  jorns. — Dies  írar— »i23.  Na  Dolsa. — Lalley  del 
amor. — 124.  Ala  Poesia. — La  vida  ets  de  les  arts. — 12S.  Mal  d' 
amor. — Oh,  si  qu*  es  un  gran  mal  lo  mal  d*  amor! — 126.  3^ntas- 
Creus. — Afront y  glòria. — 127.  Fam  y  fretü... — O  Deu  es  crudel,  ó 
*l  món — serà  sens  dupte'l  crudel! — 128.  Lo  renaixement  català. — 
Avant\ — 129.  Plany  d'  un  poeta. —  Voldria'l  premi  festiu! — i3o.  Au- 
bada.— *i4mor. — i3i.  Lo  Castell  d'  Aramprunyà. — Monografia.— 
Ets  tu.  ferestech  héroe^-i^  atlètica  figura?... — A.  Blanch. — 132. 
La  branca  morta. — Nuestras  vidas  son  los  rioa — que  van  d  dar  en  la 
mar, — que  es  el  morir. — Jorge  Mankiqwk. — 133.  Las  vetllas  de  ca  *1 
çctcr.^Santa  «í//— 134.  Carta.— FiVir  con  Icones  y  con  dragones^^ 


Digitized  by 


Google 


3  10  JOCHS.  FLORALS  DE  BARCELONA 

es  mas  pasadero  que  hxcer  vidx — con  la  mujer  que  es  malvada.-^ 
EccL.  cap.  26. — 1 35.  Lo  salt  de  la  reyna  mora. — Encara  veureu  las 
petjadas  del  cavalL — 136.  Consells. — Tal  com  raja, — 137.  Sospresa, 
pena  y  consol.— > Amor  et  yirtUs. — 138.  Judit  de  Welp.— Tragèdia. -í- 
139.  bo  Comte  Jofre.— Ba/aia. — 140.  Himne  universal. — Sin  Bea* 
trif  no  hubiese  existí  do  un  Dante;  ni  sin  Laura  un  Petrarca. — 141. 
Lo  picapoll. — Es  lo  rahim  mes  dols. — 142.  Lo  Ter. — iPatria! — 
143.  La  Diosa  Aurora.— Pa/na,  fe  y  amor, ^144.  L*  últim  plany 
del  Consol.— Qi/m  jorn  avuyl  Quin  Jorn  detristasnovas. — ^V.  Bala- 
GUBR.o- 145.  Lo  Retaula. — Fidelitat. — 146.  Canso  de  la  terra. — Lo 
cor  se  'm  núa-^y  !ay!  %uU  plorar. — Clavé. — 147.  Tot  sol. — Afany. 
— 148  A  Montserrat. — Ab  gaytay  tamborino^^y  ah  brancas  d  las 
mans...  V.  Balaguer. -^149.  L'  Habana. — No  es  or  tot  lo  que  llú. — 
1 5o.  La  torre  dels  Escipions. — Ille  terrarum  mihi  prceter  omnes. — 
HoRACi  llib.  lí od.  IV. — 1 5 1.  Las  harretinas — Honradas  sempre. — 
1 52.  Historia  d*  un  manuscrit. — Novela. — Askwathis  human  life-the 
sage  replies. — Wiliam  Cowper.— i  53.  Los sufriments  de  Fèlix. — No- 
vela.— ...  e  viu  que  per  la  veu  de  cega  passió  la  noticia  del  loch  on 
era  é  la  conexensa  del  be  é  de  la  veritat  contínuament  al  meujuhy 
eran  stades  cobertes. ^France^h  Carroc. — 154.  Eva. — Et  clamor 
meus  ad  te  veniat. — 155. — La  familia  del  mas  dels  Sélzers. — Novela. 
^-Amor  de  mare, — tot  lo  demés  es  aire. — 156.  Juventut  perduda. — 
Vull  ovirar  la  caseta^hont  lo  sol  may  s"  hi  ponia. — 1 57.  A  una  ma- 
re en  la  mort  de  sa  filla. — La  'm  vaix  mirar  bella  estona-^y  may, 
may  mfi  '«  cansaria!.. — 158.  Meditació.— OA  eterna  mort, — ok  eter- 
na vida! — 159.  La  molinera  de  Plassé. — jOydd! — 160.  Lo  darrer  tro- 
vador. — Adéu  per  sempre,  ok  pàtria. — 161.  Espigallets. — Per  si  os 
agradan. — 162.  Fidelitat. —  Vox  populi. — 163.  Atenas  catalana. — 
164.  L*  estiuhet  de  Sant  Martí.— Qm^i  /'  arbre  es  vert^-^V  ombreta 
es  bona. — Canso  catalana. — i65.Tarraco. — Colònia  victrix  Tarraco: 
— 166.  L'ordre. — Supremx  lex  esto. — 167.  A  una  poncella. — Flor 
d*  amor. — 168.  La  canso  de  las  flors. — Cad*  arbre,  cadi  planta  es 
un  pom  de  flors,  y  un  hom  sent  desitg  de  convertirse  en  abella,  per 
voletejar  en  esta  admósfera. — Gcethe. — 169.  Amor. — Un  alma  al 
amor  sujeta^-y  un  cora^on  que  suspira. — Zorrilla. — 170.  Agonit- 
zant.— La  vida  es  sueho. — Calderón. — 171.  Lo  Dubte. — Drama. — 
Errar$lo  menos  no  importa — si  acertó  lo  principal. — Calderón  de 
LA  Bvrca. — 172.  Biografia  d*  Esteba  Gilabert  Bruniquer.— Jo  humil 
súbdit y  oficial  de  la  ciutat  de  Barcelona. — 173.  Montseny. — Com 
guayta  vtgilant,  cubert  de  boyray  neu... — Aribau. — 174.  L]  última 
aureneta. — Yo  vi  sobre  un  tomillo — quejarse  un  pajarillOé — ^Villegas. 
— 175.  Himne  al  renaixement. — Armonia. — 176.  Pluja. — Esperansi. 
— 177.  Lluna  de  mel. — Fermansas  <f  eternitat. — 178.  Lo  Correu 
de  B*'* — Novela.— 179.  Dol. — Copa  de  plers,  solatjes  de  dolor. — 
180.  La  vida.-— Ow^r<?.— 181.  Contemplació.— Perji/e  miro  leses- 


Digitized  by 


Google 


LLISTA  DE  LAS  COMPOSICIONS   PRESBNTADAS  AL  CERTAMEN  3 1  I 

trelles — no  estigdu^  mon  Deu^  gelós; — m*  agrada  perdrem  entre 
eUes-^per  encontrarvos  d  Vos, — Verdaguer. — 182.  Carta  d'amor. — 
^  HontseyuUa,  Abril  de  18..  — 183.  La  Caritat. — Donar  vestit  als  des- 
pullatsy  pa  als  que  tenen  fam,,, — 184.  Amor. — Lo  tresor  de  la  dona, 
— 1 85.  Redempció.^-/if^ra/  ab  Deu.., — 186. — Recansa. — Ara  velo 
mes  d;  Abrily — regalada  primavera,,, — 187.  Presentimcnt. — Tinch 
febre  continua — que  'm  pensa  matar,., — 188.  Fadrinada. — Comen^ 
sem  ab  alegria — de  cantar  una  canso,..  189.  A  la  Lluna. — Reyna  de 
los  astros^  Luna, — como  tu  luj  no  hay  ninguna. — ^J.  Romea. — 190. 
Lo  Fosser. — Charitas, — 191.  Sagrament  perdut. — II fit  serment  à  sa 
maitresse — de  V  adorerjusqu'  au  tombeau, — 192.  Isabel  de  Galceran. 
— Novela. — 193.  Rondalleta. —  Voleu  rondalla? — 194.  La  Rey  de  la 
fontana. — Pairia,fidss,  amor, — 195.  Lo  mas  de  las  etzevaras. — Una 
de  las  pagesias  \  que  hi  ha  en  lo  pla  de  Cambrils. — 196.  Viure  es 
llujtar.— 5or/j5íi/<i/. — 197.  Lo  dubte  y  la  fé. — La  fe  salva. — 198. 
Plany. — Per  fer  número. — 199.  Cant  nupcial. — 200.  L'  aníiteatre. — ♦ 
Via?  víc/15.— 201.  Maria  de  Montpeller.— Drama.— D«  la  Reyna  Do^ 
na  Maria  nostre  mare  volem  aytant  dir^  que  si  bona  dona  havia  el 
mon,  que  ela  ho  era^  en  tembre  e  en  honrar  Deu,  e  en  altres  bones 
costumes  que  en  ela  era.-^rónica  del  Rey  en  Jaume, — 202.  Lo  bon 
temps.— »... La  cristalina  esfera^gira  bahada  en  lu^\  bella  es  la  vida, 
— EspRONCEDA. — 2o3.  La  veu  del  passat. — 204.  Gombal  de  Mur. —  Y 
el  crit  /desperta  ferrol-^ue  sempre  ab  fam  de  gloria-^per  tot  de^ 
yan  els  braus  almogavars.-^J.  B.  Pastor. — 2o5.  Anhel. — ..  Y  enca- 
ra diuhen — que  '/  ParatÚs  es  perdut...! — F.  Matheu. — 206.  La  font 
del  amor. — Es  I'  amor  com  les  ones — que  '/  vent  belluga, — Joseph 
BoDRíA. — 207.  La  veu  del  Progrés. — 208. — Desit). — 209.  Anyoransa, 
— Benhaja  7  cor  qne  V  estima, -~y  ab  la  llum  de  V  esperança,., — ^Je- 
roni Forteza. — 210.  Qui  pugues  tornarhi...!^2n.  Semprevivas. — 
Corona  poètica  d  ma  difunta  mare. — 212.  Lo  Progrés. — í Avant J — 
2 1 3.  Amor  puríssim. — jAve  mar  is  Stella! — 214.  Deliri. —  Y  es  de 
tots  los  adéus  que  V  home  dona — el  de  sa  joventut  el  mes  amarch. — 
J.  Labaila. — 2 1 5.  Historia  de  la  vila  de  Sant  Pol  de  Mar  y  de  son 
antich  monastir. — Nosce  te  ipsum, — 216.  Hero  y  Leandro. — Doch 
die  Liebefand  den  Weg.  Schiller. ^21  j.  De  la  nou... — Talil  vitafi-^ 
nis  ita. — 218.  Lo  fil  de  la  vida. — De  quina  seda? — 219.  Lo  mestre  d» 
aixa. — Per  un  may  mes. — 220.  Lo  llit  de  mort. — Llamas,  dolores, 
guerras,,. — Fr.  Luis  de  León. — 221.  Lo  forn  de  rajolas. — Terra  ro^ 
ja  descuberta, — 222.  Mestre  Jaume.— 5fl/w/^  feyna, — 223.  Roman- 
so.— *Qt/f  ^n  vol  un  altre! — 224.  La  barretina.— OA,  bandera  catalana, 
'-^brigansfins  d  morir! — 22  5.  Penediment. — Mon  remembrar  es 
ma  confusió,— Xvsi AS  March. — Cant  XLIX, — 226.  Montseny. — 
Monografia. — Adéu,  tu,  vell  Montseny, — ^Aribau. — 227.  Tradicions 
vilanovinas. — Las  tradicions  retratan  lo  modo  de  ser  dels  pobles. — 
228.  La  bala. — Peso  un*  unsa. — 229.  Joan  Fivaller. — /4Í/5.— 23o, 


Digitized  by 


Google 


3o6  DISCURS  DR  GHACIKS 


claror  ab  visos  d*  ombra;  perturbadoras  gracias  aquélUs  y  éstas  qu 
enmalalteixen  los  cors  ab  una  Uey  de  sofriment  que,  ditxós  qui  V  hà 
per  tenir  la  ventura  de  cercar  beneit  remey. 

A  totas  vos  saludo  agrahit  y  potser  ab  recansa  que  ab  aquest 
Adéu  s'  acaba,  per  desditxa,  la  galana  ilusió  que  formava  la  fantasia 
d'  haver  lograt  pendre  idea  cie  quina  sort  de  gentilesas,  ab  quina  di- 
versitat de  perfeccions  se  consegueix  afinar  lo  complement  de  la  her- 
mosura 

Arribada  eixa  festa  al  punt  del  seu  acabament,  prop  à  estingirse  V 
últim  ressò  dels  cants  de  la  poesia,  esbargintse  encara  los  regalats 
perfums  d^  aquestas  flors,  voldríam  que  'n  quedés  plascenta  memò- 
ria per  vosaltres,  trovadors  Provensals,  poetas  de  Castella,  de  Valen- 
cià y  de  Mallorca  y  pe  Ms  digníssims  senyors  que  tant  1*  haveu  hon- 
rada ab  vostra  assistència,  per  qual  finesa,  lo  Consistori,  verament 
obligat,  se  complau  en  donérvosen  las  més  complertas  mercès. 


Digitized  by 


Google 


LLISTA 


DE  LAS 


COMPOSICIONS  PRESENTADAS  AL  CERTAMEN 


Núm.  I.  Al  peu  de  la  fossa, —Bel !o  es  vivir!  la  vida  es  la  armo^ 
nia,  etc. — Zo:irilla. — 2.  La  darrera  cita. — Felicitat, — 3.  Al  cim  del 
abisme. — Y*m  besjn  lo  front  los  núvols-^y  'm  besa  la  fosca  7j  peus, 
— ^4.  A  la  meva  amor. — Amor, — 5.A  l'hombra  de  la  creu. — Recomp- 
tant  mos  pecats  la  mort  espero, — 6.  Lo  plant  d'  una  mare. — 7.  Foch 
y  llum. — 8.  Al  peu  d'  un  xiprer. — Fins  colgat  de  terra  com  tendre 
llavor, — en  h  sombra  humida  florirà  mon  cor, — J.  Roca  y  Roca. — 
9.  Les  tres  germanes.— «L'  Art  bella  encisa  75  sentits^per  trasme- 
tre  7  bo  als  esprits. — Estètica  infantil. — 10.  Suspirs. — Estavam 
mirant  lo  camp, — 1 1 .  Lo  guerrer  de  las  plomas  negras.^//^fa  7 
castell  de  vergonya, -^abaixa  sacarà  honrada, — 12.  Amor — Qui 
w'  esta  lliure? — 13.  Tot  es  per  tu. — De  boig  y  de  poeta,,. — 14.  La 
mellor  ditxa. — Per  nadd,  7  capità  Boyton.., — 15.  La  sorpresa  de 
Figueras.—  ..  demunt  las  barretinas — Deu  hi  regna,  un  altre  no! 
16.  Ella. — Sense  ella  la  vida  es  una  carga.—ij.  Fullas  secas  — Tar^ 
danla, — 18  Dubtar  es  morir. — No  pot  tornar! — 19.  Lo  brot  de  mor- 
duix. — Ja  7  conech  herbeta, — 20.  Melancolía. —  Vora  P  aygua  sol 
solet... — 21.  Amor  d'infern. — Dramx  trdgich, — 22.  La  Pubilla. — 
Va  penjar  los  hàbits  d  la  figuera, — 23.  La  Caritat. — übi  enim  thesati- 
rus  vester,  est,  ibi  cor  vestrum  erit, — (S,  Lluch  Cap.  XII,  ver  34.) — 
24.  Esplicacions. — Ó  d  vivir  en  el  càlij  de  una  rosa, — 2  5.  La  Carre- 
ra.— Tengo  un  hijo  grandullon,,, — BRETON.-r26.  Nit  de  pluja. — 
;Mala  sort!•^2j.  Lo  plant  del  desdichat.— ;C)  rey  6  res.'— 28.  Lo 
soldat. —  Ya  se  van  los  quintos,  mxdre^  sabé  Dios  si  volveràn, — (Co- 


Digitized  by 


Google 


3o8  JOCHS  FLORALS  DE  BA«ICÉL0KA 

bla  popular ) — 29.  Voreta  de  la  font.-*i4/tir.— 3o.  A  ma  patría  — 
f  Salut  I — 3 1 .  Berenguer  primer. — La  virtud  nos  enseha  ei  camine  que 
debemos  seguir,  però  no  se  encarga  de  descubrir  Íos  iafoi  qve  em  él 
podemos  encontrar. — Balmks. — 32.  Esclavatje. — Non  posumus, — 
33.  Matre  dolorosa. — Apuró  hasta  las  heces  la  copa  del  dolor. — 34. 
Catalunya. — Magna. — 35.  Concells  de  vells  — En  tractantse  de  casar 
fa  de  mal  aconsellar, — 36.  Lo  ball  de  la  festa  major. — \Solo  el  amo^ 
es  grande!  proseguia — anadiendo  un  delirio  d  oiro  delirio, — R.  de 
Campoamor. — 37.  Nit  de  V  ànima. — Ting  por,.. — 38.  Lo  pàs  dd 
llop. — Torrents  y  fontanelles — totes  se  glassardn—los  aucelles  del 
■  ayre^-defret  se  moriran. ^-Cçrranoa  popular. — 39.  Zeid. — ....  rfo- 
lorido pensando  en  su  poryenir,.. — U baldo  Pasaron. — ^40.  Defelli- 
ment. — Non  est  dolor... — 41.  L'  historia  del  amor. — Fochfoll. — ^42. 
A  Tortosa. — Glòria. — ^43.  Lo  sometent. —  y  75  uns  per  V  Eral  sor^ 
tian, — altres  per  Cap-pont  al  dret. — ^44  Lo  botxí  del  Rey  en  Pere, — 
L'  unió  en  Valencià  — ^45.  Lo  crit  dels  almogàvars. — Pàtria. — ^46.  La 
Gelosia.^— Trajedia  en  tres  actes — No  té  pietat. — ^47.  La  forastera. — 
Forasters  de  Barcelona,— forasters  no  'n  vulgau  ina>^.'— 48.  L' aygua 
dekcel. — Amor. — 49.  Malas  llenguas.— Con  mucho  menos  hablar — 
y  mucho  mas  trabijar — se  salvaria  el  país. --Larra. — 5o.  La  canso 
del  músich. — Do  re  mi  fa  sol, — 5i.  La  bandera  de  la  patría. — ...em- 
penado  el  infante  D.  Alonso  en  recobrar  su  pendon,  etc. — Feliu  de 
LA  Pena. — 52.  í Bells  amors! — Y en  son  niu.  niuhet  d'cantor... — 53. 
Amor. — Ideal. — 54.  L'  arbre  de  la  pàtria. — Lllibertat. — 55.  Mestre 
Blay. — Cdstich  de  Deu  — 56.  La  pubilla  del  Mas  Gran. — Au^  qu*  us 
contaré  una  feti... — Fkederich  Soler. — 57.  L'  afany  de  T  eura. — 
Avant. — 58.  Un  home. — Jo  y  ell  som  dos. — 59.  Lo  camí  de  Sant 
Jaume. — Spes. — 60.  Una  llàgrima. — Allons,ja  n'  ai  donc  plus  qu*  à 
suivre  ce  que  <ii/iie.— Lamartine.  — 61 .  La  meva  ^mor. —Cançoneta, 
— 62.  L'  olivera. — Fides — 63.  Lo  19  dç  Mars. — Usjnsa.  Pàtria. 
Amor, — 6^.  Lo  Palmer. — Sembla  una  flor  que  cau  del  cel. — 65. 
Maig. — Mes  de  las  flors. — 66.  Concell.  Crcyeumedmi—yanireu  be. 
— 67.  Lo  Miserere. — Miserere  mei,  Deus! — 68.  L'  estatge  de  la  dis- 
sort.— ^Nació  jamds  lafelicidad  del  cnmen? — Waltkr  Scott. — 69. 
Catarina  d'  Aragó. — 70  Ursula. — ^Qué  hi  ha  com  V  amor, — 71.  Me- 
mòries d'  un  estudiant. — Novela. — A  C... — 72.  Tria. — Paquet y  boJ 
Tant  de  bol — Fàbulas.  Je  chante  les  héros  dont  Esope  est  le  père. — 
La  Fontaine. — 74.  Ego  sum. — D'  après  nature. — 75.  Les  noces  del 
infant. — Drama. — Crònica  d*  en  Pere  IV,  cap.  I.  Crònica  d'en 
Muntaner,  Cap.  CLXXVIII y  CCXLV.^-ye,  Conhort.— Creo  en 
Dios  padre  todopoderoso , — 77.  La  canso  del  cansoner. — La  biron- 
don. — 78.  Lo  cant  de  la  pàtria. —  Vox  populi  vox  Dei. — 79.  Mon- 
tesa cristiana. — Romançet, — 80.  Lo  mon. — Quien  mas  mira  menos 
vé, — F.  Canonje. — 81  Las  tres  caras. — Per  vida  de  Sidenham, — 
sempre  7  metje  es  desgraciat.— V.  Estorch  y  Siqués.— 82.  Dupte  d- 


Digitized  by 


Google 


LLrSTA  DÈ  LAS  COMPOSICIONS  PRESCNTADAS  AL  CKRTAMEN  3o9 

amor.  Dubto;  veihoaqui  /oi/— J.  M.  Bartrina.— 83.  L'  estreno.— 
*  L7««/— 84.  L'  horta  de  Valencià.— 85.  Sagunto.^Iamortaliias  tibi 
est. — 86.  La  copa  del  dolor. — Fiat  voluntas  tua, — 87.  Flour  passido. 
Poiilidoflour^'^•-fne/as  doulourl,.. — 88:  Lacolometa  blanca. — L^eta- 
barret  exaltabor  in  te, — D%vid,  salm.  IX^  vers.  3. — 89.  CéFlos  — 
Drama.— 90.  Dos  matrimonis. — Desgraciat  qui  ho  ensopega, — 91. 
La  canso  del  comparsa. —  Yo  quiero  ser  cómico, — Larra.— 92.  Quan 
serem  casats.— Canf d. — 93.  L'  almugaver.— Lo  rey  me  '/  quedo. — 
94.  Aimodis. — ^Tragèdia. — 95.  A  una  coqueta. — Qui  tot  ho  vol  tot  ho 
pert. — 96.  Lo  cego. -^Miserias  del  mon. — 97.  Lo  jardiner  del  Rey. — 
Las  rosas  tenen  espinas.^^.  Al  món. — .4quest  món  es  una  bola^  un 
purgatori^  un  infern. — 99.  Lo  malalt. — Cosas  que  passan. — loo. 
Historia  d'  una  onada. — Misteri. — loi.  La  canso  deia  dona. — Tret- 
se  son  tretse\  102 — Nocturn  — La  fosca  que  *ls  dos  separa... — io3. 
Amorosa. — Chagrin  d*  amour  duré  toute  la  vie^^^plmsir  d*  amour 
ne  duré  qu^  un  instant.— 104  U  enamorat. — Adéu,  punteta  de  sol — 
estrella  de  V  auba  clara, — espineta  del  meu  cor — que  *m  travessa  las 
entranyas. — Cançó  popular. — io5.  Mon  amich .—Corre(;ïr  al  que 
va  errat, — 106.  L'  espurna. — Mens  agitat  molem, — 107  Un  amour. 
— Poema. — Déu  comte  Berenguié.  Fraire,  bén  nons  convèn... — Mis- 
TRAL  — 108.  Los  nets  dels  ciclops. —  Valor  yllealtat. — 109.  Al  dolor. 
— Conhort. — 1 10.  Lo  rey  y  la  mort. — Fatals  amors. — 1 11.  Tota  una 
vida. — Les  quatre  estacions. — 112.  Al  renaixement,  del  esperit  patri. 
1 1 3.  La  germana  d*  en  Jaume  lo  àt%d\c\í^t.•^,..yfinalmente  se  reti* 
ró  al  Monasterio  de  Jiquena  dondeya  tenia  una  hermana. — A.  de 
BoFARULL. — 114.  La  canso  del  rovalló. — jQue  ditxa  tindria  — 1 15. 
La  gran  era. — XIX. — 1 16.  Himne  de  Catalunya. — Surgeet  ambula* 
— 117.  jQue  hi  farem! — Las  cabràs  per  sos  pecats^portan  los  ge-- 
nolls  pelats.^i  18.  Los  recorts  de  la  masia. — Aquí.,,  es  Espanya; — 
alld  dalt...  Catalunyal — ^J.  Li..  Pons  y  Gallakza. — 119.  L^  esperit 
català. — Avant.-r^iio.  Un  bon  concell. — Alòs  hombres  que  estan 
desesper adoSy — cisalos,  en  lugar  de  daries  sogas; — moriran  poco 
menos  que  ahorcados. — Quevedo. — 121.  Los  soldats  de  Sertori. — 
Tragèdia. — Preferiria — la  mort  avans  que  vèurety  pàtria  esclava.-^ 
122.  Los  darrers  jorns. — Dies  ir<r— ii2  3.  Na  Dolsa. — Lalley  del 
amor. — 124.  Ala  Poesia. — La  vida  ets  de  les  arts. — 125.  Mal  d* 
amor. — Oh^siqu^es  un  gran  mal  lo  mal  d^  amor! — 126.  ^ntas- 
Creus. — Afront y  glòria. — 127.  Fam  y  fretü... — 0  Deu  es  crudel,  6 
'I  món — serd  sens  dupte'l  crudel! — 128.  Lo  renaixement  català. — 
Avantl — 129.  Plany  d'  un  poeta. —  Voldria*  I  premi  festiul — i3o.  Au- 
bada.— Amor. — i3i.  Lo  Castell  d*  Aramprunyà. — Monografia. — 
Ets  tu,  ferestech  héroe — i'  atlètica  figura?... — A.  Blanch. — 132. 
La  branca  morta. — Nuestras  vidas  son  los  rios^^que  van  d  dar  en  la 
mar^ — que  es  el  morir. — Jorgb  Manrique. — 133.  Las  vetUas  de  ca  'I 
cerer.— 54/i/a  wií/— 134.  Carta.— KiVir  con  leones  y  con  dragones^^ 


Digitized  by 


Google 


3  lO  iOCBS.  FLORALS  DC  BARCSLOKA 

es  mas  pasadero  que  hicer  ridi — can  !a  mmier  que  es  mahada.^^ 
EccL.  cap.  26. — 1 35.  Lo  salt  de  la  reyna  mora. — Ememra  veureu  las 
peíjadas  del  carall. — 136.  G>ttsells. — Tal  com  raja. — iSy.  Sospresa, 
pena  y  coasoL—il  mor  et  rirfks. — 1 38.  Judit  de  Wdp.— Tragèdia.— 
139.  bo  Comte  Jofre.— Ao/tfia. — 140.  Himne  universal. — Siu  Bea- 
trij  uo  hubiese  existido  uu  Daute;  ni  siu  Laura  uu  Petrarca. — 141 . 
Lo  picapoll. — Es  lo  rakim  mes  dols. — 142.  Lo  Tcr.^Patria! — 
143.  La  IMosa  Aurora. — Pàtria^  fe  y  amor. — 144.  L*  últim  plany 
del  Consol. — Quin  jorn  aruy\  Quin  jorn  detristas  noras. — ^V.  Bala- 
GUCR. — 145.  Lo  Retaula. — Fidelitat. — 146.  Canso  de  la  terra. — Lo 
cor  se  'm  núa^y  tay!  %ull  plorar. — Clavé. — 147.  Tot  sol. — Afany. 
— 148  A  Montserrat. — Ah  gaytay  tamborino—y  ah  brancas  d  las 
mans...  Y.  Balaguer .-^149.  L*  Habana. — So  es  or  tot  lo  que  llú. — 
1 5o.  La  torre  dels  Escipions. — Ille  terrarum  miki  pr^er  omnes. — 
HoRACi  llib.  lí  od.  IV. — i5i.  Las  barretínas — Honradas  sempre. — 
1 52.  Historia  d*  un  manuscrit. — No  vela. — Askwathis  human  life^ke 
sage  replies. — ^Wiliam  Cowper. — 1 53.  Los  sufriments  de  Fèlix. — No* 
vela. — ...  e  viu  que  per  la  veu  de  cega  passió  la  noticia  del  lock  on 
era  é  la  conexensa  del  be  é  de  la  veritat  continuament  al  meujuhy 
eran  stades  cobertes. ^Frkhcesch  Carroc. — 1 54.  Eva. — Et  clamor 
meus  ad  te  veniai. — 1 55. — La  família  del  mas  dels  Sàlzers. — Novela. 
'•^Amor  de  mare. — tot  lo  demés  es  aire. — 1 56.  Juventut  perduda. — 
Vull  ovirar  la  caseta^hont  lo  sol  may  s*  ki  ponia. — 1 57.  A  una  ma- 
re en  la  mort  de  sa  filla. — La  'm  vaix  mirar  bella  estona-^y  may, 
may  me '«  cansaria!., — 158.  Meditació.— OA  eterna  mort, — oh  èter-- 
na  vida! — 159  La  molinera  de  Flassà. — jOydd! — 160.  Lo  darrer  tro- 
vador. — Adéu  per  sempre,  oh  pàtria. — 161.  Espigallets. — Per  si  os 
agradan. — 162.  Fidelitat. —  Vox  populi. — 163.  Atenas  catalana. — 
164.  L'  estiuhet  de  Sant  Martí. — Quan  f  arbre  es  verí, — T  ombreta 
es  bona. — Canso  catalana. — i65.Tarraco. — Colònia  victrix  Tarraco. 
— 166.  L'  ordre. — Suprem  x  lex  es  to. — 167.  A  una  poncella. — Flor 
d*  amor. — 168.  La  canso  de  las  flors. — Cad*  arbre,  cadi  planta  es 
un  pom  de  flors,  y  un  hom  sent  desitg  de  convertirse  en  abella,  per 
voletejar  en  esta  admósfera. — Gcethe. — 169.  Amor. — Un  alma  al 
amor  suieta-^y  un  cora^on  que  suspira. — ^Zorrilla. — 170.  Agonit- 
zant.— La  vida  es  sueho. — Calderón. — 171.  Lo  Dubte. — Drama. — 
Errartlo  menos  no  importa — si  acertó  lo  principal. — Calderón  de 
LA  B\RCA. — 172.  Biografia  d*  Esteba  Gilabert  Bniniquer. — Jo  humil 
súbdit y  oficial  de  la  ciutat  de  Barcelona. — 173.  Montseny. — Com 
guayta  vtgilant.  cubert  de  boyray  neu.,. — Aribaü. — 174.  L*  última 
aureneta. —  Yo  vi  sobre  un  tomillo — quejarse  un  pajarillo, — ^Villegas. 
— 175.  Himne  al  renaixement. — Armonia. — 176.  Pluja. — Esperansi. 
— 177.  Lluna  de  mel. — Fermansas  <f  eternitat. — 178.  Lo  Correu 
de  B*'* — ^Novela. — 179.  Dol. — Copa  de  plers,  solatjes  de  dolor. — 
180.  La  vida.-— Om^ra. — 181.  Contemplació.— P«rfi#e  miro  leses- 


Digitized  by 


Google 


LLISTA  DE  LAS  COMPOSICIONS   PRESCNTADAS  AL  CERTAMEN  3 1  I 

trelles — no  estigdu^  mon  Deu^  gelós; — m'  agrada  perdrem  entre 
eíles-^per  enconirarvos  d  Vos. — Verdaguer. — 182.  Carta  d*  amor. — 
^  HontseyuUa,  Abril  de  18..  — 183.  La  Caritat. — Donar  vestit  als  des- 
pullatsy  pa  als  que  tenen  fam... — 184.  Amor. — Lo  tresor  de  la  dona. 
— 185.  Redempció. — Ingrat  ab  Deu... — 186. — Recansa.— Ara  velo 
mes  d;  Abril ^ — regalada  primavera... — 187.  Presentiment. — Tinch 
febre  continua — que  'm  pensa  matar... — 188.  Fadrínada. — Comen-- 
sem  ab  alegria — de  cantar  una  cansà...  189.  A  la  Lluna. — Reyna  de 
los  astros^  Luna, — como  tu  luj  no  hay  ninguna. — J.  Romea. — 190. 
Lo  Fosser. — Charitas. — 191.  Sagrament  perdut. — II fit  serment  à  sa 
maitresse — de  V  adorer  jusqu*  au  tombeau. — 193.  Isabel  de  Galceran. 
— Novela. — 193.  Rondalleta. —  Voleu  rondalla? — 194.  La  Rey  de  la 
fontana. — Pàtria,  fidas,  amor. — 195.  Lo  mas  de  las  etzevaras. — Una 
de  las  pagesías  \  que  hi  ha  en  lo  pla  de  Cambrils. — 196.  Viure  es 
lluytar.— 5or/jíï/<i/.— 197.  Lo  dubte  y  la  fé. — La  fé  salva. — 198. 
Plany. — Per  fer  número. — 199.  Cant  nupcial. — 200.  L'  anüteatre. — ♦ 
Vae  victis. — 201.  Maria  de  Montpeller. — Drama. — De  la  Reyna  Do^ 
na  Maria  nostre  mare  volem  aytant  dir^  que  si  bona  dona  havia  el 
mon,  que  ela  ho  era^  en  tembre  e  en  honrar  Deu^  e  en  altres  bones 
costumes  que  en  ela  era.-^rónica  del  Rey  en  Jaume. — 202.  Lo  bon 
temps.—* ...La  cristalina  esfera — gira  bahada  en  lu^\  bella  es  la  vida. 
— EspRONCEDA. — 2o3.  La  veu  del  passat. — 204.  Gombal  de  Mur. — Y 
el  crit  /desperta  ferro! -^ue  sempre  abfam  de  gloria-^per  tot  rfe- 
yan  els  braus  almogavars.^J.  B.  Pastor. — 2o5.  Anhel. — ..  Y  enca- 
ra diuhen — que  7  ParatÚs  es  perdut...! — F.  Matheu.— 206.  La  font 
del  amor. — Es  V  amor  com  les  ones-^ue  7  vent  belluga. — ^Joseph 
BoDRiA. — 207.  La  veu  del  Progrés. — 208. — Desit). — 209.  Anyoransa. 
-^Benhaja  7  cor  qne  V  estima,^^y  ab  la  llum  de  V  esperança... — ^Je- 
roni Forteza. — 210.  Qui  pugues  tornarhi...!^2ii.  Semprevivas. — 
Corona  poètica  d  ma  difunta  mare. — 212.  Lo  Progrés. — ; Avant! — 
2 1 3.  Amor  puríssim. — jAve  maris  Stella! — 214.  Delirí. —  Y  es  de 
tots  los  adéus  que  V  home  dona — el  de  sa  joventut  el  mes  amarch. — 
J.  Labaila. — 2 1 5.  Historía  de  la  vila  de  Sant  Pol  de  Mar  y  de  son 
antich  monastir. — Nosce  te  ipsum. — 216.  Hero  y  Leandro. — Doch 
die  Liebefand  den  Weg.  Schiller. — 217.  De  la  nou... — Talil  vitafi• 
nis  I/a .—218.  Lo  fil  de  la  vida. — De  quina  seda? — 219.  Lo  mestre  d» 
aixa. — Per  un  may  mes. — 220.  Lo  llit  de  mort. — Llamas,  dolores, 
guerras... — Fr.  Lüis  de  León. — 221.  Lo  forn  de  rajolas. — Terra  ro^ 
ja  descuberta. — ^222.  Mestre  Jaume.— 5a/M/j^/e>'»a.— 223.  Roman- 
so.— Qtti  'w  vol  un  altre! — 224.  La  barretina. — Oh,  bandera  catalana^ 
'-^brigans fins  d  morir! — 225.  Penediment. — Mon  remembrar  es 
ma  confusió.— Xvsi AS  March. — Cant  XLIX. — 226.  Montseny. — 
Monografia. — Adéu,  tu,  vell  Montseny. — ^Aribau. — 227.  Tradicions 
vilanovinas. — Las  tradicions  retratan  lo  modo  de  ser  dels  pobles.-^ 
228.  La  bala.— Pe50  un*  unsa. — 229.  Joan  Fivaller. — /4í/5.— 23o, 


Digitized  by 


Google 


3 1 2  JOCHS  l^LORALS  DE  BAftCBLOMA 


Lo  saltimbanquis. — Planyèulo. — 23 1.  Lo  cistellayre. — Compreu. — 
232.  Raquel. — Flos  Campi, — 233.  Lo  carrer  de  1*  Escola. — OA,  en- 
derrochs  catalans^  so  vostre  amich. — A.  Blanch. — 234.  La  Pubilla. 
— Flors y  violes y  romaní, — 233.  Cant  à  la  patría. — Dulcis  amor 
patrice,  dulce  videre  suos,^ — 236.  L'  enamorada  del  mar. — A  la  vora' 
de  la  mar  y  d  la  vora  de  V  arena, — Canso  Popular. — 237  Ramors 
del  bosch. — La  passió. — 238.  Los  jueus  del  Call. — A  matar  jueus! — 
239.  Lo  cap  del  Rey — Firdm! — 240.  Fe  gr^a. — 241.  La  faixa  d' 
or. — Paraula  es  paraula. 


Digitized  by 


Google 


TAULA 


Planas. 

Acta  de  la  festa 21 

Discurs  del  Sr.  President  del  Consistori,  D.  Teodor  Llorente. .  27 

Memòria  del  Sr.  Secretari  del  Consistori,  D.  Francesch  Matheu  3i 

La  Pubilla,  de  D.  Joseph  Franquesa  y  Gomis 4*3 

Joventut  Perduda,  de  D.*  Victoria  Penya  de  Amer 5i 

La  Molinera  de  Flassà,  de  D.  Joan  Planas 55 

L*última  aureneta,  de  D.  Frederich  Rahola 61 

La  Barretina,  de  Mossèn  Jascinto  Verdaguer 67 

Penediment,  de  D.  Marian  Aguiló  y  Fuster 73 

L^  an  fi  teatre,  de  D.  Ramon  E.  Bassegoda 77 

Lo  Botxí  del  Rey  en  Pere,  de  D.  Joseph  Martí  Folguera.     .     .  83 

Montesa  cristiana,  de  D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta.     ...  89 

RonJalleta,  de  D  Pau  Bertran  y  Bros 97 

Un  Amour,  de  D.  Víctor  Lieutaud 101 

Almódis,  de  D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta i23 

Montseny,  de  D.*  Maria  de  Bell-lloch       ,     •     •  209 

La  familia  del  mas  dels  salzers,  de  D.  Gayetà  Vidal  de  Valen- 

ciano.    .     .     .    - 221 

Isabel  de  Galceran,  de  D.  Narcís  Oller  y  Moragas 269 

Biografia  d'  Esteba  Gilabert  Bruniquer,  de  D.  Salvador  San- 

pere  y  Miquel 285 

Discurs  del  Sr.  Mantenedor,  D.  Emili  Vilanova 3o5 

Llista  de  las  composicions  presentadas  al  certamen 307 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS   FLORALS 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


(é  ' 


BARCELONA 

ANY  XXIII    DE  LLUR    RESTAURACIÓ 

MDCCCLXXXI 


BARCELONA 


ESTAMPA    DE    LA    RENAIXENSA 

Carrer  de  XuclíI,  número  i  3,  baixos 
MDCCCLXXXI 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS 

DE 

BARCELONA 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXI 
MANTENEDORS 

D.  Jascinto  Verdaguer,  Pbre.,  President. 

D.  Ramon  Picó  y  Campamar. 

D.  Lluís  Domènech. 

D.  Francesch  Matheu. 

D.  Jascinto  Torres  y  Reyetó. 

D.  Jascinto  Laporta. 

D.  Narcís  Oller,  Secretari. 

RETNA  DE  Là  FESTA 

ILTRE.  SRA.  D.*  DOLORS  CABALLERO  DE  MERCADER, 
Comtesa  de  BelNloch. 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


EX-MANTENEDORS 


CONSISTORI  DE  MDCCCLIX 

D.  Manel  Milà  y  Fontanals.  President, 
ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer.  D.  Miquel  Victorià  Amer. 
D.  Joaquim  Rub(Ó  y  Ors.  »  J.  Lluís  Pons  y  Gallarza. 

t  D.  Joan  Cortada.  »  Antoni  de  Bofarull,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Marta  Mendos[a  de  Vives, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLX 

f  Excm.  Sr.  D.  Francisco  Permanyer  y  Tuyct,  President, 
f  D.  Joaquim  Roca  y  Cornet.       f  D.  M.  Flotats  y  Comabella. 
f  »  J.  A.  Llobet  y  Vall-Uosera.         »  Joan  Manyé  y  Flaquer. 
jr  »  Vicens  Joaquim  Bastús.  »  Adolf  Blanch,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Elissea  Lluch  de  Rubió, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXI 

+  D.  Lluís  Gonzaga  de  Pons  y  de  Fuster,  President, 
D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  f  D.  Pau  Estorch  y  Siqués. 

f  »  Antoni  Bergnes.  »  Joseph  Leopold  Feu. 

D.  Lluís  Cutchet.  »  Manel  Lasarte,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Carme  de  Bofarull, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXII 

t  D.  Joan  I  Has  y  Vidal  President, 
D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.        D.  Manel  Angelon. 
+  D.  Joseph  Coll  y  Vehí.  »  Joseph  Llausàs. 

t  »  D.  Miquel  Anton  Martí.         Excm.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer, 

Secretari, 

REYIf  A  DE  la  FESTA 

Donya  Maria  Josefa  Massanes  de  Gonjale^, 


Digitized  by 


Google 


ANv  i88t  7 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXIII 

f  D.  Brauli  Fox,  President. 
D,  Tcrcnci  Thos  y  Codina.  D.  Manel  Anglascll. 

Excm.  Sr.  D.  Manel  Milà  y  Fon- 
tanals. 7  »  Joseph  Subirana. 
Excm.  Sr.  D,  Víctor  Balaguer.      »  Eussebi  Pascual,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Senyora  esposa  del  Excel•lentíssim  Senyor  Gobernador  Civil 

en  representació  de 

S,  A,  la  Serenissima Sra,  Duquesa  de  Montpensier, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIV 

f  D.  Joan  Cortada,  President. 
D.  Celestí  Barallat.  D.  Gregori  Amado  Larrosa. 

»  Miquel  Victorià  Amer.  f  »  Narcís  Gay. 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés.  »  DamAs  Calvet,  Secretari. 

AEYNA  DE  LA  FBSTA 

Donya  Victoria  Penya  <f  Amer. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXV 

D.  Antoni  de  BofaruU,  President. 
D.  Adolf  Blanch.  D.  Francisco  Muns. 

T»  Geroni  Rosselló.  »  Damas  Calvet. 

»  Lluís  Roca  y  Florejachs.  »  Víctor  Gebhardt,  Secretari. 

RETNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Elena  Caballer  de  Roca, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLVI 

D.  Pau  Valls,  President. 
D.  Francisco  Morera.  D.  Silvino  Thos  y  Codina. 

9  Teodor  Llorente.  »  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

»  Víctor  Gebhardt.  -i-  »  Robert  Robert,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Manela  Luna  Mendej  de  Vigo. 


Digitized  by 


Google 


JÓCHS  FLORALS  t>E  fiARCELONA 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVII 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  President, 
D.  Gayetà  Vidal  y  Valenciano.      f  D.  Robert  Robert. 
»  F.  Romaní  y  Puigdengolas.  »  Marian  Fons. 

»  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura.         »  F.  Maspons  y  Labrós,  Serri. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Dolors  Llopart  de  Muns, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVIII 

Ezcií.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer,  President, 
D.  Jascinto  Labaila.  D.  Freolrich  Soler. 

»  Felip  Bertran.  »  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Felip  Jascinto  Sala.  i»  F.  Miquel  y  Badia,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Carme  Mercadé*'. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIX 

Adolf  Blanch  t  Cortada,  President. 
f  D.  Eussebi  Anglora.  D.  Joseph  Roca  v  Roca. 

D.  Joseph  Maria  Arnau.  »  Francisco  Miquel  y  Badia. 

MossEN  Jascinto  Verdaguer.         »  Pere  de  Rosselló,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Mercè  Estrada. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXX 

D.  Joseph  Lluís  Pons  t  Gallarza,  President. 
Mossèn  Salvador  Mestres.  D.  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

D.  Ignasi  Ramon  Miró.  »  Pere  de  Rosselló. 

»  Joseph  Puiggarí.  »  Joseph  de  Palau,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Franciscà  Nanot-Renart. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXI 

•}•  D.  Estanislau  Reynals  y  Rabassa,  President, 
Miquel  Victorià  Amer.  f  D.  Xavier  Llorens  y  Barba. 

Joseph  d'  Argullol  y  Serra.  »  Joseph  de  Palau  y  Huguet. 

Rafel  Ferrer  y  Bigné.  »  Joan  Montserrat,  Secretari. 

KEYNA  de  la  FESTA 

Dorya  A  n fonia  Sacanella  de  B/jrxh. 


Digitized  by 


Google 


ANY    I 88 I 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXII 

D.  Joseph  de  Letamendi,  President. 
D.  Manel  Angelon.  D.  Vicens  W.  Querol. 

»  Fèlix  Mana  Falguera.  Mossèn  Ferran  Sellarés. 

»  Joan  Montserrat  y  Archs.         D.  Joseph  Coroleu,  Secretari, 

RBYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Maria  Hubert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXII! 

D.  Geroni  Rosselló,  President, 
D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.        D.  Antoni  Camps  y  Fabrés. 
»  Lluís  Roca  y  Florejachs.  »  Joseph  Coroleu. 

Excm.  Sr.  D.  AJbert  de  Quintana.  Mossbn  Jaume  CoLLELL,À>cre/ar}. 

REYNA  DE  LA  PESTA 

Excma,  Senyora  Donya  Orioía  de  Quintana  y  Serra. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIV 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana,  President. 
D.  Marian  Aguiló  t  Fuster.       D.  F.  Masferrer  y  Arquimbau. 
»  Antoni  Camps  y  Fabrés.  »  Pere  Nanot-Renart. 

f  »  Joseph  Coll  y  Vehí.  »  J.  Sardà  y  Lloret,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Antònia  Ubachy  Gutierre{. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXV 

D.  Francbsch  Pelay  Briz,  President. 
D.  Adolf  Blanch  y  Cortada,       D.  Antoni  Aulestia  y  Pijoan. 
»  Celestí  Barallat  y  Falguera.       »  Joaquim  Fontanals  del  Castillo. 
»  Joseph  Balari  y  Jovany.  »  J.  Roca  y  Roca,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Rosa  Pi  grau. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVi 

D.  Lluís  Cutchet,  President. 
D.  Antoni  de  BofaruU.  D.  Enrich  Claudi  Girbal. 

1»  Damàs  Calvet.  »  Joseph  Roca  y  Roca. 

»  Pere  de  Rosselló.  »  J.  Blanch  y  Piera,  Secretari. 

REYNA  JDB  LA  FESTA 

Donya  Emilia  Palau  y  Gon^alesf  de  Quijano, 


Digitized  by 


Google 


to  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVII 

Excm.  Sr.  D.  Antoni  Ros  d'  Oiano,  President. 
D.  Gonzalo  Serraclara.  D.  Andreu  Balaguer  y  Meríno. 

+  »  Vicens  Boix.  »  Joseph  Blanch  y  Piera. 

»  Francisco  Miquel  y  Badia.      »  J.  Riera  y  Bertran,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Donya  Josefina  Sabater  d*  Aldavert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVIII 

D.  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallar/a,  President, 
D.  Adolf  Blanch.  D.  Joseph  Coroleu. 

»  Fredkrich  Soler.  »  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

»  Francesgh  Ubach  y  Vinyeta.    »  Àngel  Guimerà,  Secretari, 

REYNA  de  la  FESTA 

Excma,  Senyora  Danya  Carme  Cendra  de  Domingo, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIX. 

D.  Gonzalo  Serraclara,  President. 
D.  Damas  Calvet.  D.  Manel  de  Lasarte. 

»  J.  Narcís  Roca.  »  Joseph  Pella  y  Forgas. 

»  Àngel  Gülmera.  »  Emili  Vilanova,  Secretari, 

REYNA  de  la  FESTA 

Danya  Teresa  Gasset, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXX 

D.  Teodor  Llorente,  President, 
D.  Ramon  de  Siscar.  D.  Conrat  Roure. 

»  Joan  Sardà.  »  Alvar  Verdaguer. 

»  Emili  Vilanova.  »  Francesch  Matheu,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Danya  Clotilde  Paris. 


MESTRES  EN  GAY  SABER 

Excm.  Sr.  D.  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  i86t, 
D.  Geroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  1862. 
»  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  en  3  de  Maig  de  iS63, 
»  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  6  de  Maig  de  1866. 
»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1867 
»  Adolf  Blanch  y  Cortada,  proclamat  ^n  3  de  Maig  de  18Ç8* 


Digitized  by 


Google 


ANY    1881  II 

D.  Francesch  Pclay  Briz,  prcciamat  en  2  de  Maig  de  i86g. 
»  Jaume  Collell  y  Bancells,  proclamat  en  7  de  Maig  de  i8ji. 
»  Thomés  Fortcza,  proclamat  en  ò  de  Maig  de  1873. 
»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  proclamat  en  3  de  Maig  de  1874. 
»  Frederich  Soler  y  Ubert,  proclamat  en  2  de  Maig  de  1875, 
»  Àngel  Guimerà,  proclamat  en  6  de  Maig  de  187J, 
•  Damàs  Calvet,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1878. 
»  Jascinto  Verdaguer,  f  roc/ama/  en  2  de  Maig  de  1880. 

AUTORS 

QU'  HAN  OBTINGUT  PREMIS  ORDINARIS 

D.*  Isabel  de  Villamartin 2 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster 4 

»  Thomàs  Aguiló i 

»  Miquel  Victorià  Amer i 

ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer 1 

D.  Adolf  Blanch  y  Cortada 3 

»  Francesch  Pelay  Briz 4 

»  Damàs  Calvet 3 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés i 

»  Emili  Coca i 

»  Jaume  Collell 3 

»  Marian  Fonts 1 

»  ThomAs  Forteza 3 

»  Joseph  Franquesa  y  Gomis 2 

»  Martí  Genis  y  Aguilar 1 

»  Anqel  Guimerà 4 

»  Joseph  Martí  Folguera 1 

»  Artur  Masriera  y  Colomer 1 

»  Anicet  de  Pagès  de  Puig i 

»  Ramon  Picó  y  Campamar 1 

»  JosKPH  Lluís  Pons  Y  Gallarza 3 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 1 

D.  Isidro  Reventós i 

»  Lluís  Roca  y  Florejachs i 

»  Geroni  Rosselló 3 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors 3 

»  Frederich  Soler 4 

»  Silvino  Thos  y  Codina 1 

»  Tcrcnci  Thos  y  Codina i 

»  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta 3 

»  Jascinto  Verdaguer 3 


Digitized  by 


Google 


12 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


AUTORS 

QU*  HAN  OBTINGUT  PREMIS  EXTRAORDINARIS 

D."  Maria  de  Bell-Uoch :    .    .     . 

»    Josefa  Massanes  de  Gonzalez 

»  .Victoria  Penya  d' Amer 

D.  Antoni  Auléstia  y  Pijoan 

ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer 

f  D.  Joaquim  M.  Bartrina 

D,  Pau  Bertran  y  Bros . 

»  Adolf  Blanch  y  Cortada 

»  Antoni  de  BofaruII 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés 

Lo  Gansoner  de  Miramar 

D.  Antoni  Careta 

»  Jaume  Collell 

Srs.  Coroleu  y  Pella 

f  D.  Salvador  Estrada 

D.  Thomàs  Forteza 

»  Víctor  Gebhart 

»  Martí  Genis  y  Aguilar • 

»  Víctor  Lieutaud * 

»  Joseph  Martí  y  Folguera 8 

»  Francesch  Matheu  y  Fornells 

»  Apeles  Mestres 

Excm.  Sr.  D.  Manel  Milà  y  Fontanals 

D.  Antoni  Molins  y  Sirera 

»  Matheu  Obrador  Bennassar 

»  Narcís  Oller 

»  Anlcet  de  Pagès  de  Puig 

»  Joseph  de- Palau  y  Huguet 

»  Pere  d*  Alcàntara  Penya 

•  Ramon  Picó  y  Campamar 

»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallakza 

Excm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 

D.  Isidro  Reventós 3 

»  Joaquim  Riera  y  Bertran 2 

»  Lluís  Roca  y  Florejachs 2 

»  Geroni  Roselló i 

»  Joaquim  Rubió  t  Ors 4 

A  Salvador  Sanpere  y  Miquel 2 

D  Fkrderich  Soler 3 

»  Joan  Montserrat  y  Archs i 

»  Lluís  B.  Nadal i 


Digitized  by 


Google 


ANY    1881  l3 

ï)  Tcrenci  Thos  y  Codina i 

»  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

»  Franccsch  Ubach  y  Vinyeta .  6 

»  Jascinto  Verdaguer 3 

»  EJuart  Vidal  y  Valenciano.    .     .    .     : i 

»  Gayetà  Vidal  y  Valenciano 2 

»  Joseph  Yxart i 


AUTORS 

QU»  HAN  OBTINGUT  ACCÈSSIT 

D.*  Marfa  de  Bell-lloch i 

»    Dolors  Moncerdà i 

»   Victoria  Penya  d'  Amer '3 

Mme.  Rosa  Anaïs  de  Roumanille t 

D.  Thomàs  Aguiló i 

»  Miquel  Victorià  Amer i 

»  Joseph  d' ArguUol  y  Serra i 

»  Antoni  Auléstia  y  Pijoan i 

ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer 3 

D.  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigo i 

»  Adolf  Blanch  y  Cortada 2 

»  Antoni  de  Bofarull 8 

»  Fhancesch  Pelay  Briz '    .     .     .    .  3 

»  Damàs  Calvet 5 

»  Antoni  Camps  y  Fabrés 8 

C.deM 

Lo  Cançoner  de  Vila  tort 

D.  Emili  Coca  y  Collado 6 

D  Jaume  Collell  y  Balcells 

»  Joseph  Coroleu  é  Inglada 

>  Miquel  Costa  y  Llobera 

f  D  Salvador  Estrada 

Un  Fadrí  de  Montanya 

D.  Bartomeu  Ferrà  y  Perelló 2 

»  Marian  Fonts 3 

f  »  Guillem  Forteza i 

»  Thomàs  Forteza 2 

»  Joseph  Franquesa  y  Gomis 3 

»  Artur  Gallard 2 

»  Martí  Genis  y  Aguilar i 

»  Salvador  Genis t 

»  Àngel  Guimerà i 

Jordi 3 


Digitized  by 


Google 


14  SOCHt  FLORALS  bE  BARCELONA 

D.  Manel  de  Lasarte r 

»  Teodor  Llorente i 

»  Joseph  Martí  y  Folguera 14 

»  Artur  Masriera  y  Colomer 3 

»  Francesch  Matheu  y  Fornells 4 

»  Gabriel  Maura i 

»  Antoni  Molins  y  Sirera ^    .    .    .  i 

))  Joan  Monné i 

Armengol  de  Montsech i 

D.  Joan  Montserrat  y  Archs 2 

»  Francisco  Muns i 

»  Pere  Nabot-Renart i 

»  Lluís  B.  Nadal i 

»  Joan  Nebot  y  Casas *     .    .  i 

»  Matheu  Obrador  y  Bennassar 2 

•  Anicet  de  Pagès  de  Puig 7 

»  Pere  d*  Alcàntara  Penya  y  Nicolau *.  4 

»  Pere  Piy  Parera i 

»  Ramon  Picó  y  Campamar 6 

t  »  Felip  Pirozzini  y  Martí 3 

»  Fèlix  Pizcueta 2 

»  Joan  Planas  y  Feliu 2 

»  Carles  Pons  de  Ginebreda i 

»  JosEPH  Lluís  Pons  Y  Gallarza .  2 

Ezcm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 2 

D.  Frederich  Rahola i 

»  Isídro  Reventós  y  Amiguet 3 

»  Joaquim  Riera  y  Bertran 7 

»  Lluís  Roca  y  Florejachs 4 

»  Joseph  Roca  y  Roca 2 

»  Joaquim  Rubió  Y  Ors i 

»  Frederich  SoLEH 4 

E.T.deM 2 

D.  Joseph  Taronjí  y  Cortès 2 

11  Terenci  Thos  y  Codina 4 

»  Jascinto  Torres  y  Reyetó i 

11  Francesch  Ubach  y  Vinyeta 11 

»  Pere  Antoni  Ventalló 2 

»  Jascinto  Verdaguer  .     .     .     .     : 4 

»  Joseph  Verdú i 

»  Gayetà  Vidal  y  Valenciano i 

»  Pere  Ramon  Vidal 2 

»  Miquel  Zavaleta 1 

Anònims 8 


Digitized  by 


Google 


ANY   1881 


iS 


ADJUNTS   HONORARIS 

Excm.  Ajuntament  de  Barcelona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Barcelona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Gcrona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Lleyda. 

Excma.  Diputació  provincial  de  las  Balears. 

Excma.  Diputació  provincial  d'  Alacant. 

M.  I.  Sr.  Rector  d'  esta  Universitat. 

M.  I.  Sr.  President  de  1'  Acadèmia  de  Bonàs  Lletras. 

Los  Mestres  en  Gay  Sabbr. 


ADJUNTS  PROTECTORS 


Sr.  Comte  de  Bell-lloch. 
Sr.  Marqués  de  Castellbell. 
D.  Francisco  Domingo. 

»  Joaquim  Fontanals  del  Cas- 
tillo. 

»  Ignasi  Fontrodona. 

»  Eussebi  Güell. 

»  Claudi  López. 

»  Francisco  Mandri  Dezo. 


D.  Geroni  Martorell. 

»  Joseph  Martorell. 

»  Ferran  de  Miró  d'  Ortaffi. 
Sr.  Marqués  de  Montoliu. 
D.  Fernando  Puig. 

»  Agustí  Robert. 

»  Carles  Salvador. 

»  Marian  de  Sans. 

»  Joseph  M.*  Serra. 


adjunts  numeraris 


Abella  y  Cirera  Pere. 
Agelet  y  Vidal  Víctor. 
Aguilar  Francisco  de  P. 
Aguiló  Plàcit. 
Alayó  Pere. 
Alesàn  Joseph. 
Aldavert  Pere. 
Aleu  Anton  de  Padua. 
Alemany  Joseph. 
Alier  Bonaventura. 


Alier  y  Sala  Lluis. 

Almirall  y  Vidal  Joseph. 

Almirall  Joan. 

Alsina  Simón. 

Alumar  Evarísto. 

Amat  Gervasi. 

Amell  Manel. 

Amigo  y  de  Cabo  Pere. 

Angelon  Manel. 

ArabÍJ  y  Solanas  Ramon, 


Digitized  by 


Google 


i6 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Argensó  Rosendo. 

Argullol  Joseph  de 

Arús  y  Arderiu  Rosendo. 

Armet  y  Ricart  Salvador. 

Arnet  y  Viver  Roman. 

Auléstia  y  Pijoan  Antoni. 

Aymamí  Joaquim. 

Baguer  Antoni. 

Bagunyà  Jaume. 

Baixerias  y  Rosals  Joseph. 

Balaguer  y  Merino  Andreu. 

Balaguer  y  Torner  Andreu. 

Balari  y  Jovany  Joseph. 

Barallat  Celestí. 

Bardera  Ramon. 

Batlló  y  Batlló  Enrich. 

Batlló  y  Batlló  Frederich. 

Batlle  Llorens. 

Bertran  Felip. 

Bertran  y  Bros  Pau. 

Bertran  y  Rubio  Eduart. 

Bonay  Alfonso. 

Bonay  Frederich. 

Bofill  Artur. 

Bofill  Eugenio 

Bordas  Frederich. 

Bordas  y  Rovirosa  Francisco. 

Bosch  Joseph. 

Bosch  y  Puig  Ivo. 

Bosch  y  Marcé  Emili. 

Boter  Francesch  de 

Bulbena  Artur. 

Bulbena  Pere. 

Blanch  Joseph. 

Brossa  y  Reixach  Jaume. 

Brunet  y  Bellet  Joseph. 

Caballé  Joan. 

Caballé  Tomàs. 

Cadafalch  Joaquim. 

Cadena  Jaume. 

Calafell  Jaume  M. 

Capmany  y  Sandiumenge  Narcís 

Campderrós  Joseph. 

Camprodon  y  Rovira  Joan. 

Camprubí  y  Mallol  Francesch. 


Camin  Àlvar  M.  de. 
Canycllas  y  Rodon  Joseph. 
Canal  Joseph. 
Canals  Emili. 

Canals  y  de  Raures  Eduart  de. 
Capella  Bonaventura. 
Capella  Timoteu. 
Capdevila  Millan  de  la  CoguUa. 
Cardellach  Carles  L. 
Careta  Antoni. 
Carnicer  Anton. 
Casademunt  Adrià. 
Casaramona  Joan. 
Casades  Joaquim. 
Cascante  Joseph. 
Casanyas  y  Prats  Joseph. 
Ceballos  Ignasi  de. 
Coll  y  Gorina  Ramon. 
Coll  Lluis. 
Coll  Fernando. 
Comabella  Joaquim. 
Company  y  Fages  Pere. 
Coroleu  é  Inglada  Joseph. 
Cortada  Gonzalo. 
Cuadras  y  Feliu  Manel. 
Cucurella  Tort  Joseph. 
Cumella  Joaquim. 
Cusachs  Andreu. 
Cutchet  Lluis. 
Cristies  Magí. 
Danès  Joseph. 
Daurella  y  Rull  Joseph. 
Delàs  Fernando  de. 
Delgado  Pròsper. 
Delmàs  y  Netto  Carles. 
Domènech  Lluis. 
Domènech  Enrich. 
Domingo  Francisco  A. 
Domínguez  Jo«eph. 
Pominguez  Joan. 
Doría  Francisco. 
.  Doria  y  Casas  Pere. 
Duran  y  Bas  Mand. 
Escubós  Albert. 
Escudé  Anton. 


Digitized  by 


Google 


ANY  181I 


ï7 


Espinach  Anicet. 

Estalella  Antoni,  Pbre. 

Estasen  Eugeni. 

Falguera  Fèlix  M. 

Farnés  Sebastii. 

Farnés  y  Flaquer  Joan. 

Fasant  Francisco. 

Felip  y  Sunyé  Joseph. 

Felip  y  Dotras  Gaspar. 

Feliu  y  Lloret  Joseph. 

Ferrando  Rovira  Ignasi. 

Ferrer  y  Codina  iUuoni. 

Ferrer  y  Vidal  Joseph. 

Fiter  é  Inglés  Joseph. 

Flaquer  Joseph. 

Font  Joan. 

Font  Víctor. 

Font  Joaquim. 

Fontanals  Joseph. 

Formiguera  Emili. 

Forns  Francisco  de  P. 

Galí  Miquel. 

Gallard  Artur. 

García  Cérles. 

Garriga  y  Miquel  Francisco. 

Gasset  Anton. 

Gasset  Joseph. 

Gaza  Alfredo. 

Gibert  y  Riera  Eduart. 

Gibert  y  Batlle  Eduart. 

Gibert  Salvador. 

Girona  Ignasi. 

Gispert  Manel. 

Góngora  Lluis. 

Grases  Bonaventura. 

Grau  Bonaventura. 

Grenzner  Manel. 

Giralt  Manel. 

Gusi  Pere. 

Guardiola  y  Soler  Matheu. 

Imbert  Eduart. 

Jordà  Frederich. 

Lapeira  Enrich. 

Larratea  Catalan  Manel. 

Llagostera  Francisco.' 


Llampallas  Antoni.   . 

Llavallol  Teodor. 

Llach  Joan. 

Lleó  Modest. 

Lleonart  y  Llunell  Jo^n. 

Lligé  Joan. 

Llorens  y  Riu  Joseph. 

Macià  y  Pujol  Eussebi. 

Maluquer  y  Viladot  Joan. 

Mandado  Rupert. 

Mariezcurrena  Heribert 

Maristany  Francisco  de  P. 

Marqués  Ramon. 

Marsillach  Salvador. 

Martí  y  Sagristà  Miquel. 

Martí  y  Gelabert  Pere. 

Martorell  Bernardino. 

Martell  Conrat. 

Massó  Antoni. 

Matas  y  Burgués  Francisco. 

Matas  y  Burgués  Miquel. 

Maspons  Mariano. 

Maspons  y  Labrós  Francisco. 

Masriera  y  Colomer  Artur. 

Masriera  Frederich. 

Masriera  Joseph. 

Matheu  y  Fornells  Francesch. 

Matheu  y  Fornells  Joaquim. 

Mimo  y  Caba  Claudi. 

Miquel  y  Badia  Francisco. 

Miquelerena  Ramon  de. 

Miravent  Joseph. 

Mitjans  Modest. 

Mitjans  Vilajeliu  Juli. 

Molgosa  Valls  Joseph  O. 

Monnany  y  López  Ramon. 

Montserrat  Joap. 

MoruU  Joseph. 

Morgades  y  Gili  Joseph.  Pbre. 

Mundí  Jaume. 

Mundó  Joan. 

Muro  Joseph. 

Mústich  Ramon. 

Navarro  Enrich. 

Negre  Joaquim  de. 


Digitized  by 


Google 


iB 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Novas  Rosefido. 
Nuri  Ramon. 
Oliveras  Anton. 
Oller  y  Mora;4as  Narcís. 
Orri  ois  Joan  B. 
Parés  Ignasi. 
París  Manel. 
Pascual  y  Casas  Eussebi 
Pascual  y  Costa  Joan. 
Pascual  y  Nin  Joan. 
Pascual  Pérez  Ildefonso. 
Pau  Francisco  Manel. 
Pecero  Manel  M. 
Pcdrals  Artur. 
Pella  y  Forgas  Joseph. 
Permanyer  Joan. 
Perpinyà  y  Pujol  Joan. 
Perpinyà  y  Pujol  Fernando. 
Pers  y  Ramona  Magí. 
Piera  Florenci. 
Pigrau  Cérles. 
Píroszini  Carles. 
Planas  Francisco. 
Planella  M acari. 
Ponsetí  Roch. 
Pons  y  Massaveu  Joan. 
Pons  Mares  Pere. 
Pons  Joan  B. 
Porcar  y  Tió  Manel. 
Porta  Oscar. 

Puig  y  Esteve  Francisco.  Pbre. 
Puig  y  Savall  Lluis. 
Puig  Erasme. 
Puigurigucr  Jaume. 
Pujal  Martí. 
Pujol  Francisco. 
Quintana  Albert  de. 
Quintana  Tuset  Sixt. 
Rech  Carles. 
Reventós  Joseph. 
Reventós  Ramon. 
Regordosa  Jaume. 
Ribas  Gonzalo. 
Ribas  y  Fargas  Joseph 
.  Ribot  y  Climent  Francisco. 


Ribalta  Miquel. 

Ricart  Giralt  Joseph. 

Ricart  Felip. 

Ricart  Ramon. 

Riera  y  Bertran  Joaquim. 

Riera  y  Penosa  Jaume. 

Riera  Francisco 

Rius  de  Llosellas  Leopold. 

Rius  y  Taulet  Francisco  de  P, 

Rius  Antoni. 

Roca  y  Florejachs  Lluis. 

Roca  y  Roca  Joseph. 

Ros  de  Olano  Antoni. 

Ros  Teodor. 

Rogent  Elías. 

Roig  y  Tapis  Paulí. 

Romeu  Manel. 

Ronquillo  Francisco  de  P. 

Rossell  Pere. 

Rosselló  Pere  de. 

Roure  Conrat. 

Sala  Felip  Jascinto. 

Sala  y  Martí  Joaquim. 

Saladngas  Rafel. 

Sandiumenge  Magí. 

Sagrera  Conrat. 

Sagrera  Joseph. 

Sanchez  y  Merli  Lluis 

Santaló  Pere 

Santamaría  Pere. 

Santamaría  Alfredo. 

Sardà  y  Lloret  Joan. 

Sendra  y  Domingo  Joan. 

Serra  Ramon  Andreu. 

Serra  y  Pausas  Joan. 

Serra  y  Torruella  Pere. 

Serra  Joseph  O. 

Serraclara  Gonzalo. 

Serrahima  Maurici. 

Serrallés  Pere. 

Sert  Domingo. 

Siscar  Ramon  de. 

Solà  y  Guixa  Trinitat. 

Sunyol  Esteve. 

Sun y oi  Ramon. 


Digitized  by 


Google 


ANY   1881 


Í9 


Sturzenegger  Jaume. 
Sutorras  Inglada  Domingo. 
Taulet  Baltasar. 
Thomas  y  Bigas  Joseph. 
Tintorer  Joaquim  M. 
Tintorer  Rafel. 
Tintoré  Francisco  Maria. 
Tobella  Francisco  X. 
Tolrà  Joseph. 
Torrabadella  Manel. 
Torrents  y  Monner  Antoni. 
Torrents  y  Torres  Antoni. 
Torres  Cessar  August. 
Torres  y  Torrents  Manel. 
Torres  Joseph  A. 
Torres  y  Reyetó  Jascinto. 
Torrent  Ramon. 
Torroella  Miquel. 
Traval  Àngel. 
Trilla  Agustí. 
Tusquets  Joan. 
Tuyet  Simeon. 
Ubach  y  Vinyeta  Jaume. 
Urgellés  de  Tovar  Agustí. 
Valentí  Joaquim. 
Valls  Pau. 

Valls  y  Vicens  Joseph  M. 
Valls  Agustí. 


Valls  y  Ventura  Camilo. 
Valls  y  Vicens  Agustí. 
Valls  y  Rius  Antoni. 
Vallés  y  Ribot  Joseph  M. 
Vehils  Antoni. 
Ventosa  Andreu. 
Verdaguer  Àlvar. 
Verdú  Joseph. 
Vergés  y  Vilumara  Ramon. 
Vergés  Francisco  de  P. 
Vidal  Enrich- Xavier. 
Vidal  Julié. 

Vidal  y  Valenciano  Eduart. 
Vidal  y  Valenciano  Gayetà. 
Vilanova  Emili. 
Vilallonga  Salvador. 
Vilalta  Joseph. 
Vila  y  Lletjos  Francisco. 
Vilà  y  Vilaplana  Andreu. 
ViaJer  Lluis. 
Vilaseca  Joseph. 
Vilumara  Eussebi. 
Vives  Pere  Nolasco. 
Viza  y  Martí  Joan. 
Vilar  Santiago. 
Xiques  Ramon  M. 
Xiró  y  Jordi  Carles. 
Yxart  Joseph. 


ADJUNTS  FORANS 


Ger  ona, 
D.  Joan  Baptista  Ferrer. 

La  Bisbal. 

D.  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura. 
»  Joan  Sitjar  y  Bulcegura. 

La  Garriga. 

D.  Salvador  Busquets. 
»  Joseph  de  Rosselló. 


Palma  de  Mallorca, 

D.  Joseph  Lluis  Aguiló. 
»  Francesch  Forteza. 
»  Lluis  Fuster. 
»  Gabriel  Maura. 

Sant  Celoni, 

D.  Miquel  Draper. 

SarreaL 
D.  Jaume  Ramon  Vidales, 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


j^í^^^-^^  JC  f 


ACTA  DE  LA  FESTA 


EN  la  ciutat  de  Barcelona,  à  la  una  de  la  tarda  del  diahu,  primer 
diumenge  de  Maig  del  any  mil  vuyt  cents  vuytantahú,  s'  es  ce- 
lebrada en  la  gran  sala  de  la  Llotja  la  solemne  festa  dels  Jochs 
Florals  qu*  es  la  vintytresena  que  *s  verifica  d'  ensà  de  llur  restau- 
ració. 

Lo  Consistori,  acompanyat  de  las  primeras  autoritats  y comissions 
oficials,  ha  passat  à  ocupar  los  primers  sitials  del  estrado  destinat  al 
Respectable  Cos  d'  Adjunts,  ja  ocupat  per  aquest  com  ho  estava  de 
numerosa  y  escullida  concurrència  lo  restant  de  la  sala,  y  oberta  la 
sessió  per  V  Excm.  Sr.  Gobernador  de  la  provincià,  ha  passat  à  lle- 
gir lo  discurs  (i)  del  Sr.  President,  son  company  yamich,  lo  Reverent 
Dr.  D.  Jaume  Collell. 

Acabat  lo  discurs  ha  dat  lectura  de  sa  Memòria  (n)  V  infrascrit  Se- 
cretari, procedint  inmediatament  à  descloure  *ls  plechs  que  conte- 
nían  los  noms  dels  autors  premiats  y  à  llur  consegüent  proclamació 
per  r  orde  que  *s  veurà. 

De  La  Tallada,  (in)  poesia  premiada  ab  la  Flor  natural ^  ha  resul- 
tat esserne  V  autor  D.  Artur  Masriera  v  Colo.mbr  qui,  acompanyat 
de  dos  Srs.  Mantenedors,  ha  fet  present  de  la  F!or  à  la  Sra.  Comtesa 
DE  Bbll-lloch,  la  qual  ha  passat  à  ocupar  lo  sitial  d'  honor  y  ha 
sigut  proclamada  Reyna  de  la  festa  en  mitx  dels  aplaudiments  del 
concurs  y  'Is  acorts  de  la  música.  Per  invitació  del  autor,  ha  llegit 
la  poesia  premiada  D.  Joseph  A.  Trias. 

De  las  composicions  Cansoneta  (iv)  y  Las  comares  de  Ripoll  (v) 
distingidas  cada  una  ab  un  accèssit  al  premi  anterior,  n'  han  resul- 
tat autors,  respectivament,  D.  Joseph  Verdú  y  D.  Artur  Masriera 
Y  Colomer.  La  primera  ha  sigut  llegida  per  D.  Joseph  Blanch  y 
tiera. 


Digitized  by 


Google 


32  JOCHS  FLORALS  DG  BARCELONA 

Desclòs  lo  plech  corresponent  à  la  poesia  La  mort  del  Abat  (v.) 
qu*  ha  obtingut  accèssit  al  premi  de  T  Englantina  d^  or,  no  adjudi- 
cat enguany,  s*  es  vist  que  n^  era  autor  lo  ja  anomenat  D.  Artur 
Masriera  t  Colomer,  per  encàrrech  del  qual  n*  ha  dat  lectura  don 
Cessar  August  Torras. 

Ha  resultat  ésser  autor  de  la  composició  Montalegre  (vii)  distingi- 
da ab  accèssit  al  premi,  tampoch  adjudicat  enguany,  de  la  Viola  a' 
ory  rf'  argent  lo  Dr.  D.  Joan  Montserrat  y  Archs,  donant  lectura 
de  dita  poesia  D.  Joaquim  Cabot. 

Al  obrir  lo  plech  pertanyent  à  la  Oda:  imitació  </*  Horaci  (vni) 
qu*  ha  sigut  liorejada  ab  lo  premi  ofert  per  T  Excma.  Diputació  pro- 
vincial de  Tarragona,  s^  es  vist  també  que  n*  era  autor  lo  ja  citat 
Dr.  D.  Joan  Montserrat  y  Archs,  y  ha  passat  à  llegir  aquesta  com- 
posició D.  Carles  Pirozzini. 

Desclosos  successivament  los  plechs  corresponents  à  las  poesías 
qu*  han  obtingut  los  tres  accèssits  í  eix  premi  concedits,  han  resuU 
tat  esseme  autors,  per  V  orde  següent:  D.  Artur  Masriera  y  Colo* 
MER,  de  la  traducció  lliure  de  la  Oda  de  Horaci  (ix)  Beatus  ille  qui 
procul  negotiis:  d^  una  altra  traducció  de  la  meteixa  Oda  (x)  D.  Joan 
Planas  y  Feliu,  y  del  ensaig  d'  oda  horaciana  titolat  A  ma  lira  (xi) 
D.  Lluís  B.  Nadal. 

Per  fi,  r  expressat  D.  Lluís  B.  Nadal  resultà  també  esser  V  autor 
de  la  novela  Qüestió  de  nom  (xii)  qu^  ha  obtingut  lo  premi  ofert  per 
la  Redacció  de  La  Renaixensa, 

Després  de  feta  la  distribució  de  premis  als  autors  sobredits,  1*  in- 
frascrit  Secretari  ha  procedit  é  la  cremació  dels  plechs  que  contenían 
los  noms  dels  autors  de  las  composicions  no  premiadas,  lo  mante- 
nedor  Sr.  D.  Francesch  Matheu  ha  llegit,  per  compte  de  discurs  de 
gracias,  una  poesia  (xiii)  qu^  ha  sigut  rebuda  ab  prolongats  aplaudia 
fnents,  y  per  fi  V  Excm.  Sr.  Gobernddor  de  la  provincià  ha  declarat 
termenada  la  sessió.  Eran  las  tres  de  la  tarda. 

De  tot  lo  qual  n'  aixeca  la  present  acta  que  firma  y  certifica  en  lo 
Uoch  y  data  avans  expressats  l' infrascrit  Secretari 

NARCÍS  OLLER. 


Digitized  by 


Google 


Núm.  I. — DISCURS  del  Sr.  President  del  Consistori, 
Z).  Jascinto  Verdaguer. 

Núm.  2. — MEVIORIA  del  Sr.  Secretari  del  Consistori, 
D.  Narcís  Oller. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Senyor  excel•lentíssim: 


SENYORS: 


Avuy,  primer  diumenge  de  maig,  y  punt  per  punt 
en  aquesta  hora,  fa  22  anys  que,  al  mitx  d'  una 
rodona  de  venerables  figures  de  nostre  renaixe- 
ment, se  plantava  V  arbre  benehit  de  Deu  de  la  institució 
dels  Jochs  Florals.  «Lo  matarà  una  gelada,»  deyan  los 
desconfiats,  «lo  trencarà  la  primera  ventada  que  vinga  de 
llevant  ò  de  ponent,»  deyan  los  que  ab  mals  ulls  s^  ho 
miravan;  y  ni  les  gelades  V  han  aturat  de  florir,  ni  les 
ventades  de  granar,  «Demà  tocaran  à  morts,  deyan  altres, 
per  eix  nin,  per  qui  ab  tanta  alegria  tocan  à  bateig,» 
y  les  campanes  no  hi  tocaren,  y  V  infant  hermós,  bressa^ 
en  un  vell  escut  de  nostres  comtes,  creixia  cada  jorn 
més  ufanes,  y  de  1*  arpa  que  Ms  trovadors  li  donaren 
per  joguina,  com  la  mel  d'  un  rusch,  vessavan  les  cansons 
per  elles  mateixes,  y  cada  mes  de  maig  reverdfa  ab  més 
ufana  en  son  front  la  corona  gentil  de  roses  y  englanti- 
nes.  Lo  nin  s'  es  fet  gran;  ja  es  hora  de  portarlo  à  volar 
ab  los  Excursionistes  pels  cims  de  les  altes  montanyes, 
fites  de  sa  heretat  inmensa;  ja  es  hora  de  obrirli  full  per 
full  y  de  llegirli  ralla  per  ralla  lo  llibre  deses  glòries; 

4 


Digitized  by 


Google 


26  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

ja  es  hora  de  fer  passar  davant  sos  ulls,  un  per  un  tots  los 
retratos  de  sa  passada  grandesa. 

Aqueix  més  ferreny  y  de  selvatge  aspecte  que  baixa  dels 
Pirineus,  vestit  de  pells  y  duhent  à  V  espatlla  la  massa  que 
sembla  enmanllevada  à  Hèrcules,  es  Òtger.  Aquell  que 
més  ensà,  cenyint  ja  son  front  ab  la  corona  de  comte, 
embesteix  los  moros,  abrigant  son  cos  ab  lo  primer  escut 
de  les  barres,  es  Jofre  '1  Pelós.  En  aqueix  que,  voltat  d' 
homes  de  paratge,  baixa  com  altre  Pelay  de  la  Covadonga 
catalana  cap  à  la  reconquista  de  Barcelona,  d'  hont  es- 
peronat  per  la  Uansa  d'  Almansor  ne  sortí  no  fa  gayre, 
trobant  en  lo  Besos  son  Guadalete,  en  la  trista  jornada  de 
Matabous,  prou  fa  de  bon  conèixer  à  Borrell  primer.  Eix 
altre  que  '1  segueix,  ab  lo  còdich  dels  Usatjes  en  una  mà 
y  r  espasa  en  V  altra,  es  Berenguer  lo  vell:  sa  mirada 
vasta,  sos  cabells  blanchs,  sa  fesomia  més  tranquila  y  re- 
posada fan  recordar  més  à  August  que  à  Cèsar.  D'  un  y 
d'  altre  sembla  tenir  quelcom  eixa  figura  que  s'  atansa 
magestuosa,  ab  corona  de  rey  y  espasa  cinta,  darrera 
Borrells  y  Berenguers,  com  un  diamant  al  cap  d'  avall  d' 
una  cadena  de  perles:  no  cal  que  us  diga  son  nom. 

Quan  los  mariners  catalans  tornan,  en  ales  de  la  Hebet- 
jada,  a  la  anyorada  terra  de  sos  pares,  avans  que  cap  altra 
montanya,  sobre  les  espatlles  del  Tibidabo  y  Àlonialegre, 
sobre  Ms  cent  brassos  del  Monts^rat,  més  alt  que  '1  mar- 
letde  Sant  Llorens  de  Munt,  damunt  lo  rabassut  Mont- 
negreò  la  espatlluda  serralada  de  Montgrí,  oviran,  com  si 
sortís  à  escomètrels  mar  endins,  lo  Montseny,  cap-blanch 
com  r  avi  de  la  familia,  mes  dret,  magestuós,  gegantí  é 
inderrocable.  Aixís  al  girar  los  ulls  à  nostre  passat,  per 
damunt  les  arpes  de  nostres  trovadors,  per  sobre  Is  ca- 
pells de  nostres  caballers  y  les  corones  de  nostres  comtes 
y  reys,  més  gallari  que  les  palmeres  de  Elx,  més  fort  que 
les  oliveres  nallorquines,  més  alt  que  'Is  faigs  y  roures 
del  Pirineu,  nos  apareix  la  figura  geganta  de  D.  Jaume. 
Ell  domina  totes  les  altures;  aixís  lo  campanar  d'  una 
Seu,  deixant  enrera  en  sa  volada  los  drachs  de  pedra  de 


Digitized  by 


Google 


JASCINTO  VERDAGUER  2? 


les  gàrgoles,  les  imatges  triunfals  de  les  cornises,  los  àn- 
gels de  les  cresteríes,  les  fletxes  y-  espigues  dels  pinacles, 
enfonza  en  lo  cel  sa  agulla  soberana. 

Despenjèm  lo  quadro,  si  us  plau,  per  mirarlo  més  d' 
aprop,  y  permetàu  que  en  eixa  breu  estona  sols  vos  parle 
d'  eixa  gentil  figura  catalana  que  'm  té  robat  lo  co;. 


Cada  hèroe  d'  aqueixa  gloriosa  galeria  y  cada  dinastia 
d'  hèroes  es  una  estrella  ò  una  constelació,  si  voleu,  del 
firmament  moral  de  nostra  pàtria;  aqueix  es  lo  sol,  que 
desde  sa  sortida  V  umple  de  gom  à  gom  de  glòria  y  res- 
plandor. 

Cada  pas  del  gran  rey,  desde  son  bressol  de  roca  de 
Monsó  fins  à  sa  monàstica  tomba  de  Poblet,  es  lo  cant 
d'  una  epopeya  que  més  que  en  les  obres  dels  poetes,  lle- 
gim en  les  planes  de  V  historia,  y  més  que  en  les  planes 
de  r  historia,  en  lo  mapa  de  V  antiga  Catalunya,  trossejat 
per  nostra  mala  sort.  ;Era  un  diplomàtich  de  cap  d^  ala, 
ò  un  sabi  legislador  de  cap  de  brot?  ^era  un  rey  magestuòs 
à  la  faysó  de  Carlomagne  ò  un  hèroe  llegendari  i  la  faysó 
de  Roldan?  ;era  un  Aquiles  que  no  ha  trobat  encara  son 
Homero  ò  un  gegant  de  nostres  rondallaris  que  traspas- 
sava à  cada  pàs  una  montan3'^a,  y  que  sempre  arribava  ab 
son  bras  allà  hont  arribava  ab  la  vista?  Los  poetes  vos 
diran  que  era  tot  això;  los  historiadors  de  dintre  y  de  fora 
casa  vos  confessaran  que  ell  es  lo  geni  de  nostra  nacio- 
nalitat, y  son  regnat  de  seixanta  anys  la  temporada  més 
gloriosa,  per  no  dir  lo  segle  d'  or,  de  nostra  historia;  y 
los  lingüistas  afegiran  que  fou,  ensemps  que  ^I  seu  més 
gran  propagador,  lo  Dante  de  nostra  llengua. 

Un  escultor  del  segle  tretze  (y  això  es  idea  d^  un  alt 
poeta  y  sabi  bibliòfil,  que  va  à  donar  à  llum  lo  Libi^e 
dels  feyts  del  Conqueridor)  prengué  per  patró  sa  gallarda 
figura  al  entretallar  ab  rústich  cisell  V  imatge  de  David, 
que,  al  costat  de  Moysès  y  entre  profetes  y  apòstols  està 
à  la  dreta  de  la  portalada  de  la  Seu  c!e  Tarragona;  los 


Digitized  by 


Google 


28  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

borceguíns  li  arriban  als  turmells,  son  mantell  imperial  es- 
xà  pres  ab  rica  agafa  en  mitx  del  seu  pit,  un  ample  cinyell 
de  que  penjan  V  espasa  y  V  estoch,  lliga  à  son  cos  sa  llar- 
ga cota,  y  una  rica  corona  niellada  estreny  sos  cabells  que 
cauhen  à  rulls  per  ses  espatlles,  y,  per  retratar  mellor  à 
nostre  amat  rey,  fins  se  descuydà  de  posarli  1'  arpa. 

No  faltan  homes  de  lletres  que  afegeixen  son  real  nom 
al  costat  dels  de  son  pare  y  son  avi,  à  la  llarga  filera  de 
trovadors  del  seu  temps,  que,  junt  ab  los  sabis  y  capitans 
de  sa  host,  foren  sa  cort  y  companyia  més  aymada.  Mes 
sí  algun  assaig  poètich  borronejà  en  sa  jovenesa,  restà 
oblidat  entre  ses  obres  de  més  seny,  y  si  alguna  tensó  ò 
serventesch  entonà  en  sa  tan  llarga  com  aprofitada  vida, 
no  sortí  de  la  tenda  de  campanya  que  era  son  palau  pre- 
dilecte, ò  be  quedà  ofegat  pel  tro  sempre  rodolant  de  les 
batalles,  que  eran  son  natural  element. 

Si  D.  Jaume  no  festejà  la  musa  catalana^  fou  son  heralt 
gloriós  que  li  obrí  les  portes  de  sos  estats,  y  li  donà  les 
ales  del  seu  entusiasme,  per  volar  ab  ell  de  montanya 
en  montanya  y  de  realme  en  realme.  A  sa  testa  donchs, 
que  coronan  en  agraciat  enllàs  la  palma  del  historiador  y 
'1  llorer  del  hèroe,  no  cal  plànyer  les  fulles  d' or  del  arbre 
de  la  poesia  pàtria,  puix  es  en  son  regnat,  à  la  escalfor 
del  seu  patriotisme,  y  qui  sab  si  à  sa  influencia  personal, 
que  fa  en  nostra  terra  sa  primera  aparició. 

En  efecte;  la  literatura  provensal,  mare  y  mestra  de  les. 
primeres  d^  Europa  en  los  nous  temps,  estava  agonisant 
ab  la  fantasiosa  nació  que  li  donava  vida,  mentres  Catalu- 
nya  més  pràctica  que  somiadora,  més  avesada  à  manejar 
r  espasa  y  lo  trident  que  T  arpa  y  la  lira,  anava  creixent 
per  mar  y  per  terra,  formant  ab  ella,  purificant,  enfortint 
y  aixamplant  sa  llengua,  cada  dia  més  tractfvola  y  suau, 
més  forta  y  vigorosa,  juntament  ab  aquell  jove  rey,  que, 
prodigi  de  bon  seny,  de  sabiesa  y  d^  energia,  la  havia  de 
estendre  per  la  terra.  Ell  que  vingué  de  vora  Provensa  à 
regir  lo  timó  de  nostre  creixent  realme,  podia  molt  bé 
haverne  portada  la  llevor  de  la  poesia  al  camp  de  nostres 


Digitized  by 


Google 


JASCINTO  VERDAGUER  29 


lletres,  y  Pere  Cardenal  y  altres  trovadors,  ab  qui  abger- 
manívola  amistat  vivia,  pogueren  ser  Tempelt  que,  aplicat 
al  arbre  ja  llavors  ufanós  de  nostra  llengua,  n'  havia  de 
traure  avans  de  gayre  tan  gentil  brotada  d'  inspiració. 

Lo  Conqueridor  li  obre  nous  é  inmensos  horisons  cada 
dia,  fent  fugir  los  moros  ab  sols  to  renill  del  seu  caball- 
Avuy  li  dona  les  florides  illes  Balears,  demà  aixamplara 
sa  terra  ab  les  fruyteres  planes  de  Valencià,  y  si  en  aque- 
lles y  à  r  ombra  del  rey,  segons  vol  la  tradició,  naix 
nostre  més  gran  fílosop,  en  V  altra  no  trigarà  à  cantarhi 
nostre  més  gran  poeta,  y  à  sermonarhi  nostre  més  gran 
predicador.  Lull,  Ausias  March  y  Sant  Vicens  Ferrer  son 
les  noves  fites  del  realme  de  D.  Jaume,  son  los  plansons 
més  primerenchs  de  sa  real  plantada. 

En  proba  de  la  volada  que  prengueren  tes  ciències  en 
sos  estats,  i  la  seva  ombra  augusta,  al  costat  del  Il•lumi- 
nat autor  de  V  Ars  Magna  y  del  Blanquerna,  que  be  hi 
escau  la  del  sapientissim  compilador  de  les  Decretals^ 
Sant  Ramon  de  Penyafort.  Aqueix  nom  tan  català  del 
confessor  de  reys  y  de  papes^  umple  tot  un  segle,  y  sa 
obra  colossal,  ingens^  com  li  diu  Clement  VIII  en  la  but- 
lla de  sa  canonisacfó,  casi,  casi  es  per  si  sola  tota  una 
ciència.  D.  Jaume  T  havia  pres  per  confessor  y  per  direc- 
tor de  son  esperit;  llàstima  que  no  sempre  s'  avingués  à 
sos  sabis  concells,  enterrosant  alguna  vegada  ses  ales  d* 
àliga  en  les  fangueres  de  la  terra,  com  ho  deixa  prou  en- 
tendre la  balada  popular  de  Sant  Ramon!  (i) 

(1)    Vehcusela  aquí: 

La  Mare  de  Deu— un  roser  (rfantafa 
y  d'aquell  roser— va  naixe'  uoa  planta, 
nasqué  Sant  Ramon— fill  de  Vilafranca, 
confesor  de  reys,— de  reys  y  de  pipes. 
Confessava  un  rey— que  en  pecat  estava, 
lo  pecat  n'  es  gran,— Ramon  •*  en  esglaya: 
—No  ploreu,  Ramon,— que  1  pecat  s*  acaba, 
si  no  *m  perdoneu— ne  perdreu  V  Espanya.— 

Ramon  s*  en  va  al  port— à  llogà*  una  barca. 
Lo  barquer  li  diu— que  'I  rey  li  *a  privava 
de  podè*  embarcar— capellans  ni  frares, 
ni  'Is  escolanets— de  la  cota  llarga. 

Sant  Ramon  beneyt— ja  'n  va  fe'  un  miracle. 


Digitized  by 


Google 


3o  DlSCUkS  DEL  SK.  PRESIDENT 

Y  com  una  de  les  principals  preocupacions  del  Con- 
queridor, diu  en  Tourtoulon,  era  la  de  fondre  en  una  que 
valgués  per  totes  les  diferentes  llengües  de  sos  estats; 
Uuytà  valerós  y  no  deixa  pedra  per  moure  per  estendre 
son  domini,  com  si  volgués  ab  sa  veu  màgica,  fer  brotar 
de  les  ruines  de  la  llengua  d^  Oc  una  nació,  que  tingués  à 
Barcelona  per  capital  y  al  Mediterrà  per  la  primera  de 
ses  províncies. 

Ab  aqueix  fi  en  i258,  ab  les  primeres  ordinacions  de 
la  policia  marítima,  (sí  no  manà  sa  redacció)  inspirà  V 
idea  del  primer  llibre  del  Consolat  de  mar,  que  ha  sigut 
traduhit  à  casi  totes  les  llengües  d'  Europa  y  es  inderro- 
cable  fonament  de  nostra  legislació  mercantil:  y  ell  ma- 
teix, com  altre  Cèsar  manejant  tan  be  la  ploma  com  V  es- 
pasa, amotlla  nostre  nadiu  idioma  à  la  precisió  legislativa 
en  los  Furs  de  Valencià;  lo  condensa  y  arrodoneix  en  los 
aforismes  filosòfichs  del  (encara  inèdit!)  Llibre  de  la  Sa* 
biesa;  y  per  últim  en  sa  Crònica,  de  la  qual  verament  se 
pot  dir  com  de  pochs  llibres  que  tot  es  or,  lo  pasta  y  lo 
tors,  lo  aprima  y  ductilisa  à  son  voler,  en  gràfiques  imat- 
ges y  delicades  pintures  del  seu  temps,  y  sobre  tot  en 
naturals  y  bellíssimes  frases,  ab  que  nos  deixa  entre-veure 
sens  adonarsen,  los  sentiments  del  seu  cor  tan  cenzilla- 
ment  gran.  L'  idea  de  la  Providencia  que  vetlla  U  món 
com  una  mare  M  bressol  dels  seus  fills,  guia  'I  pensament 
del  real  historiador  pels  mateixos  castells  ò  vilatjes,  mo- 
nastirs  ò  camps  de  batalla,  hont  havia  guiat  los  passos  del 
soldat  de  la  fè.  Eixa  fè  cristiana  que  no  entra  may  en  una 
ànima  sens  engrandiria,  y  com  més  la  engrandeix  sol  dei- 
xaria més  humil,  tenia  la  seva  tranquila  y  serena  en  mitx 

tira  capa  A  mar— per  servir  de  barca, 
y  lo  gayatet— per  arbre  posava, 
ab  V  escapulari— gran  vela  n*  alsava, 
y  ab  lo  sant  cordó— bandera  molt  santa; 
Montjuhich  lo  veu,— bandera  assenyala, 
tots  los  mariners— surten  i  muralla; 
{Jesús!  iqn*  es  allò?— ^es  galera  ò  barca?— 
No  n'  es  baixell,  no,— ni  galera  armada, 
que  n'  es  Sant  Ramon— que  ha  fet  un  miracle, 
Santa  Catarina— tocan  les  campanes. 


Digitized  by 


Google 


JASCINTO  VBRDAGUER  3 1 


dels  combats  y  tempestes  de  la  vida,  com  T  aygua  del  es- 
tany  de  Lanós^que,  posada  en  un  fons  dins  tes  altes  mon- 
tanyes  de  Carlit,  los  vents  més  esvalotats  no  arriban  à 
remoure. 

En  ben  pochs  llibres  primitius  vcyem,  com  en  son  bc- 
llíssim  Comentari,  la  veritat  rumbejarse  al  costat  de  la  més 
alta  poesia,  y  sens  donarsen  compte  T  autor,  mirarshi  tan 
d'  aprop  y  festejarshi  tan  sovint  amorosament  V  historia 
y  r  epopeya.  Victòries  verament  portentoses  que  donarían 
r  inmortalitat  a  un  guerrer  de  més  curta  mida,  son  con- 
tades allí  ab  dues  paraules,  y  fets  extraordinaris  d' aquells 
que  solen  umplir  ab  sa  anomenada  tota  una  llarga  vida 
d'  hèroe,  s'amagan  modestament  darrera  una  frase  humil, 
com  una  pedra  preciosa  darrera  un  gra  de  sorra,  si  no 
quedan  oblidats  per  qui  tantes  pedres  fines  té  per  enfilar 
en  lo  teixit  d'  or  de  sa  maravellosa  vida.  «A  nou  anys, 
com  diu  Balaguer  en  sa  Historia  de  Catalunya,  se  vesteix 
lo  perpunt  de  guerrer;  à  onze  mana  exèrcits  y  fa  en  lo 
maneig  difícil  de  les  armes  sos  primers  assaigs;  à  vint  y 
cinch  conta  à  un  rey  moro  entre  sos  palacians;  ab  sols 
lo  terror  que  inspira  son  nom,  conquista  un  país;  tres  reg* 
nes,  r  un  darrera  V  altre,  naixen  per  ell  à  la  llum  y  à  la 
vida  de  la  civilisació  cristiana;  no  sent  grat  de  la  corona 
de  León;  oblida  y  no  fa  cas  de  sos  drets  al  trono  de  Na- 
varra; guanya  reaimes  per  altri,  com  lo  de  Múrcia,  y  li  'n 
restan  prou  per  compartir  entre  sos  fills  y  deixarlos  reys 
à  tots;  los  prínceps  cristians  lo  prenen  per  jutge  en  ses  des- 
avinenses;  lo  Papa  li  dona  sitial  y  V  escolta  en  los  con- 
cilis, y  '1  tria  entre  tots  los  reys  per  capità  d'  una  creuhada 
à  Terra  Santa.»  Lo  cel  mateix  sembla  obrirse  en  rius  de 
llum  per  coronar  son  regnat  ab  lo  descens  de  la  Verge  de 
la  Mercè,  celestial  Redemptora  de  catius,.que  ab  lo  dols 
ofici  d'  obrir  presons  y  de  rompre  cadenes,  envià  sos  fills 
à  totes  les  ciutats  de  moreria,  posantlos  sobre  U  pit  per 
distintiu,  al  costat  del  adorable  emblema  de  la  redemció, 
signe  de  la  catedral  de  Santa  Creu  de  Barcelona,  les  may 
com  llavors  triunfantes  barres  catalanes.  Si  eixos  apòs- 


Digitized  by 


Google 


32  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

tols  de  la  caritat  no  haguessen  anat  à  rompre  sos  grí- 
I  Ions  en  Alger,  Espanya  no  contaria  entre  sos  escriptors 
r  inmortal  autor  del  Quijote.  Ara,  si  voleu  saber  lo 
secret  de  tanta  sort  y  ventura,  ell  mateix  vos  lo  dirà 
en  tan  curtes  com  sentencioses  paraules,  que  han  que- 
dat com  aforisme  entre  'Is  historiadors:  ^Deu  estima 
"Is  reys  que  estiman  d  sos  pobles.»  Verament  D.  Jaume 
estimava  à  sos  pobles,  y  a  Catalunya  entre  ells  ab  tot  lo 
cor;  may  més  cap  príncep  nos  ha  donades  tantes  probes 
d'  estimació  y  afecte,  mes  tampoch  per  ara  cap  altre  rey 
dels  nostres  ha  sigut  aixecat  per  la  mà  de  Deu  à  la  glòria 
del  Conqueridor. 

Ell  no  es  pas  un  hèroe  de  ferro,  com  los  d'  algunes  can- 
sons  de  gesta  y  antichs  poemes  del  nort;  sa  espasa  sí  que 
era  de  ferro,  com  vos  ho  dirían  prou  los  sarrahins  que 
'n  fugían;  son  capell  es  de  ferro,  son  escut  y  sa  cuyrassa 
també  son  de  ferro,  mes  lo  cor  que  abrigan  es  un  cor  d' 
home.  Es  un  cor  de  rey  com  cap  n'  hi  haja  per  sa  estimada 
terra,  un  cor  de  fíll  per  la  santa  Església,  à  la  que  dedicà 
dosmil  temples,los  uns  presos  als  moros,  losaltres  aixecats 
d'  arrel  per  aquells  aixams  d'  artistes  y  obrers  que  com 
abelles  de  la  fè  seguían  los  passos  dels  conquistadors,  ab 
seus  y  monestirs  consagrant  y  tornant  à  Jesucrist  les  ter- 
res arrancades  à  Mahoma.  Es  un  cor  de  pare  amorós 
per  sos  vassalls,  un  cor  de  germà  per  sos  amichs,  un  cor 
tendre  y  ple  de  compassió  per  sos  enemichs;  y,  més  vos 
diré,  un  cor  d'  infant  per  los  aucellets  y  altres  sers  infe- 
riors al  rey  de  la  creació.  Llegiu,  sinó,  aquell  tan  cone- 
gut passatge  de  sa  Crònica,  quan  en  lo  fort  de  ses  con- 
quistesy  al  llevar  la  host,  un  matí  escolta  les  queixes  d* 
una  pobre  oreneta,  que  ha  fet  son  niu  vora  V  escut  de  sa 
tenda,  y  mana  que  no  la  desfassan  encara,  íins  que  ella 
s'  en  fos  anada  ab  sosjiyls^  pus  en  nostra  fé  era  venguda. 
Poques  vegades  en  lo  món  los  sers  més  petits  s'  han  vist 
tractats  tan  noble  y  amorosament  per  un  home  tan  gran! 

Del  amor  que  tenia  à  nostra  parla  benvolguda  ^quèmés 
vos  ne  diré?  En  català  s'  enrahona  ab  lo  rey  de  Castella, 


Digitized  by 


Google 


JASCINTO  V&RDAGUER  33 


en  català  escriu  al  Kant  de  Tartaria  y  al  Soldan  de  Babi- 
tonia;  y  trayent  del  seu  modest  bressol  eixa  dolsa  llengua, 
li  lleva,  per  feria  literària,  los  bolquers  que  li  estretejavan, 
la  enjoya  ab  les  perles  dels  dialectes  del  mitx-dia  de 
Fransa,  y  la  parla  ell  mateix  en  les  corts  de  Saragossa, 
extenentla  ab  son  exemple  per  Aragó,  Múrcia  y  Oriola, 
com  ho  podeu  llegir  ben  clar  y  català  en  los  documents 
que  d^  aquells  ditxosos  temps  hi  restan;  pugna,  (encara 
que  ab  no  gayre  sort)  per  feria  entrar,  al  costat  del  llatí, 
en  los  tribunals,  y  en  los  studis  generals  de  Valencià  y 
Barcelona;  y  la  passeja  trionfant  al  seu  costat,  com  una 
reyna  y  enamorada,  que  en  sa  dolsa  ilusió  veurfa  créixer 
en  r  esdevenidor  ab  sa  estimada  Catalunya  y  arribar  i 
ser  la  llengua  de  mitx  món. 

La  idea  era  verament  enlluhernadora,  lo  pensament  era 
gran,  mes  fou  fruyt  que  no  arribà  à  madur,  cayent  avans 
d^  hora  ab  V  arbre  gegantí  que  li  donava  vida;  los  somnis 
eran  dignes  del  més  català  de  nostres  reys,  mes  lo  vent  de 
la  sort  adversa  los  esbuUà,  com  un  vol  de  papallones  d' 
ales  daurades.  Sa  florida  y  vasta  heretat,  com  lo  vel  del 
temple  fou  esqueixada  pel  mitx,  y  la  Catalunya  de  part 
d'  allà  del  Pirineu  quedà  de  Fransa,  y  la  de  part  d^  assí 
quedà  d'  Espanya,  sense  contar  lo  que  Ms  segles  s'  en 
portaren  riu  avall.  Mes  lo  )OU  d'  or,  ab  que,  en  hora 
mellor,  los  brassos  del  gran  monarca  junyiren  les  que 
foren  províncies  de  son  inmens  realme,  no  s^  ha  pas  ben 
romput,  puix  les  uneix  encara  nostra  hermosa  llengua. 
Estrenyèm,  donchs,  aqueix  lligam  entre  elles,  aqueix  dol- 
císsim  lligam  d'  amor,  que  han  afluixat  tres  segles  de 
guerra  y  de  disort,  però  que  may  ha  de  trencarse,  com 
Deu  nos  tinga  de  sa  mà.  Per  arrancar  la  llengua  à  un  po- 
ble, cal  avans  arrancarli  la  vida. 

Es  veritat  que,  darrera  U  Pirineu,  los  fills  d'  en  Joan 
Blancas  ja  aprenen  de  confegir,  de  llegir  y  fins  de  resar 
lo  pare-nostre  en  llengua  francesa,  y  que  en  eixa  banda 
no  r  aprenen  pas  gayres  en  català;  mes  cors  encesos  d' 
amor  à  r  antigua  pàtria  comuna  hem  sentit  batre  allà  com 

5 


Digitized  by 


Google 


DISCURS  ÜKL  &R.  PKKSIDENT 


a$6Í,  y  en  lo  Roeselló  com  en  Valencià»  en  V  aUa  Cerdà» 
njra  com  en  1*  escol  de  les  Balears,  esbarts  de  rossinyols 
saludan  1'  aurora  de  nostra  renaixensa  literària. 

L'  ombra  augusta  del  gran  rey  à  qui,  ingrats,  no  hem 
aixecat,  no  diré  un  obelisch  davant  de  Santa  Clara,  antich 
Tinell  Major  hont  rehuni  les  Corts  catalanes  avanj^  de 
volar  à  la  presa  de  Mallorca,  ni  una  estàtua  de  cent  palms 
al  cim  de  Montjuhich  ÒM  Tibidabo,  ni  menys  una  estàtua 
de  cent  canes  esculturada  y  feta  ab  cisell  gegantí,  del 
Caball  Bernat,  del  Montgròs  ò  d'  altre  dels  més  alte- 
rosos  marlets  de  Montserrat,  que  's  veges  desde  les  Ba- 
lears, Valencià  y  Aragó;  sinó  ni  una  historia,  (i)  ni 
un  monument,  ni  un  poema.  L'  hèroe  inmortal  à  qui 
no  hem  deixat  dormir  en  pau  en  son  humil  sepulcre, 
ünicb  tros  de  marbre  que  guardava  son  nom,  vetlla  amo- 
rós encara  ab  la  llengua  catalana  los  pobles  que  la  parlan 
y  desensopeix  y  desvetlla  ab  son  nom  y  ab  sa  alenada 
poderosa  los  càntichs  que  dormen  en  les  arpes  y  Ms  cors 
que  dormen  en  los  pits. 

Monpellerins,  fills  del  mitx-día  de  Fransa,  Catalans  de 
part  d'  allà  del  Pirineu,  vostre  compatrici  D.  Jaume  vos 
lliga  als  catalans  d'  Espanya  ab  doble  y  estret  parentiu  de 
sanch,  si  no  es  prou  lo  parentiu  de  glòria,  com  V  anomena 
en  Tourtoulon.  Fills  d'  Aragó,  vostres  pares  agermanats 
ab  los  nostres  seguiren  sa  bandera  triunfant  en  trenta  ba- 
talles campals,  à  la  conquista  de  la  perla  del  Mediterrà  y 
a  redimir  ab  sa  sanch  la  no  menys  hermosa  perla  del 
Cid. 

Prou  se  'n  recorda  Valencià  de  quan  prop  de  sos  murs 
una  sageta  mora  se  li  clavà  à  la  testa,  hont  encara  avuy 
se  pot  veure  Y  esboranch,  y  trencàntseli  à  la  primera  es- 
có Lo  sabi  provensal  M.  Tourtoulon  ha  suplert  i  bastament  la  falta  d' una  historia 
de  Jaume  primer,  guanyant  ab  ella  un  honrosíssim  accèssit  en  un  concurs  del  Institut 
francès,  no  concedíntseli  M  premi  per  oferir  sa  obra  més  interès  per  1*  historia  d'  £&• 
panya  que  per  la  de  Fransa.  La  hermosa  traducció  castellana  que  s*  en  publicA  en  Va- 
lenda  en  1873  es  atríbubida  al  eminent  poeta  D.  Teodor  Llorente. 

Ademés  es  esperada  la  publicació  d'  un  poema  sobre  la  Conquista  de  Mallorca, 
compost  per  lo  mestre  en  Gay  Saber,  D,  Damàs  Calvet,  que  n'  ha  donat  Ja  i  conèixer 
alpun  bellíssim  fragment. 


Digitized  by 


Google 


JASCINYO  VERDAGUER  35 


tiragassada  que  per  arrancaria  dona^  y  aixugantse  la 
sanch  que  s'  adoUà  per  sa  cara,  venia  rient^  per  tal  que 
la  host  no  se  'n  esmayàs.  Y  Mallorca  jcòm  s'  en  po- 
dria oblidar  de  quan  lo  rey  moro  se  la  'n  duya  mar 
endins  en  una  barca  de  flors,  y  '1  rey  gegant  que  ho  vegé 
desde  M  Pirineu,  ab  dues  gambades  atravessant  la  terra  y 
la  mar,  agafà  '1  rey  moro  per  la  barba  y  robantli  tan  her- 
mosa  y  malaguanyada  presa,  de  la  gentil  cativa  ne  feu  la 
regina  de  les  ayguesl  Ell,  unint  lo  nom  de  Catalunya  als 
de  Fransa  y  Castella,  dona  sa  filla  petita  i  Felip  T  Atrevit 
y  sa  filla  major  à  N'  Anfós  lo  Sabi,  y  per  ell  tenen  encara 
tots  los  soberans  d^  Europa  sanch  catalana  en  ses  venes. 

Ell  agermana  y  fa  encaixar  amistosament  la  musa  d^ 
Ausias  March  ab  la  musa  de  Mistral,  recordantlos  que  en 
son  amor,  com  en  lo  foch  de  la  mateixa  llar,  s^  escalfaren 
abdues:  y  Zorrilla,  lo  gran  poeta  castellà  de  nostre  temps, 
à  qui  ^ns  plau  veure  honrant  ab  sa  presencia  nostra  festa, 
pot  reconèixer  en  nostre  D.  Jaume  T  ombra  del  hèroe  à 
qui  ha  dedicada  sa  darrera  obra  poètica.  Si,  com  diuhen 
del  Cid,  no  obtingué  victòries  després  de  mort,  ne  obtin- 
gué en  sa  darrera  malaltia^  fentse  portaren  llitera  al  camp 
de  batalla.  Com  la  del  hèroe  castellà,  sa  espasa  ^s  deya  Tizó 
y  no  donà  menys  terribles  colps  als  serrahins,  ab  sola 
la  diferencia  que  lo  que  ell  guanyà  una  vegada  la  Espa- 
nya y  la  religió  may  més  ho  tornaren  perdre.  La  Tizona 
del  Cid  y  U  Tizó  de  Jaume  primer  son  les  dues  plomes 
d^  or  ab  que  Castella  y  Catalunya  han  escrit  ses  dues  co- 
lossals y  glorioses  epopeyes. 

Un  mot  d^  un  trovador  del  seu  temps  afegirem  encaro, 
com  à  punt  final,  à  nostre  humil  discurs:  aJ?ra,  nos  diu 
Mateu  de  Quercy,  en  sa  sentida  elegia  à  la  mort  del  Con- 
queridor, era  de  poques  paraules  y  de  grans  fets. i>  {Y 
qufna  altrd  definició  daríau  vosaltres  de  la  rassa  catalana, 
de  que  es  ell,  ensemps  que  '1  rey  més  gran,  lo  tipo  més 
perfet,  y  la  més  hermosa  y  gegantina  personificació?  Sia, 
donchs,  ara  y  sempre,  son  nom  nostra  bandera;  sia  sa 
llengua,  sa  sanch  y  sa  fè,  nostra  fè,  nostra  sanch  y  nostra 


Digitized  by 


Google 


36  DISCURS  DEL  SR.  PRESIDENT 

llengua;  y  Ms  fills  de  Catalunya,  d^  eixa  terra  que  ell  ai- 
xamplà  ab  sa  espasa  y  ab  sos  brassos  à  la  mida  del  seu 
cor,  podrem  creure  que  V  esperit  del  gran  rey  viu  entre 
nosaltres,  ab  més  rahó  que  del  fantastich  rey  Artús  ho 
creyan  los  antichs  bretons.  iNó!  puix  nostra  may  prou 
estimada  Catalunya  viu  encara,  D.  Jaume  no  es  pas  mort 


Digitized  by 


Google 


SeNYORS: 


DESiTJ  vivíssim  es  estat  y  serà  sempre  de  tot  Con- 
sistori lo  poder  presentar  en  esta  solemnitat  lite- 
rària un  aplech  tan  nombrós  com  escuUit  de  com* 
posicions  poéticas  y  liorejar  ab  tot  lluhiment  al  veritable 
mèrit.  Y  si  à  voltas  se  fa  difícil  la  tasca  de  trovarlo  y 
aquilatarlo  entre  U  munt  d'  obras  presentadas,  res  tan 
agradós  com  sorpéndrel  de  sopte  en  alguna  d^  ellas  y 
traurel  à  la  llum  pública  per  admiració  y  contento  dels 
demés;  res  tan  falaguer  com  pensar  que  tal  volta  lo  pre- 
mi va  à  dar  coratje  y  alé  à  un  nou  conreador  de  nostra 
poesia,  desconegut  y  vacilant  fins  alashoras;  res  tan  bon- 
rós  com  obrirli  de  bat  a  bat  las  portas  de  sa  somniada 
glòria,  allargarli  la  mà  en  lo  primer  grahó  d^  eixa  escala 
y  acompanyarlo  tremolós  al  peu  d^  aquell  trono  que  veya 
de  lluny  y  entre  la  boyra  dels  somnis  com  ansiat  port  de 
sas  aspiracions.  Consemblant  desitj,  repeteixo,  es  viu,  es 
constant,  es  natural;  diré  més  encare:  es  un  desitj  egoista. 
Egoista,  perquè  al  Consistori  li  pervé  gran  part  de  la 
glòria  que  dóna,  li  pertoca  honra  al  honrar  y  podrà  dir 
demà  à  tots  aquells  que  reberen  en  recompensa  de  son 
talent  un  premi:  d  ma  elecció^  d  mon  criteri  es  deguda 
una  gran  part  de  ton  triomf. 


Digitized  by 


Google 


38  MBMORIA  DBL  SR.  SRCRETA  Kl 

Emperò,  al  costat  d'  aquell  desitj  egoista  que  decanta  à 
tot  jurat  à  honrar  lo  mèrit  per'  à  sí  meteix  honrarse,  hi 
ha  un  gran  deber.  Sacratíssim  depósit  té  lo  Consistori 
confiat  à  sa  conciencia:  lo  bon  nom  d'  una  institució  que, 
del  més  gran  al  més  humil,  tots  volem,  tots  estimem  de 
cor,  Lo  Consistori  passa,  T  institució  resta;  lo  depositari 
d'  avuy  no  ho  serà  demà;  lo  depósit  es  avuy  y  serà  demà. 
Cal  donchs  conservarlo,  cal  deixarlo  intacte,  cal  enfrenar 
aquell  desitj  natural  de  presentarse  à  la  festa  ab  gran 
aplech  de  premis,  quan  las  composicions  rebudas  à  con- 
curs no  consenten  fer  una  bona  y  numerosa  tria.  Aíxis  lo 
conservador  d'  un  monument,  temerós  d'  alterar  sa  be- 
llesa, renuncia  à  inscriure  son  nom  en  V  antiga  pedra, 
sentintse  petit  enfront  de  tanta  grandesa,  hoste  d^  un  dia 
en  front  de  sa  eternitat. 

Lo  Consistori  d'  enguany  se  proposà  no  faltar  à  aquell 
deber,  y  mirant  al  moment  actual  d  ^existència  de  nostres 
Jochs  Florals,  comparantlo  ab  V  estat  general  de  la  lite- 
ratura catalana,  si  més  abundosa  potser  un  xich  massa 
descuydada,  ha  cregut  que  devia,  ans  que  tot,  conservar 
nostra  institució  enlayrada  com  li  pertoca  per  son  origen, 
per  sa  historia,  per  la  justa  anomenada  de  que  disfruta. 

Tot  propòsit  de  conservació  enclou  en  s(  V  idea  de  se- 
veritat, de  Uegítim  rigor,  de  prudència  en  los  actes  convé* 
nients  pera  realisarlo.  Hem  cregut  donchs  que,  malgrat 
nostre  desitj,  nos  eran  necessarias  eixa  severitat,  eixa  pru* 
dencia,  si  haviam  de  conservar  degudament  lo  depósit  ab 
que  ^ns  honraren.  ^ 

Conegudas  son  de  tothom  las  causas  qu^  avuy,  més 
que  may,  imposan  tal  necessitat.  No  son  ja  los  Jochs 
Florals  com  en  llurs  primers  dias  V  únich  certamen 
qu^  ofereix  als  escriptors  lo  medi  de  dar  à  conèixer  sas 
produccions.  Ab  inusitada  freqüència,  en  lo  transcurs 
d^  un  any,  se  celebran  en  nostra  pàtria  festas  d^  aquesta 
mena.  Esperonada  per  lo  desitj  de  concórrer  à  ellas,  la 
majoria  de  nostres  poetas  sembla  esmersar  en  repetits 
travalls  tot  aquell  foch  d' inspiració  que  sòls  brilla  ab  ver 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  ^9 


esclat  quan  se  concentra  y  acaba  per  exhalarse  al  impuls 
del  sentiment. 

Per  altra  part^  a  mesura  qu'  han  sigut  conegudas  aque* 
Has  obras  de  mèrit  superior  y  capdal  qu'  aquí  mateix  Ho* 
rejadas  y  sancionadas  després  per  unanim  elogi,  venen  a 
ésser  model  de  perfecció,  nasqué  lo  desitj  d'  imitarlas, 
sacrificant  aquella  espontaneïtat  y  frescura  que  fan  vera- 
ment agradosas  las  obras  del  poeta,  cayent  sens  adonar* 
sen  en  un  amanerament  per  demés  perjudicial. 

Calia  oposar  donchs  à  semblants  defectes,  com  per  via 
de  sanitosa  protesta,  lo  bon  criteri  aymador  de  V  origi- 
naHtat,  de  lo  vigorós  y  de  lo  espontani.  Y  com  en  la  ma- 
joria de  las  composicions  rebudas  enguany  se  nota  aque- 
lla falta  d^  inspiració  y  vigor  y  abunda  1  amanerament 
de  que  'ns  planyem,  lo  Consistori  ha  cregut  que  li  con- 
venia abstindres,  tot  lo  possible,  d'  alentar  als  poetas  per 
tan  errat  camí.  Res  hi  ta  que  revelen  al  costat  d'  aquells 
defectes,  qualitats  que  no  desconeixem:  las  unas  no  com- 
pensan  als  altres.  Per  això  lo  Consistori  ha  sigut  tan  es- 
càs en  r  adjudicació  de  premis,  y  si  encare  no  vos  pre- 
senta obras  tan  perfectas  com  son  desitj  li  demanava, 
ateneu  d  que  ha  premiat  lo  que  mellor  e.ra  à  son  judici,  no 
lo  irreprotxable  que  no  s'  hi  trobava,  y  teniu  ademés  en 
compte  que  los  premis  s^  han  otorgat  per  majoria  de  vots 
y  tant  sòls  un  per  unanimitat,  com  aneu  à  veure. 

PREMIS  ORDINARIS. 

Ni  lo  de  r  Englaniina  d'  or  ni  lo  de  la  Viola  d'  or  y 
argent  han  pogut  adjudicarse,  atenent  à  que  cap  de  las 
composicions  qu'  a  ells  optavan  reunia,  à  judici  del  Con- 
sistori, condicions  a  abastament  que  la  fessen  digna  de 
semblant  distinció. 

Vejent  n'  obstant  que  dins  dels  dos  grupos  de  poesias 
qu'  optavan  à  dits  premis  sobresortian  duas  composicions 
que  I  Jurat  hauria  distingit  sempre  ab  accèssit»  acordà  lo 
Consistori  otorgarloshi.  adjudicant  en  conseqüència  V  ac* 


Digitized  by 


Google 


40  MENORIA  DBL  SR.  SECRETARI 

céssit  de  r  Englantina  d^  or  a  la  poesia  nútn.  75,  «La 
mort  del  Abat,»  que  dú  per  lema  Requiescat  in  pace^ 
composició  notable  per  la  veritat  y  color  de  la  descripció 
qu'  enclou,  si  bé  es  de  doldre  que  sia  purament  descrip- 
tiva y  artificiosa  en  alguns  detalls;  y  V  accèssit  de  la  Viola 
d'  or  y  argent  a  la  núm.  i3o  titolada  «Montalegre,»  lema 
Si  de  mundo  fuissetis  mundus  etc,  que  's  recomana  per 
la  pulcritut  de  sa  forma  y  son  delicat  sentiment.  Major 
distinció  hauria  obtingut,  si  no  la  perjudiqués  la  desigual- 
tat d'  inspiració  y  la  falta  de  novetat  en  V  assumpto. 

PREMI  DE  LA  FLOR  NATURAL. 

Entre  '1  bon  nombre  de  poesías  qu'  han  concorregut  à 
disputarsc  est  premi  d'  honor  y  cortesia,  consistent  en- 
guany en  una  Robínia  pseudo*acacia  rosea^  ha  sigut  prefe- 
rida la  núm.  122  «La  tallada»  que  dCi  per  lema  Jus  ca- 
thalatmicum  sublatum  est  nobis?  Avalúan  aquesta  poesia 
sa  notable  intenció  y  la  novetat  de  son  pensament,  expres- 
sat ab  una  ardfda  y  justa  imatje  rica  en  detalls  y  verament 
poètica.  Llàstima  que  la  incorrecció  d'  algunas  estrofas  y 
certa  inseguretat  de  vol  desvirtuan  la  bellesa  de  la  primi- 
tiva concepció. 

Lo  primer  y  segon  accèssit  d'  aquest  premi  han  recai- 
gut, respectivament,  à  la  poesia  núm.  128,  «Cansoneta,» 
original  y  sentida,  si  be  executada  ab  escàs  vigor  y  deixa- 
desa de  forma;  y  à  la  núm.  74  «Las  Comares  de  Ripoll,» 
lema  Tomarà?  felis  imitació  de  la  forma  popular,  d^  ar- 
gument popular  també  y  per  tant  no  original  del  tot. 

PREMI  OFERT  PER 

l'   Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona. 

Estimant  lo  Consistori  qu'  una  hàbil  imitació  dels  clàs- 
sichs  llatins,  ensemps  que  revela  un  coneixement  acabat 
dels  meteixos,  suposa  grans  dificultats  vensudas,  otorgà 
aquell  premi  à  T  Oda  imitació  d'  Horaci  senyalada  ^b 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  4 1 


lo  núm.  179  y  ab  lo  lema  Quid  dedicatum  poscit  Apoli- 
nem^  felís  adaptació  d'  una  de  las  poesías  més  bonicas 
d'  aquell  poeta,  notable  ademés  per  lo  castís  de  son  llen- 
guatje.  Devem  plànyens  n*  obstant  de  que,  essent  com  es 
una  imitació,  's  ressenti  un  xich  de  certa  amplificació  que 
pot  ser  no  enquadra  prou  bé  ab  la  sobrietat  característica 
del  poeta  llatí. 

A  fi  de  més  alentar  à  nostres  poetas  al  estudi  dels  an- 
tichs  clàssichs,  sempre  convenient  per'  obtindrer  la  per- 
fecció de  forma  que  tant  assoliren  ells,  lo  Consistori 
concedí  à  est  premi  tres  accèssits: 

Lo  primer,  à  la  composició  núm.  82,  «Oda  de  Horaci,» 
traducció  lliure  de  la  Beat  us  ille  qui  procul  negotiis  etc, 
que  mellor  deuria  dirse  imitació  y  que  's  ii  recomanable 
per  la  senzillesa  y  cayent  de  sas  estrofas,  si  bé  en  cambi 
r  autor  no  ha  sabut  trasladar  prou  à  sa  obra  aquell  ayre 
pagesívol  tan  ben  ensopegat  que  té  T  original. 

Obtingué  lo  segon  accèssit  la  traducció  de  la  meteixa 
Oda,  que  forma  part  de  la  colecció  «Una  toya  d'  Horaci,» 
té  per  lema  Non  omnis  moriar  y  va  senyalada  ab  lo  nu- 
mero no.  L'  han  feta  digna  de  tal  distinció  T  ésser  un 
trasllat  bastant  fidel  del  original,  del  que  conserva  la  ma- 
jor part  de  bellesas  per  més  que  no  sempre  haja  sabut 
trasladarhi  '1  traductor  aquell  viu  colorit  que  fa  tant  nota- 
ble à  r  oda  llatina  y  no  puga  desconéixers  que  M  metro 
escullit  no  es  lo  més  apropósit  per  aquesta  traducció. 

Per  fi  lo  ters  accèssit  se  donà  al  ensaig  d'  oda  horacia* 
na  «A  ma  lira,»  lema:  Ó  laborum  dulce  lenimen  etc,  que 
du  U  núm.  161,  tenint  en  compte  qu'  està  escrit  en  un 
metro  sempre  difícil  de  manejar  bé  y  molt  més  en  nostra 
llengua  en  que  V  escassedat  relativa  de  paraulas  Uargas 
constituheix  una  traba  difícil  de  salvar. 

PREMI  D'  UN  OBJECTE  D'  ART  OFERT  PER 

LA  Redacció  de  «La  Renaixensa». 

Pels  sis  travalU  en  prosa  qu'  optavan  à  est  premi  ficsà 

6 


Digitized  by 


Google 


42  MKMOUIA  DEL  SR.  SECRETARI 


desde  M  primer  moment  V  atenció  del  Consistori,  'I  que 
ab  lo  núm.  22  du  per  títol  «Qüestió  de  nom»  y  per  lema: 
Peignons  la  nature  mats  la  belle  nature^  otorgàntseli  '1 
premi  per  unanimitat  de  vots. 

La  primera  condició  que  resurt  de  la  lectura  d'  aquesta 
noveleta  es  la  bona  elecció  del  assumpto,  català,  trascen- 
dental,  y  altament  dramatich.  La  pintura  de  llochs,  si- 
tuacions y  personatjes  està  feta  ab  una  bellesa,  una  veri- 
tat y  un  sentiment  que  revelan  en  son  autor  notables 
aptítuts  pera  dedicarse  à  tan  difícil  genero.  Lo  desenllàs 
n'  obstant,  sobre  ésser  precipitat,  no  es  tan  exemplar  com 
deuria  pera  deixar  condempnada  la  costum  que  's  propo- 
sa combatre  1*  autor. 

Per  acort  del  Consistori  dech  fer  aquí  honorífica  men- 
ció d'  altras  duas  noveletas:  de  la  núm.  126  titolàda 
«fjPobreta!»  y  de  la  nüm.  18  que  du  per  títol  «Les  bam- 
bolles.)>  De  la  primera,  per  laboniqucsa  de  son  argument 
senzill  é  interesant  alhora;  de  la  segona,  per  la  correcció 
de  forma  qu*  en  tot^  ella  campeja. 


Lo  Consistori  s'  es  vist  en  la  dolorosa  precisió  de  no 
adjudicar  cap  dels  altres  premis  extraordinaris,  perquè,  à 
son  judici,  las  obras  qu^  à  ells  respectivament  aspiravan 
no  reunian  totas  las  condicions  degudas  à  tan  alta  dis- 
tinció. 

Quedan,  donchs,  sens  adjudicarse:  lo  brot  d"  olivera  y 
argent  ofert  per  P  Excma.  Diputació  provincial  de  Lleyda, 
lo  clavell  cT  or  y  argent  del  Excm.  Ajuntament  de  Reus, 
la  medalla  d"  argent  del  Àteneo  Barcelonès,  la  làpida 
de  marbre  negt^e  ab  P  escut  de  la  Societat  grabat  en  or 
de  r  Associació  Catalanista  d^  Excursions  científícas  y  lo 
medalló  d'  or  que  vé  oferint  una  agrupació  catalanista. 
Optant  al  premi  d'  una  joya  artística  j^  alegórica  qú* 
oferia  V  Associació  d'  Excursions  Catalana  no  s'  ha  pre- 
sentat  cap  travall  y  ha  degut  per  lo  tant  declararse  desert. 

Acordà  no  obstant  lo  Consistori  fçr  especial  y  hqnorí- 


Digitized  by 


Google 


narcís  OLLER  4$ 


fica  menció  de  la  colecció  «Articles  morals,»  núm.  i55, 
quVoptava  al  premi  ofert  per  V  Ateneo  Barcelonès  y  de  la 
«Monografia  d'  un  monument,»  nüm.  i38,  únich  travall 
que  's  presenta  aspirant  al  premi  de  V  Associació  Catala- 
nista d'  Excursions  científicas.»  Del  primer,  per  sa  cor- 
recta forma  literària  y  puresa  de  llenguatje;  del  segon  per 
lo  abundo  de  noticias  que  conté  en  sa  derrera  meytat,  re- 
ferents al  notable  monument  que  historia. 

Tals  foren,  senyors,  las  resolucions  que  pera  'Is  mellors 
íins  de  nostra  estimada  institució  cregué  necessari  pendrc 
lo  Consistori  d'  enguany,  després  d'  examinar  detinguda 
y  fredament  las  i85  composicions  qu'  à  son  judici  foren 
sotmesas. 

Aquí  podria,  senyors,  deixar  de  molestar  ja  més  vostra 
atenció  que  de  tot  cor  vos  agraheixo;  mes  no  seré  jo  qui 
trenque  la  piadosa  consuetut  qu'  ab  aplauso  vostre  han 
seguit  mos  distingits  predecessors. 

No  hi  ha  bona  familia  qu'  en  las  gran  diadas  deixe  de 
recordar  als  seus  que  la  mort  los  ha  arrabassat:  lo  cor, 
més  generós  sempre  en  las  alegrías  qu'  en  los  dóls,  los 
crida  y  anyora.  Just  es  que  nosaltres  dediquem  avuy  un 
recort  als  qu^  eran  ahir  companys,  jermans  nostres,  als 
que  travallaren  pera  V  engrandiment  de  nostra  mare  pà- 
tria, si  no  ab  major,  ab  la  meteixa  fé  que  'ns  anima  d 
nosaltres. 

Y  al  dir  això  no  podem  oblidar  al  historiador  de  Cam- 
prodon, En  Joseph  Morer,  qu'  en  un  meteix  sentiment  é 
igual  entussiasme  fonia  alhora  V  amor  per  V  historia  y 
r  amor  per  la  pàtria;  à  En  Joseph  Barba,  mestre  aventat- 
jat  de  molts  de  nostres  músichs  contemporanis  més  dis- 
tingits, que  mostra  més  d'  una  volta  en  sas  celebradas 
composicions  musicals  com  responia  son  cor  à  la  veu 
sempre  fondament  sentida  de  las  cansons  de  nostra  terra: 
y  per  ff,  senyors,  à  aquell  que  tots  espereu  ja  que  jo  ano- 
meni, à  En  Joaquim  M.  Bartrina. 

Jove,  molt  jove,  la  desapiedada  mort  nos  T  ha  arran- 
cat de  nostre  costal,  privantnos  tot  d'  una  dels  fruyis 


Digitized  by 


Google 


44  IfEMÓRlA  DEL  $R.  ^ECRETARt 

que  'ns  feya  esperar  encare  s'  ardida  y  potent  inteligencia 
y  de  sa  dolça,  bona  y  ferma  amistat  que  recordarem  sem* 
pre  ab  llagrimas  als  ulls  tots  los  qui  tinguérem  la  sort  de 
tractarlo. 

En  la  munió  de  joves  qu'  entre  nosaltres  se  dedican  à 
las  nobles  arts  de  V  inteligencia,  En  Bartrina,  ocupava  un 
lloch  principalíssim,  tant  per  las  extraordinarias  condi- 
cions de  son  talent  com  per  la  direcció  especial  qu'à  aquest 
imprimia  son  temperament  psicológich;  barreja  extranya, 
encar  que  fecunda,  de  sensibilitat  delicadíssima,  d'  ima- 
ginació poètica  y  d^  esperit  cientííich,  caracterisada  y  do* 
minada  per  una  tendència  irresistible  a  V  enginiositat  y  à 
la  paradoxa. 

Testimoni  é  inolvidable  manifestació  d'  aquesta  idio- 
sincracia  especial  eran,  en  lo  domini  literari,  sas  poesías 
totas,  de  las  quals  cada  hu  podrà  opinar  lo  que  mellor  li 
semble,  segons  lo  punt  de  vista  qu'  adopte  pera  judicar- 
las,  però  qu'  es  impossible  llegir  sense  sentir  V  impresió 
que  produheix  sempre  lo  que  traspassa  las  íitas  de  Ió 
mitjà. 

Malhauradament  pera  la  nostra  poesia  regional,  En 
Bartrina  escrigué  ab  preferència  en  llengua  castellana, 
privant  aixis  d' inscriure  en  lo  catàlech  de  las  obras  cata- 
lanas  la  colecció  del  Algo  que,  tart  ó  aviat,  n'  estich  ben 
segur,  mereixerà  en  la  literatura  castellana  T  atenció  què 
fins  avuy  li  ha  estat  més  escatimada  de  lo  que  debia.  Sa 
predilecció  per  lo  castellà»  no  obstant,  may  arrivà  à  ferli 
excloure,  no  ja  V  amor  à  la  nostra  terra  qu'  era  en  éll  vi- 
víssim  com  tots  los  sentiments  que  son  naturals  en  V  ho- 
me de  cor,  però  ni  ^1  meteix  amor  à  la  nostra  llengua  que 
compartia  ab  tots  nosaltres  y  de  que  havia  donat  prous 
testimonis.  Prova  ^n  son  sas  poesias  catalanas  y  prova 
n'  es  la  meteixa  colecció  dels  Jochs  Florals  en  la  qual 
figura  d'  una  manera  aventatjada. 

No  fa  pas  molts  anys  lo  vejereu  llorejat  y  aplaudit  en 
aquesta  diada  solemne  per  sa  després  celebrada  Epístola. 

En  ella,  contemplant  la  societat  ab  la  fonda  mirada  del 


Digitized  by 


Google 


NARCÍS  Of.LCR 


poeta  modern,  duptava  de  tot  lo  que'l  rodejava,  arribava 
à  duptar  fins  de  V  amistat;  mes  jo  crech  que  s'  espergi- 
rian  ben  bé  sos  duptes  si  podés  veure  en  est  moment  lo 
dól  fondfssim  que  porteu  ab  mi  en  lo  cor  per  sa  pèrdua, 
si  sentís  r  accent  entelat  per  las  llagrimas  ab  que  ^1  recor- 
do. Plorava  un  altre  jorn  en  sentidíssima  poesia  la  des- 
aparició total  de  las  cosas  de  la  terra  y  condolit  excla- 
mava: 

La  humit  pedreta  que  cau 

de  la  volta  de  la  nau 

y  en  la  pols  la  enfon  son  pes, 

en  la  volta  de  la  nau 

no  hi  tornarà  a  estar  may  més, 
may  més! 
Però  si  es  cert  que  ab  nosaltres  pót  morir  son  recort 
com  moriran  totas  las  afeccions  mes  caras;  sa  memòria, 
son  nom,  sa  glòria,  no  moriran,  no  moriran  may  més. 


'^^^g•  *  -r-' 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


FLOR  NATURAL 


Nüm.  3.— LA  TALLADA,  de  D.  Artur  Masriera  y 
Colomer. 

Núm.  4.— CANSONETA  de  D.  Joseph  Verdú. 

Núm.  5.— LAS  COMARES  DE  RIPOLL,  de  D.  Ar- 
tur Masriera  jr  Colomer, 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LA  TALLADA 


— Jus  Cathalaunicum  subUtum  est  nobis? 


COM  donava  bó  de  veure 
tant  d*  abet  y  pinatell, 
tant  de  roure  vestit  d'  eura 
com  la  torra  d'  un  castell! 

L'  ars  crexía  en  companatge 
ab  r  arbós  y  U  ginesler, 
que  's  besavan  quan  1*  oratge 
dezondía  ^s  matiner. 

Traspuant  d' en  mitx  les  roques . 
regalava  un  fontinyó, 
que  escorrentse  entre  les  soques 
clapava  1*  erm  de  verdó\ 

Gom  una  volta  trepada, 
lo  ramatge  atapahit 
donava  à  la  mitzdiada 
la  claror  de  bella  nit. 

Los  arbres  vells  s*  esberlavan 
les  arrels  desenterrant; 
les  morelles  coronavan 
lo  front  d' un  claper  gegant. 


Digitized  by 


Google 


5o  LA  TALLADA 


Lo  p(  d'  alsada  superba 
dava  alberch  al  aranyer, 
y  arranat  los  brins  de  V  herba 
trescava  V  isart  lleuger. 

Per  entre  '1  fullam  cridantse 
cantavan  los  pitolius, 
de  branca  à  branca  contantse 
les  moxoníes  dels  nius. 

Per  tot  vessava  la  vida 
sobrezint  cansons  y  flors; 
la  creació  engelosida 
hi  guardava  sos  tresors. 

Allí  r  ànima  hi  trovava 
més  bellesa  y  sentiment; 
la  soletat  no  esglayava 
é  hi  volava  '1  pensament. 

(Mes  ay!  que  sens  frè  ni  mida 
sentí  r  home  V  afany  d*  or, 
é  hi  pujà  una  colla  ardida 
de  llenyaters  sense  cor. 

Destralejant  aterraren 
frexers  y  roures  y  pins; 
ila  tasca  que  comensaren 
be  fou  tasca  de  butxins! 

Com  gegants  vensuts,  caygueren 
los  arbres  de  cent  en  cent, 
y  entre  la  pols  se  desferen 
los  nius  penjats  dolsament. 

V  ombra  als  pregons  devallava 
y  entrava  en  lo  bosch  la  llum, 
mes  també  s*  en  allunyava 
la  armonía  y  lo  perfum. 

{Adéu  bosch!  la  bella  ufana 
y  'Is  cants  y  olors  t'  han  fugit; 
la  primavera  galana 
may  més  te  veurà  florit, 


Digitized  by 


Google 


ARTUR  MASRIEBA 


Sols  caps  de  soques  podrides 
s'  axecan  sobre  '1  terrer, 
semblant  les  creus  ennegrides 
que  hi  hà  à  mitjan  d'  un  carner. 

Tothom  hi  cerca  debades 
lo  secular  roure  altiu; 
les  llars  de  les  encontrades 
veuhen  minvà^  U  seu  caliu. 

Lo  destraler  no  repara 
que  per  V  or  que  '1  fa  glatir, 
ell  mateix  roba  à  sa  mare 
les  joyes  que  va  lluhir. 

Trenca  il-lús  los  fils  de  vida 
que  *l  feyan  sempre  alenar, 
la  riquesa  benehida 
de  sos  camps  vol  allunyar. 

Com  un  foll  nauxer,  estella 
la  nau  que  '1  tornava  à  port, 
y  asseca  la  fontanella 
brollant  de  vida  y  frescor. 

Ell  arrenca  de  sos  pobles 
r  arrel  de  pau  y  virtut; 
los  ideals  purs  y  nobles 
avorreix  mitx  dcscregut. 

Desterra  la  vella  usansa, 
y  noves  lleys  vol  portar 
que  esborran  sense  recansa 
lo  que  may  s'  ha  d*  esborrar. 

Per  ço,  quan  tot  sol  fatx  via 
per  un  bosch  espès,  florit, 
dich,  signant  ab  alegria 
r  arbre  gegant  revellit: 

— jDeu  te  guart  de  les  lleys  noves, 
de  tempestes  y  mestral  1 
Deu  te  guart  dels  brassos  joves 
qu'  ara  esmolan  la  destral! — 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


CANSONETA 


AL  cantó  del  meu  carrer 
n*  hi  hi  una  casa, 
*hont  fan  caixas  pera  'Is  morts 
negras  y  blancas; 
al  voltant  de  las  parets 

arrengleradas, 
m*  esparvera  de  mirar 

aquella  entrada. 
iQuanta  gent  s'  ha  de  morir, 
vàlgam  Deu  valga! 

N'  hi  hé  una  qu'  es  igual 

de  la  llargària 
ú  la  alsada  que  jo  tinch 

y  assó  m'  espanta: 
mes,  ay,  no  m*  espanta,  nó, 

tant  com  un'  altra 
de  llargària  igual  com.  vos, 

la  meva  mare. 
^Vos  també  haveu  de  morir? 
ívàlgam  Deu  valga! 

iQué  serà  trist  pera  mi, 

mareta  aymada, 

si*  us  la  tinch  d'  anà*  à  buscar 
pera  deixarme! 

iQué  serà  trist  pera  vos, 
mareta  mare, 


Digitized  by 


Google 


CANSONETAS 


si  r  haveu  d*  anà'  à  buscar 

pera  enterrarme! 

^Perquè  *ns  hem  de  separar? 

ivàlgam  Deu  valga! 

Bona  sort  que  avuy  es  jorn 

que  ningú  'n  parla; 
las  dísfressas  van  arreu 

aqueixa  tarde; 
al  cantó  del  meu  carrer 

cantan  y  ballan, 
*hoDt  fan  caixas  pera  'is  morts, 

que  es  gran  la  entrada. 
íMiràu,  mare,  quants  hi  van, 
vàlgam  Deu  valga! 

Polsaguera  del  ballar 

s'  es  enlayrada, 
y  las  caixas  dels  albats 

ja  no  sonblancas; 
ab  la  pols  fugen  las  creus 

que  tant  brillavan; 
mes  no  fuig,  nó,  la  negror 

de  tantas  caixas. 
iSembla  un  ball  en  mitj  de  morts, 
vàlgam  Deu  valga! 

Miràu,  mare,  ab  lo  cap  baix 

un  entra  y  parla; 
mocador  se  'n  posa  als  ulls, 

que  'Iplor  amara; 
lo  fuster  para  '1  ballar 

y  r  acompanya 
al  portal,  qu'  es  mitj  tancat, 

de  r  altra  casa. 
I  Deu  ser  mort  aquell  malalt, 
vàlgam  Deu  valga! 

Miràu,  mare,  lo  fuster 

mida  una  caixa; 
à  la  vora  de  la  creu 

tres  Uetras  marca; 
del  martell  seguint  los  colps 

ballan  los  altres, 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH  VERDÓ  55 


y  ab  la  caixa  lo  fuster 

va  à  r  altra  casa. 

*|Díu  que  torna  per  ballar. 

vàlgam  Deu  valga! 


Miràu,  mare,  los  del  ball, 

qué  roigs  de  cara! 
y  qué  grochs  los  endolats 

d*  aquella  entrada! 
Diners  donan  al  fuster 

qu*  ha  fet  la  caixa, 
y  ell  los  dona  per  pagar 

violins  y  flautas. 

{Son  diners  mullats  de  plors, 

vàlgam  Deu  valga! 

Uns  s*  aixugan,  de  cansats 

de  fer  la  dansa; 
y  las  lligrimas  del  cor 

s*  aixugan  altres; 
uns  se  'n  van  avall,  rihent, 

'rera  'Is  que  can  tan, 
y  altres  van  amunt  plorant 

Vera  *1  cadavre! 
jTots,  mareta,  me  fan  por...! 
jresém  plegadas!— ^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LES 

COMARES  DE  RIPOLL 


^Tornarà? 


Ala  vila  de  Ripoll — si  n*  hi havían dos  comares, 
que  no  s'  han  pogut  casar-«y  son  fadrines  granades. 
{Oydél 
quan  1'  amor*8' en  yà 
tothom  li  sent  anyoransa! 

S*  en  van  à  missa  major— un  dematí  que  nevava; 

ab  faldilla  y  davantal— y  '1  bell  giponet  de  sarja, 

ab  caputxa  y  cistelló— y  xinet  letes  brodades. 

Entran  pel  portal  del  mitx,— quan  tot  just  assenyalavan; 

no  *s  senyan  ab  devoció— y  seuhen  al  banch  del  Carme, 

s*  hi  asseuhen  per  dar  mal  nom— i  fadrines  y  casades, 

per  malparlar  de  la  gent,— cosa  que  la  lley  no  mana. 

A  la  Sila  del  Doctor 

avuy  tocarà  la  tanda. 

Lo  diable  malehit — de  bon  matí  s*  habillava, 

ab  barret  negre  y  rodó, — un  boscall  y  una  carbassa, 

com  si  fos  un  pelegrí^que  anés  à  cercar  posada. 

Venia  de  Sant  Joan,— tot  passant  per  Campdevànol, 

pera  veure  *ls  pecadors — à  la  missa  s*  en  entrava, 

pera  escriure  los  pecats — en  un  llibre  que  portava, 

un  llibre  de  pergamí — ab  escubertes  cremades. 

S*  agenolla  '1  pelegrí 

darrera  del  bançh  del  Carme* 

9 


Digitized  by 


Google 


58  i.BS  COMARES  DE  RIPOLL 


Celebra  un  frare  benet— y  1*  ajuda  un  subdiaca 

ab  roquet  de  color  blanch — y  la  corona  tallada. 

Les  comares  van  parlant^de  la  Sileta  galana, 

no  U  tiran  gayres  flors, — ni  la  tenen  per  honrada; 

lo  diable  ho  escriu  tot, — per  plomes  ja  té  ungles  llargues, 

ho  escriu  mitx  agenollat— tocant  al  llibre  ab  la  barba; 

com  les  dones  parlan  molt, — sovint  té  de  girar  plana. 

Lo  darrer  full  ja  es  omplert, 

y  elles  encara  retallan. 

Llevan  falsos  mancaments — tot  fent  la  mitxa  rialla; 
lo  diable  estira  '1  full— ab  ses  dents  tant  refilades, 
estira  lo  pergamí — ^perquè  més  culpes  hi  hajan. 
Les  comares  van  parlant — y  se  les  mira  *1  diable 
mossegant  sens'  reposar^ — perquè  '1  full  no  s'  axamplava. 
Quan  gira  van  lo  missal,— la  Sileta  à  missa  entrava 
ab  son  posadet  ayrós— ben  modesta  y  recatada. 
Y  sa  primera  oració 
fou  per  aquells  que  malparlan! 

A  mitxa  missa  major — un  pelegrí  càu  en  basca. 
Pel  campanar  de  RipoU^un  merlot  vell  s'  allunyava. 
iOydà! 
si  '1  merlot  s'  en  và, 
tornarà  per  les  comares! 


Digitized  by 


Google 


ENGLANTINA 


Num.  6.— LA  MCÍRT  DEL  ABAT  de  A  Artur  Mas^ 
riet  a  y  Colomer. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LA  MORT  DEL  ABAT 


Requlescat  in  pace. 


L'  esquelló,  al  ser  mitxa  nit, 
ha  voltat  per  tres  vegades; 
tots  los  bronzes  1'  hi  han  respost 
ab  una  veu  que  esglayava. 
L*  abat  del  convent  es  mort; 
i  Deu  li  dongR  al  cel  posada! 

Quan  à  posta  anava  '1  sol 
y  venia  V  hora-baxa, 
los  frares  en  professo 
é  la  cel•la  '1  visitavan; 
V  hi  duyan  los  Sagraments 
entre  relíquies  preuhades. 

Quan  lo  sol  se  va  colgar, 
lo  seu  testament  dictava, 
r  escrivia  en  pergamí 
un  doctor  de  cota  llarga;  ' 
desde  la  creu  al  segell 
r  abat  tot  lo  repassava. 


Digitized  by 


Google 


Ca  LA  MORT  DEL  ABAT 


En  la  església  del  convent 
de  cera  prou  n^  hi  cremava! 
en  lo  retaule  major 
han  encès  les  tretze  llànties, 
sis  que  son  d^  estil  moresch, 
d*  estil  florit  les  set  altres. 

A  les  dotze  de  la  nit 
cap  al  cel  V  abat  volava, 
portat  per  dos  serafíns 
d*  aletes  tornassolades, 
que  à  r  espona  V  han  vetllat 
donantlhi  alè  yesperansa. 

Sobre  un  túmbol  V  han  estès 
entre  mitx  de  grogues  hatxes, 
un  drap  negre  brodat  d*  or 
r  hi  han  posat  sobre  la  caxa, 
un  drap  negre  ab  los  escuts 
de  les  terres  que  dexava. 

Sobre  V  hàbit  de  burell 

hi  han  espargit  flors  boscanes; 

en  les  mans  porta  encreuhats 

la  corona  y  breviari, 

à  la  destra  dú  '1  cordó 

y  la  crossa  cisellada. 

Les  Matines  en  lo  chor, 
(que  tristes  seran  cantades! 
lo  seti  abacial,  desert; 
y  'Is  frares  agenollantse 
sentiran  xiular  lo  vent 
com  un  eco  à  llurs  pregaries. 

En  lo  molí  del  convent 
no  moldran  blat  ni  civada; 
no  passarà  per  los  trulls 
la  oliva  negre  y  amarga, 
y  U  celler  serà  tancat 
per  vint  y  quatre  setmanes. 

Los  Uechs  joves  seguiran 
masos,  castells  y  vilatges, 
montats  en  mules  de  pàs 


Digitized  by 


Google 


ARTUR  MASRIERA 


63 


ab  les  selles  endolades; 
dirén  que  1'  abat  es  mort 
y  resaran  ab  veu  baxa. 

Les  gents  d' armes  y  de  camp  . 
dexaràn  coltells  y  axades, 
y  baxaràn  al  convent 
pera  veure  lo  cadavre; 
vindran  monjos  de  ciutat 
y  barons  de  la  montanya. 

Lo  dia  d'  enterrament 
serà  festa  assenyalada; 
al  presbiteri  encendran 
los  trenta  cirials  de  plata, 
desde  la  rosa  al  creuher 
r  església  serà  endolada. 

De  les  arques  seran  trets 
los  càlzers  y  les  dalmàtiques; 
de  les  arques  de  noguer 
que,  ab  or  y  bronzo  niellades, 
mostran  los  passos  mellors 
de  les  Escriptures  Santes. 

Cantaran  adins  del  chor 
les  antífones  sagrades, 
y  *ls  frares  salmejaràn 
ab  veu  pregona  y  vibranta; 
la  estamenya  y  lo  brocat 
se  confondran  acoblades. 

Sis  mitrats  celebraran 
ab  capa  verda  y  morada, 
y  r  abat  de  cos  present 
sobre  '1  túmbol  jaurà  encara; 
un  ratx  de  sol  devallant 
besarà  ses  mans  gelades. 

A  mitx-día  4  portaran 

à  sa  darrera  posada; 

en  la  claustra  d'  Occident 

li  donaran  terra  santa, 

en  un  sepulcre  artisat 

per  r  esculptor  de  més  fama. 


Digitized  by 


Google 


64  LA  MORT  DEL  ABAT 


Cantaran  los  passarells 
en  lo  niubet  de  la  gàrgola; 
florirà  lo  llimoner, 
y  U  dragó  de  verda  escata  ^ 
paurós,  dexarà  son  cau 
al  capitell  arrapantse. 

Ab  arminis  de  colors 
ornaran  tota  la  claustra, 
y  ab  los  tapissos  antichs, 
'hont  hi  han  texits  los  miracles 
de  Sant  Jordi  y  Sant  Miquel 
y  altres  Sants  d^  anomenada. 

Enterraran  al  abat 

sota  la  llosa  de  marbre; 

les  campanes  ventaran 

üns  que  Us  Responsos  s*  acaben; 

r  encens  sobrexirà  al  hort 

pe  'Is  calats  de  les  arcades. 

Sobre  *1  vas  del  bon  defunt 
hi  posaran  una  estàtua; 
la  imatge  del  sant  abat 
com  si  fos  dormida  encara, 
ab  les  mans  sobre  del  pit 
y  les  galtes  afinades , 
y  los  Uabis  entreoberts 
mitx  somrihent  de  esperansa. 


Digitized  by 


Google 


VIOLA 


Núm.  7.— MONTALEGRE  de  D.  Joan  Montserrat/ 
Archs. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


MONTALEGRE 


■Si  de  mundo  fuissetis,  muodas  quod 

»suum  erat  diligerat:  quia  Terò  de  mun- 

itHÜo  non  estis,  ted  ego  elegi  vot  de  mun- 

sdo,  proptereà  odit  vos  mondus.i»— 

Joann.  xt.  19. 

«Et  vos  igitur  nunc  quidem  trístítiam 
»habeti8,  iterüm  autem  videbo  tos  et 
«gaudebit  cor  vestrum:  et  gaadíam  ves- 
»trum  nemo  tollet  à  yobis^)— /i.  xti,  33. 


T*  he  vis  y  t*  he  estimat,  ob  ezcelsa  estada! 
recés  sagrat  hont  la  virtut  germina, 
hont  colra  U  Cel  los  seus  llaurers  de  glòria, 
hont  té  son  sòli  divinal  Maria. 

Recòndit  niu  del  qui  mondana  vibra 
no  *n  pot  jamay  la  niarada  atènyer: 
tu  est  r  Arca  santa»  tu  de  fe  est  la  Copa; 
oh  benèyta  Cartuixa,  oh  Montalegre! 

Com  casta  verge  que  al  Amant  somnia, 
del  bosch  à  la  ombra,  reposant,  jaguda, 
trígéntli  r  hora  del  plahers  promesos, 
que  U  tàlam  serva  y  que  V  Espòs  li  augura, 

aixís  extesa  dins  la  vall,  qu^  ombrejan 
freschs  taronjers  y  pampoloses  vinyes, 
llenças  del  Cor  la  gemegant  complanta 
clamant  à  Deu  ab  fervorosos  himnes. 


Digitized  by 


Google 


68  MONTALEGRE 


Ni  afanys  del  Món,  ni  fers  nequíts,  ni  bregues, 
ton  solaç  torban;  ni  cap  dol  i*  acòra; 
menys  que  tu  pura  la  viola  exclata, 
menys  que  tu  vigilant  llévas'  1'  alosa. 

Fills  de  Sant  son  tos  fills:  V  herència  artigan 
que  *ls  llegà  '1  Pare,  y  que  fidels  defenen; 
la  temptació  ab  la  penitencia  allunyan, 
y  ab  dur  sayal  la  flaca  carn  revencen. 

Tal  lo  Baptista  en  lo  desert:  austera 
la  frugal  vida  glorifica,  y  clama 
trist,  als  anyells  per  retornà*  à  la  clcda 
y  anorear  de  la  serpent  la  raça. 

«Lo  temps  es  ja  complert,  de  Deu  lo  regne 
i>s'  acosta,  Gents,  creyèu  à  V  Evangeli,» 
deya,  y  juhéus  y  nazarcns,  que  V  òuhen, 
reben  V  influix  de  son  bateig  bencfich. 

Oh  sagrada  Maysó!  tu  V  aygua  pura 
del  Jordàn  has  sigut  per  mi:  feliça 
mon  ànima  '1  baptisme  ha  rebut,  ara, 
quan  ab  lo  torb  al  negre  abism  corria. 

Inflat  d*  erguU  y  de  ciència  falsa, 

passí  la  llinda  de  ta  franca  porta, 

qu'  ha  obert  sos  gómfos,  com  si  obrís  sos  braços 

mare  enternida  qu*  al  fill  pròdich  cobra. 

Y  la  fragància  al  aspirar,  divina, 
de  fò  y  d'  amor,  que  de  ton  clos  s*  exhala, 
bàlsam  suau  per  dintre  mi  ha  fet  presa 
banyant  mon  cor  y  nova  vida  dantme. 

En  ales  duyt  d'  extasiants  deliquis, 
flotant  en  mars  d'  ubricants  idees, 
he  obert  los  ulls  qu'  encalitjats  clohía, 
y,  apte  V  esprit  per  escoltar  y  atendre, 

m^  he  vist  del  claustre  en  la  imponenta  fosca 
alçarse  apocalyptica  figura, 
y  entre  ratxes  de  llum  y  vent  fortíssim, 
núbols  amunt,  per  als  espays  endúrscm\ 


Digitized  by 


Google 


JOAN  MONTSERRAT  Y  ARCHS  69 

Y  en  lo  trull  de  la  Mort  he  sentit  crúixer 
del  migrit  home  la  fangosa  ossera; 

y  à  la  Terra  he  oviràt  com  munt  de  bolves 
pel  baf  mogudes  de  doló*  y  misèria. 

De  Déu  he  ohít  la  judicant  paraula, 
terrible  y  forta  quan  al  mal  castiga, 
grandiosa  y  justa  quan  clement  perdona, 
amant  y  dolça  quan  al  bé  premia. 

Y  la  sitja  he  rasat,  hont  sens  remença, 
Caín  6^  enfónza  y,  llatzeràt,  revínclas^ 
vessant  de  crims,  y  de  blasfèmia,  y  d'  odis, 
ab  que  Luzbel  lo  seu  camí  encatifa. 

Mes,  ay!  quan  tendre  mos  sentits  refeya 
la  cèlica  armonía,  y  dels  archàngels 
y  Potestats,  y  Cherubins,  y  Tronos, 
les  veus,  unides  en  seràíichs  ayres, 

y  Us  astres  murmurant  ab  suau  cadència, 
y  psalteris,  y  Hosanna,  y  llums,  y  aromes, 
m'  inundavan  de  goig,  fentme  entreveure 
del  Paradís  la  sempiterna  aurora, 

à  les  hores,  ay  las!  retut,  immóvil, 

la  faç  regada  d^  inefables  llàgrimes, 

m*  he  trobat  lluny  de  tu,  anyorant  la  ditxa 

que  M  plàcit  rapte  à  endevinar  me  dava. 

Oh  monjos!  oh  Convent!  Celdes  amigues, 
cisterna  de  delícia,  gentils  feixes, 
heura  enroscada,  arrunàts  murs,  seny  d*  hores, 
màrgens  florits,  y  rossinyols  y  arbredes: 

bcnhajàu  tots,  y  que  *1  Senyor  vos  guàrde! 
refugi  cert  contra  la  néu  del  dubte, 
boreal  estrella  que  al  roméu  du  à  terme, 
planera  grau  que  ad  al  Empír  ens  munta. 

Quan  trobar  cèrque  la  perduda  calma, 
quan  la  tempesta  *m  sotragueje  V  ésser, 
vindré  à  acullirme  à  ta  materna  sina, 
oh  beneyta  Cartuixa!  Oh  Montalegre! 

1 3  Mars  1881. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 


(POESIA) 

Premi  ofert  fer  la  Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona. 

Núm.  8. — ODA  (imitació  d'  Horaci)  de  D.  Joan  Mont- 
serrat j^  Archs. 

Num.  9.— ODA  D'  HORACI  de  Z).  Artur  Masriera  y 
Colomer. 

Núm.  10.— UNA  TOYA  D'  HORACI  de  D.  Joan  Pla- 
nas y  Feliu. 

Núm.  II.— A  MA  LIRA  de  D.  Lluis  B.  Nadal. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ODA 

(IMITACIÓ  D'  HORACI) 


Quid  dedicatum  poscit  ApoIIinero 

Va  tes?  quid  orat,  de  paterl  nOTum 

Fundens  liquorem? 

HORAT   I,  od,  3f. 


a; 


BUY  qu'  ha  obert  la  porta— kIcI  Any,  la  Primavera, 
i  abuy  que  ja  les  aures— perfums  y  calor  véssan, 
y  '1  poncellam  desclouhen—vestint  de  vert  la  Terra; 
^-quina  mercè  mes  alta — demanarà  1  poeta 
quan  al  Etern  suplique — perquè  son  vot  atenga? 
^'demanarà  ramades — que  Us  Pyríneus  cobrescan 
ò  d  Ausona  ses  planures— ò  à  Urgell  ses  olivedes? 
^•pot  envejar  dominis?— ^cobejarà  noblesa? 

Aquells  qui,  neguitosos,— d'  ambició  *s  corsecan, 
y  assedegats  de  glòria,— d*  honors,  y  de  riqueses, 

ab  r  ànsia  que  Is  atia— de  nit  y  dia  bregan 

aquells  que  *s  testaviren— y  en  hora  bona  cerquen 
les  viles  populoses— que  l'esperit  entecan, 
soberchs  palaus  de  marbres — ab  setis  d*  or  y  perles, 
y  llits  d'  ebori  y  teatres— ab  balls  y  cants  y  festes, 
y  copes  nacarines, — crestalls  y  jaspe  y  seda. 

Per  mi,  si  Deu  m'  escolta, — sols  vull,  per  viure  alegre, 
d*  un  poble  de  montanya— la  casa  blanca  y  quieta, 
per  setial  la  roca,— per  llit  folguera  fresca. 


•o 


Digitized  by 


Google 


74 


ODA 


y  olors  de  sajolides,— lladerns  y  violetes, 
sobrietat  à  taula,— teixits  de  lli  ò  ginesta; 
y  à  r  ombra  de  V  alzina— frondosa  y  enrevessa, 
plè  de  salut  robusta — ^y  ab  una  sana  pensa, 
pulsar  r honesta  lyra — qu'  inspire  *lseny  mes  recte; 
besar  la  meva  aymia,— mirarme  en  los  ulls  d^  ella, 
y  à  cada  nova  esparsa — ohir,  com  les  aucelle$ 
tot  escarnint  cofoyes — ab  llurs  meloses  llengües 
la  veu  d^  amor,  que  estada— segura  té  en  les  selves, 
quan  à  gosar  convida— la  jovenalla  ardenta, 
murmuran  ab  nosaltres:— jcor  dols!  [videta  meva! 


Digitized  by 


Google 


ODA  D'  HORACI 


(Traducció  lliure) 


— Beattts  ille  qui  procul  negotüs. 


BENHAURAT  sfa  qui  sens  oys  ni  agravis, 
com  en  la  etat  antiga, 
trevalla  U  camp  que  va  heretar  dels  avis 
sens  treves,  ni  fadiga. 

Que  futz  del  palau  rich,  ahont  sempre  nia 
la  enveja  temptadora; 

que  ni  en  guerres  ni  afers  jamay  somnia 
y  U  bon  repòs  adora. 

Son  gotz  es  apariar  ab  la  alba  ayrosa 
los  sarments  de  la  vinya, 

ò  1  veure  la  bouhada  neguitosa 

tustar  per  la  campinya. 

Ja  esporga  la  sobrera  pampolada 
y  n'  empelta  de  nova; 

ò  be  esquila  als  moltons,  ò  à  matinada 
les  bresques  d^  or  ja  roba. 

Quan  la  tardor  la  fulla  seca  espolsa, 
li  donan  les  pereres, 

la  fruyta  rica,  assahonada  y  dolsa 
com  les  rojes  cireres. 


Digitized  by 


Google 


OlkA  D'  BO&4CX 


Y  i  Pnrapo  imaortal  po  tofieríria. 

qnc  dl  £i  florir  ses  prades: 
mentres  Sjirano  angost,  poc  benefairia 
des  les  sdres  gcmades. 

Soca  d"  on  roure  ò  «T  ona  alzina  TcUa« 
ò  en  los  tossals  reriosos, 

poc  reposar,  sentint  la  cantaieila 

dels  aocdlets  xamosos. 

En  tant  les  aygnes  pels  torrents  derallan 

filant  nítides  perles, 
mentre  en  los  oórredis  son  plomall  miraüan 

les  guatlles  y  les  meries. 

Mes  quan  Y  hiTcm  singles  t  patis  blanqueja 

y  bat  la  mastralada, 
ab  los  mastins  al  brau  senglar  rastreja 

per  r  ample  fondalada. 

O  para  1  llis  al  negre  tort,  qne  canta 
entre  Is  polls  y  fircxedes, 

y  i  la  perdia  qae  entona  sa  oomplanta 
saltant  per  les  pinedes. 

^Qai  no  oblida  allavors  les  amoroses 

y  terrenals  reqaesces; 
sentint  cantar  i  la  mollé*  anés  gloses, 

y  entre  ígnocentes  fiestes 

condormí  Is  in£uitons:  mentres  aplega 

la  folla  dds  arbosos, 
que  en  la  Yolgoda  llar  espetcmcga 

entre  Is  pins  rehinosos? 

Y  tancant  en  la  pleta  les  ramades 

monyeix  cabres  y  ovelles, 
y  traa  les  gerres  de  vi  nou,  ornades 
ab  eures  y  roselles. 

Y  con  menestra  que  ab  diners  no  h  trova, 

que  es  més  gustosa  y  rica 
qoe  1  pollet  ros  del  firancolí,  quan  cova 
pels  costers  de  Seríca. 


Digitized  by 


Google 


ARTUR  MASRIERA  Y  COLOMER  77 

Que  es  tant  preuhada  com  la  flor  més  pura, 

y  que  1*  ostra  Lucrina 
y  que  à  mi  'm  plau  mellor  que  la  dolsura 

de  groga  tarongina. 

Llavors,  al  veure  Haurà'  'Is  bous  y  corre' 

les  remades  novelles, 
escataynar  lo  pago  entre  la  sorra 

y  brunzir  les  abelles; 

lo  cor  s'  esplaya  y  gentilment  suspira 

de  gotx  y  d'  alegria, 
y  eternament  ab  ferm  desitx,  aspira 

viure  ab  santa  armonfa!— 

Axis  r  usurer  vell  un  jorn  clamava 
y  la  vida  à  pagès  sempre  enaltia; 
tots  sos  diners  als  idus  recullía, 
y  à  les  Calendas  à  dexàls  tomava. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


UNA  TOYA   D'  HORACI 

LLIBRE  V  Ó  DE  LAS  ESPODAS 
ODA  II. 


DiTxós  qui  lluny  de  mundanal  bullici 
tal  com  la  gent  de  1*  avior  vivia, 
llaura  ab  sos  bous  la  paternal  hisenda 
lliure  del  tot  de  la  punxant  codicia. 
Ni  mou  son  cor  lo  fer  clarí  de  guerra 
ni  tem  del  mar  las  bramulantas  iràs, 
y  fuig  dels  plets  y  las  sobergas  casas 
hont  los  potents  de  la  ciutat  habitan. 
Mes  ell  n*  ajunta  ab  enlayrats  pollancres 
pémpols  nascuts  de  la  serment  vehina, 
ó  del  arbre  podant  la  branca  inútil 
r  empelta  ab  tanys  de  mes  gentil  florida. 
Ó  Is  mugidors  remats  joyós  contempla 
que  errants  pastoran  per  la  vall  joliua, 
ó  r  ezpremuda  mel  posa  en  las  gerras 
ó  tondeix  las  ovellas  enflaquidas. 
Ó  quan  son  cap  guarnit  de  dolsas  fruytas 
aixeca  Autumno  sobre  Is  camps  y  vinyas, 
gosa  trencant  las  empehadas  peras 
y  lo  rahim  de  purpurosas  tintas, 
dons^u^  ofereix  é  tu,  Príap*  al^re, 
y  à  tu,  lo  vell  Silvé,  que  'Is  termes  guias. 
Plau  descansar  ja  en  la  arrelada  molsa, 
ja  sota  r  ombra  d^  una  vella  abEina, 
mentres  del  cim  d'  esqueys  saltan  las  ayguas 
y  en  las  ubagas  los  auçells  refllaP) 


Digitized  by 


Google 


8o     .  UNA  TOYA  D*  HORACI 


y  las  fonts  crístallinas  remoretjan, 
tot  lo  que  al  son  tan  dobament  convida. 
Mes  quan  V  any  hívernós  del  tonant  Júpiter 
plujas  y  neus  sobre  la  terra  envia, 
ó  empeny  d'  ací  d*  allà  ab  sa  canillada 
als  fers  sanglans  vers  lo  parany  que  Is  priva, 
ó  para  en  lleuger  tronch  las  fínas  telas, 
pe  'Is  torts  engolosits  trampa  amanida, 
y  à  la  poruga  Uebra  y  à  la  grua 
caygudas  en  lo  Has  cassa  ab  delícia, 
^qui  los  crudels  n^uits  que  V  amor  dona 
entre  eixas  puras  diversions  no  oblida? 

Y  si  casta  muller  cuyda  la  casa 

y  Us  dolsos  fills,  com  la  muller  sabina, 
ó  com  del  bon  treballador  d*  ApuUa 
la  esposa  per  los  sols  enmorenida^ 
y  *1  foch  sagrat  d*  antichs  boscays  arregla 
al  punt  que  son  marit  cansat  arriba, 
ó  tancant  en  la  cort  la  alegre  ovella, 
dels  plens  mugrons  la  dolsa  llet  destila 
y  amaneix  las  viandas  no  compradas 
trayent  lo  vi  del  any  en  dolsa  citra; 
no  'm  plauhen  mes  las  ostras  de  Lucrino 
ni  U  turbot  ó  1*  escar,  si  alguns  n*  arriban 
de  los  mars  de  llevant,  quan  la  tempesta 
en  temps  d*  hivern  à  nostra  platxa  Üs  tira; 
ni  la  polla  india,  ni  '1  faisà  de  Jonia 
cumpleixen  lo  meu  gust  tan  com  V  oliva 
cuUida  de  las  brancas  ufanosas, 
ó  la  rosefla  que  en  los  prats  se  cria, 
y  la  malva  pe  '1  cos  tan  saludable, 
ó  '1  xay  que  en  las  Termals  se  sacrifica, 
ó  *1  cabrit  arrancat  de  la  llopada. 

Y  en  mitx  d'  eixos  brenars,  iquina  alegria, 
veure  com  las  ovellas  cap  à  casa, 

tipas  de  pastorar,  corrents  caminan! 
Veure  los  bous  com  ab  pausada  empenta 
la  capgirada  rella  ab  pausa  arrían, 
y  à  la  llar  resplandent,  voltant,  la  colla 
d'  esclaus,  servey  d'  una  potent  família. — 
Quan  hagué  dit  això,  1'  usurer  Alphius 
ja  à  punt  de  empendre  la  pagesa  vida, 
recull  à  fi  de  mes  sos  interessos 
y  al  mes  entrant  )a  'Is  deixa  y  negocia. 


Digitized  by 


Google 


A  MA  LIRA 

(Assaig  d*  oda  horacfana) 


O  Itborum 

dulce  leoimea,  mihi  camquesalTX 

rftt  voctnti. 
(Aoràt\,  Ad  Ifram*  od. zxvit,  lib.  i.) 


LLUM  bénehida  que  mò)  soúinis  daura, 
bàlsam  que  cura  més  amargués  penes, 
son  ioh  ma  lira!  mon  éóhhòh  lès  tues 
màgiques  notes. 

Mes  iay!  que  V  estre  no  s*  ovira  en  elles, 
puig  que  negaren  à  tes  pobres  cordes 
los  sons  olímpichs  les  sagrades  nimfes 
deeses  del  Pindus. 

No  les  tremparen  de  la  font  Caétalia 
les  clares  aygues  que  1  saber  inspirah, 
la  ciència  gaya  que  en  lo  froAt  d*  tlòmerus 
flama  's  tomava. 


Ni  en  les  sonores  y  pulides  rimes 
may  aprengueres  del  sublime  Horad 
les  notes  tendres  que  al  sonar  recordan 
la  lira  alcayca. 

Pobre  y  obscura  per  cantar  pels  boscos 
nada  {oh  ma  lira!,  les  divines  Muses 
sols  te  permeten  entonà'  'Is  arcàdichs 
hymncs  fresqufvols. 


11 


Digitized  by 


Google 


8a  A  MA  LIRA 

May  de  la  pàtria  les  grandioses  gestes 
qu'  en  vulgar  prosa  les  histories  citan, 
may  per  cantaries  ab  rastrera  vena 
trempes  tes  cordes. 

Canta  als  que  baixan  ríerals  feréstechs 
per  les  montanyes  en  bullent  cascata, 
les  neus  que  brillan  en  la  cima  aguda 
del  alt  Pyrene; 

Les  aygues  manses  que  pels  plans  s^  escorren, 
les  fresques  rives  hont  V  aucell  refila 
com  les  d'  Eurotas  en  cap  temps  famoses, 
més  falagueras. 

Y  adreça  càntichs  al  amor  puríssim 
que  'Is  jovenívols  esperits  inflama; 
may  yulga  Erato  que  ma  lira  's  tome 
citarà  lúbrica. 

May,  d'  eura  y  pàmpol  ab  los  rams  guarnida, 
cantes  disbauxes  hont  gobema  Bacchus, 
ni  del  que  dobla  en  lo  plaber  la  testa 
lo  son  endolces. 

Aprèn  del  poble  los  idílichs  ayres 
que  'Is  fradins  cantan  en  aplechs  confosos, 
dolça  acompanya  les  ja  mitx  perdudes 
dançes  honestes. 

La  virtut  lloha,  lo  deber  aclama; 
pel  sacrifici,  qu'  es  dels  cors  divina 
bella  corona,  de  rublertes  notes 
trenan  un'  altra. 

Axis  tal  volta  les  sagrades  Muses, 
inspiradores  del  sublime  càntich, 
r  alè  vivífích  à  ta  pobre  vena 
pròdigues  donen. 

Jo  vull  que  m'  obrias  l' insegura  via 
que  al  temple  adreça  d'  hont  devalla  '1  geni, 
qu'  es  mon  dols  somni  lo  muntar  les  grades 
del  Capitoli. 
Mars  de  i8Si. 


Digitized  by 


Google 


PREMI   EXTRAORDINARI 

(PROSA) 

Premi  ofert  per  la  Redacció  de  Lk  Renaixensa 
Nútn.  12.— QÜESTIÓ  DE  NOM  de  Z).  Lluis  B.  Nadal. 


Digitized  by 


Google 


Al  més  ver  y  constant  dels  amichs, 

EN  GERONI  SERDÀ  Y  DENIEL 

dedica  la  present  obreta, 

Lluís  B.  Nadal. 

Btrcelont  i  de  Mtig  de  itSr. 


Digitized  by 


Google 


QÜESTIÓ  DE  NOM 


Pelgnont  U  nature, 
mtU  1«  beNe  nataMé 

CH4TBAVBiaAIH>. 


Na  cal  dir  còm  era  V  estada  en  que  entrà  lo  primec pcr- 
sonatje  qu'  en  la  nostra  narració  posam  en  escena. 
Era  ell  d'  alta  y  flaca  estatura,  de  rostre  aUu,t  y  ab 
mitjes  patilles  guarnit,  ull  intel-ligent  y  boca  fàcil  à  la  som- 
risa.  Expressió  à  la  vegada  d^  un  enteniment  clar  y  d'  una 
bondat  sencera.  Vestia  ab  molta  pulidesa,  ab  especialíssim 
trajo  menestral,  únich  en  sa  classe  en  la  terra  de  Mootanya 
hont  en  pau  y  tranquilitat  vivia,  estimat  de  tothom  y  per  tots 
respectat,  afeytant  als  notables  de  V  encontrada,  curant  als  es- 
galabrats,  sangrant  à  jóvens  y  vells  y  fins  suplint  al  metje  del 
terme  en  ausencies  y  malalties. 

Entrà  en  la  sobredita  estada,  hont  V  escriptori  tenia;  deixà 
un  plech  abultat  sobre  la  taula,  se  posà  les  indispensables 
ulleres  y,  després  de  romput  lo  sobre,  llegí  à  mitja  veu  la  se- 
gíient  carta:       ' 

«Mòlt  estimat  senyor  Ignasi:  junt  ab  la  present  rebrà  un 
paquet  contenint  mitja  dotzena  de  periòdichs.  Son  los  que  ab 


Digitized  by 


Google 


86  CUCSTIÓ  DE  NOM 


més  elogi  han  parlat  de  mi  ab  motiu  de  mon  derrer  discurs 
en  r  Acadèmia  dels  Llegistes.  Ma  disertació,  versant,  com  ja 
repararà,  sobre  una  de  les  més  importants  qüestions  de  la 
llegislació  catalana,  ha  sigut  aplaudida  j  comentada  y  he  re- 
but mil  enhorabones  dels  amichs  y  coneguts  barrejades  ab 
altres  de  gent  que  no  havia  vist  may. 

»No  só  orgullós — vostè  ja  ho  sab-— ;  ab  vostè  solament  me 
permeto  aquesta  vanitat  de  parlarli  de  mi  y  dels  meus  triomfis 
académichs.  Lo  natural  desítx  de  donar  brill,  més  ò  menys 
gran,  à  un  nom  del  tot  perdut  en  V  obscuritat,  es  lo  que  me 
empeny  à  aqueixes  íressoses  Uuytes  del  talent,  avuy  tant  de 
moda.  Li  recomano  que  no  'n  parle  à  ningú  que  no  sàpia 
apreciarho  en  son  just  valor.  Si  no  hi  fos  vostè,  à  ningú  de 
aqueixes  terres  hauria  fet  à  saber  lo  que  à  ben  pochs  importa. 
Mes  la  clara  intel-ligencia  de  vostè  coneix  perfectament  lo 
que  això  signihca  y,  per  ma  part,  sé  que  vostè  solament  en 
aqueix  poble  tant  estimat  es  capaç  de  rebre  un'alegría  de  sem- 
blant espècie. 

)»Y  tota  vegada  qu'  estích  acostumat  à  gastar  ab  vostè  la  més 
cumplerta  franquesa,  fent  à  son  cor  bondadós  depositari  de 
tots  mos  goigs  y  de  totes  mes  penes,  vaig  à  ferli  la  confessió 
d'  una  cosa  que  de  mòlt  temps  hà  'm  mortifica  y  que  com- 
promet mon  pervindre  d'  una  manera  altament  dolorosa. 

^L'  afició  que  al  tracte  ab  les  lleys  y  ab  les  elevades  qües- 
tions del  Dret  despertaren  en  mi  los  primers  estudis  universi- 
taris no  ha  minvat,  ans  ha  crescut  ab  lo  trascurs  del  temps. 
Vostè  dirà  qu*  es  això  bona  senyal  pera  una  carrera  profitosa. 
Desgraciadament,  senyor  Ignasi,  jo  tinch  de  rectificar  aqueix 
pensament  que  vostè  podria  tenir  y  que  tots  acceptarían. 

»Es  lo  cas,  mon  respectable  amich,  que  si  la  teoria  m*  atrau 
y  'm  captiva  y  fa  de  mi  à  vegades  un  home  inútil  pera  tota 
altra  cosa,  dada  V  abstracció  en  que  'm  fa  viure,  la  pràctica, 
en  cambi,  m'  aburreix,  me  mortifica,  me  desespera.  No  só 
propens  per  naturalesa  al  idealisme — vostè  m'  ho  ha  dit  varies 
vegades  y  aixis  jo  ho  reconech—,.  mes  en  aquesta  qüestió  só 
idealista  en  lo  més  ample  sentit  de  la  paraula.  La  part  utilità- 
ria del  Dret  no  fa  lliga  ab  mi,  m'  es  insufrible.  Desde  que,  al 
objecte  d'  obrirme  cami  pera  una  posició  respectada  y  profi- 
tosa, passo  '1  dia  entre  plets  y  litigis  en  un  dels  millors  y  més 
concorreguts  estudis  de  Barcelona,  mon  aburriment  es  gran 
y  passo  una  malaltia  que  no  sé  què  deu  ésser,  si  no  es  una 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  87 


anyorança  de  la  llibertat  intel•lectual.  Solament  estich  bé 
quan  me  trobo  fora  y  lluny  d'  aquelles  atapahides  parets  de 
paper  que  forman  pera  mi  la  sepultura  del  liegista. 

Y  bé— dirà  vostè, — ^no  ets  home  de  prou  força  de  voluntat 
pera  vèncer  aqueixa  repugnància?  (So  t'  empeny  à  sobrepo- 
sarte  à  aqueixa  y  à  totes  les  demés  contrarietats  lo  pensar  que 
sòls  ab  r  exercici  de  ta  carrera  podràs  atendre  à  les  teves  ne- 
cessitats, à  les  necessitats  de  la  familia  qual  creació  t'enamora 
y  fins  al  sosteniment  de  tos  pares  que  algun  dia  hauran  me- 
nester de  ton  socors  y  ajuda?  ^Per  ventura  ets  tu  V  únich  que 
en  tal  cas  s'  ha  trobat,  T  únich  que  s'  ha  hagut  de  sobreposar 
à  aqueix  y  altres  majors  inconvenients  en  la  lluyta  per  la 
existència? 

)»Veliací,  senyor  Ignasi,  les  reflexions  que  cada  dia  y  cada 
hora  y  cada  moment  me  faig  y  de  les  quals  me  valch  pera  so- 
portar  eixa  odiosa  pràctica,  mes  no  son  elles  prou  poderoses 
pera  matar  mon  aburriment  ni  pera  curar  ma  malaltia  que 
creix,  que  creix,  mon  respectable  amiçh,  com  la  mala  herba 
pels  sembrats  hont  no  passa  sovint  V  herbejadora. 

«De  son  consell  necessito  y  de  sa  experiencFa.  Ja  cal,  donchs, 
que  's  prepare  pera  traurem  à  port,  puix  dintre  pochs  dies 
aniré  à  agarrarme  à  vostè  com  al  veritable  pilot  de  ma  vida. 
À  pesar  de  lo  que  li  escribía  dies  arrera,  confio  poder  trobar- 
me  à  Pedradura  per  la  festa  major  y  llavors  parlarem  y  dis- 
correrem llargament  sobre  aqueix  assumpto...  y  sobre  aquell 
altre  de  que  n'  es  vostè  tant  carinyós  mitjanser. 

)»Donga  recados  à  sa  familia  del  més  indigne  dels  seus 
amichs 

Àngel  BeUnom,^ 

Se  tragué  les  ulleres  lo  senyor  Ignasi  y,  mentresles  doblava 
y  les  ficava  al  estuig,  anava  murmurant: 

— i  Pobre  Àngel!  Tota  sa  bondat  và  retratada  en  aquesta  car- 
ta. Y  no  deixa  d'  ésser  conflicte  aqueix  que  *m  manitesta.Mes 
ibah!  ab  bona  voluntat  y...  ab  lo  pubillatge  de  Riublau,  mòlt 
serà  que  no  cantem  victorià.  Y,  no  obstant,  Deu  sabcòm  ani- 
ran les  coses.  Jo  no  U  donch  pas  encara  per  fet  son  casament 
ab  la  pubilla.  Això  dels  pubillatges  s'  entregan  de  vegades  ab 
unes  condicions  que...  es  ben  capaç  d' imposar  lo  pare  de  la 
Sileta  y  que  dubto  accepte  fàcilment  un  home  tant  sencer  com 
r  Àngel.  Mes  alguna  cosa  ha  de  poder  lo  mitjanser-*-això  ho 


Digitized  by 


Google 


ilz'2é  rrhsat  l3  scojor  Igoasi— f  ^  amor  fem  jdc  bosa  sccaa 
ie  la  cora,  '\i/t~-ÍA  d>aa  'm  perdó— oo  a*  bicría  fo  volçnt 
d'  altra  eo  «qnell  tesps  en  qael  refina  no  m*  obíi^va  enca- 
ri k  aaar  do«  coips  al  ^:ïj  à  La  Garri^.«^Mcs  s*  acoscí  citx- 
dia  ▼  *m  toca  encara  afercar  al  ttaor...  Anés::  ana  altra  hora 
ütgÍTém  aqaets  papen. 

Això  ho  digué  "1  scDTor  Ignasi  dirigint  la  visia  al  paquet  de 
diaris.  col-Jooat  damunt  d*  niu  paperera  qne  gnardava  hncs 
les  malüetts  del  bon  cirurgia  de  Pedradara.  Perquè  t*  ha  de 
saber  qne  en  lo  traKun  de  »  rida  semi-iMustrada  lo  senvor 
Ignasi  haría  tingut  atreriments  litenris  j  era  gioria  scntirii  i 
explicar  com  ell  haría  portat  rentaria  ak  iniciadors  de  la  re* 
naixensa  catalanista  r  sentirii  llegir  les  culteranes  composi- 
ciotis  qoe  les  Ciorís  r  Filis  de  Pedradora  li  harían  inspínt 
en  sos  anrs  més  forenírols  Per  la  rida  qoe  ell  les  donarà  en 
la  lectura  dera  un  personatge  estiuhench  del  poble  qn'  eran 
alegres  ninües  no  espanudes  encara  per  les  íuríes  del  nxnan- 
ticisme.  Rera  1  bon  poeia  al  sentir  1'  opinió  del  peraonaigev 
mes  rera  de  bona  fié.  perquè  era  la  rentat  que  ses  aficions  li- 
teràries no  r  harían  durt  à  cap  més  escola  que  é  la  qne  oberta^ 
hi  haría  en  lo  pamis  castellà  de  primeries  del  segle. 

Mes  deixem  per  ara  al  cirurgié  j  saltem  de  Pcdradora  a 
Barcelona  é  fer  coneíxensa  ab  1*  héroe  de  la  nostra  reiïtable 
historia,  en  companría  del  qual  tomarem,  si  i  Deu  plau,  al 
poble^  puix,  com  nos  consta  per  la  carta,  no  ha  de  trigar  ell 
a  anarhi.  St.  Pere  s*  acosta  j  à  St.  Pere  festejan  en  gran  los 
pedradmres  ans  d*  oscar  la  bis  en  los  blaa  del  terme. 


II 


Les  qualiuts  físiques  del  Àngel  no  eran  gran  cosa.  Sòls  hi 
haría  de  notable  en  ell  lo  esparós  del  front  j  1  raig  d^  intel- 
ligencia  que  de  sos  ulls  sortia.  Negres  eran  aquets,  igual  que 
1  cabell  j  la  barba.  No  en  alt  ni  baix,  ni  felagner  ni  adust 
en  lo  tracte,  ni  distingit  ni  rulgar  en  les  maneres.  Era  nn  ter- 
me miu  mòlt  comú  en  les  ciuuts,  mes  i  Pedradnra  passarà 
per  una  superioritat,  unt  més  quan  lo  senyor  Igiusi,  qu'eter* 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  89 


eia  sobre  totes  les  opinions  un  absolut  domini,  com  à  tal  lo 
reconeixia. 

Relació  ab  les  qualitats  físiques  guardavan  les  circunstancies 
morals.  Únicament  sobressurtía  la  comprensió,  qu'  era  ea  ell 
maravellosa.  Los  més  enredats  y  difícils  problemes  del  Dret 
los  resolia  ab  pasmosa  llestesa  y  en  la  tribuna  acadèmica  los 
manifestava  ab  llenguatje  clar  y  concís,  si  bé  desUuhit  y  rús- 
tech.  Sos  amichs  solían  dir,  al  sentirlo,  que  donava  or  sense 
pulir.  Ses  disertacions  sobre  les  teories  jurídiques  li  havían 
donat  entre  sos  companys  de  facultat  una  fama  poch  comuna 
y  certament  merescuda.  La  prempsa  de  tots  colors  V  havia 
elogiat  y  'Is  Uegistes  més  famosos  y  experimentats  no  desde- 
nyaven son  consell. 

Fill  d'  un  dels  menys  acomodat^  habitants  de  Pedradura, 
P  Àngel,  pera  qui  '1  llustre  de  son  nom — com  ja  per  ell  ma- 
teix sabem — era  un  somni,  rebia  ab  satisfacció,  encara  que  ab 
modèstia,  eixos  llorers,  llegitimament  conquistats  per  son  in- 
geni.  Un  núvol  enllorava,  no  obstant,  aqueixa  satisfacció, 
núvol  que  nosaltres  coneixem  ja  per  la  carta  al  senyor  Ignasi* 
Y  aqueix  núvol  era  ben  capaç  d'  engendrar  una  tempestat  so- 
bre son  esdevenidor.  Si  hagués  pogut  pensar  en  lo  fet  que, 
Íntimament  relacionat  ab  sa  vida  y  ab  ses  afeccions,  havia  de 
veure  à  no  tarJar, — fet  que  ha  donat  peu  à  la  composició  de 
aquesta  historia, — mòlt  més  aqueix  núvol  V  hauria  espantat, 
entenebrlnt  son  cor  y  entristint  la  seva  ànima. 

No  'ns  precipitem.  Ja  aniran  venint  los  successos P  un  après 
r  altre,  com  les  ones  d'  un  riu,  anant  à  perdres  en  un  mateix 
desenllaç,  com  en  un  mateix  mar  les  aygues. 


III 


Era  vigília  de  St.  Pere  lo  dia  aquell  en  que,  abdós  montats, 
caminavan  conversant  animadament  lo  jove  advocat  y  '1  ci- 
rurgià-poeta.  Seguian  al  pas  més  lleuger  que  ses  cavalleries 
permetian,  lo  camí  de  Pedradura.  Darrera  d'  ells,  no  gayre 
lluny,  feyan  sonar  llurs  picarols  los  matxos  enflocats  dels  tra- 
giners que  ponavan  mil  enc&rrechs  pel  poble  y,  entre  ells,  les 

13 


Digitized  by 


Google 


90  CUESTIÓ  I>E  NOM 


hatxes  rehinoses  y  'Is  fochs  d'  artifici  que  s*  havían  de  cremar 
per  la  festa  major.  Los  traginers,  vestits  ab  trajos  de  vellut 
blau  ab  botons  de  metall  y  ab  la  barretina  musca,  ab  la  vara 
tercjada  al  braç,  seguían  al  pas  de  ses  bèsties,  cantant  les  ca- 
melleres  de  la  darrera  Pasqua.  Algun  foraster,  y  fins  alguna 
forastera,  anavan  à  cavall  d'  aquells  matxos,  mes  à  nosaltres 
nos  interessa  més  que  '1  conjunt  y  'Is  detalls  d'  aqueixa  cara- 
vana, la  conversa,  cada  colp  més  viva,  que  al  davant  ocupava 
al  Àngel  y  al  Sr.  Ignasi. 

— Te  dich  y  't  torno  à  dir — ab  fermesa  deya'l  cirurgià — que 
no  vindran  de  la  Sileta  los  inconvenients  pel  casori.  La  Sileta 
t'  estima,  t'  estima  tant  com  se  pot  estimar,  y  la  Sileta  ab  V 
Àngel  ho  farà  tot  y  anirà  per  tot,  encara  que  te  1'  emportesses 
à  terres  de  moros  hont  tot  ho  hagués  d'  anyorar,  la  pàtria,  la 
religió  y  la  famiiia.  Ne  tindria  prou  teninte  à  tu  per  respon- 
dre al  amor  séu,  à  tu  pera  acompanyaria  en  ses  oracions,  à  tu 
pera  manifestar  sos  pensaments  y  comunicar  los  seus  afectes. 
No  veuria,  no  escoltaria,  no  estimaria  à  ningú  més,  y  seria 
ditxosa.  Ab  tu,  tot,  tot.  Sens  tu,  res.  Y  deus  tenir  present  això 
que  't  dich  ara,  perquè  no  dubto  qu*  estàs  en  vies  d'  experi- 
mentarho.  Mes  paraules  te  semblaran  ara  misterioses,  mes  tal 
vegada  vindrà  un  dia  que  no  m'hauràs  de  demana  rgay  res  ex- 
plicacions pera  enténdreles.  Un  consell  te  donaré;  sías  home, 
sias  enérgich,  perqu*  ella  creu  estimar  à  un  home,  y  mala  pu- 
nyalada darías  à  son  amor  si  aqueixa  sa  convicció  tu  destru*- 
hisses. 

— Tant  cert  com  ara  '1  sol  se  pon,  senyor  Ignasi, — responia 
r  Àngel — que  no  sé  atinar  ahont  trau  cap  son  enrahonament. 
Fins  ara,  estimat  per  la  Sileta,  acceptat  per  sa  famiiia,  no  me 
ha  semblat  un  gran  problema  mon  casament  ab  la  pubilla  y 
crech  que,  exceptuantlo  à  vostè,  cap  habitant  del  poble  tindrà 
escrúpol  en  donarlo  per  fet.  iQué  ha  passat  durant  aquesta  ma 
última  ausencia?  ^Quíns  fonaments  té  vostè  per  veure  monta- 
nyes  en  lo  que  sembla  camí  pla  y  perfectament  viable? 

— Cap  fet,  Àngel,  cap  fet.  Res  més  que  temors,  sospites, 
hipòtessis.  Ningú  repararà  en  donar  per  fet  lo  casament,  hi 
convi'nch;  à  Riublau,  à  pesar  de  ta  condició  humil  y  gràcies 
à  ta  carrera,  t'  han  acceptat  per  pubill,  me  consta.  Mes  ^heu 
arrivat  encara  à  cap  tracte?  ^Heu  parlat  de  condicions?  ^Heu 
tractat  de  fer  capítols? 

— Diga  per  Deu,  senyor  Ignasi,  lo  que  pot  succehir,  lo  que 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  9I 


'm  poden  exigir  en  aqueixes  formalitats  anteriors  al  matri- 
moni. 

—No  t'  ho  diré,  Àngel,  per  si  no  t'  ho  demanan,  per  si  no 
t'  ho  exigeixen.  De  totes  maneres,  vajan  les  coses  com  vulgan, 
ton  amor  y  '1  de  la  Sileta  no  ha  d'  esperar  d*  elles  la  mort,  si 
bé  *n  pot  témer  grans  conflictes.  Estich  cert,  ben  cert.  Àngel, 
que  '1  séu  amor  passarà  per  sobre  de  tot  y  qu'  en  cap  instant 
te  faltarà,  si  '1  téu  no  li  falta.  Regéixte  per  aquest  principi,  y 
no  tingas  por,  y  no  temes  res. 

L'  Àngel  no  responia,  casi  ni  escoltava.  Tenia  '1  cap  cay- 
gut  y  son  front  contret  donava  senyal  d'  una  meditació  dolo- 
rosa. Les  paraules  del  cirurgià  movían  en  son  cervell  cent 
idees,  com  movia  les  fulles  dels  arbres  V  última  alenada  d' un 
vent  ponent  qu'  en  aquells  instants  moria.  L'  hora  era  trista. 
Les  llums  darreres  del  sol,  ja  post,  encenian  los  núvols  que 
en  fantàstiques  y  capritxoses  formes  pel  cel  discorrían.  En  les 
fondes  valls  s*  anavan  extenent  les  tenebres  y  à  llarga  distan- 
cia se  veyan  los  fochs  de  les  llars  dels  masos  per  les'  portes 
de  pal  à  pal  obertes.  Lluny  s'  oviravan  encara  alguns  remats 
de  blanques  cabres  que  de  pasturar  tornavan,  y  ab  les  notes 
perdudes  d'  algun  fluviol  se  barrejavan  les  antipàtiques  veus 
de  les  granotes  qu'  en  les  estancades  aygues  passavan  son  ro- 
sari y  'Is  cants  més  bonichs  de  les  cigales  que  per  ací  y  per 
allà  en  gran  nombre  escampades  anavan  dihent:  calor,  calor, 
calor,,. 

Quan  la  llum  del  crepuscle  's  feu  més  escassa,  allà  per  la 
part  de  ponent  aparegué  '1  poble  de  Pedradura.  Formant  ab 
r  indefinible  claror  una  sola  massa  llarga  y  confosa,  semblava 
un  gran  gegant  que  s'  hagués  aturat  à  trencar  lo  son  sobre  '1 
tou  dels  blats,  mitx  volcats  per  les  últimes  xafegades.  A  aytal 
comparació  ajudava  la  quietut  d'  aquells  Uochs ,  sepulcral 
quan  los  traginers,  jóvens  en  sa  major  part,  se  'n  duyan  lo 
moviment  y  la  vida.  Los  picarols  venían  ja  anunciant  la  re- 
surrecció, y  la  llogada  cobla  de  la  més  vehina  vila  no  debía 
ésser  gayre  lluny  pera  fer  esta  vegada  de  la  resurrecció  la  més 
alegre  del  any. 

A  una  indicació  del  cirurgià  V  Àngel  aixecà  '1  cap.  No  's 
tractava  llavors  d'  enrahonar,  se  tractava  de  sentir.  Lo  front 
se  li  asserenà,  se  li  aixamplà  1  pit,  se  li  engrandiren  los  ulls 
al  jove  llegista  quan  à  tant  curta  distancia  vegé  al  poble  de  sa 
naixensa,  sepulcre  vivent  de  sos  recorts,  n?u  perfumat  de  sos 


Digitized  by 


Google 


92  CUISnÓ  Dí  MOM 


amors.  Era  allò,  aquelles  quatre  cascs  en  desordenat  aplech, 
lo  que  exercia  sobre  son  cor  tant  poderós  encís  que  de  totes 
les  penes  y  de  tou  los  treballs  y  de  totes  les  fadigues  V  acon- 
hortava.  <Qué  era  pera  ell  tot  lo  món  sense  Pedradura?  <Qué 
ralían  pera  ell  tots  aquells  aplaudiments  que  son  talent  des- 
pertava, tots  aquelk  elogis  imparcials  que  arrancava  ales 
prempsesy  totes  aquelles  testes  ií-ltistres  que  darant  d*  ell  s' 
inclinavan,  sense  aquell  reco  que  pera  ell  guardava  la  felicitat 
lliure  d^  envejes,  de  vanaglories  y  de  sabiduries? 

Era  cada  vegada  més  fosch  y,  en  lo  fons  de  llum  qu'  en  lo 
ponent  quedava  encara,  sòls  lo  campanar  del  poble  clarament 
se  distingia.  Semblava  un  obelisch  quadrangular  que  la  creu 
rematava.  La  creu,  y  sota  la  creu,  la  bandereta  que  senyala 
'Is  vents.  L'  Iglesia  no  es  com  la  vana  filosofia  que  *cs  ense- 
nya 1  mal  sens  mostrarnos  lo  remey.  EUa,  més  carinyosa, 
més  sabia,  més  benèfica,  nos  ensenya  ensemps  lo  mudable  y 
lo  inmudable,  lo  segur  y  lo  inconsunt,  la  tempesut  y  la  cal- 
ma, la  mar  insegura  y  I  pon  abrigat...  ab  dos  signes  no  més, 
r  un  sobre  Y  altre,  una  creu  y  una  bandereta. 

Quelcom  d'  això  feu  notar  en  mitx  de  sa  fonda  emoció 
1'  Àngel  al  Sr.  Ignasi,  mes  à  aquest  comensavan  à  distràurelo 
los  vehins  del  poble  que  à  rebre  als  traginers  sortían  y  que 
saludavan  alegrement  al  cirurgià  de  Pedradura  y  ab  familia- 
ritaty  si  bé  ab  cert  extrany  respecte,  al  que  renyàreu  y  afalaga- 
ren noy  y  ara  se  '1  veyan  home  distingit  y  sabi.  No  gayre  més 
lluny  venían  en  nombroses  colles,  agafades  del  braç,  les  don- 
zelles del  poble,  que  acabavan  de  deixar  lo  teler  ò  la  llata. 
Gran  soroll  movían  ab  llur  vana  conversa  acompanyada 
d' estrepitoses  rialles.  Les  cavalleries  dels  nostres  dos  amichs 
rompían  les  fileres,  mentres  lo  bon  cirurgià  les  deya  alguna 
de  les  seves  que  no  deixavan  elles  sens  resposta.  La  vista  del 
Àngel  despertava  entre  totes  lo  xiu-xiu  de  la  murmuració  y 
llavors  les  fileres  s' estrenyían  més,  donant  treva  à  les  rialles. 

A  r  entrada  del  poble  abdós  cavallers  se  vegéren  detinguts 
per  parents  y  amichs,  y  descavalcaren.  Gran  aplech  de  gent 
esperava  allà  la  caravana  dels  traginers  y  un  aixam  de  baylets 
voltava  ab  teyes  enceses  un  alt  pilot  de  llenya  à  punt  de  ca- 
larhi  foch,  mentres  se  sentia  amagat  un  clarinet  que  senya- 
lava un  pas  doble  y  un  bombo  y  uns  platets  qu'  esperavan 
frissosos  la  senyal  de  rompre.  Arrivàren  à  la  fi  Us  traginers, 
3onà  un  tró,  brunzi  en  V  ayre  un  cohet  y  à  un  crit  inmens  de 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  KADAL  9^ 


iviscal  la  cobla  rompé  la  marxa,  obrint  V  alegre  y  bulliciosa 
professo  les  iiatzes  de  reliina  y  les  enceses  estelles  que  treyan 
los  baylets  d*  aquella  gran  foguera  à  posta  guarnida  pera  il- 
luminar  T  escena. 

Seguiren  tots  à  la  música  cap  à  dfns  del  poble,  essent  los 
darrers  los  primers  é  V  arrivada,  V  Àngel  y  '1  Sr,  Ignasi. 
Quan  començà  à  regnar  lo  silenci  en  aquell  lloch,  s*  oi  clara- 
ment à  no  llarga  distancia  la  veu  d'  una  guatlla  que  anava 
cantant  imperiosament  jblat-segat^  blat-^egat^  blaUsegatl 
com  recordant  als  de  Pedradura  la  feyna  que  'Is  tocava  fer 
després  de  la  festa. 

— iÀh!  ^encara  ets  aquí,  malehida? — exclamà  '1  cirurgià.— 
Espera  íins  à  la  matinada,  que  ^ns  tornarem  à  provar  V  as- 
túcia. 

Al  dir  això,  en  la  butxaca  esquerra  del  jech  del  Sr. 'Ignasi 
tocavan  instintivament  un  botet  sos  dits  biliosos. 


IV 


Dues  hores  després  de  1'  escena  que  acabam  de  descriure 
un  home,  ab  pas  lleuger  y  segur  à  pesar  de  la  fosca,  se  dirigia 
à  un  gran  mas  que,  à  poca  distancia  del  poble,  confós  y  com 
una  negra  massa  à  aquella  hora  's  veya.  Riublau  tenia  per 
nom,  y  '1  lector  ja  endevinarà  ab  ell  fàcilment  qué  hi  havia 
en  aquell  mas  y  qui  podia  ésser  1'  home  qu^  en  tant  intem- 
pestiu moment  resolt  s'  hi  encaminava. 

Com  hem  dit,  era  la  nit  fosca,  puix  estava  la  lluna  en  quart 
creixent  y  ja  s'  havia  post  en  aquella  hora.  No  obstant  estava 
seré  '1  cel  y  les  estrelles  en  via  van  alguna  claror  per  no  deixar 
en  cumplerta  obscuritat  à  la  terra.  Podia  véures  davant  de  la 
casa  del  mas  una  com  altra  gran  massa  més  baixa  que  aquella 
que  en  V  obscuritat  formava  la  casa.  Era  la  lliça,  que  tenia  à 
cada  costat  petits  edificis  als  que  servia  de  teulada  un  terradet 
que  de  dies  donava  al  mas  un  aspecte  sumament  agradable  y 
pintoresch.  A  més,  à  T  esquerra  mà  í  hi  alçava  la  capella 
particular  del  mas,  qual  ombra  deixava  en  aquella  hora  en 


Digitized  by 


Google 


94  CUESTIÓ  DE  NOM 

una  obscuritat  absoluta  la  part  de  terrat  qu'  en  aquell  endret 
hi  havia. 

L'  home  qu'  hem  deixat  dirigintse  à  aqueix  Uoch  de  la  nos- 
tra descripció  arrivà  davant  de  la  porta  de  la  lliça,  aparent- 
ment tancada,  y  's  parà  ab  ayre  dubtós, 

— jAngel! — digué  una  veu  ab  accent  contingut  desde  '1 
terradet  del  costat  de  la  capella. 

— jSileta! — respongué  aquella  persona  qb  to  d'  alegria  y 
satisfacció  à  aquell  crit  de  dalt,  qu'  era  una  espècie  d' inter- 
rogació temerosa. 

— Baixo  desseguida,  Àngel.  Mira,  empeny  la  porta;  no  es 
més  que  ajustada.  Estona  hà  que  m'  estava  aqui  esperante. 
Tots  son  à  la  sala.  Hi  hà  la  tia  d'  Olot  y  alguns  parents  de 
Berga.  Corre,  entra;  ja  baixo. 

La  Sileta,  que  ab  extraordinària  Uestesa  digué  eixes  parau- 
les, corregué  més  llesta  pel  terradet,  y  apenes  hauria  tingut 
temps  r  Àngel  d*  atravessar  la  lliça  que  ja  's  sentia  amorosa- 
ment preses  les  mans  entre  les  mans  de  la  seva  amiga. 

— ^Estàs  bo,  Àngel?  ^estàs  cansat?  Entra,  que  't  veuré.  Me 
sembla  qu'  estàs  trist.  ^Qué  tens?  Mira,  tot  avuy  m'  he  estat  à 
r  eixida,  esperante.  À  sopar  menjava  poch  y  depressa  y  la  tia 
dcya:  «^qué  té  aqueixa  noya  que  sembla  que  la  punxan?»  Ara 
ja  ets  aqui.  jQué  contenta  estich!  Mes  tu  no  'm  dius  res. 
Àngel.  ^Perquè  no  parlas?  «^Veritat  que  també  estàs  content 
d'  ésser  aqui?  ,iQué  dius? 

— Que  si;  que  só  ditxós,  Sileia.  ,iRebéres  la  meva  carta,  eh? 

^Si,  Àngel,  y  sempre  la  porto  sobre.  L'  he  llegida  més  ve- 
gades... (uy!  més  vegades!  ^Sabs  qué  m'  agrada  més  d'  ella, 
bo  sabs? 

—iQué,  Sileta? 

—Lo  nom  de  baix,  Àngel.  Tota  de  cap  à  cap,  y  això  qu'  es 
tant  bonica,  no  val  lo  que  valen  les  cinch  lletres  d'  aquell 
nom...  jYla  lletra,  Àngel!  Y  això  que  diu  lo  senyor  Ignasi 
que  fas  lletra  de  sabi,..  {Oh!  pera  mi  es  la  més  hermosa... 

—Es  que  tu  la  veus  ab  ulls  apassionats,  Sileta.  Efectiva- 
ment la  meva  lletra  es  dolenta. 

— ^No  estàs  cansat.  Àngel,  no  estàs  cansat?  Si,  ho  estàs;  lo 
cami  es  fadigós  y  avuy  lo  sol  apretava.  Ara  't  veig  bé;  estàs 
groch.  iQué  tens?  No't  trobas  bé,  Àngel?  Entra,  que  reposaràs. 
^Vols  que  t'  arregle  un  xich  de  marcinada?  Si,  te  refrescarà. 

— No;  gràcies,  Sileta.  Me  trobo  bé;  estich  reposat. 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  gS 


— Donchs  vina,  anem  à  la  sala.  Mon  pare  està  cnrahonant 
ab  la  tia  y  Us  parents  que  han  vingut  per  la  festa.  La  tia  es 
trempada;  no  't  fassa  por.  L*  altre  dia  'm  deya  '1  pare  qu'  es 
hora  ja  d'  enllestir  lo  casament  y  que  t'  esperava  ab  ànsia  per 
parlarte.  Jo  no  digui  res,  mes  vaig  sentir  una  gran  alegria. 
Sembla  que  alguns^hereus  tractavan  de  demanarme,  mes  mon 
pare  no  està  per  hereus  y  'is  enjega  à  la  fresca.  Jo  temia,  Àn- 
gel, jo  temia,  ^ho  creus?....  perquè  com  tu  no  ets  rlch...  y  '1 
pare...  Mes  ^qué  hi  fà,  si  tu  ets  V  Àngel  y  ningú  es  com 
r  Àngel? 

— Ningú  es  com  V  Àngel,  Sileta;  perquè  tothom  val  més 
que  r  Àngel. 

— Traydor,  ben  segur  estàs  que  vals  més  que  tots  per  la  Si- 
leta... Jo  si  que  no  valch,  jo  si  que  no  't  meresch,  Àngel. 

Lo  to  alegre  de  la  noya  s'  entristi  repentinament. 

—Deixa  aqueix  parlar,  Sileta.  ^No  veus  que  à  tu  't  fa  mal  y 
à  mi  no  m'  agrada? 

— Mes,  per  això,  m' estimas  <jverliat,  Àngel?  Só  pagesa,  ja 
ho  sé;  só  rústega.  Mes  <oy  que  també  podem,  que  també  *n 
sabem  d^  estimar  com  les  d'  allà  à  ciutat,  com  les  senyores? 

— ^Sí,  y  pot  ser  més,  Sileta. 

—Calla,  sento  al  pare  que  'm  crida.  Vina,  segueixme. 

Y  alegre  y  viva,  agafat  de  la  mà  se  T  emportà  cap  à  la  sala. 
Quan  ell  entrà  les  persones  que  allà  hi  havia  s'  alçaren  ab 
cert  respecte.  Les  saludà  à  totes  d*  una  à  una  y  començà,  per 
tots  sostinguda,  una  conversa  de  cumpliment  que  durà  llarga 
estona. 

Lo  pare  de  la  Sileta,  T  amo  de  Riublau,  manifestà  estar 
content  de  veure  à  son  futur  gendre  y,  al  sortir  de  la  visita, 
r  acompanyà  fins  al  cap-de-vall  de  V  escala.  La  Sileta  no  '1 
deixà  fins  à  la  porta  de  la  lliça  y  encara  després  d'  una  esta- 
ció que  no  pecà  de  curta. 

— Ton  pare — deya  ell — diu  que  passada  la  festa  parlarem 
sériament  del  assumpto  y  que  voldria  que  U  casament  no 
s'allargués  gayre  més  enllà  de  després  del  batre. 

— ^Sí,  Àngel?  iQuina  alegria  'm  donas!  Jo  voldria  que  fós 
demà,  demà  mateix.  Voldria  véuret  lligat,  si,  lligat  ab  mi. 
Àngel;  sempre  *t  voldria  tenir  lligat  aixis,ab  los  meus  braços, 
perquè  no  'm  fugisses.  Perquè — jmira  quina  manial — sempre 
'm  sembla  que  m'  has  de  fugir.  Àngel.  No  te  'n  rigas.  ^Veritat 
que  no  'm  fugiràs? 


Digitized  by 


Google 


96  CUESTIÓ  DE  NOM 


—Ben  pres  me  tens  perquè  no  m'escape. 

— Mira,  demà  'ns  trobarem  al  ofici  ^ho  sents?  Y  à  la  tarde 
vindràs  aquí,  ^ho  sents?  Vina  aviat,  ben  d'  hora.  Mon  parc 
y  'is  parents  aniran  à  la  plaça  à  veure  les  ballades.  Estaré  so- 
la. Vina  aviat  <jho  sents?  Nos  direm  més  coses!  Ara  vés,  qu'  es 
tart.  Adéu.  D'  aquí  à  demà.  {Ah,  escolta!  Si  dorms,  somnia 
ab  mi  ^ho  sents?  Adéu,  que  'm  buscan. 

— Adéu. 

Repetí  r  Àngel,  y  la  porta  de  la  lliça  's  tancà  darrera  d'  ell. 

Llavors  al  poble  se  sentia  música.  Era  U  jovent  que  anava 
seguint  los  carrers  ab  la  cobla  tocant  una  espècie  de  retreta. 
L'  Àngel  se  topà  ab  la  comitiva  al  enfilar  la  primera  via. 

— 4  Visca  aquest,  qu'  es  dels  nostres! — cridaren  una  vintena 
d*  alegres  veus  mentres  altres  tants  minyons,  d'  aquells  que 
havían  estat  companys  del  Àngel  en  los  jochs  de  V  infantesa, 
amigablement  V  empresonavan. 

L'  Àngel  sentí  en  aquell  moment  goig  més  pur  qu'  en  les 
sales  de  discussió  quan  sos  companys  d'  estudi  V  enrotllavan 
pera  donarli  enhorabones  per  sos  pa'rlaments.  Y  es  que  la 
glòria  es  una  beguda  bonica  y  trasparent  à  la  vista,  mes  insí- 
pida al  paladar,  y  això  quan  1'  enveja  no  ha  tirat  à  la  copa  les 
gotes  de  son  infernal  elixir,  que  llavors  no  es  insípida,  es  amar- 
ga y  verinosa.  iSòn  hermós  degué  ésser  aquella  nit  lo  del  Àn- 
gel, preparat  per  les  tendres  manifestacions  del  amor  y  les  co- 
rals abraçades  de  la  vera  amistat!  Mesdeixémlo  dormir  y  par- 
lem de  la  Sileta. 


La  Sileta  era  rossa.  Tot  en  ella  era  or,  com  deya  '1  Sr.  Ig- 
nasi. Ja  's  compendrà  que  '1  cirurgià-pocta  parlava  del  cos  y 
de  r  ànima. 

No  obstant,  lo  ros  de  la  publilla  no  era  '1  ros  clar,  semblant 
al  groch  de  les  antigues  dobles  de  quatre,  qüe  's  veu  en  los 
hermosos  caps  rissats  de  les  criatures  de  Barcelona;  era  un 
ros  més  fosch,  era  '1  ros  torrat  de  les  campinyes,  si  es  T  ex- 
pressió passadora.  Aixís  mateix  les  galtes  y  1  front  de  la  Sileta 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  97 


baurían  sigut  d' una  finor  admirable,  si  no  haguessen  rebut 
del  sol  la  colradura.  Y  era,  ab  tot,  una  cara  divina.  Veritat 
es  que  lo  celestial  de  sa  expressió  als  ulls  ho  debía.  Eran 
aquets,  naturalment,  blaus  y  de  llum  sossegada.  En  aquell 
cel  ni  may  s'  hi  veyan  núvols,  ni  hi  Ham  pegava  may.  Son  co- 
lor tenia  una  semblança  casi  bé  exacta  à  la  del  cel  ponent 
quan  ja  1  fosch  n'  ha  fugit  y  les  derreres  llums  hi  quedan.  Per 
això  deya  galantment  lo  tants  colps  citat  senyor  Ignasi  que  no 
desitjaria  veure  altre  crepuscle  à  V  hora  de  la  sua  mort. 

L'  estatura  de  la  Sileta  no  era  alta  y  '1  conjunt  tampoch 
era  ayrós,  per  més  que  tots  li  trobessen  exquisida  gràcia.  Ana- 
va vestida,  regularment,  com  totes  les  dones  de  Montanya — 
faldilla,  gipó  y  corbata — ,  si  bé  guardava  trajqs  de  més  rich 
teixit  y  de  més  exòtica  moda  per^  anar  à  mercats  y  fires.  Te- 
nia ayre  ver  de  senyora — ^segons  deyan  los  qui  1'  hi  havian 
vista — quan  ab  faldilla  de  morad^a  seda,  túnich  ensarrellat  y 
mantellineta  rodona  graciosament  apuntada  se  presentava  en 
les  fires  y  en  les  festes  anyals  de  V  Iglesia.  Y  creyem  nosaltres 
que  aixís  seria,  si  bé  no  dissimulan  fàcilment  la  riquesa  y  or- 
namentació del  trajo  lo  segel)  caracteristich  qu^  en  la  persona 
estampa n  les  ordinaríetats  de  la  pagesa  vida. 

La  Sileta  era  amiga  del  Àngel  desde  petits,  desde  que  ple- 
gats jugavan.  Ella,  ja  en  aquella  etat,  inconstant  y  capritxosa, 
de  tots  los  altres  baylets  lo  distingia  y  ell  sol  tenia  dret  à  en- 
trar en  la  lliça  de  Riublau  à  ajudar  à  la  contemplada  pubi- 
llcta'  en  la  destrucció  de  les  joguines.  A  mesura  que  abdós 
anaren  creixent,  anà  aumentantse  V  estimació,  si  bé  prenent 
distinta  forma.  Lo  que  era  germanivol  afecte  se  tornà  en 
V  època  de  la  pubertat  dissimulat  y  reflexiu  carinyo.  Després 
se  separaren,  perqu*  ell  hagué  d*  anar  à  estudiar  à  fora,  y 
r  amor  aleshores  hagué  d*  umplir  la  distancia,  motiu  pel 
qual  cresqué  y  cresqué  y  s'anà  fent  més  gran  quanta  més  terra 
entremitx  d'  abdós  se  posava. 

Com  d'  aqueix  amor  tothom  n'  havia  esment,  à  Pedradura 
ningú  donava  per  dubtós  un  matrimoni  que  per  ell  mateix  se 
feya,  y  fins  al  moment  que  nosaltres  hem  pres  lo  fil  de  T  his- 
toria r  idea  à  Riublau  no  havia  estat  rebujada,  ans  bé  ab 
notòria  satisfacció  admesa.  D'  aqui  que  V  Àngel  entrés  al  mas 
com  à  casa  seva  y  que  les  manifestacions  amoroses  de  la  Sileta 
se  fessen  sens  temor  y  sens  gran  reserva. 

L'  hem  deixada  alegre,  content^i,  enrahonadora,  ab  la  mel 

i3 


Digitized  by 


Google 


98  CUESTIÓ  DE  NOM 


de  son  goig  vessantse  en  ses  paraules,  ab  la  llum  de  son  amor 
escapantse  per  les  nines  dels  seus  ulls.  Era  un  amor  candi, 
ignocent  y  virginal  aquell  de  la  seva  vida,  com  galana  flor 
lluhint  en  un  prat  de  fresca  herba  que  may  sentí  U  pes  de 
profana  planta  ni  may  conegué  '1  foch  de  la  malicla.  Ella  U 
comparava  à  una  estrella  y  creya  que  son  amor  era  més  felís 
quant  més  brillant  y  lliure  de  núvols  veya  aquella  estrella. 
U  havia  elegida  ja  d'  entre  les  mòltes  que  sobre  1  mas  fixes 
Uuhían  y  cada  vespre  se  la  mirava.  Si  '1  cel  estava  seré  y  en 
Uoch  veya  bromes,  se  retirava  tranquila  y  ditxosa  creyent  que 
r  Àngel  tenia  '1  pensament  clavat  en  ella.  Mes  si  un  núvol 
veya  rondant  al  astre,  trista  y  ab  los  ulls  fixats  al  cel  quedava 
en  la  finestra.  Y  si  per  desgracia  '1  núvol  arrivava  à  tapar 
r  estrella,  llavors  se  li  nuava  U  cor  y  plorava,  perquè  creya 
que  r  Àngel  en  aquell  moment  no  pensava  en  ella.  No  obs- 
tant, esperava  ferma,  y  quant  lo  núvol  s'  havia  apartat  y  T  es- 
trella tornava  à  brillar  com  avans,  llavors  tancava  la  fínestra, 
s^  agenollava  als  peus  de  la  Mare  de  Deu  que  al  quarto  tenia 
à  donarli  gràcies  y  després  alegre  y  somrihent  s'  adormia. 

Llarga  estona  resà  aqueix  dia  de  T  arrivada  del  Àngel  y 
com  cap  altre  s'  adormí  entre  núvols  de  rosa.  Mes  aquella  nit 
tingué  un  somni.  Un  somni  esferehidor,  terrible.  Somnià  que 
veya  V  estrella,  més  brillant  y  pura  que  may,  amenaçada  de 
Uarch  y  negre  núvol.  S'  anava  acostant,  acostant,  ja  era  prop, 
ja  tocava  à  1'  estrella.  Ja  anava  à  taparia.  —  «íNó,  nó!»— 
cridava  la  pobre  noya,  plegades  les  mans  y  suplicant  la  vista. 
Mes  lo  núvol  anà  marxant,  marxant.  Primer  la  tapà  ab  sa 
ampla  vorada  de  musselina,  després  ab  tela  de  groixut  teixit 
— y  semblava  V  astre  llavors  un  llum  posat  darrera  un  encerat 

hont  la  canalla   hi  fes  politxinel-les, — després Després 

s'  anava  aixamplant  y  s'  anava  espessint  ab  T  espessor  d'  una 
montanya,  mes  la  Sileta  tornava  à  cridar — «inó,  no!;» — ab 
veu  ronca  y  desmayada.  Y  volà  com  si  algú  li  posés  ales,  y  al 
ésser  que  tocava  al  núvol  V  agafà  ab  dures  quimeroses  mans 
y  r  estripà  ab  feres  y  danyines  ungles.  Mes  lo  núvol  tornà  à 
juntar  sos  plechs  y  tornà  à  espessirse  y  ella  renovà  la  lluyta  y 
r  estrella  tornà  à  brillar  un  moment,  fins  que  '1  núvol  vencé 
altre  colp,  y  llavors  ella,  cansada,  abatuda  y  ab  les  ales  troce- 
jades,  caygué  del  cel  à  la  terra,  y  ab  lo  colp  de  la  cayguda... 
despertà. 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B*  NADAL  99 


— iTonta! — digué  al  cap  d'  un  moment  ab  alegre  rialla. — 
Ha  estat  un  somni. 

La  claror  del  dia  penetrava  ja  per  les  escletjes  dels  fines- 
trons. Sentí  música.  La  cobla  passava  tocant  lo  bon-jorn  pels 
carrers  de  Pedradura.  Eran  les  quatre  de  la  matinada. 


VI 


Magnífich  se  presentava  '1  dia.  St.  Pere  's  mostrava  gcnçrós 
aquell  any  ab  los  de  Pedradura.  Altres  anys,  en  Uoch  d'  un 
cel  brillant  y  d'  un  sol  enlluhernador,  los  havia  enviat  llamps 
y  pedregada. 

Tocaren  les  nou  hores  en  lo  rellotge  del  campanar.  Grans 
repichs  les  seguiren.  Senyalavan  V  ofici.  Los  músichs  uniren 
lo  so  de  llurs  instruments  al  de  les  campanes,  y  grans  y  petits 
hòmens  y  dones,  s'  encaminaren  à  Tiglesia.  Perfumavals  car- 
rers T  espígol  y  en  V  interior  del  temple  de  catifa  servia,  bar- 
rejant sos  olors  ab  V  olor  de  les  flors  del  altar,  qu*  eran  ence- 
sos clavells  y  tardanes  roses. 

Entrà  V  Ajuntament,  lluhint  la  respetada  banda,  y  anà  à 
pendre  setial  à  T  esquerra  del  presbiteri.  S'  ohia  '1  trich-irach 
del  ball  de  bastons  que  començà  à  la  porta  de  la  casa  del  Co- 
mú y  en  1'  atri  del  temple  s'  acabava.  Parà  la  fressa,  y  'Is  pe- 
dradureSy  vestits  ab  ses  gales  millors,  ompliren  V  iglesia.  S' 
ohiren  allà  al  chor  les  cordes  d'  uns  violins  y  'Is  sacerdots  ofi- 
ciants  sortiren  de  la  sacrlstia. 

L'  Àngel  entrà  en  aquell  moment.  Passejà  la  mirada  pel 
concurs.  Un  cap  guarnit  de  blanch  Uuhia  prop  dels  grahons 
del  presbiteri.  Allà  's  detingué  la  mirada.  Després  considerà 
la  santetat  del  lloch  y  ohi  ab  fervor  aquella  missa,  per  sa  sen- 
zillesa hermosa,  per  son  objecte  sublime. 

Venerable  predicador,  de  fora  vingut,  pronuncià  agradable 
panegírich  y,  poch  temps  després,  s'  acabà  Y  ofici.  Repicaren 
altre  colp  les  campanes,  començà  de  nou  ladança  dels  bastons 
y  la  gent  se  dirigí  à  la  plaça. 

Un  moment  més  tart  lo  jovent  passejava  pels  carrers  al  so 


Digitized  by 


Google 


lOO  CURSTIÓ  DE  KOU 


de  la  música  los  rams  de  les  morratxes  y  desseguida,  en  la 
plaça  reunits,  fadrins  y  fadrines  trencavan  dança. 

Passà  per  allà  la  Sileta.  Vestia  com  en  les  festes  anyals  y 
com  per  les  fires.  U  Àngel  li  anava  al  costat.  No  gayre  més 
enllà  se  separaren.  Ella  '1  mirà  y  somrigué.  La  mirada  volia 
dir:  cT  aqui  à  la  tarde,  y  volia  dir  la  romrísa:  f  estimo. 

Tocaren  les  dotze  y  'Is  pedradures  s'  assentaren  à  taula.  Lo 
dinar  de  festa  major,  exceptuat  lo  de  Nadal,  era  '1  millor  del 
any  que  feyan.  Passaren  ab  gran  solemnitat  les  engalanades 
pabordeses  al  llevant  de  taula.  Ab  la  dreta  mà  duyanTaçafata 
y  ab  r  esquerra  ílayrosos  rams  de  clavells  y  morduiz  lligats  ab 
cintes  de  seda.  Premiavan  ab  ells  les  generoses  almoynes. 

L'  Àngel  s^  aixecà  de  taula.  Era  aviat.  Esperà.  Quan  toca- 
ren tres  hores  y  ja  senti  començades  les  ballades  de  la  plaça, 
sortí  de  casa  seva  y  cap  à  Riublau  encaminà  los  passos.  Quan 
vegéU  mas  fixà  en  ell  los  ulls  y  en  ell  clavats  los  tingué  durant 
tot  lo  camí,  com  en  un  llum  clavan  los  infants  la  tendra y  ad- 
mirada vista. 


VII 


Arrivà  al  peu  de  la  muralla  de  la  lliçi.  Per  la  barana  de 
mabons  diagonalment  col-locats  que  U  terradet  de  la  capella 
adornava,  s'  extenía  llarga  filera  de  testos  ab  clavellines  blan- 
ques y  vermelles  y  grossos  pensaments  de  vellut  color  de 
viola . 

Per  entre  V  espessor  d'  aquell  verger  aparegué  riallera  una 
cara  y  després  un  braç  que  ab  fulles  de  clavell  y  brots  de  mar- 
duix apedregà  al  Àngel.  Mirà  ell  y  somrigué  per  la  triomfal 
rebuda.  Mitx  minut  després  era  també  à  dalt  à  1*  eixida,  al 
costat  de  la  Sileta.  Se  retiraren  à  V  ombra,  perquè  plovia  foch 
en  aquella  hora. 

— Miram,  Àngel,— deya  ella.— <^ Veritat  que  retrata  bé  la 
meva  cara  tota  ma  ditxa?  Estich  contenta,  mòlt  contenta,.  Àn- 
gel. Y  tu  ^ho  estàs? 

—També,  Sileta. 

—No  pas  tant  com  jo. 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  101 


—^Perquè? 

— Perquè  als  hòmens  no  os  basta  pera  complírvosho  iot  V 
alegria  de  moments  com  es  aquesta  meva.  Com  la  vista  del 
vostre  enteniment  alcança  molt  més  lluny  que  la  del  nostre, 
sempre  en  los  núvols  de  més  enllà  hi  troban  una  pena.  Jo  ara 
no  veig  res  més  sinó  que  't  tinch  aquí,  Àngel;  que  't  miro, 
que  't  parlo...  que  tu  'm  miras  y  'm  parlas...  Y  no  penso  en 
1'  anyorança  que  ahir  sentia  ni  en  la  desditxa  que  demà  puga 
arrivarme.  Lo  d'  ahir.  .  passà;  lo  de  demà  ^qué  importa?  <iFaig 
bé  d'  alegrame  aixís?  Dígas,  Àngel. 

— ^Perquè  nó,  quan  T  alegria  es  ignocenta,  es  pura,  es  santa? 

— Donchs  alegrat  tu  també,  Àngel.  Tu  també  estàs  trist,  sí, 
estàs  trist. 

— Nó,  Sileta. 

—Sí,  sí,  jo  ho  conech.  Estàs  mòlt  trist,  Àngel.  ^Perquè,  di- 
gas,  perquè?  Mes,  nó,  nó;  no  ho  digas,  ja  ho  sé.  No  ho  digas, 
nó;  perquè  del  méu  cor  ne  farías  miqqes.  Déixamho  ignorar, 
déixam  V  ilusió  de  que  m*  estimas,  encara  que  no  ho  fassas, 
encara  que  un'  altra... 

— iSileta!... 

— Nó,  Àngel,  nó;  no  t'  enfades.  ^No  veus  que  aqueixos  te- 
mors del  amor  son  fills?  Sí,  Àngel,  sí— ^perquè  no  dirtho? — 
això  *m  fa  sufrir,  això  'm  mata.  Tu  ets  bo,  tu  ets  distingit,  tu 
ets  home.  Tu  ets  aucell  de  grans  ajes  que  no  ha  de  trobar  es- 
pay  pera  volar  en  aquest  petit  cel  de  Pedradura.  Nó,  tu  aquí 
no  estàs  bé.  Pedradura  es  indigna  de  tu.  Tu  has  d'  anar  à 
viure  allà  ahont  vius,  allà  hont  respiras — y  senyalà  ab  la  mà 
cap  al  mitxdía, — ^allà  ahont  jo  no  puch  seguirte...  allà  hont 
n'  hi  hà  mil  que  valen  més  que  jo,  mil  que  tu  'n  mereixes; 
flors  superbes  de  jardí  al  costat  de  les  quals  son  lletjesy  petites 
fins  les  d'  aqueixes  clavellines  ab  tant  amor  cuydades  per  les 
meves  mans  rústegues  y  grosseres. 

— No  hauria  cregut,  Sileta,  que  m*  esperesses  ab  tanta  ale- 
gria pera  donarme  tanta  pena. 

— ^T'  enfadas,  Àngel,  t'  enfadas?  Nó,  ja  no  diré  res  més. 
Mira,  ja  rich.  Sí,  si,  ja  ho  sé  que  m'  estimas.  Aquelles...  Dei- 
xémles  estar  <oy?  à  aquelles.  No  t'  estimarian  com  jo,  Àngel; 
ho  t*  estimarian  aixís  ab  tot  lo  cor,  ab  tot  lo  pensament,  com 
jo  t'  estimo.  Mira  aqueixes  flors:  totes  tenen  nom.  <^Sabs  com 
se  diuhen?  Totes  se  diuhen  Àngel.  Quan  tu  ets  fora  y  jo  sur- 
to, sempre  les  parlo  de  tu  y  les  pregunto:  «^m'  estima?»  Y 


Digitized  by 


Google 


102  CUESTIÓ  DE  NOM 


elles  ab  lo  caparró  van  fent  aixís:  «sí,  sí.:»  ^Oy  que  tu  no  fas 
res  d'  això?  Nó,  los  hòmens  heu  d*  ésser  més  formals  y  no  heu 
de  fer  aqueixes  tonteríes.  Mes  per  això  m*  estimas.  ^Veritat, 
Àngel? 

— Si,  t'  estimo,  Sileta.  Jo  voldria  qye  aqueixa  paraula  y 
aqueixa  convicció  fondament  en  ton  cor  la  gravessesy  qu^ella 
't  servís  d'  escut  contra  mal  fonamentats  pensaments  é  inmo- 
tivades  sospites.  ^Ho  faràs  aixís,  Sileta? 

— Sí,  Àngel,  procuraré  ferho.  Mes  ara  no  te  'n  vajas,  no  te 
'n  tornes  pas  fins  que  '1  casament  estiga  resolt  y  senyalat  lo 
dia.  No  te  'n  aniràs.  ^M'  ho  promets,  Àngel? 

— T'  ho  prometo. 

— jAh,  qué  ditxosa  so  aixís!  Vina.  Ara  per  premi  't  faré  un 
ram  ben  bufó  de  clavells  y  pensaments.  Hala,  vina;  tu'ls  tria- 
ràs. {Sents?  La  música.  Ballan.  jTontos!  Mira,  it^  agrada 
aquesta  espiga  sola  entremitx  de  dues  roselles? 

Y  n'  hi  senyalava  una  que  alta  y  ben  recta,  més  sua  ja,  vin- 
dava  U  vent  en  un  d'  aquells  testos.  Era  aquella  una  idea  her- 
mosa  de  la  Sileta  per  ella  mateixa  realisada.  Semblava  un 
obelisch  alçat  à  V  abundància  en  mitx  d*  aquell  brillant  jardí 
de  r  esterilitat. 

La  Sileta  corria  d'assí  y  d*  allà  buscant  los  més  bonichs  ela* 
vells  y  'Is  pensaments  més  grans  per  fer  lo  ram  promès  al  Àn- 
gel. De  prompte  al  passar  per  davant  del  test  de  T  espiga,  se 
deturà.  Un  recort  y  un  pensament  li  acudiren. 

—  jCalla! — digué  rihent. —  Aquesu  no  me  la  taparà  cap 
núvol. 

Y  arrancà  una  de  les  roselles  y  li  tragué  la  barretina.  Y  des- 
prés, alçanse  de  puntetes,  apoyada  la  mà  en  1'  espatlla  de  son 
amich,  ab  Y  amor  en  los  ulls  y  la  somrisa  en  la  boca,  marcà  T 
estrella  de  la  flor  en  lo  front  del  Àngel.  Després  en  son  propi 
front  se  la  marcà. 

— Aquesta  es  la  nostra  estrella — digué,  contemplantia  en  lo 
front  del  séu  amich. — Bona  ò  dolenta,  mes  inostra!...  y  de 
ningú  més? — afegí,  tirant  à  terra  V  esfullada  flor  y  ab  los  peus 
esclafantla. 

Y  després  mirà  al  cel.  Misteri  fons  es  pera  nosaltres  lo  que 
volgué  dir  aqueixa  mirada,  mes  nos  atrevim  à  pensar  qu'  era 
com  un  jurament  ab  lo  qual  davant  de  Deu  lligava  sa  sort  ab 
la  sort  del  Àngel.  Aqueixa  mirada  podia  dir:  «d'  ell  es  mon 
cor;  d' ell  sia,  donchs,  ma  vida.  Rey  ò  pastor,  jo  gosaré  ses  glo- 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  I03 


ries,  )o  sufriré  ses  fadigues.   jBenehíUy  Deu  méu,  V  unió  de 
les  nostres  ànimes! )> 

Y  baixà  Us  ulls  y  en  fonda  abstracció  quedà  uns  instants 
perduda.  D'  ella  la  tragué  V  Àngel. 

.  — ^Qué 't  passa,  Sileta?  íQué  t' alegra  ò  qué  t'entristeix?... 
Mira  '1  ram,  à  mitx  fer.  com  per  terra  s'  arrossega. 

— jAy!  es  veritat,  Àngel.  Te  veya  à  tu,  víctima  de  la  son, 
com  tancat  en  una  presó  trista,  mòlt  trista  y  molt  fosca.  Jo  t' 
havia  perdut  y  't  buscava.  Y  't  trobava  allà.  En  aquelles  tene- 
bres no'ns  veyam.  Mes  jo  sentia  ta  veu  y  tu  sentíasla  meva,  y, 
quan  aixís  nos  trobàrem  y  quanaixís  nosconeguérem,  semblà 
que  baixava  llum  del  cel  à  aquella  presó  tant  fosca.  Ha  estat 
com  un  somni.  Àngel.  Mes  iqué  bonich!  ^eh? 

— Vulga  Deu,  Sileta,  que  no  sia  pressagi. 

— ^Pressagi?  ^de  qué? 

— D'  una  vida  menys  feliçu  que  la  que  ara  sembla  que  'ns 
espera, 

— jY  bé!  ^A  tu  això  t'  espanta?  Jo  no  só  home  com  tu,  Àn- 
gel, y  sento  prou  gran  lo  méu  cor  perquè  no  me  espante  la 
sort  més  negra.  Escóltam.  Quant  comencí  à  estlmarte,  quan 
te  digui:  «Àngel,  só  teva;  jo  't  donch  ma  vida  y  à  tu  't  pro- 
meto tot  lo  que  Deu  me  concedeix  prométret,»  tu  eras  mòlt 
menys  que  ara,  qu'  ets  home,  home  intel•ligent  à  qui  respec- 
ta lo  més  respectable  de  Pedradura  y  de  més,  de  mòlt  més  en- 
llà de  Pedradura:  tu  eras  llavors  jove  vergonyós  àqui  '1  temor 
privava  fins  de  passar  pel  camí  per  hom  la  pubilla  de  Riublau 
passar  solia.  Y  tu  feyas  bé,  perquè  de  Riublau  à  Bellnom  hi 
havia  la  mateixa  distancia  que  del  niu  de  1'  àliga  al  niu  del 
pardal.  Y,  no  obstant,  jo'm  creya  sempre  ésser  lo  pardal,  per- 
què llavors,  com  ara^  com  sempre,  tu  ets  T  àliga  que  vola  alta, 
alta,  allà,  per  un  espay  desd'  hont  t'  ha  de  costar  mòlt  baixar- 
me  à  buscarà  mi... 

— Basta,  Sileta.  Recorda  la  promesa  que  m'has  fet  suara. 

— Sí,  sí,  es  veritat.  No  'm  vull  entristir  més.  ^Perquè,  si  so 
ditxosa?...  Hala,  fem  un  altre  ram.  Aqueix  pensament  tant 
gros  anirà  al  mitx.  Al  voltant  tot  clavells.  Si,  sí,  aixís  com  en 
lo  meu  cor.  Tu  al  mitx  y  al  voltant...  jfoch  y  flames! — Digas. 
Y  <iqué  'n  faràs  del  ram?  Mira,  ténlo  en  aygua  y  àla  nit  tràulo 
à  la  serena.  Aixís  durarà  més.  íQué  tonta  só!  ^oy.  Àngel? 

— iPerqué,  Sileta? 

*— Perquè  donch  tanta  importància  à  això,  à  aqueixes  jogui- 


Digitized  by 


Google 


104  CUESTIO  DE  NOM 


nes.  Mes  tu  ja  sabs  qué  m'  ho  fa  fer  y  no  t'  en  rius  ^oy?  no  t' 
en  rius. 

— No  me  ^n  rich. 

— Té,  aguanta.  Ara  *l  lligarem.  Mira,  ja  la  porto  aquí;  una 
cinta  de  color  de  rosa.  Aquest  color  vol  dir..,  iAh,  traydorcóm 
rius!...  Ja  ho  sabs  lo  que  vol  dir.  Ja  està.  Ara...  jah!  espera. 

Corregué  à  dintre  y  tornà  ab  una  clau.  Obrí  la  porta  que 
donava  al  chor  de  la  capella.  Una  pica  d'  aygua  beneyta  hi 
havia  allà.  Hi  mullà  Us  dits  y  ab  ells,  com  ab  un  salpasser, 
ruixà  les  flors  del  ram. 

— Ara — digué  ab  veu  baixa, — ara  Nostre  Senyor  ja  hi  es. 
íQtié  hi  vingan  los  diables! 

No  sabem  à  quins  diables  faria  referència,  si  no  eran  los 
dels  zels  que,  com  ja  s'  ha  vist.  tot  sovint  atormentavan  à  la 
pobre  noya. 

Resaren  una  estona  y  sortiren  de  la  capella.  Lo  sol  corria, 
corria  cap  à  la  posta  3*acabav"a  la  tarde,  s*acabava  pera  ells  la 
ditxa.  Les  hores  de  la  nostra  vida  son  com  les  aygues.  Per 
les  montanyes,  hont  es  ï  ayre  pur  y  fresch  y  les  flors  hi 
riuhen,  passan  corrent  y  estimbantsc,  y  passan  manses  y  pe- 
resoses  per  les  àrides  y  ardentes  planures. 


VIU 


Res  més  de  notable  passà  en  aquell  dia  ni  en  los  dos  se- 
güents que,  més  ò  menys,  foren  de  festa.  S^  apagaren  los  sons 
de  la  música,  deixaren  de  repicar  les  campanes  y  les  guatlles, 
que  à  terres  més  fresques  se  'n  anavan,  /blat-segat  blaUsegat! 
tornavan  à  dir,  tot  marxant,  als  de  Pedradura.  Y  grans  trom- 
pes de  rovellat  metall  y  de  ronca  veu  cridaren  à  la  sega.  Mar- 
xaren del  poble  y  de  Riublau  los  forasters  que  à  veure  la  festa 
hi  anaren,  y  tot  tornà  à  V  ordinària  vida. 

Un  dia  d'  aquells  que  als  de  la  festa  succehíren,  lo  cirurgià, 
de  qui  no  hem  parlat  ja  fa  estona,  entrà  en  la  casa  del  rector 
à  cumplir  una  de  les  feynes  que  son  ram  abraçava.  No  cal  dir 
quina  era.  En  la  gran  sala  de  la  rectoria  solia  ferse  aqueixa 
feyna,  y  en  la  sala  entrà  dicidit,  cotp  çn  casa  pròpia,  lo  senyor 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  Io5 


Ignasi.  Dues  calaixeres  antigues,  cadires  de  boga  de  colors  y 
un  rellotge  de  caixa,  ab  \o  puput  y  tot,  formavan  lo  mobla- 
ment, adornant  les  parets  uns  quadros  senzills  ab  males  estam- 
pes qu'  escenes  del  Quixot  representavan.  Desfigurat  estava  '1 
pobre  cavaller,  tant  que  sí  Cervantes  T  hagués  vist  hauria  su« 
fert  la  desilusió  de  Chateaubriand  quan  tingué  un  encontre 
aixís  ab  la  seva  famosa  Atala,  segons  compta  ell  mateix  en  ses 
Memòries  cT  ultra-tomba. 

Entrà  4  rector,  saludà  efectuosament  al  senyor  Ignasi  y,  as- 
sentantse,  entregà  la  cara  pelosa  à  mercè  de  la  navaja.  Lo  bon 
sacerdot,  tant  com  bo,  era  aficionat  à  la  conversa.  Aixís  es  que 
quan  la  navaja,  que  ab  destresa  manejava  '1  senyor  Ignasi,  no 
oferia  perill  y  deixava  pas  à  les  paraules,  abdós  enrahonavan 
ab  satisfacció  y  vivesa. 

Primerament  se  parlà  molt  de  les  guatlles,  com  qu*  eren  un 
y  altre  caçadors  afamats  y  destres;  després  dels  variats  episso- 
dis  de  les  festes  passades;  de  la  sega  prompte.  Y  de  les  guatlles 
y  de  les  festes  y  de  la  sega,  per  singular  associació  d' idees,  s' 
arrivà  \  parlar  de  Riublau  y  dels  amors  y  del  projectat  casori 
de  la  Sileta  y  del  Àngel. 

— Mira  '1  bona  pessa — deya,  rihent,  lo  cirurgià — qui  havia 
de  dir  que  s*  en  portaria  tant  famós  pubillatge.  A  fé,  senyor 
rector,  que  jo  vaig  ben  erraria.  jQué  hi  havia  més  que  fer  qu' 
enamorar  à  una  pubilla,  graduarme  després  de  metge  y  pre- 
scntarme,  fet  tot  un  senyor  doctor,  al  pare  de  la  liieva...  de 
la  meva!... 

— i  Filis!— -saltà  '1  senyor  rector  que  coneixia  les  antigues 
afícions  poètiques  del  cirurgià  de  Pedradura. 

— Això  mateix— digué  ell  ab  una  rialla. — Bé  es  veritat  qu' 
en  lo  cas  present  no  son  tant  grans  les  distancies.  Tot  lo  pu- 
billatge de  Riublau,  exceptuant  naturalment  la  pubilla,  no 
paga  la  centéssima  part  del  talent  del  Àngel.  Es  tot  un  cap, 
senyor  rector,  es  tot  un  home. 

— Veliaqui  lo  que  '1  perdrà,  senyor  Ignasi. 

Lo  cirurgià  detingué  U  curs  de  la  navaja  y  mirà  al  rector 
ab  curiositat  vivissima.  Mes  com  a  aqueixa  mirada  no  hi  res- 
pongué *1  rector  desseguida,  la  navaja  tornà  à  escorres  per  les 
ensabonades  galtes.  ^ 

— Ahir  vingué  aquí  lo  pare  de  la  Sileta — digué  al  cap  d' 
una  estona  M  sacerdot  pera  satisfer  à  mitjes  la  curiositat  del 
senyor  Ig^nasi. — Vingué  aqui  y  parlàrem,  parlàrem  llarga  es- 

*4 


Digitized  by 


Google 


I06  CUESTIÓ  DB  MOM 


tona.  L'  amo  de  Riublau  té  intent  de  casar  prompte,  mòlt 
prompte  à  la  Siléta  y  de  casaria  ab  V  Àngel,  mes... 

Aquí  's  detingué  altre  colp  la  navaja. 

-—Mes,  com  les  condicions  que  tracta  d*  imposar  no  conve- 
nen à  mon  parer  al  caràcter  del  Àngel,  que,  com  vostè  ha  dit 
mòlt  bé,  es  tot  un  home... 

La  navaja  no  corria  encara.  Lo  cirurgià  era  tot  orelles. 

— Crech  que  '1  casament  no  pot  donarse  com  à  cosa  feta,  ni 
mòlt  menys...  ni  mòlt  menys,  senyor  Ignasi. 

Aquest  no  respongué.  Mes  dissimulada  somrisa  dibuixaren 
sos  llabis. 

— iBah! — pensà — ja  ho  endavinava  jo.  iPobrc  Àngel! 

—Aquesta  tardc— seguí  dihent  lo  rector — ^s*  han  de  veure  V 
amo  de  Riublau  y  V  Àngel  per  que  aquell  li  fassa  presents 
les  condicions,  que  aviat  seran  públiques. 

La  navaja  corria  llavors  segura  y  lleugera. 

— Y...  ^no  's  pot  saber  res  anticipadament  d'  aqueixes  con- 
dicions?— preguntà  1  cirurgià  ab  rialla  maliciosa. 

—Es  secret  que  dech  guardar  per  ara — respongué  4  sacer- 
dot també  ab  una  rialla. 

No  manifestà  més  curiositat  lo  senyor  Ignasi,  segur  com 
estava  de  les  condicions  quines  eran.  Deixà  afeytat  al  rector, 
netejà  les  navajes  y  les  ficà  en  la  bossa  de  cuyro.  Llavors  to- 
caren les  dotze.  S'ohíren  unes  quantes  batallades  de  la  campa- 
na major  y  4  capellà  se  tragué  '1  solideu  y  U  cirurgià  la  gorra. 
Resaren  V  A  ngelus. 

Quan,  pera  marxar,  lo  rector  del  il-lustrat  barber  prengué 
lo  à  reveure^  picà  ab  la  mà  sa  espatlla  y  li  digué,  ab  significa- 
tiva mirada  acompanyant  los  enigmàtichs  mots: 

— íQüestió  de  nom,  qüestió  de  nom,  senyor  Ignasi! 


IX 


(Qüestió  de  nom!...  Hora  es  també  que  nosaltres  tractem 
d'  alçar  la  punta  del  vel  que  aqueix  misteri  amaga.  iQüestió 
de  nom!  Aquí  hi  hà  U  nus  de  la  nostra  historia.  Fins  ara  tot 
han  sigut  goigs;  hem  viscut  entre  alegres  esperances  y  fala- 


Digitized  by 


Google 


LLuts  B.  NADAL  IO7 


guers  ídilis.  Algun  núvol  ha  enllorat  aqueix  cel,  mes  tant 
lleuger,  tant  trasparent  que  d'  ell  hem  apartat  la  vista  com  U 
apartam  tots  los  dies  d'  aqueixes  bromes  blanques  que  pel  cel 
discorren  sens  portar  vent  ni  tempesta.  Mes  ara  es  un  núvol 
negre  *1  que  vé  à  taparnos  lo  sol  d'aqueixa  hermosa  ditxa.  Lo 
cirurgià  U  temia  fa  temps;  lo  rector  lo  tem  ara.  Dú  tempestat 
segura  quan  à  tant  experimentats  observadors  aixís  los  es- 
panta. 

jQüestió  de  noml...  Siàm  curiosos.  ^Qué  significan  eixes 
paraules?  ^Tant  terrible  qüestió  es  que  de  vida  ò  mort  se  tor- 
na pera  V  amor,  pera  la  felicitat  de  la  Sileta  y  del  fíUgctí  ^Es, 
per  ventura,  que  al  jove  advocat  se  li  concedeix  lo  pubillatge 
de  Riublau  resolta  y  definitivament,  mes,  seguint  V  arrelada 
costum,  sols  ab  la  condició  de  pendre  U  nom  de  qui  '1  patri- 
moni posseheix  en  los  pactes  anteriors  al  casament?  Es  això 
sens  cap  dubte.  Y  nosaltres,  com  lo  senyor  rector  y  com  lo 
senyor  Ignasi,  en  això  veyém  los  núvols,  en  això  la  tempesta. 

Hem  conegut  al  Àngel  en  unes  circunstancies  que  *ns  fan 
dubtar  mòlt  de  sa  conformitat  ab  condicions  pera  ell  tant  du- 
res. <iLes  acceptarà?  ^Podrà  en  ell  més  V  amor  cech  y  apassio- 
nat que  U  pundonor  y  la  dignitat  propis  y  que  aquell  interès 
que  pel  llustre  de  son  nom  li  hem  vist  manifestar  en  la  carta 
seva  que  dona  comens  à  la  nostra  historia?  <;Podrà...?  Mes  no 
'ns  precipitem.  Ell  mateix  nos  ho  dirà  prompte.  No  ho  sab 
encara.  No  hem  arrivat  à  V  hora  de  la  cita.  Mes  <ho  presum? 
^Es  lo  temor  d'  això  aquell  tint  de  tristesa  qu'  en  V  expressiu 
rostre  notaren  los  ulls  escrutadors  y  enamorats  de  la  Sileta? 
Sí,  tal  vegada.  Mes  ell  no  ho  ha  dit,  ell  à  ningú  ho  ha  comu- 
nicat. Y  aquelles  paraules  de  fons  sentit  que  à  sa  bona  amiga 
digué  quan  ella  de  V  adversa  sort  li  parlava^  ^no  eran  un'  al- 
tra manifestació  d^  aqueix  temor,  introduhit  segurament  en 
son  cor  pel  parlar  misteriós  del  cirurgià  en  lo  dia  de  T  arri- 
vada?  També  ho  podian  ésser,  també  es  probable  que  ho 
fossen. 

Y  £ella?  Ella...  nó.  Ella  no  temia.  Ella  res  ne  sabia,  res  n* 
imaginava.  Pera  ella  tot  era  fàcil,  tot  era  pla,  mentres  V  Àn- 
gel r  estimés...  mentres  no  *s  recordés  d*  aquelles  altres  que 
com  à  renglera  de  fantasmes  feya  passar  per  davant  dels  ulls 
del  seu  cor  lo  diable  dels  zels.  Segura  del  amor  del  Àngel,  lo 
demés  no  V  importava  res,  perquè  en  lo  demés  no  hi  pensava« 
Potser  en  altre  temps,  en  altra  ocasió  hi  havia  pensat;  ara  nó« 


Digitized  by 


Google 


loS  CUKSTIÓ  DE  NOM 


Y  era  ella,  ella  sí,  la  que  ab  més  ànsia  esperava  aquella  tarde 
j  aquella  hora  en  que  s'  havia  de  fixar  lo  dia  de  sa  complerta 
ditxa. 

Per  això  era  que  V  esperava  en  aquells  moments  ab  la  pura 
alegria  que  li  hem  pogut  reparar  les  altres  vegades.  Estava 
allà  dalt,  en  aquell  mateix  terradet  de  la  capella,  en  amorosa 
atalaya.  Un  home  venia  de  Pedradura.  Era  ell.  S'  acostà  al 
test  de  í'  espiga,  arrancà  la  rosella  que  hi  quedava  y  baixà,  y 
corregué  à  amagarse  derrcra  de  la  porta  de  la  lliça.  Quan  ell 
entrà  li  soni  de  sorpresa. 

— i  Ja  ets  aqui! — digué  ab  un  crit  de  triomf. — Donchs... 
ipam!...  ípam!...  isalva..J 

Y  feu  petar  sobre  '1  front  de  son  amich  les  fulles  de  la  ro- 
sella. 

L'  Angd  somrigué.  Sols  V  amor  en  aquell  moment  podia 
arrancarli  la  somrisa.  Venia  trist,  mòlt  trist.  Sos  temors  au- 
mentavan,  creixian  à  cada  pas  que  donava  cap  al  lloch  de  la 
cita.  Podria  dirse  qu'  eran  un  rech  de  tèrboles  aygues  que 
cada  punt  trobava  nous  torrents  que  venian  à  aumentar  lo 
caudal  de  sa  corrent  fangosa. 

Somrigué,  mes  fou  sa  somrisa  com  lo  raig  de  sol  que  atra- 
vessa  Us  núvols  apilotats  sens  lograr  desferlos.  Ella  ho  cone- 
gué. Vegéren  sos  ulls  tota  aquella  nuvolada. 

— Àngel  ^qué  tens?  T'  esperava  alegre,  mòlt  alegre;  mira, 
ja  m'  has  posat  trista.  Digas  ^qué  tens?  <7qué  t*  espanta?  «^Pot 
ser  te  dol  haver  d'  assistir  à  aqueixa  cita  que  del  desti  de  ta 
vida  ha  de  resoldre? 

— Sileta,  no  atribuhescas  ni  à  indecisió  ni  mòlt  menys  à 
repugnància  los  temors  que  realment  sento,  qu'  es  impossible 
amagarte.  Mes  no  'Is  vulgas  saber  tampoch,  no  'Is  vulgas  co- 
nèixer encara.  Espera  uns  moments  més.  Quan  surte  de  par- 
lar ab  ton  pare  seran  ells  una  realitat  ò  una  esvanida  quime- 
ra. Llavors  te  diré  lo  que  sian.  Ara  nò,  no  m'  ho  fassas  dir. 

— Està  bé,  Angcl.  Respecto  ta  voluntat,  que  sempre  exer- 
cirà sobre  mi  absolut  imperi.  Mes  no  't  dolga  pas  que  't  diga 
que  has  trastornat  mon  cor  ab  tes  paraules. 

— Perdó,  Sileta,  si  es  que  'n  meresch  ò  'n  necessito. 

— ^Perdó?  No  puch  donarlo  jo  à  qui  pera  mi  may  té  culpa. 
cNo  ho  sabs?  Fins  les  penes  son  de  rosa  quan  del  ésser  estimat 
nos  venen. 

—-Basta,  Sileta.  Tampoch  es  hora  encara  de  parlar  de  pe* 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  IÒ9 


nes.  Vaig  à  entrar.  Ton  pare  deu  ja  esp^rarmc.   Tu  prega  à 
Deu,  entretant,  pel  bon  resultat  de  V  entrevista. 

Y  entrà.  Ella  '1  seguí  fins  à  deixarlo  en  la  cambra  de  son 
pare,  hont  aquest  se  presentà  al  cap  de  pochs  moments.  Se 
tancà  la  porta.  Ningú  havia  de  sentir  aquella  conversa. 

La  Sileta  aparegué  en  la  sala  ahont  donava  aquella  porta. 
No  era  per'  anar  à  escoltar  pel  forat  de  la  clau.  No  tenia  vici 
tan  lleig. 

— Sí,  ja  s'  ha  comensat  aqueixa  espècie  de  judici — se  digué. 
— Obehím  al  Àngel.  Ara  es  T  hora. 

Y  sortí  à  r  eixida  y  V  atravessà  tota  sens  mirar  à  aquelles 
flors  que  al  passar  la  saludavan.  Ob*í  aquella  porta  de  la  ca- 
pella que  al  terradet  donava  y  entrà  al  chor,  prengué  aygua 
beneyta  y  's  persignà  y  s'  agenollà. 

Lo  fundador  d'  aquell  petit  temple  havia  fet  posar  en  son 
únich  retaule  un  gran  quadro  representant  al  sant  de  son 
nom.  St.  Pere  era  aquest,  lo  mateix  qu' en  V  iglesia  parro- 
quial ocupava '1  centre  del  gran  altar  en  tosca  y  despropor - 
cionada  escultura.  Mes  un  dels  qu*  en  la  propietat  del  mas  y 
de  la  capella  succehiren  al  fundador  d*  aquesta,  col-locà  als 
peus  d'  aquell  quadro  una  petita  imatge  de  la  Verge,  à  qui 
resavan  los  habitants  de  Riublau  baix  lo  títol  gloriós  del  Car- 
me. Dos  gerros  de  fiors  que  cada  setmana  's  renovavan,  tenia 
al  costat  la  devota  imatge,  y  aqueix  dia  hi  havia  encara  es- 
campat sobre  '1  paviment  V  espígol  que  '1  dia  del  Sant  allà  s' 
havia  llançat  y  qual  perfum  se  sentia  ab  Tagradable  impressió 
d'  una  festa  que  allà  en  los  més  confosos  espays  del  recort 
anava  à  pérdres. 

La  mirada  de  la  Sileta  's  clavà  en  aquella  figura  de  la  Mare 
de  Deu  com  en  la  llanterna  del  port  los  ulls  del  nàuxer.  En 
aquella  mirada  miravan  tots  los  ulls  de  la  seva  ànima.  Podia 
dirse  que  aquesta  sortia  per  aqueixes  finestres  del  barco  lleu- 
ger que  pels  mars  de  la  vida  la  porta  y  que,  ab  los  braços  ex- 
tesos,  cridava  à  la  vista  de  la  tempestat  que  brunzia  à  aquell 
pilot  que,  nó  al  mar,  que  fins  al  infern  domina: 

— {Mare  meva,  salvàume! 

Llarga,  llarga  estona  estigué  fixa  en  aquella  imatge  la  mi- 
rada, mentre  'Is  llabís  se  movían  com  repetint  una  oració  que 
deya  *1  cor  allà  dintre.  Després  lo  cap  defallí  y  caygué  y  'Is 
ulls  ploraren.  Li  havia  semblat  que  aquella  boca  esculturada 


Digitized  by 


Google 


1 10  CUESTIÓ  DB  NOM 


s'  obria  y  que  aq^uella  figura  parlava.  Y  que  ab  veu  sencera, 
mes  carinyosa,  responia  aixís  à  1*  oració  suprema: 

— Tu  'm  demanas  lo  triomf,  la  ditxa.  Espera;  has  de  Uuytar 
encara. 

Y  's  tancaren  aquells  llabis  y  del  rostre  de  T  imatge  desapa- 
regué, com  foch-foll,  la  llum  de  la  vida. 

Per  això  1  cap  se  li  doblà,  com  si  ja  sentís  damunt  lo  pes 
de  la  desgracia,  y  'Is  ulls  fonts  de  líquida  amargor  se  torna- 
ren. Mes,  quan  hagué  plorat,  s'  alçà  U  cap  ab  singular  ener- 
gia, y  ab  resolta  veu  pregaren  aixís  lo  cor  y  la  boca: 

— Puix  lo  combat  hi  ha  d'  ésser,  donàume,  Senyora,  forces 
pera  la  lluyta. 

Aquell  foch-foll  de  vida  aparegué  de  nou  en  los  ulls  y  en 
los  llabis  de  V  imatge,  allà  com  una  mirada  protectora,  aquí 
com  una  somrisa  de  celestial  aprobació.  Yquan  aqueixa  llum 
tornà  à  apagarse,  la  Sileta  s*  alçà  decidida  y  's  persignà  y  sorti 
de  la  capella. 

— Beneyta  fé  que  aixís  nos  alenas,  que  aixís  nos  encoratjas! 

Digué,  ja  en  lo  terradet,  mirant  al  cel,  quals  núvols,  poch 
hà  blanchs,  s'  anavan  tornant  de  color  de  pórpora  per  la  llum 
del  sol  cayent. 

Cori;egué  à  la  sala.  La  porta  no  s'  havia  obert.  L'  entrevista 
dutava  encara. 

S^  obrí  à  la  ii.  Ella  no  era  ja  à  la  sala,  era  à  la  lliça^  en 
qual  lloch  esperava  al  Àngel,  ab  qui  volia  parlar  sens  testi- 
monis. 

Senti  allà  dalt  la  veu  de  son  pare  que  d'  ell  se  despedia. 
Aparegué  en  la  lliça.  Nó  la  boca;  los  ulls,  lo  cor,  V  ànima, 
interrogaren. 

— Estan  fetes  les  proposicions,  les  condicions  manifestades. 
Ton  pare  t*  espera  ara  pera  dírteles  à  tu,  com  à  mi  me  les  ha 
dites. 

La  veu  del  Àngel  se  li  nuava  à  la  gola  y  aquells  ulls  seus 
semblavan  uns  dichs  que  volían  deturar  una  corrent  que  ab 
fúria  empenyia. 

— I  Àngel!  ^qué  tinch  de  fer  jo? — preguntava  ella,  ab  llàgri- 
mes ja,  acertant  ab  treball  à  preguntar  alguna  cosa  de  lesmól- 
tes  que  preguntar  volia. 

— Per  ara,  sols  respondrem  à  una  pregunta.  Digas — ab  veu 
molt  baixa  afegí — ^pera  tu  còm  me  tinch  de  dir,  Riublau  ò 
Bellnom?  íRespòn  ab  1'  ànima! 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL 


Tot  r  amor  fons,  sencer  del  Àngel  pfeguntava  en  aquesta 
pregunta. 

— ^Pera  mi? — respongué  ella  ab  tot  V  amor  en  sos  hUs  y  en 
sa  boca — ...  jpera  mi,  ni  Riublau  ni  Bellnom!  jPera  mi... 
Àngel! 

Y,  corrent,  s*  apartà  d'  ell.  Veu  d' impaciència  la  cridava 
allà  dintre. 

— iSila!  Sila! 


Y  era  al  vespre  d'  aqueix  mateix  dia  quan  V  Àngel,  empe- 
nyent r  ajustada  porta,  entrà  en  la  casa  del  senyor  Ignasi.  En 
la  sala  d'  estudi,  hont  ja  nosaltres  hem  estat,  ell  V  esperava. 
Un  quinqué  de  petroli  hi  havia  sobre  la  taula.  La  llum  d* 
aqueix  quinqué,  sospirant  per*  anar  à  trobar  lo  centre  de  les 
grans  llums,  fugia  cap  à  dalt,  cap  à  dalt,  mes  la  tirania  d*  un 
pàmpol  la  retenia  à  baix,  à  baix,  centre  natural  de  toies  les 
tenebres.  Y  en  cercle  estret  fixava  sos  raigs  sobre  les  pàgines 
d'  un  llibre  hont  los  ulls  del  cirurgià  també  's  fixavan.  Groi- 
xudes  tapes  de  duríssima  pasta  tenia  aqueix  llibre  y  deyan  al 
llom  daurades  lletres:  Don  Quijote  de  la  Mancha. 

Llegint  estava  V  il-lustrat  cirurgià  aquell  pas  de  la  novela 
Inmortal  en  que  '1  bon  cavaller  entrega  al  escuder  famós  la 
carta  que  à  la  dama  de  sos  pensaments  havia  escrita,  à  la  pas* 
sió  d'  amor  preparantse;  quan  V  entrada  del  Àngel  notà  per 
afectuosa  cortesia. 

Se  tragué  les  ulleres,  sobre  '1  llibre  deixantles,  y  esperà  ab 
curiositat  les  paraules  de  son  amich,  que  no  necessitavan 
preguntes. 

— Lo  que  temé  vostè,  los  que  després  he  temut  jo,  lo  que  à 
la  fi  tots  temíam — digué  '1  jove  advocat. — O  dirmc  Riublau, 
ò  renunciar  al  amor,  al  matrimoni,  à  la  felicitat,  à  la  vida.  O 
abandonar  aquest  nom  méu  honrat,  sagrat,  única  y  bella  he- 
rència dels  avis  meus,  del  pare  méu;  ò  abandonar  les  ilusions, 
los  daurats  projectes,  les  esperances  hermoses,  la  realitat  flo- 
rida. 


Digitized  by 


Google 


t  I  2  CUBSTIÓ  DE  NOM 


— O  abandonar  solament  aqueix  llustre  de  riquesa  que  por- 
ta ab  sí  1  pubillatge  de  Riublau,  aqueix  famós  patrimoni — 
interrompé  '1  senyor  Ignasi. — Abandonar  V  amor,  la  realitat 
del  amor,  la  felicitat  del  amor,  això  nó;  això  no  s*  aparta, això 
no  fuig,  d'  això  no  ^s  desespera  may  quan  ab  veritat  s'  estima. 
Mes  iq\}é  pensas  tu  fer,  qué  intentas?  ^Cedir?  ^Renunciar 
à  tot? 

— ^Qué  penso?  ^qué  intento?  ^Per  ventura  ho  sé?  iPer  ven- 
tura aqueixa  punyalada  que  ha  ferit  al  cor,  deixa  vida  al  cer- 
vell pera  pensar,  pera  discórrer?...  ^Qué  penso?  ^qué  intento? 
Si  no  penso  ni  veig  res,  si  no  veig  y  penso  que  'm  dich  Bell- 
nom  y  que  Bellnom  me  diuhen  per  tot  allà  hont  honor  he 
conquerit,  per  tot  allà  hcnt  m'  he  guanyat  respecte!  iQue  'm 
dich  Bellnom  y  que  Bellnom  tinch  de  dirme>  si  no  ^m  vull 
morir  ab  tots  los  cranchs  de  V  indignitat  y  ab  totes  les  ànsies 
de  la  vergonya!... 

— iMólt  bé,  Àngel! — cridà  eniussiasmai  lo  Sr.  Ignasi. — 
iVingan  aquí  y  escolten  los  de  cor  baix,  los  de  sanch  aygua- 
lida!  íVingan  aquí  y  escolten  còm  parla  la  dignitat,  còm 
parla  la  vera,  la  santa,  la  llegítima  noblesa!  Sí,  que  la  noblesa 
del  nom  honrat,  del  nom  d'  infància,  en  palau  rebut  ò  en 
pobre  cabanya,  es  la  noblesa  gran,  la  noblesa  divina.  ^No  era 
ton  desitx,  no  era  la  teva  aspiració  suprema  lo  donar  brill  à 
aqueix  nom  teu?  Donchs  aquí  M  triomf,  aquí  la  glòria.  Ce- 
deix, y  càu  la  vergonya  sobre  tu;  resisteixte,  negat  y  es  teva 
la  palma. 

— Mes...  iella,  Sr.  Ignasi,  ella!... 

— iPer  ella  mateixa,  Àngel,  per  ella  mateixa!  iSi  '1  negarte 
à  acceptar  eixes  condicions  es  pera  ton  amor  mateix  una  co- 
rona! jElIa!  Si  ella,  com  tu,  ha  de  sentir  repugnància  per 
eixa  inmensa  humiliació  d*  aquell  à  qui  estima,  d*  aquell  qu* 
en  son  cor  goberna.  ,;No  es  noble,  no  es  digne  *1  vostre  amor? 
^Y  donçhs?  Lo  noble,  lo  digne,  sòls  ab  lo  digne  y  noble 
s*  agermana.  Recordat  de  lo  que  vaig  dirte  pel  camí  lo  dia  de 
r  arrivada,  lo  que't  digui,  tement  ja  lo  que  passa.  cSías  home, 
home  sencer,  home  enérgich,  perqu*  ella  estima  à  un  home.» 
Perquè  jo  ho  sé,  Àngel.  Aqueixos  ulls  meus  han  llegit  en 
son  cor,  no  perquè  tingan  ells  la  facultat  de  saber  lo  que  no  's 
veu,  de  conèixer  lo  que  s'  am^aga— que  no  vull  caure  en  lo 
vici  lleig  d' enaltirme  ab'lo  que  no  tinch  segurament, — ^sinó 
perqu^  ella  me  V  ha  obert  com  un  llibre  y  jo  he  pogut  trobar 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL  I  I  3 


en  ses  pagines  los  hermosos  y  elevats  conceptes  sobre  Us  quals 
he  format  una  convicció  ferma  é  indestructible.  L'  amor 
d*  ella  es — icom  t'  ho  diré? — ...  es  com  una  flor  humil,  mes 
de  gran  bellesa  y  d'  exquisit  flayre,  que  gosa  d*  estar  à  1*  om- 
bra d*  un  arbre  d*  ampla  y  pomposa  copa.  Aquest  arbre  es 
ton  amor,  arbre  qual  brancatje  espès  forman  los  graciosos 
brots  del  honor,  de  la  dignitat,  de  la  noblesa,  de  la  grandesa 
de  cor,  aturant  ab  lo  atapahit  de  son  fullatge,  tendre  sempre, 
los  raigs  del  sol  mesquí  de  les  passions  baixes,  sol  que  no 
brilla  ni  escalfa,  encara  que  ho  asseca  tot  y  tot  ho  mata.  Y 
aqueixa  flor,  sempre  fresca  mentres  no  la  toque  aqueix  sol, 
no  morirà  perquè  de  la  terra  reb  lo  such  de  la  vida,  mes  per- 
drà'l color  y  perdrà  '1  perfum  y  s'  enmostuhirà  y  viurà  estèril 
y  raquítica  vida,  si  la  privas  de  1'  ombra  protectora  arrancant 
les  gerJes  y  hermoses  branques  que  tes  virtuts  represenian. 
L'  arbre  nú  li  quedarà  llavors,  que  ja  de  res  li  servirà,  si  no 
es  per  apoyar  en  ell  lo  dèbil  tronch  ab  lo  qual  jugaran  les 
ventades  ò  pera  recordar  aquell  temps  de  dolça  memòria  en 
que  sota  V  ombra  benèfica,  per  sempre  mès  perduda,  somreya 
ab  tots  los  colors  del  amor  y  ab  tota  la  frescor  de  la  vida. 

Tossí  '1  cirurgià,  donant  fi  à  son  metafórich  discurs,  y 
r  Àngel  llavors  prengué  la  paraula. 

— No  he  donat  al  amo  de  Riublau  una  resposta  definitiva 
Si  à  la  veu  que  parlava  en  mi  hagués  de  creure,  una  resolta 
negativa  hauria  donat  y  no  estaria  V  assumpto  en  suspens 
com  he  volgut  deixarlo.  He  pensat  que  no  era  jo  sol  qui  ha- 
via de  respondre,  qu'  eram  dos,  dos  à  qui  interessa  igualment 
lo  resultat  de  la  negociació.  Ella  sab  tant  bé  com  jo  en 
aquesta  hora  les  pretensions  de  son  pare  y  ab  ella  tinch  de 
veurem  y  tinch  de  parlar  ans  de  resoldrem.  Mes  suposem 
que  'm  nego,  com  me  negaré...  si... 

— Entran  llavors  les  influencies — interrompé  '1  cirurgià. — 
Les  dues  persones  que  poden  alguna  cosa  sobre  la  voluntat 
del  pare  de  la  Sileta,  lo  senyor  rector,  à  qui  tu  enrahonaràs, 
y  aquest  servidor  teu,  exerciran  son  poder  y  procuraran  fer 
veure  al  que  ha  d*  ésser  ton  sogre  la  manera  com  li  convé 
portarse  en  aquest  assumpto  de  tant  gran  interès  per  la  seva 
reputació  y  de  tanta  trascendencia  pera  la  sort  de  la  seva  filla. 

— lY  si  aqueixes  influencies  no  hi  valen?.., 

— Com  pot  mòlt  ben  ésser  que  no  hi  valgan,  perquè,  pre- 
ocupació ò  lo  que  sia,  està  això  tant  arrelat  y  V  amo  de  Riu- 


Digitized  by 


Google 


I  14  CUESTIÓ  DE  NOM 


blau  tant  encarinyat  deu  estarhi,  que  res  d'  extrany  tindria 
un  fracàs  en  les  negociacions  nostres.  Llavors  queda  pera  tu  1 
camp,  pera  tu  V  acció.  Suposo  que  no  permetràs  que  s'  cste- 
rilise  ton  amor  y  qu*  ella  tinga  de  fer  per  tu  '1  sacrifici  de  ses 
afeccions,  de  sa  felicitat  y  pot  ser  de  sa  vida.  Desde  U  moment 
que  à  les  dures  condicions  t'  hajas  negat,  lo  que  *t  toca  fer  es 
saltar  à  Barcelona,  obrir  estudi  per  ton  compte  y  desseguida 
venir  à  buscar  à  la  Sileta  pera  portaria  al  altar  encara  que  à 
la  Uey  s'  haja  de  demanar  ajuda. 

— iLa  Uey!  íLa  dura,  la  freda  Uey,  qu'  es  com  V  ppulent 
que  fa  caritat  sens  dignarse  mirar  al  pobre!  iLalley  que  ab  la 
indiferència  mateixa  porta  núvies  al  altar  que  criminals  à 
presidi!  Desditxat  qui  de  la  Uey  ha  de  valerse! 

Ab  gran,  ab  fondíssima  emoció  digué  eixes  paraules  V  Àn- 
gel. Y  ab  més  admiració  que  may  lo  mirà  llavors  lo  Sr.  Ig- 
nasi. No  obstant,  la  causa  que  defensava  no  permetia  que 
manifestés  en  aquell  moment  impressió  tant  favorable  à  son 
amich.  Aixís  es  que  respongué: 

— Dura,  freda  com  es,  à  eUa  hauràs  d'  ampararte;  puix  si 
en  sos  tretze  's  manté  V  amo  de  Riublau,  6  sacriíicarvos  tots 
— ^lo  qu^  entench  jo  qu'  es  lo  més  culpable — ò  à  aqueix  estrem 
recórrer. 

— Mes,  <;no  considera  vostè— saltà  1'  Àngel — que  la  bona 
filla  no  ha  de  viure  à  pler  en  una  unió  feta  sens  la  benedicció 
de  qui  li  dongué  la  vida  y  que  ha  de  menjar  lo  pa  de  cada 
dia,  mentres  li  falte  aqueixa  benedicció,  amargat  per  les  llà- 
grimes dels  seus  ulls,  sentint  sobre  '1  cor  sempre  un  pes  y  en 
la  conciencia  '1  remordiment  d'  haver  faltat,  d*  haver  des- 
obehit,  sia  pel  que  sia,  à  qui  per  autoritat  de  Deu  rebuda  pot 
manaria  y  ab  lo  saber  de  1'  experiència  V  aconsella?  Vaja  à 
Riublau  Sr.  Ignasi,  vaja  allà  y,  si  ella  no  pensa  aixís,  si  ella... 

— Y  mala  filla  seria  y  mala  mare  fora  després,  si  no  pensés 
aixís,— cridà  '1  Sr.  Ignasi. — ^Creus  que  jo  no  he  pensat  també 
en  tot  això  y  que  també  no  bo  he  vist  y  que  no  ho  he  tingut 
en  compte?  L*  obcecació  de  son  pare  podrà  ésser  gran,  podrà 
fer  que  s'  extremen  les  coses;  mes  jo  li  diré  llavors,  si  's  quei- 
xa, si  dels  fruyts  de  sa  injustificada  intransigència  *s  plany: 
«abaixa  '1  cap  y  caUa,  y  dona  ta  benedicció  à  qui  Deu  no  1'  ha 
negada.» 

— Ab  tot,— digué  r  Àngel — no  hem  arrivat  al  extrem  y  la 
realisació  de  tant  sensibles  plans  podrà  tal  volta  excusarse« 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.  NADAL 


Vuyt  dics  de  temps  m*  he  reservat  pera  decidirme.  Tenim 
temps  de  pensar,  de  parlar  de  tot  durant  aquets  vuyt  dies. 
Tinch  d'  enrahonarne,  avans  que  tot,  ab  ella... 

— Adverteix, — observà  *1  cirurgià — qu'  en  lo  present  estat 
de  coses  deus  emplear  més  prudència  que  la  de  costum  en  tes 
visites  à  Riublau. 

— Ho  sé  y  ho  tindré  en  compte.  Mes  puch  anarhi  encara, 
tota  vegada  que  ni  una  decisió  ni  altra  jo  he  manifestat,  y 
parlar  per  mi  mateix  ab  ella  per  que  'm  diga  son  pensament 
y  per  que  U  méu  no  ignore. 

— Y  1  teu  pensament  es... 

— Negarme.  Sia  vostè  testimoni  de  ma  resolució  pera  Han- 
çàrmela  després  à  la  cara,  si  per  acàs  hi  falto.  Bellnom  me 
dich  y  Bellnom  me  diré  fins  à  la  mort,  vinga  '1  que  vinga. 

— Mòlt  bé:  te  negaràs.  ^Y  després?... 

— Després,.,  que  Deu  nos  inspire.  Confio  sempre  en  son 
consell  y  en  la  seva  ajuda.  Potser  després  hauré  de  valer- 
me  de  vostè  pera  fer  entrar  à  Riublau  les  noves  de  mos  in- 
tents. Seguirà  essent — afegí  ab  una  dèbil  somcisa — ^lo  mitjan- 
ser  dels  nostrer»  amors.  ,;Quí  dubta  que,  un  colp  manifestada 
la  meva  resolució,  la  porta  de  Riublau  me  serà  tancada? 

— Ab  fonament  ho  pensas  y  t*  agrahesch  la  confiança.  Mon 
conçell,  pobre  com  es,  mon  bras,  tot  lo  que  tinch  està  à  ta 
disposició.  Mes  avuy  ja  has  sufert  prou.  Vés  à  casa  teva  y 
reposa. 

— iRepòs!  L*  ànima  no  reposa  may,  Sr.  Ignasi.  Quan  ella 
no  té  penes  en  la  realitat,  ja  li  venen  en  somnis. 

Lo  cirurgià  s*havía  alçat  y  abdós  d^aquell  estudiet  soníren. 
En  apariencia  no  hi  quedà  allà  ningú,  y  algú,  no  obstant, 
pagà  cara  T  ausencia  del  cirurgià.  Era  una  papallona  que  va- 
ries vegades  havia  apartat  ell  ab  la  mà  de  vora  '1  llum  al  vol- 
tant del  qual  revolava.  Lluny  ja  la  mà  compassiva,  la  papa- 
llona sufrí  prompte  1'  intens  calor  del  llum  que  la  ferí  de 
mort,  anant  à  caure  ab  prolongat  gemech  sobre  la  carta  amo- 
rosa del  cavaller  de  la  Manxa  que  ab  subrayades  lletres  se 
veya  estampada  en  la  pàgina  oberta  del  Quixot.  jTanta  pena, 
tant  sufriment,  tanta  angunia  per  lo  que,  en  justa  proporció, 
durarà  lo  qu'  eixa  papallona!  ]Tant  y  tant  rich  material  del 
cor  gastat  per'  alçar  un  edifici  que,  com  aqueixa  papallona, 
ha  de  caure,  ha  de  caure,  d'  hora  ò  tart,  mes  un  dia,  un  dia 
infal•lible!  lAh!  desditxats  de  nosaltres,  si  no  sabessem  que 


Digitized  by 


Google 


[l6  CUESTIÓ  DB  NOM 


més  enllà  hi  hà  alguna  cosa  que  dura  més,  que  dura  sem- 
pre!,.. 


XI 


Àném  ara  à  Riublau.  Hem  deixatà  la  Siieta  en  lo  moment 
que  son  pare  la  cridava  pera  dirli  lo  que  acabava  de  fer  pre- 
sent al  Àngel.  Ella,  aleshores,  després  d*  aquella  suprema 
pregunta  de  son  amich,  casi  no  necessitava  que  li  diguessen. 
Aquelles  quatre  paraules  ho  deyaa  tot.  Aixís  es  que  apenes 
parà  r  atenció  ab  lo  pausat  y  solemne  enrahonament  de  son 
pare.  L•  angunia,  lo  malestar  que  la  manifestació  de  la  ferma 
voluntat  del  que  exercia  sobre  ella  autoritat  tant  gran  y  tant 
Uegítima  havia  de  despertar  en  son  cor,  aqueixa  angunia, 
aqueix  malestar  ja  Us  sufría.  Prompte  la  deixà  sola  son  pare, 
y  llavors  pogué  donar  lliure  curs  à^es  reflexions  y  à  ses  llà- 
grimes. 

La  suspensió  que  havia  demanat  T  Àngel  pera  decidirse  ò 
al  menys  pera  que  la  manifestació  de  sa  decisió  no  precipités 
los  successos — puix  aquesti^  última  idea  més  que  res  degué  in- 
duhirlo  à  demanaria,  ja  que  pera  son  caràcter  fins  creyem 
nosaltres  que  aqueixa  suspensió  trobaria  vergonyosa,—  ella, 
donchs,  era  pel  prompte  un  consol,  perquè  donava  lloch  à 
establir  una  cumplerta  y  dissimulada  intel-ligencia  entre  ella 
y  son  amich. 

«Lo  patrimoni  de  Riublau  no  deu  perdre  son  nom,  quan 
perfectament  pot  conservarlo.  La  costum  ha  establert  que,  en 
aqueixos  cassos  d'extinció  de  la  generació  masculina,  l'home 
qu*  entre  en  classe  de  marit  de  la  que  deu  heretar  lo  patrimo- 
ni prenga  'i  nom  de  la  muller,  à  fi  de  que  'Is  néts  porten  lo 
mateix  nom  que  son  avi  y  's  perpetúe  aixís  lo  nom  de  la  casa. 
Aquesta  es  V  única  condició  que  imposo  al  Àngel  pera.  entrar 
aquí  ab  caràcter  de  marit  pera  tu  y  pera  mi  de  gendre,  sens 
reparar  en  les  circunstancies  de  posició  y  de  naixensa,  que  po- 
drían  esserli  desfavorables,  puix  tot  ho  esborran  als  meus  ulls 
la  seva  bondat  y  lo  lluhitde  sa  carrera.^ 

Paraules  aqueixes  que  anavan  sonant  y  repetintse  allà  en  la 


Digitized  by 


Google 


LLufs  V.  NADAL  I  17 


memòria  deia  Süeta  ab  la  veu  gelada  y  fúnebre  que  les  repe- 
teix lo  fonógrafo  d*  Edisson.  Y  després  li  semblava  à  ella  que 
quiscuna  era  com  un  cap  de  broma  negre,  que  penetrava  en 
son  cor  y  que,  juntantse  promte  tots  aquells  caps  en  nuvolada 
inmensa  reventavan  en  una  pluja  de  fel  que  queya  com  los 
xàfechs  de  Juny  sobre  'Is  sembrats,  volcantho  tot,.ennegrintho 
tot.  Y  ^perquè  això,  perquè  eixa  angunia?  ^Sabía  ella  que 
r  Àngel  se  negaria  à  acceptar  la  condició  per  son  pare  impo- 
sada? ^Per  ventura  n'  hi  havia  dit  res,  per  ventura  li  havia  par- 
lat d'  acceptaria  ò  de  no  acceptaria?  Les  breus  paraules  que  al 
sortir  de  Riublau  li  digué  no  manitestavan  cap  resolució,  no 
eran  revelació  de  cap  plan,  de  cap  idea.  Mes  ^qué  no  llegeixi' 
amor  en  los  ulls  del  objecte  amat?  A  la  Sileta  li  havia  dit  tot 
aquell  estat  extraordinari  del  Àngel  al  sortir  de  la  conferencia, 
aquells  ulls  que  volian  mirar  y  s'  entela  van  ab  lo  vapor  de  les 
llógrimes  que  retenian,  aquella  boca  que  volia  parlar  ab  parau* 
les  que  la  veu  no  articulava.  Y  ella  sabia  ab  innata  convicció 
que  r  Àngel  aquelles  condicions  no  podia  aceptarlesy,  si  tan- 
cava 'Is  ulls  y  Ü  veya  humilment  sotmès  à  la  proposició  dicta- 
da, llavors  involuntària,  mes  viva  protesta  sentia  en  son  propi 
cor  y  li  semblava  que  al  allargarli  la  mà  li  reculava,  que  al 
anarlo  à  mirar  se  li  girava  U  cap,  que  al  anarli  à  parlar  se  li 
tancava  la  boca,  que  si  s'  acostava  ell  reculava  tota  ella.  iAy! 
es  que  V  amor  noble  y  pur  es  com  V  aygua  clara  del  mar  que 
rebuja  y  aparta  de  sí  les  aygues  corrompudes  que  podrian  ta- 
caria! Es  com  la  llum,  com  la  veritat;  no  admet  tenebres  aquell, 
no  admet  terme  mitx  apuesta.  «Lo  noble  y  lo  digne  sòls  ab  lo 
digne  y  noble  s'agermana.»  Ja  ho  digué  U  cirurgià,  y  aixís 
mateix  li  deya  '1  propi  cor  à  la  pubilla. 

^Qué  debia  venir  després  de  la  probable,  de  la  segurissima 
denegació  del  Àngel?  Perquè  V  amor  no  podia  demanar  al 
amor  lo  que  V  amor  mateix  rebujava.  <iQué  debia  venir,  què 
vindria?  Mar  de  confusions  en  que  V  enteniment  de  la  Sileta 
's  perdia,  se  perdia  y  naufragava.  No  podian  passar  per  aqueix 
enteniment  ennuvolat  ab  les  mil  ombres  del  dolor  les  clares  y 
precises  idees  qu'  en  V  enteniment  serè  del  senyor  Ignasi  se 
manifestavan.  Ni  tampoch  tenian  elles  res  d'  aconhortador, 
res  que  no  despertés  en  lo  cor  enmatzinat  un  dolor  nou,  un' 
altra  y  terrible  confusió,  una  nova  y 'suprema  angunia.  Era 
com  tirar  plom  fos  en  la  llaga  oberta.  Al  cap  se  li  podia  dir, 
al  cor  no  se  li  'n  debia  parlar.  Per  això  al  Àngel  se  li  podia 


Digitized  by 


Google 


1 1 8  CUESTIÓ  DB  NOM 


ensenyar  la  salvació,  amarga  com  la  pena,  perquè  T  Àngel  allà 
en  r  altura  de  son  enteniment  podia  concebirho,  podia  aguan- 
tarbo,  encara  que  les  ones  del  dolor  batessen  ab  fúria  la  falda 
de  la  montanya.  Per  això  ell  podia  pcnsarhi  llavors,  per  això 
ella  debía  ignora  rho. 

Y  no  hi  pensà  ella,  no.  Quan  en  companyia  de  son  pare, 
que  sa  tristesa  notà  y  d^  ella  demanà  compte,  obtenint  sola- 
ment explicacions  confoses,  hagué  resat  y  sopat  y  fet  les  demés 
feynes  del  vespre,  se  retirà  à  sa  cambra,  hont  al  menys  tenia 
'1  consol  d'  estar  sola.  Regnava  allà  dintre  xafogosa  calor  y 
obri  la  finestra.  Donava  aquesta  à  la  lliça.  No  feya  lluna  y  la 
claror  del  llum  que  al  quarto  hi  havia  y  que  prompte  apagà 
ella  se  projectava  per  aquell  pati  quadrat  que  tants  recoris  te- 
nia pera  la  pobre  noya.  Com  una  cadena  de  ílors  se  presenta- 
ren tots  à  sa  memòria.  Los  jochs  d' infants,  los  jochs  d'  ena- 
morats que  tant  d' infantívol  també  tenian...  aquelles  hermo- 
ses  y  tranquiles  esperances   ab    tant  fonament  concebudes 

desfentse  ara  com  lesilusions  més  bojes aquelles  mirades 

aquelles  somrises,  aquelles  paraules,  aquelles  Hors aquelles 

flors  qu'  encara  guardavan  en  son  perfum  lo  perfum  de  lant 

amoroses  escenes tot  acudia,  tot  anava  venint  al  crit  del 

cor  atribulat  qu'  en  T  adalerat  riu  de  tant  pures  memòries  vo- 
lia rabejarse.  Passaren,  passaren  totes  com  una  professo  de 
fochs-folls  per  davant  dels  ulls  de  la  Sileta  y  després  allà,  en 
la  distancia  inmensa  del  oblit  anaren  àperdres.  Y  tot  tornà  à 
quedar  tosch,  fosch  ab  la  fosca  negrissima  de  la  desesperació. 
Y  ella  exclamà: 

— jTot  perdut!  Ni  may  que  ho  hagués  recordat,  ni  may  que 
os  hagués  cridat,  memòries  impies,  perquè  'm  deixesseu  des- 
prés en  més  tristissim  estat,  Si,  anàu  allà,  anàu,  fugiu,  fugiu 
y  no  torneu,  ioh!  no  torneu iNo  torneu,  nó;  malehidesl..: 

Y  extenia  Ms  braços  y  semblava  que  ab  les  mans  detenia  y 

apartava  à  algú  que  anava  acostantse,  acostantse Mes  no 

venian,  nó,  no  venian.  Era  tot  fosch  ....  (^Fosch  tot?  Nó*  Allà 
dalt  encara  hi  havia  estrelles.  Y  ho  notaren  los  ulls  y  allà  dalt, 
allà  dalt  miraren.  Aquelles  llums  eran  més  clares,  mes  fixes 
més  boniques  que  aquells  fochs-folls  que  acabavan  de  passar 
y  allunyarse.  Y  Is  raigs  d' aquelles  llums  penetraren  pels  ulls 
à  dintre  *1  cor  hont  tot  de  mistica  claror  ho  umpliren.  Alguna 
cosa  de  miraculós  baixava  ab  aquells  raigs;  quelcom  com  be- 
néfích  elixir  qu'  era  U  cordial  de  T  ànima 


Digitized  by 


Google 


lluís  d.  NADAL  II9 


XII 


No  's  dongué  pressa  V  Aagcl  en  anar  à  Riublau  à  conferen- 
ciar ab  la  Sileta.  Un  y  altra  necessitavan  la  serenitat  que  dona 
1  temps  esbarriant  los  tempestuosos  núvols  de  les  grans  emo- 
cions. Y  era,  en  veritat,  un  assumpto  digne  de  llarga  meditació 
1  que  à  abdós  jóvens  afectava.  Per  això  no  fou  V  endemà  ni 
r  endemà  passat,  fou  més  tart  encara  quan  ell  tornà  à  Riu- 
blau. Tal  vegada,  si  nó  1*  últim,  era  dels  derrers  colps  que  hi 
aniria. 

Ni  fou  la  noya  alegre  y  viva  la  que  à  la  porta  '1  rebé  entre 
flors  y  sonrises.  La  mirada  que  clavaren  en  ell  sos  ulls  tenia 
ben  bé  aquella  llum  del  crepuscle  de  queavans  parlàrem.  May 
com  en  aquell  moment  fou  la  comparació  tant  exacta,  perquè 
tenia  llavors  la  mateixa  claretat  jay!  yla  mateixa  tristesa. 

Yfou  llarga  aquella  mirada,  mólt  llarga.  No  preguntava  res, 
no  's  queixava  de  res.  Semblava  que  volia  dir  no  més:   «mí- 

ram y  judica. :>  Després  s*  abaixà  aquell  cap  y  plogué  sobre 

les  mans  del  Àngel  ab  les  seves  agafades.  Eran  calentes,  mólt 
calentes  aquelles  gotes^  com  que  les  envíavan  de  les  fornals  del 
dolor. 

— Sileta,— digué  ell  à  la  fi— ^has  pensat,  has  meditat?  ^T'has 
fet  càrrech  de  la  situació  nostra? 

— iPensar,  meditar,  ferme  càrrech ^de  que,  Àngel?  <Dc 

que  t'estimo?  Això  temps  hà  que  ho  sé yavuy  més  que  may 

•perquè  si  no  ho  sàpigues  no  m'  entristiria  aixís,  no  ploraria 
aixís,  Àngel. 

— Mes  considera— afegí  ell — qu'en  aquest  extrem  ahont  han 
arrivat  les  coses  convé  que  's  desperte  en  cada  hu  de  nosaltres 
dos  una  decisió,  honrosa  ò  deshonrosa,  favorable  ò  desfavora- 
ble  decisió  en  fi.  Jo  tinch  presa  la  meva.  Convé  que  te  la 

diga  ja,  que  no  V  ignores  més 

Los  ulls  de  la  Sileta  ab  aquella  mateixa  claror  y  aquella  tris* 
tor  mateixa  se  clavaren  altre  colp  en  los  del  Àngel.  Ell  digué 
ab  sentiment,  mes  ab  gran  energia: 

— Jo,  per  mi,  per  tu,  pel  nostre  amor,  perla  dignitat  nostra, 
no  cedesch  à  les  proposicions  de  ton  pare. 


Digitized  by 


Google 


120  CUESTIÓ  DE  NOM 


Allà,  dintre  U  cor  de  la  noya,  dues  coses  se  toparen  com 
dues  contraries  electricitats  produhint  un  llamp  que  *s  cara- 
golà per  tot  r  àmbit  d'  aquell  si  ennuvolat,  umplintlo  ensemps 
de  llum  y  d'  espant.  No  digué  res.  Era  lo  més  natural  aquell 
silenci.  Llavors  V  única  paraula  que  podían  pronunciar  sos 
llabis  era  lit*  estimo!)»  Y  això  ja  ho  deyan  los  ulls. 

— S'  acosta  '1  dia  en  que  'm  toca  manifestarho  à  ton  pare — 
continuar  Àngel. — Les  persones  que'ns  esttman  treballaran 
per  qu*  ell  desistesca  de  sa  resolució,  mes  elles  y  jo  desconfiam 
de  lograr  tanta  ventura. 

— Y  jo  desconfio  també — digué  la  Sileta  que,  més  que  tots, 
coneixia  U  caràcter  ferm  de  son  pare. 

— Manifestada  ja  ma  resolució  y  continuant  ton  pare  en  la 
seva..  .. 

L^  Àngel  se  deturà  un  moment,  com  si  les  paraules  que  ana- 
va à  dir  li  costés  mòlt  d' arrancaries. 

— Llavors,  Sileta, — digué  ab  una  llàgrima, — la  porta  de  Riu- 
blau  me  serà  tancada  ò  jo,  pot-ser,  llançat  d'  aqui,  si  atrevit 
m*  hi  presento. 

— iNó,  Àngel! — cridà  ella,  agafant  més  estretament  aquelles 
mans  com  si  veges  à  algú  que  li  anava  à  pendre  ò  com  si  con- 
siderés que  anava  à  fugirli. 

L*  Àngel  comprengué  tot  lo  dolor  d'  aqueix  crit,  tota  la  sig- 
níHcació  d'  aqueixos  moviments.  Sabia  mòlt  bé  que  cada  pa- 
raula seva  era  una  punyalada  pera  la  pobre  noya,  mes  en 
aquella  hora  no  podia  tenir  pietat  devant  dels  desapiadats  suc- 
cesos.  ^Esperar  més?  Una  treva  representava  un  martiri  dos 
colps  sufert  y,  per  altra  part,  no  podia  ésser  llarga.  Ja  qu*  en 
lo  cor  de  sa  adolorida  amiga  havia  vessat  la  primeres  gotes  d' 
aquella  copa  de  fel,  valia  més  vessarhi  d'  un  sol  colp  tot  V 
amarch  contingut.  Y  aixis  segui  dihent: 

— Tancada  pera  mi  la  porta  de  casa  teva,  qu*  es  com  si  di- 
guessem,  reprobat  aqui  4  nostre  amor...  iqué  'm  toca  fer?.... 
Sileta,  perdónam  y  respònme. 

Clara  era  V  inteligencia  de  V  amiga  del  Àngel  y  comprengué 
ahont  se  dirigia  aquell  discurs,  quin  projecte  anavan  à  mani- 
festar aquells  llabis.  Y,  espantada  davant  d'  aquell  projecte  y 
fins  avergooyida  com  si  ja  V  hagués  consumat,  se  passà  la  mà 
pel  front,  com  si  eixa  tara  de  la  vergonya  *n  volgués  apartar, 
y  alçjnt  lo  cap  ab  dignitat;  respongué: 

— iQ}xé  hem  de  fer?...  j Esperar! 


Digitized  by 


Google 


Lins  B.  NADAL  121 


— jEsperar! — ^digué  ab  amargura  T  Àngel — jesperar  que  ton 
pare  trobe  per  así  ò  per  allà  qualsevol  aventurer  que,  sens  no- 
ció de  vergonya,  ni  de  dignitat,  ni  de  sentiment,  s' oferesca  à  sa- 
crificar un  nom  y  una  víctima,  fent  sa  muller  de  qui  per  ell 
sòls  odi  pot  sentir  y  repugnància! 

— Y  bé — digué  ella  ab  V  anterior  dignitat, — Deu  tindrà  en 
compte '1  sacrifici. 

Lo  que  sentí  V  Àngel  en  aquell  moment  no  se  sab,  mes  sí 
que  sortiren  de  sa  boca  eixes  delirants  paraules: 

— Sileta,  no  sé  U  que  't  pensas  dir  tu,  mes  pel  que  dius  en- 
tench  jo  que  no  m'  estindas. 

Y  procurà  desferse  de  les  mans  d*  ella,  mes  ella  V  estrenyé 
encara  més.  iAy!  una  revolució  terrible  hi  havia  en  aquell  cor. 
No  podia  permetre  qu'  ell  pensés  solament  que  no  V  estimava, 
quan  lo  que  hi  havia  allà  dintre  era  amor,  amor  sobre  tot, 
amor  per  V  Àngel  sobre  tots  los  afectes  de  la  terra.  Y  després 
que  r  estrenygué  entre  ses  mans,  s'  agenollà  à  sos  peus  y,  do- 
blant lo  coll  com  esclau  que  và  à  rebre  1'  argolla,  exclamà: 

— Àngel,  fés  de  mi  *1  que  vulgas,  mes  per  Déu  nocregas  que 
no  i'  estimo. 

Y  en  la  mirada  que  li  dirigí  llavors  hi  havia  escrita  tota  la 
sumisió  y  r  amor  tot  que  les  paraules  indicavan.  Y  fou  goig 
inmens  y  sublim  orgull  allò  que  brillà  en  lo  rostre  del  Àngel 
quan  d'  aquella  humil  posició  deslliurà  à  sa  amiga. 

No  era  prudent,  no  era  digne  abusar  d'  aquella  violenta  si- 
tuació à  que  havia  portat  lo  curs  de  la  conversa  à  V  enamorada 
noya.  Ni  ,;qué  més  volia,  qué  més  necesitava  saber  V  Àngel? 
Ni  <;qué  més  podia  dir?  Havia  indicat  tots  sos  plans,  tots  sos 
projectes;  havia  arrancat  com  una  indirecta  promesa  de  con- 
formitat à  tots  aqueixos  projectes,  à  tots  aqueixos  plans.  Era 
hora  de  deixaria  sola  ab  son  dolor,  absos  torments. 

Havia  quedat  ella  ab  lo  cap  baix,  mòlt  baix,  com  si  damunt 
d'  ell  hi  haguessen  posat  un  pes  que  resistia.  Era  U  pecat  deia 
desobediència  que  sòls  pel  pensament  havia  passat  com  un 
llamp  iay!  y  ja  havia  deixat  en  la  conciencia  com  un  gran  pi- 
lot de  ruines.  Y  'Is  ulls,  clavats  à  terra,  no  gosavan  alçarse, 
com  si  temessen  veure  allà  al  cel  lo  bras  amenaçador  d'  una 
justicia  infal-lible  y  en  la  terra  los  raigs  terriblement  aguts  de 
cent  acusadores  mirades. 

—Sileta-— digué  ell, — es  ja  hora  de  deixarnos.  Ara  no  tor- 


i6 


Digitized  by 


Google 


J22  CUESTIO  DE  NOM 


naré  aquí  fins  al  dia  que  porte  una  resposta  à  ton  pare,  y 
aqueix  dia  serà  probablement  V  últim. 

U  Angel  dongué  à  aqueixes  paraules  un  to  d'  afectada  tran- 
quilítat  que  Us  donava  quelcom  de  fúnebre.  Tant  fou  aixis 
qu'  ella  s'  espantà  y,  reculant  vivament,  se  *1  quedà  mirant  ab 
vista  esferehida,  com  si  realment  hagués  sentit  la  veu  d'  un 
cadavre.  En  V  extraordinari  estat  psicològich  en  que  llavors 
se  trobava  no  era.  això  estrany,  sinó  cosa  naturalíssima. 

Per  això  mateix  se  li  gravaren  mes  fondament  aquelles  tris- 
tes paraules...  «y  aqueix  dia  serà  probablement  V  últim»,  que 
allà  en  son  cor  sonavan...  «y  llavors  ja  no  'm  veuràs.»  Y,  com 
que  aqueixa  idea  de  no  veure  al  Angel,  de  perdre  al  Angel, 
era  '1  núvol  etern  qu'  ennegria  '1  dia  seré  de  ses  esperances, 
aqueixa  idea,  tant  amenaçadora  en  aquell  moment,  ho  esbor* 
rà  tot  altre  colp  en  ella  y  sols  lo  pensament  del  amor  quedà 
vivent  y  regnant  en  la  seva  ànima.  Y,  allargant  la  mà  à  son 
amich,  ab  segura  veu  li  digué: 

— Aquell  dia  'ns  veurem  y  després...  ialtres  dies!... 

Y,  com  lo  criminal  que  comet  lo  delicte  y  fuig  de  la  perse- 
cució que  và  à  alçarse,  ella  fugi  deixant  sol  al  Angel,  com  si 
cregués  que  algú  anava  à  perseguiria.  Noia  cridà  ell,  noia 
retingué.  Sortí  del  mas  y  tornà  à  Pedradura. 


XIII 


D'  allà,  de  més  lluny  del  mas,  mes  pel  camí  que  portava  al 
mas  y  que  més  enllà  's  prolongava,  venia  quatre  dies  després 
lo  cirurgià  sens  dubte  del  acostumat  passeig  higiénich.  Poch 
avans  de  passar  pel  costat  de  la  casa  reflexionà  y  's  parà.  Allà 
vora  '1  camí  quatre  hòmens  segavan.  Los  encorvats  volants, 
alfanchs  en  robusta  miniatura,  tallavan  en  nombrosos  aplechs 
aquells  graciosos  brins  que  en  la  terra  deixavan  V  arrel  inútil 
ja  y  despreciada.  Després  altres  hòmens  recullían  aquells  brins 
y  'n  feyan  garbes.  Després  muntavan  unes  sobre  altre  aquelles 
garbes  y  *n  feyan  garberes.  A  V  ombra  d'  aquelles  garberes 
posavan  les  botelles  sovint,  sovint  festejades,  y  quan  V  hora 
de  la  beguda  s'  ohia  en  lo  rellotje  del  campanar  vehí  ò  en  la 


Digitized  by 


Google 


LLUÍS  B.NADAL  123 


marxa  del  sol  veyan  senyalada,  los  segadors  s'  assentavan  allà 
y,  arrimats  en  aquells  pilars  de  la  abundància,  menjavan  lo 
negre  pa  de  la  misèria.  Aixis  se  veu  de  vegades  en  les  ciutats 
al  pobre  menjant  lo  rosegó  de  la  caritat  en  la  cantonada  d' 
un  palau. 

Se  pare  allà  *1  senyor  Ignasi,  y  ab  los  segadors  entaulà  con- 
versa. Visiblement  de  lo  que  tractava  '1  cirurgià  era  de  fer 
temps.  No  parava  gran  atenció  en  la  conversa  y  sovint  s' im- 
pacientava. Mirava  al  sol,  mirava  al  mas...  al  mas  sobre  tot 
mirava.  Un  home  vejé  que  'n  sortia  y,  fentli  senyal  ab  lo  bas- 
tó qu'  en  la  dreta  mà  portava,  ab  T  esquerra  despedí  als  sega- 
dors, saludantlos. 

Aquell  home  era  V  Àngel.  L'  atrapà  '1  senyor  Ignasi  y  junts 
s'  encaminaren  al  poble. 

— Y  bé — preguntà  '1  cirurgià — ^estàn  ja  les  relacions  rom- 
pudes? 

— Completament — respongué  T  Àngel; — si  bé  que  ho  ha 
sabut  fer  ell  ab  la  més  desesperadora  diplomàcia.  «La  teva 
resolució — m'  ha  dit  ab  extraordinària  tranquilitat — desfà  tots 
los  nostres  plans  anteriors,  Mes  això  no  vol  dir  que  jo  'c  traga 
de  casa  meva.  Si  com  à  promès  de  la  Sileta  no  deus  ja  venirhi, 
com  amich  hi  pots  entrar  sempre  que  vulgas». 

— Ab  tot  això  ja  comprens  qii'  ell  no  desitjarà  que  hi  vajas, 
— digué  '1  senyor  Ignasi.— No  té  ell  res  de  tonto  y  ja  veuràs 
com  se  sabrà  manejar  en  tots  los  cassos  que  pugan  ocórrer. 
Per  tot  lo  qual  jo  crech  que  lo  millor  es  que  tu  no  i'  hi  pre- 
sentes y,  tota  vegada  qu'  en  mi  tens  fé  cumplerta  y  jo,  encara 
que  haja  parlat  à  favor  teu  al  amo  del  mas,  inútilment  com 
ja  dcsdc  '1  princij)i  suposàrem,  per  mon  caràcter  y  per  mos 
serveys  y  per  amistat  mòlt  vella  tinch  entrada  à  la  casa  à  tota 
hora  de  nit  y  de  dia;  jo  seré  ton  embaixador  prop  de  la  Sileta 
y  prop  teu  V  embaixador  d'  ella.  Algun  dia  potser  també  *m 
pendré  les  facultats  de  ministre  plenipotenciari — no  te  'n  ri- 
gas, — mes  sempre  à  favor  de  les  vostres  justes  aspiracions  y 
desitjós. 

Parlà  r  agrahiment  en  lo  cor  del  Àngel  y  estrengué  la  mà 
del  senyor  Ignasi. 

— Grans  mercès,  Àngel,  grans  mercès.  Ja  ho  sabs.  Es  que 
t*  estimo  mòlt  à  tu  y  T  estimo  mòlt  à  ella.  Aquesta  conside- 
ració es  la  que  m' inclina  à  aydarvos  en  la  realisació  dels  vos- 
tres propòsits.   Y,  venint  al  objecte,  jo  crech  que  no  deus 


Digitized  by 


Google 


124  CUESTIÓ  DE  NOM 


adormirie.  Es  necessari  obrar,  obrar  desseguida.  Avuy  co- 
mença la  conspiració.  Y  no  ha  d'  ésser  llarga.  Després  tam- 
poch  deus  estar  dies  en  oberta  lluyta.  La  declaració  de  guerra 
y  la  batalla  han  d'  ésser  una  cosa  sola.  Com  que  cap  paraula 
inconvenient  haurà  sortit  de  tos  llabis  en  aquesta  conversa 
que  acabaü  de  tenir,  pot  dirse  que  res  aparent  li  dona  à  ell 
senyal  d'  aqueixa  guerra,  per  més  sospites  que  'n  tinga. 

— No  es  ell — observà  TAngel — qui  en  la  declaració  de  guer- 
ra ^m  fa  pensar  ab  sentiment  y  ab  repugnància.  jElla,  senyor 
Ignasi,  ella!  Encara  que  sòls  indirectament  li  he  dit,  ella  co- 
neix perfectament  los  nostres  plans  y,  en  veritat,  V  espantan* 
Ella  es... — icom  li  diré  jo? — es  com  un  que  's  trobés  dalt  d'un 
cingle  y  'i  cridés  desde  baix  la  galanura  y  frescor  d'  un  prat 
de  üors.  Si  hi  hagué  camí  per  baixarhi,  no  n'  hi  hà  ara,  y  1 
salt  es  perillós,  mortal  potser.  ^Còm  se  decidirà  à  saltarhi  en 
r  incertitut  d'  arrivarhi  ab  vida? 

— iMólt  bél— exclamà  '1  cirurgià — ets  un  gran  home  per  les 
figures.  Comprech  lo  difícil  de  la  situació,  convinch  en  que  '1 
salt  es  arriscat,  mes  no  '1  crech  mortal. 

— Mes  jo  sento  com  una  gran  responsabilitat  al  empényer- 
la.  Ja  sé  que  desde  '1  moment  en  que  s'  han  destruhit  tots  los 
camins  lo  salt  es  necessari...  mes  considere  també  la  debilitat 
seva.  iAy!  y  encara  que  dèbil  dona  no  fos,  sinó  home  viril  y 
enérgich,  ningú  es  arriscat,  ningú,  senyor  Ignasi,  pera  jugar 
ab  la  concíencia. 

—